Com a regal de noces quan aquest parell del bloc es van casar civilment, teníem uns dies d'allotjament a Navarra, i la veritat, a mi personalment em va agradar molt. Molta natura i pobles en els que sembla que el temps s'hagi aturat, on les modernitats i parafernàlies socials no han arribat amb la mateixa intensitat que aquí, on la gent viu i deixa viure.
.JPG)
Quan érem allí, encara no ens havia agafat la falera prehistòrica que tenim ara, però havíem sentit a parlar molt bé de les Coves de les Bruixes (Sorginen Leizea en euskera) a Zugarramurdi (que per cert es vocalitza "Ssugarramurdi", com la z catalana), sobretot pel tema de les bruixes i els aquelarres. Així doncs, sense pensar-nos-ho gaire i ja que érem no gaire lluny, amb previ pagament de 4 euros, visitem les coves.
El dia que vam fer la visita plovia una mica... bastant, així que les fotos no són tant espectaculars com podrien ser. Aquesta foto és de dintre de la cova, que com es pot veure té un riu al marge, a la dreta de la fotografia, per tant, els habitants no s'havien de desplaçar per buscar aigua, en tenien allà mateix.
.JPG)
Aquesta només és l'entrada, diguéssim de la cova gran... encara que no és ben bé una cova, és un immens passadís que travessa la muntanya. Té una longitud de 120 metres per una alçada mitjana de 10 - 12 metres i una distància de 22 - 26 metres d'amplada a la seva entrada, sent 15 metres a la sortida. Aquest gran passadís és produït per l'erosió de l'aigua de l'ara petit riu, que tot i ser bastant estret, té un cabal bastant "contundent", conegut com la Regata de l'Infern (Infernuko Erreka, en euskera).
.JPG)
.JPG)
A l'altra banda del torrent, hi ha l'altra cova, que surt uns metres per sobre de la Regata. S'hi accedeix tot travesant el riu per un petit pontet i seguint un camí que va per la part del darrere. L'entrada a la cova la veurem, em sembla recordar que, a l'esquerra del camí a tocar d'aquest (no té pèrdua, a més se sent el soroll de l'aigua).
.JPG)
Les Coves de les Bruixes de Zugarramurdi fan un total de 400 metres i s'ha de dir que tot i que van ser habitades al Paleolític, com és d'esperar no es conserva cap tipus de pintura, ni té cap gravat. Però sí que s'hi han trobat restes òssies, ceràmiques, corones dentals i elements de sílex. Aquestes troballes daten des del Paleolític fins a època romana, demostrant una utilització continuada en el curs de la prehistòria i la història.
Després, al segle XVII fou l'escenari d'aquelarres, orgies i ritus de bruixeria, d'aquí ve el nom.
.JPG)
Última fotografia de les Coves de les Bruixes i ens dirigim a Urdax, on vam dinar i després vam anar a visitar les altres coves prehistòriques, les Coves de Ikaburu a Urdazubi, Urdax en euskera. Aquestes coves també són conegudes com a Urdax-eko Lezeak, que en català vol dir coves d'Urdax, a les que no vam poder fer cap foto, està prohibit. I en realitat quan les veus ho entens... Estalactites, estalagmites, diverses i variades construccions rocoses, que amb el pas del temps i l'aigua s'han anat formant i deformant.
Com no es poden fer fotos, insereixo la postal que vam comprar, però recomano que si aneu per allà, les visiteu, els 5 euros de l'entrada queden ben amortitzats, val molt la pena.
Aquestes coves, com les de Zugarramurdi, també foren habitades des d'època paleolítica. La cova en si fou creada per l'erosió del riu Utxuma, que passa per dins. Mireu si passa que nosaltres hi vam anar al matí, just abans de dinar i ens van dir que tornéssim a la tarda, que amb les pluges que havien caigut el riu anava molt crescut i no es podia caminar per la cova.
Les Coves d'Ikaburu són considerades com el jaciment del Paleolític superior més important de Navarra. La gran quantitat d'excavacions que s'hi han fet ha produït un número de troballes important, amb restes de menjar i un cos humà entre elles, que daten l'habitabilitat d'aquestes coves al Paleolític, de fa possiblement més de 30000 anys.
A part, a la cova d'Alkerdi s'hi han trobat gravats datats al Magdaleniense inicial, ara fa uns 13000 anys. Aquets gravats no es poden visitar, per raons òbvies de conservació. Consta d'un bisó, un cavall i un cérvol. I a la cova de Berroberria, s'han trobat restes d'ocupació prehistòrica, d'època Magdaleniense final.