Poblat a Premià de Dalt

Tot i que fa molta calor, ens aventurem a anar a un poblat iber, concretament, al de La Cadira del Bisbe, a Premià de Dalt. Per arribar-hi, seguim les indicacions cap el poblat. Passem per l'ajuntament de la població i continuem cap a la muntanya pel carrer Riera de Sant Pere, que va fent paelles per accedir a la part alta de la muntanya. Després d'uns 850 metres a comptar des de l'ajuntament, veiem a la nostra dreta la indicació del poblat i una passarel·la de fusta i ferro que ens hi duu. Nosaltres, vam tirar una mica més endavant i vam aparcar a l'inici d'una pista, també a la dreta, que també duu al poblat.

La Cadira del Bisbe és un poblat iber fortificat de dimensions mitjanes i que va ser ocupat des de mitjans del segle VI a.C. fins la meitat del segle I a.C. 

Va ser descobert el 1929 per Joaquim Folch i Torres. Lamentablement, a principis dels anys 70 del segle passat, els terrenys van ser urbanitzats, fet que va provocar que es perdés gran part del poblat. El 1988, l'Ajuntament de Premià de Dalt va adquirir els terrenys i els va protegir el 2005, declarant-los Bé Cultural d'Interès Local.

Actualment, el poblat es troba parcialment excavat i restaurat, i es divideix en quatre sectors. El primer correspon a la torre defensiva i es troba a la part més baixa del recinte. Si hem pujat per la pista, serà la part que ens quedarà més lluny, sobre el mirador des d'on es veu gran part de la costa del Maresme.

Tot i ser un poblat fortificat, és l'únic element defensiu que es conserva. És de planta quadrangular i té una habitació buida al seu interior. 

Al seu costat, trobem el segon sector, un barri de cases greument destruït per la construcció de la urbanització contigua. Estava format per nombroses cases disposades en carrers que s'entrecreuaven. Les restes que es conserven són molt minses.

El tercer sector és un camp de sitges, ubicat al costat del barri de cases, sota els arbres.

I finalment, el quart sector, ubicat a la part alta del poblat, conserva les restes de tres cases i un carrer.

Aquesta zona fou urbanitzada en terrasses per tal de salvar el desnivell del terreny. Les cases constaven de dues habitacions i zona de cuina. Hi destaquen les troballes d'un enterrament infantil a una de les cases, típic dels rituals funeraris ibers, així com un taller per a la transformació de metalls.

Finalitzada la visita i aprofitant el bon temps, ens anem a fer una volta per Premià i a refrigerar-nos a una terrasseta.

Coordenades:

Poblat de La Cadira del Bisbe: UTM(ETRS89): 31T, 444760, 4595540

Dòlmens a Montferrer i Castellbò II i Les Valls de Valira I

Per acabar el cap de setmana llarg a l'Alt Urgell, ens acostem a la zona de Ras de Conques, dins del municipi de Montferrer i Castellbò.

Per arribar-hi, a la Seu d'Urgell prenem la N-145 cap a Andorra i la seguim fins poc abans de La Farga de Moles, on a una rotonda agafem la sortida cap a Civís i el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Poc després, ja trobem indicacions cap el poble d'Ars, situat gairebé a 10 quilòmetres. Una vegada a aquesta població, la carretera es converteix en una àmplia pista de sorra que duu, en 5.3 quilòmetres al refugi de Ras de Conques. Per a la nostra ruta, vam seguir una mica més amb el cotxe, gairebé un quilòmetre, fins a una cruïlla de camins (la Creu de Ras de Conques). Ja a peu, s'ha de prendre el camí marcat sobre la gespa cap el cim que queda entre la pista per la que venim i la que surt a l'esquerra. Seguim sense desviar-nos per aquest camí prop d'un quilòmetre per a trobar, al cim del turó, el tarter del Ras de Conques i les restes del dolmen al seu interior.

Aquest sepulcre va ser "descobert" el 2004 per l'Albert Villaró durant una excursió amb la Unió Excursionista Urgellenca. Ho posem entre cometes ja que apareix com a Collades de Solanell a l'inventari de la Generalitat a una fitxa realitzada l'any 2000, tot i que en marca la ubicació a 200 metres de la ubicació real.

El seu túmul mesura uns 14 metres de diàmetre i conté una cista enfonsada a la qual només es podria accedir desplaçant la llosa superior. La cambra mesura 1.50 metres i té una coberta força gran, de 1.90 metres per 35 centímetres, amb un gruix de 54 centímetres.

Situat a una altitud de 2050 metres, amb permís dels túmuls de la Collada Verda, podem dir que el dolmen de Ras de Conques és el més alt de Catalunya.

Per anar al següent megàlit, tornem al cotxe, que tot i que no està gaire lluny fa molta calor i hi ha desnivell, fets que no combinen bé amb el meu embaràs. A la cruïlla on havíem deixat el cotxe, prenem la pista de l'esquerra i la seguim durant 4 quilòmetres. Després d'una corba pronunciada a la dreta, deixem el cotxe arrambat al costat esquerre i ens endinsem a la plana uns 25 metres fins uns arbres. Al costat, hi trobem les restes del dolmen del Bony de les Bigues.

Es tracta d'una cista centrada en un túmul d'uns 12 metres de diàmetre. Les dues lloses clavades que es veuen semblen ser la capçalera i un costat, mentre que la tercera llosa, que descansa sobre la lateral, podria ser la coberta del sepulcre. A la part davantera de la foto (cremada pel Sol), es veu una altra llosa que podria ser l'altre costat de la cista.

Va ser descoberta l'agost de 2015 pel Manuel Lara i la Josefina Ranchal (és a dir, el Manolo i la Fina, quins cracks!). Aquesta zona no va ser visitada a principis del segle XX, ni per Mossèn Serra Vilaró ni per Josep Colominas, així que és fàcil que es continuïn trobant nous megàlits.

A continuació, la idea era anar al dolmen de Burbre, ubicat una mica més enllà seguint la pista, però aquesta es feia cada vegada més costeruda i amb més sotracs per anar-hi amb un cotxe que no és nostre i no 4x4 i una dona embarassada de bessons... així que fem mitja volta i anem a dinar al refugi, on per un preu mòdic fem una taula d'embotits contemplant unes vistes immillorables!

Coordenades:

Ras de Conques: UTM(ETRS89): 31T, 364114, 4700424

Bony de les Bigues: UTM(ETRS89): 31T, 366815, 4697862