Ruta de caminar ben poc i molt propera a casa, en concret, al terme municipal de Llinars del Vallès. Fent camí cap al Santuari del Corredor, on la pista encara és asfaltada, i a uns 1160 metres de prendre el desviament des de la B-510, veurem una zona per deixar el cotxe a la dreta de la carretera (poc després hi ha un camí que surt a l'esquerra amb dos pilars que el marquen). Allà deixem el cotxe i ens enfilem per un corriol ara molt marcat, ja que acaben de netejar les restes del poblat i el seu accés.
D'aquest poblat, que ha rebut diversos noms: Turó del Vent, Turó de Llinars, El Far, Turó d'en Rossell o Turó de la Majordoma, en sabem que tenia una barriada a una 300 metres, on actualment es troba el Castell vell de Llinars, i que tot ell pertanyia a la tribu ibera dels Laietans.
Centrant-nos amb el tros que vam veure nosaltres, sabem que els arqueòlegs de l'excavació del 1984 el van dividir en dues zones, la que es troba a la banda esquerra de la carretera tot pujant al Santuari del Corredor, que seria la principal (nosaltres ja vam pensar això mateix), i la de la dreta, que queda més al sud, ja més a la falda del turó.
Iniciem la visita per la part baixa del jaciment, on de bones a primeres veiem les restes d'una sitja.
Just després, un xic més endavant i mirant a la dreta, veiem dues tombes d'era medieval.
En aquesta zona, i segons l'excavació del 1984, es va localitzar el sistema defensiu d'entrada al poblat. Jo vaig veure com un mur amb les estances adosades a ell, però no vaig endevinar res més.
Comencem l'ascensió del llogaret i ens trobem amb una altra sitja.
I a la pedra que hi ha just darrera podem veure una cassoleta.
Seguim pujant cap a la part més planera que hi ha i ens trobem amb una altra tomba, aquesta encara més petita que les anteriors, de la que no vam fer fotografia (l'un per l'altre ens la vam deixar). Però com ens queda prop de casa, hi tornem, cap problema...
Com hem dit abans, només arribar ja ens va semblar que "això no quadra", ja que les restes no es troben al cim del turó, des d'on es controla millor la zona. Així que ens disposem a entrar per aquell camí franquejat per dos pilars que dèiem abans. Als pocs metres d'entrar, veiem a la dreta del camí una cosa que ens fa sospitar...
No sabem si es tracta d'un mur de contenció modern... no té gaire aspecte d'això, vam pensar que potser era un tros de mur iber, i, cercant informació del poblat, hem trobat documentat un tros de mur de 0.5 metres d'alçada... ara, no sabem si és això. Seguim pujant al turó i entre uns arbres a la dreta del corriol, vam trobar el que podria ser una sitja, de més grans dimensions que les altres, o bé la cisterna que també es documenta a les excavacions... vam fer fotografia però amb les últimes pluges que han caigut, el sot ha quedat mig sepultat per les bardisses. Just davant de la sitja/cisterna, veiem un desboscat amb uns rocs arrenglerats, que ens van semblar prou curiosos, té pinta de paret d'una vivenda o quelcom així, té bona pinta.
També es descriuen en aquesta zona, ara boscosa, moltes més sitges i una torre defensiva., que, per al nostre parer, no és això.
Seguim el camí, que baixa del turó i et deixa a peu de carretera asfaltada, i tornant cap el cotxe, veiem en la menjada que li ha fet la maquinària al turó per encabir-hi la carretera, una imatge que ens dona més que pensar.
La part de l'esquerra del mur visible a la fotografia és clarament modern per evitar la caiguda del turó vers la carretera; ara la part de la nostra dreta podria haver estat un mur en el seu dia, trencat per la meitat per la maquinària de construcció de carreteres.
Tot baixant, fent camí cap a casa, entrem per un desviament que hi ha a l'esquerra als pocs metres d'empendre la B-510 a la nostra dreta. Per ella entrem i ens aturem a Can Bordoi (s'ha de deixar el cotxe a l'aparcament habilitat que hi ha tot seguint la pista que passa pel mig de la casa), una majestuosa i gegantesca vivenda d'era noucentista, que hi ha als pocs metres de l'ermita que li dona nom. Originàriament, era un mas datat ja el segle XIII que va ser ampliat a principis del segle XX.
En aquesta impressionant casa d'accés lliure, tenen un petit museu, al que molt amablement us donaran accés els masovers de la finca... això sí, amb cita prèvia. El museu en si és sobre el Castell Vell de Llinars i les seves excavacions, que ja hem dit abans que està situat damunt d'una barriada annexa al poblat del turó del Vent, que es troba a uns 300 metres del nucli de l'antic poble, i on ara hi ha una casa de colònies. Això fa que les restes que s'hi poden admirar siguin de diverses èpoques, inclosa la que més ens interessa, la ibera.
Hem inserit aquestes fotos, però hi ha més restes exposades... el museu, com hem dit abans, és referenciat únicament al Castell Vell de Llinars, pel que les restes iberes exposades, han de ser de la barriada del poblat, que hem comentat que hi havia. Les restes d'aquesta era es van localitzar al fossar de l'antic castell, això és degut al sòl rocós del cim que no ha pogut retenir cap resta, precipitant-se a l'elaborat sistema defensiu d'era medieval.
De l'excavació del 1984, hem trobat molta informació, amb diverses restes documentades, la qual cosa ens ajuda a fer una hipotètica datació.
Als estrats superiors de l'excavació, es van localitzar restes d'àmfora púnica i ceràmica campaniana, que ens permeten datar l'ús del poblat a la primera meitat del segle II a.n.e.
Als estrats inferiors, es trobaren ceràmiques de la primera meitat del segle IV. Tot i això, el departament de cultura de la Generalitat el data al Ferro-Iber Antic fins al Ferro-Iber Final, vers el 550 a.n.e. fins al 100 a.n.e. Els materials recuperats resten dipositats al Museu Municipal de Llinars del Vallès.
D'aquest poblat, que ha rebut diversos noms: Turó del Vent, Turó de Llinars, El Far, Turó d'en Rossell o Turó de la Majordoma, en sabem que tenia una barriada a una 300 metres, on actualment es troba el Castell vell de Llinars, i que tot ell pertanyia a la tribu ibera dels Laietans.
Centrant-nos amb el tros que vam veure nosaltres, sabem que els arqueòlegs de l'excavació del 1984 el van dividir en dues zones, la que es troba a la banda esquerra de la carretera tot pujant al Santuari del Corredor, que seria la principal (nosaltres ja vam pensar això mateix), i la de la dreta, que queda més al sud, ja més a la falda del turó.
Comencem per la segona part, que és la que han netejat recentment. El primer en el que ens fixem és en les restes estructurals d'estances rectangulars, i unes estructures més petites de forma quadrangular.
Iniciem la visita per la part baixa del jaciment, on de bones a primeres veiem les restes d'una sitja.
Just després, un xic més endavant i mirant a la dreta, veiem dues tombes d'era medieval.
En aquesta zona, i segons l'excavació del 1984, es va localitzar el sistema defensiu d'entrada al poblat. Jo vaig veure com un mur amb les estances adosades a ell, però no vaig endevinar res més.
 |
| Fotografia d'un altre dia |
I a la pedra que hi ha just darrera podem veure una cassoleta.
 |
| Fotografia d'un altre dia |
Com hem dit abans, només arribar ja ens va semblar que "això no quadra", ja que les restes no es troben al cim del turó, des d'on es controla millor la zona. Així que ens disposem a entrar per aquell camí franquejat per dos pilars que dèiem abans. Als pocs metres d'entrar, veiem a la dreta del camí una cosa que ens fa sospitar...
No sabem si es tracta d'un mur de contenció modern... no té gaire aspecte d'això, vam pensar que potser era un tros de mur iber, i, cercant informació del poblat, hem trobat documentat un tros de mur de 0.5 metres d'alçada... ara, no sabem si és això. Seguim pujant al turó i entre uns arbres a la dreta del corriol, vam trobar el que podria ser una sitja, de més grans dimensions que les altres, o bé la cisterna que també es documenta a les excavacions... vam fer fotografia però amb les últimes pluges que han caigut, el sot ha quedat mig sepultat per les bardisses. Just davant de la sitja/cisterna, veiem un desboscat amb uns rocs arrenglerats, que ens van semblar prou curiosos, té pinta de paret d'una vivenda o quelcom així, té bona pinta.
També es descriuen en aquesta zona, ara boscosa, moltes més sitges i una torre defensiva., que, per al nostre parer, no és això.
Seguim el camí, que baixa del turó i et deixa a peu de carretera asfaltada, i tornant cap el cotxe, veiem en la menjada que li ha fet la maquinària al turó per encabir-hi la carretera, una imatge que ens dona més que pensar.
La part de l'esquerra del mur visible a la fotografia és clarament modern per evitar la caiguda del turó vers la carretera; ara la part de la nostra dreta podria haver estat un mur en el seu dia, trencat per la meitat per la maquinària de construcció de carreteres.
Tot baixant, fent camí cap a casa, entrem per un desviament que hi ha a l'esquerra als pocs metres d'empendre la B-510 a la nostra dreta. Per ella entrem i ens aturem a Can Bordoi (s'ha de deixar el cotxe a l'aparcament habilitat que hi ha tot seguint la pista que passa pel mig de la casa), una majestuosa i gegantesca vivenda d'era noucentista, que hi ha als pocs metres de l'ermita que li dona nom. Originàriament, era un mas datat ja el segle XIII que va ser ampliat a principis del segle XX.
En aquesta impressionant casa d'accés lliure, tenen un petit museu, al que molt amablement us donaran accés els masovers de la finca... això sí, amb cita prèvia. El museu en si és sobre el Castell Vell de Llinars i les seves excavacions, que ja hem dit abans que està situat damunt d'una barriada annexa al poblat del turó del Vent, que es troba a uns 300 metres del nucli de l'antic poble, i on ara hi ha una casa de colònies. Això fa que les restes que s'hi poden admirar siguin de diverses èpoques, inclosa la que més ens interessa, la ibera.
 |
| Pesos de teler |
 |
| Raspadors de sílex |
 |
| Ceràmica àtica del S.V a.n.e. |
De l'excavació del 1984, hem trobat molta informació, amb diverses restes documentades, la qual cosa ens ajuda a fer una hipotètica datació.
Als estrats superiors de l'excavació, es van localitzar restes d'àmfora púnica i ceràmica campaniana, que ens permeten datar l'ús del poblat a la primera meitat del segle II a.n.e.
Als estrats inferiors, es trobaren ceràmiques de la primera meitat del segle IV. Tot i això, el departament de cultura de la Generalitat el data al Ferro-Iber Antic fins al Ferro-Iber Final, vers el 550 a.n.e. fins al 100 a.n.e. Els materials recuperats resten dipositats al Museu Municipal de Llinars del Vallès.
Coordenades:
Turó del Vent o El Far: UTM(ETRS89): 31T, 451341, 4608628
