Amb el nens, no ens podem endinsar gaire per la muntanya; és per això que últimament anem de visita a poblats... la majoria són més accessibles. I aquest dia no fallem i anem cap a Lloret de Mar, a visitar el poblat fortificat iber de Turó Rodó.
Per arribar-hi, entrem a Lloret i anem vers la GI-682 en direcció Tossa de Mar: Per ella, girem a la dreta per l'Avinguda Pau Casals, on a la fi d'aquest carrer trobem un aparcament al que deixem el cotxe. A peu, anem pel passeig marítim com si volguéssim anar a Tossa, i caminem fins a trobar una caleta, anomenada Sa Caleta Lloret. Ja a ella, ens enfilem per un camí costerut amb uns lavabos públics a l'esquerra i una zona d'estacionament de barques. Al final d'aquest "aparcament mariner", seguim unes escales que s'enfilen per la muntanya i, al seu final, a la dreta, trobem sense cap dificultat l'entrada del poblat... entrarem a ell, previ pagament de tres euros a la garita que hi ha.
Comencem la visita del poblat del Turó Rodó, on just entrar a la dreta hi ha un plafó informatiu amb detalls del poblat, i a la nostra esquerra veiem unes parets de pedra en sec construïdes guanyant el desnivell de la muntanya. I a dalt de tot del turó, una reconstrucció teòrica d'una casa ibera.
El poblat es troba en un petit turó, a forma de península, d'uns 40 metres d'alçada, pel que la localització del poblat va ser estratègicament seleccionada, o només parlant en tema defensiu i de visibilitat del territori proper, sinó perquè també la immediata cala de Sa Caleta devia de ser, com és ara, un lloc privilegiat per deixar les embarcacions que s'utilitzaven a diari.
Podem datar aquest poblat vers el segle II a.C, ja a plena romanització, quan el territori estava pacificat i altres assentaments s’estaven despoblant, com el proper Puig de Castellet (també a Lloret, que encara no hem visitat perquè només està obert a l'estiu). De fet, una de les possibles hipòtesis del seu origen és que el petit nucli de Turó Rodó fou creat per individus procedents de Puig de Castellet cercant una zona més ben comunicada i més propera al mar. Cal dir que segons les troballes obtingudes, aquest poblat fou utilitzat fins l’any 60 a.C.
Fou decobert l’any 1925 per Enric Botet i Sisó, farmacèutic de Lloret, que va localitzar les restes obrint un camí, fou excavat de l'any 2000 al 2003. Segons aquestes excavacions, el poblat es divideix en quatre zones: El sistema defensiu i l’accés al recinte, l’àrea oberta central, les set cases adossades a la part de dins de la muralla nord i les petites estances de la banda sud.
Pugem per les escales que es veuen a l'esquerra en la fotografia anterior, i arribem a la part alta del poblat, que és també on hi ha el passadís d'accés a l'interior de l'antic nucli.
A aquesta fotografia, es poden veure les restes del mur defensiu (just darrera del plafó), que té set de les deu estances del poblat adossades a ell. També s'observa una nova paret de pedra en sec d'una casa.
Caminem uns metres més i veiem el passadís d'accés a la nostra dreta.
També, clarament fortificat i de fàcil defensa. Emmurallat des del nord, est i oest, aquest té una amplada de 3 metres per 11 de llarg.
La zona de més fàcil accés del poblat és la banda nord, que era defensada per la muralla de pedres amb fang i amb una amplada d’entre 1.10 i 1.30 metres, i una alçada que en alguns punts arribava a gairebé els 2 metres; tot això, per una longitud de més de 40 metres.
Des d'on vam fer la foto del passadís i tot entrant a la "plaça" central del petit poble, topem amb una sitja.
Continuem tot rectes, com si anéssim a la reconstrucció i ens fixem que a l'altre banda, tocant el penya segat, hi ha zones planes, i una d'elles en excavació... segons un dels plafons, en aquesta zona es documenten les tres estances que ens mancaven per arribar a les deu que té el nucli.
Segons hem pogut saber, aquestes estances van ser construïdes amb posterioritat a la creació del poblat, totes elles es troben en molt mal estat de conservació degut a la degradació natural del lloc on es troben. Segons es descriu per la seva situació i morfologia, devien ser uns magatzems.
Un cop al petit mirador que hi ha just el davant de la casa reconstruïda (creada exactament igual a l'arquitectura ibera, i amb els mateixos materials), podem admirar millor les restes que hem vist només entrar al poblat.
Aquestes set estances, que podem assegurar que eren vivendes, segueixen el mateix estil constructiu. Són de forma rectangular, amb dues cambres, la principal de l'habitatge enganxada a la muralla i una petita avantsala a la qual s'accedia des de la plaça central. Les dimensions són prou grans d'entre 8.60 i 9 metres de llargada total i una amplada que varia dels 4 als 4.40 metres.
Per arribar-hi, entrem a Lloret i anem vers la GI-682 en direcció Tossa de Mar: Per ella, girem a la dreta per l'Avinguda Pau Casals, on a la fi d'aquest carrer trobem un aparcament al que deixem el cotxe. A peu, anem pel passeig marítim com si volguéssim anar a Tossa, i caminem fins a trobar una caleta, anomenada Sa Caleta Lloret. Ja a ella, ens enfilem per un camí costerut amb uns lavabos públics a l'esquerra i una zona d'estacionament de barques. Al final d'aquest "aparcament mariner", seguim unes escales que s'enfilen per la muntanya i, al seu final, a la dreta, trobem sense cap dificultat l'entrada del poblat... entrarem a ell, previ pagament de tres euros a la garita que hi ha.
Comencem la visita del poblat del Turó Rodó, on just entrar a la dreta hi ha un plafó informatiu amb detalls del poblat, i a la nostra esquerra veiem unes parets de pedra en sec construïdes guanyant el desnivell de la muntanya. I a dalt de tot del turó, una reconstrucció teòrica d'una casa ibera.
El poblat es troba en un petit turó, a forma de península, d'uns 40 metres d'alçada, pel que la localització del poblat va ser estratègicament seleccionada, o només parlant en tema defensiu i de visibilitat del territori proper, sinó perquè també la immediata cala de Sa Caleta devia de ser, com és ara, un lloc privilegiat per deixar les embarcacions que s'utilitzaven a diari.
Podem datar aquest poblat vers el segle II a.C, ja a plena romanització, quan el territori estava pacificat i altres assentaments s’estaven despoblant, com el proper Puig de Castellet (també a Lloret, que encara no hem visitat perquè només està obert a l'estiu). De fet, una de les possibles hipòtesis del seu origen és que el petit nucli de Turó Rodó fou creat per individus procedents de Puig de Castellet cercant una zona més ben comunicada i més propera al mar. Cal dir que segons les troballes obtingudes, aquest poblat fou utilitzat fins l’any 60 a.C.
Fou decobert l’any 1925 per Enric Botet i Sisó, farmacèutic de Lloret, que va localitzar les restes obrint un camí, fou excavat de l'any 2000 al 2003. Segons aquestes excavacions, el poblat es divideix en quatre zones: El sistema defensiu i l’accés al recinte, l’àrea oberta central, les set cases adossades a la part de dins de la muralla nord i les petites estances de la banda sud.
Pugem per les escales que es veuen a l'esquerra en la fotografia anterior, i arribem a la part alta del poblat, que és també on hi ha el passadís d'accés a l'interior de l'antic nucli.
A aquesta fotografia, es poden veure les restes del mur defensiu (just darrera del plafó), que té set de les deu estances del poblat adossades a ell. També s'observa una nova paret de pedra en sec d'una casa.
Caminem uns metres més i veiem el passadís d'accés a la nostra dreta.
També, clarament fortificat i de fàcil defensa. Emmurallat des del nord, est i oest, aquest té una amplada de 3 metres per 11 de llarg.
La zona de més fàcil accés del poblat és la banda nord, que era defensada per la muralla de pedres amb fang i amb una amplada d’entre 1.10 i 1.30 metres, i una alçada que en alguns punts arribava a gairebé els 2 metres; tot això, per una longitud de més de 40 metres.
Des d'on vam fer la foto del passadís i tot entrant a la "plaça" central del petit poble, topem amb una sitja.
Continuem tot rectes, com si anéssim a la reconstrucció i ens fixem que a l'altre banda, tocant el penya segat, hi ha zones planes, i una d'elles en excavació... segons un dels plafons, en aquesta zona es documenten les tres estances que ens mancaven per arribar a les deu que té el nucli.
Segons hem pogut saber, aquestes estances van ser construïdes amb posterioritat a la creació del poblat, totes elles es troben en molt mal estat de conservació degut a la degradació natural del lloc on es troben. Segons es descriu per la seva situació i morfologia, devien ser uns magatzems.
Un cop al petit mirador que hi ha just el davant de la casa reconstruïda (creada exactament igual a l'arquitectura ibera, i amb els mateixos materials), podem admirar millor les restes que hem vist només entrar al poblat.
Aquestes set estances, que podem assegurar que eren vivendes, segueixen el mateix estil constructiu. Són de forma rectangular, amb dues cambres, la principal de l'habitatge enganxada a la muralla i una petita avantsala a la qual s'accedia des de la plaça central. Les dimensions són prou grans d'entre 8.60 i 9 metres de llargada total i una amplada que varia dels 4 als 4.40 metres.
Del poblat de Turó Rodó podem assegurar que, econòmicament parlant, es dedicava bàsicament a l’agricultura (com fa pensar la sitja existent i els més que probables magatzems), la ramaderia (ja que a les excavacions s'hi han trobat restes de fauna ovina, bovina i porcina) i molt especialment en la pesca (ja que aparegueren una seixantena de pedres planes foradades utilitzades com a pesos per les xarxes). Bàsicament, era producció per a satisfer les necessitats del petit nucli, tot i que molt possiblement una part era comercialitzada.
Ja baixant per agafar el cotxe, ens desviem per un camí a la dreta que porta a una zona de descans amb una taula i hi trobem això.
No sabem si és una rèplica, si és fals, o si és original... però si ho és... quina feinada tu!!!
Coordenades:
Turó Rodó: UTM(ETRS89): 31T, 488348, 4616435
Cassoletes del Turó Rodó: UTM(ETRS89): 31T, 488358, 4616450
Cassoletes del Turó Rodó: UTM(ETRS89): 31T, 488358, 4616450