Poblat a L'Ametlla del Vallès/Figaró-Montmany/Bigues i Riells

Entrada de blog prop de casa, ja que es data del juny de 2020, just quan començàvem a poder sortir després del confinament forçós i teníem mobilitat reduïda a la comarca.

Ens dirigim a un punt estratègic situat a la franja lineal limítrof de L'Ametlla del Vallès, el Figaró-Montmany i Bigues i Riells, déu n'hi do tu!!! I ara qui diu que aquest antic poblat li pertany per localització.

El camí per arribar-hi té moltes possibilitats, nosaltres com bons coneixedors de la zona anem per pistes secundàries, molt més maques que, per exemple, la C-17. Però bé, al final és arribar a L'Ametlla del Vallès i sortir del nucli direcció nord per la carretera de Puiggraciós, que voreja la urbanització del Serrat de L'Ametlla, tot anant direcció el Santuari de que li dona nom a la carretera. Aparquem just davant les escales de l'edificació religiosa, i ens preparem per a l'excursió.

Val a dir que les vistes des d'aquí són prou impressionants, no m'estranya que construïssin el poblat a aquesta muntanya, control visual de la contrada total, i més si pensem que el poblat es troba al cim de la serra que hi ha a darrera de la moderna edificació.

A peu, seguim el camí que continua en el mateix sentit de la pista sorrenca per la que hem arribat, i encara sent al costat del Santuari veiem una torre (no prehistòrica), que a simple vista sembla prou interessant.

Es tracta d'una torre de telegrafia òptica que formava part de la línia militar Barcelona-Vic construïda vers l'any 1845. És de planta quadrada i consta de tres pisos. Com a bona torre de telègraf òptica disposa d'un clar control visual de la zona.

Aquesta, la Torre de Puiggraciós, és pertanyent al terme municipal del Figaró-Montmany, i fou declarada BCIN l'any 1949.

Però nosaltres el què hem vingut a veure és el poblat de Puiggraciós o d'El Pollancre (nom de l'antic mas proper al jaciment), pel que seguim el camí, vorejant el Santuari i passant pel costat d'una font, plena d'abelles per cert. Seguim tot rectes arribant a una àmplia zona on normalment hi ha algun cotxe aparcat i, a uns 50 metres de deixar aquesta zona a l'esquena, prenem un caminoi que surt a l'esquerra endinsant-se al bosc. Aquest és el que ens portarà fins al poblat.

Quan ja comences a cansar-te de l'ascensió, ja ets al poblat. Al començament no el vam ni veure, però quan creues el desboscat de la línia elèctrica, ja es veuen, a mà dreta del camí, restes de l'antic poblat.

De fet, a aquesta zona i voltants és on veiem en superfície diverses restes ceràmiques de clares àmfores iberes, i més fragments ceràmics ibers a mà, ceràmica campaniana, grisa de la costa catalana i alguns rocs treballats que no hem sabut identificar pel que fa a la seva funcionalitat, tot i que es veu molt evident que són humanament creats. Amb aquestes restes, pensem que podríem no ser davant d'un poblat iber, sinó de l'Edat del Ferro, que va perdurar en el temps, i amb un cert comerç.

El poblat fou descobert l'any 1940 per Salvador Llobet i Reverter, doctor en geografia i professor d'aquest departament de la Universitat de Barcelona. Però no fou fins a 10 anys més tard quan el jaciment es va començar a investigar per part de Leandre Villaronga i Garriga, investigador numismàtic i estudiós de la moneda antiga. Cal dir que quasi el total dels materials recuperats es troben desats al Museu de Granollers.

Nosaltres, però, crèiem que el poblat era al cim, pel que seguim amb l'ascensió sense mirar res de res fins a arribar a aquest punt, on junt a una torre de vigia que hi ha ens trobem amb això.

Una gran plataforma, pensant en temps ibers, que amida 10 metres de llargada per 7 d'amplada amb un murs de pedra en sec de 1.70 metres de gruix i que segons diu el departament de cultura de la Generalitat, a l'octubre del 1992 conservava una alçada màxima de 50 centímetres. També, segons pagesos i excursionistes de la contrada, aquí s'erigia una torre, la qual ha desaparegut "amb el pas dels anys".

Comencem la baixada i llavors sí que ens comencem a fixar en les evidents restes del poblat que es veuen al voral, ara esquerra, del camí, fins i tot passes per sobre de murs tot anant pel mateix camí.

Hi ha oficialitzades excavacions fins la dècada del 2010, on es documenten sobretot, murs de pedra seca, situats en un perímetre de 42 metres d'amplada màxima i 240 metres de llargada que defineix el poblat.

El poblat en sí és format per habitacions d'uns 2.5 o 3 metres de llarg, per un ample similar, que es troben a la part alta de la muntanya. Segons la Generalitat, hi ha una concentració d'aquestes habitacions al ras del que creiem que seria una torre defensiva del poblat.

S'ha de dir que a la zona de poblat, en el transcurs de la baixada, hem vist de tot, des de cales furtives, restes prehistòriques, com hem dit en superfície, i fins i tot possibles escales d'accés a habitatges.

I també, una zona on potser en el seu dia hi havia una segona torre defensiva.

La Generalitat li atorga una cronologia que va des del 650 a.n.e., fins al 50 a.n.e. Suposem que les datacions facilitades per la Generalitat van acord amb les restes que han pogut trobar en superfície, ja que segons ells no s'ha excavat sistemàticament.

Nosaltres, però, sí que hem trobat informació d'excavacions fins el 2010 i de la seva represa més recentment. Concretament, l'any 2019, en Marc Guàrdia i Llorens va excavar la muralla nord del poblat. També sabem que el mateix arqueòleg ha iniciat unes segones campanyes d'excavació el setembre del 2020 amb el suport econòmic del Museu de Granollers i amb col·laboració de l'Ajuntament de Bigues i Riells, i que ha delimitat el perímetre del poble: 250 metres de llargada per 110 d'amplada, fent un total de 1.5 hectàrees.

Sabent això, a dia 30 de gener del 2022, tornem al poblat i ens el trobem molt més net i excavat. Inserim algunes fotografies d'aquesta segona visita.

Aquesta és l'entrada al poblat, on l'excavació ha reduït el camí cap el cim en haver-se trobat restes de mur sota seu.

Des d'aquest punt, trobem restes d'habitacions a mà dreta...

i una muralla defensiva que davalla cap a l'esquerra i que sembla que conté una torra que nosaltres no vam saber identificar.

De camí al cim, veiem les estructures que trobàvem a mà dreta força més definides i amb murs més estrets a 90º respecte el mur principal formant habitacions.

I al cim, trobem el recinte molt més net i definit.

Bonica l'excursió d'avui, com a mínim tant als nens com a nosaltres ens ha agradat molt la visita. A més, a la banda de baix, a l'esquerra del camí, hi ha una zona on han fet una plana, ben bé no sé per a què, però hi ha uns grans blocs de pedra, on els nens s'ho han passat de conya pujant i baixant d'ells.

Coordenades UTM(ETRS89):

Poblat de Puiggraciós o d'El Pollancre: 31T 436872 4617068

Dòlmens a Vilanova de Meià II

El primer que direm d'aquesta entrada és que, si es vol fer la ruta completa, el més adient és barrejar-la amb la de Megàlits a Vilanova de Meià I. Amb la informació d'amdues, es pot fer una ruta megalítica prou brutal, més ben dit unes, ja que és bastant difícil poder-los veure tots en un dia, i encara ens en falta algun.

El primer sepulcre que veurem avui és el del Cogulló, al què hi arribarem tot partint des de Vilanova de Meià per la L-913 direcció Tremp. A uns 4.6 quilòmetres de deixar el nucli i poc després de la corba següent a la Font de la Figuera (una zona d'esbarjo amb taules i bancs de pedra), emprenem amb el cotxe per un camí sorrenc que surt a la dreta. A uns 870 metres de camí, veurem un altre que comença tot recte mentre el camí pel que veníem gira a l'esquerra. No recordo si en el nostre cas vam deixar el cotxe aquí i vam seguir a peu, o vam seguir un tros més amb el cotxe, però bé, si vas amb un 4x4, inclús un 4x2 alt, el camí em va semblar transitable.

Des d'aquest punt, seguirem el camí recte, no puc donar una referència exacta de fins on, però, com a molt, pots caminar uns 2 quilòmetres. Aquí s'acaba la pista i vam agafar un corriol desdibuixat, ple de pedregam, que puja per la muntanya de l'esquerra. El seguim fins a la plana que hi ha al cim, on virarem a la nostra esquerra i, a partir d'aquí, cal sí o sí, dur GPS, tot i que hi ha un corriol molt i molt desdibuixat, que t'hi porta directe.

El megàlit del Cogulló es coneixia de temps ençà per la gent de la contrada, però fou el pastor de Cal Nari, el senyor Joan Llach, qui va informar de la troballa. L'única excavació que hem trobat documentada és del 1981-1982 per part de Josep Ignasi Rodríguez Duque i Joan Ramon González i Pérez, membres del Servei d'Arqueologia de l'I.E.I.

Segons els citats arqueòlegs, es tracta d'una cambra pirinenca d'1.8 metres de llarg per una amplada de 80 centímetres, que es troba dins una obra tumular ovalada de 5.5 per 7 metres, feta amb pedra i terra. Del cròmlec peristàltic, es documenta que es conserven algunes clares mostres.

Inserim una planimetria que té en Francesc Baldrís al seu web, feta pels arqueòlegs que van estudiar el megàlit.

Extret del web sigmascorpii

A aquesta cambra pirinenca, se li atorga una datació de l'Edat del Bronze, d'entre el 1500 a.n.e. i el 1200 a.n.e., reafirmada pel tros de ceràmica a mà que van trobar els arqueòlegs a la seva excavació. Tot i això, a la revisió megalítica de Catalunya de l'any 2022, segons Josep Tarrús i Galter i Enric Carreras i Vigorós, aquesta cambra pirinenca es va erigir vers el Calcolític - Bronze antic, vers el 2000 i el 1800 a.n.e.

Per acabar amb el megàlit, direm que, a la seva llosa lateral, consta d'un gravat amb forma de creu. Nosaltres tot i que ja ho sabíem a l'hora de visitar-lo no el vam veure, potser degut al sol que feia junt amb la desconeixença del lloc exacte. Ara ens queda clar veient el dibuix de sigmascorpii.

Tornem al cotxe i ens dirigim direcció Vilanova de Meià. A 1.5 quilòmetres, girarem a la dreta, pel camí on vam començar la ruta de Megàlits a Vilanova de Meià I. Si volem fer tots els sepulcres d'una tacada, recomano anar primer al Cogulló i després, a partir d'aquest moment, seguir la ruta I per ordre de localització dels megàlits d'est a oest, i, quan l'acabem, vindran els dos megàlits que inserirem ara.

El primer, el de Reguer, que trobarem tot prenent el cotxe després de visitar els megàlits de la Lloella del Llop, continuant pel camí de Rúbies 7.2 quilòmetres. En aquest punt, aturem el cotxe al voral del camí i, a peu, ens endinsem per la plana de l'esquerra uns 30 metres tal i com hem arribat. Aquí trobarem sense dificultat el dolmen de Reguer, amb un boix de considerables dimensions a la zona d'influència del sepulcre.

Tot i el mal estat en el que es troba, podem assegurar que és una tomba, que consta d'unes mides de 2 metres de llarg, per 1 metre d'ample i conserva 48 centímetres d'alçada. Fou descobert pels nostres veïns de Cardedeu,  Lluís Vidal i Carme Vila l'any 2006. No ha estat mai excavat i tampoc s'ha trobat cap material a superfície, però, a la revisió megalítica de Catalunya de l'any 2022, i segons Josep Tarrús i Galter i Enric Carreras i Vigorós, aquesta caixa megalítica tancada es va erigir vers el Calcolític - Bronze antic, vers el 2000 i el 1800 a.n.e.

El que sí que es veu clarament és el seu túmul, aquest d'uns 8.5 metres de diàmetre, i  sembla que originalment les pedres d'ell estarien col·locades a consciència, fent cercles a la tomba.

Tornem al cotxe i anem a visitar el segon i últim (fins ara) sepulcre de la ruta de Rúbies, que trobarem tot seguint pel camí d'aquest nucli abandonat. A uns 200 metres, la pista davalla un xic a una bifurcació anant, també un xic, cap la nostra dreta. 1.7 quilòmetres més tard, el camí passa just al costat d'un petit bosquet que ens quedarà a mà esquerra, i al seu interior veurem la tomba de Rúbies o Tossal de les Torretes.

La fotografia no és que sigui boníssima, però és el que toca quan fa un sol brutal i et trobes dins un petit bosc, el contrallum és inevitable.

Fou descobert pel senyor Jaume Pujades l'hivern de 1997. Per la seva localització, creiem que ja es devia conèixer, però no s'havia informat de la seva descoberta. Tot i això, encara no ha rebut cap excavació oficial.

Dimensionalment parlant, la tomba fa 2.2 metres de llarg i també 2.2 metres d'amplada màxima a l'entrada de la cambra i 1.73 a la capçalera, dir també que dins de la cambra hi una llosa que podria haver format part de la coberta.

Inserim una planimetria d'un estudi de Jaume Camats de l'Associació Cultural la Roureda.

Extret de "Sepulcres Megalítics del Montsec"

El túmul és molt visible, tot i que no es pot mesurar el seu diàmetre degut al treball agrícola del camp del costat i la dispersió i escampat per l'altre lateral.

A falta d'excavació científica, per la seva estructura, es pot datar el sepulcre dins l'ampli ventall de l'edat del Bronze, des del 1800 a.n.e. fins al 650 a.n.e. però com en els  anteriors Tarrús i Carreras el situen vers el Calcolític final i el Bronze antic, 2000 - 1800 a.n.e.

Ara sí, donem per acabada (de moment), la ruta.

Coordenades UTM(ETRS89):

Cogulló: 31T 337804 4651535

Reguer: 31T 329778 4653245

Rúbies o del Tossal de les Torretes: 31T 328255 4653693