Aquesta vegada, anem a L'Escala, on volem visitar les diverses necròpolis de Vilanera. Anem una mica a l'aventura, ja que ens han dit que les troballes més interessants es troben tapades per a preservar-se. Però bé, com som molt curiosos, allà que anem!
Ens acostem a L'Escala per la GI-623 que agafem en sortir de l'AP-7 per la sortida 5. Poc abans d'entrar al nucli, ens desviem per la GIV-6322 cap a Albons i, als 950 metres, trobem el camí de Vilanera a la nostra esquerra. Just al principi del camí, podem deixar el cotxe.
Comencem explicant com es va descobrir la zona per a posar-nos en context. Es tenia constància de ceràmiques prehistòriques i romanes trobades en superfície per part del membre del GESEART Miquel Dídac Piñero juntament amb altres membres del Centre d'Estudis Escalencs. Paral·lelament, es volia construir a la zona un conjunt de cases unifamiliars i un camp de golf, així que es va fer una prospecció preliminar que va confirmar la presència de restes arqueològiques. Es va fer una primera recerca entre els anys 1999 i 2000, i després es van tapar i abandonar els jaciments, quedant obert el debat de si es feien les cases i el camp de golf. Es va decidir que no i després d'actuacions camperoles per a plantar-hi blat de moro al sector 3 i que, afortunadament, no van malmetre les restes, l'any 2015 es va declarar la zona com a zona EPA (espai de protecció arqueològica) i es van reprendre les excavacions el 2016.
Com que els jaciments que trobarem són variats, inserim un plànol per tal d'ajudar a la seva identificació.
 |
| Elaborat a partir del plànol inclòs a l'estudi "Excavacions arqueològiques a Vilanera (L'Escala, Alt Empordà)" de diversos autors |
Just on hem deixat el cotxe, trobem el sector 4 i la primera necròpoli, la d'incineració del Bronze final.
Excavada entre l'octubre de 1999 i el juny del 2000, es van localitzar 23 tombes senzilles que aprofitaven les esquerdes del sòl per a encabir-hi urnes. No disposaven de lloses protectores ni d'aixovar i contenien restes esmicolades parcialment cremades. El 2006, en fer-se obres d'ampliació a la carretera que dona accés al conjunt, es van descobrir 3 tombes més del mateix estil. A dia d'avui, no es coneix del tot l'abast d'aquest sector, ja que no s'ha tornat a excavar i l'atenció principalment recau en el sector 3 que explicarem més endavant.
100 metres més endavant i a tocar del mas, trobem estructures i una necròpoli romana, a més de dues sitges que van treure a la llum molta ceràmica de l'època.
Més amunt i deixant el mas a la dreta, trobem les minses restes del monestir de Santa Maria de Vilanera, fundat el 1328 per monges benedictines. Es creu que la construcció d'aquest convent i el mas va fer desaparèixer una petita vil·la romana.
Tornant al camí de la Torre Vilanera i avançant uns 450 metres, deixant el maco mas del segle XIV amb la seva torre medieval quadrada a la nostra esquerra, arribem al sector 3, on es troben els túmuls neolítics de Vilanera i la necròpoli de la primera edat del Ferro, juntament amb algunes tombes del Bronze final i una recentment descoberta tomba romana amb restes púniques. Segons les últimes investigacions, l'espai d'aquest sector 3 és d'uns 10000 m2, donades les troballes allunyades de dues tombes el 2016. Per a fer-nos una idea de la complexitat del conjunt, inserim una planta d'aquest sector del any 1999.
 |
| Extret de l'article "Tipologia dels enterraments localitzats al sector 3 de la necròpolis de Vilanera" de Dolors Codina i Carme Montalbán |
Però anem a pams i comencem pels túmuls, ja que són els que queden més a prop de la pista. Actualment, es troben protegits completament per sorra i només són visibles trossets de lona que delaten on són. Això és així perquè aquest conjunt continua en excavació (des del 2016 fins ara) i és l'única manera de preservar el conjunt dels furtius. Es documenten tres túmuls.
El primer, l'anomenat Túmul-I conté una cista dins d'un túmul d'uns 8 metres de diàmetre amb anell peristàltic. Excavat durant la campanya 1999-2000, les restes trobades van ser una base ceràmica a mà d'època presumiblement del Bronze.
 |
| Extret de l'article "Tipologia dels enterraments localitzats al sector 3 de la necròpolis de Vilanera" de Dolors Codina i Carme Montalbán |
El Túmul-II, descobert el 2000, però excavat entre el 2016, moment en què es van reprendre les excavacions a aquest sector, i el 2017 per Dolors Codina i Francesca Pullia, és el més impressionant dels tres. L'espai quadrangular de 8 metres de llarg per 5 d'ample que s'havia delimitat va donar a llum a una cista neolítica amb túmul que va ser trobada intacta. Mesura 1.50 metres de llarg per 1.00 metre aproximat d'ample i 1.00 metre d'alt. Com a curiositat, tenia un túmul complex, format per un primer de 6 metres de diàmetre de pedra calcària i un més extern de 9-10 metres de diàmetre sense anell de contenció.
Es van trobar fragments de dos vasos tipus Montboló, un triangle de sílex i restes humanes de quatre individus arronsats. Dos d'ells eren dins la tomba, mentre els altres dos eren als extrems del sepulcre per la part exterior, entre els dos túmuls (aquests dos eren un adult i un infant). També es van trobar restes d'ossos infantils sota la coberta, que curiosament no descansa sobre lloses per la part on es van trobar els ossos sinó sobre llosetes. Aquestes últimes restes només corresponen als peus i part inferior de les cames i, per com estaven disposades, sembla que van ser embolcallades per un material perible (fulles o pell) que ara ja no existeix.
 |
| Imatge extreta de la Tribuna d'Arqueologia: https://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/2017/05/29/resultats-de-les-excavacions-arqueologiques-a-la-necropolis-de-vilanera-lescala |
Les datacions de C-14 realitzades sobre les restes dels 5 individus inhumats han permès datar el dolmen dins el Neolític mitjà, cap el 4200 - 3800 a.n.e., pel que estem parlant d'un dels sepulcres més antics de Catalunya.
Per últim, el Túmul-III resta sense excavar completament sota el gran pi proper, tot i que sembla contenir una cista neolítica dins d'un túmul d'uns 30 metres de diàmetre. Aquesta grandària fa que aquest túmul hagi estat malmès amb la construcció posterior de tombes de la necròpoli adjacent de la primera edat del Ferro. Segurament, les excavacions donaran més informació sobre aquest túmul.
A aquest sector, com hem comentat, també es troben tombes de cremació. En total, ja es té constància de més de 130 enterrament, essent els del Bronze final els de menor quantitat. Igual que passava al sector 4, són urnes que es col·locaven dins diàclasis o forats de la mateixa roca sense anar acompanyades d'aixovar.
Les tombes més nombroses d'aquest sector són de la primera edat del Ferro i consten de fossa excavada (una d'elles és d'uns 2 metres de diàmetre), urna cinerària amb tapadora i vasets més petits amb aixovar. En alguns dels vasets, s'hi han trobat materials metàl·lics con fíbules, sivelles o ganivets. Algunes tombes tenen estela senyalitzadora. Aquesta part es pot datar vers el segle VII a.n.e.
I per acabar de completar el sector, comentar que a l'última excavació fins el moment (desembre 2022 - gener 2023), s'ha descobert una tomba d'incineració romana (segle II a.n.e.) que correspon a un infant dins d'una fossa que contenia una tomba d'incineració del Ferro amb un conjunt de peces excepcional de tipus fenici (segle VII a.n.e.). Ambdues tombes es troben dins de l'enorme Túmul-II que hem explicat una mica abans.
Com podeu veure, aquesta zona arqueològica està plena de sorpreses, així que seguirem atents a les següents campanyes d'excavació que s'hi duguin a terme.
Aprofitant que hem anat fins a L'Escala, fem una ruta circular i ens acostem a veure la necròpoli romana de les Corts o del Castellet. Seguim pel camí de Vilanera i al poc girem a l'esquerra pel cami ral d'Empúries o de França, el que era la via Heraklea, tot anant per una pineda que desemboca a la zona residencial del Camp dels Pilans. Travessarem aquest barri i arribarem a la rotonda on hem agafat la carretera d'Albons al matí. A aquest punt, prenem el camí de sorra que duu al maco hotel restaurant del Molí de L'Escala, travessem el pont del molí i arribem als masos fortificats amb torres rodones de les Corts (Mas Feliu i Mas Torreportes). Aquí, podem deixar els dos masos a la dreta i després girar a la dreta, o bé passar el primer mas i girar llavors a la dreta. En els dos casos, arribarem al turó de les Corts, on ja veurem el monument funerari romà del Castellet sense gaire esforç.
Es tracta d'una torre de 5 metres de costat per 3,5 d'alçada feta per vuit filades horitzontals de pedra tipus formigó romà (opus caementicium) revestides amb blocs de pedra sorrenca.
Per a veure les poques restes visibles de la necròpoli, des d'allà, recularem per anar trobant les tombes per la banda nord del turó, conservades de manera molt irregular i bastant deplorable en la majoria dels casos. Segons els estudis d'Almagro del 1953, la necròpoli contenia unes 600 tombes d'època tardorromana (segle II a.n.e.) de tipus incineració amb urna.
Visitat aquest conjunt, tornem cap a Vilanera a buscar el cotxe i ens dirigim ara una mica més enllà seguint la carretera d'Albons. Un cop a aquesta població, seguim les indicacions cap a Bellcaire d'Empordà i, en sortir d'Albons, agafem la tercera desviació a l'esquerra per un camí sorrenc (a poc més d'1 quilòmetre des de l'últim carrer del poble). Quan aquest camí gira a l'esquerra, passarem per una llengua de terra on, a ambdós costats de la pista, trobarem les minses restes del jaciment de Mas Gusó o Can Gusó (o, fins i tot, Puig Moragues) parcialment cobertes per sorra i vegetació.
Aquest jaciment, actualment identificat com a statio romana, és en realitat una superposició de jaciments que van des del Neolític final fins ben entrat el període romà (segle III). A mode de petita explicació, inserim un plànol on es poden veure part de les estructures de les diferents èpoques.
 |
| Extret de l'article "La ceràmica grisa monocroma de Mas Gusó (Bellcaire d’Empordà)" de Josep Casas i Victòria Soler |
La primera ocupació es pot datar al Neolític final, donada la troballa de ceràmica de l'estil del grup de Veraza acompanyant un forat de pal de cabana.
Del Bronze inicial, es van trobar restes constructives i una tomba en fossa amb un individu masculí d'entre 24 i 28 anys.
A partir d'aquí, es troben restes del Ferro i ja d'època ibera, com fosses i sitges reutilitzades com a escombreres i tres cabanes iberes, que es barregen amb les estructures romanes.
Durant la campanya 2012 - 2013, es va poder delimitar l'estructura romana i es van trobar restes associades a soldats romans, així que es va canviar l'opinió de què era una vil·la per a identificar-la com a statio o, el que és el mateix, un establiment militar per a acollir unes 15 persones, el general i els seus soldats.
Aquest jaciment és conegut, com a mínim, des dels anys 1980s, s'hi van realitzar uns primers sondejos el 1987 i ha estat excavat en diverses fases sobretot per l'empordanès Josep Casas i Genover, qui ha publicat nombrosos estudis sobre ell.
Si volem ampliar la visita amb altres jaciments propers, evidentment, tot i que no sigui ben bé prehistòric, hem de parlar d'Empúries. Ciutat grega inicialment i romana posteriorment, fet únic a la Península Ibèrica, és el jaciment grecoromà més important de Catalunya. Tot i que no es veuen restes iberes, sí es documenten contactes ibers amb la població grega d'Empórion.