Avui anem a França a fer una visita ràpida al terme municipal de Llauro, al districte de Perpignan, al departament de Pyrénées Orientales. Visitarem dos sepulcres, el primer el dolmen simple, per a alguns, sepulcre de corredor per a altres, de Galuert o Serrat de Galuert, nosaltres vam arribar des del poble de Llauro, tot i que creiem que s'hi pot arribar des del nucli de Vivès, però bé com no ho sabem perfectament indicarem per on vam anar nosaltres.
Des de l'esmentat poble, emprenem direcció sud-oest per la D-615 fins al Coll de Llauro, on just abans de veure el desviament a la D-13 direcció Calmeilles, Taillets i Oms, surt un camí de terra per l'altre costat de la carretera, emprenent el sentit contrari del què hem arribat. Seguim aquesta pista 1.5 quilòmetres fins a trobar, a mà dreta, un cartell sobre el megàlit a peu d'un camí. El dolmen de Galuert es localitza fàcilment seguint aquest camí uns 30 metres de curta pujada i entrant al bosc per l'aclarit que hi ha a la nostra esquerra.
Segons Enric Carreras i Josep Tarrús, es tracta d'un sepulcre de corredor antic, que seria datat vers el 3500-3000 a.n.e. En canvi, els francesos opinen que és un dolmen simple amb vestíbul, que té unes dimensions a la cambra sepulcral de 0.93 metres de llarg, per 0.80 metres d'amplada, pel que el datarien diferent, creiem que entre el 3000 i el 2700 a.n.e. Inserim la planimetria publicada per en Jean Abélanet.
 |
| Extret d'"Itinéraries mégalithiques" de Jean Abélanet |
També, en Carreras i en Tarrús diuen que: Guy Salles de Llauró el 1990 va comunicar en una carta al diari que amb les informacions de Jean Abélanet s’havia retrobat el Dolmen de Galuert que “no era conegut per la gent del poble".
Segons el rètol informatiu, fou excavat l'any 1952, on van sorgir diversos fragments de sílex gris i negre, i, segons el web de l'ajuntament del poble, es van recuperar un ganivet de sílex i dues perles. Però l'estudi d'en Jean Abélanet diu que ell mateix l'excavà a l'agost de l'any 1957, i que va trobar al seu interior una perla d'esteatita gris (que segons diu no en va trobar més degut als problemes que van tenir a la hora de tamisar les terres). També parla de dos fragments ceràmics corresponents a un vas, que no es va poder reconstruir, una fulla de sílex de 71 mil·límetres i una perla de disc de variscita. Aquests dos últims objectes es mostren a la següent fotografia.
 |
| Extret d'"Itinéraries mégalithiques" de Jean Abélanet |
Cal dir també que, al web de l'ajuntament, també fan menció a l'estranya orientació del megàlit, ja que és rar trobar dòlmens orientats al nord-oest al Rosselló.
Tornem a Llauro, i emprenem per la carretera de Torderes, que és just la paral·lela a la D-615 més al nord, passant per davant de l'església del poble. Seguint-la en direcció sud-est, veurem que al poc gira cap al nord, i després direcció est. En aquest moment i a uns 1.3 quilòmetres de l'església, la carretera canvia de nom, dient-se Llauro/Cabane del Moro, just al moment on surt una pista sorrenca a la nostra esquera, nosaltres seguim rectes uns 450 metres més fins a trobar un desviament a la dreta, seguint-lo 450 metres més, arribarem a una casa, que té habilitada una zona per a deixar el cotxe just abans d'arribar a ella (creiem que és fet intencionadament) i a escassos metres del sepulcre, que es troba a la part alta del petit puig.
El dolmen de la Cabana del Moro és, al nostre parer, un dolmen simple. Fou descobert per Joseph Jaubert de Réart l'any 1832 i consta d'una cambra sepulcral, que el mateix Réart va dimensionar en 0.9 metres d'amplada, 1.8 de llargada i 0.76 metres d'alçada. També dimensiona la llosa de coberta, a la que li atorga 1.20 metres de llarg, per 1.50 metres d'ample i un gruix d'uns 0.60 metres. Cal tenir en compte que aquestes dimensions són a raó d'un càlcul que hem fet a partir de les mides en peus que donava ell el 1832.
Al llibre d'"Itinéraries mégalithiques" de Jean Abélanet, es descriu el megàlit, la història i l'entorn que ha canviat totalment des del 1966, amb la urbanització de la zona.
Ell ens presenta aquesta planimetria del megàlit.
.jpg) |
| Extret d'" Itinéraries mégalithiques" de Jean Abélanet |
Gràcies al treball d'Abélanet, hem pogut assegurar algunes dades del megàlit que ja ens havia semblat entendre a estudis no tan elaborats, potser la que més ens ha impactat és la seva obra tumular quadrada. D'aquest fet, hem trobat que, segons Lluís Pericot, es documenten tres sepulcres amb obra tumular quadrada als Pirineus nord-catalans, un d'ells la Femno Morto, que ja hem anat a cercar dues vegades sense trobar-lo i que, finalment, es va donar la notícia de que havia estat destruït per maquinària pesada durant l'eixamplament de la pista, i un altre que no anomena.
 |
| Extret d'"Itinéraries mégalithiques" de Jean Abélanet |
De la inspecció al megàlit del 1949 per part del mateix Abélanet i en J. Pull, es descriuen diversos fragments de ceràmica i unes troballes de: 1 petita destral de pedra polida de color verd fosc i 1 làmina de pissarra de color verd clar amb un bon treball: fa 127 mil·límetres de llargada, 40 mil·límetres a la base i 30 a la part superior, estant polida pels dos costats.
Per la seva tipologia, ens atrevim a datar-lo a finals del Neolític inicis del Calcolític, vers el 3000-2700 a.n.e.
Hi ha una notícia de 1832 que indica que Joseph Jaubert de Réart va trobar un altre dolmen a la població, anomenat Serrat de les Costes, i que resta desaparegut actualment, tot i que podem trobar coordenades aproximades a internet derivades del seu topònim. En Jean Abélanet el publica al seu llibre indicant que tant ell com en Pierre Ponsich van buscar-lo sense sort. L'Abélanet, però, no va marxar amb les mans buides de les prospeccions i va trobar una pedra amb unes cassoletes ben esplèndides. La publica al seu llibre, però no en dona les coordenades, així que nosaltres tanquem la paradeta per avui.