Dòlmens al districte de Cahors IV

Avui fem una ruta en la que estarem propers a Limogne en Quercy. Com la farem en cotxe, comencem pel terme municipal més llunyà, el de Laramière, on visitarem quatre dels cinc sepulcres d'avui. De fet, per arribar-hi passarem pel terme municipal on més tard visitarem l'últim megàlit del dia, el de Promilhanes. Sortim de Limogne direcció est per la D911 i, com a 9 quilòmetres d'anar per ella, ens desviem a l'esquerra per la D84 direcció Promilhanes. Seguim aquesta fins a la seva fi i, ja dins el petit nucli i entrant a la D53, emprenem novament a l'esquerra, però només la seguim uns trenta metres, fent novament un nou gir a l'esquerra i emprenent ara la Rte. de Barricourt, que és la que ens aproparà a Laramière. No arribarem al nucli perquè, en 3.4 quilòmetres, veurem a la nostra dreta el cartell indicatiu al dolmen de Marcigalliet, amb una porta i un camí d'accés.

Com amb totes les rutes d'aquest estiu, les planimetries i la informació l'extraiem de: Gallia préhistoire. Suppléments, supplément 1-5, 1977. Inventaire des mégalithes de la France. 5 — Lot;

https://www.persee.fr/doc/galip_0072-0100_1977_sup_1_5

Hem de dir que, per a nosaltres, dos dels dòlmens d'avui són especialment bonics i ben conservats. El primer és aquest, el de Marcigaillet A, del que recomanem mirar la fitxa del blog per a fer-nos una millor idea del megàlit en si.

D'aquest bonic dolmen, es documenta, a l'inventari de Lot segons Clottes (que l'anomena l'anomena Marsigaillet), que es tracta d'un dolmen simple, que consta de dues gran lloses laterals. La del lateral dret del sepulcre amida 4 metres de llarg per 1.80 metres d'amplada, per 0.27 metres de gruix, i l'esquerre fa 3.60 metres de llarg per 1.70 metres d'ample, amb un gruix de 0.42. La llosa de coberta, que ja era trencada, tot i que no la dibuixa al croquis, fa, segons ell, 3.50 metres de llarg per 3.20 metres d'ample i 0.60 metres de gruix. Diu que el tros que resta trencat a l'interior de la cambra sepulcral mesura 1.05 per 1.60 metres.

S'ha de dir que la planimetria de Clottes no és gaire afí al que es veu in situ en aquesta ocasió, tot i que, quan parla de la seva fisonomia i el seu estat, sí que ho fa correctament. Com dèiem abans, no dibuixa el tros trencat de la coberta que resta a l'interior de la cambra sepulcral, potser per a fer més evident la llosa de capçalera que també resta estintolada a l'interior de la cambra. D'aquesta, ell en diu que fa 1.40 per 1.40, i 0.20 metres de gruix.

D'altra banda, al croquis es pot observar una altra petita llosa dibuixada al "mur" que hi ha tocant el sepulcre, i que, pel que sembla, podria ser la llosa d'accés al sepulcre... Clottes la dibuixa al croquis, però no la defineix a l'explicació del sepulcre. Com a última dada, podem dir que la cambra sepulcral resta bastida a l'interior d'un túmul circular i prou evident, d'uns 14 metres de diàmetre.

Com la immensa majoria de dòlmens de Lot i per la seva tipologia, aquest es va erigir vers el Neolític final, entre el 3500 i el 3000 a.n.e. S'ha de dir que ens hem de basar en la seva tipologia perquè, tot i estar protegit i catalogat com a monument històric, no es documenta cap excavació ni troballa associada al sepulcre.

I si és l'A és perquè hi ha d'haver, com a mínim, un B. Però la sorpresa la vam tenir quan vam saber que ens trobàvem a una necròpoli de la que es documenten 6 sepulcres prehistòrics, i una llosa que deuria pertànyer a un altre (Jean Clottes, any 1977). Vam buscar coordenades per intentar anar segurs del que veuríem, però només en vam trobar unes més: en teoria, les del dolmen B de Marcigaillet.

Per arribar al B, hem d'anar direcció sud-oest uns 440 metres en línia recta, no hi ha camí, el millor és anar per coordenades. Bé, sí que n'hi ha, però has de fer una volta bastant important i després no hi ha cap punt de referència clar. És més fàcil caminar en aquesta direcció fins a trobar un camí (sempre seguint les coordenades), ja que el megàlit es troba uns 20 metres abans d'aquest. He de reconèixer que, de tant cercar sense destí fix, va haver un moment que em vaig desorientar, i em sembla que la Cris un pèl també. Sort del GPS! ara, vam fer una de volta!

Aquest cop ens trobem amb un estil de sepulcre diferent, però no gaire, no us penseu, es tracta d'un dolmen simple igual, però que consta d'un vestíbul d'entrada a la cambra sepulcral. A la següent foto, hem senyalitzat les lloses visibles que formarien part d'aquest vestíbul amb fletxes vermelles; de fet, la que queda més propera a nosaltres amb la fletxa en horitzontal, no teníem clar si era del vestíbul o d'un llosa porta del sepulcre, però, bé, veient la planimetria d'en Clottes, el més segur és que formés part del vestíbul d'accés.

Segons ell, la llosa de la dreta de la cambra sepulcral amida 2.85 metres de llargada, 0.40 metres d'amplada conservada i 0.10 metres de gruix, i resta trencada en tres trossos. La de l'esquera mesura 2.8 metres de llargada per 0.50 metres d'amplada conservada i 0.20 metres de gruix. D'altra banda, la llosa que hi ha al fons de la cambra, és a dir, la de capçalera, amida 1.20 metres de llargada, i només conserva una amplada de 0.25 metres per un gruix de 0.10 metres.

Pel que fa al vestíbul abans remarcat, diu que fa aproximadament 0.90 metres, i en documenta les lloses que el basteixen: la dreta, de 0.50 metres de llargada per 0.10 d'amplada conservada i 0.10 metres de gruix; i l'esquerra, de 1.20 metres de llargada per 0.10 metres d'amplada i també 0.10 de gruix (ja deia que aquesta estava molt malmesa ja l'any 1977).

Per acabar, documenta una obra tumular de forma circular d'uns 15 metres de diàmetre, dient que restava molt aplanada, com abans, ja a l'any 1977.

No es documenta cap excavació ni cap resta arqueològica recuperada en superfície al jaciment ni a les seves immediacions.

Com hem dit abans sobre aquesta necròpoli, en Jean Clootes deia que hi havia 6 dòlmens i una llosa que pertanyia a un altre. Doncs bé, no sabem on se situen, no hem trobat coordenades de cap i vam caminar i caminar per la zona sense trobar res de res. Potser i tenint en compte que l'inventari és prou antic, els dòlmens han desaparegut per la gran ampliació de terreny agrícola que ha patit la contrada.

Un cop arribats al cotxe i rehidratats, posem rumb a l'altre dolmen especialment bonic del dia, el de Borie du Bois A o Peyro Levado, que a l'inventari de Lot es diu Pierre Levée o Boria du Bois 1. Per arribar, emprenem amb el cotxe en la mateixa direcció que hem arribat un parell de quilòmetres fins a trobar la D55, on girem a la dreta. Seguim 2.4 quilòmetres fins a trobar a la nostra esquerra un camí amb el rètol senyalitzador de Peyro Levado i deixem el cotxe aquí, a l'entrada del camí, ja que el bonic sepulcre es troba a només 80 metres, tot i que, si es vol, es pot accedir fins al dolmen amb el cotxe.

De bonic, no sé quin ho és més dels dos (a gustos), però sí que puc assegurar que aquest és el més gran. Segons el mateix inventari en què ens hem basat per a fer l'estudi, aquest dolmen simple té una llosa de coberta que mesura 5.70 metres de llarg, 3.20 metres d'ample i 0.60 metres de gruix (una senyora coberta!). Pel que fa a les lloses laterals, tampoc es queden curtes; la lateral dreta amida 4.45 metres de llarg, 1.05 metres d'ample i 0.30 metres de gruix, i l'esquerra, que resta trencada, fa 4.90 metres de llarg per 1.05 metres d'ample i 0.30 metres de gruix.

També segons en Clottes, la llosa que hi ha a la capçalera fa 0.80 metres de llargada i amplada per 0.10 de gruix, i diu que la cambra fa 1.30 metres. Acaba parlant de l'obra tumular, que és poc visible, però que assegura que és arrodonida i d'uns 17 metres de diàmetre.

A l'inventari, es descriu una excavació de Catagne poc temps abans de l'estudi, de la que es documenten un grapat de puntes de sageta en sílex i rodelles de petxina barrejades amb restes òssies humanes, i també presenta un petit vas de carenat de fons pla. J. Caussanel també el va investigar, trobant-hi diverses puntes de sageta, perles de diferents estils i materials i anells, també de diferents materials. I ja per acabar, al Museu de Saint Germain, hi ha uns fragments d'un vas molt desgastat que va ser donat pel senyor A. Barthélémy. Tenint present aquestes troballes, hem cercat una datació més ajustada de la tomba i hem trobat que els experts la posicionen entre el 3300 i el 3000 a.n.e.

Com a curiositat, podem dir que s'afirma que una persona el va intentar comprar per col·locar-lo prop d'Albi, pel que es diu a l'entrada d'una zona esportiva o d'un càmping. Aquesta operació no es va dur a terme gràcies a la intervenció del notari de Limogne.

Ara anem a visitar a son germà, el sepulcre de du Bois B. Per arribar-hi tornem a la D55 i seguim en el mateixa direcció 150 metres, lloc on trobarem una carretera a la nostra esquerra. Seguim per aquesta uns 130 metres més fins a trobar a mà dreta un rètol indicatiu amb la paraula Dolmen. Aquí aparquem i emprenem pel bonic camí de gespa que surt just després del rètol, que et duu a la tomba B de du Bois en poc més de 15 metres.

Com podem veure a la planimetria de Jean Clottes que hem inserit just a sota, es tracta d'un dolmen simple amb vestíbul, tot i que no vam veure cap de les dues lloses del vestíbul que es dibuixen a l'inventari (val a dir que potser tampoc ens ho vam mirar gaire... si ho arribem a saber, el netegem encara més per a fer una fotografia decent, potser així s'haurien vist les mencionades lloses.

De la cambra sepulcral, a l'estudi, es documenta un suport dret de 2 metres de llarg per 0.95 metres d'amplada i d'un gruix de 0.45 metres. L'esquerre és un pèl més allargat, 2.10 metres, per una amplada màxima de 0.90 metres i un gruix de 0.30 metres. Pel que fa a la llosa de capçalera, es diu que amida 0.75 per 0.20 metres, pel que interpretem que aquesta llosa deu ser quadrada. Per acabar amb aquesta part del sepulcre, podem dir que en Clottes diu que la cambra mesura 1.05 metres.

Havent vist el vestíbul que es dibuixa a la planimetria, podem dir que es documenta que fa 0.80 metres, i que la seva llosa dreta fa 0.85 metres de llargada per només 0.20 metres d'amplada conservada i 0.10 metres de gruix. De l'altra llosa, l'esquerra, es diu que fa 0.75 metres de llarg i que conserva una amplada també de 0.20 metres, amb el mateix gruix que l'altre llosa, 0.10 metres. I ja per acabar amb la fisonomia del megàlit, es diu que el túmul és existent, però molt difuminat, i més si cal per la vegetació que hi ha a les immediacions del jaciment.

No es documenta cap excavació ni cap troballa a superfície, però, tot i això, el podem col·locar a la línia temporal vers finals del Neolític, com la resta de companys de Lot que tenen el mateix estil arquitectònic (dòlmens simples i dòlmens simples amb vestíbul), entre el 3500 i el 3000 a.n.e.

Ara sí, anem a visitar l'últim jaciment del dia, el destruït dolmen de Lacabru, també anomenat com a Lavoir, degut a l'immediat safareig, típic d'aquesta zona, que hem de dir que són ben bonics, estan arreglats i es troben arreu de la contrada, ho tenen com una atracció turística; nosaltres en vam veure uns quants (entre dòlmens i safareigs, et pots muntar unes bones rutes per aquí).

Per arribar, és molt fàcil i tot amb cotxe fins allà mateix, per tant tornem fins a ell i seguim rectes per la D55 tal i com hem arribat uns 2.2 quilòmetres fins a topar amb la D24, per la que girem a la dreta, seguint-la 1.4 quilòmetres, lloc on trobem la D53, a la que de nou girem a la dreta. La seguim 4.4 quilòmetres, creuant pel mig el poble de Promilhanes i arribant a un encreuament de carreteres on, a la nostra esquerra, hi ha un bonic prat passejable amb el safareig al fons. Uns 35 metres a la seva esquerra tal i com hi arribem, just després de creuar un camí, veurem les restes del destruït sepulcre de Lacabru que, com hem dit, també hem trobat anomenat com a Lavoir.

La veritat és que no estem segurs de que aquest sigui el dolmen de Lacabru veient la documentació i la planimetria de l'estudi de Clottes. Ell en documenta dues lloses clares, amb dimensions de 2.30 metres de llargada per 1.90 metres d'amplada i 0.50 de gruix, i 2.10 metres de llargada, 1.30 d'amplada i 0.30 metres de gruix. Fins aquí, podria ser, sobretot si imaginem un hipotètic trencament de la llosa que resta a la part superior de l'apilament.

Però veient el dibuix en planta, a mi, em deixa dubtes. Ara bé, podria ser que, des de llavors, la mà del home hagi pogut alterar la disposició i forma de les lloses, també podria ser que en Clottes no el visités mai i el dibuix fos segons explicacions dels visitants (no seria el primer cas en aquestes èpoques).

Bé, acabem la publicació d'avui rumiant si realment és el dolmen de Lacabru o no, realment la llosa de sota és una lateral "segur" d'una antiga tomba, i l'altra fa molta pinta de coberta, molt i molt erosionada. Personalment, crec que donaré un vot de confiança a les malmeses lloses i les anomenaré com a jaciment de Lacabru.

Coordenades UTM(ETRS89):

Marcigalliet A o Marcigailet A: 31T 408593 4912969

Marcigalliet B o Marcigailet B: 31T 408222 4912709

Peyro Levado o Borie du Bois A: 31T 407897 4911429

Borie du Bois B: 31T 407655 4911445

Lacabru o Lavoir: 31T 406673 4916082

Dòlmens al districte de Cahors III

Tercer dia de les vacances i avui, a la fi, veurem restes prehistòriques al poble on ens allotgem. En total, 4 dòlmens, tots, com hem dit, a Limogne en Quercy.

Comencem pel bonic sepulcre de Pageot, també conegut com a Pajot, Pachot o La Peyrette, al que arribarem emprenent la Rue de Vidaillac, direcció sud-est des del centre del poble. Al poc, ens adonem que aquest carrer és també la D24, i l'únic que haurem de fer és estar pendents a la nostra dreta, ja que, a 1.3 quilòmetres de l'encreuament amb la D911 o Av. de Cahors, veurem a la nostra dreta, dins d'un camp de conreu, el majestuós megàlit. Si anem en cotxe, tal i com hem indicat (nosaltres anàvem a peu), haurem d'aparcar-lo uns metres abans d'arribar al camp, ja que no hi ha lloc habilitat. Ho podem fer uns 60 metres abans d'aquest camp, on hi ha una carrer a la banda esquerra del camí tal i com venim, la Rue du Mas de Rolland.

Aquest dolmen simple resta catalogat com a monument històric des del 6 de març de l'any 1959. No queda clar ni qui el va descobrir ni quan, pel que sembla que resta conegut d'antic per la gent de la contrada. De fet, fa temps que està en ús a temps moderns, ja que hem trobat documentat a l'inventari de Lot de l'any 1977 que s'utilitza com a magatzem i material agrícola. A dia 2 d'agost de l'any 2025, podem dir que segueix igual, potser en menys mesura, però hi havia eines (rovellades) al seu interior.

Part de la informació, els calcs i dibuixos inserits a la publicació han estat extrets de: Gallia préhistoire. Suppléments, supplément 1-5, 1977. Inventaire des mégalithes de la France. 5 — Lot; https://www.persee.fr/doc/galip_0072-0100_1977_sup_1_5

Com tots els dòlmens simples del departament, resta erigit vers el Neolític local, entre el 3500 i el 3000 a.n.e. Cal dir que, a falta de C14, aquestes datacions són aproximades i definides per les restes recuperades als dòlmens del departament, tant pot ser que s'hagués erigit vers el 3600 a.n.e. com al 2800 a.n.e.

Segons el que hem pogut saber, la llosa de coberta del megàlit, que és realment contundent vista in situ, fa 4.20 per 3.50 metres i té un gruix de 0.45 metres. Pel que fa a la cambra, no podem fer una interpretació de les seves mides internes, però direm el que diu Jean Clottes a l'inventari de Lot. Segons ell, la llosa de la dreta fa 3.30 metres de llargada, 1.05 metres d'amplada i 0.35 metres de gruix, i l'esquerra fa 3.60 metres de llargada, 1.20 metres d'amplada i 0.40 metres de gruix. També diu que la cambra fa 1.30 metres, creiem que es deu referir a l'amplada de la cambra, però no ho podem assegurar. Pel que fa a l'obra tumular, aquesta es documenta prou arrasada degut als treballs agrícoles ja l'any 1977, pel que ara ja resta totalment desapareguda.

No es documenta cap excavació arqueològica al jaciment.

D'aquí, anem a visitar el sepulcre de Joncas, Joncasses o Ferrières Bas. Per arribar-hi, tornem al cotxe i, des de la Rue du Mas de Rolland, fem uns 700 metres direcció nord per la D24. Aquí girem a la nostra esquerra seguint la Rue du Mas de Litre, que en 600 metres acaba a la D19. Seguim aquesta vers la nostra esquerra durant 1.5 quilòmetres i, a aquesta distància, trobarem un nou carrer que surt a mà dreta, on ja senyalitza el dolmen de Ferrières, entre d'altres, just al costat d'una eclesiàstica creu. 1 quilòmetre més tard, trobarem un camí sorrenc a la dreta que és el que ens aproparà al sepulcre. Aquest es pot fer en el cotxe, però és molt estret com per a que puguin passar dos, pel que aconsellem deixar el cotxe arraconat a l'entrada del camí.

A la foto, ens sembla que es veu massa terra, però bé, el túmul també és part del dolmen. Aconsellem mirar la fitxa del blog on hem posat més fotografies del sepulcre, i es pot observar millor la seva estructura.

Segons Clottes, a l'inventari de Lot, la llosa dreta té una longitud de 3.70 metres, 0.85 metres d'alçada i un gruix de 0.30 metres; l'esquerra fa 3.35 metres de llargada, 0.85 metres d'alçada i 0.30 metres de gruix. Com amb l'anterior dolmen, esmenta que la cambra fa 1.25 metres.

També documenta una llosa de 1.85 metres de llarg per 1.15 metres d'amplada per 0.20 metres de gruix, que indica resta estintolada sobre el túmul. Pensem que deu ser la que ara es troba a l'interior de la cambra sepulcral, al lloc on aniria la llosa de coberta.

D'altra banda, i com podem veure a la nostra fotografia, el túmul és força evident, aquest de tendència circular de 18 metres de diàmetre.

Ens hagués agradat saber més sobre el bonic sepulcre, però no hem trobat cap informe d'excavació sobre ell.

Tornem de nou al cotxe i anem a visitar el dolmen de Ferrières, que també hem trobat anomenat com a Ferrières Haut, i Clottes anomena Pech Lavade, a banda de Ferrières, a l'inventari de Lot. Aquest es troba tot seguint 350 metres tot rectes per la carretera, lloc on ens trobarem una bifurcació en la que agafarem la de l'esquerra. Seguint les senyalitzacions al dolmen, 240 metres més tard trobarem una nova bifurcació, on deixarem el cotxe deixant pas per als dos camins.

A peu, seguirem per la pista asfaltada de l'esquerra uns 75 metres, on trobarem un caminoi a l'esquerra que ja senyala el megàlit. Seguint aquest bonic corriol uns 230 metres, arribarem al prat on es troba el megàlit, que es troba catalogat com a monument històric des del 3 de març de l'any 1959.

El majestuós sepulcre consta d'una llosa de coberta prou espectacular, que fa 4.50 metres de llarg per 3.95 metres d'ample i un gruix de 0.70 metres. Cal dir que al costat del suport dret hi ha un roc, que, novament segons Clottes, forma part de la coberta.

El suport de la dreta amida 3.70 metres de llarg, per una amplada de 1.30 metres i té un gruix de 0.40 metres, mentre que el suport esquerre amida 1.90 metres de llarg per 1.02 d'amplada i 0.35 metres de gruix. Cal dir que d'aquest suport esquerre, com es veu a la fotografia, falta un tros, que va ser arrancat en el seu dia, i que té tota la pinta de ser el gran roc treballat que es veu a l'altre costat de l'arbre, com a mínim una part d'ell.

Com en diversos dòlmens de la zona, la llosa de capçalera del megàlit ha estat substituïda per un muret de pedra en sec, acció de la que no tenim informació. I ja per acabar amb ell, podem dir que Clottes delimita la seva cambra, com sempre, creiem que és la seva amplada interna, a 1.5 metres, i esmenta que el túmul ha estat destruït pels camps de conreu que hi ha.

No hem trobat cap excavació documentada del megàlit.

Tornem al cotxe i emprenem per on hem vingut, passant la primera bifurcacio i seguint com si tornéssim al dolmen de Joncas, i, a uns 210 metres d'aquesta, emprenem una nova pista a l'esquerra que tira cap al nord. En 900 metres, acaba a la D911, a la que girem a la dreta i seguim 1.5 quilòmetres tornant al nucli de Limogne en Quercy. Però no arribem al centre, girem a l'esquerra, per la Rue de la Piscine, i en 100 metres més veurem a l'esquerra un estret camí, el seguim, i al final d'aquest emprendrem de nou, vers la nostra esquerra. Més o menys 1 quilòmetre deixarem el cotxe a la dreta del camí, a un espai que hi ha, per a que no molesti. Seguim rectes a peu i ens sembla recordar que, com a molt, en uns 150 metres, ja veurem una porta o un pas habilitat a la nostra dreta, que dona accés al corriol que duu al sepulcre.

Potser a la fotografia no ho sembla, però per l'entorn i el seu estat de conservació, és un sepulcre preciós, almenys per a nosaltres.

Monument megalític que va ser catalogat com a monument històric l'any 1877. Com a curiositat, que pensem que és més llegenda que una altra cosa, podem dir que fa temps el Lac d'Aurié, que es troba a uns 300 metres, va ser buidat i al fons del llac és va veure cert treball humà, que segons els obrers, seria corresponent al negatiu de la coberta del megàlit.

De la llosa de coberta parlant, en podem dir que, segons Clottes, fa 3.70 per 2.20 metres, amb un gruix de 0.95 metres, el que vol dir un pes aproximat d'unes 17 tones. De la llosa dreta, diu que fa 3.05 metres de longitud, 1.20 metres d'amplada i un gruix de 0.32 metres. L'esquerra fa, segons ell, 3.90 metres de llarg, 1.30 metres d'amplada i 0.20 metres de gruix. Les dimensions que Clottes atorga a la cambra creiem que són de l'amplada interna, que és de 1.25 metres.

Crida l'atenció que no es fa cap esment a l'obra tumular a l'inventari ja mencionat més enllà de què hi ha restes de túmul. Potser el que hi ha ara, que és més que evident i prou pronunciat, és fruit d'alguna restauració (no té aparença de modern). Clottes, de fet, ni el dibuixa clarament a la planta del megàlit.

No ens consta cap excavació, però sí sabem que va ser restaurat (no sabem què van fer), l'any 2000, i que no va ser la primera. Potser històricament l'han anat "arreglant", sobretot veient que a l'inventari del 1977 ja era dibuixada, a la planimetria, la paret del fons construïda a raó de pedra en sec. És complicat accedir a informes d'excavació i restauració avançats, i més en línia a França, només són de nivell públic els més bàsics.

Segons Clottes, es va trobar una espasa de bronze al seu interior, però a l'hora de la veritat, no hem pogut trobar cap referència a aquesta en cap lloc, ni tan sols en publicacions sobre el dolmen del mateix Clottes, pel que pensem que pot ser una confusió amb un altre sepulcre.

Amb aquest bonic dolmen, tanquem la ruta matinal i tornem a dinar al càmping.

Coordenades UTM(ETRS89):

Pageot, La Peyrette, Pajot o Pachot: 31T 402820 4915659

Joncas, Joncasses o Ferrières  Bas: 31T 400626 4915964

Ferrières, Ferrières Haut o Pech Lavade: 31T 399680 4915030

Pech Lapeyre o Lac d'Aurié: 31T 400660 4917257

Dòlmens i cova al districte de Villefranche de Rouergue II

Segon dia de vacances del 2025, i avui farem una cosa d'aquelles que ens passa sovint... anem a un departament francès i acabem visitant el del costat. Avui anem al d'Aveyron, concretament al districte de Villefranche de Rouergue.

Anant direcció Villeneuve, passem prop d'un sepulcre que vam visitar en el seu dia, i del que havíem perdut les fotografies, parlem del dolmen de Causse du Prunier, al terme municipal de Martiel. Un cop revisitat i refotografiat, seguim fins el terme municipal de Villeneuve, on megalíticament parlant visitarem un dolmen, i després anirem al de Foissac, on en veurem sis més i una preciosa cova, que fou hàbitat i lloc d'enterrament a mida que et vas endinsant a la cavitat.

Però primer anem a visitar el poble medieval de Villeneuve i, després de la visita al bonic poble i fer unes pizzes allà, anem a trobar el proper i majestuós dolmen de la Tombeau du Géant. Bé, això de majestuós... val a dir que tots els sepulcres de la zona són fets amb grans lloses, o sigui que tots són prou impressionants, però bé. Per arribar al dolmen, sortim de Villeneueve per la D-922 direcció sud, cap a Montauban i Villefranche de Rouergue, com a 1 quilòmetre del nucli, virem a l'esquerra tot seguint el chemin de la Croix Blanche, i ens aturem a un encreuament amb una pista sorrenca que hi ha a 345 metres de la carretera.

A peu, emprenem per aquest camí vers la nostra esquerra tal i com hem arribat, i, a 200 metres de caminar per l'àmplia pista, veurem a la seva vora dreta el que resta del bonic sepulcre.

Del megàlit no hi ha una data exacta del seu descobriment, però més o menys aquest fet es va produir vers el 1868 per part del capellà Abbé Cérès, que és el primer en documentar-lo.

Es tracta d'un dolmen simple, en el que la cambra sepulcral amida 3.50 metres de llargada per 1.30 metres d'amplada, i una alçada d'entre 0.90 i 1.20 metres. Cal destacar les grans dimensions de les lloses laterals, fet prou comú als megàlits d'Aveyron: aquestes amiden 3.60 i 3.75 metres de llargada respectivament. Pel que fa a l'obra tumular, com és d'imaginar, entre el camp de conreu que té a l'esquerra i el camí de la dreta, no en queden restes visibles.

Sabem que el sepulcre ha estat excavat com a mínim parcialment en dues ocasions, la primera per l'Abbé Cérès, que documenta una punta de sageta de sílex, una plaqueta rogenca de mineral de ferro, que podria correspondre a un collaret, i cal dir que al Museu Fenaille de Rodez es conserva un petit còdol, gairebé rodó i perforat, que va donar Cérès, i que és pertanyent a aquest sepulcre. I l'altra que hem trobat documentada és del 1959 per l'arqueòleg Jean Caussanel, acompanyat pel company prehistoriador Jean Arnal, a la que van sorgir 3 puntes de sageta i 2 fragments de làmines de sílex, i unes 3000 peces dentals humanes.

Part de la informació i les planimetries d'aquesta publicació són extretes de: Gallia préhistoire. Suppléments, supplément 1-7, 1983. Inventaire des mégalithes de la France. 7 — Aveyron. I — L’Ouest

Aveyronnais : Causses de Limogne et de Villeneuve;

https://www.persee.fr/doc/galip_0072-0100_1983_sup_1_7

Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7"

Al no documentar-se cap datació per C14, ens podem aproximar per l'estil arquitectònic, els símils que hi ha a zones properes, o per les restes recuperades a ell. Tots aquests mètodes, aporten una cronologia relativa molt similar al sepulcre, que abasteix entre Neolític final i el Calcolític inicial, vers el 3300/3000 a.n.e. com a punt més remot i el 2700/2400 a.n.e. com a punt més "modern".

Tornem al cotxe i canviem de terme municipal, anem a fer una visita guiada a la Grotte de Foissac (per tant anirem a Foissac). Arribarem a la cova tot tornant a la D-922 i girant a la dreta emprenent direcció nord. La seguirem 7.3 quilòmetres creuant el nucli de Villeneuve i, a aquesta distància, girarem a l'esquerra seguint indicacions de Narrines, La Jouate, per la Route des Grottes. Seguint tot rectes per aquesta 2.7 quilòmetres, just després d'una oberta corba a l'esquerra, trobarem, de nou a la nostra esquerra, la casa on s'expedeixen les entrades de les visites, i a la dreta un petit museu de la cova/zona, amb una reproducció d'una estela tipus la Dame de Saint Sernin i un dolmen a l'exterior. Després de la casa, també a la esquerra, hi ha l'entrada a la zona d'aparcament, en la que hi ha deixem el cotxe.

Ja a peu, ens disposem a fer la visita a la cova, baixant per unes escales que hi ha darrera d'una porta, al costat de la casa de venda d'entrades i peluixos i records de la cova. Més o menys abrigats, ja que a la cova hi ha una temperatura constant de 12 graus i amb quelcom que sigui impermeable, ja que ens aniran caient gotes d'aigua durant la visita. Inserim una fotografia de les estalactites i les estalagmites que formen aquest constant degoteig.

Es tracta d'una cavitat descoberta el 1965, utilitzada, com a mínim, des del Paleolític superior, vers el 25000-15000 a.n.e. passant pel Neolític, Calcolític i l'Edat del Bronze, des del 3000 fins al 1800 a.n.e., quan es va esfonsar l'entrada de la cova, conservant així en perfecte estat totes les restes de l'interior.

De l'era paleolítica, hi ha evidències d'art rupestre a la part més profunda de la cova, que no es pot visitar per temes de conservació. De les eres neolítica i calcolítica, es documenten ceràmiques, eines de sílex i os, ornaments personals i 60 sepultures. I a l'Edat del Bronze es reutilitza l'espai com a lloc d'enterrament amb sepultures secundàries, i s'hi ha recuperat divers material metàl·lic i restes d'ofrenes. Cal dir que també es documenta l'evidència de l'inici de l'activitat minera d'argila a la cova durant aquesta era.

Ara, s'ha de dir que el que es fa més visible i espectacular a la visita són les etapes Neolítica i Calcolítica, ja que es poden veure quantitat d'inhumats, les restes dels quals són originals, tal i com van ser depositats és com es troben, col·locats en posició fetal.

Pel que fa a les inhumacions, hi ha moments que són prou espectaculars. A la fotografia inferior, veiem les restes de dos individus, cada un col·locat al respectiu pla.

Pel que hem llegit, les empremtes, els rastres humans, les olles i ceràmiques que es poden veure durant la visita també són les originals. Pel que es veu, a la museïtzació del jaciment, van deixar in situ les que presentaven algun tipus de dificultat en l'extracció, la resta es troben al Museu Arqueològic de Foissac.

De fet, ara, a casa assegut, davant l'ordinador encara em quedo més bocabadat pensant en què tot el que vam veure en aquella cova és original al 100%. El que sí es documenta són algunes accions de consolidació en algun punt per evitar la caiguda, però no hi ha res "fals".

Però per si no hi havia prou, a la cova, dins d'una vitrina, podem admirar una petita escultura, tallada amb sílex sobre un os, aquest pertanyent a un bòvid de grans dimensions i  trobada el 2016. Els estudis que se li han fet dictaminen que aquesta fou produïda entre el 20000 i el 15000 a.n.e., tot i que encara resta en estudi... sabem que poden afinar més, sent os, hi ha tècniques per datar amb més precisió. Però aquesta troballa indica que, clarament, per si dubtàvem dels gravats de la part més profunda de la cova, aquesta també fou utilitzada pels "Homos" del Paleolític.

Poc més enllà de la vitrina, ens va cridar l'atenció un altre os conservat, aquest clarament no és d'un esser humà. També a la nostra dreta es veuen dues petjades molt i molt clares, i dalt dels ossos, també es veuen dues de probables empremtes, i un xic a la dreta en podem veure dues o tres més.

Però bé, cal dir que, lògicament, la cova també ha estat utilitzada per animals, abans i després de l'ocupació humana. Es documenten al Paleolític, abans dels enterraments Neolítics de la cova, l'os de les cavernes, el llop, el gat salvatge, cabres salvatges i isards. Animals domesticats del Neolític, com bous, ovelles, cabres, cavalls i porcs, i també s'hi ha trobat ossamenta de gos, que pertany al Bronze antic, possiblement sacrificat per algun ritual funerari.

Per acabar amb la cova, tot i que dona per molt més, l'intentarem definir físicament. Es tracta d'una cova per galeria creada amb el pas dels anys i la degradació patida pel torrent de Foissac (ruisseau de Foissac), que mesura un total de 3.5 quilòmetres de galeries topografiades (tot i que, en un web d'espeleologia, asseguren que han fet 8000 metres), de les quals 350-400 metres són els visitables, amb 10 metres de desnivell entre ells. Aquest torrent torna a la superfície (una surgència càrstica) i acaba desembocant al riu Lot.

Cal dir, per això, que la fondària màxima sobre el nivell del sòl a la que es troben aquestes galeries és de 45 metres, i que aquestes arriben a tenir entre 1 i 10 metres d'amplada, i fins a 15 metres d'alçada en alguna d'elles.

Sortim de la cova, agafem aire i tornem al cotxe seguint la carretera per la que hem vingut en la mateixa direcció. Uns 250 metres més tard deixem la carretera per la que anem (D-230), i emprenem per la carretera de l'esquerra. En no arriba a 100 metres, girem de nou a l'esquerra, seguint la carretera La Jonade E, i avancem uns 480 metres, fins que mor a la D-87, que emprenem vers la nostra esquerra. 750 metres més tard, aturem el cotxe a la sortida d'un camí sorrenc a la nostra dreta. A peu, emprenem un bonic camí que surt en aquell punt, just a l'altra banda de la carretera i caminem uns 45/50 metres més, on girem a la nostra esquerra per un camí, que seguirem uns 180 metres, i ja veurem, a la nostra dreta, el dolmen de Jonade B o 2.

No es diu gaire d'aquesta tomba. Realment, el seu estat ja dona poques expectatives de poder documentar alguna resta interessant. Però sí es documenten les dimensions del que queda d'aquest dolmen simple, del que hem de dir que la fotografia superior és feta des de la part de darrere, o sigui des de la capçalera. La llosa de la nostra esquerra, que seria la de la dreta del sepulcre, amida 4.10 metres de llarg per 0.55 metres d'ample, i resta trencada en tres parts; la de l'esquerra fa 2.40 metres de llarg i 0.42 metres de amplada, i té també dues lloses més petites a l'entrada del sepulcre com per empetitir l'accés. Addicionalment, podem dir que amiden de gruix 0.25 i 0.30 metres de respectivament.

Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7"

Segons Jean Clottes i Claude Maurand a l'inventari de l'Aveyron, la cambra mesurava 1.25 metres i consta d'una obra tumular ovalada de 12.50 per 10.50 metres.

Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7"

No es documenta cap excavació oficial ni cap troballa a superfície. Tot i això, l'estil dolmènic ens permet col·locar-lo en la línia temporal vers el Neolític final - Calcolític antic, entre el 3000-2500 a.n.e.

Per arribar al segon, seguim el bonic camí en la mateixa direcció uns 240 metres, fins a veure fàcilment el dolmen de Jonade A o 1.

Segons en Clottes i Maurand, quan va ser excavat per Jean Caussanel amb la col·laboració de Jean Arnal, entre el 1950 i el 1959, i encara tenia la llosa de coberta, la de capçalera, la llosa porta de tancament, i conservava el sòl de la cambra funerària enllosat. I cito textualment: El dolmen fou excavat en un sol dia i després parcialment destruït per un contractista.

Del que en queda, en sabem que el suport dret fa 3 metres de llargada per 1.30 d'amplada i 0.25 metres de gruix, l'esquerre amida 4 metres de llarg per 1.38 metres d'alt i 0.28 metres de gruix (de nou fotografia des de darrere). Aquest resta trencat més o menys per la meitat, i cal dir que, a l'estudi, es documenta que aquesta llosa conserva o conservava una falca de 0.54 per 0.48 metres i 0.13 de gruix.

Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7"

Com podem veure seguint la planimetria, la llosa dreta, la de 3 metres, ha acabat cedint vers el que seria l'interior de la cambra, que a l'estudi posa que feia 1.25 metres, des de que es va fer el dibuix en planimetria del dolmen. D'altra banda, i pel que fa a l'obra tumular, és ovalada de 15 per 12 metres, amb el sepulcre megalític descentrat cap el nord-oest.

Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7"

De l'excavació, es documenten 25 puntes de sageta, foliàcies i d'altres amb escotadures, un espectacular punyal de sílex blanc, de 25 centímetres de llargada i 13 centímetres d'amplada màxima, 1 làmina de sílex, 1 perla de coure (trobada fora de la cambra), 11 perles anulars, 2 cilíndriques d'estalagmita, 1 dent de cérvol i un vas de fons rodó que es va recuperar intacte. 

Amb aquestes troballes i l'estil arquitectònic del sepulcre, no hi ha dubte de la seva cronologia d'entre el Neolític final i el Calcolític inicial, vers el 3000-2500 a.n.e. 

Refem el camí, tornat al cotxe i emprenem a visitar la necròpoli de Les Places, que es troba al terme municipal del poble del costat, Montsalés, tot i que a molts llocs la veurem com a part de Foissac, ja que es troba molt a prop de la línia divisòria dels termes.

Per arribar-hi, seguim tot rectes, tal i com hem arribat, 600 metres més, lloc on girem a la dreta per un camí habilitat per a cotxes. Uns 490 metres més tard, trobem un camí a l'esquerra i aquí deixarem el cotxe. A peu, seguim un xic més endavant trobant un ampli camí als boscos de la dreta (si no trobeu el camí no patiu, els boscos són nets de sota bosc, es pot anar per coordenades). A uns 185 metres de distància del camí per a cotxes, trobarem el dolmen de Les Places B o 2.

És el dolmen més ben conservat de la necròpoli i el més fàcil de localitzar, ja que es troba al costat del camí més principal, i la llosa de coberta és molt i molt visible.

Del majestuós megàlit de Les Places B, en sabem que les seves lloses són prou prominents, en especial la de coberta, que amida 3.75 metres de llarg per 2.50 metres d'amplada màxima, i té un gruix que varia molt segons el punt, però que s'estima en uns 0.70 metres de gruix màxim.

La llosa de capçalera amida 1.02 de llargada per 0.85 metres d'amplada i les altres dues lloses fan, la de la dreta, 2 metres de llarg per una amplada d'1 metre, i l'esquerra 2.60 metres de llarg per 0.90 metres d'amplada. Cal dir que totes dues lloses resten trencades per l'evident pes de la coberta, i un tros d'aquesta s'ha trencat i ha rodat cap al sud-est de la cambra.

Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7"

De la cambra parlant, i segons documenten Clottes i Maurand, tindria una llargada màxima de 2.20 metres i una amplada d'1.10 metres. A diferència de la gran majoria de megàlits de la zona, els límits tumulars es documenten indistingibles, segons els citats autors, degut al desnivell i la vegetació.

No es documenta cap excavació ni cap troballa associada al sepulcre en superfície. Però, per l'estil arquitectònic, el podem col·locar vers el Neolític final - Calcolític antic, entre el 3000 i el 2500 a.n.e. 

Després de l'espectacular sepulcre, anem a veure el que queda del dolmen de Les Places 4 o D, que, de fet, no surt documentat a l'inventari de l'Aveyron; el vam trobar identificat a una de les pàgines de megàlits francesos que solem utilitzar a l'hora de fer recerca. Per tant, la informació que podrem donar del megàlit creiem que serà més aviat justeta.

Per localitzar-lo, no hi ha camí definit. Vam anar camp a través, que ja hem dit que era de fàcil caminar, fins al cim del turó on es troba el B o 2, entrant des d'ell un xic al bosc, per un corriol molt desdibuixat i a no gaires metres, gira a la nostra dreta, tot fent la conseqüent pujada (millor anar amb coordenades).

I com ja prevèiem, l'únic que hem pogut trobar és que són les restes d'un dolmen (autentificat), del que no es pot donar cap dimensió degut a l'estat ruïnós del jaciment. Ara, nosaltres pensem que devia ser de grans dimensions, per ser un simple, veient la llargada de les lloses laterals, tot i que també podria haver tingut un vestíbul.

Per col·locar-lo en el temps i creient que pot ser, des del nostre punt de vista, o bé un simple, o bé un simple amb vestíbul, el podem datar entre el 3000-2500 a.n.e., entre el Neolític final i el Calcolític antic, o bé del Neolític - Calcolític, entre el 3500 i el 2200 a.n.e., com el de Taillebarte. És a dir, la mateixa datació, però ampliant un xic els límits.

Ara anem a pel de Les Places 1 o A, que també el podem trobar anomenat com a La Grave o Pech de Cérol. Li manca la llosa de coberta, però ens va semblar molt bonic i interessant. Hi arribarem baixant del 4 fins l'alçada del 2, on agafarem aquell corriol cap a la nostra dreta, allunyant-nos del 2. Aquest corriol es va aclarint, i en uns 150 metres, si arriba, sortim a un camí més ampli, en el que girem de nou a la dreta. A uns 30 metres, ja veurem el megàlit al voral dret del camí.

Val a dir que, al començament, quan el veus des d'allà, sents un pèl de decepció, ja que li han fet les típiques columnes de pedra del segle XXI, i el túmul sembla força deteriorat per la banda del camí. Però quan t'apropes, la cosa canvia, el túmul ja no et sembla tant destrossat (que ho està), però et permet veure les parts del sepulcre ben definides, i les dues lloses que conserva són ben maques.

D'aquest dolmen, es documenten unes dimensions de les lloses de 2.45 metres de llargada per 0.93 metres d'amplada màxima la de la dreta, mentre que l'esquerra amida 2.15 metres de llargada per 1.27 metres d'alçada màxima. Totes dues tenen un gruix de 0.18 metres. El petit roc que es veu just davant de l'arbre, es diu que podria ser part de l'enllosat de la cambra sepulcral, que, per cert mesura 1.20 metres, ens suposem que d'amplada.

Segons els estudis que hem trobat, segons el mossèn Coucoureux, el 1930, es mantenia in situ la llosa de capçalera, que amidava 1.25 metres de llarg, per 0.55 metres d'ample, i només tancava una part de la tomba; la resta ho feia un petit mur de pedra en sec. El mateix succeïa amb la llosa porta, que feia 0.72 metres de llarg per 0.36 metres d'ample.

També fa esment a la coberta, de la que diu que era triangular, de 1.70 metres de llargada i 0.85 metres d'amplada. També segons ell, l'alçada de la tomba era d'entre 1.25 metres al punt més alt, a la part de capçalera, i 0.95 metres al punt més baix.

Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7"

L'excavació va permetre assegurar un mínim de tres estrats que eren separats per petites lloses calcàries. Entre aquestes capes, hi havia gran quantitat de fragments ossis humans, que restaven en molt mal estat de conservació.

Cal dir també que es van poder recuperar 395 dents, estudiades pel Dr. Baudoin el 1937. Segons aquest estudi, els inhumats serien uns trenta, dels quals una dotzena serien infants. Els cranis que van sorgir eren la majoria de tipus ample (braquicèfals), però sis d'ells eren allargats (dolicocèfals). I parlant d'ossos també va sorgir un fragment de la mandíbula d'una cabra.

Com a aixovar funerari, es van recuperar 4 puntes de sageta i 40 perles de diferents estils i materials. Amb aquestes troballes i l'estil arquitectònic del sepulcre, identificat com a clar dolmen simple, podem posicionar-lo vers el Neolític final i el Calcolític antic, entre el 3000 i el 2500 a.n.e.

D'aquí, anem a visitar el de Les Places 3 o C, al que arribarem fàcilment tornant pel corriol i arribant al megàlit número 2 de la necròpoli, el passarem i tornarem al camí pel que hem pujat al començament, i emprendrem fent pujada vers la nostra esquerra. Al poc, el definit camí fa una corba a la dreta i, al poc, també veurem de nou a la dreta del camí, el sepulcre megalític amb una part de la llosa de coberta a l'interior de la cambra.

Es tracta novament d'un dolmen simple que, com hem dit, conserva a l'interior de la cambra funerària un tros de coberta, que, pel que hem llegit, va ser trencada molt possiblement durant el transcurs d'antigues excavacions. Cal dir, però, que no és l'únic tros de la coberta visible, ja que es poden veure dos trossos més estintolats sobre el túmul com a mínim, a banda i banda del megàlit. A aquesta llosa, se li documenta un gruix de 0.40 metres, però no es diuen les seves dimensions pel que fa a la llargada i l'amplada.

Sí que es fa amb les lloses laterals. La de la dreta es diu que fa 2.65 metres de llargada per 1.50 metres d'amplada i conserva un gruix de 0.33 metres, i l'esquerra amida 1.80 metres de llarg, 1.11 d'amplada, i 0.30 metres de gruix. La cambra funerària, que fa més o menys 1.10 metres d'amplada, conserva, al seu interior, una llosa que es diu que formaria part de l'enllosat del sepulcre.

Extret d'"Inventaire des mégalithes de la France. 7"

De l'obra tumular, en podem dir que, segons documenten en Caussanel i Arnal, ja en aquell temps es trobava molt modificat de l'estat original degut a l'abocament de rocs dels camps conreables del costat.

Amb les dades de que disposem i a falta de C14, podem dir que aquest sepulcre fou bastit, com els companys de la necròpoli, vers el Neolític final i el Calcolític antic, entre el 3000 i el 2500 a.n.e.

Coordenades UTM(ETRS89):

Tombeau du Géant o Géants: 31T 423739 4919969

Grotte de Foissac: 31T 421046 4928183

Jonade B o 2: 31T 420430 4928133

Jonade A o 1: 31T 420566 4928229

Les Places 2 o B: 31T 419975 4927806

Les Places 4 o D: 31T 419942 4927882

Les Places 1 o A o La Grave o Pech de Cérol: 31T 419829 4927856

Les Places 3 o C: 31T 420033 4927899