Primera ruta de les vacances del 2025. De fet, la fem de camí al destí escollit per a passar uns dies de desconnexió. Aquest any, anem al poble de Limogne en Quercy, al departament de Lot (Òlt en Occità). Tot anant cap allà, passem molt a prop de diversos megàlits, i no podem deixar passar l'oportunitat per a visitar-los.
Començarem per un que enceta un districte i un departament per a nosaltres, tot i que es troba just al límit. Parlem del dolmen de Taillebarte o Truc de Saint Simon, que també és conegut com a Butte de Saint-Simon, al terme municipal de Montpezat de Quercy, districte de Montauban al departament de Tarn et Garonne.
Per arribar és molt senzill i no has ni de caminar, ja que el sepulcre es troba al costat de la carretera D57, carretera que fa de límit del departament de Tarn et Garonne amb el de Lot. És al quilòmetre 4 de la D57, a uns 150 metres de l'encreuament amb la D20, que a partir de llavors es dirà D56 coincidint amb l'entrada al departament de Lot.
Pel que fa a informació arqueològica, en sabem que, per les restes de la cambra sepulcral, aquesta faria 1.80 metres de llargada per 1.55 metres d'amplada, i una alçada que varia entre el 0.90 i 1.10 metres. Es troba a un túmul ovalat de 14 x 8 metres, molt deteriorat i modificat per la carretera que li passa a només 6 metres i el camp conreat que és a tocar per l'altra banda.
Parlant de la seva fisonomia, cal fer menció a tres lloses en qüestió: la lateral esquerra, que és un tros de roc de 2.60 metres de llarg, amb un treball realment exquisit; la de vestíbul d'aquest costat, de 1.85 per 0.40 metres; i la que veiem estintolada a la dreta, just davant del sepulcre, que formaria part del vestíbul a la banda dreta, que fa 1.80 per 0.55 metres. I ja que som parlant de les lloses, podem dir que són d'un tipus calcari que és estrany trobar a la zona, pel que possiblement aquestes van ser transportades d'algun lloc llunyà.
Tota la informació, els calcs i dibuixos inserits a la publicació han estat extrets de: Gallia préhistoire. Suppléments, supplément 1-5, 1977. Inventaire des mégalithes de la France. 5 — Lot; https://www.persee.fr/doc/galip_0072-0100_1977_sup_1_5
Hem trobat referenciada una excavació vers l'any 1880 per Jean Baptiste Camille Castagné, en la que documenta que la cambra sepulcral estava compartimentada en dues d'iguals, amb unes lloses clavades a terra separant les dues cambres i un passadís estret al mig.
Al fons de les cambres, es va trobar l'aixovar i les restes intactes dels 4 individus del Neolític inhumats en posició fetal. Com a curiositat, dins de tot el curiós que pot ser una tomba, podem dir que la llosa de capçalera tenia uns rebaixos semiesfèrics, fets per encabir els caps dels difunts mirant cap al cel.
Pel que fa a l'aixovar recuperat, es mencionen tres collarets, un d'ells podria ser de variscita per la descripció que es dona, un altre fet a raó de dents (32), no sabem de quin ésser, i un altre d'hèlix de cargols de vinya, que curiosament es van desfer en contactar amb l'aire. També es documenta una punta de sageta amb aletes i peduncle en sílex, igualment desapareguda.
Seguim el camí entrant al nou departament, però la veritat és que vas, a partir d'ara i per arribar al següent dolmen, entrant a Lot i Tarn et Garonne continuadament, que de fet tant ens fa, l'únic problema és que el nom de la carretera canvia a cada un d'ells, però és la mateixa. Pel que noms a banda, emprenem per la D56 d'entrada a Lot i la seguim tot rectes uns 5.8 quilòmetres, on girarem a l'esquerra direcció Lalbenque (que és el terme municipal on farem la resta de visites d'avui) per la D20bis i la seguim 3 quilòmetres. En aquest punt, girarem de nou, ara vers la nostra dreta per la D99 i la seguirem 1.4 quilòmetres. A aquesta distància, girarem de nou ara a la dreta per la D6 i, al quilòmetre, veurem una clariana just al costat de la carretera de la que surt el camí que porta a la tomba.
En aquest escampat veurem un munt de cartells advertint l'existència d'una empresa de transports de gran volum o quelcom així; nosaltres igualment volíem passar, però el veí de la casa del davant ens va advertir que millor que no ho féssim i ens va recomanar que agaféssim el cotxe i anéssim per darrera per a visitar el sepulcre. Dit i fet, tornem enrere per la D6 uns 200 metres i agafem un camí asfaltat que surt a la dreta a uns 300 metres, al poc veurem un nou carrer a la nostra dreta, que al començament és asfaltat, però més tard és sorrenc, però bé és apte per a tots. Uns 650 metres més tard, aturem el cotxe en un ampli accés als camps de conreu que surt a la dreta. Allà deixem el cotxe.
A peu, seguim direcció sud vorejant els immediats camps vers la nostra esquerra. Al poc de fer-ho, veiem un camí ben marcat, també a la nostra esquerra, que òbviament porta a algun lloc, pel que saltem al camí i el seguim rectes en la mateixa direcció, fins que gira a la dreta vorejant un bosc (recordeu-lo aquest), de nou torna cap al sud, i de nou vers la dreta. Als 110/115 metres d'aquest últim gir, trobarem el gran dolmen de Cuzoul A a l'esquerra del camí, tocant aquest.
Segons hem pogut extreure de les dades publicades d'aquest megàlit, la cambra fa 1.90 metres. A nosaltres no ens acaba de quadrar veient la planimetria publicada per Jean Clottes, ja que la llosa "petita", la dreta, fa 3.20 metres de llargada, mentre que l'esquerra amida 4.05. Però bé, per nosaltres la cambra sepulcral faria, a la banda de capçalera, el que mesura la llosa petita menys el gruix de la capçalera, que fa 0.30 metres, 1.60 metres d'amplada i entre 1.10 i 1.40 metres d'alçada, si es que les mides de les lloses laterals estan agafades des del sòl.
La llosa de coberta, de 4.60 per 2.85 metres i 0.55 de gruix, es documentava inclinada vers l'any 1977, i es diu d'ella que ja portava així uns 20 anys, i que va ser aturada per una alzina. Diríem que l'han reposicionat.
Com vam veure in situ, el túmul és molt evident al davant i al darrere de la cambra, però els vessants sud i nord han desaparegut per la creació dels camps de conreu i el camí pel que hem vingut.
Oficialment, va ser excavat per Bergère i Bétirac, que van recollir diverses restes del megàlit. A la col·lecció Bergère, es documenten:
- 4 fletxes amb escotadures o aletes
- 70 perles anulars
- 1 gran perla translúcida
- 2 perles amb aletes
- 1 perla en punta
- 2 petites ammonites foradades
Un cop visitat, i sabent que era l'A, anem a cercar el B, el trobarem creuant el bosc que hem passat abans (i que ja hem dit que "el recordéssiu") per la part alta, com si seguíssim rectes pel camí on es troba l'A, i intentant seguir el filat que separa el bosc amb el gran camp de conreu que hi ha just després, ara a la nostra dreta. Just acabar-lo, veurem a la nostra dreta, dins el camp, el dolmen de Cuzoul B, tocant el filat.
Del dolmen de Cuzoul B hi ha poca cosa a dir, l'estudi de Jean Clottes on surt referenciat descriu l'espai com una carena entre dues comes, òbviament això és menys clar que abans, degut als intensos treballs agrícoles, tot i que es pot veure la inclinació del camp conreat, però el "dolmen" ja restava més o menys igual.
Es documenta una gran llosa recolzada sobre tres rocs que amida 2.70 metres de llarg per 2 metres d'ample i que consta d'un gruix de 0.45 metres. Segons ell, en aquell temps hi havia una pedra plantada a 1.90 metres a l'est del treballat roc i restes d'una obra tumular més a l'est. Amb aquestes dades, en Jean Clottes, opina que podria tractar-se d'un dolmen que finalment no es va construir. I cal dir que segons ell, hi havia un tercer dolmen de Cuzouls, que va ser destruït abans de fer el compendi de Lot.
Amb els dòlmens de Cuzoul vistos tornem al cotxe i emprenem direcció a un nou sepulcre que només resta a 3.3 quilòmetres i al que s'hi arriba en cotxe... ja que hi som, no ens el saltarem pas. Es tracta del sepulcre de Pierre Leveé (com moltíssims megàlits francesos) o Pélissie. El trobarem molt proper al petit nucli que li dona el segon nom que hem escrit.
Per arribar, és ben fàcil: hem de tornar a l'asfaltat per on hem vingut, girar a l'esquerra, també per on hem vingut, i agafar el primer carrer que en surt a la dreta. Aquest acaba a la D6 en uns 200 metres i seguim la carretera en direcció oest 2.3 quilòmetres més. A aquesta distància i abans d'arribar al petit poble, girem vers la nostra dreta per un carrer que es diu Chemin du Dolmen, òbviament ja som a tocar del nostre destí, de fet, nosaltres vam passar de llarg el megàlit, cercant un lloc per a deixar el cotxe, i ho vam fer després de la casa que hi ha a la nostra dreta d'on surt un cami sorrenc a l'esquerra, ja que hi ha una zona on pots deixar el cotxe sense que molesti a ningú. A peu, tornem enrere i, a uns 50 metres de la D6 entrem per un caminoi a la nostra dreta que et duu directament a la tomba en uns 20 metres.
Aquí teniu el preciós megàlit de, com hem dit abans, Pierre Leveé o Pélissie.
Òbviament, a la descripció de jaciment es parla molt de la gran coberta del sepulcre, que és realment impressionant; ja ens ho va semblar la de Cuzouls A i aquesta és encara més grossa. Mesura 4.55 metres de llarg per 2.65 d'ample i té d'un gruix mig de 0.65 metres. I com es pot veure, resta lleugerament inclinada vers el suport esquerre del megàlit.
Pel que fa a la cambra sepulcral, s'estima que faria uns 2 metres de llargada, tot i que no conserva les lloses de tancament i capçalera, i, tal i com es veu a la imatge superior, les lloses laterals tampoc no resten en estat òptim. Pel que documenta Clottes aquestes fan 1.95 per 0.70 metres i 0.15 metres de gruix la de l'esquerra, que resta trencat en dues parts, i 1.45 per 0.90 metres i 0.20 de gruix la de la dreta. No es documenta l'existència d'obra tumular.
Ara ja anem a per l'últim, també pertanyent al terme de Lalbenque. Arribarem seguint per la D6 en la direcció que anàvem durant 4.6 quilòmetres, creuant el poble de Lalbenque. A aquesta distància, trobarem un desviament a la dreta on ja s'indica La Borie Rouge, petit nucli que, com en el cas anterior, li dona un dels noms al següent megàlit, el de Peyrelevade o Borie Rouge. Tot i això, tampoc arribem a veure el nucli de cases, ens desviem abans, en concret ho fem a 200 metres d'emprendre aquest desviament, on tornem a girar a la dreta. A uns 400 metres veurem una entrada sorrenca a una casa que resta ben a prop de l'asfaltat, a uns 30 metres d'aquest camí d'accés, al mur lateral que hi ha amb el bosquet de la casa del costat, trobarem l'antiga tomba.
Com podem veure a la fitxa que li hem fet, el que més crida l'atenció d'aquest megàlit és la coberta, que resta trencada per la meitat, amb un dels trossos estintolat a la part de darrere del sepulcre. Mesurant les dues lloses, ens farien una coberta de 4.70 metres de llarg per 2/2.10 metres d'ample, i un gruix mig de 0.40 metres. Pel que fa a la cambra, queda bastida entre dues lloses de 2.40 i 2.70 metres de llargada respectivament i una amplada de 1.20 i 1.45 metres, i, pel que ens ha semblat entendre, l'amplitud de l'espai funerari és de 1.30 metres. No es documenta cap resta d'obra tumular, ni cap resta associada al megàlit.
Per últim, dir que segons l'estil arquitectònic (dolmen simple) que ens sembla que tenen tots els sepulcres visitats avui, tots ells serien bastits a era Neolítica, entre el 3500 i el 2200 a.n.e. Però bé, és una apreciació personal. Els documents francesos vistos no determinen exactament de quina edat és cadascú, en algun fan una aproximació per les restes recuperades, però no hi ha ni C14 ni res de res.
I amb aquest, donem per acabats els jaciments per avui. Anem a instal·lar-nos al càmping on ens allotgem i que els nens puguin anar una estona en bici ara que ja no plou. Ja sabeu, com sempre que som de vacances, demà més.