tag:blogger.com,1999:blog-49656259373838343762024-03-19T12:10:48.979+01:00Rutes prehistòriquesEspai dedicat a la difusió de la cultura prehistòrica, principalment la megalítica, a través de les nostres rutes.
Donat que aquest camp és molt extens, no disposem de temps material com per explicar les rutes immediatament, però mantenim actualitzat el plànol, tot i no descriure l'itinerari.Marc Bernal Mañóshttp://www.blogger.com/profile/04105977521089249985noreply@blogger.comBlogger397125tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-80280079151790080082023-12-27T14:00:00.001+01:002024-03-09T12:15:45.859+01:00Dòlmens i inscultures al districte de Prades XVII<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Avui ens apropem des d'Olette, on érem allotjats, al terme municipal de Serdinyà, en concret a un petit nucli anomenat Joncet, que és des d'on surt la carretera D27. Aquesta és la que seguirem fent-nos arribar a una zona d'esbarjo que hi ha a la part alta del Col du Fins, i aquí és on iniciarem la ruta d'avui... i la de demà (ho volíem visitar tot el mateix dia, per això vam fer les aproximacions amb cotxe, però vam tenir un imprevist i no es va poder fer).</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Avui, però, farem més cotxe per les pistes que comencen aquí, tot i que primer farem una visita a peu. Anirem a veure les inscultures de Col de Fins. </span><span style="font-family: georgia;">Per a arribar-hi, emprenem la pista que surt de la zona d'esbarjo direcció nord-est i, a uns 45 metres, aquesta es bifurca, seguint la més principal tot recte i un altre camí rodat a la nostra dreta. Seguim per aquest últim caminant poc més de 100 metres fins que trobem una nova bifurcació: tot recte vas a una casa i cap a la nostra dreta surt un camí, que agafem fins a trobar un filat per al bestiar. El creuem i, a pocs metres a la nostra esquerra, veurem un prominent aflorament rocós. Els gravats es troben a la seva part posterior.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioxXjYcSnuXADqHJCSfhFJRDBx2xkoIU2xojEA3uEsNekMjbV-1yG9VbIylkv6gQOKg49IgKUebe47jrJaXRhx0NxoJ9fWTk-dnY-rwDi4h_VcEz3fv-Q_-KP6xOdcR-RjHI9Kp1hKzcB5jHqUpURxjFesosC2sfRHZiE0EHP7FrQwYxMuyRXCkvC5d1zZ/s5184/IMG_4410.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioxXjYcSnuXADqHJCSfhFJRDBx2xkoIU2xojEA3uEsNekMjbV-1yG9VbIylkv6gQOKg49IgKUebe47jrJaXRhx0NxoJ9fWTk-dnY-rwDi4h_VcEz3fv-Q_-KP6xOdcR-RjHI9Kp1hKzcB5jHqUpURxjFesosC2sfRHZiE0EHP7FrQwYxMuyRXCkvC5d1zZ/w400-h266/IMG_4410.JPG" width="400" /></a></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Es tracta d'un conjunt de cassoletes prehistòriques insculpides a la roca. Amb el sol que feia, la fotografia feta des de sobre seu no quedava gens bé i la vam fer de lateral, però inserim una planimetria de Jean Abélanet extreta del web francès <a href="http://siterando66.free.fr/listecurio/curiofuilla.htm" target="_blank">Site Rando 66</a>.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimI6WUXtXzTbUXj-ZV97xPLSiHT2RrZxbTds3pVCQ-v20Wmkk1yNfdcsjlKT63kH9KaTZdSmg46qLoBXiokBcj-sNbinwzhI5gLa18ywr3EFb6fCagsFSOHM5WP3W7b1BR99FfdPEDDh-GQYMp-3bq7SdwUx-VohyciE8g9W1xrej_FJ8FCBSb-uWv5Tq0/s325/Cassoletes%20Coll%20de%20Finsn%20modi.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="323" data-original-width="325" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimI6WUXtXzTbUXj-ZV97xPLSiHT2RrZxbTds3pVCQ-v20Wmkk1yNfdcsjlKT63kH9KaTZdSmg46qLoBXiokBcj-sNbinwzhI5gLa18ywr3EFb6fCagsFSOHM5WP3W7b1BR99FfdPEDDh-GQYMp-3bq7SdwUx-VohyciE8g9W1xrej_FJ8FCBSb-uWv5Tq0/s320/Cassoletes%20Coll%20de%20Finsn%20modi.jpeg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="color: #666666; font-size: small;">Calc de Jean Abélanet</i></td></tr></tbody></table></span></p><span style="font-family: georgia;"><p style="clear: both; text-align: justify;">Un cop vistos els gravats, tornem al cotxe i ara sí l'emprenem per la pista més general, deixant a la dreta la que hem fet a peu, i, a uns 350 metres de deixar-la, aturem el cotxe al voral i pugem vers la muntanya per a buscar el dolmen, que es troba a la part alta, a uns 75 metres de la pista. Ara, quan érem allà, vam veure que just on acaba el túmul pel seu vessant més oest hi ha un atrotinat camí, però camí, que amb el google maps hem vist que surt des de la pista principal 150 metres abans d'on hem deixat el cotxe, és a dir, a 200 metres des de la bifurcació, a mà esquerra, que s'enfila al coll i planeja per la seva part superior.</p></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Bé, aneu com hi aneu, aquest megàlit, el de Pla d'Arques I, no us el podeu pas saltar, és amb diferència el més bonic i ben conservat que hi ha a la ruta, personalment un dels més bonics que he vist a França... que sí, li manca la coberta, però les parts del monument es veuen claríssimament: la cambra, el túmul i el cròmlec que aguanta a aquest.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhps_wwL4L-F93xBZRKFiVDz8w2O39xk3vI_pTINItyd7oru0N8YeWDOl5Hry_WIGcNQpgdzYzPTRe_HXluX0fAkV1Ur40rY7LCjvA1Oo8ewOfYNNtakCxeG3LWb3ge9VRJNRooPhAgPGztCs-J51K91mLmSFo-6VEkgfxHHgeBGC1l-1EHEZUguAwXDGYj/s4898/IMG_4437.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhps_wwL4L-F93xBZRKFiVDz8w2O39xk3vI_pTINItyd7oru0N8YeWDOl5Hry_WIGcNQpgdzYzPTRe_HXluX0fAkV1Ur40rY7LCjvA1Oo8ewOfYNNtakCxeG3LWb3ge9VRJNRooPhAgPGztCs-J51K91mLmSFo-6VEkgfxHHgeBGC1l-1EHEZUguAwXDGYj/w400-h266/IMG_4437.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Es tracta d'un dolmen simple amb accés per llosa rebaixada, que pel que ens ha semblat que proposen l'Enric Carreras i en Josep Tarrús al seu estudi "ANNALS 181 anys de recerca, dòlmens de la Catalunya Nord", i seria erigit durant el Neolític, vers el 3600-3200 a.n.e.</span></p><p style="text-align: justify;"></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">D'altra banda, Jean Abélanet diu que, segons un croquis que han fet a raó del seu estudi, la cambra és quasi rectangular, i mesura 1.83 metres de llargada màxima per 1.20 metres d'amplada màxima. Aquest és el croquis que ell presenta al seu llibre "Itinéraires Mégalithiques".</span></p><span style="font-family: georgia;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI33q3nW5x2jnh3q1SUMneAYVBM-fAYSLMGgjCRMtJpuDI2DMPGe_-Px6B6iCF0t-YbQMADh6DW7KUin3oY2kbRXE-VTVgi7qRDwxO2eJ6dS7UoK1FnBFsxOc1JDLq3v2CS-8SADlgxRwxs71prxR9SBq1dhoclpV-ijM_O0KxqB-ckHRtUgkxxSHAQ1QC/s1522/Pla%20d'Arques%20I.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1522" data-original-width="1240" height="382" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI33q3nW5x2jnh3q1SUMneAYVBM-fAYSLMGgjCRMtJpuDI2DMPGe_-Px6B6iCF0t-YbQMADh6DW7KUin3oY2kbRXE-VTVgi7qRDwxO2eJ6dS7UoK1FnBFsxOc1JDLq3v2CS-8SADlgxRwxs71prxR9SBq1dhoclpV-ijM_O0KxqB-ckHRtUgkxxSHAQ1QC/w311-h382/Pla%20d'Arques%20I.jpg" width="311" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-size: x-small;"><i>Planimetria de Jean Abélanet</i></span></td></tr></tbody></table></span><p></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">També en diu que es troba dins una obra tumular erigida a raó de pedres i terra d'11.5 metres de diàmetre i, com no, fa esment al clar cròmlec que disposa, construït amb grans blocs que encara es troben al seu lloc original.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG0Hm-1njOgqAVzcpUhINRcXi97OpbsKDBaDWOcoKxqRC_N1l6rPPCY6nxK6e224OZNV6-gby6sFIk5t911e1UODyDDsjO3j7IpDUMd9BwXM1mek2PUE18HdyU9-DG8jHSiutXVxDAILvdtqwZt90GZu3BRTmgIy3tasD08PKVBlbkg7q3n4Ng9n52AdRp/s5184/IMG_4420.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG0Hm-1njOgqAVzcpUhINRcXi97OpbsKDBaDWOcoKxqRC_N1l6rPPCY6nxK6e224OZNV6-gby6sFIk5t911e1UODyDDsjO3j7IpDUMd9BwXM1mek2PUE18HdyU9-DG8jHSiutXVxDAILvdtqwZt90GZu3BRTmgIy3tasD08PKVBlbkg7q3n4Ng9n52AdRp/w400-h266/IMG_4420.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A l'excavació produïda vers els anys 1965-1966, Abélanet va trobar gran quantitat de restes d'àmfora romana barrejades amb altres fragments ceràmics prehistòrics a </span><span style="font-family: georgia;">la cambra</span><span style="font-family: georgia;">. Però segons ell, el més interessant va ser l'excavació del túmul, sobretot a la zona de davant l'entrada, on, a banda de diverses restes romanes, van sorgir diversos fragments de ceràmica prehistòrica, diversos esclats de sílex i d'altres de jaspi d'origen local, que era el que utilitzaven el nadius a falta de sílex. També van recollir una plaqueta de gneis treballada i una tapa de gerro indeterminable, però que, segons Jean, és més comú a jaciments prehistòrics que a romans.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Tot seguit, anirem visitar el seu germà, el malmès Puig d'Arques II, al que arribarem emprenent el cotxe i seguint tot rectes uns 240 metres fins a veure a mà dreta un accés als camps del bestiar, novament amb un filat, que l'Arnau va obrir i l'Ànnia tancar, per a accedir als anomenats camps. A la fi d'aquests, a uns 220 metres des de l'accés veurem a la dreta l'obra tumular del sepulcre, que val a dir que al principi costa prou de distingir, però que caminant l'elevació, la veus clarament, i inclús distingeixes restes de l'antic sepulcre.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzxpCLxrzsngWKPE-mb_DBUEV6SMuCk4-wA6CRDY6wl9tCwy9Q7dGBICRqejY6x5v-Cgb6EJZ-P4yNRVBeW9acRzH8HVdCPbSGnu8DtNTleCZoIVHDa8E2yx-GK0uC070Br9UCelKY1FUBtCNlySfoB4m9arKu_Vp26N5pMTEUXrdzLoMFQdydF4vg6P-h/s4898/IMG_4444.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzxpCLxrzsngWKPE-mb_DBUEV6SMuCk4-wA6CRDY6wl9tCwy9Q7dGBICRqejY6x5v-Cgb6EJZ-P4yNRVBeW9acRzH8HVdCPbSGnu8DtNTleCZoIVHDa8E2yx-GK0uC070Br9UCelKY1FUBtCNlySfoB4m9arKu_Vp26N5pMTEUXrdzLoMFQdydF4vg6P-h/w400-h266/IMG_4444.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A l'estudi esmentat abans d'en Carreras i en Tarrús, se'l dona per desaparegut i no fan cap referència a quin tipus de sepulcre deuria de ser. Nosaltres, per la distància entre ells i la pinta que fa el túmul, ens inclinem a pensar que, molt probablement, es tractés d'un nou dolmen simple, pel que el podríem datar vers el 3600-3200 a.n.e. segons aquesta morfologia.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Abélanet esmenta que, quan el va visitar per primer cop, al desembre de l'any 1965, el dolmen ja havia desaparegut, tot i que va identificar les parts que composen la tomba disperses per la zona, igual que nosaltres. I inclou que va trobar a superfície diversos fragments ceràmics prehistòrics i un esclat de jaspi amb treball per percussió. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Ens acostem ara a veure el suposat dolmen de l'Argelagosa, descobert per Gilbert Nief i que esmenta en Jean Abélanet al seu llibre d'itineraris megalítics sense haver-lo visitat. Per a fer-ho, retornem al cotxe, avancem 900 metres i aparquem. A aquest punt, agafem un marcat camí que surt a l'esquerra i que ens duu, </span><span style="font-family: georgia;">en uns 600 metres,</span><span style="font-family: georgia;"> al que per nosaltres és un aflorament rocós sense cap tipus d'evidència prehistòrica. Cal dir, però, que el camí per arribar-hi va resultar ser bonic.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"></span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3N0mjImS9bUAl8bwu3yDWYa_TJ8h3DdziAOGESfYDWg04eFzmatD1aQXv8qilDMLVr3Kgh1CzRMmabTdKi8a6NDjZYGIzslVtau0imkaH0kM6Dw9nj1_2OsA6nmOKc-oX9j1xoMBzgkxJcqDH7xDEBkgUEo9z5ORzcJ5DZTj7OlDSXEipOgRqToOl7f4/s5184/IMG_4451.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3N0mjImS9bUAl8bwu3yDWYa_TJ8h3DdziAOGESfYDWg04eFzmatD1aQXv8qilDMLVr3Kgh1CzRMmabTdKi8a6NDjZYGIzslVtau0imkaH0kM6Dw9nj1_2OsA6nmOKc-oX9j1xoMBzgkxJcqDH7xDEBkgUEo9z5ORzcJ5DZTj7OlDSXEipOgRqToOl7f4/w400-h266/IMG_4451.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Desfem el camí i continuem a pel tercer megàlit, que es troba un xic emboscat, tot i està just al costat de la sorrenca pista; de fet, a ella estant, es veu una llosa que podria ser part de la cambra o part del cròmlec, ja que el túmul arriba fins allà. Anem a pams, però. Tornem al cotxe i seguim fent camí en la mateixa direcció sense desviar-nos 2.1 quilòmetres i, allà a la nostra dreta, davant d'una esborrada pista a l'esquerra, trobarem la cista de la Serra de Sta. Eulalie I o Serrat de les Garbères II.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9oxAC98PXVvR4quBXEqoBPSfnGSRZOFCkT1kgwOxXeEJg8emKBbSq4kgJGFiOyFvf0loIsG1nXtrS_9bR98ed0uQMdEInrHI6Vm3xPrXKW8B3T2QwS7t93fIZWyWtUD3m0rGBFCdhlALhkd513kFr9f02XglMz0RP0xYfiDgTKSmdZgD0aUZJsJR1ipVO/s4898/IMG_4466.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9oxAC98PXVvR4quBXEqoBPSfnGSRZOFCkT1kgwOxXeEJg8emKBbSq4kgJGFiOyFvf0loIsG1nXtrS_9bR98ed0uQMdEInrHI6Vm3xPrXKW8B3T2QwS7t93fIZWyWtUD3m0rGBFCdhlALhkd513kFr9f02XglMz0RP0xYfiDgTKSmdZgD0aUZJsJR1ipVO/w400-h266/IMG_4466.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Segons Abélanet, les lloses laterals que es poden veure actualment fan 1.13 metres de llargada i 80 centímetres corresponentment. També esmenta que, sobre el molt visible túmul, hi ha diverses lloses que podrien haver format part d'aquesta cambra. D</span><span style="font-family: georgia; text-align: left;">ocumenta que el túmul és de forma ovalada d'eixos de 8.50 i 6.50 metres.</span></p><span style="font-family: georgia;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDiFEHOHOJbE3jvoQTN3fgzO5qYEWh32X0N3G0zH9pF_QimDG98dPJEJcuaq2Bbt10qRnTZu0_n0NOuKOQHjzeCjdBXuGYVmp5eQS4ad4XJzV07Talcio_1OoQX5G_zYTFpsyh0fYTg9Um_lyW2q7_t7nFQuzM7MLsA2AQwl1jx-f5vu4y76dAHPFKadV4/s2277/Cista%20I.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2277" data-original-width="1458" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDiFEHOHOJbE3jvoQTN3fgzO5qYEWh32X0N3G0zH9pF_QimDG98dPJEJcuaq2Bbt10qRnTZu0_n0NOuKOQHjzeCjdBXuGYVmp5eQS4ad4XJzV07Talcio_1OoQX5G_zYTFpsyh0fYTg9Um_lyW2q7_t7nFQuzM7MLsA2AQwl1jx-f5vu4y76dAHPFKadV4/w256-h400/Cista%20I.jpg" width="256" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="color: #666666; font-size: small;">Planimetria de Jean Abélanet</i></td></tr></tbody></table></span><p></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Per nosaltres, té pinta de cista neolítica amb túmul, però no hem trobat cap estudi que ens permeti assegurar la seva morfologia i cronologia. En Carreras i en Tarrús l'esmenten de passada i en Jean Abélanet diu que és un cofre en el que, a l'excavació del 1966, van sorgir diversos fragments ceràmics que podrien correspondre a una urna del Bronze final o del Ferro. Personalment, creiem que, si realment es tractessin de ceràmiques de l' Edat del Bronze o de la del Ferro, serien fruit d'una reutilització de la cista o petit dolmen simple amb accés per llosa rebaixada, ja que no és el lloc habitual per a les tombes d'aquestes èpoques i els immediats companys són tots datats a l'era neolítica.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Seguim a per l'últim sepulcre </span><span style="font-family: georgia;">del dia, el de Serra de Sta. Eulalie II o Serrat de les Garbères I, que, només pel nom, ja podem imaginar que està ben a prop. Es troba tot seguint la pista de tota l'estona uns 300 metres i, a l'esquerra, just en acabar una petita pujada, trobem la tomba.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5O3KFbKKkFrHWATipSt7esZw1GFebaxyYxGZklRQK-yy3p7pGgDxVB6keR3ZMuRCUv05I1MedFTVO1gjk_ZO0iQxLRkth1n5EOxtjpHRRgCqIoQkvlXz04i2fPWHbAOCKLmeAcG93vDVsa25ymkHEJmRVaKuS_wED5i5dqQW4ldD6Gt8QhPQAoBvw5QCQ/s4898/IMG_4475.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5O3KFbKKkFrHWATipSt7esZw1GFebaxyYxGZklRQK-yy3p7pGgDxVB6keR3ZMuRCUv05I1MedFTVO1gjk_ZO0iQxLRkth1n5EOxtjpHRRgCqIoQkvlXz04i2fPWHbAOCKLmeAcG93vDVsa25ymkHEJmRVaKuS_wED5i5dqQW4ldD6Gt8QhPQAoBvw5QCQ/w400-h266/IMG_4475.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Es tracta, per a nosaltres, d'un sepulcre exactament igual a l'anterior. Aquest, però, conserva un xic millor la seva cambra sepulcral. No podem dir el mateix del seu túmul, que va ser parcialment arrasat per la maquinària en fer la pista.</span></p><p style="text-align: justify;"></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Les lloses que resten d'aquesta cambra ens permeten afirmar una cavitat sepulcral de mínim 1.20 metres de llarg per 54 centímetres d'amplada. El túmul era perfectament circular i aprofitava uns afloraments rocosos, que es poden veure entre el camí i el sepulcre.</span></p><span style="font-family: georgia;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji1eTLK-txq_B7MWLjdoiarp3QsY6LmnXgiAEB08dcfYJv3PBKFMxOwLR-u-BRMALzKXuun9_-tVXrSJ12Yf3xoUBdY_5uqbAB4t7bpfmf4uK3HOs_fniiDn76ZSJklfG3Ibhr5zmaAzD4xjgCH4w-FdXdUR4QAchP4kuwoeuNjGDA5eneDKDznTClXIWu/s1672/Cista%202.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1420" data-original-width="1672" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji1eTLK-txq_B7MWLjdoiarp3QsY6LmnXgiAEB08dcfYJv3PBKFMxOwLR-u-BRMALzKXuun9_-tVXrSJ12Yf3xoUBdY_5uqbAB4t7bpfmf4uK3HOs_fniiDn76ZSJklfG3Ibhr5zmaAzD4xjgCH4w-FdXdUR4QAchP4kuwoeuNjGDA5eneDKDznTClXIWu/s320/Cista%202.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="color: #666666; font-size: small;">Planimetria de Jean Abélanet</i></td></tr></tbody></table></span><p></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Els resultats de l'excavació d'urgència que es va fer van resultar negatius pel que fa a la cambra, no sent així al que va quedar d'obra tumular, en el que es documenten petits fragments ceràmics prehistòrics, un fragment de quars amb treball per percussió i un nucli del mateix material.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Si voleu fer la ruta a peu, seria tot seguint el camí que hem dit que ens portava al primer dolmen a uns 200 metres de la bifurcació i, seguint-lo tot recte, ja que després va al segon tal i per on hem entrat nosaltres a peu, i segueix recte fins a acabar al camí principal veient el tercer i el quart, però no sabem com està. Ara puc dir que si haguéssim tingut una bola per a veure el futur, l'hauríem fet a peu, ja que aquí vam punxar i vam perdre el que ens restava de dia esperant la grua, quan volíem haver aprofitat aquest temps per a fer l'altra ruta que surt des del Col de Fins.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Si vosaltres teniu més temps i en teniu ganes de més, en breu publicarem l'esmentada ruta des del Col de Fins. També queda proper el dolmen de <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2016/08/dolmen-cornella-de-conflent.html" target="_blank">Corbatorat</a>, que es troba just a la serra de l'altre costat de Fullà i al que es pot arribar en cotxe si no volem caminar gaire.</span></p><p style="height: 0px;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></p><p style="height: 0px;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Coordenades</i></span><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">UTM(ETRS89)</span></i><i style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">:</i></b></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-family: georgia; text-align: left;"></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"></span></p><div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>Inscultures du </i></span></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>Col de Fins: </i></span></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>31T 445964 4710034</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>Pla d'Arques I: </i></span></span><i><span span="" style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span></i><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>31T 445793 4710235</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>Pla d'Arques II: </i></span></span><i><span span="" style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span></i><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>31T 446089 4710647</i></span></span></div></div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>Suposat dolmen de l'Argelagosa: 31T 446046 4711931</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>Serra de Sta. Eulalie I o Serrat de les Garbères II: </i></span></span><i><span span="" style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span></i><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>31T 446377 4712799</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>Serra de Sta. Eulalie II o Serrat de les Garbères I: </i></span></span><i><span span="" style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span></i><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>31T 446365 4713093</i></span></span></div>Marc Bernal Mañóshttp://www.blogger.com/profile/04105977521089249985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-15612272389025406112023-12-09T13:00:00.000+01:002024-01-01T18:00:12.779+01:00Sepulcres a Taradell II<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El confinament per la Covid, ja sigui total, de comunitat autònoma, comarcal o municipal, també ha portat alguna cosa bona i, al nostre cas, ha estat seguir fent recerca sobre alguns jaciments teòricament desapareguts o extremadament malmesos.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Reflex d'aquesta recerca és la sortida d'avui a Taradell, on visitarem un parell de sepulcres molt poc coneguts i una zona arrasada on antigament hi havia una necròpoli. Però anem a pams i comencem anant a la urbanització de Goitallops. Allà, si avancem fins ben amunt seguint per l'avinguda que dona nom a la urbanització, arribem a la rotonda on aquesta acaba, a l'anomenat monument del Gos Caçador (indicat malament a alguns webs com monument al Caçador... serà que és el mateix...). Bé, un cop a aquesta plaça, aparquem el cotxe i seguim a peu per la pista un pèl atrotinada per al nostre 308 que surt més a la dreta. La seguim durant 400 metres, moment en què prenem una pista que baixa a la dreta amb fort pendent en direcció al Pedró dels Mossos d'Esquadra. En poc més de 120 metres, trobem una bifurcació i seguim pel ramal de la dreta, una mica deteriorat, però força clar. En uns 270 metres, arribem a una nova cruïlla i prenem de nou a la dreta. Seguim aquest camí uns 900 metres i ens endinsarem al bosquet de la dreta uns 15 metres per a trobar les minses restes de la tomba de la Serra </span><span style="font-family: georgia;">de Montmany.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoOWVB6dHQ5Cv_uYG0oSOB61hsqY7-gNuz_WAkYU-CbxJmRHpe4itla3gw2EWwj-mj_kJaYdNyqKe4P2ttblQQRFbuANLtK8xmmKkzHu7MOZYOMy7a0R0Y8Gvhsi6Vakk5E9uE0VTfBvAE/s4898/IMG_6632+3d.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoOWVB6dHQ5Cv_uYG0oSOB61hsqY7-gNuz_WAkYU-CbxJmRHpe4itla3gw2EWwj-mj_kJaYdNyqKe4P2ttblQQRFbuANLtK8xmmKkzHu7MOZYOMy7a0R0Y8Gvhsi6Vakk5E9uE0VTfBvAE/w400-h266/IMG_6632+3d.jpg" width="400" /></a></div><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Com podeu veure a la imatge, les roques conserven molt poca alçada i es troben una mica ocultes sota la vegetació i pel matoll que hi creix a sobre... Inserim una altra fotografia de detalls per a veure millor la majoria de lloses.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrrUcdUlxRgrNAjxOcveqfuvz4UVaZG8JhVnSQbl1HlKWz6fYRAauf8V8ZnDDgC-LsqTooODS0XHu8dlCjXaiN3px3Yvah4FrBRrbVNfI5jSg59e7sobHr-Wjqi7gexqRABPGFrSJFFOo/s2048/IMG_6617.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrrUcdUlxRgrNAjxOcveqfuvz4UVaZG8JhVnSQbl1HlKWz6fYRAauf8V8ZnDDgC-LsqTooODS0XHu8dlCjXaiN3px3Yvah4FrBRrbVNfI5jSg59e7sobHr-Wjqi7gexqRABPGFrSJFFOo/w400-h266/IMG_6617.JPG" width="400" /></a></div><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A aquesta foto, sembla que la llosa de l'esquerra seria la de capçalera (o peu) de la tomba, i la immediata següent amb la que faria </span><span style="font-family: georgia;">vèrtex està clarament desplaçada.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L'única informació que hem trobat classifica la tomba com a prehistòrica sense donar-ne gaires detalls, ja que indica que no ha estat mai excavada ni s'hi ha trobat material en superfície.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Des d'on ens trobem, podem sortir del bosc deixant la tomba a la dreta tot dirigint-nos a la cinglera. Just davant, però a l'altra banda de la vall, es troba la tomba dels <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2013/10/dolmen-taradell.html" target="_blank">Sequers de Gasala</a>, que vam veure fa ja uns quants anys. Curiós, no?</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Retornem al camí i desfem l'itinerari fins a la plaça on es troba el monument del Gos Caçador. Des d'allà, seguim per l'avinguda Goitallops 900 metres. A la nostra dreta, dins del jardí d'una casa, però poc visibles des del carrer, trobarem les dues tombes de Goitallops. </span><span style="font-family: georgia;">Vam tenir sort perquè els </span><span style="font-family: georgia; text-align: left;">propietaris ens van permetre l'accés al jardí.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; text-align: left;"><span style="text-align: justify;">Fortuïtament descobertes el 1994 quan el propietari de la finca volia plantar un arbre, van ser immediatament estudiades per Imma Mestres, Josep Pujades i Carme Subirana en una intervenció d'urgència. Tot i que les lloses de coberta d'ambdues tombes no es conservaven ni in situ ni íntegres, sí es van recuperar restes òssies, lítiques i ceràmiques.</span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4h_-oWqJRa1WltIe6Ol5-sodtlLljpTUhGckD5T4l6LMVezixHrAUGAyCGLLGDvRhSVGM3r-ukTH9mdsT0nDxCHcfqZGAZ-9Trhz_tnJGgY49oTyFZJCHcj54-1CiErvwLVevQP6bfIkN/s4898/IMG_6638.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4h_-oWqJRa1WltIe6Ol5-sodtlLljpTUhGckD5T4l6LMVezixHrAUGAyCGLLGDvRhSVGM3r-ukTH9mdsT0nDxCHcfqZGAZ-9Trhz_tnJGgY49oTyFZJCHcj54-1CiErvwLVevQP6bfIkN/w400-h266/IMG_6638.JPG" width="400" /></a></div><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">La tomba número 1, més quadrangular i de 1.40 metres de longitud per 1.05 d'amplada i 0.90 d'alçada, està formada per quatre lloses megalítiques. Contenia les restes força malmeses d'un individu que s'havien col·locat sobre una capa de sauló i una altra de terra. Entre la sorra de la tomba es van trobar una trentena de fragments informes de ceràmica a mà sense decoració i sis fragments de sílex.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Per la tipologia de l'enterrament i els materials arqueològics associats, aquesta tomba pot ubicar-se a època prehistòrica, però no es pot datar amb precisió. Als estudis consultats, es parla de que es determinaria la seva edat utilitzant carboni 14, però no hem trobat els resultats d'aquests estudis (si és que es van arribar a fer).</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPN-lZAS1P7wRA8XQctn05qmP8xZd6njIpiXCINUmsNovz9t9-iuy_KNFt_5UIAqCdVKfGE5_d3VpYsodj4mkjzX6ckglWYJPIMopXsKqrORQLcNoXbgTPeP2RV44ePsM3GSBJIGP88eM/s2048/IMG_6636.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPN-lZAS1P7wRA8XQctn05qmP8xZd6njIpiXCINUmsNovz9t9-iuy_KNFt_5UIAqCdVKfGE5_d3VpYsodj4mkjzX6ckglWYJPIMopXsKqrORQLcNoXbgTPeP2RV44ePsM3GSBJIGP88eM/w400-h266/IMG_6636.JPG" width="400" /></a></div><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Pel que fa a la tomba número 2, fa pinta de ser més moderna només per la seva forma. Mesura 1.75 metres de longitud per 0.50 d'amplada, mentre que la seva alçada màxima és de 0.35 metres.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Com el seu veí, ja no conservava la coberta quan es va excavar, però sí les restes d'un esquelet completament estirat al seu interior. A l'exterior de la tomba, es van trobar fragments de sílex i ceràmica del mateix tipus de la trobada a la tomba número 1. Amb això, es pot concloure que les restes recuperades serien de la primera sepultura i que la segona seria posterior, possiblement medieval.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Al costat d'aquesta segona cista, hi ha un cartell informatiu on s'indica que són dues tombes medievals. Per la tipologia de la primera i les troballes, nosaltres som de l'opinió que una és prehistòrica mentre que la segona podria ser medieval.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Finalitzada la visita i agraint l'amabilitat dels propietaris, ens dirigim a visitar un últim sepulcre molt malmès, l'anomenada tomba de la Serra. Des d'on som, és més pràctic anar caminant que en cotxe, ja que només hem de seguir per l'Avinguda Goitallops fins el final (passa a dir-se Montseny). Però bé, ho expliquem en cotxe tot i que s'ha de fer una mica de volta per a arribar a l'inici de l'últim tram de la ruta d'avui. Seguim avançant per l'Avinguda Goitallops fins que, obligatòriament, hem de girar a l'esquerra per la Ronda Vilademany. Poc després, en trobar una rotonda, agafem la primera escapatòria tot prenent la carretera de Balenyà. En uns 375 metres, girem a la dreta seguint les indicacions cap a l'Institut, on podem aparcar còmodament. A peu, caminem uns metres per l'Avinguda de Montserrat i de seguida trobem una pista de sorra: a la dreta és particular i s'anomena Camí de la Serra; cap a l'esquerra, creua la riera de la Tomba. Nosaltres, anirem a l'esquerra, passarem per sobre de la seca riera i ens enfilarem cap al cim del turonet seguint el camí principal. En una suau caminada de 1100 metres des de la riera, arribem a un filat elèctric que tanca un suau puig amb pins i roures, al cim del qual es troba la Tomba de La Serra o del Serrat del Cementiri... bé, el què queda d'ell. De fet, es té constància d'una necròpoli formada per 3 tombes, però només es conserva aquesta. Les altres dues, més petites i situades al sud i l'est de la principal, foren possiblement destruïdes en el transcurs d'una excavació clandestina duta a terme per un grup de Manresa el 1988.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQgibu-hZjbWwd_e1Vg8_ePTbWj0rPgJ4rgSp9obTTDxV_uJ2Z6n4ohmGzcGtB2EqjgQSOKfIFqib5fNN57AOd-eI7bB58JH05z9KDxcAaticyQds_aQaYgxU27HzuSGr6g1_NPrizxC7n3bsE1SDQSuqZg3t_dRtsP8XznR5sepGPFAfybAj-nq1VHABs/s4898/IMG_4357.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQgibu-hZjbWwd_e1Vg8_ePTbWj0rPgJ4rgSp9obTTDxV_uJ2Z6n4ohmGzcGtB2EqjgQSOKfIFqib5fNN57AOd-eI7bB58JH05z9KDxcAaticyQds_aQaYgxU27HzuSGr6g1_NPrizxC7n3bsE1SDQSuqZg3t_dRtsP8XznR5sepGPFAfybAj-nq1VHABs/w400-h266/IMG_4357.JPG" width="400" /></a></span></p><span style="font-family: georgia;"><p style="text-align: justify;">A dia d'avui, s'observen clarament dues lloses i fragments més petits aflorant al costat d'un tronc i una suau depressió plena de fulles i pinassa que seria la cambra d'aquesta caixa megalítica tancada. Pel que fa a les seves dimensions, segons Tarrús i Carreras, mesura 0.95 metres de llarg per 0.60 d'ample i 0.40 d'alçada màxima conservada (és a dir, sense la fullaraca). Aquests autors documenten un possible sòl enllosat que, evidentment, nosaltres no vam poder veure, i un túmul de tendència circular de 9 - 10 metres de diàmetre.</p><p style="text-align: left;"></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">Sobre el seu descobriment, hem trobat que fou en Segismund Serra Vall-Llobera qui va identificar el conjunt el 1920, però també que ho feu un grup de joves de Taradell el 1928, grup que va excavar-lo aquell any sota la direcció del mateix Serra Vall-Llobera, Josep Molas (farmacèutic i secretari de l'Ajuntament de Taradell) i Francesc Pujol. Aquesta excavació va donar a llum </span><span style="text-align: left;">nombroses restes òssies i ceràmiques, on destaca una olla sencera a torn que sembla més moderna, denes discoïdals de collaret i fragments de sílex. Aquestes restes foren guardades per Molas a un armari de casa seva i ara es troben, creiem, a l'Ajuntament de Taradell.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">Posteriorment, el 19</span>58, el mossèn Antoni Pladevall va realitzar una prospecció al túmul i va trobar alguns fragments més de sílex, una dena rectangular de calaïta, ceràmica grollera de cocció reduïda i oxidant, un fragment ceràmic decorat amb ziga-zaga incisa i un fragment de ganivet de sílex d'uns 10,5 cm. Aquestes restes es troben al Museu Episcopal de Vic. Finalment, l'any 1962, Ricard Batista i Roca acompanyat per Pladevall va realitzar una nova excavació, que no va donar lloc a troballes. Addicionalment, van fer la documentació planimètrica del jaciment per al <i>Corpus de Sepulcros Megalíticos de España</i> de Batista, dins del volum de la comarca de Vic.</p><p style="text-align: justify;">Per totes les troballes documentades, es pot dat el conjunt dins del Calcolític recent - Bronze antic, vers el 2700 - 1800 a.n.e.</p><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwbh-MbDwTi5MTqNHyWjnirFtab2QGvvFoBQnQsFCx_hNm74Xf0Wq2fPORYfqwhsiSfsKWOhq3Bun6h8wG5JbpBt8YSbif9rwPPa50xni_j-QvfJGhKiE1v6lTrRJPlLsd7zVCE7-6XUdicgz-soWvPmKBBssdjOnCHkwZZCVNKf4_2aSEnYI-a2qUyYmk/s5184/IMG_4358.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwbh-MbDwTi5MTqNHyWjnirFtab2QGvvFoBQnQsFCx_hNm74Xf0Wq2fPORYfqwhsiSfsKWOhq3Bun6h8wG5JbpBt8YSbif9rwPPa50xni_j-QvfJGhKiE1v6lTrRJPlLsd7zVCE7-6XUdicgz-soWvPmKBBssdjOnCHkwZZCVNKf4_2aSEnYI-a2qUyYmk/w400-h266/IMG_4358.JPG" width="400" /></a></p></span><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Ara sí, ho deixem aquí, que ha estat un matí força ben aprofitat, i ja veurem més coses un altre dia. Tot i això, si us quedeu amb ganes de més, us podeu acostar al <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2013/10/dolmen-taradell.html" target="_blank">dolmen del Sequers de Gasala</a> tot seguint la interessant ruta que vam fer nosaltres passant pel castell de Taradell i les Cuines del bandoler Rocaguinarda.</span></p><span style="font-family: georgia;"><br /><span><p style="text-align: center;"><b><span><span><span><i>Coordenades </i></span></span></span><i>UTM(ETRS89)</i><i>:</i></b></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span></span></p><p style="text-align: justify;"><span></span></p><div style="text-align: center;"><span><span style="text-align: left;"><i>Tomba de la Serra de Montmany</i></span><i>: </i></span><span style="text-align: left;"><i>31T 441451 4633711</i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><i>Tombes de Goitallops: </i></span><span style="text-align: left;"><i>31T 441448 4634664</i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><i>Tomba de la Serra: </i></span><span style="text-align: left;"><i>31T 441744 4635327</i></span></div></span></span>Cristina Cabañas Benéitezhttp://www.blogger.com/profile/14210102643967673633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-80243730711079841182023-11-25T17:30:00.017+01:002023-12-24T14:41:57.698+01:00 Balma sepulcral a Olius II i megàlits a Riner II<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Per a explicar aquesta nova ruta a terres del Solsonès, a la que visitarem una cova sepulcral i tres dòlmens, partim de la seva capital, Solsona. Sortim d'ella per la seva banda sud-oest, prenent la C-75 direcció Guissona i Cervera (C-451). Als 3 quilòmetres, la carretera creua una rotonda i nosaltres farem el gir a aquesta tot creuant la C-75. Just fer-ho, emprendrem per una pista asfaltada vers la nostra esquerra. Uns 350 metres més tard, surt un camí sorrenc que porta a una zona d'emmagatzematge al descobert de bombones de butà en uns 150 metres. Allà deixem el cotxe.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A peu, ens endinsem per un corriol que voreja el filat a la dreta de la porta d'accés d'aquest, i el seguim creuant un petit desboscat, fent una davallada abrupta cap a la vall quan el corriol es torna a apropar al filat. A partir d'aquí, seguirem un corriol desdibuixat que surt a la nostra esquerra i que encara davalla més. S'ha de dir que la cova sepulcral d'Aigües Vives no es troba lluny, a uns 40 metres de l'abrupta baixada, entre el camí sorrenc que hi ha més a baix i la zona d'emmagatzematge, a escassos 7 metres d'aquesta última, tot i que no és visible des d'ella, ja que queda sota.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Aquí teniu la balma sepulcral d'Aigües Vives.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEglXdWLdmwStJR2SF5YBF-C7l5b8_jhl0AJFCvWTmK72yd-kIgl_B33iu7PjkUNzHN1-49csnTbsMZXm0RHvF5OALiHEYLLY02MT2o6VFy9wKK2LMT-sQQddWlvciqByT2V6rILYheqjDzZ_bCeHSSMK21obi1ET4TBsX5YKvxEBLrwi1Mli_5bbyYGQw=s5184" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEglXdWLdmwStJR2SF5YBF-C7l5b8_jhl0AJFCvWTmK72yd-kIgl_B33iu7PjkUNzHN1-49csnTbsMZXm0RHvF5OALiHEYLLY02MT2o6VFy9wKK2LMT-sQQddWlvciqByT2V6rILYheqjDzZ_bCeHSSMK21obi1ET4TBsX5YKvxEBLrwi1Mli_5bbyYGQw=w400-h266" width="400" /></a></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: georgia;">Com diu l'Albert Fàbregas, es tracta molt probablement de la balma sepulcral prehistòrica més estudiada i esmentada de tota la literatura megalítica (hem trobat 20 mencions d'autors diferents, a banda de la del descobridor, i sense cercar gaire). Fou descoberta per Joan Serra i Vilaró l'any
1917, i ell mateix va excavar-la el mateix any, datant-la segons les quantioses restes recuperades vers el Calcolític i l'Edat de Bronze inicial. Quan es varen publicar els resultats de l'excavació l'any 1923, en Serra i Vilaró esmentava que, quan van descobrir la cova, aquesta encara conservava una de les lloses del sepulcre paradolmènic.</span></p><p>
</p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;">L'arqueòloga Mireia Pedro Pascual esmenta que, a la prospecció efectuada l'any 2002, les terres de l'interior de la cavitat encara conservaven estelles i fragments ossis humans. També segons ella, la cavitat té una llargada màxima de 5 metres, per 3 metres d'amplada i conserva 1 metre d'alçada. Aquestes mides varien prou de les que va donar en Serra i Vilaró en el seu dia, degut clarament al reompliment de la cavitat.</span></span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Ja per a acabar amb aquest sepulcre, tot i que ens podríem estendre d'allò més, farem un llistat de les restes recuperades documentades:</span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><ul><li><span style="font-family: georgia;">Vasos campaniformes i un bol amb incisions.</span></li><li><span style="font-family: georgia;">1 colador.</span></li><li><span style="font-family: georgia;">Diversos fragments ceràmics amb incisions.</span></li><li><span style="font-family: georgia;">Vasos ceràmics reconstruïts sense decoració.</span></li><li><span style="font-family: georgia;">Dues puntes de sageta en sílex amb aletes i peduncle.</span></li><li><span style="font-family: georgia;">Fragments de ganivets i ascles del mateix material.</span></li><li><span style="font-family: georgia;">Fragment de punxó en os.</span></li><li><span style="font-family: georgia;">41 botons d'os de diverses tipologies.</span></li><li><span style="font-family: georgia;">2090 denes de petxina.</span></li><li><span style="font-family: georgia;">116 penjolls de càrdium.</span></li><li><span style="font-family: georgia;">11 cranis de llop perforats.</span></li><li><span style="font-family: georgia;">1 dena de pedra negra.</span></li><li><span style="font-family: georgia;">1 dena de vèrtebra de peix.</span></li><li><span style="font-family: georgia;">3 punxons metàl·lics.</span></li><li><span style="font-family: georgia;">2 puntes de sageta metàl·liques.</span></li><li><span style="font-family: georgia;">1 punyal metàl·lic.</span></li><li><span style="font-family: georgia;">1 anell de plata.</span></li><li><span style="font-family: georgia;">Restes d'ovicaprí, conill i ocell.</span></li><li><span style="font-family: georgia;">Restes humanes d'un centenar d'individus (32 cranis conservats).</span></li></ul><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9hn9BYkUcgtTL7NwtTZhk7jXlmFtGRSAVrje0cfOWpd_lxi5pKvUmiNqaJgYX61BPfZlPFVrp1Ggk1cgkSaAHu77hW_c93soYj35GLVOGTXdWn8s-VN_antFeIDUb_M6AIOOcfUEPQVsh9hB3z7i1_aZBA2M8wmd9n8AkkAjFmkUs-HQ_nxeeAnvpdQ8/s5184/IMG_3331.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9hn9BYkUcgtTL7NwtTZhk7jXlmFtGRSAVrje0cfOWpd_lxi5pKvUmiNqaJgYX61BPfZlPFVrp1Ggk1cgkSaAHu77hW_c93soYj35GLVOGTXdWn8s-VN_antFeIDUb_M6AIOOcfUEPQVsh9hB3z7i1_aZBA2M8wmd9n8AkkAjFmkUs-HQ_nxeeAnvpdQ8/w400-h266/IMG_3331.JPG" width="400" /></a></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Els cranis humans estudiats són majoritàriament homes, de diverses edats, tot i que també hi ha dones i individus infantils. Totes les restes recuperades resten dipositades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</span></p><span style="font-family: georgia;"><div style="text-align: justify;"><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfdQDc3aqtTgbzlSQv5I7tXvC57Y6pbnV-XeJdzQyOwlamt-QOP8mwzWRdq5MRhljrI_0tfuXAFZD50wgfEOZQ8k6OVpVyfo-8ZpBV-LbFkeqsXmaEk9Fk1jVuIE5Cjc8LHuFCVwIQ6R-NSMN4WPzN7n2XBULtcEsF0Q-IWVfm3O6qyIKkwUFmE2PKtOc/s5184/IMG_3328.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfdQDc3aqtTgbzlSQv5I7tXvC57Y6pbnV-XeJdzQyOwlamt-QOP8mwzWRdq5MRhljrI_0tfuXAFZD50wgfEOZQ8k6OVpVyfo-8ZpBV-LbFkeqsXmaEk9Fk1jVuIE5Cjc8LHuFCVwIQ6R-NSMN4WPzN7n2XBULtcEsF0Q-IWVfm3O6qyIKkwUFmE2PKtOc/w400-h266/IMG_3328.JPG" width="400" /></a></p></div></span><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Ara, anem a veure dòlmens, visitarem la necròpoli del Solar, formada per 5 cistes i una mena de paradolmen, de les que només 3 cistes resten dempeus. Cal dir que aquest estil de sepulcre és datat al Neolític, vers el 4100-3400 a.n.e.</span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">La número I, que vam visitar en realitat el 24 de gener de l'any 2015, es troba en un estat regular; la II, a la que en Serra i Vilaró va veure només dues lloses, però no va trobar resta alguna a l'interior i que ja no existeix lamentablement; la III, que va ser restaurada fa uns anys; la IV es conserva in-situ tot i que he llegit a algun lloc que està restaurada; la V està desapareguda, per no dir derruïda, tot i que Serra i Vilaró la va estudiar i sí que hi va trobar quelcom; i de la VI es diu que era de tipus paradolmen amb una balma que hi ha prop del mas, i que en Serra i Vilaró l'excavà amb resultats positius quan ja era derruïda.</span></p><p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Per arribar-hi, tornem a la C-75 seguint-la direcció Guissona i, al poc, ens desviem a l'esquerra per la </span><span style="font-family: georgia;">LV-3002. A l'estona, ens desviem a l'esquerra, tot anant cap a El Miracle. El passem i, quan s'acaba el nucli</span><span style="font-family: georgia;">, prenem una pista asfaltada que surt a la nostra esquerra. A poca distància, trobem un encreuament en el què girarem bruscament a la dreta. Seguim uns dos quilòmetres fins a arribar a la masia del Villaró, que creuarem pel mig, acompanyats per la cridòria dels gossos, i seguim pel camí uns 1500 metres més, llavors trobarem una bifurcació a la dreta que, en 500 metres, ens portarà a la masia del Solar (també amb gossos). </span><span style="font-family: "georgia";">Seguim uns 600 metres més i em sembla recordar que vam aparcar a la dreta de la carretera, aprofitant un espai existent</span><span style="font-family: "georgia";">.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia";">Ja a peu, pugem al camp per conrear que hi ha just a sobre la carretera, el creuem tirant un xic a la nostra dreta i travessem el camp a través tot seguint corriols desdibuixats, sense pujar gaire, ja que el dolmen es troba a no massa distància del camp per</span><span style="font-family: "georgia";"> llaurar. Buscarem fins a trobar un mur de pedra seca, a uns 15 metres del camp. El dolmen es troba entre el camp i el mur, enganxat a aquest últim.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia";"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFC0dQfXut0-ZdrqTSQn1b_TN2_gu6oi8cfAMphaMVUtgf7aS0aMnFAmAi0921TlrcTj-o2_dbSWiZ8r66yLpkGKNT0OnbOn3lNWdgwATXCq1_pxNSsQxfLnvpF_VBa84F-oVyp7NPVUQRIGgzIEzg6i_v_oYe1fMAAgxEKErghDKuRJ8KVTPBxXODPE-b/s4898/IMG_4307.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFC0dQfXut0-ZdrqTSQn1b_TN2_gu6oi8cfAMphaMVUtgf7aS0aMnFAmAi0921TlrcTj-o2_dbSWiZ8r66yLpkGKNT0OnbOn3lNWdgwATXCq1_pxNSsQxfLnvpF_VBa84F-oVyp7NPVUQRIGgzIEzg6i_v_oYe1fMAAgxEKErghDKuRJ8KVTPBxXODPE-b/w400-h266/IMG_4307.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: x-small;"><i>Fotografia a 25/11/2023</i></span></td></tr></tbody></table><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">La cista solsoniana del Solar I té una llargada de 1.60 metres, una amplada màxima de 1.03 i conserva 0.80 metres d'alçada, formant una planta rectangular. Dir també que el que Serra i Vilaró va pensar que era la coberta no pot ser, ja que les dimensions documentades de la llosa serien més petites que la coberta que necessitaria el megàlit. L'arqueòleg Josep Castany i Llussà, a l'igual que nosaltres, creu que podria ser una estela-menhir, si ens basem en la seva morfologia i dimensions.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><p><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Inserim planimetries dels sepulcres extretes de la tesi doctoral d'en Josep Castany i Llussà.</span></p><p><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvMpd8dTzwQZNwI-7IEIWbKUIzaXAdFqLMe-Aegw4DqejVNmMc3F643buvPH7HN2T_YswliE2qEgWfVzdZKAYByqrnejnIpR-SU6fWh8VCNEjsKzzhRee-6DOqzAUuYBPEorXaypBr3G-ODuJFN_446l9ou3tOWGjDTFn3T9vGriPT0nkpZO6J7iHzkA/s559/Solar%20II%20planta.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: georgia;"><img border="0" data-original-height="559" data-original-width="407" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvMpd8dTzwQZNwI-7IEIWbKUIzaXAdFqLMe-Aegw4DqejVNmMc3F643buvPH7HN2T_YswliE2qEgWfVzdZKAYByqrnejnIpR-SU6fWh8VCNEjsKzzhRee-6DOqzAUuYBPEorXaypBr3G-ODuJFN_446l9ou3tOWGjDTFn3T9vGriPT0nkpZO6J7iHzkA/w291-h400/Solar%20II%20planta.JPG" width="291" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: x-small;"><i>Extret d'Els megàlits neolítics del "Solsonià" de Josep Castany i Llussà</i></span></td></tr></tbody></table><p></p></div><p style="text-align: justify;"></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Les troballes obtingudes per Serra i Vilaró, tot i que el sepulcre fou excavat amb anterioritat pels pagesos de la zona, es troben al Museu Diocesà de Solsona, amb un gruix de restes òssies, set peces triangulars de sílex i un fragment de punxó d'os.</span></p><span style="font-family: georgia;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuQnBpiMwT5zS1R7IGuQ7xVP14N1rD8rmqa0KEegBINPjfdVcRR7ToSrFUgrJCOz-lhM84dknjh4dBVx_DX8KJ782EhriS5iiVTlJQiOJeRVAQzBXePfJmLjPiNAdHeVkloJ0zC-vWPd55aEqiK1uo7jirRlyo06D1uXJx2NwIcnruZ57pyMi-mQ_ZnQ/s394/Restes%20Solar%20I.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="250" data-original-width="394" height="254" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuQnBpiMwT5zS1R7IGuQ7xVP14N1rD8rmqa0KEegBINPjfdVcRR7ToSrFUgrJCOz-lhM84dknjh4dBVx_DX8KJ782EhriS5iiVTlJQiOJeRVAQzBXePfJmLjPiNAdHeVkloJ0zC-vWPd55aEqiK1uo7jirRlyo06D1uXJx2NwIcnruZ57pyMi-mQ_ZnQ/w400-h254/Restes%20Solar%20I.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="color: #666666; font-size: small;">Extret d'Els megàlits neolítics del "Solsonià" de Josep Castany i Llussà</i></td></tr></tbody></table></span><p></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Pels materials recuperats i a falta de proves de C-14, podem datar aquest sepulcre a l'era neolítica, que va del 5500 al 2700 a.n.e., que ja ens encaixa amb la datació a aquest estil de sepulcre.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Ara, a 25 de novembre de 2023, tornem al lloc per a visitar la col·locada </span><span style="font-family: georgia;">estela del Solar</span><span style="font-family: georgia;">, de nou, al seu lloc </span><span style="font-family: georgia;">després de la restauració dins del programa de Gegants Immortals. D</span><span style="font-family: georgia;">esconeixíem que es trobava tan a prop del sepulcre i, de fet, quan vam venir el 2015, no vam veure-la, així com tampoc la possible coberta de la cista, que es veu estintolada a pocs metres del sepulcre a la fotografia anterior.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNPmBXZuI7afaY1IvgNBK-GJo6insRdT5KFgqJYXxfUqrSIqMzFWsHYcpZGWf9RBPSZAc9tQRRtUhTd6y2SDFemFxhOl3ZE-jClErkowcQV4OLrphEYVjaG85WfGt6QY4TaxwU8eOQtfDJXxob3VgGR0FYOQtRZGQIOZfrEeoME30z51yBitLQNGCVWGk-/s4898/IMG_4286.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNPmBXZuI7afaY1IvgNBK-GJo6insRdT5KFgqJYXxfUqrSIqMzFWsHYcpZGWf9RBPSZAc9tQRRtUhTd6y2SDFemFxhOl3ZE-jClErkowcQV4OLrphEYVjaG85WfGt6QY4TaxwU8eOQtfDJXxob3VgGR0FYOQtRZGQIOZfrEeoME30z51yBitLQNGCVWGk-/w400-h266/IMG_4286.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Segons en Carreras i en Tarrús, l'estela es va descobrir l'any 1916 pel Mossèn Joan Serra i Vilaró, i es tracta d'una estela possiblement antropomorfa que té tot el contorn molt ben polit, i unes possibles cassoletes molt petites. Ells li donen una llargada de 2.18 metres, 75 centímetres d'ample i 40 centímetres de gruix, i li documenten una construcció neolítica, de vers el 3900-3400 a.n.e.</span></p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Tornem al cotxe, i anem fins a la Masia del Solar, la creuem i, als 150 metres d'ella, veiem un camí sorrenc que seguim 950 metres fins a trobar una bifurcació on aturarem el cotxe. A peu, refem el camí pocs metres veient un caminoi que surt a la nostra esquerra. El caminoi empitjora als metres tornant-se un corriol desdibuixat i és molt desdibuixat </span><span style="font-family: georgia;"> </span><span style="font-family: georgia;">a la part final</span><span style="font-family: georgia;">, pel que és molt recomanable l'ús de GPS i bastant intuïció dolmènica, però bé, a la fi arribarem a la cista d'El Solà III o El Solar III.</span></p><span style="font-family: georgia;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHnVwCHdnBTAdewbGh7gqMKiifrHhBWxvHXxd_IE06xWOZphiV74CDJ881NhR7S4ljTaPFaUB5L2D1Qa_3l7kmvK7ZhbqBo42QiCu0ZWg6I5tH6A0kUu2RhaAx2SXdcdoVQMMMd2QN4l56s9cKaQUmDHmbmCPZwiAUpI4_7FrRTM_UyTBPMB5QlOLSLqqD/s4898/IMG_4332.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHnVwCHdnBTAdewbGh7gqMKiifrHhBWxvHXxd_IE06xWOZphiV74CDJ881NhR7S4ljTaPFaUB5L2D1Qa_3l7kmvK7ZhbqBo42QiCu0ZWg6I5tH6A0kUu2RhaAx2SXdcdoVQMMMd2QN4l56s9cKaQUmDHmbmCPZwiAUpI4_7FrRTM_UyTBPMB5QlOLSLqqD/w400-h266/IMG_4332.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="color: #666666; font-size: small;">F</i><i style="color: #666666; font-size: small;">otografia a 25/11/2023</i></td></tr></tbody></table></span><p></p><span style="font-family: georgia;"><p style="text-align: justify;">Com els seus germans, fou descobert pel Mossèn Serra i Vilaró, que segons descriu, en aquell moment ja estava prou malmès degut al xaragall que passa just pel costat, que amb el desgast de l'aigua havia fet caure les lloses. El sepulcre va ser reconstruït a finals de la dècada dels 90 inicis del nou mil·lenni. Les dimensions que podem donar després d'aquesta acció són d'una llargada de 1.80 metres, 1.00 d'amplada i una alçada de 1.05 metres.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBruS3hUt2VuzmCOq7mnIk9xIEhYw6FsrqUw1srR-Y8AavoufdDCoA9TwpUc4OpiLkDhEa4Sn9RRFvZFijoMIyfa3xkYE6lzeQ8mo5f8N3QexhUz1PdD5sLhf-ms6AGxgStAl0R_AyT_iYO_q9S9C7-V_VpZ9otwTbfSiqxq512SbYJKR8SRyDxE5LyQ/s448/Solar%20III.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="448" data-original-width="424" height="338" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBruS3hUt2VuzmCOq7mnIk9xIEhYw6FsrqUw1srR-Y8AavoufdDCoA9TwpUc4OpiLkDhEa4Sn9RRFvZFijoMIyfa3xkYE6lzeQ8mo5f8N3QexhUz1PdD5sLhf-ms6AGxgStAl0R_AyT_iYO_q9S9C7-V_VpZ9otwTbfSiqxq512SbYJKR8SRyDxE5LyQ/w320-h338/Solar%20III.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="color: #666666; font-size: small;">Extret d'Els megàlits neolítics del "Solsonià" de Josep Castany i Llussà</i></td></tr></tbody></table></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Pel que fa a les restes arqueològiques recuperades al megàlit, Serra i Vilaró documenta un sol individu d'uns 50 anys. Però després, al moment de la seva neteja, van aparèixer fragments de dos cranis, restes d'extremitats superiors i inferiors i diverses peces dentàries. Segons Lluís Guerrero, aquestes restes són pertanyents a una dona d'entre 30 i 35 anys, un home de 20-30 i un infant d'entre els 10 i els 13 anys.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A banda, es va poder recuperar com a aixovar dels enterraments 1 collaret format per 9 denes de </span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;">cal·laïta i dos semi-ullals de senglar, 1 petxina de càrdium perforada, 1 fulla de sílex, 2 fragments de punxó en os i 3 fragments d'ullal de senglar</span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmLOL7XDwzlT8v1I8Xb3Aq3oXEmal6TwRSqHFxTlHD_yGdn-PmCDo35xQI4P79TXj5ozwbyZ9uHOcIswTBg2hg77ZQY4qniVaj_oPjJHYsGh7_rVjHq_4V9Ks_eunHriZDhAKFt9xtHl1JtnIPhzhmhEYd52G6_bSDG5qCd0vBzFt02Bf66Ymq5BBvxA/s401/Restes%20Solar%20III.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="390" data-original-width="401" height="367" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmLOL7XDwzlT8v1I8Xb3Aq3oXEmal6TwRSqHFxTlHD_yGdn-PmCDo35xQI4P79TXj5ozwbyZ9uHOcIswTBg2hg77ZQY4qniVaj_oPjJHYsGh7_rVjHq_4V9Ks_eunHriZDhAKFt9xtHl1JtnIPhzhmhEYd52G6_bSDG5qCd0vBzFt02Bf66Ymq5BBvxA/w378-h367/Restes%20Solar%20III.JPG" width="378" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="color: #666666; font-size: small;"><span style="font-family: georgia;">Extret d'Els megàlits neolítics del "Solsonià" de Josep Castany i Llussà</span></i></td></tr></tbody></table><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El següent megàlit el trobarem a només 12 metres metres en direcció nord, un pèl a l'est de l'anterior sepulcre. Veurem clarament la cista solsoniana d'El Solar IV a la part superior del túmul, just abans del rierol.</span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYBZ3vtl4UevW1yAprg2bTjhL1LK81bSmXGzv2X-35jPdp7gl311psLHnuxA9wuJOAi1BpzNl2OsN9gm5zUHvkxrhCirjAL1qPfaifyG-qXiRWZnWsG0fNMeAfNkYWW4za_PBbMxScTVA_cy04GepOSXO2utCGRgxMeyRiX7I8Vv4uCJ2gCkMTpcX2jnPy/s4898/IMG_4316.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYBZ3vtl4UevW1yAprg2bTjhL1LK81bSmXGzv2X-35jPdp7gl311psLHnuxA9wuJOAi1BpzNl2OsN9gm5zUHvkxrhCirjAL1qPfaifyG-qXiRWZnWsG0fNMeAfNkYWW4za_PBbMxScTVA_cy04GepOSXO2utCGRgxMeyRiX7I8Vv4uCJ2gCkMTpcX2jnPy/w400-h266/IMG_4316.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><i style="color: #666666; font-size: small;">F</i><i style="color: #666666; font-size: small;">otografia a 25/11/2023</i></span></td></tr></tbody></table><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"></span></p><p></p><div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Creiem que el megàlit es troba exactament igual que quan el visità en Serra i Vilaró, ja que en el seu estudi dibuixa una planta exacta a la que es presenta avui dia. També deia que estintolades al costat de la cista hi ha tres lloses que serien la coberta, tot i que, segons Josep Castany i Llussà, en queden dues (a la fotografia, se'n veu una a l'immediat costat esquerre del </span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;">sepulcre). També en Josep Castany documenta un rebaix típic de picapedrer a una de les lloses per a aixecar una de les de coberta fent palanca.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Les dimensions atorgades a aquest megàlit són una llargada de 1.74 metres, una amplada de 1.00 i una fondària de 90 centímetres.</span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ1HwjZGjgFEyv0z_BiVxHVZc0-EqHUw6lDhmizQH1-BTxMbmgda6MNP6v-Qikv_30cWsqLIrMtOpImL3nW_Qj3VaonICoSMsIuGsyrUkNzww2oxN0hK1eHmIa1aZB7Eh0qRETrMOV_bVb84POjxeAA-xEUO613zB3hzQbQJJ8GqV1mswIrrf2TDW0-g/s347/Solar%20IV.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="347" data-original-width="336" height="372" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZ1HwjZGjgFEyv0z_BiVxHVZc0-EqHUw6lDhmizQH1-BTxMbmgda6MNP6v-Qikv_30cWsqLIrMtOpImL3nW_Qj3VaonICoSMsIuGsyrUkNzww2oxN0hK1eHmIa1aZB7Eh0qRETrMOV_bVb84POjxeAA-xEUO613zB3hzQbQJJ8GqV1mswIrrf2TDW0-g/w360-h372/Solar%20IV.JPG" width="360" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="color: #666666; font-size: small;"><span style="font-family: georgia;">Extret d'Els megàlits neolítics del "Solsonià" de Josep Castany i Llussà</span></i></td></tr></tbody></table><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Pel que fa a les restes antropològiques recuperades del seu interior, en Serra i Vilaró només va guardar un crani, tot i que se sap que hi havien més restes òssies que ni tant sols es van documentar. Aquest crani es troba dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, i va ser estudiat pel Dr. Lluís Guerrero i Sala, expert en antropologia, que diu que es tractaria d'un home de 20 a 30 anys.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">També es va recuperar divers aixovar funerari dins la tomba.</span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPkw2VFSBbDcXMJjPwn4kLdtKLGks1BJD9jQdxuU5UT7sSakpZ4rFPpySme21g-P3f_y4Su_vJ_VEuDSpO6jZl1wba5BoMbRqol6uw3sWXfJgS1DSMVDCGn3pjj8WMwhb4dTeVL0MDUGUqzlEFHQsmroN27ZQeuhS0UdQPWvn9aC3rpJZbCLcu4jREiQ/s364/Restes%20solar%20IV.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="304" data-original-width="364" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPkw2VFSBbDcXMJjPwn4kLdtKLGks1BJD9jQdxuU5UT7sSakpZ4rFPpySme21g-P3f_y4Su_vJ_VEuDSpO6jZl1wba5BoMbRqol6uw3sWXfJgS1DSMVDCGn3pjj8WMwhb4dTeVL0MDUGUqzlEFHQsmroN27ZQeuhS0UdQPWvn9aC3rpJZbCLcu4jREiQ/s320/Restes%20solar%20IV.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="font-size: small;"><span style="color: #666666; font-family: georgia;">Extret d'Els megàlits neolítics del "Solsonià" de Josep Castany i Llussà</span></i></td></tr></tbody></table><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Del parament funerari, en destaquem 1 collaret de 14 denes de cal·laïta, 1 cargol marí amb perforació, 3 geomètrics de sílex, 4 fulles del mateix material i 2 fragments de </span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;">ceràmica negrosa corresponents a diferents vasos.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; text-align: left;">Amb aquest últim sepulcre, donem la ruta per acabada, tornem al cotxe i, tot i que un pèl tard, anem a dinar, que ens ho hem guanyat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; text-align: left;"><br /></span></p><div style="margin: 0px; text-align: center;"><p><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Coordenades </i></span><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">UTM(ETRS89)</span></i><i style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">:</i></b></p></div><div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><i>Cova sepulcral d'Aigües Vives: </i></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 376718 4647049</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>Estela del Solar o Solà: </i></span></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 381202 4643322</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><em style="font-family: georgia;">El Solar I o El Solà I: 31T 381204 4643320</em></div><div style="text-align: center;"><font-family: georgia="" new="" quot="" roman="" serif="" times=""><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><em style="font-family: georgia;">El Solar III o </em><i>El Solà III: </i></span></font-family:><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>31T 379644 4642495</i></span></span></div></div><div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><em style="font-family: georgia;">El Solar IV o </em><i>El Solà IV: </i></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>31T 379648 4642506</i></span></span></div></div></div>Marc Bernal Mañóshttp://www.blogger.com/profile/04105977521089249985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-50645574116884402222023-11-18T21:58:00.003+01:002024-03-03T11:53:10.332+01:00Dòlmens al districte de Prades XV<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Com cada any i cada vegada que hi ha sorteig, vam participar a la iniciativa de vacances en família de la Generalitat, i vam escollir de destí, de nou, Prada de Conflent. Després de passar el gairebé tot el primer dia a la reserva africana de Sigean, anem a l'alberg de Prada, que és la seu de la Universitat Catalana d'Estiu des del 1968.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Al dia següent, i com sempre amb ganes de veure patrimoni, vam visitar moltes coses com castells i ciutats medievals, rius, i com no, 3 dòlmens que ens faltaven de la zona.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Comencem pel de Molló, que es troba al terme municipal de Mosset, tot i que sabem que ens falten coses a Prada que també volem veure. Així doncs, agafem la D-619 que creua la banda nord del poble amb el nom de Rue de Catllar, seguim per ella direcció est fins que aquesta fa un revolt a la dreta, i també segueix la carretera asfaltada tot recte. Nosaltres seguim rectes per aquesta, que es passa a dir D-14 i va direcció Mosset d'entre altres. 8.2 quilòmetres més tard, ja dins el nucli de Mosset, girem a la dreta per un carrer, em sembla recordar que bastant estret, que en pocs metres ens deixa al carrer Portal de France, que el seguim cap a la nostra esquerra. Poc després, aquest carrer fa una corba prou pronunciada a la dreta (quasi 360 graus), i uns 50 metres més tard emprenem la desviació a l'esquerra que hi ha. Per aquesta pista, seguim rectes uns 4 quilòmetres, on trobarem a la nostra esquerra el dolmen de Molló (millor anar amb coordenades tot i que es troba molt proper a la pista).</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnu_MWJoFFBEL2xhiP5J-FJfxB5HHpCpai48la4pr_CNJs9vJ7wWIWTU8ig6JtraS6muSRJmgqJc2BxcN8Ul-ql-wWUV1mKpz4B0f-khJarCYWFhUl9Ntu2RR0S1OpB7i0SRcmsR8bpACR1EVA_jwpkh-x8hLiT4p5QwPQuEpY_YlLNTcpmZRhK1EQOTpY/s4898/IMG_4114.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnu_MWJoFFBEL2xhiP5J-FJfxB5HHpCpai48la4pr_CNJs9vJ7wWIWTU8ig6JtraS6muSRJmgqJc2BxcN8Ul-ql-wWUV1mKpz4B0f-khJarCYWFhUl9Ntu2RR0S1OpB7i0SRcmsR8bpACR1EVA_jwpkh-x8hLiT4p5QwPQuEpY_YlLNTcpmZRhK1EQOTpY/w400-h266/IMG_4114.JPG" width="400" /></a></span></p><span><p style="font-family: georgia; text-align: justify;">La primera notícia documentada d'ell fou vers el setembre 2005, quan el senyor Reyne de Montpellier, resident del castell de Mosset, li va mostrar a Jean Abélanet.</p><p style="font-family: georgia; text-align: justify;">Es tracta d'un dolmen simple bastit en granit, amb una forma lleugerament trapezoidal, accentuada a dia d'avui pel seu malmès estat de conservació.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="font-family: georgia; margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgacX8us-6GEzjMaaLWFDNYdbRtM2-KoCLrI5rRbBQ_Bph9V6OTwkIhdnoC9-66O4Gc6pyhuwO4cjBXyHVfQx3roW5NjHydmqBh7ACzxiwplV1Y6HLRiVlXnveN07AAywCUCfjYVlFmsln3ecTBhrewBLrF_Sp70vmCwI1BZUyTZhqxbORwYdJJGHvnOj9G/s1776/Moll%C3%B3.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1776" data-original-width="1341" height="351" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgacX8us-6GEzjMaaLWFDNYdbRtM2-KoCLrI5rRbBQ_Bph9V6OTwkIhdnoC9-66O4Gc6pyhuwO4cjBXyHVfQx3roW5NjHydmqBh7ACzxiwplV1Y6HLRiVlXnveN07AAywCUCfjYVlFmsln3ecTBhrewBLrF_Sp70vmCwI1BZUyTZhqxbORwYdJJGHvnOj9G/w266-h351/Moll%C3%B3.jpg" width="266" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-size: x-small;"><i>Planimetria de Jean Abélanet</i></span></td></tr></tbody></table><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Amb la visió del croquis de dalt, podem dir que la seva llargada màxima és de 1.10 metres, que correspon amb la llosa que resta en diagonal. La de l'altre costat mesura 95 centímetres de llarg, la de capçalera només fa uns 60 centímetres, i es conserva una alçada màxima de 90 centímetres. Esmentar també la petita llosa que hi ha de tancament del sepulcre, que mesura 72 centímetres de longitud, i que aixeca ben poc de terra.</span></p><p style="font-family: georgia; text-align: justify;">Sembla que el megàlit no ha estat objecte de cap excavació oficial, però a superfície es va trobar un fragment ceràmic d'un fons de vas carenat.</p><p style="font-family: georgia; text-align: justify;">Per acol·locar-lo temporalment, ja que el company Abélanet no en diu res, ho farem segons en Tarrús, que els data igual que els de l'Albera Sud i el Cap de Creus, vers el Neolític, entre el 3600-3200 a.n.e.</p></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Per últim, i com podem veure a la imatge inferior, sembla que el túmul hagi estat mogut a època moderna per fer un camí d'accés al prat, amb maquinària pesada. In-situ, es veu clarament.<br /></span><span style="font-family: georgia;"></span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_G5gtyP03XwS7kZgJOi8cpTA0NGXQpcCBa1uGtqVHEuFVjB5l4jIhoXIl_Uezyeq0-6fkLCOiMe01xrGZ5ltESvCRv_jK79x66Yh4PVILaE1TcpETFiZX_NpYk4VS0QBKq02DKDGDMrRBpl931UQ3Xqt_8HAN3JAuNpqFGUvX5qNq87dhPHg7MXcsqNJv/s1036/IMG_4129.edit.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="691" data-original-width="1036" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_G5gtyP03XwS7kZgJOi8cpTA0NGXQpcCBa1uGtqVHEuFVjB5l4jIhoXIl_Uezyeq0-6fkLCOiMe01xrGZ5ltESvCRv_jK79x66Yh4PVILaE1TcpETFiZX_NpYk4VS0QBKq02DKDGDMrRBpl931UQ3Xqt_8HAN3JAuNpqFGUvX5qNq87dhPHg7MXcsqNJv/w400-h266/IMG_4129.edit.jpg" width="400" /></a></span></p><span style="font-family: georgia;"><div style="text-align: justify;">Vist el megàlit, comencem la tornada cap a Prada tornant a la D-14, però ens desviem cap al poble de Molig. Quan arribem al primer pas de vianants, girem a l'esquerra i, en uns 100 metres, tornem a girar a l'esquerra pel carrer Major. Al poc de seguir-lo, arribem a una placeta, lloc on girem a la dreta tot seguint el carrer d'Amont. Aquest carrer es torna pista i t'apropa al megàlit en 5.1 quilòmetres, comptant des de la plaça, i just després d'una corba pronunciada a l'esquerra, surt un caminoi de nou a l'esquerra, que emprenem a peu, i que va pujant a la muntanya. Seguim aquest uns 70 metres i ens tornem a bifurcar a l'esquerra per un corriol bastant pitjor del perquè hem vingut (brut de sotabosc i pedres soltes del túmul del dolmen) i que, en uns 15 metres, et planta davant del megàlit del Pla de l'Arca o Cava del Misser.</div></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">També hem vist ja a casa que de fet és la mateixa pista que el dolmen de Molló, i que si la segueixes recte arribes al mateix lloc, per darrera, en 8.2 quilòmetres.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikanuwhLxUUZxDPjgZU34BmYwI-XCh2t4-uFtWksEIFxPXG2W1o9CbHe1tKA9tFCe_34UBjJc5A-WwSYAYThpgPGNlPOB2A1UVd1-qZ1TMwpw2QhJCawpmxvSLPCdVfaJ10IJV6QV6vCLoQq1p6hEm9Ow0AOpmAMVSwsYkYGOUUWNubkjirmqLY8uz_k7O/s4898/IMG_4148.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikanuwhLxUUZxDPjgZU34BmYwI-XCh2t4-uFtWksEIFxPXG2W1o9CbHe1tKA9tFCe_34UBjJc5A-WwSYAYThpgPGNlPOB2A1UVd1-qZ1TMwpw2QhJCawpmxvSLPCdVfaJ10IJV6QV6vCLoQq1p6hEm9Ow0AOpmAMVSwsYkYGOUUWNubkjirmqLY8uz_k7O/w400-h266/IMG_4148.JPG" width="400" /></a></span></p><span style="font-family: georgia;"><p style="text-align: justify;"></p><p></p><p style="text-align: justify;">Segons Abélanet, ens trobem davant d'un dolmen simple que consta d'unes bones dimensions respecte els seu companys de contrada. Hem de dir que la llosa de coberta ja a primera vista ens va semblar impressionant, ja sigui pel treball associat com per les dimensions, que segons el citat autor fa aproximadament 2.20 per 2.10 metres. Pel que fa a la cambra sepulcral, interpretant el què diu Abélanet, es dimensionen les lloses una a una. Dona unes dimensions de més o menys 1.65 metres d'amplada, per 2.08 metres de llargada màxima, mentre que l'alçada de la cambra no la publica, tot i que sí el gruix de les lloses, que varia entre 15 i 28 centímetres. També esmenta la gran quantitat de cassoletes que hi ha insculpides a la llosa de coberta (unes 30).</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLIUV_yZQrLTR3RHn38FxczI3dO6-QGihrHGFNzPCMAgisGEDbp3UDoE_YXNdyYqrmbSWsY9c1tPShTAWw2zS_XKv6hRYpgLiO3xSbiKBhCC5q3SxV2awCFfJWx8NVU1tvtJ_-TdyjRCIfA7HYQIswnimiEcYU4EEhQ28tYDEEyAnjRE43oIbyl0KOPySp/s1093/2024_02_09%2011_58%20Office%20Lens.%20edit.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1093" data-original-width="1086" height="339" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLIUV_yZQrLTR3RHn38FxczI3dO6-QGihrHGFNzPCMAgisGEDbp3UDoE_YXNdyYqrmbSWsY9c1tPShTAWw2zS_XKv6hRYpgLiO3xSbiKBhCC5q3SxV2awCFfJWx8NVU1tvtJ_-TdyjRCIfA7HYQIswnimiEcYU4EEhQ28tYDEEyAnjRE43oIbyl0KOPySp/w337-h339/2024_02_09%2011_58%20Office%20Lens.%20edit.jpg" width="337" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="color: #666666; font-size: small;">Planimetria de Jean Abélanet</i></td></tr></tbody></table><p style="text-align: justify;">I en dibuixa un túmul ovalat d'uns 6/7 metres d'amplada, per una llargada d'uns 15 metres, que sembla que contingui restes de dos cròmlecs, un d'intern, al voltant de la cambra sepulcral, i un altre suportant l'obra tumular.</p><p></p><p></p><p style="text-align: justify;">Aquesta tomba ha estat saquejada des de fa molt temps. És per això que ni tan sols s'hi ha fet una excavació (som de l'opinió que es mereix un sondeig sí o sí), segur que encara trobarien coses per a poder datar amb exactitud la sepultura i, a més, podrien saber l'alçada real. Com a descobridor, que en aquest cas seria el primer que el publica car que es coneix de molt antic, consta el Joseph Jaubert de Réart el 1832.</p><p style="text-align: justify;">I com acabem de dir, no donen datació exacta, pel que ens guiarem pel que diu Tarrús dels dòlmens simples de l'Albera, que fou erigit vers el Neolític entre el 3600 i el 3200 a.n.e.</p></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">I ara a dinar, </span><span style="font-family: georgia;">ho vam fer a una zona desboscada al bell mig de la muntanya, i tot seguit emprenem el cotxe</span><span style="font-family: georgia;"> per a visitar el poble medieval de Vilafranca de Conflent, i que els nens gaudissin anant per la seva muralla. Però si voleu més veure més, sempre podeu anar a la ruta de <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2018/06/megalits-als-pyrenees-orientales-viii-i.html" target="_blank">Megàlits als Pyrénées Orientales VIII i Aude III</a>, els de </span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;">Pyrénées Orientales<a href="https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=1pqEdplWwSpFc87XlJaDHu_tASck&ll=42.66759841172098%2C2.408938601615098&z=15" target="_blank"> </a></span></span><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=1pqEdplWwSpFc87XlJaDHu_tASck&ll=42.66759841172098%2C2.408938601615098&z=15" target="_blank">són els més propers al Pla de l'Arca</a>, també és encara molt més fàcil d'arribar al dolmen del Cortal d'En Ponsi, que encara no hem vist, tot i que vam estar dinant a només 500 metres d'ell!</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Coordenades </i></span><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">UTM(ETRS89)</span></i><i style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">:</i></b></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-family: georgia; text-align: left;"></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"></span></p><div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Molló: </span></i><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>31T 446514 4725580</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>Pla de l'Arca o Cova del Misser</i></span></span><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">: </span></i><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>31T 450869 4724673</i></span></span></div></div>Marc Bernal Mañóshttp://www.blogger.com/profile/04105977521089249985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-78724942862774326712023-11-18T13:00:00.005+01:002024-03-03T11:52:30.555+01:00Dòlmens al districte de Prades XIV<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Per a acabar el cap de setmana de <i>Vacances en família</i> a l'alberg de Prada de Conflent, ens acostem a veure dos dòlmens bastant deteriorats i un altre de molt conegut a Clarà i Villerac.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Des de l'alberg Pau Casals, girem a la dreta per la D27 (o avinguda Pau Casals) i passem per sobre del pas a nivell del tren. Poc després, trobem una bifurcació i seguim a l'esquerra en direcció a Clarà per la D35. En 600 metres més, arribem a una nova cruïlla i aquí girem a la dreta, sempre seguint les indicacions cap a Clarà. Sense deixar la D35, arribem al Coll de la Creu en 4.3 quilòmetres. A la tancada corba on ens trobem, prenem la pista de l'esquerra i aparquem el cotxe. Ens podríem acostar amb ell, però només hem de fer 200 metres i nosaltres vam preferir fer-los a peu. Després de recórrer aquesta distància, veurem el dolmen del Coll de la Creu al marge dret de la pista.</span></p><p style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf4UZ7nrX49O-A0jDT-SKq2CFil3IhUQDkwImQLpMaNBYCmhtbUcMwN5tBdsTqN0f8CAkZPh8XrLtnBdEm9J56CzoTtwISZtVdpp9yFQD4z0e2H_z_chw8lNEVjbbnQ2CY5CnoTN8nkgvptl6nXsU2SjDPihEKGDjJ-sqg0OWSXP42my9yMxHu9gF-Fg/s4898/IMG_9693.JPG" style="font-family: georgia; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf4UZ7nrX49O-A0jDT-SKq2CFil3IhUQDkwImQLpMaNBYCmhtbUcMwN5tBdsTqN0f8CAkZPh8XrLtnBdEm9J56CzoTtwISZtVdpp9yFQD4z0e2H_z_chw8lNEVjbbnQ2CY5CnoTN8nkgvptl6nXsU2SjDPihEKGDjJ-sqg0OWSXP42my9yMxHu9gF-Fg/w400-h266/IMG_9693.JPG" width="400" /></a><span style="font-family: georgia;"><br /></span><span style="font-family: georgia;"></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">La malmesa i poc coneguda "cista", que es dona per desapareguda a la Viquipèdia, fou descoberta i excavada </span><span style="font-family: georgia;">per Jean Abélanet i Ra</span><span style="font-family: georgia;">mon Gual el 1968. Ells documenten que només es va trobar un petit fragment de ceràmica i que havia estat espoliada contínuament degut a la seva ubicació.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Continguda a un túmul circular d'un 7-8 metres de diàmetre, la cambra mesurava interiorment 0.70 metres d'ample per 1.15 metres de llarg i 70 centímetres d'alçada màxima. A dia d'avui, només conserva 4 lloses que no arriben a tancar la cambra.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Tarrús i Carreras, al seu treball de visió actualitzada del megalitisme a Catalunya, el cataloguen com a dolmen simple i li atorguen la mateixa datació que als sepulcres del nord i sud de l'Albera en funció de la seva tipologia. Sabent que ells el cataloguen com a un dolmen simple amb accés per porta finestra, podem dir que aquesta tomba podria haver estat erigida durant el Neolític final - Calcolític inicial, vers el 3000-2500 a.n.e.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Vist el petit sepulcre, anem a visitar un altre petit dolmen simple, el de Boera, que es troba tot seguint el camí que surt just al davant i s'endinsa a les muntanyes, </span><span style="font-family: georgia;">creuant la carretera a plena corba. Se</span><span style="font-family: georgia;">guim per aquest camí tot rectes uns 900 metres, punt on girem a la dreta deixant el camí pel que veníem, en una trifurcació de camins. Anant per aquest, aturarem el cotxe al voral en 900 metres i, a peu, ens </span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;">enfilarem als boscos de l'esquerra, que primer té un fort pendent de pocs metres, però després planeja bastant. Allà, a uns 40 metres de la pista, trobarem el dolmen de Boera o Bohera.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"></span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVg9HBpTk_QRqYVnL914N2ZVV_Wdpu7hW2nX7ZOcr5NOi_9gIFEmjIMzEkVtzvlxr5gECzBE6dp3FzUv6eRdxXrgka1MrWFjnyGoJKS_UwejXnz-pixAnQati-S3KJi-4SWcRUABSeZwpK9R9THVzQyBX2UACLrTO9ob2mmQV0fHiaRbaZcCwLe3xQh7kt/s4898/IMG_4193.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVg9HBpTk_QRqYVnL914N2ZVV_Wdpu7hW2nX7ZOcr5NOi_9gIFEmjIMzEkVtzvlxr5gECzBE6dp3FzUv6eRdxXrgka1MrWFjnyGoJKS_UwejXnz-pixAnQati-S3KJi-4SWcRUABSeZwpK9R9THVzQyBX2UACLrTO9ob2mmQV0fHiaRbaZcCwLe3xQh7kt/w400-h266/IMG_4193.JPG" width="400" /></a></span></p><span style="font-family: georgia;"><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;">El dolmen fou descobert l'any 1968 per Jean Abélanet, que el va estudiar. Tot i que ell mesura les lloses una a una al seu llibre "Itinéraires Mégalithiques", hem arribat a la conclusió que la cambra mesuraria 1.30 metres de llargada per 73 centímetres d'amplada, i una alçada màxima conservada de 78 centímetres. Segons hem entès (el llibre és en francès), la coberta del megàlit estava construïda a raó de dues lloses, una de les quals ha desaparegut i l'altra es troba estintolada a pocs metres del sepulcre.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1YyxtoEuycTQMwmWZw7-yNM98ygT321Q-M2O-X1Gvr-acKAmdQ8m0iC4D_-snttU2LcQxLX11AOhbA4xEc6-imOemb5uSvb1MF78txEHfdjUq6qUUp1kT6FJpUDW3hg_-tfLMBfwDInAep_D8yTmbtTmJ8q6xbVJPBVU4lCqAQZnf1D8CHo3HNuhV6BwN/s1637/boera.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1637" data-original-width="1632" height="332" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1YyxtoEuycTQMwmWZw7-yNM98ygT321Q-M2O-X1Gvr-acKAmdQ8m0iC4D_-snttU2LcQxLX11AOhbA4xEc6-imOemb5uSvb1MF78txEHfdjUq6qUUp1kT6FJpUDW3hg_-tfLMBfwDInAep_D8yTmbtTmJ8q6xbVJPBVU4lCqAQZnf1D8CHo3HNuhV6BwN/w331-h332/boera.jpg" width="331" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-size: x-small;"><i>Extret d'"Itinéraires Mégalithiques" de Jean Abélanet</i></span></td></tr></tbody></table><p></p></span><span><p style="text-align: justify;"></p><p style="font-family: georgia; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Com es pot veure a la imatge anterior, el dolmen restava contingut per dos cròmlecs peristàltics, i les lloses que falten d'aquest sepulcre, es troben, segons Abélanet, inserides en una propera cabana de pastor. Tot i això Abélanet publica una fotografia on es pot veure tot el sòl d'aquesta tomba enllosat, i, de fet, ho dibuixa al següent croquis.</span></p><span style="font-family: georgia;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigTCqJUX_7cllemKg-RQhsfSalvJbYYA8x22WaT0KIzFFW1csCFhfD5VPnBiuGunQAO894dtuktZ1XD0svXmom0B4bFoN2IjK1wtxq4Za05l6HWtob22XQqMW-P-Gcg1Cre6Sni7P8mLqF9ITvLR7eoMRBueTAsdcXrnL-ZbnWEX8Mhdbt6uzIwnNY9Gfg/s1410/Boera%20sol%20enlosat.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1410" data-original-width="1080" height="340" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigTCqJUX_7cllemKg-RQhsfSalvJbYYA8x22WaT0KIzFFW1csCFhfD5VPnBiuGunQAO894dtuktZ1XD0svXmom0B4bFoN2IjK1wtxq4Za05l6HWtob22XQqMW-P-Gcg1Cre6Sni7P8mLqF9ITvLR7eoMRBueTAsdcXrnL-ZbnWEX8Mhdbt6uzIwnNY9Gfg/w260-h340/Boera%20sol%20enlosat.jpg" width="260" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="color: #666666; font-size: small;"><span>Extret d'"Itinéraires Mégalithiques" de Jean Abélanet</span></i></td></tr></tbody></table></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A l'excavació de Jean Abélanet i Ra</span><span style="font-family: georgia;">mon Gual l'any 1968, van sorgir fragments de vas carenat, diversos esclats de quars i un de jaspi. Segons Abélanet, els fragments ceràmics són d'una reutilització de l'edat del Bronze final, però, pels retocs dels esclats, indubtablement ens trobem davant d'una tomba més antiga. Per això, encara amb més raó, creiem el què deia Tarrús a l'anterior sepulcre, que és del Neolític final - Calcolític inicial, vers el 3000-2500 a.n.e., ja que són tots dos, segons les excavacions, petits dòlmens simples amb accés de porta finestra, tot i que quan els veus penses que són cistes (per les dimensions), i cal dir que es troben a 840 metres l'un de l'altre en línia recta.</span></p></span><span style="font-family: georgia;"><p style="text-align: justify;">Tornem al cotxe i refem el camí fins la carretera asfaltada, allà seguim avançant 3.9 quilòmetres per la D35 fins a arribar a Clarà. A aquest punt, trobem un stop al costat d'uns contenidors, punt on girem a l'esquerra fent un pronunciat gir i ens dirigim cap a Villerach i Los Masos. En 1.6 quilòmetres, la carretera per on anem mor i arribem a una cruïlla, on prenem la D24 a l'esquerra cap a Los Masos. 730 metres més endavant, veiem pistes de sorra a banda i banda de la carretera. Aparquem a la banda esquerra que és més ampla i comencem a caminar per la de la dreta. Sense deixar el camí principal, en 900 metres d'agradable passeig, arribarem al preciós dolmen de la Lloseta.</p></span><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0HjxJkeTRSzq6RvLCygvMjEQtkcprD8DzzRhIgm5qnuPkJ95PzaUaOke7_NwkOaxpXPkz_Naa6TnKmvgZIUQ4yapI_owqS4mxdzMX5RCsdOKtZX4RkNqO1m78H5hX5K2CUHLBkOgQplOVl-nzaZ5qVOiMVeFqtMh-2-_sVYHbfzuNZ6dyfQKfnvAMCw/s4898/IMG_9724.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0HjxJkeTRSzq6RvLCygvMjEQtkcprD8DzzRhIgm5qnuPkJ95PzaUaOke7_NwkOaxpXPkz_Naa6TnKmvgZIUQ4yapI_owqS4mxdzMX5RCsdOKtZX4RkNqO1m78H5hX5K2CUHLBkOgQplOVl-nzaZ5qVOiMVeFqtMh-2-_sVYHbfzuNZ6dyfQKfnvAMCw/w400-h266/IMG_9724.JPG" width="400" /></a></span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Tot i que hi ha referències del 1514 a una Caseta de la Llosa, oficialment fou descobert el 1969 per Ramon Gual. Aquest dolmen d'aparença simple (a saber com era antigament perquè no hem trobat gaires estudis) té una cambra rectangular de 1.85 per 1.25 metres, amb una alçada màxima de 1.27 metres, a la que s'ha de sumar el gruix de la coberta, de 30 centímetres de mitjana. Aquesta gran llosa de coberta fa 2.30 per 1.90 metres i conté 18 cassoletes d'entre 2.5 i 13 centímetres de diàmetre, i entre 1 i 4 de fondària. Des de la cassoleta més gran, hi ha un regueró que, curiosament, es bifurca però no acaba a cap altra cassoleta.</span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje_6oSaE9GGxANg93Mgu1i4aZUakoDzcZJu7OvR2UaB5N4n7D9GVDiBCiQddSaiPXoeFnv6USmQV9My8FToc2aJV2f0ht3fQndTM1V5wFV5Jxo4SRs_7pFrr1jAXGoHtSvPTFeYmb93h2DmNOz36CGs8DIyYeOb1Yuln3GTGuRXmPxCWPg40jYTG_v/s340/cassoletes.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="280" data-original-width="340" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje_6oSaE9GGxANg93Mgu1i4aZUakoDzcZJu7OvR2UaB5N4n7D9GVDiBCiQddSaiPXoeFnv6USmQV9My8FToc2aJV2f0ht3fQndTM1V5wFV5Jxo4SRs_7pFrr1jAXGoHtSvPTFeYmb93h2DmNOz36CGs8DIyYeOb1Yuln3GTGuRXmPxCWPg40jYTG_v/s320/cassoletes.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #999999; font-size: x-small;">Imatge extreta de l'estudi sobre els gravats d'Occitània B contingut al "Schweizerische Stein-Denkmäler Inventar"</span></td></tr></tbody></table><p></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"></span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; text-align: justify;">A la seva excavació, es van recuperar algunes restes antigues i moltes de modernes, el que confirma que ha estat violat com el sepulcre anterior. Entre les troballes prehistòriques, hi ha un esclat de sílex, </span><span style="font-family: georgia; text-align: justify;">una làmina de pedra marró indeterminada, uns esclats de quars i diversos fragments de ceràmica que podrien pertànyer a un plat fons. L'excavació del túmul va acabar amb resultats negatius.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; text-align: justify;">Per a la seva datació, de nou anem a la teoria de Tarrús i Carreras. Aquesta vegada, donada l'aparença de dolmen simple típic, dataríem el sepulcre dins del Calcolític, vers el 2700-2500 a.n.e.</span></div><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A uns 250 metres al sud del dolmen pujant al cim anomenat La Garolla, es documenta una llosa amb cassoletes molt similars a les de la coberta, però amb aquesta minsa informació, no vam ser capaços de trobar-la. També es pensa que podria haver existit un segon dolmen a aquest cim, donat el topònim de la zona, que és "Les Arques", i que hi ha un petit túmul. Es pensa que aquest megàlit podria haver estat destruït per a convertir-se en matèria primera de la propera església romànica de Nostra Senyora del Roure, ja que s'hi ha trobat un esclat de sílex.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Acabada la visita, tornem al cotxe a menjar-nos el pícnic que ens han preparat a l'alberg i comencem la tornada cap a casa xino-xano.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Inseriríem enllaços per a visitar altres megàlits propers perquè, de fet, sabem que més al sud del dolmen de La Lloseta n'hi ha més, però aquests encara no els hem visitat, pel que no podem dir res.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: georgia;"><span style="font-family: georgia;"><span><i>Coordenades </i></span></span></span><i style="font-family: georgia;">UTM(ETRS89)</i><i style="font-family: georgia;">:</i></b></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"></span></p><div><p></p><div style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><span style="text-align: left;"><i>Coll de la Creu: </i></span></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 454074 4716343</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>Boera o Bohera: </i></span></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 453314 4715975</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><span style="text-align: left;"><i>La Lloseta o la Barraca de la Loseta</i></span><i>: </i></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 455249 4716864</i></span></span></div></div>Cristina Cabañas Benéitezhttp://www.blogger.com/profile/14210102643967673633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-8951257856285351792023-09-23T17:00:00.002+02:002023-11-13T22:22:58.046+01:00Granges, poblat i ciutadella iberes a Nulles, Calafell i Cunit<div style="text-align: justify;">
<p><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Sortida per a que els nens gaudeixin d'això que a ells els hi agrada tant, les pedres. Suposo que tenim certa culpabilitat, però els hi agrada... no havia vist mai nens d'ara tres anys que diguin: anem a veure el dolmen! P</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">er a ells, és una festa anar d'excursió per la muntanya, dinar entre els arbres, veient bolets, flors i, amb sort, algun animaló. Avui, però, anem a terreny més fàcil, visitem dues granges a Tarragona, una a l'Alt Camp i l'altra al Baix Penedès, i un poblat d'aquells d'urbanites.</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Comencem la ruta anant fins a Nulles, un poblet del Baix Camp. Per arribar-hi, emprenem l'AP-7 i després l'AP-2, on d'aquesta última sortim per la 11 direcció Vila-Rodona / Valls. En passar per l'antic peatge, a la primera rotonda, prenem la sortida anterior a la que torna cap al peatge acabat de passar, tot anant per la C-51, en direcció, d'entre altres, Barcelona i la mateixa Vila-Rodona. Mig quilòmetre més tard, ensopeguem amb una nova rotonda, en la que sortim per la primera branca, fent via per la TP-2031. Per aquesta carretera, seguim 6.8 quilòmetres i, a mà dreta, trobem un desviament, un xic mal senyalitzat, que voreja el petit nucli de Nulles pel Passeig de l'Estació. En aquest carrer per cert, veurem un bonic celler d'estil modernista de Cèsar Martinell que continua actiu a dia d'avui.</span></p></div><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyjN9Fpsw_QlCnJbfyjpXd3_nlU2ols61T34s4sls56xmKHjuvlcL-eONB4xpNA0Nj5V2vbYCfq5ZuKlkwgHwK7Yy0YP8fXJQevaoRxSHOcJ1WelFraV-kL4eez5Dfyn8uApdTXByzrZja/s1600/IMG_2671.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyjN9Fpsw_QlCnJbfyjpXd3_nlU2ols61T34s4sls56xmKHjuvlcL-eONB4xpNA0Nj5V2vbYCfq5ZuKlkwgHwK7Yy0YP8fXJQevaoRxSHOcJ1WelFraV-kL4eez5Dfyn8uApdTXByzrZja/s400/IMG_2671.JPG" width="400" /></a></span></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Seguim tot rectes uns 450 metres i, just quan el camí pel que anem passa per sota la línia del tren, veiem, seguint rectes en la direcció que portàvem, un camí asfaltat i, al vèrtex, una senyalització indicant el jaciment. Als 400 metres, virem de nou, un xic a la dreta, per seguir el mateix camí, seguint sense creuar les vies i, 400 metres més tard, girem a l'esquerra per un nou camí que ens duu directes al jaciment.</span></p>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span> </div>
<p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDERHqW6TTo8VjNLcryDDHZMWHiVjvPJT_DQntdE03cx9T86Y7KDPkLSDX1D5X7lyulvlUP7asucaaz3_ucevyu_pNXOjLYtl3Vt3otHH1xI4NqgoehyphenhyphenD5TnecwXPJlNg7KmYOO409epYn/s1600/IMG_2639.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDERHqW6TTo8VjNLcryDDHZMWHiVjvPJT_DQntdE03cx9T86Y7KDPkLSDX1D5X7lyulvlUP7asucaaz3_ucevyu_pNXOjLYtl3Vt3otHH1xI4NqgoehyphenhyphenD5TnecwXPJlNg7KmYOO409epYn/s400/IMG_2639.JPG" width="400" /></a></span></p>
<div style="text-align: justify;"><p><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Aquesta és la primera fotografia que vam fer des del petit monticle (la banda esquerra) que han fet per a poder admirar-la... una gran idea... pel meu gust un xic massa a prop, ja que la nostra càmera no té tant camp visual com per a fotografiar tot el jaciment. Es poden veure restes dels murs, sitges i si t'apropes pots veure un parell de fogars que estan identificats amb petites pedres de color vermellós.</span></p></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span> </div>
<p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidwcg9m7iA0tKT6YjOQJvIlD2au3dyUhuk4Yt6KXn2gwFX5j9HUTR5_F5Y12Y3DK53rKqZPoMhIS_T7lGMe_kfYBJozd5tb0MBzitS0mjYF26SfzUAj-pqnKlcPJmemB4tIucl8ihYav1r/s1600/IMG_2640.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidwcg9m7iA0tKT6YjOQJvIlD2au3dyUhuk4Yt6KXn2gwFX5j9HUTR5_F5Y12Y3DK53rKqZPoMhIS_T7lGMe_kfYBJozd5tb0MBzitS0mjYF26SfzUAj-pqnKlcPJmemB4tIucl8ihYav1r/s400/IMG_2640.JPG" width="400" /></a></span></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Aquest és el costat dret, on es poden veure diverses restes d'estructures.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Amb aquestes fotografies, no es veu gaire bé el jaciment, pel que ara insereixo una foto del cartell amb la disposició de les habitacions, extreta del mateix cartell que hi ha allà.</span></p>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span> </div>
<p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgFtaV2KeDEvU9zhm373hDxjEaC1IC3oFxJYJP3MRd9L0-n0VDnywJGTi9kkQJFx82B8J1qrHtpWtx6pliW5y_O3-P-KXwOnCs1t5KJwERWmQkQpxNQhDzq7tL5nSuyUT_SWFb3H22b6Io/s1600/IMG_2667+%25282%2529.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgFtaV2KeDEvU9zhm373hDxjEaC1IC3oFxJYJP3MRd9L0-n0VDnywJGTi9kkQJFx82B8J1qrHtpWtx6pliW5y_O3-P-KXwOnCs1t5KJwERWmQkQpxNQhDzq7tL5nSuyUT_SWFb3H22b6Io/s400/IMG_2667+%25282%2529.JPG" width="400" /></a></span></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Com es pot veure a l'última imatge inserida, la granja de Rabassats o del Bosc disposava d'un sistema d'aprofitament d'aigua, utilitzant tres basses connectades entre sí. Just davant seu, s'observen tres estances envoltant un pati, aquestes són les que s'han trobat en un millor estat de conservació; tal era l'estat, que van permetre afirmar als arqueòlegs que eren les tres principals del recinte. La central era la que tenia un ús més residencial, i les dels costats eren utilitzades, una d'elles com a magatzem, i l'altra com a obrador de la llar... menjar, teixits, etc.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">A les altres habitacions, no s'hi ha trobat cap resta que les permeti associar a la seva funcionalitat, pel que molt possiblement serien magatzems.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;">Aquesta granja era documentada a finals dels anys 80 del segle passat, però va caure en l'oblit i fou descoberta de nou l'any 2012 per Joan Canela, investigador de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, que la data vers el segle III a.n.e. i indica que fou utilitzada fins el segle I a.n.e. Es tracta, segons ell, d'una granja agrícola de producció de cereals, tal com determinen les troballes arqueològiques recuperades, la gran quantitat de sitges a l'interior de la vivenda, i les estances "suposadament magatzems" que hi ha.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Cal dir que aquesta granja, tot i prou aïllada de grans nuclis, devia de tenir un certa connexió amb aquests, ja que les restes ceràmiques que s'hi van trobar l'emmarquen, juntament amb els seus habitants, en una zona mig-alta de la societat de l'era. Segons Canela, devien ser uns 10.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Per últim, a la bassa central, i segons posa als rètols d'allà, s'hi van trobar les restes d'un home. Hem investigat i resulta que a l'ossam li manca el crani i és datat per Carboni 14 del segle I, quan la granja ja era abandonada. Segons documenta Canela, a l'estudi antropològic que es va fer a l'esquelet es determinen que era un home de 30/50 anys i avesat a dur una vida dura i de càrrega, pel que podria ser un pagès, o un esclau.</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"> </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El fet de que ja fos a era romana i amb la gran quantitat de vil·les que hi havia a la zona, a mi em fa pensar que devia de ser un esclau, però sempre quedarà el dubte.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Com els nens s'ho estan passant genial i tenen més ganes de festa, seguim amb la ruta acomiadant-nos de la granja, que ja és hora de dinar. </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Un cop dinats, comencem la tornada cap a casa amb la idea de veure més coses. Comencem per la </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Ciutadella ibera de Calafell o de les Toixoneres, coneguda també com a Alorda Park, per la urbanització que hi ha al costat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Per arribar-hi des de la granja de Rabassats, tornem enrere fins la C-51 i la seguim direcció Barcelona fins a una rotonda a l'entrada d'El Vendrell, lloc on emprenem la carretera de Barcelona, tot sortint per la primera escapatòria de la rotonda. Al poc, trobem una rotonda en la que seguim tot rectes i en la següent, també a molt poca distància, girem a l'esquerra, emprenent la tercera sortida, que voreja els blocs de cases a mà esquerra i el Torrent del Lluc a mà dreta tot anant pel carrer Margallo. A 180 metres, hi ha una nova rotonda en la que emprenem per la carretera de Calafell, tot sortint per la segona desviació. A la següent rotonda, 650 metres més tard, sortim per la segona, emprenent la C-31.
</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">5300 metres més tard, a mà dreta, trobem la ciutadella... l'únic és que no hi ha aparcament allà mateix, pel que s'ha de seguir uns 140 metres més, lloc on sí veurem un gran aparcament. Aquí deixem el cotxe i tornem enrere seguint un ampli camí que va paral·lel a la carretera i ens porta davant dels alts murs i la torre defensiva de la ciutadella.</span></p><div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiSN9j0lETEb7W6R8oncXY9mT7GFPmAowxeUZymSWFi7DY_TrhVyz4VFei97CuiHRQS_3abj9o5T9mU4T1khs6EoENguHVxvtqRcx25FR5EmD_gkHL7urnI3JBMMezamgvM0mPmA6fHYWm/s1600/SAM_1319.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="497" data-original-width="1600" height="195" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiSN9j0lETEb7W6R8oncXY9mT7GFPmAowxeUZymSWFi7DY_TrhVyz4VFei97CuiHRQS_3abj9o5T9mU4T1khs6EoENguHVxvtqRcx25FR5EmD_gkHL7urnI3JBMMezamgvM0mPmA6fHYWm/s640/SAM_1319.JPG" width="640" /></a></span></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Espectacular hàbitat iber, prou passejable, inclús per als nens, que anaven amb el carro encara (aquesta visita és anterior a la de Rabassats, però l'hem posat aquí per proximitat)... val a dir que aquest era el Land Rover dels carros, però bé, que la ciutadella és de fàcil caminar.</span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO82efKWqZl3K7u7VY31_MjIVRhGDXnXYgWcLySLbdu0iIPIw0OOgh3ubLYTZdQMwiQBqDaFb-TKt12EqJtsDri28ztNMPG-ac49SRFKG8AUWOC8qnTwucKeQOQUCCrRCPKc0UBiqgvTty/s1600/SAM_1305.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO82efKWqZl3K7u7VY31_MjIVRhGDXnXYgWcLySLbdu0iIPIw0OOgh3ubLYTZdQMwiQBqDaFb-TKt12EqJtsDri28ztNMPG-ac49SRFKG8AUWOC8qnTwucKeQOQUCCrRCPKc0UBiqgvTty/s400/SAM_1305.JPG" width="400" /></a></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Segons el Museu d'Arqueologia de Catalunya, era un poblat creat cap el 500 a.n.e. i destruït amb l'arribada dels romans, d'uns 3000 metres</span><span style="font-family: Georgia, serif; text-align: left;">²</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">, i una seixantena d'habitants. D'ell, depenien petits nuclis i granges properes. Aquest estava fortament fortificat </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">i hi ha indicis, segons les excavacions, que era la residència habitual d'una guarnició de guerrers d'elit, pel que </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">molt possiblement hi viurien alguns dels caps de la tribu dels cessetans.</span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZi3mLOpN6g-YxljkA96j_FFkrqsw6HLoL_ozQaQYst0H-flWAtEcwjEIwAKwcmK6QhYXYrUHvSHxuDr4TZJOhwITRKqzCK6KiF4l-OOm6KDMi9u_cVFvbPwg5V2DHXaUoQjtj5MtvHt0I/s1600/SAM_1301.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZi3mLOpN6g-YxljkA96j_FFkrqsw6HLoL_ozQaQYst0H-flWAtEcwjEIwAKwcmK6QhYXYrUHvSHxuDr4TZJOhwITRKqzCK6KiF4l-OOm6KDMi9u_cVFvbPwg5V2DHXaUoQjtj5MtvHt0I/s400/SAM_1301.JPG" width="400" /></a></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;">Aquest jaciment ha estat continuadament excavat sota les ordres de Joan Sanmartí i Joan Santacana entre el 1983 i el 1992. Actualment, i des d'aquest últim any d'excavacions, aquesta feina la porta l'empresa ROCS, S.C.P, que excaven la part exterior als murs d'aquesta ciutadella, ja que Sanmartí i Santacana ho van fer només a l'interior.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">L'últim any d'excavació de Sanmartí i Santacana, el 1992, va ser quan es va començar a fer la reconstrucció teòrica segons el jaciment d'Eketorp, a l'illa d'Öland, a Suècia, tot i que aquest jaciment és de l'edat del ferro... que ja ens quadraria per la poca distància temporal amb l'edat ibera tot i la gran distància en quilòmetres entre ells.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Desconeixem les troballes arqueològiques, seguirem investigant. Hem trobat, però, que sota la casa més rica de tot el recinte hi havia enterraments de nadons i fetus, fet típic a aquesta època, i també restes de sacrificis d'animals, com cabres, ovelles, galls i gossos.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;">El que sí hem pogut saber és que recentment s'ha ampliat l'estudi i s'ha descobert una barriada de la mateixa ciutadella que arribava gairebé fins al mar, amb un camí empedrat que et deixava a peu de platja. També han sorgit diverses restes de mur i estructures anteriors a la mateixa fortificació. L'ampliació de petits nuclis és un fet bastant típic als hàbitats i ja suposàvem quelcom així, potser no d'aquestes dimensions tan grans, però, bé, que aquí hi havia gat amagat. Inserim una foto aèria del poblat i traieu-ne les vostres conclusions.</span></p><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span>
</div>
<p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihdNhbzyk5v1bXDlaGoAGWK03LiI1VCk4-DsFNfwLGiPhzuBw1Fy-FEDRTkeiOXIS81RE7W8u5ThhbThXCkX9bJu01G40WHG3k5NUJ1xbANLqpJQltxKE4YNrqbUNOQ9hzFRQ__DMHQCfX/s1600/Ciutadella+Ibera+de+Cardedeu.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="356" data-original-width="381" height="373" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihdNhbzyk5v1bXDlaGoAGWK03LiI1VCk4-DsFNfwLGiPhzuBw1Fy-FEDRTkeiOXIS81RE7W8u5ThhbThXCkX9bJu01G40WHG3k5NUJ1xbANLqpJQltxKE4YNrqbUNOQ9hzFRQ__DMHQCfX/s400/Ciutadella+Ibera+de+Cardedeu.JPG" width="400" /></a></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Com veieu, és factible... carretera per dalt, tot i que abans ja hi ha el mur defensiu iber, cases al costat i per baix, vies del tren i dos carrers de cases, amb la línia de platja actual a 260 metres. Crec que és per dubtar una mica, encara que sigui, sobre les seves dimensions.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Ja per acabar, ens dirigim a visitar dos jaciments més al poble veí de Cunit: El poblat de Puig Pelós i la granja del Fondo d'en Roig; són els dos ben a prop, el més llunyà es troba a uns 4.5 quilòmetres de la ciutadella.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Seguim la C-31, en la mateixa direcció a la que hem arribat i, a la tercera illeta, ens desviarem per la tercera escapatòria, que va direcció la biblioteca passant al costat d'una benzinera tot seguint el carrer </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">de l'Ebre, que en 435 metres </span><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;">fa cantonada amb el carrer del Segre, just després d'un petit parc. Aquí, a la boscosa parcel·lació que hi ha just a sobre, podrem veure el poblat iber de Puig Pelós.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;">Per accedir a aquesta parcel·la, el millor es seguir un xic més amunt pel carrer de l'Ebre i, al poc de deixar enrere un talús que queda a mà esquerra, que directament trenca una de les estances del jaciment (datada vers els segles III-II a.n.e), veurem un caminoi que s'endinsa cap a la citada </span><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;">parcel·la.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_aq07SY9idwiv6Ek4rW3qgWtjOn0_JgoC3fHU5tDwep7zhFxNC3INsr9qu2J1kGTTKnJdOxFfJYreDoMhtIcZC8aseTX77mMtSWmA2PPgzYdH7Kc-DPbmDVswxSwBRl3Mir3KvoAkDzhX_-uisCWMeNmNt88Yp4MWKqJlbksT1-8jcsR8XgSH6-SNSz8O/s1036/IMG_3906.edit.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="691" data-original-width="1036" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_aq07SY9idwiv6Ek4rW3qgWtjOn0_JgoC3fHU5tDwep7zhFxNC3INsr9qu2J1kGTTKnJdOxFfJYreDoMhtIcZC8aseTX77mMtSWmA2PPgzYdH7Kc-DPbmDVswxSwBRl3Mir3KvoAkDzhX_-uisCWMeNmNt88Yp4MWKqJlbksT1-8jcsR8XgSH6-SNSz8O/w400-h266/IMG_3906.edit.jpg" width="400" /></a></span></p><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><p style="text-align: justify;">Les restes més visibles es troben tot entrant al bosc i girant a l'esquerra com si tornéssim cap al carrer del Segre. Tot i que val a dir que dins la parcel·lació, vam veure coses que ens van semblar molt sospitoses, sobretot a la part alta esquerra.</p><p style="text-align: justify;">Segons documenta l'empresa Arqueo Vitis, que és la que la està excavant, aquest jaciment fou descobert pel senyor Jaume Casañas i Mestre vers el 1984. Tot i això, no s'ha fet cap excavació fins al 2018 i, durant tot aquell temps, només es va anar recollint material ceràmic en superfície, sobretot ceràmica comuna ibera i en menor proporció d'àmfores itàliques. Aquesta extensió, segons Arqueo Vitis, abastiria un total de 4200 metres².</p><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVgmomh-vrgWOEUwFJ3ImJHP9lDN1Ha_hJE5LGF0ift8rj91xHdTiBfyzqqpS3V7zz5iisZvw0j4GaFTw5uovNUCaR9eCsC-5tf9q4rHbteUqnw6asdV5uJcbMY0OUM4kx4ytb9iY8c2aARe5EnWm6zLoixK6QW4EAG4HQPM41HXo3h-79MKLT1aLqadIi/s5184/IMG_3896.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVgmomh-vrgWOEUwFJ3ImJHP9lDN1Ha_hJE5LGF0ift8rj91xHdTiBfyzqqpS3V7zz5iisZvw0j4GaFTw5uovNUCaR9eCsC-5tf9q4rHbteUqnw6asdV5uJcbMY0OUM4kx4ytb9iY8c2aARe5EnWm6zLoixK6QW4EAG4HQPM41HXo3h-79MKLT1aLqadIi/w400-h266/IMG_3896.JPG" width="400" /></a></p><p></p><p style="text-align: justify;">Ara mateix, amb l'excavació iniciada, es documenten diversos estils ceràmics més que permeten afirmar una cronologia de vers el segle III-I a.n.e., abastint tant l'era ibera com la ibero-romana.</p></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ara, anem a visitar el següent jaciment, una altra granja d'època ibera. Hem de seguir amb el cotxe direcció nord/nord-est</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">, com si anéssim cap a la C-32 i girar vers la nostra dreta al carrer dels Pirineus. A la fi d'aquest, comença la </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Travessera de l'Iber, a la que, a 240 metres, veiem una entrada sorrenca a mà esquerra que ens duu a la granja del Fondo d'en Roig en pocs metres. </span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdW5OG8q36ah2g2sNWGt1BRaGbAhcQZhM6yTU1-U4vc8a5HbT6aOslPhmU0TrOtnpxoTrbC0YcS7o0r85vp7qGpChCed5QwNPd5-xxPyqN88RiTY6FhEKS7GoqEuTImn4qsyui1bRq69kinP3Q1rCKm9QanalapeW8tz4kx5rQ3oKNCJ036k1JLCN6gFCS/s5184/IMG_2685.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdW5OG8q36ah2g2sNWGt1BRaGbAhcQZhM6yTU1-U4vc8a5HbT6aOslPhmU0TrOtnpxoTrbC0YcS7o0r85vp7qGpChCed5QwNPd5-xxPyqN88RiTY6FhEKS7GoqEuTImn4qsyui1bRq69kinP3Q1rCKm9QanalapeW8tz4kx5rQ3oKNCJ036k1JLCN6gFCS/w400-h266/IMG_2685.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Com es pot veure, la granja es troba just sota un pont de la C-32, al punt quilomètric 10.5, on han fet un pont de poca elevació per no destrossar les restes amb la construcció de l'autopista.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Aquesta granja fou utilitzada entre els segles IV i III a.n.e., tot i que també l'hem trobat datada vers el III-II a.n.e. Segons els estudis que hi ha sobre ella, va ser una granja dedicada al món agrícola i l'emmagatzematge de cereals, oli, vi, etc.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;">Presentem una idealització d'aquesta granja extreta del Web d'Arqueo Vitis.<br /></span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"></span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFPjFWD1en3BOYyW04XFMlYQIYGMVMFQIZYJ-mpr2cpeGuQhkdqO3zL2MGxlNvRo60kUNeJZnVSMWncCwTo0zN2dMlhnNnvsyx7U0hBS63Vdo2q-rz-Vj2FUIQCePoQ3rSMryJKFzWNncUKdxPrvawBvlBmpC5NY5KT4wLq0mEXwenP7mI4PTObzciYuJt/s289/Fondo%20roig%20Arequeo%20Vitis.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="226" data-original-width="289" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFPjFWD1en3BOYyW04XFMlYQIYGMVMFQIZYJ-mpr2cpeGuQhkdqO3zL2MGxlNvRo60kUNeJZnVSMWncCwTo0zN2dMlhnNnvsyx7U0hBS63Vdo2q-rz-Vj2FUIQCePoQ3rSMryJKFzWNncUKdxPrvawBvlBmpC5NY5KT4wLq0mEXwenP7mI4PTObzciYuJt/w359-h281/Fondo%20roig%20Arequeo%20Vitis.png" width="359" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Va ser excavada des del mes de novembre de l'any 1995 fins al febrer del següent any. El 12 i 13 de juny del 1997, es va sepultar per construir el pont que es veu a la imatge superior, i la van desenterrar a finals del 1999, sota la direcció arqueològica de Conxita Ferrer i Álvarez</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Hem pogut trobar la planimetria d'aquesta granja que dibuixa Ferrer i Álvarez al seu estudi. Aquí la teniu...</span></p>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span>
</div>
<p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOo_MLXiJOr6GzCX5buCLkkGAWZM0UZ03Q1WOonKO-TwkWfLsHBZcASuVW2jdhaoBcs9IeZgzLuPRfRKw_5pxg68gykX_oJLfdU5bN1K50ckQMOz5TarDVQFLSwJDreQUdGCIcfMXvI9s1/s1600/Fondo+d%2527en+Roig.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="352" data-original-width="376" height="373" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOo_MLXiJOr6GzCX5buCLkkGAWZM0UZ03Q1WOonKO-TwkWfLsHBZcASuVW2jdhaoBcs9IeZgzLuPRfRKw_5pxg68gykX_oJLfdU5bN1K50ckQMOz5TarDVQFLSwJDreQUdGCIcfMXvI9s1/s400/Fondo+d%2527en+Roig.JPG" width="400" /></a></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<p><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L'extensió total del jaciment és de 360 metres</span><span style="font-family: Georgia, serif; text-align: left;">²</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"> distribuïts en 16 estances, tot i que ha estat afectat tant per la construcció de la C-32 com pels treballs agrícoles, fets que han reduït la seva part visible.</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">A la zona on pots aparcar el cotxe, hi ha un... com dir-ho... normalment es diuen plafons informatius, però aquest era de nivell superior, amb audioguia i tot!! I al costat, un mostrador amb part de les restes trobades al jaciment.</span></p></div>
<div style="text-align: justify;">
<p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-8WIb9_ZXZeYgySVytuFje5N_QJuZREZySFNmJRrwn4NXuE0RbZzRX0efq4txuOZpe6TBUZa8jF2X37cA9RqAdKt2TaHxxISbaHwBu7EUQS2IzV5btOaES96NjvlbMEv69nQZdJ0U5Mab/s1600/IMG_2677.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-8WIb9_ZXZeYgySVytuFje5N_QJuZREZySFNmJRrwn4NXuE0RbZzRX0efq4txuOZpe6TBUZa8jF2X37cA9RqAdKt2TaHxxISbaHwBu7EUQS2IzV5btOaES96NjvlbMEv69nQZdJ0U5Mab/s400/IMG_2677.JPG" width="400" /></a></span></p>
<p><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Com es pot veure a la foto, aquí el sol era molt fort i lluent!!! Pel que fa als estris, no hem trobat cap tipus de menció en els estudis consultats, però bé, com es pot veure, són eines de camp que han estat utilitzades fins al segle passat.</span></p><p><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;">Per si encara tenim ganes de més, podem veure més jaciments arqueològics prou propers a la publicació <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2017/11/poblat-vilanova-i-la-geltru.html" target="_blank">Poblat a Vilanova i la Geltrú</a>, tot i que encara li falta un nou jaciment que ben aviat inclourem a la ruta.</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><br /></span></p></div><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Coordenades </i></span><i style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">UTM(ETRS89)</i><i style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">:</i></b></div><div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Granja ibera de Rabassats o del Bosc: </i></span><i style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">31T 357023 4568812</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Ciutadella ibera de Calafell o Toixoneres: 31T 380981 4560858</i></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Poblat de Puig Pelós: </span></i><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>31T 384594 4562043</i></span></span><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i><br /></i></span>
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Granja ibera del Fondo d'en Roig<i style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">: 31T 384361 4563208</i></span></i></div>
</div>
Marc Bernal Mañóshttp://www.blogger.com/profile/04105977521089249985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-8811382390696464092023-08-25T16:00:00.000+02:002023-09-11T17:25:45.385+02:00Dolmen, menhir i inscultures a Rabós II<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<p><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Dia següent de les <a href="http://marc-cristina.blogspot.com.es/2016/05/inscultures-espolla-i.html" target="_blank">inscultures d'Espolla</a>, i, ja que anàvem d'inscultures, aprofitem que érem a la zona per anar a veure les de Rabós, després de visitar un menhir i un dolmen.</span></p><p><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Comencem per un menhir dubtós que ens anava mig de pas per anar a visitar el dolmen de Coma de Felis. De fet, érem allotjats a una casa rural a la mateixa pista del coll de Belitres, a uns 400 metres d'iniciar-se aquesta. Per a ubicar-nos, abans d'entrar a Rabós venint de Delfià, surt una pista asfaltada a la dreta que puja al Coll de Banyuls passant per Sant Quirze de Colera. Seguint-la 1 quilòmetre, surt a l'esquerra el camí a peu </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">per anar al Coll de Belitres i al dolmen de Coma de Felis</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">. Avançant per aquesta pista uns 1600 metres, tindrem el dubtós menhir caigut i trencat </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">a la nostra esquerra. </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">El nom del possible menhir és l'Orlina, fent referència a la riera que hi ha just al costat.</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"> </span></p>
<p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-4FYCXhTZ72g/V0WExW6d8dI/AAAAAAAALqw/sbrGQEa6qNMEKSmPxmGroprH1pwtOJa-ACPcB/s1600/SAM_0601.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://4.bp.blogspot.com/-4FYCXhTZ72g/V0WExW6d8dI/AAAAAAAALqw/sbrGQEa6qNMEKSmPxmGroprH1pwtOJa-ACPcB/s400/SAM_0601.JPG" width="400" /></a></span></p>
<p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">En cas de ser un megàlit prehistòric, la datació d'aquest tros de roc seria molt extensa, ja que no hi ha restes associades i, per la seva morfologia, podria haver estat erigit entre el Neolític i el Bronze antic, entre el 3500 i el 1800 a.n.e.</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Aquest suposat menhir, dic suposat perquè no té una forma del tot convencional al món dels menhirs (tot i que n'hem vist de tots colors, i aquest, com a poc, es veu treballat), amida 2.50 metres de llarg per 1.10 d'amplada, i té d'un gruix de 60 centímetres. El que ens fa pensar que té bona pinta per a catalogar-lo com a menhir és la seva ubicació, ja que es troba al cim d'un promontori, just al costat del camí, amb quantitat de pedres al seu voltant. Tot i això, s'ha de dir que no hi hem trobat cap tipus d'estudi oficial d'ell. Només altres webs que l'apunten com a possible, i un estudi d'en Carreras i en Tarrús on diuen que no es tracta d'un monòlit prehistòric.</span></p><p><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Tornem al cotxe i tirem enrere pel camí </span><span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">del coll de Belitres 680 metres fins a arribar a una corba a la dreta just abans de passar </span></span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">el rec del Sitjar</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">, punt on surt el caminoi que ens portarà sense pèrdua al dolmen de Coma de Felis. Seguirem el camí fins a trobar un pendent pronunciat al que deu ser un petit rec, baixem a ell i en tornar a pujar per l'altre costat trobarem el dolmen a l'esquerra, enganxat al corriol que seguim, de fet passes per sobre el túmul.</span></p>
<div style="border: 0px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: transparent;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span></span></div>
<p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-a_8K3LddvPQ/V0WC6GsGqLI/AAAAAAAAK4I/4_spMfQwkng2L9wzA-4T8PlM0ObiUGQ3QCPcB/s1600/SAM_0611.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://4.bp.blogspot.com/-a_8K3LddvPQ/V0WC6GsGqLI/AAAAAAAAK4I/4_spMfQwkng2L9wzA-4T8PlM0ObiUGQ3QCPcB/s400/SAM_0611.JPG" width="400" /></a></span></p>
<p><span style="font-family: georgia;">Aquest sepulcre de corredor antic fou descobert l'any 1912 per Manuel Cazurro. Segons la seva morfologia, seria datat</span><span style="font-family: georgia;"> vers el IV mil·lenni a.n.e, entre el 3400 i el 3200 a.n.e.</span></p><p><span style="font-family: georgia;">Tot i la seva antiga coneixença, la primera excavació amb èxit efectuada al sepulcre va ser el 1979, quan Josep Castells, Júlia Chinchilla, Josep Tarrús i Roser Vilardell el van excavar acuradament, trobant l'enllosat de la cambra, que ja havia descrit Pericot el 1931. Realment, el més significatiu d'aquesta excavació va ser el poder afirmar el corredor del sepulcre, que també era totalment enllosat.</span></p><p></p><p><span style="font-family: georgia;">Sobre les restes arqueològiques, Tarrús esmenta que dins la cambra sepulcral no es va trobar res, tot al contrari que al corredor, on aparegueren diverses restes ceràmiques corresponents a un vas i 2 bols d'estil campaniforme pirinenc, un altre fragment ceràmic del mateix estil, un fragment d'una làmina de sílex, una dena d'esteatita i un penjoll de cal·laïta. Aquestes restes foren dipositades al MAC seu de Girona.</span></p><span style="font-family: georgia;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxoZ_e1IjNxrKjtlOBMMdFzr0UQ3dflPinXnFgGkkYlWVlwAGnS37U3PUktPytcE_XJ3jLYOAh6rD0J9WP1D6V2Nkc-3hdX_COeb1n43zy3B2K56LbpZQinfKCfQhn-l9Lgqm1ld2gdI--h3ZhoQrsQmQy_k1b6Hml3KK0Q1p3hsn2b_j6_y1ibuWjsS0d/s1776/Coma%20de%20Felis.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1776" data-original-width="1181" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxoZ_e1IjNxrKjtlOBMMdFzr0UQ3dflPinXnFgGkkYlWVlwAGnS37U3PUktPytcE_XJ3jLYOAh6rD0J9WP1D6V2Nkc-3hdX_COeb1n43zy3B2K56LbpZQinfKCfQhn-l9Lgqm1ld2gdI--h3ZhoQrsQmQy_k1b6Hml3KK0Q1p3hsn2b_j6_y1ibuWjsS0d/w266-h400/Coma%20de%20Felis.jpg" width="266" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="color: #666666; font-size: small;">Extret de "Poblats, dòlmens i menhirs", de Josep Tarrús i Galter</i></td></tr></tbody></table></span><p></p><p><span style="font-family: georgia;">Aquesta tomba resta bastida al centre d'una obra tumular de 8-9 metres de diàmetre, amb restes d'un anell de contenció bastit a raó d'un mur de pedra en sec. A banda, dir que el sepulcre mesura interiorment 2 metres de llarg, 1.45 d'amplada i té una alçada conservada de 1.20 metres pel que fa a la cambra sepulcral, i 2.85 metres de llargada, 90 centímetres d'amplada i 95 centímetres d'alçada conservada pel corredor d'accés. Inserim la planimetria del megàlit.</span></p><p></p><p><span style="font-family: georgia;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDoet9c_LlH9mdA-sO32EnmNssJbZfsNSSW64FN6aECuHvI8Mr_2D4EVvQ9sytYP6irrV6F91951rdHnuzSPGVhYor_PnN6SCrmmN7iFJS-omEKSufO_jE4rwxWa7jZjfCXhhhxSpKyX0gqjZbyP-twmKvkvdPrmhc9m43mNRcE4U3dTPPVJRncJbJSoCF/s2029/Coma%20de%20Felis45.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2029" data-original-width="1501" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDoet9c_LlH9mdA-sO32EnmNssJbZfsNSSW64FN6aECuHvI8Mr_2D4EVvQ9sytYP6irrV6F91951rdHnuzSPGVhYor_PnN6SCrmmN7iFJS-omEKSufO_jE4rwxWa7jZjfCXhhhxSpKyX0gqjZbyP-twmKvkvdPrmhc9m43mNRcE4U3dTPPVJRncJbJSoCF/w296-h400/Coma%20de%20Felis45.jpg" width="296" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="color: #666666; font-size: small;"><span style="font-family: georgia;">Extret de "Poblats, dòlmens i menhirs", de Josep Tarrús i Galter</span></i></td></tr></tbody></table><p></p><p><span style="font-family: georgia;"><span>Ara, refent el camí, tornem al cotxe i ens dirigim al nucli de Rabós, on prenem la GI-603 direcció Garriguella. En uns 2.3 km aproximadament, ja sent a Delfià, que és una barriada d</span><span>e Rabós,</span><span> veurem una pista sorrenca </span></span><span style="font-family: georgia;">a l'esquerra de la carretera</span><span style="font-family: georgia;"> que ens portarà en 1.5 quilòmetres aproximadament al pla d'Elena. A partir d'aquí, no vam ser capaços de trobar les inscultures, però anys més tard, e</span><span style="font-family: georgia;">l 2023, en Josep Tarrús ens va enviar un correu electrònic amb la ubicació exacta i, el dia 25/08/2023, vam decidir anar a buscar-les de nou. I ara sí les vam trobar amb la nova localització d'en Josep (Moltes gràcies!). Ens va comentar que clar que no les havíem trobat, ja que les coordenades que membres del GESEART van aportar en el seu dia eren a uns 500 metres d'on es troben en realitat... ja se sap, això va evolucionant i no és el mateix un G.P.S. actual que un de fa anys. Simplement hem de seguir per la pista que anàvem, passar el pla d'Elena i aturar-nos 200 més endavant, deixant el cotxe a un camí que surt de la pista a mà esquerra. A peu i seguint en la mateixa direcció uns metres, trobarem un corriol que s'endinsa al bosc de la dreta, que bàsicament són garrics, i, seguint-lo uns 40 metres, ens enfilem a la banda superior d'un petit turonet on a la seva part més alta cobert per un arbre veiem un clar aflorament. De fet, ara que ja sabíem on era, podem dir que es veu clarament des de la pista... l'aflorament, no pas els gravats...</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: georgia;"></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;"><p style="border: 0px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: georgia;"><span></span></span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1SiirTKh4ChRbJEINpIOYIyic6VXwYU7igbMzhowuqA3hbc7I0_JsxbjmWtSmDMk551oYgDBmwsajyDb7xnTOrlies-g_ryHlwKccgkP6fNyhFwrfua-7ZImEtYtT215L2WC__o9YH4B6cn_sJ4kWH3Lz0foHOjvCo_Vh0byOSJH-8Fr-ycHYI7Jr84fC/s1037/IMG_3688.1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="692" data-original-width="1037" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1SiirTKh4ChRbJEINpIOYIyic6VXwYU7igbMzhowuqA3hbc7I0_JsxbjmWtSmDMk551oYgDBmwsajyDb7xnTOrlies-g_ryHlwKccgkP6fNyhFwrfua-7ZImEtYtT215L2WC__o9YH4B6cn_sJ4kWH3Lz0foHOjvCo_Vh0byOSJH-8Fr-ycHYI7Jr84fC/w400-h268/IMG_3688.1.jpg" width="400" /></a></span></span></p><p></p><p style="border: 0px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></p><p></p><p><span style="border: 0px; font-family: georgia; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">L'aflorament rocós del pla d'Elena f</span><span style="font-family: georgia;">ou descobert el 26 d'abril de 1983 per Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero. Es tracta d'un</span><span style="font-family: georgia;"> panell insculpit de</span><span style="font-family: georgia;"> 240 centímetres de longitud per 100 centímetres d'amplada, amb gravats que, segons Tarrús, són de la mateixa morfologia que els produïts als dòlmens i menhirs de l'Albera, Serra de Rodes i Cap de Creus, pel que els posiciona temporalment vers el Neolític mitjà i el Calcolític, al IV-III mil·lenni a.n.e.</span></p><span style="font-family: georgia;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQowiRjjBsItJ7vNoBDeZgxBNGJP_DckAaMI7Dfo1x5TBlnM-5XDTcx_uNKiANYYXr4lITGo-eYsL-bQKoKFw3rqB1ELnChhwxORxHgEvgcFI8oRuW8aA1jONiHWPXsnisZPCUbP4GuhrRWB6d1qY00vjGbss5Y9mLbR7DsAjGVesBh6Sf0ezR7PjxMQ3d/s2117/Elena.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1308" data-original-width="2117" height="248" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQowiRjjBsItJ7vNoBDeZgxBNGJP_DckAaMI7Dfo1x5TBlnM-5XDTcx_uNKiANYYXr4lITGo-eYsL-bQKoKFw3rqB1ELnChhwxORxHgEvgcFI8oRuW8aA1jONiHWPXsnisZPCUbP4GuhrRWB6d1qY00vjGbss5Y9mLbR7DsAjGVesBh6Sf0ezR7PjxMQ3d/w400-h248/Elena.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-size: x-small;"><i>Extret de "Poblats, dòlmens i menhirs", de Josep Tarrús i Galter</i></span></td></tr></tbody></table></span><p></p><p><span style="font-family: georgia;">Tot i que els gravats han estat resseguits i molt possiblement modificats </span><span style="font-family: georgia;">a era cristiana, vers els segles XVI-XVII, es poden veure al roc principal </span><span style="font-family: georgia;">3 antropomorfs en forma de creu llatina, formats per reguerons que lliguen 4 cassoletes, i 1 en forma de tau grega, amb dues cassoletes, una a cada costat del regueró; també hi ha un halteriforme i 2 cassoletes aïllades, que van ser repicats i que no es veuen a la nostra fotografia, ja que queden un xic més a l'esquerra tal i com hem fet la foto. A la pedra de l'altre costat, entre l'arbrat del sota bosc, podrem veure una creu grega i una de llatina.</span></p><p><span style="font-family: georgia;">Havent visitat l'espectacular roc, tornem al cotxe i anem a visitar unes noves inscultures, que també es veuen molt clarament</span><span style="font-family: georgia;">, i sense haver estat repicades a posteriori, inclús en vam veure una altra, que no estava marcada. L'hem anomenat rec de les Clavegueres IV, ja que es troba just al costat dels rocs coneguts amb aquest nom.</span></p><p><span style="font-family: georgia;">Per arribar-hi, tornem a Rabós (és millor veure aquestes inscultures i després anar al Pla d'Elena, però, bé, nosaltres ho vam fer així). Cerquem el carrer de Cotlliure o el carrer de la Plaça i els seguim fins que es transformen en pista. Seguim per ella fins a trobar un camí que ve per la dreta i, just després, un altre que surt a l'esquerra a uns 350 metres del poble, i aturem el cotxe uns 130 metres més tard. Ara, ja ens endinsem a l'emboscat de planta baixa que hi ha a la nostra esquerra i, a uns 45 metres, trobarem les inscultures del Rec de les Clavegueres, crec recordar que al límit de la plana.</span></p><p style="border: 0px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: georgia;"><span>Comencem pel </span><span style="text-align: center;"><span>Rec de les Clavegueres I, que fou descoberta, com les seves companyes, el 28 de novembre del 2009, per membres de Via Pirena. La separem en dues fotos, per a que es vegin millor els gravats, la primera és de la part superior del roc.</span></span></span></p></div><div style="text-align: justify;">
<p style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6LRciDde4dDaidHqhkPphtcRjpodZtQSaM9SqPNcHUu-TdQ3YDCHgIl029S17Mt-tSAd7O2AUscUOeahZPgiNFXbO0FwT2YKJxalmIEWAM7m-iRe851LFx7bF1kabX7DxsG58-15nLNrb/s1600/SAM_0635.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6LRciDde4dDaidHqhkPphtcRjpodZtQSaM9SqPNcHUu-TdQ3YDCHgIl029S17Mt-tSAd7O2AUscUOeahZPgiNFXbO0FwT2YKJxalmIEWAM7m-iRe851LFx7bF1kabX7DxsG58-15nLNrb/s400/SAM_0635.JPG" width="400" /></a></span></span></p>
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; text-align: center;">Aquesta és la part inferior.</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-align: center;"><br /></span></div>
<p style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA_TWBCCkm9u1Kaljtwn9vvFrF9jRNOYhLlokCJycB9NsESbpZX8-8a-emIMHlHLivVpztX3RYbRC_0TuWdj7wdrEN4CMlsy8IzY9C9XmLN8lFNKMmnW7xGoG12z1lnLwLcjQI0lMrK_24/s1600/SAM_0636.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA_TWBCCkm9u1Kaljtwn9vvFrF9jRNOYhLlokCJycB9NsESbpZX8-8a-emIMHlHLivVpztX3RYbRC_0TuWdj7wdrEN4CMlsy8IzY9C9XmLN8lFNKMmnW7xGoG12z1lnLwLcjQI0lMrK_24/s400/SAM_0636.JPG" width="400" /></a></span></span></p>
<p><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">D'aquesta obra d'art del Neolític mitjà - Calcolític, de vers el IV-III mil·lennis a.n.e., podem dir que és un panell d'1.50 per 1.10 metres, que conté un total de 42 cassoletes</span> <span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">aïllades, 2 reguerons unint cassoletes, 2 cassoletes amb regueró i un estrany signe format per diverses cassoletes unides per reguerons. </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Realment impressionant aquest roc!</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Just al costat, veurem el Rec de les Clavegueres II, també datada com la seva companya al Neolític - Calcolític. Al panell de 1.10 per 70 centímetres, conté una figura halteriforme, una cassoleta amb regueró i una cassoleta prou gran aïllada.</span></p>
<p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikPaXM-mB7mprTGtgXmcNYuUNM0cvia7R-zjrphfxDzSbLFCv5e71r3qh1C5D32AX9ogrmoJQRWyotZ9pF6QmhEGkc5eaLhbL3FXcQF2sPU7_eWYs9ySuZXuMRiGzqu0TSA9bk2boOR6Xt/s1600/SAM_0638+detall.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikPaXM-mB7mprTGtgXmcNYuUNM0cvia7R-zjrphfxDzSbLFCv5e71r3qh1C5D32AX9ogrmoJQRWyotZ9pF6QmhEGkc5eaLhbL3FXcQF2sPU7_eWYs9ySuZXuMRiGzqu0TSA9bk2boOR6Xt/s400/SAM_0638+detall.JPG" width="400" /></a></span></p>
</div>
<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">I un xic més enllà, veurem el Rec de les Clavegueres III.</span></p><div style="text-align: justify;">
<p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUbjMvb9gvz_r-dnrLZtAL0BJ-rNeWzrcglIgBWSLpOeAcFJWLq3Dm5wqpBuVwWj58d8VxyEqVrpHd9BFn8JlPBZDsrh1eVyF1ItEtw6yQW4jxG5XIwOuk4ep3F6GH3l5a5v1ZB-RDYnz_/s1600/SAM_0643+detall.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUbjMvb9gvz_r-dnrLZtAL0BJ-rNeWzrcglIgBWSLpOeAcFJWLq3Dm5wqpBuVwWj58d8VxyEqVrpHd9BFn8JlPBZDsrh1eVyF1ItEtw6yQW4jxG5XIwOuk4ep3F6GH3l5a5v1ZB-RDYnz_/s400/SAM_0643+detall.JPG" width="400" /></a></span></p>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span></div>
<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">La número III conté 5 cassoletes en un panell de 1.50 per 1.10 metres.</span></p><div style="text-align: justify;">
<p style="border: 0px; margin-bottom: 20px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="background-color: transparent; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Molt a prop d'aquesta, vam veure un roc en el què ens va semblar veure una cassoleta... ara em miro la fotografia i no la trobo... són coses del directe, però insereixo una fotografia del roc del suposat gravat a continuació per si algú vol intentar trobar-la.</span></p></div><div style="text-align: justify;">
<p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZuaItZhDP7mcWZppAuBOju0U5miqV4Xkdc1hzEretlZzxt5NqEkRdcZ0dO0wTZc8kbda-6PWYO6rsJD-BAg49xrv0gp_XF4eIwYJw6WYcaLaPFvjzI1aPZRNXiaECniHz9CJHnysE-FkC/s1600/SAM_0647.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZuaItZhDP7mcWZppAuBOju0U5miqV4Xkdc1hzEretlZzxt5NqEkRdcZ0dO0wTZc8kbda-6PWYO6rsJD-BAg49xrv0gp_XF4eIwYJw6WYcaLaPFvjzI1aPZRNXiaECniHz9CJHnysE-FkC/s400/SAM_0647.JPG" width="400" /></a></span></p>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span></div>
<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">L'hem anomenat Rec de les Clavegueres IV.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Ara sí, nosaltres donem per acabada la ruta, sempre podreu variar-la amb els jaciments propers de <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2015/10/dolmen-menhir-i-inscultures-rabos-i.html" target="_blank">Dolmen, menhir i inscultures a Rabós I</a> i <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2019/12/dolmen-rabos-iii.html" target="_blank">Dòlmens a Rabós III i Banyuls de la Marenda (Pyrénées Orientales)</a>.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><br /></span></p>
<b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Coordenades </span></i><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">UTM(ETRS89)</span></i><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">:</span></i></b></div><div style="text-align: center;">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></i>
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Menhir de l'Orlina: </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">31T 502310 4693419</span></i><br />
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Coma de Felis: </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">31T 502818 4694237</span></i><br />
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Inscultures de Pla d'Elena:</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span></i><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>31T 503645 4691257</i></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Inscultures del </span></i><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Rec de les Clavegueres I: </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">31T 502058 4692544</span></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Inscultures del </span></i><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Rec de les Clavegueres II: </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">31T 502057 4692543</span></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Inscultures del </span></i><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Rec de les Clavegueres III: </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">31T 502057 4692539</span></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Inscultures del </span></i><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Rec de les Clavegueres IV: </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">31T 502058 4692538</span></i></div>
Marc Bernal Mañóshttp://www.blogger.com/profile/04105977521089249985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-19557883731017986092023-08-03T18:00:00.002+02:002023-11-30T16:52:42.570+01:00Dòlmens a Forallac II<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Aprofitant el cap de setmana llarg de Sant Joan, anem cap a les Gavarres a passar la revetlla amb uns amics. De pas, aprofitem per a visitar els dòlmens de la Serra d'en Cals, al terme municipal de Forallac.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ens acostem amb el cotxe fins a l'església de Santa Coloma de Fitor i, a partir d'aquí, seguim les marques grogues i blanques de la ruta dels dòlmens de la Serra d'en Cals. Des de l'església, ens dirigim a l'est cap a Can Marines. Aproximadament 1.3 quilòmetres després, arribem al pou de glaç del Mas Cals, originari </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">possiblement </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">dels segle XIII o XIV.</span></p>
<p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6aeIyi8QVj7NpvRWgTCoZYXaz8LGLdgNNu8t9U_F3JoQz9S_odwxwTqEzH9oxxrkjUii5NUecNW-XI_bjmZXNikyo4ZnAHD0Ww-e9E_76bEOdD_iQx98Dobgw3UE4f-3Pjy5EXfTTUWnY/s1600/CIMG9819.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6aeIyi8QVj7NpvRWgTCoZYXaz8LGLdgNNu8t9U_F3JoQz9S_odwxwTqEzH9oxxrkjUii5NUecNW-XI_bjmZXNikyo4ZnAHD0Ww-e9E_76bEOdD_iQx98Dobgw3UE4f-3Pjy5EXfTTUWnY/s1600/CIMG9819.JPG" width="300" /></a></span></p>
<p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Passat el pou, continuem pel mateix camí i comencem l'ascens a la Serra d'en Cals. Passades les carboneres (no vam fer foto), arribem al sepulcre del </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Doctor Pericot.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoIueI5o0uTg6mLMcyFPPTz4cuK7pr-X4zseZN0kiXLdv_C-1iPOV1d9j_G1fQjWSjNxo5SDbU-zhBnIf9dleeRWIA8WIovDBWiskiocgqQ-K4wobzDj0XMi-594ODKbRMRPNtazygLNoY2u3_NU6P2BqJJKOuuSYg9G_CrQqG5w7LZclc4WqXU8xR24Ie/s2560/CIMG9822.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="2560" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoIueI5o0uTg6mLMcyFPPTz4cuK7pr-X4zseZN0kiXLdv_C-1iPOV1d9j_G1fQjWSjNxo5SDbU-zhBnIf9dleeRWIA8WIovDBWiskiocgqQ-K4wobzDj0XMi-594ODKbRMRPNtazygLNoY2u3_NU6P2BqJJKOuuSYg9G_CrQqG5w7LZclc4WqXU8xR24Ie/w400-h300/CIMG9822.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><div style="text-align: center;"><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Fou descobert l'any 1975 per Joan Garriga i Sitjar i Joan Botey i Serra, i es tracta d'una probable</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> galeria catalana amb el sòl enllosat, que seria datada entre el 30</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">00 i el 2700 a.n.e.</span></p><div style="text-align: justify;"><p><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Aquesta tomba consta d'una obra tumular d'uns 6/7 metres de diàmetre i, pel que fa a la cambra sepulcral, es documenten unes dimensions internes de 80 centímetres de llarg per 70 centímetres d'ample i 1.05 metres d'alçada.</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">A l'excavació feta per en Lluís Esteva i en Josep Tarrús l'any 1978, va sorgir un ganivet de sílex marró al túmul, i un disc de quars dins la cambra. Aquestes restes foren dipositades al Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">Seguint la caminada només 400 metres més, trobem la Cista del Clot del Llorer o Cim del Clot del Llorer.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbKOUym5qfJXlikZbhr7yQDBtfLPvXgftaH2VJlaINuCxFO5_uLApRn0Y4sj0YhaaDatI-c1nC1oir5Ia93DrdI4XmFutQIaUFFF5AAYtyQF8L8eqnOuwb0dBArhaRDna3R561AOv1PhCSMcFm6qSBMYyyyq9CoXqLgYHPctI-9WmIyD4MxO_l_Fgk7fDE/s2560/CIMG9830.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="2560" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbKOUym5qfJXlikZbhr7yQDBtfLPvXgftaH2VJlaINuCxFO5_uLApRn0Y4sj0YhaaDatI-c1nC1oir5Ia93DrdI4XmFutQIaUFFF5AAYtyQF8L8eqnOuwb0dBArhaRDna3R561AOv1PhCSMcFm6qSBMYyyyq9CoXqLgYHPctI-9WmIyD4MxO_l_Fgk7fDE/w400-h300/CIMG9830.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p></div></div><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Descoberta per Josep Botey i Riera l'any 1965, es tracta d'una cista neolítica amb túmul i és datada, pel seu estil arquitectònic, d'entre el 3400-3000 a.n.e.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Aquesta antiga tomba conserva les minses restes d'un túmul de terra, amb cròmlec peristàltic, de 5/6 metres de diàmetre, i una cambra funerària de </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">1.70 metres de llargada, 60 centímetres d'amplada i 65 centímetres d'alçada.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Fou excavat per Luís Esteva l'any 1965, però d'aquesta acció no es documenta cap tipus de troballa.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Seguint les marques, arribem després d'uns 600 metres al poblat d'en Cals, situat sobre el Cim de Cals i pertanyent a l'època medieval.</span></p><div style="clear: both; text-align: center;">
<p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv0Qp_8su_IergjCBwuRoS3GA7OX4XF76yS6Vhig_KPHTQDPs6tNNG48oP0kNG2kEqcrx7AoQf6l2UPjHqyxF4DZXcmwFjh_7hoMjaXoaDt1Tz6lRCOb_GOFQ489IsQ5DzxHkerNXW5rG6/s1600/CIMG9834.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv0Qp_8su_IergjCBwuRoS3GA7OX4XF76yS6Vhig_KPHTQDPs6tNNG48oP0kNG2kEqcrx7AoQf6l2UPjHqyxF4DZXcmwFjh_7hoMjaXoaDt1Tz6lRCOb_GOFQ489IsQ5DzxHkerNXW5rG6/s1600/CIMG9834.JPG" width="400" /></a></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Després d'una breu visita, ja que el poblat no és gaire gran, continuem per la part alta de la serra. Uns 400 metres més endavant, veiem a la dreta del camí el primer dels tres megàlits més coneguts de la ruta.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGlOb0oSp3KqIFpSwr1MLOj2aDoNcu6ufVag0wVaolJ6ej1mzqGLYPd6_SM1i-sT2bIdjLNtY2krtpKEXXapspLH27jMe8XLzh1ioZojRJepagF6aKS4lOvVFN_lbbMk70dc2E3ZhRmhERBVRkdZcWSs8ixfphfL3jMyeen9vrrzMdpDewpOp4ZdA4bp_q/s2560/CIMG9844.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="2560" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGlOb0oSp3KqIFpSwr1MLOj2aDoNcu6ufVag0wVaolJ6ej1mzqGLYPd6_SM1i-sT2bIdjLNtY2krtpKEXXapspLH27jMe8XLzh1ioZojRJepagF6aKS4lOvVFN_lbbMk70dc2E3ZhRmhERBVRkdZcWSs8ixfphfL3jMyeen9vrrzMdpDewpOp4ZdA4bp_q/w400-h300/CIMG9844.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p></div><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">El dolmen dels Tres Peus o dolmen Gran de Fitor, també conegut com a dolmen Gran o dolmen de Fitor, el que indica que és el dolmen més important de la zona, va ser descobert per Vicenç Piera Tossetti i Miquel Torroella Plaja l'any 1881. Per la seva morfologia, una galeria catalana, deuria ser construït cap el 3000-2700 a.n.e., vers el Neolític final i el Calcolític recent.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Segons en Carreras i en Tarrús, consta d'un túmul circular amb restes d'anell de contenció, d'un diàmetre de 8/9 metres. Pel que fa a la cambra sepulcral, amida internament 2.40 metres de longitud, 1.40 metres d'amplada i 1.</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">28 d'alçada màxima conservada, sent així la cambra més gran de la contrada.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Tot i que no s'ha excavat, en superfície s'hi van trobar un fragment de vas carenat i un altre de ceràmica a mà, fet que dona suport a la seva datació.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Tornant al camí, recorrem només 100 metres per a trobar, a l'esquerra del camí, el dolmen de la Serra d'en Cals.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1rNgaMEf65zUrORorn-PNWm-yc6Xiw73mbDXr3bhEnJuuRTmEvozQP3PTdktJrgqYbV5BqHxpBahKZoKs_I2N7k9xJne_DCrpVbWTVqNbDmbyLg0Lz5rusxmSOUI6nqRahP1bHVY6Rd7kf9kxCI7PeVuZ7ae9b7pVJI_X-fM0ZVweypMk6FeK04NFQ84_/s2560/CIMG9847.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="2560" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1rNgaMEf65zUrORorn-PNWm-yc6Xiw73mbDXr3bhEnJuuRTmEvozQP3PTdktJrgqYbV5BqHxpBahKZoKs_I2N7k9xJne_DCrpVbWTVqNbDmbyLg0Lz5rusxmSOUI6nqRahP1bHVY6Rd7kf9kxCI7PeVuZ7ae9b7pVJI_X-fM0ZVweypMk6FeK04NFQ84_/w400-h300/CIMG9847.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Aquest petit megàlit, un pèl caigut, fou descobert per Manuel Cazurro l'any 1912. Es tracta d'una galeria catalana erigida entre el Neolític final i el Calcolític inicial, vers el 3000-2700 a.n.e. Consta d'una obra tumular de 7/8 metres de diàmetre, de forma circular i amb restes d'un anell de contenció, i, al seu centre, una cambra sepulcral amb unes</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"> dimensions internes de 1.70 metres de llarg, 80 centímetres d'ample i 1.10 metres d'alçada màxima.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Va ser excavat per en Lluís Esteva l'any 1965 i, malauradament, aquesta va acabar sense cap tipus de troballa arqueològica a documentar.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Recorrem uns 100 metres més de camí per a trobar, a la dreta, la següent estació del nostre recorregut.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRmXVbGUpCh_3cJO121g-sHZRgTK1s3lfwCMMm6nAWJyl2Huuxp_tAya8kqE_MIniqHWMHbdtuJ_msoFBERQfQ0fqPHq-s4INGC7p9o27950Uz9uP9vZ0rbpHYXrNLVlLY4mPGRJlDrrGUr3CvEPgldVAShtkif5m40RahKTAlCvVB0QEhJHGFtmHB-UcF/s2560/CIMG9857.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="2560" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRmXVbGUpCh_3cJO121g-sHZRgTK1s3lfwCMMm6nAWJyl2Huuxp_tAya8kqE_MIniqHWMHbdtuJ_msoFBERQfQ0fqPHq-s4INGC7p9o27950Uz9uP9vZ0rbpHYXrNLVlLY4mPGRJlDrrGUr3CvEPgldVAShtkif5m40RahKTAlCvVB0QEhJHGFtmHB-UcF/w400-h300/CIMG9857.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">El dolmen dels Tres Caires, que va ser descobert, igual que l'anterior, </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">per Manuel Cazurro l'any 1912, es tracta novament d'una galeria catalana, que, com totes les d'aquest estil arquitectònic es de l'era neolítica final - calcolítica inicial, </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">entre el 3000-2700 a.n.e. </span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Consta d'una obra tumular de tendència circular amb restes d'anell de contenció de 8/9 metres de diàmetre, i una cambra sepulcral que mesura internament 1.90 metres de longitud, 80 centímetres d'amplada i 1 metre d'alçada. Pel que fa al que queda de corredor, es documenten 70 centímetres de llargada conservada, 80 centímetres d'amplada i 70 d'alçada.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">També fou excavat per Lluís Esteva l'any 1965, també en aquest cas, sense cap troballa arqueològica a documentar.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Tornem de nou al camí i caminem una miqueta més, no pas gaire, uns 300 metres, per a trobar el següent megàlit, aquest a mà esquerra del camí i més difícil de trobar, car que els matolls existents tapen part de les minses restes del dolmen.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHAnTkmRW_oOzIiwtF13Ylmp1Oke_34thOjZbVTjIep5ACYAQHWrwUAS_LloMpL397Sk3eeefnKc-rsO8wuSt9KhL4DslmoIDhLqyekPDxK0-0MNg6yQjmcXabAEGtWDj9E8g1cQH1YHmFPlt-WeHiE3vd4LnBvCZIoc0izdstQdIMsx4o_uHnTLhCKCPD/s640/CIMG9860.1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHAnTkmRW_oOzIiwtF13Ylmp1Oke_34thOjZbVTjIep5ACYAQHWrwUAS_LloMpL397Sk3eeefnKc-rsO8wuSt9KhL4DslmoIDhLqyekPDxK0-0MNg6yQjmcXabAEGtWDj9E8g1cQH1YHmFPlt-WeHiE3vd4LnBvCZIoc0izdstQdIMsx4o_uHnTLhCKCPD/w400-h300/CIMG9860.1.jpg" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">El sepulcre de les Maries, anomenat així perquè hi havia dues Maries a l'equip que el va excavar, és el més modern de tota la ruta pel que fa a la seva descoberta, ja que no es té cap notícia d'ell fins l'any 2011.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Les poques restes que en queden no permeten veure fàcilment la seva tipologia, però es veu que tenia corredor i que devia ser de dimensions considerables, ja que les restes visibles fan 5.20 metres de llargada, 2.00 metres d'amplada i 78 centímetres d'alçada. Podria tractar-se d'una galeria coberta o catalana.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Tot i això, en Josep Tarrús i l'Enric Carreras no l'inclouen al recull dolmènic català de l'any 2022. Nosaltres creiem que documentant-se una amplada, ben bé es podria tractar d'un corredor d'accés, pel que sí que el deixem al nostre blog, encara que </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">a l'excavació no es va trobar res, fet pel qual no es pot datar</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"> amb exactitud, però per la probable tipologia del megàlit, podria ubicar-se cap el 3000-2700 a.n.e.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Per enèsima vegada, retornem a la pista i aquest cop haurem de recòrrer quilòmetre i mig abans de trobar el següent sepulcre. No deixarem les marques blanques i grogues, però hem d'anar amb compte, ja que hem de deixar la pista que seguíem i agafar un corriol. Si no perdem de vista les marques, no té pèrdua.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBhN-UbGC95tInd3hVr4NobnDRnTqETl6oiMX8GYpDoEjX_8_7k5TOgUyvVrdmzuZ_VrjBiVHAIHuk7i4lWoSVdS_fqI_KlWYU5RnhxgNmpwtUAfuRRWtrB2MRVhSpf_mln2PxLibYD8lWOQJe2AO_xjDfmtOMVuP7wXUloYQ67jNYUrNBnGXc9UbLdBrC/s2560/CIMG9865.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="2560" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBhN-UbGC95tInd3hVr4NobnDRnTqETl6oiMX8GYpDoEjX_8_7k5TOgUyvVrdmzuZ_VrjBiVHAIHuk7i4lWoSVdS_fqI_KlWYU5RnhxgNmpwtUAfuRRWtrB2MRVhSpf_mln2PxLibYD8lWOQJe2AO_xjDfmtOMVuP7wXUloYQ67jNYUrNBnGXc9UbLdBrC/w400-h300/CIMG9865.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Maties Pallarés, l'any 1923, fou qui descobrí la galeria catalana de Serra Mitjana o Portell de Sant Jaume, que també està datat, segons el seu estil, entre el Neolític final - Calcolític inicial, vers el 3000-2700 a.n.e. El corredor és prou visible, tot i que quan hi vam anar era molt emboscat i vam fer les fotos com vam poder, a banda que llavors la visita de megàlits no era com és ara per a nosaltres, que ja en tenim més experiència i un pèl més de nocions megalítiques.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El túmul que suporta el sepulcre és de 7/8 metres de diàmetre amb restes de l'anell de contenció. La cambra sepulcral</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> amida 1.</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">30 metres de llarg, 90 centímetres d'ample i 1.20 metres d'alçada. El que queda del corredor d'accés mesura 80 centímetres de llargada, 90 centímetres d'amplada i 70 d'alçada conservada.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Va ser excavat per Maties Pallarés el mateix any del seu descobriment recuperant-hi fragments ceràmics a mà. Esteva, el 1965, també ho va fer, obtenint els mateixos resultats pel que fa a les troballes arqueològiques.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Un mig quilòmetre endavant, ens trobem amb l'últim dels megàlits de la ruta d'avui, el que rep el nom de la Roca de l'Aglà o Roca de la Gla, d'entre altres, que el vam tornar a visitar a dia</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"> 03/08/2023, pel que aprofitem per actualitzar l'entrada i, ja de pas, inserir diverses inscultures que vam veure aquest dia.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY_-jZk2fYfUsBb9PAqsCP1zUZUKVGcbrtmlvxZdmDv7wSvoI_dj8lEcMKYfk4azeXM5QPZO4Q-Jo4wFuDjd5e6vUePEoUvuTEeZk0zK2pUbpW98pgeKbXlqoZUQZKUW7zODAxVpb8eYDln3AOD469orE5HpB8tPPvybWOcoGou0JHqB6PPZ213CpkVqlP/s4898/IMG_3498.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY_-jZk2fYfUsBb9PAqsCP1zUZUKVGcbrtmlvxZdmDv7wSvoI_dj8lEcMKYfk4azeXM5QPZO4Q-Jo4wFuDjd5e6vUePEoUvuTEeZk0zK2pUbpW98pgeKbXlqoZUQZKUW7zODAxVpb8eYDln3AOD469orE5HpB8tPPvybWOcoGou0JHqB6PPZ213CpkVqlP/w400-h266/IMG_3498.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Fou Manuel Cazurro el qui el va descobrir l'any 1912 i es tracta, com la majoria dels seus companys, d'una galeria catalana, arquitectura que indica que la seva època de construcció fou el període del Neolític final al Calcolític recent, cap el 3000-2700 a.n.e.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Té una obra tumular de 8/9 metres de diàmetre amb senyals de l'anell de contenció extern, i la cambra sepulcral que suporta fa 1.20</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> metres de longitud per 70 centímetres d'amplada i 1.05 metres d'alçada màxima. Del corredor, que cal dir que</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"> han desaparegut lloses d'aquest entre l'any 1983 i el 2013, se'n documenten unes dimensions de 1.80 metres de llarg, 70 centímetres d'ample i 80 centímetres d'alçada conservada.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Fou excavat l'any 1965 per Esteva, recuperant-hi un fragment de ceràmica a mà, i, a la visita del GESEART el dia 05/05/1989, es van recollir tres fragments més de ceràmica a mà sobre el túmul.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Aquí és on vam fer una de les parades principals el dia 03/08/2023, ja que es documenten nombrosos gravats a 190 metres a la rodona i, sent així, ens vam dedicar una estona a buscar-ne alguns (molt divertit pels nens).</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">El primer que veiem és una petita cassoleta just al bloc rocós del darrera, l'assenyalo amb la punta del peu. Com es pot veure, la part superior de la cassoleta ha desaparegut degut al trencament de la superfície rocosa. Nosaltres l'anomenarem Inscultures de la Roca de l'Aglà III, grup II, tot i que només vam saber veure aquesta, clar que tampoc vam escalar el gran roc (és possible, i bastant típic que a la part superior n'hi hagi més).</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjul1Key9BTBdf3XXmwuFbC9Ui5V5GfHwlqLCft4mrPPdsWY0QZNPX6zNf_Pe1LhEd3wxhT_HGrW5jZJ7EW1POSnJfc6EITl3Caj4f8tbKU1OxJyDiGPrrFETfDtBkZVjIYn1ebAXKzoLjcpu75uF676Ex9zZidwwb105REInMa5WjirREBkAKp916An9Je/s5184/IMG_3506.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjul1Key9BTBdf3XXmwuFbC9Ui5V5GfHwlqLCft4mrPPdsWY0QZNPX6zNf_Pe1LhEd3wxhT_HGrW5jZJ7EW1POSnJfc6EITl3Caj4f8tbKU1OxJyDiGPrrFETfDtBkZVjIYn1ebAXKzoLjcpu75uF676Ex9zZidwwb105REInMa5WjirREBkAKp916An9Je/w400-h266/IMG_3506.JPG" width="400" /></a></p><span><p style="font-family: georgia; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Per nosaltres, no hi ha cap tipus de dubte de la seva autenticitat, creiem que la degradació que ha patit superficialment el roc fa que tingui aquest aspecte amb els angles superiors tant rectes. Es poden veure a la fotografia diversos esclats de la roca.</span></p><p style="font-family: georgia; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Un cop a casa, hem trobat gran quantitat de gravats documentats (molts més dels que vam veure), al llibre "Dòlmens, Coves i Menhirs", d'en Pau Roig i en Xavier Niell, gran expert de la zona. El primer és una cassoleta, que la situa 7 metres del sepulcre, i que podria ser aquesta, però quan encara restava menys deteriorada, tot i que ja esmenta que en aquell moment ja patia una forta degradació.</span></p><div style="font-family: georgia; text-align: justify;">Tot seguit, ens criden els nens, que es trobaven en un gran bloc rocós uns metres dins el bosc, perquè havien trobat això (ja saben el que han de buscar, ja).<p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEjg9Vg4MxM4Md7c_b2bjfogRfsLCvogZKaQL-nmPV4HOSxhbwqxHA_3jrgdmnCgnR5avG5UNjgtskZd27qBch0olpEL7bHZDyysxw9HAvjFOdPp8clwywNnulQGuXI98CsnLveDSNRwCcNzIMI91I7BjoWr8WQ59nmd-JeODVrpoY5um38P0o7BjL6YW4/s1296/IMG_3509.1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="864" data-original-width="1296" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEjg9Vg4MxM4Md7c_b2bjfogRfsLCvogZKaQL-nmPV4HOSxhbwqxHA_3jrgdmnCgnR5avG5UNjgtskZd27qBch0olpEL7bHZDyysxw9HAvjFOdPp8clwywNnulQGuXI98CsnLveDSNRwCcNzIMI91I7BjoWr8WQ59nmd-JeODVrpoY5um38P0o7BjL6YW4/w400-h266/IMG_3509.1.jpg" width="400" /></a></p></div><p style="clear: both; font-family: georgia; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Podem veure clarament tres maquíssimes cassoletes, dins un panell inclinat. Les anomenem gravats de la Roca de l'Aglà IV, del grup III. Dins el mateix gran bloc, el "nanus" troben els gravats V, del grup III.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAUu3QmyuXH84-hYv7pbF2ewpMRHWxbEZ3627UThNps7chb4burFPfoysdDmD2uGuHz60xTEpTK-FsZAimtQ-okeoYwmsGxuD436f4jJ6PIWYpbKML2qAGzgKbNeW7ub55fMw2-xYDEncCnBDUXHUklKI5ABQNchK2OoKDc4BODsdkShLLDG1mPaghhM74/s5184/IMG_3512.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAUu3QmyuXH84-hYv7pbF2ewpMRHWxbEZ3627UThNps7chb4burFPfoysdDmD2uGuHz60xTEpTK-FsZAimtQ-okeoYwmsGxuD436f4jJ6PIWYpbKML2qAGzgKbNeW7ub55fMw2-xYDEncCnBDUXHUklKI5ABQNchK2OoKDc4BODsdkShLLDG1mPaghhM74/w400-h266/IMG_3512.JPG" width="400" /></a></span></p></span><p style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">En aquest tram de roc, es presenten dues cassoletes, prou grans i profundes.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Tornem al camí principal i l'emprenem com quan anàvem abans, cap a l'església de Fitor, i, als pocs metres, veurem a la dreta un plafó informatiu indicant el lloc del que nosaltres bategem com a inscultures de la Roca de l'Aglà, grup I, on hi ha dos conjunts de cassoletes que es veuen a simple vista... si busques bé, pot ser que n'hi hagi més.</span></p><div><span><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;">El primer conjunt, que hem anomenat com a inscultures de la Roca de l'Aglà I, es troba a la part superior d'un roc a tocar de la pista.</span></p><p style="clear: both; font-family: georgia; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"></span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1HQ8B0CsRkB_DTRIH_PGTEB1eRJTjv7py6hdFB0XNasZFNV8Bqg3IpUUKhTxHgaFubptxwbddngimkQdcI9P9-nd7JF_G7LxlOOMWNZI_r1ufKiyizEiRatA1tV9_AoGamMPuUuYyHTdvvP-YD2Pk3VI0Q9yO5Xr4Fz9romKk1PpTQFR7An1Cw9pS3Im7/s1296/IMG_3492.1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="864" data-original-width="1296" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1HQ8B0CsRkB_DTRIH_PGTEB1eRJTjv7py6hdFB0XNasZFNV8Bqg3IpUUKhTxHgaFubptxwbddngimkQdcI9P9-nd7JF_G7LxlOOMWNZI_r1ufKiyizEiRatA1tV9_AoGamMPuUuYyHTdvvP-YD2Pk3VI0Q9yO5Xr4Fz9romKk1PpTQFR7An1Cw9pS3Im7/w400-h266/IMG_3492.1.jpg" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; font-family: georgia; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Com a mínim, n'hi ha 3 de clares, i diverses de dubtoses, aquestes últimes podrien haver estat ben clares i s'han anat erosionant </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">amb el temps</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">, o bé que fossin més petites o incipients.</span></p><p style="clear: both; font-family: georgia; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">I just darrere seu, en un bloc estintolat a terra, veiem la clara cassoleta de la Roca Aglà II.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdF9cTYgyNerTukqAxOEccj_7ej_SkLqM6NSYUmACVRYOmize7d2gz8JdNaHLhZDHCbXoYbb5KvXcwkUK8Obf2MKQaTtefksDDnRVGaGqvSI9iyCxF41c8Z5BTYr6OR4LXdiCSCGzTRWCzn52cNv3M1jR05yaUaObnKz4pBqaPTCUNShaPENDvXS4zCsrQ/s1296/IMG_3493.1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="864" data-original-width="1296" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdF9cTYgyNerTukqAxOEccj_7ej_SkLqM6NSYUmACVRYOmize7d2gz8JdNaHLhZDHCbXoYbb5KvXcwkUK8Obf2MKQaTtefksDDnRVGaGqvSI9iyCxF41c8Z5BTYr6OR4LXdiCSCGzTRWCzn52cNv3M1jR05yaUaObnKz4pBqaPTCUNShaPENDvXS4zCsrQ/w400-h266/IMG_3493.1.jpg" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"></span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;">Aquí se'n veu una de prou grossa i ben definida, que també ens sembla que surt esmentada per en Xevi i en Pau, però bé, com he dit abans, ell documenta inscultures a uns 190 metres a la rodona del megàlit, i parla d'un total de 9 conjunts.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Creiem que totes aquestes inscultures han de ser coetànies al sepulcre de la Roca de l'Aglà, pel que els col·loquem temporalment a finals del Neolític - inicis del Calcolític, vers el 3000-2700 a.n.e., tot i que en Xavier Niell i el Pau Roig esmenten que, pel tipus de gravat, ha de ser del 3000 al 2200 a.n.e., encara que no descarta la idea que es fessin al Bronze inicial, vers el 2200-1800 a.n.e.</span></p><p></p></span><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Continuem el camí que ens portarà de nou fins a l'església de Santa Coloma de Fitor, on tenim el cotxe.</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> Malgrat que encara hi ha algun indret més que podríem visitar, ha aparegut una pluja tímida i ens toca fer els dos últims quilòmetres més ràpid del que voldríem, no fos cas que apretés!!</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El 24/10/2015, vam tornar a passar per aquella zona, aquesta vegada com a boletaires, i vam aprofitar per a visitar un possible sepulcre que ens havíem deixat, les minses restes del dolmen de les Tres Finques o Pedra Dreta de les Tres Finques, situat just a l'altra banda del camí on trobem el dolmen de Tres Caires. Actualment, es tenen dubtes de si és un menhir o un dolmen.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcNVPSv_ED6TvdduI8OdVE_BesaX-2MhEku3XVANDaJMFoNcZCKSGTSZsMPNlBDV3_Lt8JvveHFYCGMFne_gJdEpQB_w_iWmZRjNQpnmvwQG6-SBHTt1RkyrDcf262SEblZvxS5z6Nvyf6X_1DGIEmpK4YUHRK2B4T6pEJckmWu2YCe4xTSyExHL4NMxio/s3648/SAM_7897.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2736" data-original-width="3648" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcNVPSv_ED6TvdduI8OdVE_BesaX-2MhEku3XVANDaJMFoNcZCKSGTSZsMPNlBDV3_Lt8JvveHFYCGMFne_gJdEpQB_w_iWmZRjNQpnmvwQG6-SBHTt1RkyrDcf262SEblZvxS5z6Nvyf6X_1DGIEmpK4YUHRK2B4T6pEJckmWu2YCe4xTSyExHL4NMxio/w400-h300/SAM_7897.JPG" width="400" /></a></span></p><span style="font-family: georgia;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Del tros de roc, no se'n sap gaire, però, per la seva morfologia, se li pot suposar que hauria estat la llosa de capçalera d'un malmès dolmen o, com hem dit abans, tractar-se d'un menhir. Les dimensions que es documenten són de 1.70 metres d'alçada, 1.54 d'amplada i té un gruix de 0,50 metres.</span></div></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">En Carreras i en Tarrús no el col·loquen al seu inventari dolmènic del 2022, ja que el veuen molt dubtós i fan referència a una fita moderna piramidal, segons Vidal el 1850.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Per si teniu ganes de més, ben proper a tots aquests megàlits es poden trobar un gran nombre de sepulcres tot seguint les rutes de Forallac: </span><a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2014/03/dolmens-de-fitor-i.html" style="font-family: georgia, "times new roman", serif;" target="_blank">Dòlmens a Forallac I</a><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">, </span><a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2014/08/dolmens-de-sant-pol-de-la-bisbal-i.html" style="font-family: georgia, "times new roman", serif;" target="_blank">Dòlmens a Sant Pol de la Bisbal i Forallac III</a><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"> i </span><a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2015/11/dolmens-menhirs-i-inscultures-fitor-iv.html" style="font-family: georgia, "times new roman", serif;" target="_blank">Dòlmens, menhirs, inscultures i l'alineament, a Forallac IV, Vall-Llobrega i voltants</a><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: justify;"><br /></span></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><span style="font-family: "georgia";"><em>Coordenades </em></span><em style="font-family: georgia;">UTM(ETRS89)</em><em style="font-family: georgia;">:</em></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia";"><em><br /></em></span></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia";"><em>Doctor Pericot: 31T 506048 4641207</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia";"><em>Cista del Clot del Llorer: 31T 506334 4641133</em></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia";"><em>Tres Peus: 31T 506852 4640759</em></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia";"><em>Serra d'en Cals: 31T 506928 4640784</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia";"><em>Tres Caires: 31T 506999 4640740</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia";"><em>De les Maries: 31T 507148 4640677</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia";"><em>Serra Mitjana o Portell de Sant Jaume: 31T 507819 4640820</em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia";"><em>Roca de l'Aglà o Roca de la Gla: 31T 508106 4640531</em></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><i>Inscultures de la Roca de l'Aglà I: </i></span><span style="font-family: georgia;"><i>31T 508090 4640483</i></span></div><div style="text-align: center;"><i style="font-family: georgia;">Inscultures de la Roca de l'Aglà II: 31 T 508090 4640482</i></div><div style="text-align: center;"><i style="font-family: georgia;">Inscultures de la Roca de l'Aglà III: 31T 508098 4640526</i></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><i>Inscultures de la Roca de l'Aglà IV: </i></span><span style="font-family: georgia;"><i>31T 508076 4640543</i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><i>Inscultures de la Roca de l'Aglà V: </i></span><span style="font-family: georgia;"><i>31T 508073 4640538</i></span></div><div style="text-align: center;"><em><span style="font-family: "georgia";">Pedra Dreta de les Tres Finques: 31T 507024 4640797</span></em></div>
</div>
</div>
</div>Cristina Cabañas Benéitezhttp://www.blogger.com/profile/14210102643967673633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-21400810537619773882023-08-03T09:00:00.000+02:002023-08-25T10:25:54.716+02:00Dòlmens a Forallac I<p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Primera ruta a Forallac, en la que vam enganxar un gran dia, ni fred, ni calor, s'estava la mar de bé caminant per la muntanya. I ser a les Gavarres i no aprofitar per visitar algun sepulcre amb la quantitat que hi ha per aquesta zona seria tot un sacrilegi.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Així doncs, comencem la ruta deixant el cotxe a l'aparcament que hi ha </span><span style="font-family: georgia;">a l'església de Santa Coloma de Fitor. L'església és romànica i té el seu encant, però per mi està un pèl massa restaurada... a dia 03/08/2023, que actualitzem l'entrada, hi ha un restaurant al que devia de ser la rectoria.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Bé, comencem la ruta pel dolmen del Llobinar, que es troba fàcilment seguint les indicacions que hi ha davant de l'església, és un caminoi senyalitzat, que surt a tocar de la seva porta.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmvRLBriQXpZKfPlLw8bRjAJJ6g1wED_MZKXCdF9KSs3ibBehrWrF30mI0_oo-gpMkcFJoeiVEcPpPmMxc2zoQ5JpzPQtneo4k25WzW7PGIvKMIB0Srraoquz7NAhgokmFQZCLTmhk8v4v6jYblCcy93JviGtn5PTWDEZGXftnV4_0QLHdMq2e4URbcP1K/s4898/IMG_3556.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmvRLBriQXpZKfPlLw8bRjAJJ6g1wED_MZKXCdF9KSs3ibBehrWrF30mI0_oo-gpMkcFJoeiVEcPpPmMxc2zoQ5JpzPQtneo4k25WzW7PGIvKMIB0Srraoquz7NAhgokmFQZCLTmhk8v4v6jYblCcy93JviGtn5PTWDEZGXftnV4_0QLHdMq2e4URbcP1K/w400-h266/IMG_3556.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Aquest megàlit és un sepulcre de corredor, que es troba al centre d'una obra tumular de 7/8 metres de diàmetre, amb restes de l'anell de contenció extern. La cambra té unes dimensions de 2.12 metres de llargada, 85 centímetres d'amplada i 95 centímetres d'alçada màxima conservada.</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> Antigament, també conservava visible el passadís d'entrada, que, com la cambra, era enllosat.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Segons en Xavier Niell Ciurana, el megàlit fou saquejat contínuament vers la dècada del 1930, i els arqueòlegs no van saber de la seva existència fins el 1950, tot i que hem trobat documentat que el seus descobridors foren en Esteve Pericay i en Josep Botey i Riera l'any 1955.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Tot i això, no fou excavat fins l'any 1965 pel Lluís Esteva. </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">A aquesta excavació, es va trobar divers material, del que cal destacar 2 fragments ossis, 2 ganivets de sílex, 8 denes discoïdals de pedra, de color gris clar i 21 fragments de ceràmica a mà, que part d'ells correspondrien a 2 olletes del Neolític final.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Tant en Xevi, com en Carreras i en Tarrús, el daten vers el Neolític d'entre el 3400-3200 a.n.e., crec que segons les datacions aportades pels trossos d'os recuperats.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">També segons en Xevi, a 10 metres al nord-est, hi ha 2 blocs amb 5 cassoletes insculpides, que no vam veure... per la propera excursió a la zona.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">El que sí vam veure, a uns 50 metres del megàlit, tornant pel caminoi pel que hem vingut (també es pot arribar a l'inrevés), dins un aflorament, també a tocar d'aquest, diverses cassoletes, reguerons, formant una gran T i una gran concavitat de 50 centímetres de circumferència i 20 de fondària, amb una cassoleta amb regueró al fons sortint del roc, al més pur estil pedra de sacrificis.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPToHVn07sKxJ9e2mMvpNmn_LnPVqoLSU9CO8J5VsGwL86vnng9oIPGVf7TP3xydtA-sukNocy_1qwZbwTBD3iaMtOrj8Q28JIdek_osvw5Z-HrC4DISAzhB24Z102DBQbvXO7IciivVKtbN6BMXrR_wQoIIxqprBIPoRoo5z10Okba3fup1LeA4vm50ij/s4128/20230803_124238.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2322" data-original-width="4128" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPToHVn07sKxJ9e2mMvpNmn_LnPVqoLSU9CO8J5VsGwL86vnng9oIPGVf7TP3xydtA-sukNocy_1qwZbwTBD3iaMtOrj8Q28JIdek_osvw5Z-HrC4DISAzhB24Z102DBQbvXO7IciivVKtbN6BMXrR_wQoIIxqprBIPoRoo5z10Okba3fup1LeA4vm50ij/w400-h225/20230803_124238.jpg" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia";">Aquest roc, conegut com a Inscultures de Llobinar, Roc del Llobinar o Pedra de sacrificis, va ser descobert per l'Enric Carreras i en Dídac Piñero l'abril del 1989. H</span><span style="font-family: georgia;">a estat estudiat, com tots els de la zona, per en Xevi, que ens aporta gran quantitat d'informació al seu llibre Dòlmens, Coves i Menhirs, escrit juntament amb en Pau Roig. </span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span>Segons ells, l'aflorament mesura 1.30 metres de llargada per 1 metre d'amplada i presenta un total de 13 cassoletes i 2 reguerons llargs units, formant la T que dèiem abans. Per aportar més llum a aquest insculpit roc, inserim aquest calc, extret de l'article "Aportacions al coneixement dels gravats prehistòrics dels massissos de les Gavarres i de Begur (Girona)", d'Enric Carreras i Josep Tarrús, com a membres del GESEART, i Carles R</span><span style="background-color: white; color: #222222; text-align: left;">oqué i Lluís Pallí de la Universitat de Girona.</span></span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia";"></span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia";"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9jlqT857z-rcUlEb8Dz-W7jGhEVYi3k8707cxDcskLHJ3EabC0KtRz-uO5cSC1vfMSgwoz-M2C6rYQlj7O-O2l57PJNVYuxHp7uglTbi87alxdSaNPfVEC0r6BO_4mlZmylZ47uH6znMG65GGycXPes4XettrTErFAYcX2kY2Kf2s4hYQXkDaV0uOK0vN/s529/Pedra%20Llobinar.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="524" data-original-width="529" height="317" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9jlqT857z-rcUlEb8Dz-W7jGhEVYi3k8707cxDcskLHJ3EabC0KtRz-uO5cSC1vfMSgwoz-M2C6rYQlj7O-O2l57PJNVYuxHp7uglTbi87alxdSaNPfVEC0r6BO_4mlZmylZ47uH6znMG65GGycXPes4XettrTErFAYcX2kY2Kf2s4hYQXkDaV0uOK0vN/w320-h317/Pedra%20Llobinar.JPG" width="320" /></a></span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia";">Ara, anem a veure un altre sepulcre, per nosaltres un dels més espectaculars de la contrada, el dol</span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">men de Mas Estanyet. És complicat explicar com arribar, però la masia de Mas Estanyet sí que està senyalitzada, pel que anem en aquesta direcció.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Però a mig camí, quan veiem un camí que surt a la dreta amb pal senyalitzador de Fitor, Fonteta i Mas Cabré aturem el cotxe a un eixamplament de la pista que hi ha a mà esquerra. A peu, continuem uns metres pel bosc, pujant al petit turó, que hi ha just al costat de la pista tal i com veníem, tot trobant les minses restes del sepulcre del Saplà de ses Bruixes (l'indret és diu plaça de les bruixes) o Pla del Descàrrec.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGWV3GiGt_1e49GqUp4y77Vlgn4CA_t6-lLU6CJuTT_zz_i_uY_P7kougHYSsMSWg3YkqUsLso_ibfxeT5OIecUWLpBBUeMrrRxIgAWBz1-cyU5OcJGIlbBz-WCyW10d3pBSSu2IbaL64UOKpiKaXupFLnlY0yMRy8mg3TFuREi4IMZMPQkFVSL8U4_prX/s4128/20230803_115653.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2322" data-original-width="4128" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGWV3GiGt_1e49GqUp4y77Vlgn4CA_t6-lLU6CJuTT_zz_i_uY_P7kougHYSsMSWg3YkqUsLso_ibfxeT5OIecUWLpBBUeMrrRxIgAWBz1-cyU5OcJGIlbBz-WCyW10d3pBSSu2IbaL64UOKpiKaXupFLnlY0yMRy8mg3TFuREi4IMZMPQkFVSL8U4_prX/w400-h225/20230803_115653.jpg" width="400" /></a></span></p><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><div style="text-align: justify;">Fou descobert fa poc, no sabem pas quan exactament, però el que sí sabem és que Albert Segués Sais, el seu descobridor, l'ensenyà a l'arqueòleg Daniel Punsetí l'octubre del 2005.</div></span><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">En Xavier Niell, en documenta una llosa clavada a 5 metres de distància d'aquestes que formen l'angle, a banda de documentar també el bloc granític que es veu a la dreta. Pel que fa a en Carreras i en </span><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Tarrús, dubten sobre la tipologia: entre galeria catalana i cista. Segons ells, la cambra sepulcral amida 1.40 metres de llargada, 1.10 d'amplada i resten 25 centímetres d'alçada; òbviament, excepte l'alçada, les mides no són les que es veuen, no sabem si és que van gratar el terra tot reseguint-les o és que fa uns pocs anys es veia millor.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">En referència als dubtes d'en Carreras i en Tarrús, nosaltres, que no som arqueòlegs, pensem que la llosa clavada a 5 metres, deuria de ser part d'un corredor, pel que no estaríem parlant d'una cista.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAZnXmQYbp1bnMxHji_TFTIbfWrvpGhH3Kby4yZ2sQcx2Wtwd4HjOL1yFWE9tmpfL81g9X8b8FGA71xasQBNxvVA4-VkMD8jIdL8AVTjS2C-wtXK7CYlJAxCPyV8m8mNubMt-1QtgGe8ZuT8RdhWhlIZoYUOm4bFYPCpciOpxABKNn1F1G5uylO4wpYL5w/s620/20230803_120104.1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="620" data-original-width="349" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAZnXmQYbp1bnMxHji_TFTIbfWrvpGhH3Kby4yZ2sQcx2Wtwd4HjOL1yFWE9tmpfL81g9X8b8FGA71xasQBNxvVA4-VkMD8jIdL8AVTjS2C-wtXK7CYlJAxCPyV8m8mNubMt-1QtgGe8ZuT8RdhWhlIZoYUOm4bFYPCpciOpxABKNn1F1G5uylO4wpYL5w/w226-h400/20230803_120104.1.jpg" width="226" /></a></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Ara sí, seguim el camí cap a Mas Estanyet, avançant tot rectes per la pista i, poc abans d'arribar a la moderna edificació, on el camí fa una corba a l'esquerra i tot seguit una a la dreta, surt al seu inici un camí que t'apropa al megàlit, en 1.4 quilòmetres tot seguint la bifurcació que hi ha a mig camí, cap a l'esquerra. Aquí deixem el cotxe, al voral del camí a una corba també a l'esquerra, corba on també arriba un altre caminoi, per la seva dreta. A peu, emprenem el camí per on hem vingut i a menys de 10 metres del cotxe veurem un camí que surt, ara a la nostra dreta, aquest és el que et duu al megàlit en 100 planers metres.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"></span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEFKcSftxpdkvpezepr3exUn531b8JHorSvq3N5ysaIpfhlpRKIrk5i0HcPBIPyNJbk6I7g7RKODrMQDSSDrvqRr9rbZzzImcGCJNxL4Gp1KghyaxdB4EJue80zuVhxk_HIW5J3lFY1-er_Tn72qGgllFyf9mwoRA7nXZmecBTxEr6nQJbfx4fA70pRVpe/s2560/CIMG8200.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="2560" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEFKcSftxpdkvpezepr3exUn531b8JHorSvq3N5ysaIpfhlpRKIrk5i0HcPBIPyNJbk6I7g7RKODrMQDSSDrvqRr9rbZzzImcGCJNxL4Gp1KghyaxdB4EJue80zuVhxk_HIW5J3lFY1-er_Tn72qGgllFyf9mwoRA7nXZmecBTxEr6nQJbfx4fA70pRVpe/w400-h300/CIMG8200.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Fou descobert l'any 1969 per Joan Botey i Serra i el seu fill, que van informar a Lluís Esteva, que el va excavar i restaurar. És realment preciós, ja que l'estat de conservació permet veure perfectament totes les parts d'una galeria coberta. Conserva també bona part del cròmlec de contenció i del túmul d'uns 7/8 metres de diàmetre, sent aquest prou peculiar, ja que té radials intercalades, molt clares, sobretot 2 de la part posterior del sepulcre.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTjLUTGP2Hfj7RkNH5jGu3alfGmlNpbyZoH-Tsm9crNZ0VSb-uGZgUbxV9-Ta_JlGyM7LReyJaX6dbmPW0R_fSFJFuHxcHtrR67MCE88x12tdNuACOJLShCacrKYQrdi40ldGCkuVYS7YQJVUEYZQncgDTJtLJ_c3NSqZCOFzeraTsQyBkEjxpwVvM6Wrb/s2576/20230803_142713.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1932" data-original-width="2576" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTjLUTGP2Hfj7RkNH5jGu3alfGmlNpbyZoH-Tsm9crNZ0VSb-uGZgUbxV9-Ta_JlGyM7LReyJaX6dbmPW0R_fSFJFuHxcHtrR67MCE88x12tdNuACOJLShCacrKYQrdi40ldGCkuVYS7YQJVUEYZQncgDTJtLJ_c3NSqZCOFzeraTsQyBkEjxpwVvM6Wrb/w400-h300/20230803_142713.jpg" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">El megàlit en sí és bastant llarg si el comparem amb la seva alçada, fa 4.60 metres de llargada, 85 centímetres d'ample i 70 centímetres d'alçada conservada. A la llosa de coberta, en Xavier Niell documenta dues cassoletes, a banda de la gran quantitat de gravats que nosaltres desconeixíem pels voltants (documentats per Tarrús, Carreras, Roqué i Pallí, i anteriorment d'altres per Lluís Esteva), i que visitarem quan ens sigui possible. En Xevi data el megàlit entre el 3000 i el 2500 a.n.e., mentre que en Carreras i en Tarrús ho fan del 3000 al 2700, de fet, el posicionen igual, uns utilitzant l'antiga datació de l'etapa neolítica i altres amb la nova. </span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">A l'excavació d'Esteva, sorgiren bastants restes, entre les que destaquen restes òssies humanes, una corona de queixal, 70 fragments ceràmics de l'era i un tros de molí manual de granit.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">A 150 metres a la rodona del sepulcre, es poden observar gran quantitat de cassoletes insculpides, de les que en vam veure unes poques.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Aquestes són visibles des del mateix camí que et duu al dolmen, uns metres abans d'ell. El primer roc té una cassoleta de 12 centímetres de diàmetre i 5 de profunditat, i a l'altre n'hi ha dues, d'entre 6 i 8 centímetres de diàmetre i uns 3 centímetres de fondària, en aquest roc mateix, ja vam veure petites marques d'inicialització d'una cassoleta, i hem de dir que en Xevi en documenta 3 més de dubtoses en aquest petit roc. Igual que un dels rocs tumulars on la Cris va trobar indicis d'una futura cassoleta.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJstfKqqB28eClWMxhOUw05eqsj4VeHNof5JxDynI1HfGykNGkJB8HG8onFGs2knrlfTYqWU8_st9Cs6xgB6pwW1HCHgr8TNcbH_ggTill5Qv0TLru9r1zqn8IWk48gYDWBfE527wywfkpBUhAN_HYmQ3ZH8FSTMXfRLEplOSg8rMB2dGnH5ZgDwPb_wRg/s1296/IMG_3594.1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="864" data-original-width="1296" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJstfKqqB28eClWMxhOUw05eqsj4VeHNof5JxDynI1HfGykNGkJB8HG8onFGs2knrlfTYqWU8_st9Cs6xgB6pwW1HCHgr8TNcbH_ggTill5Qv0TLru9r1zqn8IWk48gYDWBfE527wywfkpBUhAN_HYmQ3ZH8FSTMXfRLEplOSg8rMB2dGnH5ZgDwPb_wRg/w400-h266/IMG_3594.1.jpg" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;">Ara, anem a cercar unes de segures, que havíem llegit i vist en un llibre... no recordo quin, però sabíem que era tot seguint el camí en la mateixa direcció uns metres més, quan aquest fa una lleugera pujada, i, a uns 85 metres de camí des del dolmen, ens endinsem al voral esquerre del camí, baixant a un roc repenjat al mateix voral en el que veiem diverses petites cassoletes, que no són pas les que ja havíem vist a alguna fotografia.</span></p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCybW8fbjDOXITaZQzRRukXWVbLPtUfYMNnNShpMFG0nwjdn-JIYYQpaMc_dXPpa4ryd_qFy5ORBBuFctzkQI6QORgaP5XaIL7tidFas2QCyDjQnH7RVGavL12qHGIqoxB8B5DRsOziwWXO2TNuiiLI9YbxsjsQfkTNtQEvwpqMO4tAWsX7vFP0dp6AEzz/s1296/IMG_3605.1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="864" data-original-width="1296" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCybW8fbjDOXITaZQzRRukXWVbLPtUfYMNnNShpMFG0nwjdn-JIYYQpaMc_dXPpa4ryd_qFy5ORBBuFctzkQI6QORgaP5XaIL7tidFas2QCyDjQnH7RVGavL12qHGIqoxB8B5DRsOziwWXO2TNuiiLI9YbxsjsQfkTNtQEvwpqMO4tAWsX7vFP0dp6AEzz/w400-h266/IMG_3605.1.jpg" width="400" /></a></p><p style="text-align: justify;">Pugem de nou al camí principal per a seguir la cerca de la desitjada roca, i la trobarem a uns 20 metres en la mateixa direcció que veníem, i, de nou, a l'esquerra del camí, a uns 5 metres d'aquest.</p><p style="text-align: justify;">Segons en Xevi, aquest conjunt és el que ja esmentava Esteva antigament, ja que val a dir que, tot i que resta molt degradat, devia de ser espectacular als seus inicis.</p><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfngZphp6ODqBKM0rwRcvaJy1ciw0Qxclfd8CTONX1RMg4P88k7zuIJ6n2tlQ3t0hrlfgbhZvSom1FhoiDUoSe6PIAqBLp47FIb5bAj7pb2iOZndns8L092b6csu4RaVnmLhsCIy7zY5rUaAikuwkL5QvWoG15XECYM2HxQQZJHY9zO-AALmm27cunxmhx/s1296/IMG_3607.1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1296" data-original-width="864" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfngZphp6ODqBKM0rwRcvaJy1ciw0Qxclfd8CTONX1RMg4P88k7zuIJ6n2tlQ3t0hrlfgbhZvSom1FhoiDUoSe6PIAqBLp47FIb5bAj7pb2iOZndns8L092b6csu4RaVnmLhsCIy7zY5rUaAikuwkL5QvWoG15XECYM2HxQQZJHY9zO-AALmm27cunxmhx/w266-h400/IMG_3607.1.jpg" width="266" /></a></p></span><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Es documenta d'aquest aflorament de 2.10 metres de llargada per 1.30 metres d'amplada, un total de 62 cassoletes de petites dimensions i, immediats a aquest conjunt, se'n documenten, insculpides en 7 blocs, 12 més de segures i 11 de dubtoses.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Aquests gravats podrien ser datats vers el Neolític - Calcolític, entre el 3000-2200, tot i que, com diu en Xevi, també es podrien haver fet a inicis de l'Edat del Bronze, entre el 2200 i el 1800 a.n.e.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ja acabem la caminadeta, aquest amb pressa per tornar al cotxe, que se'ns feia tard per anar a dinar. Recordo un fort pendent de baixada per arribar-hi. És el dolmen d'en Botey, f</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">orça proper al del Mas Estanyet. De fet, hem de seguir endavant per la pista principal i, quan aquesta ja davalla, trobarem a mà esquerra un corriol amb la indicació de dolmen que ens hi acostarà. </span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaI6AHWk7GZu4UyQCebSV-0laFaEHv5XnHCv_GUGF36Skr2tZc9LHEHvJT0zoWruC7Hmmagbp0dze3w9gDguHC2YYTuw3wugRSgU_WfJlrKBp6Novrt876Rd6xa3XmmCCGYvWKxEkIz0fhVHOoO3tuqIreAnqjVdOo2gKqNshicoX_n5zFUoTUdOXPzvTs/s2560/CIMG8194.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="2560" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaI6AHWk7GZu4UyQCebSV-0laFaEHv5XnHCv_GUGF36Skr2tZc9LHEHvJT0zoWruC7Hmmagbp0dze3w9gDguHC2YYTuw3wugRSgU_WfJlrKBp6Novrt876Rd6xa3XmmCCGYvWKxEkIz0fhVHOoO3tuqIreAnqjVdOo2gKqNshicoX_n5zFUoTUdOXPzvTs/w400-h300/CIMG8194.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El sepulcre fou retrobat l'any 1969 per en Joan Botey, d'aquí el seu nom. L'any següent, en Lluís Esteva, l'excavà i el catalogà com a cista megalítica. Avui en dia, i quasi cinquanta anys més tard, Xavier Niell Ciurana i Pau Roig Ros afirmen que és una probable</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> galeria coberta (nosaltres pensem que és una probable galeria catalana), potser per la proximitat amb Mas Estanyet.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Amida 1.50 metres de llargada, 1 metre d'amplada i 85 centímetres d'alçada màxima conservada. Pel que fa al cròmlec, ja no és visible, i del túmul hi ha molt pocs vestigis conservats. Això sí, a </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">la llosa de capçalera, en Xevi documenta dues cassoletes de 7.5 i 8.0 centímetres de diàmetre, per 2 i 3 centímetres de profunditat, que són molt clares i visibles a la fotografia de dalt.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">L'excavació efectuada no va aportar cap material arqueològic d'interès. Tot i això, per l'estil arquitectònic, en Xevi el posiciona temporalment al Neolític final - Calcolític inicial 3000-2700 a.n.e.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Nosaltres en tenim prou per avui, però per si en teniu ganes de més o voleu fer una ruta nova barrejant diverses de les nostres, aquí teniu les rutes properes: <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2014/08/dolmens-de-fitor-ii.html" target="_blank">Dòlmens a Forallac II</a>, </span><a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2014/08/dolmens-de-sant-pol-de-la-bisbal-i.html" style="font-family: georgia, "times new roman", serif;" target="_blank">Dòlmens a Sant Pol de la Bisbal i Forallac III</a><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"> i </span><a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2015/11/dolmens-menhirs-i-inscultures-fitor-iv.html" style="font-family: georgia, "times new roman", serif;" target="_blank">Dòlmens, menhirs, inscultures i l'alineament, a Forallac IV, Vall-Llobrega i voltants</a><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><b><br /></b></span></p>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "georgia";"></span> <span style="font-family: "georgia";"><em>Coordenades </em></span><em style="font-family: georgia;">UTM(ETRS89)</em><em style="font-family: georgia;">:</em></b></div><div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia";"><em><br /></em></span></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia";"><em>Llobinar: 31T 506995 4639149</em></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><i>Inscultures del Llobinar: </i></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 507022 4639078</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>Saplà de ses Bruixes o Pla del Descàrrec: 31T 507959 4638377</i></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia";"><em>Mas Estanyet: 31T 509806 4638948</em></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "georgia";"><em>Inscultures de Mas Estanyet I: </em></span><i style="font-family: georgia; text-align: left;">31T 509810 4638918</i></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "georgia";"><em>Inscultures de Mas Estanyet II: </em></span><i style="font-family: georgia; text-align: left;">31T 509809 4639033 </i></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "georgia";"><em>Inscultures de Mas Estanyet III: 3</em></span><i style="font-family: georgia; text-align: left;">1T 509808 4639049</i></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia";"><em>D'en Botey: 31T 510156 4639117</em></span></div>
Marc Bernal Mañóshttp://www.blogger.com/profile/04105977521089249985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-88810524757059584662023-08-02T17:00:00.001+02:002023-12-06T12:26:09.039+01:00Conjunt d'Ullastret (Ciutats, poblat, necròpoli i pedreres)<div style="text-align: justify;">
<p><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">L'agost del 2012, vam passar uns dies a l'apartament que tenen els meus tiets a L'Estartit. En dormir a aquella zona, era més fàcil accedir a determinats llocs amb tota la calma i tranquil·litat. Així que un dia vam anar a Ullastret, a veure el poblat iber que porta el seu nom, visita obligada tenint en compte que és el jaciment iber més gran i important de Catalunya. L'agost del 2023, de nou des de l'apartament de L'Estartit, tornem a la zona per a veure altres jaciments del conjunt arqueòlogic d'Ullastret. </span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Però anem a pams. El poblat visitable es localitza al Puig de Sant Andreu, a Ullastret, al bell mig de l’Empordà, i ara se'l comença a conèixer també amb aquest nom... ja veureu perquè. Es pensa que, per les seves dimensions i restes trobades, fou la capital de la tribu dels Indigets o Indiketes. Segons es documenta, aquest ocuparia un espai d'unes 8 hectàrees, sent de forma triangular, amb el vessant més al nord tallada per una de les pedreres iberes de la zona, els dos laterals amb defenses naturals i una sola cara amb un suau pendent.</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Cal dir que l'origen del poblat es remunta a l'edat del Ferro, concretament a finals del segle VII a.n.e., </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">que es va anar reformant, ampliant i fortificant amb el pas dels anys, essent a partir del 550 a.n.e. on ja es veu un clar model iber. Òbviament, d'aquest inici del Ferro </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">no en queda cap resta arquitectònica, ja que els mètodes constructius eren peribles i, per si no n'hi havia prou, el progrés iber va esborrar tot indici, </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">però sí s'han trobat materials d'aquesta època.</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Al segle VI a.n.e., els Indigets explotaven tot el territori empordanès i en gestionaven el comerç, ja fos entre tribus indígenes o amb els grecs i els fenício-púnics de la propera Empúries. E</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">l poblat va anar creixent i fortificant-se fins a la primera meitat del segle IV a.n.e., completant el que es considera la ciutat més gran i antiga de Catalunya, i que donava cabuda a uns 4000 habitants.</span></p></div>
<p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjR7pSz2-05qzyb46pc47IVmWRXu_Hy9GWWxBFbADHMOmW_R1KfYMGP1u7xYu7GohCDShPvPOSP32nMs5YqgW1wsfSgdOA5qjji70SWm-xHmoPlzMRmxmUFsw88FAXo1-WjK57EkCP_u76/s1600/CIMG7605.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjR7pSz2-05qzyb46pc47IVmWRXu_Hy9GWWxBFbADHMOmW_R1KfYMGP1u7xYu7GohCDShPvPOSP32nMs5YqgW1wsfSgdOA5qjji70SWm-xHmoPlzMRmxmUFsw88FAXo1-WjK57EkCP_u76/s1600/CIMG7605.JPG" width="400" /></a></span></p>
<div style="text-align: justify;"><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">A més de la barriada de gent de poble, també s'han trobat grans cases de gent important, un forn metal·lúrgic per a bronze i ferro del segle III a.n.e., un enllosat i, fins i tot, un palau de 500 metres</span><span style="font-family: Georgia, serif;">²</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"> també del segle III a.n.e.</span></p></div><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9FMTNR9VDSMOx82dK6rur_emLOd62zYrVoXFehesrr5VGLo_FpClTCEt3srVholn9Yhl_soJcHv8FQCSslSKhru9H9sWPSYQy19OhStkpYx4SaHuP6vXczvv9cy3k79O815GpRLl24Xkj/s1600/CIMG7603.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9FMTNR9VDSMOx82dK6rur_emLOd62zYrVoXFehesrr5VGLo_FpClTCEt3srVholn9Yhl_soJcHv8FQCSslSKhru9H9sWPSYQy19OhStkpYx4SaHuP6vXczvv9cy3k79O815GpRLl24Xkj/s1600/CIMG7603.JPG" width="400" /></a></span></p>
<div align="justify"><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">La capital ibera dels Indigets va desaparèixer amb l'arribada dels romans al segle II a.n.e., es creu que degut al sistema d'explotació del territori i la repressió del cònsol romà, ja que no s'han trobat restes que denotin una ocupació violenta.</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">A les fotos inferiors, podem veure un conjunt de sitges, just al costat de fonaments de cases, i una cisterna que encara conserva una llosa de coberta.</span></p></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeSfHas0ne0FCqZlwtlbKintDHn4jxlOJkRrsBlxqho-rs_rOcL7B1eKmcqsnM84wg9pIA1Ody7lO6p5XHCHkbwLzOyIwtKrB1L_jSHQoHqK3lx8R8lh3of5LIRCUX2vzTM-ftpw5VE-yP/s1600/CIMG7616.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeSfHas0ne0FCqZlwtlbKintDHn4jxlOJkRrsBlxqho-rs_rOcL7B1eKmcqsnM84wg9pIA1Ody7lO6p5XHCHkbwLzOyIwtKrB1L_jSHQoHqK3lx8R8lh3of5LIRCUX2vzTM-ftpw5VE-yP/s1600/CIMG7616.JPG" width="300" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzKAsjK93m7s4v6qMN16hiEHHOreHXZfCr20ZX-BlKTgZgCkGBTEJMh0rKRv2wIP0gHiRw5_uT37g0zar75AaeYlaRfihIrmA4D4nWvGCH_0XbmNZWNupJUq1mNzyUWC7tJkY8YOIMWmTE/s1600/CIMG7607.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzKAsjK93m7s4v6qMN16hiEHHOreHXZfCr20ZX-BlKTgZgCkGBTEJMh0rKRv2wIP0gHiRw5_uT37g0zar75AaeYlaRfihIrmA4D4nWvGCH_0XbmNZWNupJUq1mNzyUWC7tJkY8YOIMWmTE/s1600/CIMG7607.JPG" width="300" /></a></span></div>
<p style="clear: both; text-align: justify;"></p><p></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; text-align: left;">Avui en dia, amb més experiència per part nostra, sabem que en realitat es tracta d'un gran centre neuràlgic del mon iber, amb gran quantitat d'assentaments grans i petits a tocar un de l'altre, amb la ciutat del Puig de Sant Andreu i l'hàbitat de l'Illa d'en Reixac formant una dípolis </span><span style="font-family: georgia; text-align: left;">com a epicentre. D</span><span style="font-family: georgia; text-align: left;">e fet, visitem el segon assentament pel que fa a rellevància al conjunt indiget d'Ullastret </span><span style="font-family: georgia; text-align: left;">a dia 02/08/2023,</span><span style="font-family: georgia; text-align: left;"> </span><span style="font-family: georgia; text-align: left;">que, a més, creiem que és el més proper al Puig de Sant Andreu (300/400 metres) i del que es poden treure més conclusions per la seva ubicació actual, ja que resta totalment verge, perquè, com el seu nom indica, era una illa que es trobava dins d'un estany format per les aigües del Daró i que va ser assecat durant el segle XIX. Per tant, pot ser molt interessant; de fet, actualment </span><span style="font-family: georgia; text-align: left;">està en excavació.</span></p><span style="font-family: georgia; text-align: left;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9qv-4vXIox3oBLXlRkHhnFy2Bgg-acHTQAXLZBRGJ7NfLBWWcok9wW4WRNKgkEwzhTUEp3jchu3N2KIhGO3N3U6vQUXoUgIfz8NHz6HfvX3fgEam-wEHYgFaPxpPPhA6kXS_UoOUisiGHs2DYYqie8-tyiT8MJXA9RE1tM-y40zCW3yvDL9E6tnUElSQb/s1133/dos%20poblats.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="560" data-original-width="1133" height="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9qv-4vXIox3oBLXlRkHhnFy2Bgg-acHTQAXLZBRGJ7NfLBWWcok9wW4WRNKgkEwzhTUEp3jchu3N2KIhGO3N3U6vQUXoUgIfz8NHz6HfvX3fgEam-wEHYgFaPxpPPhA6kXS_UoOUisiGHs2DYYqie8-tyiT8MJXA9RE1tM-y40zCW3yvDL9E6tnUElSQb/w400-h198/dos%20poblats.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="color: #666666; font-size: x-small;">Extret de http://www.macullastret.cat</span></i></td></tr></tbody></table><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Arribarem a</span><span style="font-family: georgia;"> l'Illa d'en Reixac a peu en uns 750 metres, tot seguint el camí que surt davant de la zona d'aparcament de la ciutat ibera d'Ullastret. Per arribar fins a la porta actual del jaciment, seguim pel camí que hem indicat uns 250 metres, on creuem, mitjançant un petit pont a la nostra dreta, el Daró Vell, tot seguint direcció nord. Pocs metres després, ens desviem cap a la nostra dreta per un camí amb xiprers al vessant de la nostra dreta i que voreja una moderna edificació. Al final d'aquest camí, trobem el jaciment de l'Illa d'en Reixac, que només és visitable amb visita guiada actualment.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Primer es va dir qu</span><span style="font-family: georgia;"><span>e podria ser una "urbanització" del Puig de Sant Andreu, però </span><span>ha quedat desmentit perquè la datació aportada d'aquest "poblat" és del 550 a.n.e., just quan es daten també les primeres construccions protohistòriques al Puig de Sant Andreu, tot i que cal dir que als dos antics nuclis s'han trobat restes datades al Paleolític superior i d'era calcolítica. </span></span>Segons hem trobat al web del MAC d'Ullastret, aquest segon assentament tenia unes dimensions de 5 hectàrees i era habitat per uns 2000 habitants. Actualment, l'opinió consensuada és que les dues ciutats van funcionar com una ciutat doble amb una extensió de 16 hectàrees.</p></span><p></p><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">No ens enrotllem, com dèiem, avui visitem l'Illa d'en Reixac i, com també hem dit, es trobava al centre d'un llac creat a raó de l'aigua del Daró i</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;"> que, segons el MAC, només tenia un accés al nucli que creuava el llac des de terra ferma</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">. Aquesta porta ha estat localitzada a l'última excavació efectuada a l'illa durant el mes de juny de 2023. </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">Per a fer-nos una idea, no podem deixar passar l'oportunitat d'inserir una de les moltes recreacions idealitzades que hem trobat.</span></p><p></p><p><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"></span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2Q7dzatgRO0tp0m36pXgFoRayKze6_AXlU_6521YNa_iZjY_aBk-BjbsS51MmIrp_N65xHARvpAtr5qWf-EWy9Cwsewse_gZ_2MkfOxFI-Y1L4zHDheh8BHMcd7fmLMyUm1vmmuimhGaTKMPpPFedTgeEvmXyYlD14Xh1ZVYFsW56sotyd5bXBXBTRg3C/s1133/Illa%20d'En%20Reixach.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="563" data-original-width="1133" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2Q7dzatgRO0tp0m36pXgFoRayKze6_AXlU_6521YNa_iZjY_aBk-BjbsS51MmIrp_N65xHARvpAtr5qWf-EWy9Cwsewse_gZ_2MkfOxFI-Y1L4zHDheh8BHMcd7fmLMyUm1vmmuimhGaTKMPpPFedTgeEvmXyYlD14Xh1ZVYFsW56sotyd5bXBXBTRg3C/w400-h199/Illa%20d'En%20Reixach.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: x-small;">Extret de http://www.macullastret.cat</span></i></td></tr></tbody></table><p></p><p></p><p></p><p></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">Com podem veure, no surt dibuixat l'accés al recinte, ja que la troballa és de molt recent descoberta, però es troba a la banda esquerra de la imatge, gairebé on l'illa s'apropa més a terra ferma. </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">Aquest únic accés fou bastit a raó de 2 murs paral·lels de 2.25 metres d'amplada, que contenien l'aigua del llac i formaven entre ells un carrer d'uns 4 metres d'amplada.</span></p><p></p><p></p><p></p><p><span style="font-family: georgia;">A banda del dificultós accés al poblat en cas de batalla, es documenten </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">tot i la gran defensa natural, uns murs defensius de 3 metres de gruix, pel que a simple vista ja deuria ser prou espectacular i semblar prou inexpugnable.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY5D06Hx2AxEitlGQXg0VaUYZi2zg4H0ae1q-n7awfbmwrk_2o2TakYDbC4My3Og0alvA-WlAOyk6iHcfaFxsbvTXltTVKdzaOjLKM29oe0ol8SaM2oN-H9uPF3LTc-W0XCh3C4Xx5VRTKT10Hp553TJSLyUuL28tRFx087VdXdFlEx4YlW2AS_PhapaN6/s5184/IMG_3452.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY5D06Hx2AxEitlGQXg0VaUYZi2zg4H0ae1q-n7awfbmwrk_2o2TakYDbC4My3Og0alvA-WlAOyk6iHcfaFxsbvTXltTVKdzaOjLKM29oe0ol8SaM2oN-H9uPF3LTc-W0XCh3C4Xx5VRTKT10Hp553TJSLyUuL28tRFx087VdXdFlEx4YlW2AS_PhapaN6/w400-h266/IMG_3452.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">I per si no n'hi havia prou, </span><span style="font-family: georgia;">al final d'aquest únic accés a peu, els atacants es trobaven amb la porta ibera més imponent documentada a Catalunya, més gran encara que la del veí</span><span style="font-family: georgia;"> nucli del Puig de Sant Andreu. Aquesta es va trobar tapiada i incendiada intencionadament; els arqueòlegs creuen que es va fer com a acte simbòlic al tancament i abandonament del nucli.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipOvmIelBVR2ymTL57I1LqQ7cMnakdV-Qtk2-6nhfY21Quyvp1ME3HzqGYbfnO3UsXyOdS7Ooxsv71yefjHOuGHo0gRNHs8GB96JG0luVMGiEaCrxDjQNlII2XdN9XYMZUTL1EzIO1gv0rVGoSXaVecjzadYBQWdVAnnsuVDeBU1_qy2pNIYyR1ji6c522/s4128/20230802_105130.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2322" data-original-width="4128" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipOvmIelBVR2ymTL57I1LqQ7cMnakdV-Qtk2-6nhfY21Quyvp1ME3HzqGYbfnO3UsXyOdS7Ooxsv71yefjHOuGHo0gRNHs8GB96JG0luVMGiEaCrxDjQNlII2XdN9XYMZUTL1EzIO1gv0rVGoSXaVecjzadYBQWdVAnnsuVDeBU1_qy2pNIYyR1ji6c522/w400-h225/20230802_105130.jpg" width="400" /></a></span></p><p></p><p><span style="font-family: georgia;">Inserim a continuació una idealització del MAC Ullastret amb el carrer d'accés dibuixat. Creiem que més o menys aquest dibuix està fet com si el miréssim des del Puig de Sant Andreu amb el massís del Montgrí al fons.</span></p><span style="font-family: georgia;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmXfEHPjpQxvEQ2YPqsvWdvi6uVWVWqXkItTWK_eGjrVk-zDug7112ZNS3M8uuWQY3ARzUVdBTnhwe4swby_rfvLxq0ToONsL48aDh5if2sKYwXRAsuWEJGvlXv2ITJLbwTjykbXs-cH-uv_Nxhx363g29IJ9JoQorit4LJbUPfqiT8TJIh4yR9xFwgqfb/s720/Illa%20d'En%20Reixach2.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="412" data-original-width="720" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmXfEHPjpQxvEQ2YPqsvWdvi6uVWVWqXkItTWK_eGjrVk-zDug7112ZNS3M8uuWQY3ARzUVdBTnhwe4swby_rfvLxq0ToONsL48aDh5if2sKYwXRAsuWEJGvlXv2ITJLbwTjykbXs-cH-uv_Nxhx363g29IJ9JoQorit4LJbUPfqiT8TJIh4yR9xFwgqfb/w400-h229/Illa%20d'En%20Reixach2.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="color: #666666; font-size: x-small;">Extret de http://www.macullastret.cat</span></i></td></tr></tbody></table></span><p></p><p><span style="font-family: georgia;">Pel que fa a la trama urbanística, inserim una fotografia de la zona excavada al sud de l'antiga illa, que es data cap el 450 a.n.e.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEintxGX2N_qfyHCOXCFTUXOH7oEjh_feQ_2Ji_WPeGFp6srErzGzd5XozM4gvjvtk02UQZH40XtWZYTNlJJDMo-_oiEPlQVH96t7VDDrxLdlwZXJplXJy1uA8pql-JzAbFpFrNHxdCdpUVShmGTWh0i5UEfDEqLxjU1JhvnwVL-MhsVFOjuu9HM2lloO8Md/s5184/IMG_3450.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEintxGX2N_qfyHCOXCFTUXOH7oEjh_feQ_2Ji_WPeGFp6srErzGzd5XozM4gvjvtk02UQZH40XtWZYTNlJJDMo-_oiEPlQVH96t7VDDrxLdlwZXJplXJy1uA8pql-JzAbFpFrNHxdCdpUVShmGTWh0i5UEfDEqLxjU1JhvnwVL-MhsVFOjuu9HM2lloO8Md/w400-h266/IMG_3450.JPG" width="400" /></a></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">A la zona central, presumiblement més antiga, hi ha una petita zona excavada amb diferents estances, mentre que a la part nord, la trama urbana no ha estat destapada encara, només són visibles l'entrada al poblat i un tros d'ample mur a la nostra esquerra. Haurem d'estar atents a les properes campanyes d'excavació per a conèixer les novetats.</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;"></span></p><div class="separator" style="clear: both;"><span><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">Per a acabar amb aquesta ciutat doble, recomanem veure el vídeo de la <a href="https://www.youtube.com/watch?v=73HOao7W7oA" target="_blank">recreació tridimensional dels dos poblats</a>, que mostra com s'imagina el conjunt d'Ullastret vers el 250 a.n.e.</span></p><div><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">Visitades les dues ciutats, anem ara a veure altres jaciments del conjunt i ens acostem al Puig de Serra. Sortim per l'accés ac</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">tual </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">i seguim endavant pel camí tot girant a la dreta en arribar a la pista. Avancem per ell tot contemplant els prats de gira-sols i, poc abans d'arribar a una bifurcació, havent recorregut uns 1100 metres, ens enfilem al turó de l'esquerra, el Puig de Serra, on es té constància d'una necròpoli ibera, restes d'hàbitats i pedreres. Actualment, però, no s'observen restes evidents de cap dels jaciments, només vestigis, ja que han estat àmpliament espoliats.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9YEv8OD-lrfnedFMn7QntMr-WhWDrVXjsmf-L-axGmBgEcIfXwKfnp3qHtx5c9gkMe44jO37O589x_-h8_XpjsiIZKaNaGm-nIMkItrNCRO1J60mdErdsAEiQLKQ5PSEj2icIOmYXET_vAvBXHj9BllE5FMpwEV-EOH3DPWUsCwR7M53sAAyZx0tvQV4/s1140/Projecte-d-estudi-de-la-necropolis-del-Puig-de-Serra-Serra-de-Daro_slider_big.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="570" data-original-width="1140" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9YEv8OD-lrfnedFMn7QntMr-WhWDrVXjsmf-L-axGmBgEcIfXwKfnp3qHtx5c9gkMe44jO37O589x_-h8_XpjsiIZKaNaGm-nIMkItrNCRO1J60mdErdsAEiQLKQ5PSEj2icIOmYXET_vAvBXHj9BllE5FMpwEV-EOH3DPWUsCwR7M53sAAyZx0tvQV4/w400-h200/Projecte-d-estudi-de-la-necropolis-del-Puig-de-Serra-Serra-de-Daro_slider_big.jpg" width="400" /></a></span></div><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia; text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="color: #666666; font-size: x-small;">Extret de http://www.macullastret.cat</span></i></td></tr></tbody></table></span></span></div></span></div><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">Comencem per la necròpoli de Puig de Serra. Descoberta el 1982 </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">en trobar-se moltíssimes restes ceràmiques en superfície </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">quan s'estaven fent extraccions de terres per a canalitzar el riu Daró, fou excavada amb caràcter urgent entre aquell any i el 1986. En total, es van localitzar 87 estructures d'enterrament força malmeses i es creu</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;"> que podrien haver estat més. A</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;"> dia d'avui, amb prou feines es poden identificar i només ens atrevim a posar aquesta foto...</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ_7lYITbCCz8WJviW9pZ1fuQauq4m6oqIybpVj7AF_nQq2JNqVIm-SkXHaheaXJCM2CKp6Z6bmE4mB6YtpynPxw51jmteXn1b3B7smU_uKAuUnqyk8ITQkhmiEuSBUAbID-wFXVv42nQQf4ud98IQQVyjsWpAot3LkDN4VQv-IyjWo1YHd6J-OJV0VaWT/s5184/IMG_3438.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: georgia;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ_7lYITbCCz8WJviW9pZ1fuQauq4m6oqIybpVj7AF_nQq2JNqVIm-SkXHaheaXJCM2CKp6Z6bmE4mB6YtpynPxw51jmteXn1b3B7smU_uKAuUnqyk8ITQkhmiEuSBUAbID-wFXVv42nQQf4ud98IQQVyjsWpAot3LkDN4VQv-IyjWo1YHd6J-OJV0VaWT/w400-h266/IMG_3438.JPG" width="400" /></span></a></p></span><p><span style="font-family: georgia;">Es van trobar quatre estils d'enterrament: amb loculus excavats al sediment de terra, amb espais excavats lleugerament a la roca mare, amb loculus excavats a la roca mare o bé urnes col·locades a diàclasis del terreny. En general, contenien urnes petites sense protecció. A més de les urnes, amb restes molt cremades, hi havia altres vasos que contenien aixovar típic del període Ferro - Ibèric Ple (450 - 200 a.n.e.).</span></p><p><span style="font-family: georgia;">Una de les tombes, identificada amb el número 80, va donar lloc a una troballa molt interessant i és l'única que destaca per sobre de les altres, pel que es creu que devia de pertànyer a algú important. Es tracta d'una gran tomba (</span><span style="font-family: georgia;">1.50 metres de longitud per 1.15 </span><span style="font-family: georgia;">d'amplada i 0.20 de fondària) </span><span style="font-family: georgia;">excavada al subsòl i revestida amb morter de calç que no tenia cap tipus de coberta protectora. L'urna cinerària, de ceràmica àtica amb figures roges, té una cara d'amazona a una banda i dues figures vestides amb himatia (vestit tradicional grec) a l'altra cara. Contenia molt poques restes incinerades, el que no ha permès identificar el sexe de la persona enterrada. Tot i això, la decoració de l'urna i alguns detalls de l'aixovar, com sis fusaioles, una fíbula i una sivella de cinturó, ambdues de bronze, permeten intuir que es tractava d'una dona. La inhumació es pot datar entre el 330 i el 320 a.n.e. atesa la cronologia del vas més modern de l'aixovar. Inserim a continuació una reproducció de com es va trobar la tomba.</span></p><p><span style="font-family: georgia;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR4sOdFNcM_8oYXzLf6_KoE-Ohj_I2Cj-KqWllQdjcEAfW8mDuhYC9MLi0ayq4VHZz5CT1bty5EhLcdeVO_N3oYetjfnSXdi4lyeWw5SUL2S1EcZgjxb0Ih3aR_Dl5NTbI1qZ9JZL71KF7SGq_usFPgZlcsr0PgBzYnmbmbb933G2PiG4bfw1Mkm7kQVY/s1140/Necropolis-del-Puig-de-Serra_slider_big.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="570" data-original-width="1140" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR4sOdFNcM_8oYXzLf6_KoE-Ohj_I2Cj-KqWllQdjcEAfW8mDuhYC9MLi0ayq4VHZz5CT1bty5EhLcdeVO_N3oYetjfnSXdi4lyeWw5SUL2S1EcZgjxb0Ih3aR_Dl5NTbI1qZ9JZL71KF7SGq_usFPgZlcsr0PgBzYnmbmbb933G2PiG4bfw1Mkm7kQVY/w400-h200/Necropolis-del-Puig-de-Serra_slider_big.jpg" title="Motlle exposat al MAC-Ullastret realitzat per l'escultor Torres Monsó (extret de http://www.macullastret.cat)" width="400" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia; font-size: x-small;"><i><span style="color: #666666;">Motlle exposat al MAC-Ullastret realitzat per l'escultor Torres Monsó (e</span></i><span style="color: #666666; font-style: italic;">xtret de http://www.macullastret.cat)</span></span></div><p><span style="font-family: georgia;">Actualment, es creu que aquesta necròpoli estaria associada a l'Illa d'en Reixac i no pas al Puig de Sant Andreu.</span></p><p><span style="font-family: georgia;">Ens desplacem ara als extrems oest i sud del puig, on veiem diversos retalls a la roca que corresponen a zones d'extracció de pedra; pedra que va ser utilitzada per a bastir l'Illa d'en Reixac i també va ser utilitzada al Puig de Sant Andreu a l'Ibèric ple, ja que la seva pedrera va quedar dins la ciutat i es va deixar de fer servir.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfkUEThYpiUlMKk8lOK3yhczAgFFy7HLch0xkRiuAoyAZxEIAScus6I8DJGMrn2TQNnjbD0STahkViAIeA8Fmvc7Oo-4WBm84vfZ0E389cXySJVOCyeV-nJ43TIXP3HGQQUV3BXPVrRZoPUx8wFkd0Y61a4d7JOh40_7XwG0400txJlxouz63QBON1V1I/s5184/IMG_3432.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfkUEThYpiUlMKk8lOK3yhczAgFFy7HLch0xkRiuAoyAZxEIAScus6I8DJGMrn2TQNnjbD0STahkViAIeA8Fmvc7Oo-4WBm84vfZ0E389cXySJVOCyeV-nJ43TIXP3HGQQUV3BXPVrRZoPUx8wFkd0Y61a4d7JOh40_7XwG0400txJlxouz63QBON1V1I/w400-h266/IMG_3432.JPG" width="400" /></a></span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl5_svX_UZ2cb5r3eeMGdRVknFzPcPf4U1-zy0G-EhPnGNw4Miq-HTMpww4M5wv7QK6OffiTHoIyFgi5NHKdh-0yiLeOBBq_84NWuLbA9gcac7rfH7pOxfdblgOdBlRPYxYnZZXaSIHmuziN-ywTNXU8ZRYxMClnYMfIy5V5V039AzlWmZ1dsIBi21Y8k/s5184/IMG_3479.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl5_svX_UZ2cb5r3eeMGdRVknFzPcPf4U1-zy0G-EhPnGNw4Miq-HTMpww4M5wv7QK6OffiTHoIyFgi5NHKdh-0yiLeOBBq_84NWuLbA9gcac7rfH7pOxfdblgOdBlRPYxYnZZXaSIHmuziN-ywTNXU8ZRYxMClnYMfIy5V5V039AzlWmZ1dsIBi21Y8k/w400-h266/IMG_3479.JPG" width="400" /></a></span></p></div><p></p><p><span style="font-family: georgia;">Per últim i no per això menys important, indiquem que, durant les campanyes del 1982 al 1986, es van excavar 3 cabanes de l'Ibèric antic (mitjans segle VI a mitjans segle V a.n.e.) i es van trobar moltes restes per tota la banda nord del puig. Es creu que aquest hàbitat perible es va abandonar en ubicar-s'hi la necròpoli.</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">Segons es diu al web del MAC Ullastret, aviat es publicarà una monografia sobre el Puig de Serra per a donar a conèixer aquesta barreja de jaciments interessantíssima que no té gaire visibilitat. </span></span></p><span><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">Per a finalitzar ja, i com hem comentat de passada, a la zona arqueològica del conjunt d'Ullastret, hi ha restes documentades del Paleolític Superior, sílex concretament, </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">i restes ceràmiques del Calcolític, a més de cranis trepanats. Tot això es troba dipositat al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) d'Ullastret, que es troba dins del recinte del poblat, i, com hem esmentat, també hi ha </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">abundant, variat i ben conservat aixovar de la necròpoli del Puig de Serra, principalment de la tomba 80.</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">Si busquem més informació a la base de dades de la Generalitat (Invarque) i a l'àmplia bibliografia d'Ullastret, podem trobar referències a més hàbitats a l'aire lliure de la zona, tant al terme municipal d'Ullastret com al de Serra de Daró, però no és fàcil identificar-los a dia d'avui, així que donem per tancada, de moment, la visita al monumental conjunt d'Ullastret.</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif; text-align: left;">I ens agrada la prehistòria, però tenint molt proper un jaciment romà, no podem deixar de visitar-lo i incorporar-lo a la nostra ruta. Es tracta del pont de la Roqueta, ubicat al costat de la font del mateix nom i que també es troba inclòs dins del conjunt d'Ullastret declarat com a bé cultural d'interès nacional. Per a trobar-lo, hem de baixar del Puig de Serra per qualsevol dels dos vessants amb camí accessible i continuar uns metres cap el nord. Just on conflueixen els dos camins, trobem el pont i una àmplia zona on es pot deixar el cotxe.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguGgns9pYJWo2rEqW2dz9AnoTW1BkZ-xqlatcjyfzldDc704_IWXwz5UTaUmRGTCAGEDZdtIzf8hrkklPxXVrNtK69SO5rURxrYO2JBQWDgLnMn2u02chBh-RLZunWAsm4tUJkUWrtrBw_AVDt8QXszGnEq_ct3rlUP2Qe1zNjAwM5pVk9CVZsL-eZwTI/s5184/IMG_3488.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguGgns9pYJWo2rEqW2dz9AnoTW1BkZ-xqlatcjyfzldDc704_IWXwz5UTaUmRGTCAGEDZdtIzf8hrkklPxXVrNtK69SO5rURxrYO2JBQWDgLnMn2u02chBh-RLZunWAsm4tUJkUWrtrBw_AVDt8QXszGnEq_ct3rlUP2Qe1zNjAwM5pVk9CVZsL-eZwTI/w400-h266/IMG_3488.JPG" width="400" /></a></p></span><p><span style="font-family: georgia;">Ara sí tanquem la ruta. Si l'hem començat al Puig de Sant Andreu, haurem de seguir el camí de la dreta tenint aquest pont de la Roqueta a la nostra esquena. Arribarem fàcilment a l'aparcament en uns 2 quilòmetres sense deixar aquest camí.</span></p><span><p></p></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><em style="font-family: georgia;"><br /></em></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><em style="font-family: georgia;"><br /></em></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><em style="font-family: georgia;">Coordenades </em><em style="font-family: georgia;">UTM(ETRS89)</em><em style="font-family: georgia;">:</em></b></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia";"><em><br /></em></span></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia";"><em>Ciutat ibera d'Ullastret: 31T 506460 4650390</em></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "georgia";"><em>Ciutat ibera de l'Illa d'en Reixac: 31T 506776 4651158</em></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "georgia";"><em>Pedrera est de Puig de Serra: </em></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 506651 4652188</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "georgia";"><em>Necròpolis de Puig de Serra: 31T 506595 4652100</em></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "georgia";"><em>Pedrera nord de Puig de Serra: </em></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 506518 4652257</i></span></span></div>
Marc Bernal Mañóshttp://www.blogger.com/profile/04105977521089249985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-33352874633311306722023-07-15T23:07:00.794+02:002024-02-15T13:10:07.510+01:00Dolmen a Navès IV i Pinell IV, i poblats a Olius III<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Nova publicació del Solsonès, Lleida, en concret començarem pel terme municipal de Navès i després pel proper terme d'Olius. Són dies diferents (de fet, anys), però teníem uns poblats que encara no havíem publicat i li van de conya, per proximitat, al rar dolmen d'Aubareda, que vam visitar el mateix dia que les cistes de Cal Tururut.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Per arribar-hi, el més fàcil si vens del sud, com és el nostre cas, és, passat Cardona per la C-55, desviar-se a la dreta direcció Navès. Seguim aquesta carretera secundària fins a la seva fi (7 quilòmetres) i en aquest punt girem a l'esquerra, tot seguint una nova carretera asfaltada (C-26) per pocs metres. En 500 metres, emprenem una pista a mà esquerra, que seguirem recte sobre 1 quilòmetre, arribant a unes naus, punt on fem un gir de quasi 360 graus, continuant per la pista sorrenca uns 700 metres més arribant a les edificacions, que em sembla recordar que eren agrícoles, amb alguna casa (la masia d'Albareda). Doncs bé, l'estrany sepulcre d'Aubareda es troba a la part alta del turó de l'esquerra que hi ha just acabar les modernes edificacions.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Com sempre, tercer arbre a la dreta o sigui que millor anar per coordenades, l'únic que puc dir és que nosaltres vam pujar al principi del bosc (quasi a 4 grapes), per una abrupta pujada que hi ha al costat de les dues últimes edificacions i, un cop al bosc, és cap amunt i a l'esquerra, com a uns 80 metres d'aquesta rampa d'accés.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">I aquí el teniu:</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEellbDxa6ZDP2XkLdGel8Uipy2pMKQK0kwwt2CdviPxb2tVFYg8hr7F5HxLzTpVGHrFean3AmXmQ69KGNQEaoQPoG6k2zMexyYeEwCmMWvL__9bo4NsaI_sRuHTk4SOt-21_BuvRF4PYEOJXc9FUA-p2jB3boz5zXWRkV2zl4Yzul52XrgtW16t6XWNRe/s4898/IMG_2950.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEellbDxa6ZDP2XkLdGel8Uipy2pMKQK0kwwt2CdviPxb2tVFYg8hr7F5HxLzTpVGHrFean3AmXmQ69KGNQEaoQPoG6k2zMexyYeEwCmMWvL__9bo4NsaI_sRuHTk4SOt-21_BuvRF4PYEOJXc9FUA-p2jB3boz5zXWRkV2zl4Yzul52XrgtW16t6XWNRe/w400-h266/IMG_2950.JPG" width="400" /></a></span></p><span style="font-family: georgia;"><div style="text-align: justify;">Vist així, sembla una simple cista, la veritat és que et quedes un pèl sobtat quan penses en l'exhuberant obra tumular que acabes de pujar, llavors penses que podria se una cista neolítica amb túmul, prou separada de la zona habitual d'aquest tipus de sepulcre a Catalunya, i molt ben conservada.</div><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6be0kG5vK0Q08rklnnw9hDRGKzzOnGhfy2ApxWkDg3OOVI1vNv2V5F5L5mL5H5mDwlCov-fU65LemdDqbmdFEYNE-h_J6J0vKWxT4GbmAG02EHAkIaaJor0tTl6WHUjtXhFwzFOTVmAe7QIebma1t-EV9NUhcHslOkxJZXWogZzYlDq_ZB4mdo0y3xh7u/s5184/IMG_2959.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6be0kG5vK0Q08rklnnw9hDRGKzzOnGhfy2ApxWkDg3OOVI1vNv2V5F5L5mL5H5mDwlCov-fU65LemdDqbmdFEYNE-h_J6J0vKWxT4GbmAG02EHAkIaaJor0tTl6WHUjtXhFwzFOTVmAe7QIebma1t-EV9NUhcHslOkxJZXWogZzYlDq_ZB4mdo0y3xh7u/w400-h266/IMG_2959.JPG" width="400" /></a></p><div style="text-align: justify;">I després, et fixes que disposa d'un cròmlec més que contundent, i també prou ben conservat. En definitiva, acabes boig pensant quin tipus de sepulcre és.</div></span><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheDuVFx_tUJ1H4A8Az-pJtjTC7gQY9xoAvuc7RbkkuhUQYsStCJX98MgYMoAlWsDwesaOx_EsEpFFayPsSn9xlE1fSazyP5cAZ0MsswVibm1h4OBOcljTX45FZhUjsOitHSEODPdOkLd3DxMNj6rhNSJIMvP_hH_VKhKPz1HGSayg-OZVsFbruy6Wh792d/s5184/IMG_2957.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheDuVFx_tUJ1H4A8Az-pJtjTC7gQY9xoAvuc7RbkkuhUQYsStCJX98MgYMoAlWsDwesaOx_EsEpFFayPsSn9xlE1fSazyP5cAZ0MsswVibm1h4OBOcljTX45FZhUjsOitHSEODPdOkLd3DxMNj6rhNSJIMvP_hH_VKhKPz1HGSayg-OZVsFbruy6Wh792d/w400-h266/IMG_2957.JPG" width="400" /></a></p><span style="font-family: georgia;"><div style="text-align: justify;">Sort que tenim informació de l'excavació de la tomba i també d'en Carreras i en Tarrús. Segons ells, és una "petita caixa megalítica tancada", una cista, que fou descoberta per Serra Vilaró del 1915 al 1920, i que va ser excavada per Miquel Cura del 4 al 16 de juliol de l'any 1988. Mesura interiorment 60 centímetres de llarg, per 50 d'ample i fa 55 centímetres d'alçada conservada. També esmenten el clar túmul d'uns 9/10 metres de diàmetre i el cròmlec de blocs en una perfecta disposició.</div></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">I ara ve l'interessant, ja que, segons ells, es tracta d'una tomba de la primera Edat del Ferro. És una mica estranya (per la fisonomia i per la localització), però, òbviament, les reduïdes dimensions de la cista no són pas per encabir-hi un cos humà, però sí que hi cap una urna d'incineració. I per donar-los encara més la raó als bons d'en Carreras i en Tarrús, Miquel Cura no troba cap resta a l'excavació, ni al sepulcre, ni al túmul, però sí que s'hi han trobat restes d'un possible hàbitat als volts de mas pertanyent a l'Edat del Bronze final - Edat del Ferro inicial. Tots aquests materials resten dipositats al Museu Diocesà i </span><span style="font-family: georgia;">Comarcal</span><span style="font-family: georgia;"> </span><span style="font-family: georgia;">de Solsona.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Segons els citats autors, la datació atorgada a aquesta peculiar tomba seria de vers el 1200-700 a.n.e.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Ara anirem al poblat iber d'Anseresa. Ho farem tornant a la C-26 i seguint-la vers l'oest, ja sigui desfent el camí fet, o seguint el camí tal i com hem arribat, que també comunica amb la C-26 però un pèl més endavant. De fet, això també serveix per a arribar al mateix sepulcre d'Aubareda, per si veieu que el camí està malament per una banda, sempre podeu donar la volta i provar per l'altre.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Si refem el camí, hem de fer 2.8 quilòmetres per la C-26, fins a trobar el desviament a la dreta cap a </span><span style="font-family: georgia;">Villaró Nou, i si triem per seguir la pista en el mateix sentit en el què hem arribat al sepulcre, només seguirem per la C-26, 1.6 quilòmetres per a trobar el desviament, endinsant-nos per ell. Nosaltres deixem el cotxe a uns 250 metres de fer camí i, a peu, intentem anar cap al nord-oest, seguint corriols. De cop i volta, ens trobarem tot de camps de conreu i al mig d'ells un turó que que és supervivent d'aquesta acció humana. Allà, a la part alta, es troba el poblat de la tribu dels lacetans d'Anseresa.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaeqDYvbHudKQPmAMqgjVf8XUgByiNdkeASK0B9_RYxBqkyIL0z1FmaBXbg9Mn4xG3rbVU8HyeFUGi65fPoDuGV6w8HwDH1tRrtRyGzyrQQDbNIxnbtGO8hio1hpo7CUJrU9LemqaP7IspmtXRmKjLBO4tKUEiTZuyvEMKoziFLUCoa5xmOFmlrjQlT41v/s5184/IMG_3223.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaeqDYvbHudKQPmAMqgjVf8XUgByiNdkeASK0B9_RYxBqkyIL0z1FmaBXbg9Mn4xG3rbVU8HyeFUGi65fPoDuGV6w8HwDH1tRrtRyGzyrQQDbNIxnbtGO8hio1hpo7CUJrU9LemqaP7IspmtXRmKjLBO4tKUEiTZuyvEMKoziFLUCoa5xmOFmlrjQlT41v/w400-h266/IMG_3223.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Aquest petit poblat ja fou excavat per Serra i Vilaró a principis del segle XX, però va quedar a "l'oblit", és a dir, sense tornar a intervenir-hi ni netejar-lo. El 2018, però, va tornar a ser re-excavat pel Centre d'Estudi Lacetans. Segons ells, és el típic poblat iber d'erola (dalt de la muntanya), que ocupava la part alta i planera d'aquest turó, i amb una muralla que l'envoltava totalment.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUzdJXBovhyxZa_CPlQpaoM6fYa0W0esM444kKobZ4wJmlfJ7W7spTXDcI9NoLHYVhLusmrKbeHVc65bfVHeiWuFXn3ItY2RpXc_HULtJnT_FZWvVxfc0xAsOVtrBTYZq4io4VaR_8KVm2eEI8ffuK_v0a-7b3Yh2MhrXkOqFBIqFXPYLju8CF6eJnZ8VF/s5184/IMG_3213.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUzdJXBovhyxZa_CPlQpaoM6fYa0W0esM444kKobZ4wJmlfJ7W7spTXDcI9NoLHYVhLusmrKbeHVc65bfVHeiWuFXn3ItY2RpXc_HULtJnT_FZWvVxfc0xAsOVtrBTYZq4io4VaR_8KVm2eEI8ffuK_v0a-7b3Yh2MhrXkOqFBIqFXPYLju8CF6eJnZ8VF/w400-h266/IMG_3213.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Les estances adossades a aquest mur eren, com sempre, molt simples, menys una que molt possiblement seria la del cap, que era més gran. A la zona central del poblat, no hi ha cap estructura, pel que els arqueòlegs creuen que és on romandria el bestiar.</span></p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Cal dir que, segons les restes recuperades, els arqueòlegs del Centre d'Estudis Lacetans opinen que l'ocupació del poblat va ser molt curta, començant al segle V a.n.e. i abandonant l'espai vers el primer terç del segle IV a.n.e., i ho poden afirmar segons les restes recuperades, que resten dipositades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. De fet, del seu web inserim un dels vasos recuperats i rehabilitats.</span></p><span style="font-family: georgia;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO_KkxYkbp6WdTJIWJHTwU36jV-gUmK-7WDyFDlv1M-Lyk1KvxvQyTc8h_aGVAekQ3VKEPs-BJXXO-IOcfyZK2eH7xCcjHlZdyqnEcQ1MBrAQurFCCU7wf8T6_iCpj6hmXDpuhHuATf_t1pTVW_S2GIDKm0xSlALqlxhVav9QIo02ZFR08RSAt5G_5GR8B/s407/vas%20anseresa.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="407" data-original-width="375" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO_KkxYkbp6WdTJIWJHTwU36jV-gUmK-7WDyFDlv1M-Lyk1KvxvQyTc8h_aGVAekQ3VKEPs-BJXXO-IOcfyZK2eH7xCcjHlZdyqnEcQ1MBrAQurFCCU7wf8T6_iCpj6hmXDpuhHuATf_t1pTVW_S2GIDKm0xSlALqlxhVav9QIo02ZFR08RSAt5G_5GR8B/s320/vas%20anseresa.png" width="295" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="color: #666666; font-size: x-small;">Extret de museusolsona.cat</span></i></td></tr></tbody></table></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Hem trobat un </span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://sketchfab.com/3d-models/poblat-iberic-danseresa-olius-lleida-90a235a2ba8c4e47975ea907676a8486" target="_blank">sketchfab</a> del poblat, per si us voleu fer un idea més real amb les 3 dimensions.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Ara retornem a la C-26 i seguim en la mateixa direcció 3.5 quilòmetres, on girem a la dreta cap a Sant Esteve d'Olius i el Cementiri Modernista. Anant fins aquí, veurem les restes de l'antic poblat, al camp del costat de l'Església de Sant Esteve d'Olius (amb la seva famosa cripta), just a sobre de l'aparcament on deixem al cotxe, i des d'on es veu el mur, del que part és de l'iber inicial.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimWj-ui9qSk7J12cH_CtOHJyIA8IKICdcWnDqMQjGgU9ORol6wDZrC6SjZzCBjsrrU1C7hS5sv2Rp3mo5CyOHQLzMMFJIYy0wCjkAfAc5m6Xb0ytSvSP_U1FHtSoXxSGw3Ig6yqlPJaEszHfhPGrd5wK2g_v2j90JOruhRP8iKaIK5M_Zq9v1bKv-Hhl6K/s1036/IMG_4545.%20edit.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="691" data-original-width="1036" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimWj-ui9qSk7J12cH_CtOHJyIA8IKICdcWnDqMQjGgU9ORol6wDZrC6SjZzCBjsrrU1C7hS5sv2Rp3mo5CyOHQLzMMFJIYy0wCjkAfAc5m6Xb0ytSvSP_U1FHtSoXxSGw3Ig6yqlPJaEszHfhPGrd5wK2g_v2j90JOruhRP8iKaIK5M_Zq9v1bKv-Hhl6K/w400-h266/IMG_4545.%20edit.jpg" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Sabem d'aquest jaciment, que fou retrobat l'any 1998, amb motiu de l'ampliació de la zona d'aparcament, dic retrobat perquè l'incansable Serra i Vilaró ja documentava en aquest lloc la troballa de restes ceràmiques </span><span style="font-family: georgia;">pintades </span><span style="font-family: georgia;">d'època ibera. L</span><span style="font-family: georgia;">a posterior prospecció a càrrec del Centre d'Estudis Lacetans (C.E.L.) va donar a llum quantitat d'estructures iberes, medievals i modernes.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Segons l'estudi, aquest jaciment presenta una ocupació d'uns 7000 metres</span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;">² entre el riu Cardener i la riera de Sant Joan, essent un 20% d'aquest espai destinat a edificacions d'era medieval i moderna. La resta són el petit poblat iber i gran quantitat de sitges iberes i medievals.</span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3cqBvz4flrH08448VB0CyjDUQR0STso4gCzGMN2shTUBxU-DE5rlkBDwMaTe1uvrhTdX16_tutkYoF5PeF3bC-h4dWGDWwiCQNvzdXeca0n4blXzg8mIQ8it3zo0tfaCYgprpGd8rDL6ZJeePjFok5PNfBOERnkdAuMK4XgjjtQKePWG7VRstDQWQo04F/s752/Planimetria%20Castellvell.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="420" data-original-width="752" height="269" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3cqBvz4flrH08448VB0CyjDUQR0STso4gCzGMN2shTUBxU-DE5rlkBDwMaTe1uvrhTdX16_tutkYoF5PeF3bC-h4dWGDWwiCQNvzdXeca0n4blXzg8mIQ8it3zo0tfaCYgprpGd8rDL6ZJeePjFok5PNfBOERnkdAuMK4XgjjtQKePWG7VRstDQWQo04F/w480-h269/Planimetria%20Castellvell.png" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="color: #666666; font-size: x-small;">Extret de l'estudi del C.E.L.</span></i></td></tr></tbody></table><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Com podem veure, les zones 2 i 3 són les que concentren el gruix de cistes, 32 cistes iberes a la zona 2 i 54 a la 3, quelcom totalment desproporcionat per a l'humil hàbitat de Sant Esteve d'Olius... així com 2 més la petita zona 6, més 2 de la 7, que, curiosament, una d'elles estava plena de llavors cremades, carbons i ceràmica ibera. A nosaltres, sumant-li aquesta última dada de que es localitzen extramurs, ens fa pensar en un abocador, però podria ser que el jaciment iber s'estengués ocupant tota la plana, ja que aquí bàsicament les restes que s'hi han trobat són d'estructures medievals.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Cal dir que les zones 5 i 4 resten sense excavar (igual que un tros de la 2 i la 3), creiem que perquè són privades, a banda de tot el sòl que ocupen l'edifici religiós i les antigues escoles d'Olius. Però bé, segons els estudis fets, mantenint la densitat de jaciments tipus sitja de la plana, a temps ibers hi devia haver unes 300, utilitzades vers el 250 - 175 a.n.e. i que, segons es documenta, s'utilitzarien unes 100 coetàniament, el que ens donaria una capacitat aproximada de 340.000 litres de cereal emmagatzemat. Tenint en compte que a l'hàbitat hi viurien, com a molt, unes 50 persones i el consum anual de cada una d'elles, ens quedaria un excedent d'un 90%. Aquesta quantitat de cereal sobrant fa pensar que el poblat de Sant Esteve d'Olius era un espai sòcio-econòmic de la contrada, i, de fet, resta definit com a nucli d’activitats econòmiques especialitzades.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"></span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxOiJBXQpvdPMw7ytDZx4RdverKAw3HlFGNBVOkFTN_cS3akNbWZfHOU5Y5pWNxsXQbzsfY3EhlAbKj7divu3alb2VT2zD1zHDsVQ3MF6Swv_hjyHxQ6WKCjzWgxDN2mvyz5I7cJKYuC8JA7E2WyGJ6RmTEaKzx92o2sjStp8xHqvmtofpGyjYljetbx1N/s5184/IMG_4570.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxOiJBXQpvdPMw7ytDZx4RdverKAw3HlFGNBVOkFTN_cS3akNbWZfHOU5Y5pWNxsXQbzsfY3EhlAbKj7divu3alb2VT2zD1zHDsVQ3MF6Swv_hjyHxQ6WKCjzWgxDN2mvyz5I7cJKYuC8JA7E2WyGJ6RmTEaKzx92o2sjStp8xHqvmtofpGyjYljetbx1N/w400-h266/IMG_4570.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">La zona 1 és a la que es poden veure les estructures d'hàbitat iber, i part de la muralla que els protegia, que va davallant seguint l'orografia del terreny i acaba vers el riu Cardener. A la imatge inferior, podem veure la quantitat de fogars i sòl pavimentat de les estructures, així com les primeres sitges i un forn metal·lúrgic.</span></p><p style="text-align: left;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxWJCj9m4hNxPZpxsk9_tAZpmpEvfV1HpPBrHOsBzFPZY1wvX3apCDmYOMJNp2U0tgpDihGsiNnHbcYvGJc-A9Kfh_p49qmdaZE4ntvpgjG4MSZbE6fR-jUmQ37ESPuQSxeQQx47aQWpaQUQaCzyMOr9Jz7ojRgKYShZyAqP1qS0TLS4LN_1Mempugpdck/s508/Planimetria%20poblat.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="466" data-original-width="508" height="294" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxWJCj9m4hNxPZpxsk9_tAZpmpEvfV1HpPBrHOsBzFPZY1wvX3apCDmYOMJNp2U0tgpDihGsiNnHbcYvGJc-A9Kfh_p49qmdaZE4ntvpgjG4MSZbE6fR-jUmQ37ESPuQSxeQQx47aQWpaQUQaCzyMOr9Jz7ojRgKYShZyAqP1qS0TLS4LN_1Mempugpdck/s320/Planimetria%20poblat.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="color: #666666; font-size: x-small;">Extret de l'estudi del C.E.L.</span></i></td></tr></tbody></table><p></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"></span></p><span style="font-family: georgia;"><p style="text-align: justify;">Del que podríem denominar com a poblat, que fa uns 40 metres<span style="text-align: left;">²,</span> en destaquem primer les restes de la muralla, de la que en queden uns 50 metres de llargada i conserva una alçada que varia entre els 1.10 metres al tram central i 1.60 tocant al cingle de el riu Cardener, tot i que en algun punt s'arriba a mesurar els 2 metres. Aquesta part central de mur era, com a tots els poblats ibers, la paret del fons de les estances, de les que se'n comptabilitzen 9 de simples. Ara, els mateixos arqueòlegs del C.E.L. ja diuen que podrien ser només 1 o 2 cases, aquestes de gran complexitat.</p><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeUPmWKrW0mgUgSyruWSNw26-66MNvPbPFcBom0lDNYK2mClsSv60QzhcvXz4D_8zbOsFj6bS52rsIwdXR90vbRU_xPD-kWb8s0Il0CDdhg22zMUF1ZPZW4iUrmAUHbiIck5xSVwOit2_Hvh_MF7hU7XciXZOGNHDQxY6y23k6jc5gIYIpVxV-PDL9dCjv/s5184/IMG_4559.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeUPmWKrW0mgUgSyruWSNw26-66MNvPbPFcBom0lDNYK2mClsSv60QzhcvXz4D_8zbOsFj6bS52rsIwdXR90vbRU_xPD-kWb8s0Il0CDdhg22zMUF1ZPZW4iUrmAUHbiIck5xSVwOit2_Hvh_MF7hU7XciXZOGNHDQxY6y23k6jc5gIYIpVxV-PDL9dCjv/w400-h266/IMG_4559.JPG" width="400" /></a></p><p></p><p style="text-align: justify;">Per últim, direm que, a l'excavació del jaciment, van recuperar restes ceràmiques de diversos estils, produïdes a diversos països d'avui en dia, i vàries del Taller de Roses i del de Petites Estampilles, la majoria dels segles III i II, però també, i això és potser el més interessant, restes dels segles V i IV.</p><p style="text-align: justify;">Bé, donem el "poblat" per visitat i, ja de baixada cap a casa, ens desviem un pèl per a visitar un megàlit del terme municipal de Pinell de Solsonès que ens va prou de camí, el destruït dolmen Sant Iscle de Miraver o de Miravé.</p></span><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUXN8AY0snZtd5r2NhsnSgnVCq5GKsBDKLcrki78KZve2mOheiXgmbKhMFzcbs0Difg24UyaTkS_sbRW14A_oGcdZBcENRgDbEUPiOrlzfuNxIXMKpYNLU52aT3_M7SMU7BpvDVe6pylej0l8oTmHo71myMNP4cVChcIgEY7UtImCMZt9Ct4aGTMDMIOKy/s1036/IMG_3248.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="691" data-original-width="1036" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUXN8AY0snZtd5r2NhsnSgnVCq5GKsBDKLcrki78KZve2mOheiXgmbKhMFzcbs0Difg24UyaTkS_sbRW14A_oGcdZBcENRgDbEUPiOrlzfuNxIXMKpYNLU52aT3_M7SMU7BpvDVe6pylej0l8oTmHo71myMNP4cVChcIgEY7UtImCMZt9Ct4aGTMDMIOKy/w400-h266/IMG_3248.JPG" width="400" /></a></span></p><span style="font-family: georgia;"><p style="text-align: justify;">Com es pot veure, hi ha gran quantitat de lloses estintolades i, als arbres que queden a la part superior de la fotografia, es pot veure un túmul de sorra, amb una llosa a sobre (que clarament pertany al sepulcre); aquest túmul és de la terra extreta de la cambra pels seus violadors.</p><p style="text-align: justify;">A la següent imatge, podem veure la llosa que dèiem, estintolada sobre un túmul, i a la banda de l'esquerra, que a la foto està cremada pel sol (contra el sol, no es por fer res), podem veure una altra llosa, aquesta més petita, estintolada a l'inici de la petita obra tumular.</p><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyfIv0wWb_zbIEcklRTQO3w5hg7LV4FO8WZAmiF2Iaw1JuYFEJBo4v2NE_-p77ODPtObHTRGO4wb19Tj4sIxoafiFkQQtiveZo_-AlyGGvmmzrVN9sXmpJstCcCE3KWa_Rb2V2PXNY_rTPL2Vmehpz-oVS517E3pTQ-pxQhI4qZpwv-rdu_nY4_GBHsSjb/s5184/IMG_3243.editat.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyfIv0wWb_zbIEcklRTQO3w5hg7LV4FO8WZAmiF2Iaw1JuYFEJBo4v2NE_-p77ODPtObHTRGO4wb19Tj4sIxoafiFkQQtiveZo_-AlyGGvmmzrVN9sXmpJstCcCE3KWa_Rb2V2PXNY_rTPL2Vmehpz-oVS517E3pTQ-pxQhI4qZpwv-rdu_nY4_GBHsSjb/w400-h266/IMG_3243.editat.JPG" width="400" /></a></p><p style="text-align: justify;">Es tracta d'un sepulcre de fossa amb coberta megalítica i sense túmul que fou donat a conèixer per Serra i Vilaró entre el 1915 i el 1920, que ja documentava la llosa de coberta partida en 4, probablement, segons Carreras i Tarrús, per la caiguda d'un llamp. Aquesta llosa, unint els trossos, feia, segons Serra Vilaró, 2.55 metres de llarg, 1.65 metres d'ample i 65 centímetres de gruix.</p><p style="text-align: justify;">A l'excavació, Serra i Vilaró documenta, tot i les violacions rebudes, diversos fragments de ceràmica a mà, un esclat de sílex, i fragments ossis pertanyents a dos esquelets humans, un d'ells d'un individu jove, a jutjar segons les restes cranials. Aquestes restes foren dipositades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p><p style="text-align: justify;">Creiem que aquestes restes, juntament amb la tipologia, ajuden a datar al megàlit, segons Carreras i Tarrús, vers el Calcolític - Edat del Bronze antic, entre el 2700 i el 1800 a.n.e.</p><p style="text-align: justify;">A la zona hi ha molts més jaciments, sobretot dòlmens, des d'aquest últim que hem visitat, just a la serralada muntanyosa que hi ha creuant la carretera, o bé al terme municipal de Navès, a no gaire distància des de l'Aubareda (en cotxe), però bé, amb la tela que ja portem avui, recomano visitar el poblat de <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2018/12/poblat-olius.html" target="_blank">Castellvell</a>, a Olius, que fa falta caminar poc, és de fàcil aproximació amb el cotxe i és realment molt interessant. En aquesta publicació, seguint un ordre geogràfic lògic, el veuríem després del poblat de Sant Esteve d'Olius i abans del sepulcre de fossa de Sant Iscle de Miraver.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p></span><p style="font-family: georgia; text-align: center;"><b><span><span><span><i>Coordenades </i></span></span></span><i>UTM(ETRS89)</i><i>:</i></b></p><p style="font-family: georgia;"></p><p style="font-family: georgia; text-align: justify;"><span></span></p><p style="font-family: georgia; text-align: justify;"><span></span></p><div style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><i>Cista de l'Aubareda: </i></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 384802 4649060</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia; text-align: left;"><i>Poblat d'Anseresa: </i></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 383503 4650597</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>Poblat de Sant Esteve d'Olius</i></span><i style="font-family: georgia;">: </i></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 381094 4651971</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>Sant Iscle de Miraver o de Miravé: </i></span></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 371225 4648040</i></span></span></div>Marc Bernal Mañóshttp://www.blogger.com/profile/04105977521089249985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-26582030374837536212023-05-27T14:28:00.927+02:002024-01-28T23:42:52.091+01:00Dòlmens a Navès III<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Després d'uns dies sense publicar noves rutes completes, avui descrivim una que vam fer amb els nostres amics Fina i Manolo. Ens dirigim a la província de Lleida, a la comarca del Solsonès concretament, a fer un volt pel terme municipal de Navès, volt en el què visitarem tres sepulcres i una cosa, per dir-ho així, molt rara que ens va ensenyar en el seu dia l'amic Joan Boter, de la qual havíem perdut les fotos i en Manolo i la Fina no havien vist. Val a dir que en aquesta publicació, només inserirem aquest rar jaciment i els dos sepulcres de la petita necròpoli de Cal Tururut; el tercer, l'afegirem a una altra ruta on és més adient.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El primer d'ells serà aquest estrany jaciment de nom Can Feliu, que és el nom de la masia més propera. S'hi pot arribar de diverses maneres, la qüestió és arribar a les rodalies de l'antic castell de Navès. A nosaltres ens va bé arribar-nos a Cardona per la C-55 i, a uns tres quilòmetres d'haver vorejat el poble, ens desviem a Navès a la nostra dreta. 3.6 quilòmetres més tard, ens desviem de nou direcció Sorba, Vilardeny i Gargallà, i seguim tot rectes per la carretera fins que aquesta creua la C-26, emprenent vers la Vall d'Ora. En 550 metres, agafarem un desviament a la nostra esquerra que ens aproparà al bonic mas de Can Feliu en 900 metres. En aquest punt, girarem per un camí a la dreta, que, en 400 metres, passa al costat d'un gran dipòsit d'aigua i allà deixem el cotxe.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A peu, seguim pel camí uns pocs metres buscant una entrada factible al bosc de l'esquerra, en el que als pocs metres d'entrar a ell, depèn de com, ja estarem trepitjant el jaciment. Això és tal i com em va passar a mi, que vaig fer un petit salt per baixar a un nivell inferior del sòl i resulta que el que aguantava el nivell superior era una llosa clavada a terra, i ens va semblar que n'hi havia més en la mateixa posició i direcció.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoDUTlIahyphenhyphenfZEjAcQYOxD5AGjx-zpabx5QJbzxpWbBIx5eYDZQwA12M3VHkrc6BjFHJ-1AEVOKljYHRo77PqY1Fjc5WLHU23FC6JmzGBd_aVGktfdEWGke1xhdeECEhsXPOBSvdniG4BCY_7x_GQWtqJK3qyp-8TNwj-2yv3pduav_gnf01dt0RKXk9yeR/s1036/IMG_2903%20Clavada.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="691" data-original-width="1036" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoDUTlIahyphenhyphenfZEjAcQYOxD5AGjx-zpabx5QJbzxpWbBIx5eYDZQwA12M3VHkrc6BjFHJ-1AEVOKljYHRo77PqY1Fjc5WLHU23FC6JmzGBd_aVGktfdEWGke1xhdeECEhsXPOBSvdniG4BCY_7x_GQWtqJK3qyp-8TNwj-2yv3pduav_gnf01dt0RKXk9yeR/w400-h266/IMG_2903%20Clavada.jpg" width="400" /></a></span></p><span style="font-family: georgia;"><div style="text-align: justify;">Les lloses més remarcables del jaciment són les que queden uns metres a la dreta en fer el saltiró, que també sembla que estiguin alineades amb la primera. Ara, cal dir que hi ha lloses per tot arreu, estintolades, clavades, trencades... per nosaltres una autèntica bogeria, ja no sabíem, ni cap a on tirar les fotografies.</div><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9zdWsCQcjZ4rsptzu3ov3i3JF1V60gi7xsvGWtGMcVVi9CByB_HUeQVwpcQoWrFNjucZNanzH_J4Ac2I1h8EB6BYKEbAwD08v7Jn7dp7yMrBOTnVC30ks2o6n8seeICziUY-6r7nDQgAY9AezSfjH8Xs6-_sSaYIhuUYQoz3zrGB6H1rv6H6QGU5Hm44E/s5184/IMG_2880.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9zdWsCQcjZ4rsptzu3ov3i3JF1V60gi7xsvGWtGMcVVi9CByB_HUeQVwpcQoWrFNjucZNanzH_J4Ac2I1h8EB6BYKEbAwD08v7Jn7dp7yMrBOTnVC30ks2o6n8seeICziUY-6r7nDQgAY9AezSfjH8Xs6-_sSaYIhuUYQoz3zrGB6H1rv6H6QGU5Hm44E/w400-h266/IMG_2880.JPG" width="400" /></a></p></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">També pots anar pel camí i, a uns 50 metres de seguir-lo, endinsar-te al bosc i anar directament a les lloses més visibles.<br /></span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL9JiO2p3IGekROpLs6W1RFvgzs40EZDRM54gLxCf1jB7QVzgRNvVEurQiKPYGocxfffeaoYuk4gBkD-rVW_aDnAVXcX82DmZi6LaA0iEBFCf-I_OdDkvaGa3mYgu_Jc1078DAUoJM2wGoCInCRBwRtNrovmCq_8pfAEikhiihb5RM-w81Cuq5YJXSAmxQ/s5184/IMG_2882.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL9JiO2p3IGekROpLs6W1RFvgzs40EZDRM54gLxCf1jB7QVzgRNvVEurQiKPYGocxfffeaoYuk4gBkD-rVW_aDnAVXcX82DmZi6LaA0iEBFCf-I_OdDkvaGa3mYgu_Jc1078DAUoJM2wGoCInCRBwRtNrovmCq_8pfAEikhiihb5RM-w81Cuq5YJXSAmxQ/w400-h266/IMG_2882.JPG" width="400" /></a></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">D'aquest jaciment, hem trobat un estudi de Joana Xandri Solé i Mercè Canela Garayoa, en el què no diuen gairebé res definitiu, ja que a la seva excavació van sorgir restes com una tègula romana, dos fragments de ceràmica a mà i diversos fragments ceràmics d'era medieval, però cap resta humana que ens permeti dir que és algun tipus de sepulcre. Tampoc veuen viable que es tracti d'un tancat per al bestiar, més que res perquè es faria amb un altre tipus de material, molt més simple i lleuger, i, per tant, de fàcil construcció, no com l'elaborada construcció d'aquest cercle de lloses, on cada una d'elles ha estat treballada i falcada. Segons elles, es tractaria d'un gran cercle de lloses que va ser mig destruït pel camí de la pedrera de Besora.</span></p><div><p style="text-align: left;"></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Tot seguit, recomanem anar a visitar el sepulcre d'El Puput, que es troba només a 700 metres d'aquest jaciment seguint endavant per la mateixa pista. Nosaltres el vam visitar ja fa anys i resta publicat a <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2016/03/dolmens-naves-ii.html" target="_blank">Dòlmens a Navès II</a>. Tot seguit, tornem al cotxe i ens dirigim a visitar els germans de Cal Tururut.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">La veritat és que per arribar-hi va ser tota una odissea, ja que cal anar a l'altra vessant de la serra muntanyosa (de fet, són dues serres, una comença allà mateix i segons per on vagis no l'has de coronar). No us puc dir exactament per on vam anar, guiava la Fina, i la veritat és que ens vam embolicar perquè vam intentar canviar de falda de muntanya per l'església de Sant Andreu de Pujol Melós, i quan ja hi érem ens vam trobar que el camí desapareixia. Vam tornar a baixar i crec recordar que vam girar a l'esquerra per una altra pista, que ens apropa a la rasa de la Vallanca. E</span><span style="font-family: georgia;">n menys d'un quilòmetre, </span><span style="font-family: georgia;">fem un gir abrupte per un camí seguint direcció nord-oest. El primer dels germans Tururut es troba a 2.7 quilòmetres des d'aquest punt.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">En el nostre cas, que teníem un itinerari intens marcat per l'amic Manolo, ens vam apropar amb el cotxe tot el que vam poder, deixant tots dos en un clariana a l'esquerra del camí, propera als grans tolls que quedaven a la rasa. Vam seguir caminant pel camí i crec recordar que, després d'una corba a la dreta seguida d'un pendent pronunciat, vam arribar a la següent corba, aquesta a l'esquerra, i, al poc de completar-la, ens vam endinsar en un bonic bosquet a mà esquerra. Ja a terreny més planer i a uns 20 metres de la pista, vam trobar la cista neolítica de Cal Tururut I.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBUbqoHjijANYYfQpDunazTugcPxId8xACsa2Yx1HSMZEERexafeHrQB0JwQA7nNQfHEMIBpjfxuaLQVeTHsDWJRc29r74SjoQgi9bPSBeAi5KuE-otGUoeBnkNsI3wYZMIv4REEOroERi8i4OrE_jUzVT0xVsbEjnpPVMcSIc4VOh3kCYnVjjlj0hfSAs/s4898/IMG_2912.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBUbqoHjijANYYfQpDunazTugcPxId8xACsa2Yx1HSMZEERexafeHrQB0JwQA7nNQfHEMIBpjfxuaLQVeTHsDWJRc29r74SjoQgi9bPSBeAi5KuE-otGUoeBnkNsI3wYZMIv4REEOroERi8i4OrE_jUzVT0xVsbEjnpPVMcSIc4VOh3kCYnVjjlj0hfSAs/w400-h266/IMG_2912.JPG" width="400" /></a></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-family: georgia;">Del sepulcre de Cal Tururut I, hi ha molta informació publicada, de la que n'extraiem cinc cèntims, sobretot de la documentació de la tesi doctoral de Josep Castany i Jussà, publicada el 12 de desembre de l'any 2008.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-family: georgia;">Fou donat a conèixer l'any 1983 pel senyor Josep Guilanyà i l'any següent fou excavat per Josep Castany i Lluís Guerrero, que primer el consideraven una </span></span><span style="font-family: georgia;">cambra pirinenca, i el van acabar determinant com un sepulcre neolític del Solsonià. Determinen que fou construït vers el 4100-3400 a.n.e., i que patí modificacions estructurals cap el Neolític final - Calcolític inicial, vers el 3200-2700, per les troballes recuperades (tot i que ja havia estat violat repetidament) i certs punts de la seva estructura física, de la que n'inserim una planimetria de la tesi doctoral de Castany. </span></p><p><span style="font-family: georgia;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNdLrSPoRecAn0KVg5O1yL3JxU7MF-4b8bxlynfrbvHxLFhFBwGoVQ96_ztB0UF1d2TruJNdj6VO6NRBtJG5g_-e28vvXWhKcGh8y6zbJRO58mKeZFiunpUiHKSmguv9rb-VflZF_cf63Ul0flQ6wJKHjpAIN22oVUWx8KIzpJyqzliADwOH8j2dB8jpQr/s431/Tururut%20I%20castany.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="409" data-original-width="431" height="304" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNdLrSPoRecAn0KVg5O1yL3JxU7MF-4b8bxlynfrbvHxLFhFBwGoVQ96_ztB0UF1d2TruJNdj6VO6NRBtJG5g_-e28vvXWhKcGh8y6zbJRO58mKeZFiunpUiHKSmguv9rb-VflZF_cf63Ul0flQ6wJKHjpAIN22oVUWx8KIzpJyqzliADwOH8j2dB8jpQr/s320/Tururut%20I%20castany.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: x-small;">Planimetria de Josep Castany</span></i></td></tr></tbody></table><p></p><p></p><p></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Segons Castany, la tomba mesura 2 metres de llargada, 1.20 d'amplada i 1.15 metres de </span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;">fondària, i es troba dins un túmul natural, pel que no es documenta cap tipus de cròmlec.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;">Val a dir que, antropològicament parlant, s'han pogut recuperar de la tomba i garbellant les terres dels violadors del megàlit, diverses restes òssies i quatre queixals pertanyents a un individu jove d'entre 15 i 20 anys i d'un adult de 20-25, que resten al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;">El seu aixovar era a raó de 5 fragments ceràmics corresponents a 2 vasos, una fulla de sílex de color gris-beix i una punta de sageta de sílex amb peduncle i retoc abrupte, però planera a la zona central (pel que hem llegit, una autèntica bellesa).</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Un cop visitada, anirem a veure Cal Tururut II, també conegut com Els Tossals. Per arribar-hi, tornem al camí i seguim en la mateixa direcció uns 160 metres, on veurem un corriol molt destirotat que s'enfila als boscos de la dreta. En uns 250 metres de pujada i baixada, trobarem el sepulcre. Millor anar amb coordenades, és allò de tercer arbre a la dreta.</span></p><span style="font-family: georgia;"><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimD80O9t0fZrrKxAWAfbUu2us9GOmBkRqDgBxG8eN0ACaFVFh2cTvyc8CtPaoA0VtAssyTduAnTSPhVs869hJu-PzQBDm5Xk1ZeeMJ9XBGKLvAaFhGxWJ8bi-kdAmVqwA063xh1y0KVvdig_E0n2x05sp8bI_EQOKfs7EfKQCrBp_rU2Sf_TCI1YQsafV8/s4898/IMG_2942.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimD80O9t0fZrrKxAWAfbUu2us9GOmBkRqDgBxG8eN0ACaFVFh2cTvyc8CtPaoA0VtAssyTduAnTSPhVs869hJu-PzQBDm5Xk1ZeeMJ9XBGKLvAaFhGxWJ8bi-kdAmVqwA063xh1y0KVvdig_E0n2x05sp8bI_EQOKfs7EfKQCrBp_rU2Sf_TCI1YQsafV8/w400-h266/IMG_2942.JPG" width="400" /></a></p></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Aquest sepulcre fou descobert pel senyor Jaume Serra, de mas Poses. No es conserva gaire de l'antiga tomba degut a que antigament el terreny va ser una feixa per a conreus i, a banda, el megàlit va ser profundament violat.</span></p><p style="text-align: left;"></p><p style="text-align: left;"></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;">Inserim la planimetria que presenta Josep Castany a la seva tesi doctoral.</span></p><span style="font-family: georgia;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk0X7nm2j4qQOyMhqxJnJHdj-ibUCot_JqTIDh4cFOSpp0wEcHatyidfvrDHDXr3YeehnfjgfcILyZQFVFQduqgsWSSff-KSiUOvNlE43csWQtNuk3mK2v54OrE-5YPmkgtb3k2tB63L7m7QBEOAg9oNrHWFghh5ObG4DxDYglMA_75QlhHnbgcnYu5rNw/s461/Tururut%20II%20o%20els%20tossals.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="455" data-original-width="461" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk0X7nm2j4qQOyMhqxJnJHdj-ibUCot_JqTIDh4cFOSpp0wEcHatyidfvrDHDXr3YeehnfjgfcILyZQFVFQduqgsWSSff-KSiUOvNlE43csWQtNuk3mK2v54OrE-5YPmkgtb3k2tB63L7m7QBEOAg9oNrHWFghh5ObG4DxDYglMA_75QlhHnbgcnYu5rNw/s320/Tururut%20II%20o%20els%20tossals.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-size: x-small;"><i>Planimetria de Josep Castany</i></span></td></tr></tbody></table></span><p></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Es tracta, segons Josep Castany, d'una cista solsoniana modificada a posteriori, exactament igual que el seu company Tururut I. Es tracta, doncs, d'un sepulcre d'era neolítica, vers el 4100-3400 a.n.e., reutilitzat molt probablement vers el Neolític final - Calcolític entre el 3200 i el 2700 a.n.e..</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Les dimensions internes de la tomba, segons Castany, són de 2.20 metres de longitud, 1.07 metres d'amplada i 75 centímetres d'alçada, però, val a dir que, segons la Universitat de Lleida, les dimensions dels dos sepulcres de l'estació de Cal Tururut, són més petites.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Per últim, podem dir que, tot i la violació que hem esmentat abans, Lluís Guerrero va recuperar del costat del sepulcre, </span><span style="font-family: georgia;">d'unes terres extretes del seu interior a la violació que dèiem, alguns fragments d'ossos que correspondrien, segons Guerrero, a un individu adult de sexe indeterminat.</span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Nosaltres ho deixem aquí, però si en voleu més, podem dir que per la zona d'entre l'estructura megalítica i el sepulcre d'<a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2016/03/dolmens-naves-ii.html" target="_blank">El Puput</a>, a mà esquerra hi ha documentat un dolmen, el de Cal Vila, que resta desaparegut per a nosaltres... ja hi hem anat tres vegades, sols, amb el Manolo i la Fina, i no l'hem trobat. Per anar a cosa feta, podeu visitar els propers poblats d'Olius, o la peculiar tomba d'Aubareda, inclús ja de baixada el dolmen Miraver.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Coordenades </i></span><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">UTM(ETRS89)</span></i><i style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">:</i></b></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-family: georgia; text-align: left;"></span></span></p><div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>Estructura megalítica de Can Feliu: </i></span></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>31T 387148 4651469</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>Cal Tururut I</i></span></span><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">: </span></i><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>31T 386496 4654816</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>Cal Tururut II o Els Tossals</i></span></span><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">: </span></i><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>31T 386555 4655087</i></span></span></div></div></div>Marc Bernal Mañóshttp://www.blogger.com/profile/04105977521089249985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-10692648932458046142023-05-21T17:00:00.026+02:002023-12-21T23:32:03.448+01:00Dòlmens a Rubió i Santa Coloma de Queralt, i ciutat a Els Prats de Rei<p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;">Remodelem una de les nostres rutes més antigues, ja que hem visitat diversos jaciments nous i, de fet, pel que començàvem, l'hem mogut a una altra ruta.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;">Comentat això, iniciem la ruta d'avui pel Túmul de la Serra de Rubió, al que arribarem tot seguint l'A2 fins a Igualada, on sortirem per la sortida 554, seguint per la BV-1031 direcció Prats de Rei i Calaf. Per ella, conduïm uns 8.6 quilòmetres, on ens desviem vers la nostra dreta direcció Sant Martí de Maçana. 1 quilòmetre després, la pista, que ara és sorrenca, es bifurca i nosaltres seguim per l'esquerra. 850 metres més tard, aturem el cotxe a la vora esquerra del camí. Ja a peu, seguim la carretera uns metres més passant un d'aquests gegants eòlics i ens enfilem al turó que comença després d'ell. A la plana de dalt, trobarem el conegut com a Túmul de la S</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">erra de Rubió.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"></span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrAl3WS9JI_2N8Ugq25p7uiI9nEjh2gQ-Y2nE9OfC4Tal2LzclUdY9mbe_1Gwc6U-MSB_3tiMzfAFIePblwc_tXG6UKCPSnmdKLur8sEMTSRWAhB30jPpwLl5e1CU7m2NdXRi0_3R1wCA0PdTlwqeWsPD7dlGJiA1KDLGmmbbme6a2TxElns6QJT_Bvr5e/s4898/IMG_2857.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrAl3WS9JI_2N8Ugq25p7uiI9nEjh2gQ-Y2nE9OfC4Tal2LzclUdY9mbe_1Gwc6U-MSB_3tiMzfAFIePblwc_tXG6UKCPSnmdKLur8sEMTSRWAhB30jPpwLl5e1CU7m2NdXRi0_3R1wCA0PdTlwqeWsPD7dlGJiA1KDLGmmbbme6a2TxElns6QJT_Bvr5e/w400-h266/IMG_2857.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span>Aquest, al nostre parer, clar sepulcre, i més veient les restes tumulars que hi ha al seu voltant</span>, amida 6 metres de diàmetre </span><span style="font-family: georgia;">s</span><span style="font-family: georgia;">egons el web de patrimoni cultural de la Diputació. N</span><span style="font-family: georgia;">o ha estat mai excavat, tot i que de veu a veu, per la contrada, s'havia dit que hi havien trobat ceràmica incisa de l'Edat del Bronze.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">De nou al cotxe, tornem a la BV-1031 i avancem 1.5 quilòmetres. A la dreta de la carretera, una mica abans del quilòmetre 8, ens trobem amb el dolmen de les Maioles.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia";"></span></div>
<p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia";"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGEHxpqXNPsTAsIzzjVsszhbfBYRZhFCYgoygzqjbDqsc2vLLj_fvvY_YR03MTxVfHMVYSuxtim3sa_km0fzx-LUlwruGd4YlJaGIHNHtoFSybkM0zznyv1BJQmefRmcyhlnsezB82KN2C/s1600/IMG_2710.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGEHxpqXNPsTAsIzzjVsszhbfBYRZhFCYgoygzqjbDqsc2vLLj_fvvY_YR03MTxVfHMVYSuxtim3sa_km0fzx-LUlwruGd4YlJaGIHNHtoFSybkM0zznyv1BJQmefRmcyhlnsezB82KN2C/s400/IMG_2710.JPG" width="400" /></a></span></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La cambra d'aquesta galeria catalana, segons Carreras i Tarrús un dolmen simple amb corredor-vestíbul, té unes dimensions de</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> 1.95 metres de llargada per 1.10 d'amplada i 1.65 d'alçada màxima conservada. </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">El seu corredor mesura 1.40 metres de llarg per 1.14 d'ample i 60 centímetres d'alçada. Resta erigit dins un túmul amb restes d'un mur de contenció de 9/10 metres de diàmetre i cal dir que</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"> s'estima que fou erigit durant l'Edat del Bronze, vers el 2200-1800 a.n.e.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2xelsD_lP9MMGg1Ei7VU4ZfOl0_RXPjsQFsa2ITlD94aKOKdtXdfrpzE6P59EMaiv1gn_XHhQ6QB5RVYJcFfpKasiWzI1Y4FSls5MlKFEWpEhqERokBt2lL9H7T9B_KvtAfRXFjbzf2O7nd56Ge3g9jjeVLHWd1rxhDaabnsfuDuVgZLScp9g0vopNQ/s5184/IMG_2709.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2xelsD_lP9MMGg1Ei7VU4ZfOl0_RXPjsQFsa2ITlD94aKOKdtXdfrpzE6P59EMaiv1gn_XHhQ6QB5RVYJcFfpKasiWzI1Y4FSls5MlKFEWpEhqERokBt2lL9H7T9B_KvtAfRXFjbzf2O7nd56Ge3g9jjeVLHWd1rxhDaabnsfuDuVgZLScp9g0vopNQ/w400-h266/IMG_2709.JPG" width="400" /></a></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Fou excavat i consolidat per Xavier Clop i Josep Miquel Faura el març de 1995, i val a dir que l'excavació va ser prou </span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;">profitosa, ja que es documenten 15 vasos de ceràmica a mà, 2 percussors de granit, 1 punta de sageta amb peduncle, nuclis, ascles i fragments de làmines de sílex, 1 punxó de coure, 10 denes d'esteatita i 5 dentàliums. Tot aquest aixovar acompanyava les restes de 15 individus, 12 d'ells adults, 2 juvenils i 1 infant. Aquestes restes han estat assajades per la Universitat Autònoma de Barcelona mitjançant carboni 14, donant uns resultats de vers més o menys el 1900-1800 a.n.e.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Agafem de nou el cotxe i poc després, a l'alçada del quilòmetre 5 i també a la dreta, trobem la cista megalítica dels Tres Reis, tot i que Enric Carreras i Josep Tarrús cataloguen la tomba com a dolmen simple.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span></div>
<p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4_yW1jHETGJHbt-Q4-3HcSe9getEIWioj0zR_YL_T3V_uduy7_KxM7qEO3O3tUuge0z4WE93S3dmhcZj5tDLWMvj-dOLr-_HneM5c00Eq6T5I1w7iPZkdT1z38s3u0JeFtwnGtK5xLdxb/s1600/IMG_2714.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4_yW1jHETGJHbt-Q4-3HcSe9getEIWioj0zR_YL_T3V_uduy7_KxM7qEO3O3tUuge0z4WE93S3dmhcZj5tDLWMvj-dOLr-_HneM5c00Eq6T5I1w7iPZkdT1z38s3u0JeFtwnGtK5xLdxb/s400/IMG_2714.JPG" width="400" /></a></span></p>
<div style="text-align: justify;">
<p><span style="font-family: georgia;">Les dimensions internes d'aquest sepulcre són <span>de 2.20 metres de llarg, 1.30 d'ample i 1.03 d'alçada, i consta d'un clar túmul de 8/9 metres de diàmetre, amb un mur de contenció bastit a raó de grans blocs.</span></span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdnnutzzIceSdcdn8m8pedlCrRcNCUW-sP52QzErGXF1eUV7h5QVyNm9GwzxB_r7UMSfUPsebYlZgQKDmQRAcmMyLrDin8s2S-aX_o0USlswsE6f_AeVDsxao1mMkVo26ytckLHp0xrmMj8JKh1vLJm6tXWuq2rEdamvJWqtnSGLOkJ2E_sPtC3mbdtw/s5184/IMG_2717.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdnnutzzIceSdcdn8m8pedlCrRcNCUW-sP52QzErGXF1eUV7h5QVyNm9GwzxB_r7UMSfUPsebYlZgQKDmQRAcmMyLrDin8s2S-aX_o0USlswsE6f_AeVDsxao1mMkVo26ytckLHp0xrmMj8JKh1vLJm6tXWuq2rEdamvJWqtnSGLOkJ2E_sPtC3mbdtw/w400-h266/IMG_2717.JPG" width="400" /></a></span></span></p><p></p><p><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">A la seva excavació, per part de Ricard Batista Noguera al gener del 1964, es van recuperar un total de 230 fragments ceràmics a mà propis d'estris del Calcolític final - Edat del Bronze inicial, i també s'hi van trobar 7 peces dentàries d'adult. Totes les restes recuperades resten dipositades al M.A.C. seu de Barcelona. Amb tot això, es podria datar l'aixecament de l'antiga tomba vers el 27</span><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">00-1800 a.n.e., durant el Calcolític o el Bronze antic.</span></p><p><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Tornem al cotxe i seguim per la carretera en la mateixa direcció tan sols 500 metres, on agafem una pista que surt a l'esquerra i la seguim 170 metres més. Aquí podem deixar el cotxe còmodament i prenem un corriol prou marcat que surt a la nostra esquerra tal i com veníem, poc abans de començar els camps de conreu. Caminant poc més de 150 metres, veurem a la dreta una petita caseta de maons i, davant seu, un forat camuflat entre la vegetació que és el que resta del Tú</span><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">mul de Pedrafita o dolmen d'Avellanets.</span></p><p><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioCTom8swuKX1odgcnij0UEHWKCtNZm-HyQpw9A-6cIpu8GhxzlGqEamRQ7ZdTfdmZOkP6h2RLxM6r83adM5CJWWX8P2yQTF7UaCpNLOg19X_BSvvBKqZRmG0VOPz68QeGLDC8FlPaz_KxKbXIm2L0gj5ThI_BEZHs-iIGhyBX_E8zxxxkGPoVkvlsflI1/s1036/IMG_2817.edit%20pedraf.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="691" data-original-width="1036" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioCTom8swuKX1odgcnij0UEHWKCtNZm-HyQpw9A-6cIpu8GhxzlGqEamRQ7ZdTfdmZOkP6h2RLxM6r83adM5CJWWX8P2yQTF7UaCpNLOg19X_BSvvBKqZRmG0VOPz68QeGLDC8FlPaz_KxKbXIm2L0gj5ThI_BEZHs-iIGhyBX_E8zxxxkGPoVkvlsflI1/w400-h266/IMG_2817.edit%20pedraf.jpg" width="400" /></a></span></p><p></p><p><span style="font-family: georgia;">Es tracta, segons el web de patrimoni de la Diputació d'una obra tumular de 8.7 per 7 metres i una alçada conservada que oscil·la entre 65 centímetres i 1.25 metres. </span><span style="font-family: georgia;">Tot i que a dia d'avui no és visible cap tipus d'estructura funerària, es documenta una inhumació per incineració pertanyent a l'Edat del Bronze.</span></p><p><span style="font-family: georgia;">Quan el túmul fou descobert el 1982 per la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, l'avi de la propera masia de Cal Barrusca els va indicar que la zona havia estat remoguda per un grup de francesos feia molts anys. Durant </span><span style="font-family: georgia;">l'excavació del 1983 realitzada per Josep Castells i Jordi Enrich, es van recuperar fragments ceràmics del Bronze final que haurien contingut les restes cremades. També es van </span><span style="font-family: georgia;">trobar esclats de sílex.</span></p><p><span style="font-family: georgia;">Per últim, ens dirigim al nucli d'Els Prats de Rei, al que arribem tot seguint la carretera i prenent un desviament a la dreta, senyalitzat, en uns 4 quilòmetres més. Allà cercarem el Santuari de la Mare de Déu del Portal i, just davant, veurem uns cercles envidrats a la seva part superior que són per a poder veure les restes de la coneguda com a Ciutat perduda de Sikarra o Sigarra, restes iberes que queden sepultades sota el sòl actual.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdHnRbvyC23OU7z2VBFPVVDHmXlvLFT1DgTU3W3QiBN7eBB1QSlM8WOSLKbaB_xhaVfm3haanpmh-Xwp8C74qyCWxoM142J_50wiXXTHewdion8zGp1sLlGHzV4XHY5Ap30LX-NYuwO2Zc8FQ6dBpAasqpPH0G4zwM7kkKxBpha5sis8T4YlKTpT2Xqftq/s5184/IMG_2873.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdHnRbvyC23OU7z2VBFPVVDHmXlvLFT1DgTU3W3QiBN7eBB1QSlM8WOSLKbaB_xhaVfm3haanpmh-Xwp8C74qyCWxoM142J_50wiXXTHewdion8zGp1sLlGHzV4XHY5Ap30LX-NYuwO2Zc8FQ6dBpAasqpPH0G4zwM7kkKxBpha5sis8T4YlKTpT2Xqftq/w400-h266/IMG_2873.JPG" width="400" /></a></span></p><p><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">D'aquesta ciutat fortificada, hem trobat documentat un estudi sobre els murs localitzats, suposem per georadar. Aquest estudi diu que les primeres muralles que va haver en aquest poble són datables a l'Edat del Ferro, vers els segles VI a.n.e., que són les que es poden veure a la placeta que hi ha davant del Santuari. </span><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">La veritat és que no hi ha gaire a fotografiar... bé, sí que hi ha, però entre el sol i els vidres, és del tot impossible fer quelcom mig decent. Així que inserirem fotografies de quan es va excavar l'any 2013.</span></p><p><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Segons es documenta, aquest mur té una llargada de 10 metres per 5 metres d'amplada i 4 metres d'alçada, amb una inclinació de 40 graus.</span></p><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH-MAA03k3vkoyHXBySQFhd4t3DivlfU0svR-jrIC8edwTUAHkfpeSJfmaHf3YykbFVuO07XcaWjOSYXJjmswbIGV0Qn5r4jqXowP_qE67vE8JThxmlCz9pxBdPMiut0IVrYyk8lv-ZPJ8kSn_BEHRKxy8Drbu7Eb474yuP1nIdconZlC_A943fX2ldlpk/s950/Mur%20sikarra.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="631" data-original-width="950" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH-MAA03k3vkoyHXBySQFhd4t3DivlfU0svR-jrIC8edwTUAHkfpeSJfmaHf3YykbFVuO07XcaWjOSYXJjmswbIGV0Qn5r4jqXowP_qE67vE8JThxmlCz9pxBdPMiut0IVrYyk8lv-ZPJ8kSn_BEHRKxy8Drbu7Eb474yuP1nIdconZlC_A943fX2ldlpk/w400-h266/Mur%20sikarra.jpeg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-size: x-small;"><i>Imatge de https://www.festacatalunya.cat/</i></span></td></tr></tbody></table></span><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><p><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Es tracta d'un tram de mur defensiu amb un fossat no molt profund amb forma de "V".</span></p><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHmKe7Q_PI-a09THi9kkC52bSI_KX6Mx0Z4EwzAqbopmjhEWMARzKT1PFKivZbJuXJcNNUJE3hVC6lTGAuIX5C_y_O98myujVs0LAEq2zTj6NzCQUIKMYxQAYKZSSC0k7jNs70FnEMoOFKsO3uTF9XTKkWg4yOL8Yicdf0bQDaLbmQo2kDXgm6iwyylEgP/s533/Fossat.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="444" data-original-width="533" height="334" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHmKe7Q_PI-a09THi9kkC52bSI_KX6Mx0Z4EwzAqbopmjhEWMARzKT1PFKivZbJuXJcNNUJE3hVC6lTGAuIX5C_y_O98myujVs0LAEq2zTj6NzCQUIKMYxQAYKZSSC0k7jNs70FnEMoOFKsO3uTF9XTKkWg4yOL8Yicdf0bQDaLbmQo2kDXgm6iwyylEgP/w400-h334/Fossat.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: x-small;">Extret de: https://www.elpuntavui.cat</span></i></td></tr></tbody></table></span><p></p><p></p><p><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;">També en sabem que es va proposar una restitució de tota la muralla ibera identificada, però que la Generalitat va argumentar la manca de diners i cito textualment: "la falta d'entitat del jaciment"</span><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;">. Però el veïnat i diverses </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">associacions</span><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"> reclamen una intervenció al jaciment per tal d'explotar-lo culturalment i turística. V</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">al a dir que al 2023, quan hi vam anar (per segon cop), no vam veure res de res, suposem que el fet de que part del traçat d'aquesta muralla resti sota el poble actual fa difícil una actuació a gran escala.</span></p><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiaxt5JCpuETeT8VUHs1lypnT2WvWfiVCLIqE_0b1Q78XtH2V33GPCx7W8KNcOLz5fqZyR5B9OxTFqeDjBrROcF6YM9F3CM1h2ZH8oSl_SyDHvUNoV3fthEd5UpdfxNSW0VoNoPOhVA64wxhRUC6kMGPKM8wLShjDd_vkfUoa3XQnuYRsEaVdG0gFHVrvf/s798/Murs%20Sikarra.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="674" data-original-width="798" height="338" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiaxt5JCpuETeT8VUHs1lypnT2WvWfiVCLIqE_0b1Q78XtH2V33GPCx7W8KNcOLz5fqZyR5B9OxTFqeDjBrROcF6YM9F3CM1h2ZH8oSl_SyDHvUNoV3fthEd5UpdfxNSW0VoNoPOhVA64wxhRUC6kMGPKM8wLShjDd_vkfUoa3XQnuYRsEaVdG0gFHVrvf/w400-h338/Murs%20Sikarra.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><i style="color: #666666; font-size: small;">Extret de </i><span style="color: #666666; font-size: x-small;"><i>https://patrimonicultural.diba.cat</i></span></span></td></tr></tbody></table></span><p></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Cal dir que tampoc ens vam moure gaire i que podria ser que hagin fet alguna cosa als camps que hi ha tocant el poble. Amb la vista amb satèl·lit no ens acaba de quedar clar si han fet quelcom. </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">També al plànol inserit podem veure els llocs on s'hi han trobat restes d'edat iberoromana dels segles III-I a.n.e.</span></p><p></p><p></p><p></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Suposo que per les dimensions dels murs, s'anomena com a Ciutat perduda de Sikarra o Sigarra, que segons es creu és el topònim més antic de la Segarra i que fou citada per Ptolomeu com a capital ibera de la Segarra, i de la que s'han recuperat només tres monedes encunyades, una al Museu de Cervera i dues que resten en mans particulars.</span></p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl4O7tEDirt6G7XhZMYu0fwI1moQ6Qcl2T94oH75VqMXzp2gsPfBOD7WBcbBL1RBj6fY833pAmkuDlzOAWfpaSxg_NvKsarvRN2n_2jAU11PbjJuIuDjrG6rGG_Eyy_cwaXgHvGxz9yjO95HTyaWzUu5BVtPxDvV-v2m6w5xAxkZAFtG0ZSvqRp0FPvNKh/s292/Moneda.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="147" data-original-width="292" height="147" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl4O7tEDirt6G7XhZMYu0fwI1moQ6Qcl2T94oH75VqMXzp2gsPfBOD7WBcbBL1RBj6fY833pAmkuDlzOAWfpaSxg_NvKsarvRN2n_2jAU11PbjJuIuDjrG6rGG_Eyy_cwaXgHvGxz9yjO95HTyaWzUu5BVtPxDvV-v2m6w5xAxkZAFtG0ZSvqRp0FPvNKh/s1600/Moneda.png" width="292" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="color: #666666; font-size: x-small;">Imatge de la Diputació de Barcelona</span></i></td></tr></tbody></table></span><p></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Després d'aquest matí tan ben aprofitat, ens vam acostar fins a Argençola per a agafar forces abans d'anar a cercar l'últim dolmen, aquest ja a Tarragona, per ben poc, al terme municipal de Santa Coloma de Queralt, al nucli de La Pobla de Carivenys. De vegades, aquesta última tomba és ubicada a Argençola, ja que es troba prop del límit entre municipis i rep el nom d'un mas d'aquesta població de l'Anoia. </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">La tomba es troba ubicada a l'esquerra de la carretera C-241e, que va de Santa Coloma de Queralt a Igualada, concretament al quilòmetre 14.2.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwhFww4_BFQrFhg_34bbffDfZoWsfGxkGok8sc6TgpdW-ISIGKFKw8EzlHKCxBj4ByuuVEfvsMDnb5Xc7rQTSupAMbLtoBpBCMz56To2g1Cyj4c_ExFlCobEPUtP20hIrrGXK78rM07WOvaXUUOFJJxl2JOZihecWGffCStvVb-la8Z7AtjM2qJoaPOw/s2560/CIMG8246.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="2560" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwhFww4_BFQrFhg_34bbffDfZoWsfGxkGok8sc6TgpdW-ISIGKFKw8EzlHKCxBj4ByuuVEfvsMDnb5Xc7rQTSupAMbLtoBpBCMz56To2g1Cyj4c_ExFlCobEPUtP20hIrrGXK78rM07WOvaXUUOFJJxl2JOZihecWGffCStvVb-la8Z7AtjM2qJoaPOw/w400-h300/CIMG8246.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p></div><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Es tracta de la cista megalítica o dolmen simple, segons l'arqueòleg, dels Plans d'en Ferran, que va ser descoberta vers el 1971, per una família d'Igualada (Dalmases-Martí).</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Consta d'una cambra sepulcral amb unes dimensions de 1.30 metres de llargada, per 1 metre d'amplada i 75 centímetres d'alçada conservada i d'obra tumular visible d'uns 8/9 metres de diàmetre, no sent així amb el seu peristàlit, que ha estat arrasat pels camps de conreu. Dir també que la coberta conté un mínim de 5 creus i algunes cassoletes aïllades.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1TwCfAQBsXdalK3tf4YLP7swtNKD4wd9cXcc2TcWJFd0GBlO2p1TlzSDhXS8DdqToxns973GgBBYTnqrVc16gBLBBPbnekqvBOxlbac-J-7QPXj2c4enGWKpt89WvFs9EV_xkvuTHYDL-_km6w4mHjSKggtR8I9ugrnty1Ur_SI8j4Awg14d_pCXtTQ/s2560/CIMG8247.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="2560" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1TwCfAQBsXdalK3tf4YLP7swtNKD4wd9cXcc2TcWJFd0GBlO2p1TlzSDhXS8DdqToxns973GgBBYTnqrVc16gBLBBPbnekqvBOxlbac-J-7QPXj2c4enGWKpt89WvFs9EV_xkvuTHYDL-_km6w4mHjSKggtR8I9ugrnty1Ur_SI8j4Awg14d_pCXtTQ/w400-h300/CIMG8247.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Fou excavat per Ricard Batista, Maria Àngels Petit, Araceli Martín i Domènec Campillo l'any 1973. Es recuperaren les restes de, com a mínim, 14 individus (10 adults i 4 infants), amb un aixovar a raó de ceràmica a mà, estris del Calcolític o Bronze inicial, 1 botó piramidal en petxina perforat en V, collarets i 2 anelles de bronze. Aquest material es troba al M.A.C. seu de Barcelona, però també es documenta més material dipositat al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, aquest de furtives excavacions.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Segons Josep Tarrús i Enric Carreras, la construcció d'aquesta tomba és datada al Calcolític, vers el 2700-2200 a.n.e.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Dia complet el d'avui amb megàlits </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">ben accessibles i interessants. Si en voleu més, tot i que la ruta ja és prou llarga, sempre us podeu apropar a la ruta dels <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2019/04/dolmens-castellfollit-del-boix-iii.html" target="_blank">Túmuls de Clarena i Can Marquet</a>, o apropar-nos a algun jaciment de la ruta de <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2018/04/megalits-i-inscultures-al-bages.html" target="_blank">Megàlits i inscultures al Bages.</a></span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><br /></span></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "georgia";"></span> <span style="font-family: "georgia";"><em>Coordenades </em></span></span><em style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">UTM(ETRS89)</em><em style="font-family: georgia;">:</em></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><em>Túmul de la Serra de Rubió: </em></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>31T 384416 4613519</i></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<em><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "georgia";">Les Maioles</span>: 31T 382979 4613732</span></em></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<em><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Els Tres Reis: 31T 381806 4615747</span></em></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><em><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Túmul </span></em><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>de Pedrafita o dolmen d'Avellanets</i></span></span><em><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">: </span></em><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>31T 381429 4616043</i></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><em><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ciutat ibera de Sikarra o Sigarra: </span></em><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>31T 378669 4618038</i></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><em>Plans d'en Ferran: 31T 371071 4603105</em></span></div>
Cristina Cabañas Benéitezhttp://www.blogger.com/profile/14210102643967673633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-91785603989053695732023-04-16T13:00:00.001+02:002023-09-11T23:00:44.609+02:00Dòlmens a Montferrer i Castellbò I<div style="text-align: justify;">
<p><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Avui ens dirigim a les terres de Lleida, concretament a un poblet de l'Alt Urgell separat en diversos nuclis anomenat Montferrer i Castellbò.</span></p> <p><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per arribar-hi, es pot anar de diverses maneres, anant fins a La Seu d'Urgell i girant a l'esquerra per la N-260 o bé per la C-14, que empalma amb la mateixa N-260. El més important és recordar el nom La Borda, un restaurant ubicat a la N-260, just al davant del qual, creuant la nacional, surt una carretera que hem de seguir fins a arribar a Castellbò. Per arribar al primer megàlit, seguirem la carretera principal, per la que hem vingut tot fent pujada i prenent cap a Turbiàs a la bifurcació que trobarem. Poc després d'aquest nucli, trobarem una zona d'esbarjo a l'esquerra de la carretera amb força aparcament. Allà aturem el cotxe i a peu seguim per la carretera uns metres tot fent corba, fins a trobar a mà esquerra un camí que puja pronunciadament; aquest costerut i malmès camí ens portarà en 100 metres a la plana on hi ha el dolmen, situada a l'esquerra del camí.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2qqoBTFPG0h3NM1DOxsaDzlzOQQ_mKiABrjnYWSqsmMeMzP8F6qMZZTPlFyucRS9P1EMfd8sRWyJe3-E3rlsRX7Ih1PCr6nNCpW1xMW6V_1sf2B3GYuXIx1Nq0xkpnxKuLKFGaYyOAxgymNFZ2gcGfMJAr5QWmlE-z3DrW255mKt1eX6t0h-2JyicdR4t/s3264/IMG_20160604_112522.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1836" data-original-width="3264" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2qqoBTFPG0h3NM1DOxsaDzlzOQQ_mKiABrjnYWSqsmMeMzP8F6qMZZTPlFyucRS9P1EMfd8sRWyJe3-E3rlsRX7Ih1PCr6nNCpW1xMW6V_1sf2B3GYuXIx1Nq0xkpnxKuLKFGaYyOAxgymNFZ2gcGfMJAr5QWmlE-z3DrW255mKt1eX6t0h-2JyicdR4t/w400-h225/IMG_20160604_112522.jpg" width="400" /></a></span></p><p></p></div><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Aquest és el dolmen de Turbiàs, nom donat en relació al proper riu i nucli de Turbiàs. De tipologia cambra pirinenca, construïda vers el Neolític final, consta d'una cambra amb unes dimensions de 1.70 metres de longitud interna per 1.15 metres d'amplada i 1.13 metres d'alçada, i un túmul prou visible d'uns 10 metres de diàmetre. La coberta és realment bonica, ja que té dotze cassoletes a la seva part superior. Segons es documenta, les lloses laterals són dins del recobriment de pedra seca que se li va fer després de 1923 en convertir el megàlit en cabana.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Havent estat descobert per Lluís Maria Vidal el 1911, Colominas el va visitar i excavar el 1920, excavació de la qual es detallen troballes com fragments de terrissa a mà, quatre ganivets de sílex i dues puntes de sageta del mateix material en blanc.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Podem datar el sepulcre al Calcolític recent - Bronze antic, vers el 2700 - 1800 a.n.e.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Tornem al cotxe i ens dirigim al següent megàlit que volíem visitar: el de la Collada d'Orri o Coll de Pou. Per fer-ho, tornem amb el cotxe per la mateixa carretera i ens desviem per la primera pista que hi ha a mà dreta amb un fort pendent, aquesta pista travessa les muntanyes i creua amb la pista que ens portarà pròxims al dolmen, tot girant a la dreta en trobar-nos-la. Més o menys als 1.3 quilòmetres en una corba a mà dreta, veurem un caminoi ample cap a l'esquerra, amb un fort pendent, sembla que sigui per desbrossar o quelcom així. Per ell pugem a peu deixant el cotxe enganxat a un lateral del camí principal i en uns 300 metres ens endinsem uns 25 metres més al bosc de l'esquerra del caminoi pel què anem, trobant el dolmen de la Collada d'Orri o Coll de Pou.</span></p>
<p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-FiHzRjy6uSs/V1k_DCvrhFI/AAAAAAAAK9k/KKJf33fasD4CPGkUwzLunm-R2DA9EE-vQCPcB/s1600/SAM_0668.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://4.bp.blogspot.com/-FiHzRjy6uSs/V1k_DCvrhFI/AAAAAAAAK9k/KKJf33fasD4CPGkUwzLunm-R2DA9EE-vQCPcB/w400-h300/SAM_0668.JPG" width="400" /></a></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Aquest dolmen simple d'estil cambra pirinenca amb accés per llosa rebaixada consta, com el megálit anterior, d'un túmul de semblants dimensions, 9-10 metres de diàmetre. La cambra feia una longitud interna d'uns 1.25 metres, 1 metre d'amplada i 1.14 d'alçada. Cal dir que totes les lloses del megàlit encara són allà mateix, inclús la de coberta que és trencada en tres trossos.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">També fou excavat per Colominas el 1920, any en què ell mateix el va descobrir. De l'excavació, es documenten troballes com fragments de terrissa a mà, dos ganivets de sílex negre i un fragment de sílex blanc. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Seguint els paral·lelismes amb el de Turbiàs, també podem datar-lo al Calcolític recent - Bronze antic (2700 - 1800 a.n.e.).</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Continuem la nostra ruta cercant i trobant el sepulcre del Cortal o del Bosc d'en Gascó. Per arribar-hi, continuem per la pista amb el cotxe i en pocs metres trobarem un desviament a la nostra dreta, doncs, per ell baixem ja a peu, i cap als 1.4 quilòmetres ens endinsarem al bosc d'en Gascó a la nostra dreta.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Per acabar de trobar-lo, el millor és anar p</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">er coordenades </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">amb un bon GPS, ja que es troba mig mimetitzat per la flora local.</span></p><div style="text-align: justify;"> </div>
<p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-MJiXUvlq9sw/V1lAcehVT_I/AAAAAAAAK-U/I7x6JHzx3fYx5s2rL3_cUg1JxJldhDVnACPcB/s1600/SAM_0727.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://2.bp.blogspot.com/-MJiXUvlq9sw/V1lAcehVT_I/AAAAAAAAK-U/I7x6JHzx3fYx5s2rL3_cUg1JxJldhDVnACPcB/w400-h300/SAM_0727.JPG" width="400" /></a></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Aquest sepulcre de corredor o petita galeria catalana del Calcolític recent - Bronze antic (2700 - 1800 a.n.e.) té un túmul visible de, també, uns 10 metres de diàmetre. La cambra fa 1.80 metres de longitud, 0.90 d'amplada i 1.25 metres d'alçada, mentre el corredor fa un metre. Totes les lloses segueixen al seu lloc, tot i que la de coberta, segons dades d'Enric Carreras, Albert Fàbrega i Josep Tarrús, està trencada en tres trossos, un dins del sepulcre, un altre a la seva dreta i una última part al seu lloc. Aquesta coberta consta de sis cassoletes a la seva superfície. Segons la fitxa del megàlit feta l'any 2000 pel Patrimoni Arqueològic, el sepulcre acabava de ser furtivament excavat, desplaçant la llosa de coberta que fins aquell moment es trobava al lloc original.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Amb un dolmen més a la nostra llista, ens dirigim al següent megàlit, el dolmen de Coll de Jou. Per arribar al sepulcre, només cal tornar al cotxe i desfer el camí fet, passant de llarg la bifurcació per la que hem arribat del dolmen de Turbiàs. Des d'aquest punt, calculem uns 2.8 quilòmetres, on trobarem a mà esquerra del camí, un altre que baixa amb bon pendent, seguint el caient de la muntanya, i per ell baixem, ja a peu. A la seva dreta ens endinsarem al bosc de pins existent, cercant i trobant el sepulcre de Coll de Jou o Plantat de Vilamitjana. Com a dada auxiliar per a trobar el dolmen, podem dir que aquest es troba a 70 metres en línia recta del camí on hem deixat el cotxe. El dolmen es fàcil de trobar, ja que el bosc es troba prou net.</span></p>
<p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ajQJC15RCAA/V1lAFKcFQrI/AAAAAAAAK-E/2PNlLLcXS1w5Sf-yNDxA0MnfIlRXKNgpgCPcB/s1600/SAM_0694.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://1.bp.blogspot.com/-ajQJC15RCAA/V1lAFKcFQrI/AAAAAAAAK-E/2PNlLLcXS1w5Sf-yNDxA0MnfIlRXKNgpgCPcB/w400-h300/SAM_0694.JPG" width="400" /></a></p>
<div style="text-align: justify;"><p><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Aquesta galeria catalana amb porta foradada, també del Calcolític recent - Bronze antic (2700 - 1800 a.n.e.), té un túmul circular d'uns 10-11 metres de diàmetre, visible sobretot a la seva part posterior. De la cambra, podem dir que mesura 1.70 metres de longitud, 1 metre d'amplada i 1.10 metres d'alçada, i que conserva les dues lloses laterals, de fet l'únic que ha desaparegut, és el tros dret de la porta d'accés i la coberta, de la que Enric Carreras, Albert Fàbrega i Josep Tarrús diuen que hi ha un possible fragment d'ella a la part nord del túmul.</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Descobert per mossèn Serra Vilaró el 1919, qui l'excavà el maig del mateix any, acció que no donà cap resultat arqueològic; tot i això, arquitectònicament parlant, sembla que el dolmen no ha sofert grans canvis de com era en aquells temps, llevat que ara només s'observa una de les dues lloses de la porta, mentre que el 1919 se'n veien les dues.</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">A continuació, podríem haver anat a la Cabana dels Moros de l'Avellanet, però el temps inestable (ens va caure pedra i tot) i l'avançat embaràs de la Cris en aquesta primera visita a la zona (4 de juny del 2016) ens van fer desestimar la visita. Tot i això, gairebé 7 anys després i ja amb els nens (16 d'abril del 2023), hi vam anar tota la família. Per a arribar-hi, tornem a la pista i ara pugem per la pineda de l'altra banda fins a la part més alta del turó. Una vegada allà, anirem cap a l'esquerra sense un camí definit, però trobarem sense problemes el sepulcre buscat en arribar a una clariana amb vistes meravelloses.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaLKbjRyBlmF6kCF3JYmxy4qo5cUpqgpFvhniYAAhF91XJf9KPBQxz2aCIuE3LnA8I-0oV2WA1fvm3zprlPzePY9ihkssZ5_db8DPjf2WY9c-ruum2Ec1m0g_b8I1K_8tGLJzWf1Kbpkxrn6MnYEKr2DHszZ_PaWQEbxP7b8xoPOpP8ESUeG24_7kzuAQ1/s4898/IMG_2779.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaLKbjRyBlmF6kCF3JYmxy4qo5cUpqgpFvhniYAAhF91XJf9KPBQxz2aCIuE3LnA8I-0oV2WA1fvm3zprlPzePY9ihkssZ5_db8DPjf2WY9c-ruum2Ec1m0g_b8I1K_8tGLJzWf1Kbpkxrn6MnYEKr2DHszZ_PaWQEbxP7b8xoPOpP8ESUeG24_7kzuAQ1/w400-h266/IMG_2779.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">El dolmen simple de la Cabana dels Moros de l'Avellanet o Vilamitjana del Cantó va ser descobert per Lluís Maria Vidal el 1911, que no el va excavar, però sí hi va trobar una destral de basalt a l'exterior. Posteriorment, el 1919, fou excavat per Mossèn Serra i Vilaró sense resultats. En Xavier Campillo i l'Albert Villaró, al seu inventari municipal del 1988, indiquen que el sepulcre fou excavat i desmuntat pels veïns de Vilamitjana, tot i que després van tenir el detall de tornar-lo a muntar amb l'ajut d'un tractor.</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Pel que fa a les seves dimensions, és força gran, ja que mesura 2.50 metres de longitud per 1.15 d'amplada i 1.30 d'alt, estant dins d'un túmul de 15 - 16 metres de diàmetre. D'aquest túmul, format per pedres i terra, es poden observar restes del mur de pedra seca que feia de contenció.</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Podem esmentar també que hi ha una gran cassoleta a la coberta del megàlit, així com d'altres a rocs propers. La seva datació, com la de tota la resta, és del Calcolític recent al Bronze antic (entre el 2700 i el 1800 a.n.e.).</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Després de les fotos de rigor i passar una bona estona gaudint de l'entorn, tornem al cotxe passant per la pineda que estava sent desbrossada. Més o menys als dos terços de la baixada, vam divisar unes lloses amb una disposició sospitosa, però que ens fan dubtar degut a que ara són molt visibles i ningú no les esmenta, i també perquè les lloses són molt primes i no hi ha res de túmul... Hi deixem una foto i que cadascú valori. Hem de comentar que hem enviat la informació al Gerard Remolins (de Regirarocs) i al Josep Tarrús i cap dels dos es mulla només amb les fotos.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUNr7oWDYQ_m2n0KRE4WML7SqBpBpJCxkYTJ9ZfFIRU8flhwFcU-cf94BmxBKqUtVdDHSjV967SGizpv-Yh6ivQTZBHojovEAc9anJnwU5DDeTJ7fysrCyhsDUHAJXtF1VnPYcPup8ob3xT-IoGqMTZ0kq5pWKeq0u82pg5ocsGczcRS-DpixnJVuTTUu5/s5184/IMG_2803.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUNr7oWDYQ_m2n0KRE4WML7SqBpBpJCxkYTJ9ZfFIRU8flhwFcU-cf94BmxBKqUtVdDHSjV967SGizpv-Yh6ivQTZBHojovEAc9anJnwU5DDeTJ7fysrCyhsDUHAJXtF1VnPYcPup8ob3xT-IoGqMTZ0kq5pWKeq0u82pg5ocsGczcRS-DpixnJVuTTUu5/w400-h266/IMG_2803.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Seguim endavant per la pista dirigint-nos a un altre megàlit abans d'anar a l'allotjament, ubicat a Sant Andreu de Castellbò. 2.3 quilòmetres més endavant, però, la conductora Cristina veu una cabana de pastor sospitosa a mà esquerra, atura el cotxe i baixa a mirar-se-la sota una fina capa de pluja. Al fons de la cabana, hi ha una gran llosa i una de més petita a sobre que podien haver estat part d'un dolmen temps ençà. Vam fer unes fotos i, un cop a casa, vam buscar informació i, vam trobar que es tractava d'un possible dolmen anomenat la Cabana de lo Sell.</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Dia 4 de setembre del 2019, tornem a la zona i ara, ja amb més informació i millor dia, fem fotos amb calma.</span></p>
<p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-1jF024wNNIZ_nSlxWxcMUU88NWPztqi7g1_NLIP6PgRH8LD2YDZH3GNO12dzd44_hZ3xOrV013XVdtVZ6qlPm2nEpsuy18HY8tilFdG_HZuh29d6f27K54RrrmVwv2pbG7cRHkV3CPyU/s1600/IMG_4231.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-1jF024wNNIZ_nSlxWxcMUU88NWPztqi7g1_NLIP6PgRH8LD2YDZH3GNO12dzd44_hZ3xOrV013XVdtVZ6qlPm2nEpsuy18HY8tilFdG_HZuh29d6f27K54RrrmVwv2pbG7cRHkV3CPyU/w400-h266/IMG_4231.JPG" width="400" /></a></p>
<p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Al llibre Interpontes V, apareix a un article publicat pel Gerard Remolins, l'Albert Fàbrega i el Jordi Pasques. En ell, s'explica que l'agent forestal Manel Trepat va donar notícies de la seva existència el 2014. Posteriorment, els autors de l'article el van visitar i van determinar que es podia tractar d'un possible dolmen reaprofitat com a cabana de pastor, tot i que no s'hi observen restes de túmul o més lloses al voltant de la cabana.</span></p>
<p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjihSYx4W3Ghj5ORAnmS_6D5mfZ-yKur5tFDJoWLUom9gLTmMy1Zf1M0XWgYVfoRZE3UCFksc67D_J26h4aZ-Aee2dSdNdBflln1NVgmWWWE2PX-DdMIsiAHZgLhiBqaRXS0y57zqIqR4se/s1600/IMG_4233.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjihSYx4W3Ghj5ORAnmS_6D5mfZ-yKur5tFDJoWLUom9gLTmMy1Zf1M0XWgYVfoRZE3UCFksc67D_J26h4aZ-Aee2dSdNdBflln1NVgmWWWE2PX-DdMIsiAHZgLhiBqaRXS0y57zqIqR4se/w400-h266/IMG_4233.JPG" width="400" /></a></p>
<p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Pel que fa a les dimensions, la llosa que podria haver estat part d'una cambra funerària mesura 1.20 metres d'alçada per 0.80 d'alt i 0.25 de gruix.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Ara ja anem a per l'últim sepulcre del dia. Tornem al cotxe, i seguim la pista en la mateixa direcció i girem a la dreta per una pista en força bon estat i que ens duu a la carretera de Turbiàs a Carmeniu, on girem a la dreta. Deixem aquest nucli enrere i, poc abans d'arribar a Castellbò, girem a l'esquerra per la pista asfaltada que va a Albet. Abans d'arribar al nucli, en una pronunciada corba a l'esquerra, veurem un camí que surt a la dreta al seu vèrtex. El prenem i, en 700 metres, deixem el cotxe aparcat a la vora del camí i pugem al monticle d'uns 10 metres que hi ha a la dreta d'aquest. A la part alta, al bell mig d'un senderó desdibuixat que hi ha (és l'antic camí de Castellbò), trobarem les restes del dolmen de Castellbò o Cabana del Moro d'Aubet.</span></p>
<p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-38eiauh6qNk/V1k_YYtc86I/AAAAAAAAK90/bgHdJEhhFWI73bqJPfQQndlUAcGEhryFQCPcB/s1600/SAM_0682.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://3.bp.blogspot.com/-38eiauh6qNk/V1k_YYtc86I/AAAAAAAAK90/bgHdJEhhFWI73bqJPfQQndlUAcGEhryFQCPcB/w400-h300/SAM_0682.JPG" width="400" /></a></p>
<p><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No hi ha gaire informació del megàlit, només queden d'ell tres lloses tombades, no hi ha vestigis d'un antic túmul, ni de cap cròmlech de contenció, el que ens fa dubtar si realment algun dia fou muntat i utilitzat... ens recorda bastant a Ca l'Arenes II, al Parc del Corredor, i a les Lloses de Sant Roc, a Senterada, que es creu que mai foren muntats. </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Cal dir que, segons la fitxa que </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">els del Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">van fer l'any 2000, el dolmen ha estat saquejat diverses vegades, però ignorem si disposen d'informació que constati l'aixecament del monument.</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Ara, actualitzant l'entrada després de les últimes visites i amb la síntesi de Carreras i Tarrús del megalitisme de Catalunya a la mà, podem indicar que la primera vegada que s'esmenta el megàlit, el 1894 per Lluís Maria Vidal, aquest es trobava exactament igual que ara. No es tenen notícies d'excavacions, tot i que té pinta d'haver-ne patit alguna d'espoliadora... </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Si aquest sepulcre estigués muntat, les seves dimensions serien d'una longitud interna d'uns 1.90 metres i una alçada de 1.20 metres.</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Per la seva possible tipologia de dolmen simple i el seu entorn, es podria datar, com la resta, dins del Calcolític recent - Bronze antic (2700 - 1800 a.n.e.).</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Ara sí, ja podem dir que hem explorat força bé la zona i ho deixem per avui. No volem deixar de comentar que </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">la ruta lògica per a visitar els megàlits situats a la part alta de la carena (això vol dir, deixant de banda Turbiàs i Castellbò) és: Cabana del Moro d'Avellanet, Coll de Jou, Cabana de Lo Sell, Collada d'Orri i Bosc d'en Gascó o a la inversa, en funció de per on s'accedeixi a la carena. Nosaltres vam fer la ruta completament desordenada per culpa del temps i això que, a la primera parada, la del dolmen de Turbiàs, ens feia un sol espectacular... És el que té la muntanya, de cop, se't planta el núvol i et cau una bona tromba d'aigua o calamarsa fins i tot!!</span></p></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Si no n'heu tingut prou i voleu completar la ruta, podeu visitar els megàlits més recentment trobats al municipi de Montferrer i Castellbò (<a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2021/08/dolmens-i-tumul-montferrer-i-castellbo.html" target="_blank">Dòlmens i túmul a Montferrer i Castellbò IV</a>) o bé un dolmen més solitari a mig camí entre els megàlits d'aquesta ruta i els de nova trobada (<a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2021/05/dolmen-montferrer-i-castellbo-iv.html" target="_blank">Dolmen a Montferrer i Castellbò III</a>).</span></p>
<br />
<div style="font-family: "times new roman"; margin: 0px; text-align: center;">
<i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></i> <i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><b>Coordenades UTM(ETRS89):</b></span></i></div>
<div style="margin: 0px; text-align: center;">
<i style="font-family: "times new roman";"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></i><i style="font-family: "times new roman";"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Turbiàs: 31T 362232 4693768</span></i></div>
<div style="margin: 0px; text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Collada d'Orri o Coll de Pou</i></span><i style="font-family: "times new roman";"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">: 31T 359843 4692656</span></i></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Cortal o Bosc d'en Gascó</i></span><i style="font-family: "times new roman";"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">: 31T 360637 4693914</span></i></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Coll de Jou o Plantat de Vilamitjana</i></span><i style="font-family: "times new roman";"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">: 31T 363312 4690501</span></i></div><div style="text-align: center;"><i style="font-family: "times new roman";"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Cabana dels Moros d'Avellanet o Vilamitjana del Cantó: 31T 363244 4689907</span></i></div><div style="text-align: center;"><i style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Possible dolmen de la Cabana de Lo Sell: 31T 361325 4691179</i></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Castellbò o Cabana del Moro d'Aubet: 31T 363073 4694744</i></span></div>
Marc Bernal Mañóshttp://www.blogger.com/profile/04105977521089249985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-4618128210196643452023-04-15T17:30:00.002+02:002023-07-26T22:26:56.973+02:00Dòlmens a Coll de Nargó II<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Nova ruta a Coll de Nargó. Avui, tal i com vam fer ahir, emprenem la carretera L-511, fins a trobar a l'esquerra el desviament cap a Gavarra, que agafem. Als 3.2 quilòmetres, veiem a la dreta un camí sorrenc que surt a la dreta; allà, deixem el cotxe ben arraconat a la carretera</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">. </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">A peu, continuem pel camí que baixa vers la vall vorejant un nou turó. Al poc, vei</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">em unes runes d'un corral o quelcom així al costat del camí i, pocs metres després d'ell, trobem la cista del Corral del Bossa.</span></p>
<p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip0rM_DqzNJM8DxK_NbeIpQiEAw9U41110vWvRQSguc59JpFk28uETLRRVNUkXzXq42s_4ca0oUt4XCVQ9dFM7DsWH1UVwaOz3z-Ta3TbjijE3tcj2AJ7oxdO55i2w6yKtIC2tiJ22HIYl/s1600/IMG_3265.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip0rM_DqzNJM8DxK_NbeIpQiEAw9U41110vWvRQSguc59JpFk28uETLRRVNUkXzXq42s_4ca0oUt4XCVQ9dFM7DsWH1UVwaOz3z-Ta3TbjijE3tcj2AJ7oxdO55i2w6yKtIC2tiJ22HIYl/s400/IMG_3265.JPG" width="400" /></a></span></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Cista megalítica recentment trobada per en Jordi Pasques Canut, a principis de l'any 2012. Fou estudiada i publicada pel mateix Pasques, en Gerard Remolins i l'Albert Fàbrega l'any 2018. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Segons Carreras i Tarrús, la cambra sepulcral amida 1.40 metres de llarg per 1 metre d'amplada conservada i 30 centímetres d'alç</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">ada, també conservada. El túmul de tendència circular és bastit a raó de terra i pedres, però es documenta alguna llosa intratumular a mode d'ancoratge d'aquesta obra de 7/8 metres de diàmetre.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg35XwFK6rVpJ66TFeK3SpMzRDwl6Tdxp9NONpWsWNGRVWwDfR8gW8aZgkOWqAbtUaN-PnbejuM78FA_tbMoDGYjTT_1McYSmq3GdihvIi_zFLpD3doATEcTpkT0CaU1wiqLre3y9Jh-Yt44pBsGXo6Vau6piY2j5gJ53sXohAa-fwAGN0QkUfFfzMEqQ/s5184/IMG_3263.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg35XwFK6rVpJ66TFeK3SpMzRDwl6Tdxp9NONpWsWNGRVWwDfR8gW8aZgkOWqAbtUaN-PnbejuM78FA_tbMoDGYjTT_1McYSmq3GdihvIi_zFLpD3doATEcTpkT0CaU1wiqLre3y9Jh-Yt44pBsGXo6Vau6piY2j5gJ53sXohAa-fwAGN0QkUfFfzMEqQ/w400-h266/IMG_3263.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Ells el daten al Calcolític recent - Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">No es documenta cap tipus de troballa en el seu estudi, tot i que no sabem si va arribar a ser excavada.</span></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Tornem al cotxe i continuem en la mateixa direcció i, a poc més d'1 quilòmetre, veiem una nova entrada sorrenca a la nostra dreta, que ens torna a deixar al cim aplanat del turonet adjacent a la carretera. A peu, ens endinsem al bosc que ens queda més al sud, cercant i trobant la cista </span><span style="background-color: white; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-align: center;">del Coll de Conseu.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="background-color: white; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLYqdBtbLq8-SBwJRH53hokfJksIkpD1WXsspQDYIkR0_Igfh7uS2hfQ7hmSxSnw4JWUuCAN3LGY_3LYdBvPJppdxEiTUmmrgW36hwHfA3bc6s0Hv0g3uQotNxUbHhFye9VAXEzbOHv5oo9tnlkaIuJGjP6pPkiZqo3GogKKhHQ10MlV6wObGAZgscnQ/s4898/IMG_3278%20(2).JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLYqdBtbLq8-SBwJRH53hokfJksIkpD1WXsspQDYIkR0_Igfh7uS2hfQ7hmSxSnw4JWUuCAN3LGY_3LYdBvPJppdxEiTUmmrgW36hwHfA3bc6s0Hv0g3uQotNxUbHhFye9VAXEzbOHv5oo9tnlkaIuJGjP6pPkiZqo3GogKKhHQ10MlV6wObGAZgscnQ/w400-h266/IMG_3278%20(2).JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Novament parlem d'un nou megàlit a l'Alt Urgell, del qual no hem trobat informació, només una petita descripció, la qual diu que les dues lloses que resten de l'antic sepulcre, una lateral i la capçalera, són de roca calcària local.</span></p><div style="text-align: justify;"><p><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">A dia d'avui, en Carreras i en Tarrús ens aporten més informació, i, a banda del que ja sabíem, com que fou descobert per </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Jordi Pasques l'any 2007, que és de tipus cista megalítica i conserva una obra tumular de 7/8 metres de diàmetre, ens donen les dimensions internes de la cambra sepulcral: d'1.40 metres de llarg, 1 metre d'amplada i només conserva 30 centímetres d'alçada. També indiquen la seva datació constructiva, que aniria del Calcolític recent al Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">De nou al cotxe, ens dirigim a visitar l'últim sepulcre del dia. N'hi ha més a la zona, ja anirem actualitzant quan tinguem un cotxe més decent per fer caminois de muntanya.</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Emprenem la carretera en la mateixa direcció uns 600 metres, fins a veure les runes d'un nou corral pocs metres a la dreta de la carretera. Aquesta edificació està bastida en part de l'obra tumular del següent sepulcre, la Fossa del Corral del Coll de Gavarra. Aquest es troba, mirant des de l'asfaltat, a la part esquerra posterior de la moderna edificació.</span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY8Z2bKbkifOhnhGtP7acPyybra0hEcTFkFnDJIHbiG-ysUOEp1rkmKVDJOUrty_64mY_lutjY4fefF1WBXYb8rJurimeNmFTLCJ-bhIZ5YAUTOVsoR8BgVvvuBA_MoWQicOYBo2DBpAq2vVrtQ-TnlaZBuoGvs_OFnCu5mAmVn0PFuEqH2HzJHreGjA/s4898/IMG_3288.JPG"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY8Z2bKbkifOhnhGtP7acPyybra0hEcTFkFnDJIHbiG-ysUOEp1rkmKVDJOUrty_64mY_lutjY4fefF1WBXYb8rJurimeNmFTLCJ-bhIZ5YAUTOVsoR8BgVvvuBA_MoWQicOYBo2DBpAq2vVrtQ-TnlaZBuoGvs_OFnCu5mAmVn0PFuEqH2HzJHreGjA/w400-h266/IMG_3288.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p></div><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">D'aquesta cista megalítica sí que es tenia constància d'antic, tot i que no ha rebut cap treball arqueològic "oficial", però sí que ha estat objecte de furtives excavacions. La Generalitat el col·loca temporalment vers el Neolític final i utilitzat fins a l'edat del Bronze, del 2500 a.n.e. fins al 650 a.n.e.. Segons Carreras i Tarrús, dels que me'n fio molt, la seva construcció es va produir vers el Calcolític recent - Bronze antic, entre el 2700-1800 a.n.e.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Del sepulcre, només en resten quatre petites lloses laterals, tot i que com els mateixos arqueòlegs de la Generalitat diuen: La baixa, però densa vegetació no deixa visualitzar gaire més. Del túmul, no es documenten mides, tot i que s'esmenta, com jo vaig veure, que és diametralment petit, tot i que la impressió que jo vaig tenir en visitar-lo és que a la contra sí que em va semblar prou elevat, pel poc diàmetre que té. S'hi hauria de fer una neteja i cala per a saber més d'aquest sepulcre.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;">Ara, a dia 25 de març del 2023, podem afirmar que els seus descobridors foren en Albert Villaró i Xavier Campillo, l'any 1988, i ells mateixos l'estudiaren aquell any. També podem dir que la cambra funerària amida interiorment 1 metres de llarg, per 1 metre d'amplada i conserva 40 centímetres d'alçada, i, que al contrari del que a mi em va semblar, el diàmetre tumular és de 9/10 metres. Però bé, ara que ho penso són 4.5/5 metres de radi... potser que sí, i que jo anés més pendent del grau d'inclinació.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Bé, acabem la ruta aquí, però l'allargarem de seguida que puguem, ja que sabem de l'existència de més cistes de l'estil tot anant cap a Gavarra, i, per què no, podem trobar-ne de noves, tot i que amb els nens, és prou improbable. Cal recordar que aquesta zona no està del tot estudiada i hi ha molta muntanya.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">I aquest dia ha arribat, en concret el 15 d'abril del 2023, encara que només sigui per a visitar un sepulcre, n'hi ha més, però ja els posarem en una altra entrada. Aquest és que va de pas al nucli de Gavarra tot seguint la carretera, com els anteriors d'aquesta ruta.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Es tracta de la Fosssa del Serrat del Camí de Gavarra i es troba tot seguint amb l'automòbil en el mateix sentit que portàvem uns 1.3 quilòmetres des de la zona on hem deixat el cotxe que hi ha davant del Corral del Coll de Gavarra, aturant i deixant-lo de nou, a un espai que hi ha a l'esquerra de la carretera, just abans d'un caminoi que surt a la dreta d'aquesta </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">(que es podria fer en un cotxe mitjanament adaptat)</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">. Seguim a peu per aquest i, en uns 520 metres en una corba tancadíssima a l'esquerra, girem a la dreta vorejant un camp d'arbres que ens sembla recordar que eren fruiters. Quan la clariana que volteja aquesta banda del camp s'acaba i ja ets caminant direcció sud girem a la nostra esquerra caminant quasi bé totalment a l'est, pujant al cim de la serra. Allà trobarem la Fossa del Serrat del Camí de Gavarra, a uns 100 metres en línia recta des de l'aclarat.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuPvdNdgiWxb5NWQg5YX6wCyd9bS4ZPeU0XhozRgp5W5UGMtZXJUo2ljJfV9bbf42UDEDGGy4LJsddPdfeUd07p6Pa5eJOHHOsbw-cI1jExlf6z4E89mupz52wbnstScMAw64-9Lo_L5bqGrS58Qgml0TnsbCSZtGXpkSBoT_xhLFcE6-9Zvt53Y06h-9n/s4898/IMG_2752.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuPvdNdgiWxb5NWQg5YX6wCyd9bS4ZPeU0XhozRgp5W5UGMtZXJUo2ljJfV9bbf42UDEDGGy4LJsddPdfeUd07p6Pa5eJOHHOsbw-cI1jExlf6z4E89mupz52wbnstScMAw64-9Lo_L5bqGrS58Qgml0TnsbCSZtGXpkSBoT_xhLFcE6-9Zvt53Y06h-9n/w400-h266/IMG_2752.JPG" width="400" /></a></span></p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><div style="text-align: justify;">Descoberta per Miquel Cura l'any 1974, aquesta cista megalítica conserva un túmul de tendència circular i sense anell de contenció, bastit a raó de terra i pedres, amb un diàmetre de 7/8 metres. Al centre, resta la cambra sepulcral que amida interiorment 1.66 metres de llarg, 87 centímetres d'ample i 65 centímetres d'alçada.</div></span><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Segons hem pogut trobar documentat, a l'excavació de Cura l'any que el va localitzar, varen sorgir 1 vora i 3 fragments informes d'un vas campaniforme internacional marítim. En Carreras i en Tarrús posicionen la seva erecció vers el Calcolític - Edat del Bronze antic, cap el 2700-1800 a.n.e.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">I ara sí donem per tancada la ruta, però per si voleu veure més de la zona podem visitar els megàlits de la ruta <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2023/04/dolmens-coll-de-nargo-iv.html" target="_blank">Dòlmens a Coll de Nargó IV</a>, que comença a mig camí de Gavarra, i també </span><span style="font-family: georgia; text-align: left;">la ruta de </span><a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2019/03/dolmens-coll-de-nargo-i.html" style="font-family: georgia; text-align: left;" target="_blank">Dòlmens a Coll de Nargó I</a>.</p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><br /></span></p>
<div style="background-color: transparent; margin: 0px; text-align: center;">
<div style="font-size: medium;">
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Coordenades </i></span><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">UTM(ETRS89)</span></i><i style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">:</i></b></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><br />
</i></span></div>
</div>
<div style="background-color: transparent; text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Cista del Corral del Bossa</i></span><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">: </span></i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>31T 351564 4666988</i></span></div>
</div>
<div style="background-color: transparent; text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<font-family: georgia="" new="" quot="" roman="" serif="" times=""><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Cista del Coll de Conseu<span style="font-size: small;">: </span></i></span></font-family:><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>31T 351728 4665889</i></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Fossa del Corral del Coll de Gavarra</i></span><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">:</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span></i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>31T 351701 4665440</i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: "Times New Roman"; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>Fossa del Serrat del Camí de Gavarra</i></span></span><i style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: "georgia";">: </span></i><span style="font-family: "Times New Roman"; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 351370 4664680</i></span></span></span></div>
</div>
Marc Bernal Mañóshttp://www.blogger.com/profile/04105977521089249985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-1032271451463744982023-04-15T17:08:00.006+02:002023-08-06T10:38:02.353+02:00Dòlmens a Coll de Nargó IV<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Bonica ruta la d'avui, la quarta per terres de Coll de Nargó. Aquesta vegada, començarem per la petita necròpoli de Serra Cogumera, a la que arribarem des del nucli de Coll de Nargó. Per indicar el començament de la ruta, agafarem com a punt inicial el desviament de la C-14 cap a Isona per la L-511 creuant Coll de Nargó, i des d'aquí farem 16.5 quilòmetres. A aquest punt, ens desviarem a la nostra esquerra cap a Gavarra, i seguirem per la carretera 4.7 quilòmetres. Aquí, podem deixar el cotxe emprenent un camí a peu que és apte per a 4x4 o SUVs potents que surt a l'esquerra de la carretera. De fet, nosaltres, amb el cotxe nou, un Ford Kuga, i després d'haver perdut diverses hores del matí per arreglar una punxada, a banda d'anar amb els nens, ens hi vam endinsar, uns 1.4 quilòmetres, fins poc després d'un desviament a la dreta que duu a un mas (pel que després passarem). Just després, trobarem un espai per a deixar el cotxe a la dreta de la pista. A partir d'aquí seguim a peu (un 4x4 pot seguir i segons les mans del conductor fer l'aproximació en cotxe).</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Nosaltres, però, com hem dit, seguim a peu la pista, que fa una contundent baixada a trams, uns 375 metres, i ens endinsem al bosc de la nostra dreta, trobant el sepulcre de la Fossa de Serra Cogumera II o Fossa del Serrat de la Borda II, a uns 20 metres de la pista.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNVZvsQHTcW3w-Mm7R199AMTuoTbUjNDgAZvI4PqgHFTt506m8luiT_IA_vaNcy697JLaSLt0jDgZVe86jXrvV5HmR4Ip57rSYZqWZLLl_ZYdeXgU7LSsibyw_zSDbabEzkr6kOZZf07qLZtj_NMY0AKwloR5BIz8RYWn4DdXXcnmqZDg9iyjNJZEljjIz/s4898/IMG_2686.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNVZvsQHTcW3w-Mm7R199AMTuoTbUjNDgAZvI4PqgHFTt506m8luiT_IA_vaNcy697JLaSLt0jDgZVe86jXrvV5HmR4Ip57rSYZqWZLLl_ZYdeXgU7LSsibyw_zSDbabEzkr6kOZZf07qLZtj_NMY0AKwloR5BIz8RYWn4DdXXcnmqZDg9iyjNJZEljjIz/w400-h266/IMG_2686.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Es tracta de una cista megalítica descoberta per Miquel Cura l'any 1974. La cambra sepulcral amida interiorment 1.05 metres de llarg, 1 metre d'ample i 72 centímetres d'alçada màxima, i, pel que fa a l'obra tumular, mesura uns 7/8 metres de diàmetre sense senyals d'anell de contenció.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El seu descobridor va excavar-la quan encara conservava totes les seves lloses, però no en va recuperar cap resta arqueològica. Tot i això, pel seu estil arquitectònic, en Carreras i en Tarrús la daten vers el Calcolític i l'Edat del Bronze antic, entre el 2700-1800 a.n.e.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Com hem dit, és una petita necròpoli, pel que al poc veurem el seu germà, tot tornat al camí,</span><span style="font-family: georgia;"> baixant uns 60 metres més, i endinsant-nos de nou al bosc de la dreta, on novament a uns 20 metres del camí trobarem el sepulcre de la </span><span style="font-family: georgia;">Fossa de Serra Cogumera I o Fossa del Serrat de la Borda I.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjttZZTNN5UOjBp-KyoixOXmW81QN1YI9uh0f3gubMnSMiNje8WZQ7Iy8rEs4gfbaoAfXJOfpabsN8jUfyTEXrrP2umsyBO_M-3ezNa6ayojUyWDNuyjb4P_wJyd-6IrtoTWr9i7Qt039t7EBRYYF359h2zWdFrRejemf_d2vWErpw65vTMlNYDSVffPUZ/s778/IMG_2691.edit.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="519" data-original-width="778" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjttZZTNN5UOjBp-KyoixOXmW81QN1YI9uh0f3gubMnSMiNje8WZQ7Iy8rEs4gfbaoAfXJOfpabsN8jUfyTEXrrP2umsyBO_M-3ezNa6ayojUyWDNuyjb4P_wJyd-6IrtoTWr9i7Qt039t7EBRYYF359h2zWdFrRejemf_d2vWErpw65vTMlNYDSVffPUZ/w400-h266/IMG_2691.edit.jpg" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Una nova cista megalítica, també descoberta per Miquel Cura, el mateix any que la companya. </span><span style="font-family: georgia;">La cambra amida interiorment 1 metre de llarg, per 90 centímetres d'ample i 40 d'alçada. El túmul, de tendència circular i sense senyals d'anell de contenció, fa entre 9/10 metres de diàmetre.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">També fou excavada per Cura, recuperant d'ella 2 fragments ceràmics del Bronze final, algunes restes òssies i 11 dents humanes. Tot i això, ni al MAC seu de Barcelona ni al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, hi ha constància de cap dipòsit pertanyent a aquest sepulcre.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Com el seu company, es documenta la seva construcció vers el Calcolític i l'Edat del Bronze antic, entre el 2700 i el 1800 a.n.e. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">De nou, tornem a la pista i la seguim baixant uns 350 metres més, fins a trobar un encreuament de camins, on girem a l'esquerra pel més ampli i, al poc (uns 20 metres) girem de nou a l'esquerra seguint un altre camí que ens portarà directament a les restes del dolmen de la Fossa del Corralot en 850 metres, ja que es troba just a la vora esquerra del camí.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwb0M_IoLI2Z8CmI0vmtnpPA7SCQvPCJOZWCFDpDG3aqbWei6FPb7r-Cs0vhwVszLi4_ueXw2qDHV92K6IVBmaRNNXqB0kQvTppH-BcibDETFMh22wDWXGefz9ZEQX3IVDmOoYSxMq-cq1zzYuNInYz9csREbWgd7p3rbkYeu_oqO93pQNVUclrMeS8S4l/s4080/20230415_143409.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3060" data-original-width="4080" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwb0M_IoLI2Z8CmI0vmtnpPA7SCQvPCJOZWCFDpDG3aqbWei6FPb7r-Cs0vhwVszLi4_ueXw2qDHV92K6IVBmaRNNXqB0kQvTppH-BcibDETFMh22wDWXGefz9ZEQX3IVDmOoYSxMq-cq1zzYuNInYz9csREbWgd7p3rbkYeu_oqO93pQNVUclrMeS8S4l/w400-h300/20230415_143409.jpg" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">La malmesa tomba fou descoberta l'any 1988 per Albert Villaró i Xavier Campillo, que en documentaren una nova cista megalítica en mal estat, de la que restaven 8 lloses. Segons Carreras i Tarrús, extrapolant amb les tres lloses que li quedaven in-situ, amidaria interiorment 90 centímetres de llarg, 80 centímetres d'ample i 30 centímetres d'alçada. La coberta es documenta desplaçada vers la dreta del megàlit i, pel que fa a l'obra tumular, és de tendència circular, sense anell de contenció i d'uns 7/8 metres de diàmetre.</span><span style="font-family: georgia;"> També va ser construït vers el 2700-1800 a.n.e., entre el Calcolític i l'Edat del Bronze.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">I si hem dit que els dos primers sepulcres formen una petita necròpoli, en aquest cas no falta gaire. El següent es troba endinsant-nos al bosc que hi ha just a l'altra banda del camí, on seguim un desdibuixat corriol que surt a mà dreta a la clariana que hi ha. Seguim el corriol en direcció est uns 120 metres, on, de cop, serem a una nova clariana i, en aquest punt, emprenem direcció sud uns 30 metres més, trobant el dolmen de la Fossa del Tossal dels Gossos.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPSOM1hl5FfLXZn6OzEaUgLluk1cOUZ3u8bo6pVOfgsNLWOkFfho_zUdrjaTTtLLMRXMcRJSLbKVrQyJWCpIvlLV8QBgNfU_fS35fhS-_orvC2n-BwAdFtYZFtO0tGazCjgHNgfoOFugzicfkj4XrYAOvntTc5WOpZSVj0W2dP8KtJsjORHTGAkd_fLVa4/s4898/IMG_2713.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPSOM1hl5FfLXZn6OzEaUgLluk1cOUZ3u8bo6pVOfgsNLWOkFfho_zUdrjaTTtLLMRXMcRJSLbKVrQyJWCpIvlLV8QBgNfU_fS35fhS-_orvC2n-BwAdFtYZFtO0tGazCjgHNgfoOFugzicfkj4XrYAOvntTc5WOpZSVj0W2dP8KtJsjORHTGAkd_fLVa4/w400-h266/IMG_2713.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Una nova cista megalítica, també descoberta el 1988 per Albert Villaró i Xavier Campillo. Segons es documenta, la cambra sepulcral amidaria interiorment, 1.70 metres de llarg, 1.28 metres d'ample i 32 centímetres d'alçada conservada. El túmul de tendència circular, construït a raó de terra i pedres i sense anell de contenció, amida 8/9 metrers de diàmetre. </span><span style="font-family: georgia;">Per últim, com els altres sepulcres, deuria de ser erigit vers el 2700-1800 a.n.e., entre el Calcolític i l'Edat del Bronze antic.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Seguim la ruta tornant al camí, i desfem el camí fins la cruïlla del camí més ample. Ara, agafem la branca de la dreta deixant la primera pista per on hem baixat a la dreta i el camí per on tornarem més tard </span><span style="font-family: georgia;">a l'esquerra</span><span style="font-family: georgia;">. A l'estona, ens trobem el mas que deia abans (antigament es documentava un dolmen a la part posterior d'aquesta, avui en dia desaparegut), que prenem com a punt de partida per al següent sepulcre, tot i que val a dir que aquest no és fàcil de localitzar. Però bé, des de l'edificació, cal seguir uns 340 metres el camí, on ens podem endinsar per unes clarianes que hi ha al bosc de la nostra dreta, sempre anant direcció nord-oest. Si tenim sort i trobem una segona clariana, ja som a prop del megàlit, si no, només puc dir que el megàlit es troba a uns 60 metres del camí, i que hi ha un altre corriol seguint el camí principal que pasa a escassos metres, però està molt emmaranyat. El millor, anar per coordenades.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Bé, aquí teniu l'amagat dolmen de la Fossa del Bullidor.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw8FpcT2kWsGdUnoqhzEsYRnHHto8H6hOALsULgZ0dzqO2C01Xy-NnFyAH2h0rlue9zuVQOGBZUAIbbQ_SDaO4MlhG3C_vW7Dp3K1XoMLO9UhMP3Jpk5k5IeWW73F1woOKjiWMoSogEBjcKRtFOb0DY7BvBswxFxIJWvmrQzLO5HNnjuz-R-GQqvlq7-4R/s4080/20230415_153257.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3060" data-original-width="4080" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw8FpcT2kWsGdUnoqhzEsYRnHHto8H6hOALsULgZ0dzqO2C01Xy-NnFyAH2h0rlue9zuVQOGBZUAIbbQ_SDaO4MlhG3C_vW7Dp3K1XoMLO9UhMP3Jpk5k5IeWW73F1woOKjiWMoSogEBjcKRtFOb0DY7BvBswxFxIJWvmrQzLO5HNnjuz-R-GQqvlq7-4R/w400-h300/20230415_153257.jpg" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El sepulcre va ser descobert pel mossèn Serra i Vilaró entre 1915 i 1920, però no el va poder excavar, ja que el propietari dels terrenys no li va donar permís.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Es tracta, segons Carreras i Tarrús, d'una "possible" caixa megalítica tancada (cista megalítica), estil exactament igual que els seus propers companys. Aquesta mesura 1.50 metres de llarg, 65 centímetres d'ample i 60 centímetres d'alt, i conserva un túmul de 8/9 metres de diàmetre, sense restes de cròmlec peristàltic. Segons ells, és datable entre el Calcolític i l'Edat del Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Tornem al camí, i el seguim en la mateixa direcció, creuant als pocs metres el què sembla una torrentera, el seguim, tot i que ara es difumina molt i molt. En aquest punt, volíem visitar les ruïnes d'un sepulcre (només queda el negatiu) que hi ha a l'esquerra del camí, però no podrem fer-ho, ja que han fet un camp d'arbres, crec recordar que eren fruiters, i està totalment tancat... pel que vam vorejar el camp, arribant al camí de dalt, que seguirem de nou vers la nostra esquerra, i, en pocs minuts, ens portarà directament a l'encreuament de camins del principi. Els nens i jo tornem a fer el camí del començament de la ruta, però ara en versió pujada, fins a arribar al cotxe, i nosaltres donem la ruta per tancada. Però la Cris s'apropa a la part posterior de la casa que hem vist abans, aviam si troba el desaparegut dolmen de la Borda del Talustre.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">I sí que ens sembla que el va trobar. De fet, no és que estigués del tot perdut, ja que Carreras i Tarrús el visitaren vers l'any 2000, però 10 anys més tard, en una nova visita, al lloc on era van trobar un gran amuntegament de llenya. L'únic que va fer la Cris va ser seguir cap a les coordenades que publiquen Carreras i Tarrús al seu últim llibre, i això és el que va trobar.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpDcO0xjizLIb7gs4whfcGFN2DecYrzOOW6c48710kvmskBIBiZR9QtjZBMXiWCyJjcVCZJ6oiAnhK-NteJfVcuulr5DIHFDivKG9QUGWDiQrJ2hLoL5TYeKA5AwyIMBuCUlWKP2St901HWMmoGHhnAA1LRljTu6FI8FbaUwJZNQU4fK_ywlWWrqpn_Xim/s4898/IMG_2737.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpDcO0xjizLIb7gs4whfcGFN2DecYrzOOW6c48710kvmskBIBiZR9QtjZBMXiWCyJjcVCZJ6oiAnhK-NteJfVcuulr5DIHFDivKG9QUGWDiQrJ2hLoL5TYeKA5AwyIMBuCUlWKP2St901HWMmoGHhnAA1LRljTu6FI8FbaUwJZNQU4fK_ywlWWrqpn_Xim/w400-h266/IMG_2737.JPG" width="400" /></a></span></p><span style="font-family: georgia;"><div style="text-align: justify;">El sepulcre fou descobert entre els anys 1915-1920 per Joan Serra i Vilaró, i fou visitat amb posterioritat per un munt d'arqueòlegs. Nosaltres que com sempre ens basem molt amb el que diuen dos dels integrants del GESEART, podem dir que ells tenien dubtes sobre el seu estil arquitectònic, ja que a la visita del 2000, no van observar cap tipus d'obra tumular, factor pel qual, en comptes de ser la típica de la zona cista megalítica, podria tractar-se d'una cista solsoniana. Es podria saber si s'hagués excavat, però, com amb la Fossa del Bullidor, el propietari del terreny no va donar permís a en Serra i Vilaró per a fer-ho. Tot i això, l'estudi que va publicar ens aporta dimensions del sepulcre, que segons ell són de 1.30 metres de llargada interior i 1 metre d'amplada.</div></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Per la seva tipologia, si es tractés d'una cista megalítica, seria pertanyent al Calcolític - Bronze antic, entre el 2700-1800 a.n.e. Ara, si realment fos una cista solsoniana, seria del Neolític, vers el 3900-3400 a.n.e.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Cal dir que, tot i donar la ruta per tancada, vam anar a visitar una nova tomba, la </span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;">Fossa del Serrat del Camí de Gavarra, que la inclourem a la ruta de <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2019/03/dolmens-coll-de-nargo-ii.html" target="_blank">Dòlmens a Coll de Nargó II</a>. També</span></span><span style="font-family: georgia; text-align: left;"> la ruta de </span><a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2019/03/dolmens-coll-de-nargo-i.html" style="font-family: georgia; text-align: left;" target="_blank">Dòlmens a Coll de Nargó I</a> <span style="font-family: georgia; text-align: left;">queda prou propera a la d'avui.</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><br /></span></p><div style="text-align: center;"><b><span style="font-family: georgia;"><i>Coordenades </i><i>UTM(ETRS89):</i></span></b></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><span style="text-align: left;"><i>Fossa de Serra Cogumera II o Fossa del Serrat de la Borda II</i></span><i>: </i></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 353407 4665340</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><span style="text-align: left;"><i>Fossa de Serra Cogumera I o Fossa del Serrat de la Borda I</i></span><i>: </i></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 353466 4665301</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><em><span style="font-family: georgia;">Fossa del Corralot: </span></em><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 353679 4665839</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>Fossa del Tossal dels Gossos</i></span></span><i><span style="font-family: "georgia";">: </span></i><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 353834 4665834</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><span style="text-align: left;"><i>Fossa del Bullidor</i></span><i>: </i></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 352973 4664936</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>Borda del Talustre: </i></span></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 353204 4665168</i></span></span></div>Marc Bernal Mañóshttp://www.blogger.com/profile/04105977521089249985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-71371092806206299982023-04-14T16:00:00.161+02:002023-11-07T22:04:48.378+01:00Dòlmens a Fígols i Alinyà I<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">De nou, fem vacances en família i ens dirigim aquest cop a La Seu d'Urgell, on ens queden força dòlmens per visitar i volíem aprofitar per a trepitjar neu... però som a l'abril i aquest any ha estat bastant pobre en aquest aspecte, així que anem a per dòlmens. Concretament, e</span><span style="font-family: georgia;">ns acostem a Fígols i Alinyà</span><span style="font-family: georgia;"> per a visitar tres megàlits.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Comencem la ruta arribant-nos al nucli de Fígols des de la carretera C-14, on, abans d'arribar a Organyà venint de Coll de Nargó, prenem la carretera L-401 cap a Fígols i Alinyà. Just després de travessar el pont, ens desviem a l'esquerra seguint les indicacions cap a Fígols. Un cop al municipi, el travessarem sense desviar-nos cap a Organyà i, a la seva sortida, anirem en direcció Font de Codonyes pel carrer Romanius. Ja fora del poble, arribem a una bifurcació on anirem a l'esquerra seguint les indicacions de Voloriu i Forn. Avançant un quilòmetre més per aquesta pista asfaltada/cimentada, prenem el desviament cap a Forn que surt a la dreta. Sense deixar la pista principal, avancem 2.8 quilòmetres i deixem de banda una pista a l'esquerra. 100 metres més endavant, deixem una altra pista a l'esquerra i seguim 750 metres més fins que arribem a una cruïlla de camins, on vam aparcar. Un 4x4 podria seguir més amunt, però no val la pena, ja que ens trobem força a prop i ja va bé caminar una mica. A aquest punt, deixem la pista ampla que comença a davallar i agafem la pista de l'esquerra que s'enfila fent paelles cap a uns prats llaurats. Caminant 400 metres, ja podrem girar a l'esquerra i buscar el dolmen del Lligonàs, una mica elevat, però força camuflat entre la vegetació, a uns 60 metres del camí.</span></p><p style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCIbioqt0yaNh_MFYBpR-RSsYBpkuM5vHnzlQz7b7EoI546wD0Rs2P5-HiBC0M0Uc0ozf6hdXCPR33wpvvondbnxqJE-S1x70TTA-ET-o13m82Gwo6YOJPyrdOm7rYo32h2zbE7UAXA5_xPLCgWgwoSEoSXWRq7p4pz9e-2cB-gs_CjZbqwKCCQFWZutb3/s4898/IMG_2622.JPG" style="font-family: georgia; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCIbioqt0yaNh_MFYBpR-RSsYBpkuM5vHnzlQz7b7EoI546wD0Rs2P5-HiBC0M0Uc0ozf6hdXCPR33wpvvondbnxqJE-S1x70TTA-ET-o13m82Gwo6YOJPyrdOm7rYo32h2zbE7UAXA5_xPLCgWgwoSEoSXWRq7p4pz9e-2cB-gs_CjZbqwKCCQFWZutb3/w400-h266/IMG_2622.JPG" width="400" /></a></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Ens trobem davant d'una cista megalítica, la cambra de la qual mesura 1.70 metres de llarg, per 1.20 metres d'amplada i 1.00 d'alçada, que es troba dins un túmul de pedregam </span><span style="font-family: georgia;">que conserva restes de l'anell de contenció </span><span style="font-family: georgia;">d'uns 8/9 metres de diàmetre.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Descobert per Josep Colominas Roca el 1920, el dolmen del Lligonàs fou estudiat i excavat per ell mateix durant els mesos d'octubre i novembre d'aquell any. Tot i que el va trobar en bon estat, només va recuperar tres dents humanes i dos fragments de ceràmica a mà. L'arqueòleg indica que encara s'estava utilitzant com a barraca, el que podria haver fet que les restes haguessin anat desapareixent donat aquest ús alternatiu durant segles.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Podem datar el sepulcre dins del Calcolític recent - Bronze antic (del 2700 al 1800 a.n.e.), donades les troballes i la seva tipologia.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Pel que fa al seu nom, l'Albert Fàbrega explica al seu llibre "27 Dòlmens Monumentals de Catalunya. Itineraris de descoberta", que el curiós nom del megàlit podria provenir de la paraula lligó, que ve a ser una aixada, i que és una paraula que s'utilitza a València i Fraga, però podria haver estat utilitzada també a l'Alt Urgell (segons el filòleg Joan Corominas).</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Desfem el camí a peu i agafem de nou en cotxe, però en sentit invers. En arribar al punt on surt una primera pista a la dreta (recorrent uns 800 metres), l'agafem i avancem fins a trobar una bifurcació als 750 metres. En ella, agafarem la branca esquerra i avançarem 900 metres més, on al vèrtex d'una corba a la dreta trobarem una petita clariana on hem de buscar les minses restes de la F</span><span style="font-family: georgia;">ossa del Collet de Peguera als peus d'un pi i a uns 9 metres de la pista.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie-i2pyHIbu2vLENRpR9kFUq9dboRb5l7ntqAkYPnP6qCnML3JO1ZRnZW-K0u3562qjOejpfK-5gKqnJRF7h89AWxu_okeDUZHwl3AAO9t8VG1QgSVX6ZpM8dLeVOUt7F9RN3TArOm9G9J4JjeIS5snk2pr3Nast0ju02Iw6-zGqBzaslCLzs5AMNt2x9j/s4898/IMG_2661.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie-i2pyHIbu2vLENRpR9kFUq9dboRb5l7ntqAkYPnP6qCnML3JO1ZRnZW-K0u3562qjOejpfK-5gKqnJRF7h89AWxu_okeDUZHwl3AAO9t8VG1QgSVX6ZpM8dLeVOUt7F9RN3TArOm9G9J4JjeIS5snk2pr3Nast0ju02Iw6-zGqBzaslCLzs5AMNt2x9j/w400-h266/IMG_2661.JPG" width="400" /></a></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Descoberta l'octubre del 2008 per Gerard Remolins, es tracta d'una possible cista formada per diverses lloses petites continguda dins un túmul d'uns 3 metres de diàmetre. No s'observen restes ni de la llosa de coberta ni de cròmlec.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Tornem al cotxe una vegada més i retrocedim fins a l'última cruïlla, on ara fem un gir tancat per a agafar la pista que queda més a la nostra esquerra. Avançarem per ella 5 quilòmetres per a trobar una bifurcació on prendrem la branca de la dreta i avançarem 1 quilòmetre més. Deixarem el cotxe a l'espai habilitat al peu del turó de l'esquerra, el Coll Durau, i pujarem per ell 80 metres fins a trobar el dolmen de Coll Durau, amb unes magnífiques vistes.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik1RJ7KjPdatPL_TDBzHmo7-GVqhBIC1DbtFt_8L-syFb9cuHY7qNveDhpMoKe1YeKDB0qXYzdvYmxFf8a_pqJd5LGNrfia0xIdeAso3Ndai5cZqy7FW85EmRl3IvUsN4y3e60M0JuOVyHkZxuckXBCpa497Z-8XOGTVSlrPCA_gxfHIy1bUIExC4EP3B2/s4898/IMG_2638.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik1RJ7KjPdatPL_TDBzHmo7-GVqhBIC1DbtFt_8L-syFb9cuHY7qNveDhpMoKe1YeKDB0qXYzdvYmxFf8a_pqJd5LGNrfia0xIdeAso3Ndai5cZqy7FW85EmRl3IvUsN4y3e60M0JuOVyHkZxuckXBCpa497Z-8XOGTVSlrPCA_gxfHIy1bUIExC4EP3B2/w400-h266/IMG_2638.JPG" width="400" /></a></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="text-align: justify;">El sepulcre, de tipus cista megalítica, va ser descobert i excavat per Josep Colominas el 1920 sense resultats.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="text-align: justify;">Es troba dins d'un túmul de 8-9 metres de diàmetre i s'observen restes de l'anell peristàltic. Pel que fa a les dimensions de la cambra, mesura 1.56 metres de longitud, per 1.10 metres d'amplada i 1.20 metres d'alçada. La llosa de coberta ja es trobava trencada en dos quan va ser visitat per Colominas, i en Tarrús i en Carreras indiquen que sembla que els fragments han estat retallats posteriorment al 1988.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="text-align: justify;">Per la seva tipologia i tots els estudis realitzats, aquests darrers autors el daten dins del Calcolític recent - Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="text-align: justify;">Després d'aquestes tres visites, nosaltres ja podem seguir camí a La Seu amb la feina feta. Tot i això, si no en teniu prou i voleu visitar més megàlits, podeu acostar-vos a veure els sepulcres de les rutes <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2018/05/dolmens-vansa-i-fornols-i-ribera.html" target="_blank">Dòlmens a La Vansa i Fórnols I, i Ribera d'Urgellet I</a> i <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2018/05/dolmens-ribera-durgellet-ii-peramola-i.html" target="_blank">Dolmens a Ribera d'Urgellet II, Peramola i Clariana de Cardener II</a> o, fins i tot, fer la magnífica ruta <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2015/06/dolmens-organya-i-cabo.html" target="_blank">Dòlmens a Cabó</a> sortint des d'Organyà.</span></span></p><span style="font-family: georgia;"><div style="font-family: "Times New Roman"; text-align: center;"><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><br /></i></span></b></div><div style="font-family: "Times New Roman"; text-align: center;"><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Coordenades </i></span><i style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">UTM(ETRS89)</i><i style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">:</i></b></div><div style="font-family: "Times New Roman"; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><br /></i></span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Lligonàs: </i></span><i style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">31T 364980 4675036</i></div><div style="font-family: "Times New Roman"; text-align: center;"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Fossa del Collet de Peguera: </span></i><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>31T 365869 4675861</i></span></span></div><div style="font-family: "Times New Roman"; text-align: center;"><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><div style="font-family: "Times New Roman"; text-align: center;"><i style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Coll Durau: 31T 368633 4673463</i></div></span></span></div></span><p></p>Cristina Cabañas Benéitezhttp://www.blogger.com/profile/14210102643967673633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-88348423354778839932023-03-04T17:00:00.619+01:002023-07-01T18:42:26.587+02:00Túmuls neolítics i necròpolis del Bronze i del Ferro a L'Escala, i poblat del Neolític fins l'època romana a Bellcaire d'Empordà<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Aquesta vegada, anem a L'Escala, on volem visitar les diverses necròpolis de Vilanera. Anem </span><span style="font-family: georgia;">una mica a l'aventura, ja que ens han dit que les troballes més interessants es troben tapades per a preservar-se. Però bé, com som molt curiosos, allà que anem!</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Ens acostem a L'Escala per la GI-623 que agafem en sortir de l'AP-7 per la sortida 5. Poc abans d'entrar al nucli, ens desviem per la GIV-6322 cap a Albons i, als 950 metres, trobem el camí de Vilanera a la nostra esquerra. Just al principi del camí, podem deixar el cotxe.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Comencem explicant com es va descobrir la zona per a posar-nos en context. Es tenia constància de ceràmiques prehistòriques i romanes </span><span style="font-family: georgia;">trobades en superfície </span><span style="font-family: georgia;">per part del membre del GESEART Miquel Dídac Piñero juntament amb altres membres del Centre d'Estudis Escalencs. Paral·lelament, es volia construir a la zona un conjunt de cases unifamiliars i un camp de golf, així que es va fer una prospecció preliminar que va confirmar la presència de restes arqueològiques. Es va fer una primera recerca entre els anys 1999 i 2000, i després es van tapar i abandonar els jaciments, quedant obert el debat de si es feien les cases i el camp de golf. Es va decidir que no i després d'actuacions camperoles per a plantar-hi blat de moro al sector 3 i que, afortunadament, no van malmetre les restes, l'any 2015 es va declarar la zona com a zona EPA (espai de protecció arqueològica) i es van reprendre les excavacions el 2016.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Com que els jaciments que trobarem són variats, inserim un plànol per tal d'ajudar a la seva identificació.</span></p><p style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdT7cvq0zcvBKvGMH4Cdo44HeGYXFqOXrLiHsGQon-qfsl9z4g4Y5l0Xgv7NPfLWuOer_lw4OBDQAuG1CPooAX3Fc0sBxvI9fI1iwxWeM4AeLKFyCxdXP42cQD4MNrxyBQsJP0IYiRmxLmvE26tzXl5NLlIUcQNjyp13Y9vnytZR1wKiD2Bs84ZgL-/s642/Sectors%20Vilanera.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="454" data-original-width="642" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdT7cvq0zcvBKvGMH4Cdo44HeGYXFqOXrLiHsGQon-qfsl9z4g4Y5l0Xgv7NPfLWuOer_lw4OBDQAuG1CPooAX3Fc0sBxvI9fI1iwxWeM4AeLKFyCxdXP42cQD4MNrxyBQsJP0IYiRmxLmvE26tzXl5NLlIUcQNjyp13Y9vnytZR1wKiD2Bs84ZgL-/w400-h283/Sectors%20Vilanera.JPG" title="Elaborat a partir del plànol inclòs a l'estudi "Excavacions arqueològiques a Vilanera (l'Escala, Alt Empordà)" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-size: x-small;"><i>Elaborat a partir del plànol inclòs a l'estudi "Excavacions arqueològiques a Vilanera (L'Escala, Alt Empordà)" de diversos autors</i></span></td></tr></tbody></table><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Just on hem deixat el cotxe, trobem el sector 4 i la primera necròpoli, la d'incineració del Bronze final.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Excavada entre l'octubre de 1999 i el juny del 2000, es van localitzar 23 tombes senzilles que aprofitaven les esquerdes del sòl per a encabir-hi urnes. No disposaven de lloses protectores ni d'aixovar i contenien restes esmicolades parcialment cremades. El 2006, en fer-se obres d'ampliació a la carretera que dona accés al conjunt, es van descobrir 3 tombes més del mateix estil. A dia d'avui, no es coneix del tot l'abast d'aquest sector, ja que no s'ha tornat a excavar i l'atenció principalment recau en el sector 3 que explicarem més endavant.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgho0-G6z-gS6dO1sppG1F0ovd4lOzyzDqzBGjPGFUORFzZplzoITkwc794X8Db_OF7bWbigosUNjAu33k8NKUw7GbWzvZedQ3-xFn4ezDn4Nd15zEqz5bgtTtM4k5Qua8dZ5f3L9zkigj3KMYVUkXotaelBqjASheuPeyx8mna0e7zXOw8VVILdS5W3Q/s4898/IMG_2146.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgho0-G6z-gS6dO1sppG1F0ovd4lOzyzDqzBGjPGFUORFzZplzoITkwc794X8Db_OF7bWbigosUNjAu33k8NKUw7GbWzvZedQ3-xFn4ezDn4Nd15zEqz5bgtTtM4k5Qua8dZ5f3L9zkigj3KMYVUkXotaelBqjASheuPeyx8mna0e7zXOw8VVILdS5W3Q/w400-h266/IMG_2146.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">100 metres més endavant i a tocar del mas, trobem estructures i una necròpoli romana, a més de dues sitges que van treure a la llum molta ceràmica de l'època.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBfMxnbGCXplnDfACqIMVJaWXdlfLAuPHrGs7d4dLAmxNXPXgp3KZrlJyt6LeXk9VlZNkE5AGVtEHUxL9cFBekZh1TBh7kh80OmgLjXDluEbNSVZ4OXHG2XW3Z32IvBGOnumFUJRmNQ8io7cL77B55vaMlUR6DeUlCH0N6MwZIq08-C2pzHcO-UJym8A/s5184/IMG_1888.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBfMxnbGCXplnDfACqIMVJaWXdlfLAuPHrGs7d4dLAmxNXPXgp3KZrlJyt6LeXk9VlZNkE5AGVtEHUxL9cFBekZh1TBh7kh80OmgLjXDluEbNSVZ4OXHG2XW3Z32IvBGOnumFUJRmNQ8io7cL77B55vaMlUR6DeUlCH0N6MwZIq08-C2pzHcO-UJym8A/w400-h266/IMG_1888.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Més amunt i deixant el mas a la dreta, trobem les minses restes del monestir de Santa Maria de Vilanera, fundat el 1328 per monges benedictines. Es creu que la construcció d'aquest convent i el mas va fer desaparèixer una petita vil·la romana.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Tornant al camí de la Torre Vilanera i avançant uns 450 metres, deixant el maco mas del segle XIV amb la seva torre medieval quadrada a la nostra esquerra, arribem al sector 3, on es troben els túmuls neolítics de Vilanera i la necròpoli de la primera edat del Ferro, juntament amb algunes tombes del Bronze final i una recentment descoberta tomba romana amb restes púniques. Segons les últimes investigacions, l'espai d'aquest sector 3 és d'uns 10000 m</span><sup style="font-family: georgia;"><span style="font-family: "Georgia",serif; font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">2</span></sup><span style="font-family: georgia;">, donades les troballes allunyades de dues tombes el 2016. Per a fer-nos una idea de la complexitat del conjunt, inserim una planta d'aquest sector del any 1999.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-20BMotQ5t9332pH70q5kCnfpInCh4bxEJ9inF7m-1xiPW2ibfgTEyhATW4IyBDB1qGgkvHOrQGoS9evaKrbMrF44b-ufUhdlB_o9FINL42Yhk_rnJZa5m31YaITrjPlj0f4W4o_gWRNhgGptMDLpHVhYTMfGjEGX9V7rlL7nArBlDecxZHUvUb2Ing/s534/Sector%203%201999.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="534" data-original-width="412" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-20BMotQ5t9332pH70q5kCnfpInCh4bxEJ9inF7m-1xiPW2ibfgTEyhATW4IyBDB1qGgkvHOrQGoS9evaKrbMrF44b-ufUhdlB_o9FINL42Yhk_rnJZa5m31YaITrjPlj0f4W4o_gWRNhgGptMDLpHVhYTMfGjEGX9V7rlL7nArBlDecxZHUvUb2Ing/w309-h400/Sector%203%201999.JPG" width="309" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="color: #666666; font-size: x-small;">Extret de l'article "Tipologia dels enterraments localitzats al sector 3 de la necròpolis de Vilanera" de Dolors Codina i Carme Montalbán</span></i></td></tr></tbody></table><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Però anem a pams i comencem pels túmuls, ja que són els que queden més a prop de la pista. Actualment, es troben protegits completament per sorra i només són visibles trossets de lona que delaten on són. Això és així perquè aquest conjunt continua en excavació (des del 2016 fins ara) i és l'única manera de preservar el conjunt dels furtius. </span><span style="font-family: georgia;">Es documenten tres túmuls.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9d-7IiSwb3z9RMdpakRss4Hd1lO06pj-WUyCgkKA-RP45vLFW45sHx-ytSDNZkWTx87QxsMSApRggjuLkeAo32YlkoTYNIheUNbUwucsoRlOuUxwIikkBRtnT7z-iMNMPbKkZGah3qUDKkNUh5mF-O_ilNB-fqOenShyfw6FfdpEejrSBT3kcP8mgjg/s5184/IMG_2180.1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9d-7IiSwb3z9RMdpakRss4Hd1lO06pj-WUyCgkKA-RP45vLFW45sHx-ytSDNZkWTx87QxsMSApRggjuLkeAo32YlkoTYNIheUNbUwucsoRlOuUxwIikkBRtnT7z-iMNMPbKkZGah3qUDKkNUh5mF-O_ilNB-fqOenShyfw6FfdpEejrSBT3kcP8mgjg/w400-h266/IMG_2180.1.jpg" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El primer, l'anomenat Túmul-I conté una cista dins d'un túmul d'uns 8 metres de diàmetre amb anell peristàltic. Excavat durant la campanya 1999-2000, les restes trobades van ser una base ceràmica a mà d'època presumiblement del Bronze.</span></p><p><span style="font-family: georgia;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgilkk1SCDFK7Jrvi462f-1vhGwZLbNlBKK2qW_T04K31ZhiUK5xvBXWvcQ3_ZETHYYLCtg8XLubDBb58AW33_lcChiD_kiLEX2T-HpEeUXo-hh_kI2zv5y1f8pZL3RH8G_EyETAaPLLonw7bVyBtQbIdU2-XTpndqMf6xlvqbsZkm5-Y5N21SGoDHCrQ/s236/Tumul%20I_B.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="224" data-original-width="236" height="304" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgilkk1SCDFK7Jrvi462f-1vhGwZLbNlBKK2qW_T04K31ZhiUK5xvBXWvcQ3_ZETHYYLCtg8XLubDBb58AW33_lcChiD_kiLEX2T-HpEeUXo-hh_kI2zv5y1f8pZL3RH8G_EyETAaPLLonw7bVyBtQbIdU2-XTpndqMf6xlvqbsZkm5-Y5N21SGoDHCrQ/w320-h304/Tumul%20I_B.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="color: #666666; font-size: x-small;">Extret de l'article "Tipologia dels enterraments localitzats al sector 3 de la necròpolis de Vilanera" de Dolors Codina i Carme Montalbán</span></i></td></tr></tbody></table><p></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El Túmul-II, descobert el 2000, però excavat entre el 2016, moment en què es van reprendre les excavacions a aquest sector, i el 2017 per Dolors Codina i Francesca Pullia, és el més impressionant dels tres. L'espai quadrangular de 8 metres de llarg per 5 d'ample que s'havia delimitat va donar a llum a una cista neolítica amb túmul que va ser trobada intacta. Mesura 1.50 metres de llarg per 1.00 metre aproximat d'ample i 1.00 metre d'alt. Com a curiositat, tenia un túmul complex, format per un primer de 6 metres de diàmetre de pedra calcària i un més extern de 9-10 metres de diàmetre sense anell de contenció.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNWbj1oPjJsEgdZF1EbCAqPABCptbL5xy6W1lQ9EG5GtV6kDo1_MI8T5IYmnI7KT_Qk6pRYCN-nMovVrdowDMEAhyJaMVanjS2TPAOsVAqRZPSFWFMweLatm31q3Yj4e2XggcEdAMNrX2qs8fzieaWtbIEI6kpq3zltfmBSXYEjYXMAuH2jpWAN-5Y4A/s4898/IMG_1877.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNWbj1oPjJsEgdZF1EbCAqPABCptbL5xy6W1lQ9EG5GtV6kDo1_MI8T5IYmnI7KT_Qk6pRYCN-nMovVrdowDMEAhyJaMVanjS2TPAOsVAqRZPSFWFMweLatm31q3Yj4e2XggcEdAMNrX2qs8fzieaWtbIEI6kpq3zltfmBSXYEjYXMAuH2jpWAN-5Y4A/w400-h266/IMG_1877.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Es van trobar fragments de dos vasos tipus Montboló, un triangle de sílex i restes humanes de quatre individus arronsats. Dos d'ells eren dins la tomba, mentre els altres dos eren als extrems del sepulcre per la part exterior, entre els dos túmuls (aquests dos eren un adult i un infant). També es van trobar restes d'ossos infantils sota la coberta, que curiosament no descansa sobre lloses per la part on es van trobar els ossos sinó sobre llosetes. Aquestes últimes restes només corresponen als peus i part inferior de les cames i, per com estaven disposades, sembla que van ser embolcallades per un material perible (fulles o pell) que ara ja no existeix.</span></p><span style="font-family: georgia;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ6GUfM-IHubVJ2qkUf3teQ4tY7jvONfRbjMd0P2Xbtorfl0SfwmO9_4oh4czBq4GoEQwUWiQ0GCwn0mcFg_P7iJHpCorwnvzZzXXB8wMiGCr5Wi37iOmoHKiZ7xrCIJU-H2gqielNAZj3FsbphknD2o__V6EdWlW_6hpk5aD-IfKzdi-OQET9A2rT1A/s1211/Tumul%202.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="672" data-original-width="1211" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ6GUfM-IHubVJ2qkUf3teQ4tY7jvONfRbjMd0P2Xbtorfl0SfwmO9_4oh4czBq4GoEQwUWiQ0GCwn0mcFg_P7iJHpCorwnvzZzXXB8wMiGCr5Wi37iOmoHKiZ7xrCIJU-H2gqielNAZj3FsbphknD2o__V6EdWlW_6hpk5aD-IfKzdi-OQET9A2rT1A/w400-h223/Tumul%202.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-size: x-small;"><i>Imatge extreta de la Tribuna d'Arqueologia: https://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/2017/05/29/resultats-de-les-excavacions-arqueologiques-a-la-necropolis-de-vilanera-lescala</i></span></td></tr></tbody></table></span><p></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Les datacions de C-14 realitzades sobre les restes dels 5 individus inhumats han permès datar el dolmen dins el Neolític mitjà, cap el 4200 - 3800 a.n.e., pel que estem parlant d'un dels sepulcres més antics de Catalunya.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Per últim, el Túmul-III resta sense excavar completament sota el gran pi proper, tot i que sembla contenir una cista neolítica dins d'un túmul d'uns 30 metres de diàmetre. Aquesta grandària fa que aquest túmul hagi estat malmès amb la construcció posterior de tombes de la necròpoli adjacent de la primera edat del Ferro. Segurament, les excavacions donaran més informació sobre aquest túmul.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg27rklRPLii0I21iLKi1kwXSt9dYuwhyv_MiE_1CK4R4G4rjwt8MuDx_AF7xtQ6REj3OoColTNVhng-N5GV_Ix8-2h6lt-ZjpiCZOpacns6jRYqT5c6RmlyT4Wr_epldFkOC2N-wd-Dv5cTz9mHft3rAsUYsHkh_GKa7a54byzBbJWuN0zn4LpKroNlEa_/s5184/IMG_2183.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg27rklRPLii0I21iLKi1kwXSt9dYuwhyv_MiE_1CK4R4G4rjwt8MuDx_AF7xtQ6REj3OoColTNVhng-N5GV_Ix8-2h6lt-ZjpiCZOpacns6jRYqT5c6RmlyT4Wr_epldFkOC2N-wd-Dv5cTz9mHft3rAsUYsHkh_GKa7a54byzBbJWuN0zn4LpKroNlEa_/w400-h266/IMG_2183.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A aquest sector, com hem comentat, també es troben tombes de cremació. En total, ja es té constància de més de 130 enterrament, essent els del Bronze final els de menor quantitat. Igual que passava al sector 4, són urnes que es col·locaven dins diàclasis o forats de la mateixa roca sense anar acompanyades d'aixovar.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Les tombes més nombroses d'aquest sector són de la primera edat del Ferro i consten de fossa excavada (una d'elles és d'uns 2 metres de diàmetre), urna cinerària amb tapadora i vasets més petits amb aixovar. En alguns dels vasets, s'hi han trobat materials metàl·lics con fíbules, sivelles o ganivets. Algunes tombes tenen estela senyalitzadora. Aquesta part es pot datar vers el segle VII a.n.e.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzRniFxVw9Yp3bpmM6mzCBEirgmygucMShewQBTKT61bxgumTzyf3d3EgjeK0IHCzWgyDcXuz0EU-3fSN6x0m5ZBLJ4L2H7yJtULuVJ9vVkIt-fOxJq-I2Pp8-HAwQGEU1_AhhIZoFCDJSw2-BNqXW0ca20ztTdW3OyvWlLrvz5FykQIEqJMbTxf19BA/s5184/IMG_2172.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzRniFxVw9Yp3bpmM6mzCBEirgmygucMShewQBTKT61bxgumTzyf3d3EgjeK0IHCzWgyDcXuz0EU-3fSN6x0m5ZBLJ4L2H7yJtULuVJ9vVkIt-fOxJq-I2Pp8-HAwQGEU1_AhhIZoFCDJSw2-BNqXW0ca20ztTdW3OyvWlLrvz5FykQIEqJMbTxf19BA/w400-h266/IMG_2172.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">I per acabar de completar el sector, comentar que a l'última excavació fins el moment (desembre 2022 - gener 2023), s'ha descobert una tomba d'incineració romana (segle II a.n.e.) que correspon a un infant dins d'una fossa que contenia una tomba d'incineració del Ferro amb un conjunt de peces excepcional de tipus fenici (segle VII a.n.e.). Ambdues tombes es troben dins de l'enorme Túmul-II que hem explicat una mica abans.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Com podeu veure, aquesta zona arqueològica està plena de sorpreses, així que seguirem atents a les següents campanyes d'excavació que s'hi duguin a terme.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Aprofitant que hem anat fins a L'Escala, fem una ruta circular i ens acostem a veure la necròpoli romana de les Corts o del Castellet. Seguim pel camí de Vilanera i al poc girem a l'esquerra pel cami ral d'Empúries o de França, el que era la via Heraklea, tot anant per una pineda que desemboca a la zona residencial del Camp dels Pilans. Travessarem aquest barri i arribarem a la rotonda on hem agafat la carretera d'Albons al matí. A aquest punt, prenem el camí de sorra que duu al maco hotel restaurant del Molí de L'Escala, travessem el pont del molí i arribem als masos fortificats amb torres rodones de les Corts (Mas Feliu i Mas Torreportes). Aquí, podem deixar els dos masos a la dreta i després girar a la dreta, o bé passar el primer mas i girar llavors a la dreta. En els dos casos, arribarem al turó de les Corts, on ja veurem el monument funerari romà del Castellet sense gaire esforç.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSAnNSnTOs07VbFJjXj5AIDIQntuca8xgpuyuUGu7V8T6ZoIuBwVnsQ5SY-Ziggd6QLVyTAWWumsEJZrT86IoFy0X5egLvJzVqXZlSxvG0eq0fk-TpF5QbzKQA0d2DYM28B6dLi2LOJv3Mlj3Q-k6aC_vB8q9T4-pLG1zA0X44Dbqy1My6iFNK88mgrw/s5184/IMG_2189.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSAnNSnTOs07VbFJjXj5AIDIQntuca8xgpuyuUGu7V8T6ZoIuBwVnsQ5SY-Ziggd6QLVyTAWWumsEJZrT86IoFy0X5egLvJzVqXZlSxvG0eq0fk-TpF5QbzKQA0d2DYM28B6dLi2LOJv3Mlj3Q-k6aC_vB8q9T4-pLG1zA0X44Dbqy1My6iFNK88mgrw/w400-h266/IMG_2189.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Es tracta d'una torre de 5 metres de costat per 3,5 d'alçada feta per vuit filades horitzontals de pedra tipus formigó romà (opus caementicium) revestides amb blocs de pedra sorrenca.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Per a veure les poques restes visibles de la necròpoli, des d'allà, recularem per anar trobant les tombes per la banda nord del turó, conservades de manera molt irregular i bastant deplorable en la majoria dels casos. Segons els estudis d'Almagro del 1953, la necròpoli contenia unes 600 tombes d'època tardorromana (segle II a.n.e.) de tipus incineració amb urna.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOW7dIuZ24sPHLXXXo3pC8ZdGK3anbN2-v83TrBS7yzCrARhlT9d5dSoEYpjmdtRtDxBmFex5lsIcs-KUZBnicekAgpNULxOmfwGPwV6xXJUota8gjvKU6tCGprYSuK8YTbY3uBIxRGP2w99OuJFKXFDbWZqIoA3LB5GIgVHkg6zc6uJ1RjFBrvsUAIg/s5184/IMG_2199.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOW7dIuZ24sPHLXXXo3pC8ZdGK3anbN2-v83TrBS7yzCrARhlT9d5dSoEYpjmdtRtDxBmFex5lsIcs-KUZBnicekAgpNULxOmfwGPwV6xXJUota8gjvKU6tCGprYSuK8YTbY3uBIxRGP2w99OuJFKXFDbWZqIoA3LB5GIgVHkg6zc6uJ1RjFBrvsUAIg/w400-h266/IMG_2199.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Visitat</span><span style="font-family: georgia;"> aquest conjunt, tornem cap a Vilanera a buscar el cotxe i e</span><span style="font-family: georgia;">ns dirigim ara una mica més enllà seguint la carretera d'Albons. Un cop a aquesta població, seguim les indicacions cap a Bellcaire d'Empordà i, en sortir d'Albons, agafem la tercera desviació a l'esquerra per un camí sorrenc (a poc més d'1 quilòmetre des de l'últim carrer del poble). Quan aquest camí gira a l'esquerra, passarem per una llengua de terra on, a ambdós costats de la pista, trobarem les minses restes del jaciment de Mas Gusó o Can Gusó (o, fins i tot, Puig Moragues) parcialment cobertes per sorra i vegetació.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi71Z-fueKxYXJdxFtz6W-MMxXUiSMIarafyn-tC9K1YXnOkN9LzRYTTcADe84zgXQvir_CQhH2XytnsPQ1dRl-5d3fZxm9ZsdIQkDmBtosn9v0AKGcj-rKVCU3L_WHPQQ3UIgmhAzEybjIZSvkQFspWpmglrHOUpr5pMo4l3noGeU7TCo663e6HYOfLA/s5184/IMG_2223.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi71Z-fueKxYXJdxFtz6W-MMxXUiSMIarafyn-tC9K1YXnOkN9LzRYTTcADe84zgXQvir_CQhH2XytnsPQ1dRl-5d3fZxm9ZsdIQkDmBtosn9v0AKGcj-rKVCU3L_WHPQQ3UIgmhAzEybjIZSvkQFspWpmglrHOUpr5pMo4l3noGeU7TCo663e6HYOfLA/w400-h266/IMG_2223.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Aquest jaciment, actualment identificat com a statio romana, és en realitat una superposició de jaciments que van des del Neolític final fins ben entrat el període romà (segle III). A mode de petita explicació, inserim un plànol on es poden veure part de les estructures de les diferents èpoques.</span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhylmFOOB5_KzNSnZjtEdtlHgfSMvNsRxfz945_NIEr4ZMxCGBoigc5IitIaafb8bGmwjurETsN8BLtqkbXtvQK50nhXXzDg5dyPoqiNuiXL-oHF8Wq5YVD3mGaisb5IMYoP6sYBF_fBFuLDseICSOzkrmWXCSUBVNrjSXunIRa6QfrOpdZSFP2evEf/s591/Mas%20Guso_planol.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="417" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhylmFOOB5_KzNSnZjtEdtlHgfSMvNsRxfz945_NIEr4ZMxCGBoigc5IitIaafb8bGmwjurETsN8BLtqkbXtvQK50nhXXzDg5dyPoqiNuiXL-oHF8Wq5YVD3mGaisb5IMYoP6sYBF_fBFuLDseICSOzkrmWXCSUBVNrjSXunIRa6QfrOpdZSFP2evEf/w283-h400/Mas%20Guso_planol.JPG" width="283" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: x-small;"><i>Extret de l'article "La ceràmica grisa monocroma de
Mas Gusó (Bellcaire d’Empordà)" de Josep Casas i Victòria Soler</i></span></td></tr></tbody></table><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">La primera ocupació es pot datar al Neolític final, donada la troballa de ceràmica de l'estil del grup de Veraza acompanyant un forat de pal de cabana.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Del Bronze inicial, es van trobar restes constructives i una tomba en fossa amb un individu masculí d'entre 24 i 28 anys.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A partir d'aquí, es troben restes del Ferro i ja d'època ibera, com fosses i sitges reutilitzades com a escombreres i tres cabanes iberes, que es barregen amb les estructures romanes.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQuHv_vFKIJJHobUd7b6-WWbe1GrrAIUcUefwdxXCjrFNBO3kjJHqabY7wzOyqEsnh9L2kqDoZ7GnLpXWhCKqVQDbc2ObPGt80pkCU3wxiLenN_rvY3R7hfXdlpvTHvk6H9ynvoRk1HWNeX0K7zAdFaVwIs84h6I5xtQQjLlRPrHakKKo5RPu7203xCQ/s5184/IMG_2239.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQuHv_vFKIJJHobUd7b6-WWbe1GrrAIUcUefwdxXCjrFNBO3kjJHqabY7wzOyqEsnh9L2kqDoZ7GnLpXWhCKqVQDbc2ObPGt80pkCU3wxiLenN_rvY3R7hfXdlpvTHvk6H9ynvoRk1HWNeX0K7zAdFaVwIs84h6I5xtQQjLlRPrHakKKo5RPu7203xCQ/w400-h266/IMG_2239.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Durant la campanya 2012 - 2013, es va poder delimitar l'estructura romana i es van trobar restes associades a soldats romans, així que es va canviar l'opinió de què era una vil·la per a identificar-la com a statio o, el que és el mateix, un establiment militar per a acollir unes 15 persones, el general i els seus soldats.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5sxR8V4ApPXw7kC4hXm-naOMl_TIv8pvEUjOwxsNg-QxCaxbItfrGO2kqXZXmrGwosWZuTNXo2DuSOBmR9BqoL6Y58UXVdGM6YSki18V646XVCQ1YhBNe-6Gd7ESq1AgXupnDkf50Ul-zYKx8yeya-HsaGvUreDiSDjxNBtP_j17s1h0y6N6b0eb0hw/s5184/IMG_2225.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5sxR8V4ApPXw7kC4hXm-naOMl_TIv8pvEUjOwxsNg-QxCaxbItfrGO2kqXZXmrGwosWZuTNXo2DuSOBmR9BqoL6Y58UXVdGM6YSki18V646XVCQ1YhBNe-6Gd7ESq1AgXupnDkf50Ul-zYKx8yeya-HsaGvUreDiSDjxNBtP_j17s1h0y6N6b0eb0hw/w400-h266/IMG_2225.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Aquest jaciment és conegut, com a mínim, des dels anys 1980s, s'hi van realitzar uns primers sondejos el 1987 i ha estat excavat en diverses fases sobretot per l'empordanès Josep Casas i Genover, qui ha publicat nombrosos estudis sobre ell.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Si volem ampliar la visita amb altres jaciments propers, evidentment, tot i que no sigui ben bé prehistòric, hem de parlar d'<a href="http://www.macempuries.cat/" target="_blank">Empúries</a>. Ciutat grega inicialment i romana posteriorment, fet únic a la Península Ibèrica, és el jaciment grecoromà més important de Catalunya. Tot i que no es veuen restes iberes, sí es documenten contactes ibers amb la població grega d'Empórion.</span></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><em>Coordenades </em></span><em style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">UTM(ETRS89)</em><em style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">:</em></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><em>Necròpoli del Bronze (sector 4): 31T 509216 4663000</em></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><em><span>Necròpoli ibero-romana (sector 4): 31T 509291 4662964</span></em></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><em style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Túmuls de Vilanera: 31T 509652 4662815</em></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><em style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><span>Necròpolis del Ferro i Bronze (sector 3): 31T 509662 4662787</span></em></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>Poblat de Mas Gusó: 31T 507582 4660055</i></span></div>Cristina Cabañas Benéitezhttp://www.blogger.com/profile/14210102643967673633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-42053880359805095062023-01-01T16:00:00.075+01:002023-07-16T23:01:27.423+02:00Menhir a Figaró-Montmany<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Estrenem l'any fent una caminadeta per a visitar el menhir de la Pedra Dreta de Valldeneu, al Figaró-Montmany.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Per a arribar-hi, es pot fer des de les poblacions del Figaró o de Tagamanent. La primera és una bona opció per a l'estiu, ja que s'inicia la ruta al carrer de la Verge de Montserrat, es travessa la via del tren i es puja per camins de muntanya passant pel salt del Prat, on es pot fer una capbussada.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Nosaltres, però, vam sortir de Tagamanent. Vam passar per davant de l'ajuntament, vam travessar el pont sobre el Congost i vam deixar el cotxe a la cruïlla de camins on ja trobem que no es pot passar amb vehicles. Comencem a caminar muntanya amunt passant per un pas a nivell de tren i seguim per la pista. Després d'haver recorregut 1.4 quilòmetres des del cotxe, arribem a una bifurcació on prenem la pista de l'esquerra. Aproximadament 1.4 - 1.5 quilòmetres després, trobem un camí a la dreta que seguirem encara uns 600 metres més, punt on trobarem una bifurcació on haurem d'agafar la branca de l'esquerra. Avançant per aquesta pista, en pocs minuts arribarem al menhir de la Pedra Dreta de Valldeneu o simplement la Pedra Dreta.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaI8W9RsnJJkGd9q7wCaFTVriu9grBoztHab5vywQrpImyASjD4ii3uuQ64psSJTZ-YheIuLM-8AEYwFYwlbOn61hZGdE7yBW5fc5GrFbR1-qU5Fl5f4fAtrQo6plRMwB1cMU6mr4Gk1NXr8OxsHJtHUwhwqAfVPEQtFZX04FjnZ7tp5l10ogVDPTa0_b0/s4898/IMG_2135.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaI8W9RsnJJkGd9q7wCaFTVriu9grBoztHab5vywQrpImyASjD4ii3uuQ64psSJTZ-YheIuLM-8AEYwFYwlbOn61hZGdE7yBW5fc5GrFbR1-qU5Fl5f4fAtrQo6plRMwB1cMU6mr4Gk1NXr8OxsHJtHUwhwqAfVPEQtFZX04FjnZ7tp5l10ogVDPTa0_b0/w400-h266/IMG_2135.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Aquest menhir estel·liforme fou descobert el 1885 per Artur Osona Formentí, qui el donà a coneixer tres anys després. En aquell moment, es trobava encara dempeus i es té notícies de que el 1988 va caure. El 1994-95, es va desplaçar sense pietat en fer el tallafocs i el desembre del 1999 va ser retrobat per Carreras i Tarrús cobert de vegetació. El 2002, la família Castellar va col·locar-lo a la posició actual.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Pel que fa a les seves dimensions, Carreras i Tarrús indiquen que mesura 1.75 metres d'alt 0.60 d'ample i 0.35 de gruix. Està construït en pedra calcària.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Aquests autors el daten vers el Neolític final - Calcolític antic, cap el 3400-2700 a.n.e.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Nosaltres, per avui ja en tenim prou, que els dies són curts i demà és dia feiner. Però si voleu caminar més i visitar quelcom més, limítrof entre Figaró-Montmany, L'Ametlla del Vallès i Bigues i Riells, podeu trobar el <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2022/01/poblat-lametlla-del-vallesfigaro.html" target="_blank">Poblat de Puiggraciós</a>.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></p><div style="text-align: center;"><b><i style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Coordenades </i><i style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">UTM(ETRS89):</i></b></div><div style="text-align: center;"><b><i style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><br /></i></b></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Menhir de la Pedra Dreta o la Pedra Dreta de Valldeneu: </i></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>31T 331774 4603631</i></span></span></div>Cristina Cabañas Benéitezhttp://www.blogger.com/profile/14210102643967673633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-52889967600749974932022-10-31T12:00:00.036+01:002024-01-07T22:44:56.340+01:00Dòlmens a Sant Climent Sescebes V<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Aquesta, la d'avui, una publicació complicada, ja que es troba a terreny militar, on, val a dir, ja hi havíem entrat en alguna ocasió, però era quan l'accés no estava vetat com ara, i els monuments que vàrem visitar eren a tocar de cotxe o a pocs metres de distància, i a la banda més exterior de la base (si la base no es trobés on es troba, en podríem veure un bon grapat en un sol dia). Un dels que visitarem avui es localitza relativament proper a les dependències del campament, mentre que el segon es troba més a l'interior i cal recórrer força terreny militar. Cap dels dos té camí definit fins el megàlit i cal anar amb les coordenades. Per anar tranquils i més encara anant amb canalla, s'ha de demanar autorització d'entrada al recinte a les "fuerzas armadas" i que aquestes et confirmin que hi pots entrar i quan, ja que no es permet l'accés si hi ha maniobres. Com a últim comentari, nosaltres vam trigar més d'un any en tenir autorització... així que paciència.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Com dèiem abans, visitarem dos sepulcres, començant pel dolmen de les Closes. Seguint les instruccions dels militars, vam accedir a la zona per Vilartolí, vam passar pel <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2015/06/dolmens-la-jonquera-iii-cantallops-ii-i.html" target="_blank">menhir del mateix nom</a> i vam seguir les pistes fins a quedar el més propers possibles al dolmen. Ens vam emboscar ben emboscats per trobar-lo i vam atravessar un rec sec a dia d'avui amb la sequera, tot i que potser queda algun petit corriol quan és temporada de menys vegetació. El dolmen queda sobre un petit pujol una mica amagat per la vegetació.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsb1TXeaM1FYL4PRXiEU0ixHj9LPO12ijNfsamy1H0tPukoI0M6C-vvmApRWds2tCqO-7wRorPwTsFBHjrdgg1vTeRnU8AxCvsOvtoEsJAiXIcNaEgLn5ffOqQINVyvjOEERFiuCZi5YL1JkmX98jba9H-mbHad3Vy1rx8Y7hJAfkAs_nyzK96c_3wKw/s4898/IMG_1726.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsb1TXeaM1FYL4PRXiEU0ixHj9LPO12ijNfsamy1H0tPukoI0M6C-vvmApRWds2tCqO-7wRorPwTsFBHjrdgg1vTeRnU8AxCvsOvtoEsJAiXIcNaEgLn5ffOqQINVyvjOEERFiuCZi5YL1JkmX98jba9H-mbHad3Vy1rx8Y7hJAfkAs_nyzK96c_3wKw/w400-h266/IMG_1726.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">La possible galeria catalana o dolmen simple (no sembla que hi hagi espai per encabir un corredor) de les Closes va ser documentat per primer cop el dia 17 de febrer de 1979, quan Jaume Boix, veí de Sant Climent Sescebes, que el coneixia de temps ençà, el va ensenyar a Josep Castells, Júlia Chinchilla, Rosó Vilardell i Josep Tarrús. Tot i això, actualment no es documenta cap tipus de prospecció arqueològica.</span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">La bonica tomba, sobretot si la reconstruïm mentalment </span><span style="font-family: georgia;">(la coberta i una de les lloses laterals, resten trencades en tres trossos cada una), té unes dimensions de</span><span style="font-family: georgia;"> 2 metres de llarg per 1.40 metres d'amplada i 1.03 d'alçada conservada. Aquesta es troba a l'interior d'un túmul de 7/8 metres de diàmetre que conserva restes d'un mur de contenció, bastit a raó de pedra en sec.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Per a fer-nos una idea, inserim la planta i l'alçat que presenta Josep Tarrús a la seva tesi doctoral, "Poblats, dòlmens i menhirs".</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7sNluv8OuuD0t8WQxeMqr1HE5nGUnckzNcjIeX-Xl4ATV92jn0E0v8GSU2vBXY_YXljvld4ieZxniesmJ7ha6uR2SPNNZ4nOeRfIeGe8DQ2crBQVHepfrkjeL1JHRp0rvucsnqCEsdB-xu8JyLcalaiuZ-JacXQ4AGXIuynSKehRb0mEtBQYm61s5tQ/s1270/2023_04_21%2016_23%20Office%20Lens.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1270" data-original-width="1244" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7sNluv8OuuD0t8WQxeMqr1HE5nGUnckzNcjIeX-Xl4ATV92jn0E0v8GSU2vBXY_YXljvld4ieZxniesmJ7ha6uR2SPNNZ4nOeRfIeGe8DQ2crBQVHepfrkjeL1JHRp0rvucsnqCEsdB-xu8JyLcalaiuZ-JacXQ4AGXIuynSKehRb0mEtBQYm61s5tQ/s320/2023_04_21%2016_23%20Office%20Lens.jpg" width="313" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="color: #666666; font-size: x-small;">Extret de la tesi de Josep Tarrús</span></i></td></tr></tbody></table><p></p><p style="text-align: justify;"></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">També cal dir de la llosa de coberta que presenta un gravat força complex format per tres cruciformes units per un regueró. Igual que hem fet amb la planimetria del sepulcre, inserim un calc, també de Josep Tarrús.</span></p><span style="font-family: georgia;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHENYqiUOgwS2ksPE6djT8tqIN6UiSff2A51Pt-j-z_Xhp26UhjOU-4neegIdXHk06OT8cjzaxrLUmftKZmH86bBdrpp8PABzZYUiNtJh7AJ85U7As4m3sK0ZVcKsAusdMiHMeXSilYayfK87Ly4AtC7TDX--CltK5L07n7uQH3tB6ePypHHj0pPHgLA/s1332/2023_04_21%2016_27%20Office%20Lens.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1332" data-original-width="1163" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHENYqiUOgwS2ksPE6djT8tqIN6UiSff2A51Pt-j-z_Xhp26UhjOU-4neegIdXHk06OT8cjzaxrLUmftKZmH86bBdrpp8PABzZYUiNtJh7AJ85U7As4m3sK0ZVcKsAusdMiHMeXSilYayfK87Ly4AtC7TDX--CltK5L07n7uQH3tB6ePypHHj0pPHgLA/s320/2023_04_21%2016_27%20Office%20Lens.jpg" width="279" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="color: #666666; font-size: x-small;">Extret de la tesi de Josep Tarrús</span></i></td></tr></tbody></table></span><p></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Segons en Tarrús i en Carreras, la cronologia del megàlit seria corresponent al final del Neolític i fins a finals del Calcolític, vers el 3000-2200, suposem que per la seva tipologia, ja que, com hem dit abans, el sepulcre no ha estat mai excavat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Ara anem a veure un altre dolmen, que ja dic que si l'anterior em semblava bonic, aquest és espectacular. Parlem del sepulcre de la Portadella d'en Massot. Si anem en cotxe des de Les Closes, dedicarem més de mitja hora per a recórrer un munt de pistes, travessant gairebé tota l'extensió del campament militar. Ens acostarem al màxim en cotxe, que nosaltres vam deixar a l'inici del camí que s'ha de fer a peu i des del qual, de nou sense corriol definit, arribes a la Portadella d'en Massot. Veient com és actualment l'accés, ens fem a la idea de perquè no fa tant que es va descobrir en comparació amb els seus veïns.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyB5m19rX6E1wyZtAuZl_vjqnV2t-lX36dc-IZyIkoBbXWEbH0Ap8x2U_woVBPwWK76Ke41XVs2YaboKiY9MJ6LDMQcpT-nwjEOO6YLDF8uXZ3JKeJFVQB_VZTDQUVxmeRfZs4Qif7InEkwTLZL7-TFt9LAiJYMrJWVeovoNkTPttbQq7ugT6KBKXu8g/s4898/IMG_1750.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyB5m19rX6E1wyZtAuZl_vjqnV2t-lX36dc-IZyIkoBbXWEbH0Ap8x2U_woVBPwWK76Ke41XVs2YaboKiY9MJ6LDMQcpT-nwjEOO6YLDF8uXZ3JKeJFVQB_VZTDQUVxmeRfZs4Qif7InEkwTLZL7-TFt9LAiJYMrJWVeovoNkTPttbQq7ugT6KBKXu8g/w400-h266/IMG_1750.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">És per això també que es va trobar en aquest estat tan excepcional, és preciós! Bé, com dèiem, fou descobert l'any 1995-1996 per Andrés López i Manuel Ricart mentre recollien suro a la zona. El 2005, en Manuel Ricart va ensenyar el possible megàlit a un altre veí de Sant Climent, en Josep Reig, qui va informar al GESEART a principis de novembre del 2010. Pocs dies després, fou visitat per aquest grup, confirmant la troballa d'un nou dolmen.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Es tracta d'un dolmen simple estil vestíbul/pou, en el que la cambra sepulcral mesura internament 1.90 metres de llarg, per 1.20 d'ample i 85 centímetres d'alçada. D'altra banda, del vestíbul, es documenten unes dimensions de 80 centímetres de llarg per 90 d'ample i una alçada màxima conservada de 20 centímetres.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Es troba dins un túmul circular de 9/10 metres de diàmetre, del que no es conserva, si és que en va tenir, resta alguna de cròmlec peristàltic, tot i que es veu claríssimament un anell de contenció interior, que, segons Carreras i Tarrús, és d'uns 1.5/2 metres de diàmetre (personalment diria que és més gran), utilitzant lloses clavades.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy-d9noSSWuYPnuaZnJhPyOVzk5ATJHiiSDtyLb2o3dLTUybYk4cGzeA5rJsMSSbZURJPP0GA4M7nmsLG_o6Wc8UGs34R7VjvY2g-_Zz4goAwmkY4_wihxvQDEimCQB1xvGWrPajwjrH5ogX_h5b4Mcre6cLyhGWN5MUQpECrpTC7r6ULTutyPVRoO6g/s5184/IMG_1755.1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy-d9noSSWuYPnuaZnJhPyOVzk5ATJHiiSDtyLb2o3dLTUybYk4cGzeA5rJsMSSbZURJPP0GA4M7nmsLG_o6Wc8UGs34R7VjvY2g-_Zz4goAwmkY4_wihxvQDEimCQB1xvGWrPajwjrH5ogX_h5b4Mcre6cLyhGWN5MUQpECrpTC7r6ULTutyPVRoO6g/w400-h266/IMG_1755.1.jpg" width="400" /></a></span></p><span style="font-family: georgia;"><p style="text-align: justify;">Inserim una planta i un alçat del Josep Tarrús i l'Enric Carreras del seu article sobre noves troballes megalítiques a l'Alt Empordà i el Rosselló (1999-2015). </p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhqknbyEgfKiKXv9N-OAN6pgLLAC9s0MFVQG5Boy4-n3k7O6TLtMxVYioOlSg2Q0S1sAe7b55qjZBFRODu7HnVjBG8vH507CQbzmujqaKwvo7hlFk3FOXmEFkAfFWlwCerB5faA4vnVBeaDx83hx98nt2ww3u61xXR4N7peMkA_p3251aQKkLr3ifpDeQ" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="335" data-original-width="585" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhqknbyEgfKiKXv9N-OAN6pgLLAC9s0MFVQG5Boy4-n3k7O6TLtMxVYioOlSg2Q0S1sAe7b55qjZBFRODu7HnVjBG8vH507CQbzmujqaKwvo7hlFk3FOXmEFkAfFWlwCerB5faA4vnVBeaDx83hx98nt2ww3u61xXR4N7peMkA_p3251aQKkLr3ifpDeQ=w400-h229" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia; text-align: left;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="color: #666666; font-size: x-small;">Extret de l'article "Nous monuments megalítics a l'Alt Empordà i el Rosselló entre 1999-2015", d'Enric Carreras i Josep Tarrús</span></i></td></tr></tbody></table></span><p style="font-family: "Times New Roman"; text-align: left;"></p><p style="font-family: "Times New Roman"; text-align: left;"></p></div><div style="text-align: justify;">Per acabar amb el megàlit, en direm que segons els autors acabats d'esmentar, la cronologia relativa d'aquesta tomba seria corresponent a l'era calcolítica, d'entre el 2700 i el 2200 a.n.e.</div><p></p></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Per si voleu fer més extensa la visita megalítica d'avui, es poden visitar diversos jaciments, alguns molt propers a les tombes vistes avui, tant dins com fora de la base. Us deixem aquí els enllaços a les diverses rutes que hem fet per la zona: <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2014/06/dolmens-despolla-i.html" target="_blank">Dolmen a Espolla I</a>, <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2014/10/dolmens-espolla-i-sant-climent-sescebes.html" target="_blank">Dòlmens a Espolla II i Sant Climent Sescebes I</a>, <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2015/06/dolmens-la-jonquera-iii-cantallops-ii-i.html" target="_blank">Dòlmens a La Jonquera IV, Cantallops II i menhir a Sant Climent Sescebes II</a>, <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2015/12/megalits-espolla-v-i-sant-climent.html" target="_blank">Megàlits i inscultures a Sant Climent Sescebes III i Espolla V</a> i <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2016/05/dolmen-i-menhir-sant-climent-sescebes-iv.html" target="_blank">Dolmen i menhir a Sant Climent Sescebes IV</a>.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Nosaltres, pleguem per avui i seguim cap a Cantallops fent una nova visita als <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2014/06/dolmens-de-la-jonquera-ii-i-cantallops.html" target="_blank">dòlmens del Coll de Madàs</a>.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Com a informació addicional, quan contacteu amb els militars, heu de donar les coordenades dels llocs on voleu anar, matrícules dels cotxes que accediran (millor 4x4 o SUV en sequera, alguns són de difícil aproximació), així com els noms complets i els DNIs de tots els visitants.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><br /></i></span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Coordenades </i></span><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">UTM(ETRS89)</span></i><i style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">:</i></b></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="font-family: georgia; text-align: left;"></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"></span></p><div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Les Closes: </span></i><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>31T 496212 4691934</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Portadella d'en Massot: </span></i><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>31T 496686 4697472 </i></span></span></div></div>Marc Bernal Mañóshttp://www.blogger.com/profile/04105977521089249985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-55082507531815104352022-10-29T12:00:00.001+02:002023-10-28T00:19:33.310+02:00Cova neolítica a Vallirana i restes iberes a Molins de Rei<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Avui fem una ruta de poc caminar. Visitarem una cova ocupada entre el Neolític i el Bronze, i les minses restes del que podria ser un poblat iber. Tots dos, es troben al Baix Llobregat, comarca no gaire prolífica en jaciments neolítics i ibers.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Comencem per la cova tot anant a Vallirana, on podem arribar per la B-24, que ens estalvia passar pel centre de la població. Quan aquesta carretera mor a la N-340, avancem fins a trobar el cartell de Les Casetes d'en Julià i girem llavors a l'esquerra cap el polígon industrial. Arribats a una primera rotonda, seguim endavant per la segona sortida i trobem una segona rotonda, on sortim també per la segona sortida. Arribem a una tercera rotonda i aquesta vegada sortim per la primera escapatòria, seguint pel carrer Baix Llobregat. A la quarta rotonda que trobem, ja sense fàbriques al voltant, veiem l'inici de la ruta a peu dels forns de calç. Nosaltres, però, seguim en cotxe per la primera sortida pel carrer Comtes d'Arruga i avancem fins la següent corba (molt tancada), on, a la dreta de la carretera, veurem un antic carrer asfaltat que s'enfila cap el cim de la urbanització de Les Bassioles i que està actualment tancat al trànsit rodat. Allà, podem deixar el cotxe i caminar pel costerut carrer uns 550 metres per a trobar, a mà dreta, l'inici del corriol que duu a la cova baixant cap a la riera de Cervelló en uns 30 metres. També podem acabar de pujar a la urbanització i arribar al carrer tancat (anomenat Olesa de Bonesvalls) per la part de dalt, de manera que el corriol a la cova ens quedaria a l'esquerra i caminaríem encara menys.</span></p><p style="text-align: justify;"></p><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;">Inserim</span></span><span style="font-family: georgia;"> una fotografia des de l'interior de la cova vers l'exterior.<p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ2PPBXyfPoHDv49pP-kGbYh5qhtg42Ufn5gbM-bz53oSxmlnQxIQdG3rNHm9kYHob40KQwrUfqthP1YetCnASZ-36W3sXg58O0cPUqXfMAJ6l6QtNys_mqEojcMAqSJHC5jZxGzCCXRN9xCZOvLKrA-Zh5WTP1gWU4Iuf8SMnW5vGT_QGEDAkykmDg5_W/s5184/IMG_1704.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ2PPBXyfPoHDv49pP-kGbYh5qhtg42Ufn5gbM-bz53oSxmlnQxIQdG3rNHm9kYHob40KQwrUfqthP1YetCnASZ-36W3sXg58O0cPUqXfMAJ6l6QtNys_mqEojcMAqSJHC5jZxGzCCXRN9xCZOvLKrA-Zh5WTP1gWU4Iuf8SMnW5vGT_QGEDAkykmDg5_W/w400-h266/IMG_1704.JPG" width="400" /></a></p></span></div><span style="font-family: georgia;"><p style="clear: both; text-align: justify;">La Cova Bonica és una cova natural molt bonica (d'aquí el nom), d'aquelles amb estalactites i estalagmites (avui en dia destrossades per individus incívics), que va ser ocupada entre el Neolític antic cardial i el Bronze. Es divideix en diferents estances, una principal i dues laterals a la dreta, que han estat estudiades (i espoliades) en diferents èpoques. També comentar que la cova ha estat utilitzada com a planter, com a mina de calcita (fet identificat a l'excavació del 2010) i per al cultiu de xampinyons, pel que ha estat contínuament maltractada.</p></span><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Per a fer-nos una idea de la seva distribució, inserim un plànol de la cova on s'indiquen les zones excavades durant el segle XX.</span><span style="font-family: georgia;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq8-qDFL27fSibrY3dQBMSDn5rgZqYyiPnYs7TeBvvHUI2WrJXUfSp6reOAQeFnbk7p6GXGO4AMuVGVmuprqh7xqkSRH5TVVwtbCpWZYdWlAzpkapt1WeymgQ6fIhIs3RIqXymdDYZsnNzKUMcSOPneBMvbk-p86unobk0N44sCIDNl4Z259psIQ7zbBU/s772/covabonica.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="772" data-original-width="646" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq8-qDFL27fSibrY3dQBMSDn5rgZqYyiPnYs7TeBvvHUI2WrJXUfSp6reOAQeFnbk7p6GXGO4AMuVGVmuprqh7xqkSRH5TVVwtbCpWZYdWlAzpkapt1WeymgQ6fIhIs3RIqXymdDYZsnNzKUMcSOPneBMvbk-p86unobk0N44sCIDNl4Z259psIQ7zbBU/w335-h400/covabonica.jpg" width="335" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #444444; font-family: georgia; font-size: x-small;"><i>Extret de la fitxa de l'Invarque de la Cova Bonica: https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2569</i></span></td></tr></tbody></table><p></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Per començar, la sala principal (a l'esquerra de la imatge) fou parcialment excavada per l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra-Ràfols el 1936, però els resultats no van ser publicats degut a l'esclat de la Guerra Civil.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgxlcWW0IktUtMpnybZITquJ4i7qvyNY8Be5QpLjHBgQL-LmOEDP7yZnA5PfZCHeJQQR07AlbgobsvxvipY-mAs8RmcrNSdZ44UPPOg4QThYdjVPFQKBXdPiYH5ILvG_jpVuZueLARyCCb_TxjEA6j3q_97AerK7HjFG-YK_2iOp22m9vIKBpCuTwyDMa4/s4080/20221029_105250.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3060" data-original-width="4080" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgxlcWW0IktUtMpnybZITquJ4i7qvyNY8Be5QpLjHBgQL-LmOEDP7yZnA5PfZCHeJQQR07AlbgobsvxvipY-mAs8RmcrNSdZ44UPPOg4QThYdjVPFQKBXdPiYH5ILvG_jpVuZueLARyCCb_TxjEA6j3q_97AerK7HjFG-YK_2iOp22m9vIKBpCuTwyDMa4/w400-h300/20221029_105250.jpg" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"></p><p></p><p></p><p></p><p><span style="font-family: georgia;">Durant els anys 1978 a 1984, les sales laterals van ser excavades clandestinament per un tal senyor Aznar que va donar els objectes al Museu de Gavà el 1987 i que ara es troben exposats a l'esmentat museu. Aquestes intervencions sense tenir gaire en compte els nivells estratigràfics han fet que, en vista del material, es pugui datar l'ocupació del jaciment molt àmpliament, com hem esmentat, entre el </span><span style="font-family: georgia;">Neolític antic cardial i l'edat de Bronze. Concretament, el material extret es correspon a ceràmica cardial de diferents tipus i una fusaiola de terra cuita, restes òssies humanes i restes d'animals i indústria lítica. Dins d'aquesta última categoria, podem esmentar esclats i fulles de sílex, un nucli de jaspi i destrals polides.</span></p><p><span style="font-family: georgia;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlmkzDD2Rc78TBv2CVpcIUb-Eif8_Rd41u9lM7V0hgs0uKhIRi-YYHH9GHVBHooVWjsU89THAxXiv0fJTCHTN-ZfbEvv-HGplh0kTCl6Isd2aYUoU03UFJt5DDRuTnocICD49J67erGj7OBHD2rvm4x-xqo0cAlNhzM_kmyeSG7wn7BuHoCRTWtduvKDig/s1024/3B7A0223_1.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="682" data-original-width="1024" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlmkzDD2Rc78TBv2CVpcIUb-Eif8_Rd41u9lM7V0hgs0uKhIRi-YYHH9GHVBHooVWjsU89THAxXiv0fJTCHTN-ZfbEvv-HGplh0kTCl6Isd2aYUoU03UFJt5DDRuTnocICD49J67erGj7OBHD2rvm4x-xqo0cAlNhzM_kmyeSG7wn7BuHoCRTWtduvKDig/w400-h266/3B7A0223_1.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="color: #666666; font-size: x-small;">Fotografia de Manuel Lara</span></i></td></tr></tbody></table><span style="font-family: georgia;"><br /></span><p></p><p><span style="font-family: georgia;"> Pel que fa a les restes faunístiques, podem destacar punxons i espàtules d'os, un anell de petxina i un braçalet de pectunculus. A més, s'hi va trobar un petit punyal de bronze.</span></p><span style="font-family: georgia;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVBFJM5fHUeiBCzK_uuizdC-pKQwsZ8VwfhPT_wg8yms4XeFXfl0Q53AMDSJTZwnB-0EHM0qIfM0KT-KLfeg6_c5QOgAxxAix-LPhz_WivHuOq7G2lAzmKwjDHsCWYJunJfPaRCPugtp5g9ROKXdLEcLzq9G7YpGtidXUW4M8Leq59c-n5kLNSQhzLtOm8/s1024/3B7A0224_1.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="682" data-original-width="1024" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVBFJM5fHUeiBCzK_uuizdC-pKQwsZ8VwfhPT_wg8yms4XeFXfl0Q53AMDSJTZwnB-0EHM0qIfM0KT-KLfeg6_c5QOgAxxAix-LPhz_WivHuOq7G2lAzmKwjDHsCWYJunJfPaRCPugtp5g9ROKXdLEcLzq9G7YpGtidXUW4M8Leq59c-n5kLNSQhzLtOm8/w400-h266/3B7A0224_1.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span style="color: #666666; font-size: x-small;">Fotografia de Manuel Lara</span></i></td></tr></tbody></table></span><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Posteriorment, entre el 2008 i el 2016, la cova ha estat excavada i estudiada pel Grup de Recerca del Quaternari (GRQ) de la Universitat de Barcelona amb col·laboració de la Universidad Complutense de Madrid durant els últims anys. Aquestes intervencions han consistit en excavar científicament els sectors ja excavats antigament, així com estudiar-ne de nous, tant a l'interior com a l'exterior, per a completar la recerca. Per exemple, el 2009 es van re-excavar els sectors excavats per Serra-Ràfols i Aznar (zona est), i es van trobar materials similars als ja inventariats, a més d'una estructura de combustió i 2 forats possiblement de pals. Les següents excavacions s'han dedicat a estudiar el jaciment en tota la seva extensió.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH2OhFyMwphBAD0AA7FNhl5jIJ39r0qshino5ZRSCgCVmjRMKg3jN-rzD7xTa7bMbxm7C8O_JZE45MVzpXCn5DZ1Aif7j8f-6U_CBuow_6ayvayoxN2W1DfO4sAdGB9HmtFwHPoAFtZv6CLiLZJCKAaGqzH5k6wbseWi3WBMhavvlTQ-fYG41OFnGvx_hs/s2576/20221029_105507.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1932" data-original-width="2576" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH2OhFyMwphBAD0AA7FNhl5jIJ39r0qshino5ZRSCgCVmjRMKg3jN-rzD7xTa7bMbxm7C8O_JZE45MVzpXCn5DZ1Aif7j8f-6U_CBuow_6ayvayoxN2W1DfO4sAdGB9HmtFwHPoAFtZv6CLiLZJCKAaGqzH5k6wbseWi3WBMhavvlTQ-fYG41OFnGvx_hs/w400-h300/20221029_105507.jpg" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Com a últim detall, indiquem que la inhumació col·lectiva de sis individus amb objectes domèstics i restes d'animals (cabres i ovelles principalment) ha permès certificar que aquestes restes humanes són de les més antigues corresponents al Neolític trobades a la Península Ibèrica, ja que corresponen al 5400 a.n.e. aproximadament.</span></p><span style="font-family: georgia;"><p style="text-align: justify;">Visitat aquest interessant jaciment situat en un bonic enclavament (era comentari fàcil, jejeje), ens desplacem a Molins de Rei per a veure un "poblat iber"... ja veureu més endavant perquè ho posem entre cometes.</p><p style="text-align: justify;">De nou al cotxe, desfem el camí fins la B-24 i la prenem en sentit Vallirana. La seguim fins que, passat Cervelló, mor a la N-340 i, ja a Molins, just després de passar per sobre de la B-23, girem a l'esquerra cap a la C-1413a. Ens mantenim a la dreta per a seguir per aquesta carretera en direcció a El Papiol i Rubí durant 500 metres, punt on trobem un semàfor i girem a la dreta per la BV-1468, també anomenada Carretera de Vallvidrera. Un quilòmetre després, trobem una rotonda i seguim per la segona sortida cap el tanatori i el cementiri de Molins, tot i que no hi arribarem, ja que ens aturarem en recórrer 300 metres. A peu, agafem el carrer de l'esquerra que puja cap a un bosquet i llegirem la informació de què allà, a la Plaça de les Bruixes, es documenten restes de ceràmica ibera.</p><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8XukvJNO1aluHpVxO789jT3hI_qWoj1ouEr-HAiKIOGz0_whrtKz0VujSAndR1dz_SOcXpWnnep9R7p7-ouj8AmABsJgwbRxmgtFvmLtU5DZz6_qCPTgU6lXCjTlHZwGz8VHQ_9RAPua-6uEn_Y6vlBq8qvbWZ2PkqpOE2T4GJy6DsjGsdFFMAdhvlHk/s5184/IMG_1029.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8XukvJNO1aluHpVxO789jT3hI_qWoj1ouEr-HAiKIOGz0_whrtKz0VujSAndR1dz_SOcXpWnnep9R7p7-ouj8AmABsJgwbRxmgtFvmLtU5DZz6_qCPTgU6lXCjTlHZwGz8VHQ_9RAPua-6uEn_Y6vlBq8qvbWZ2PkqpOE2T4GJy6DsjGsdFFMAdhvlHk/w400-h266/IMG_1029.JPG" width="400" /></a></p></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El jaciment de la Plaça de les Bruixes I va ser descobert el 1974 i consisteix en una fossa de material ceràmic que s'ha relacionat amb un possible forn que no ha estat localitzat. Pel tipus de ceràmica trobada, es considera que pertany als segles III - II a.n.e.<br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Anem ara a l'altra banda del carrer, retrocedim 80 metres i agafem a l'esquerra el carrer Estefania de Requesens. Quan aquest deixa de ser asfaltat, avancem uns 80 metres més pel camí sorrenc per a trobar, a banda i banda del camí, unes restes dins d'uns tancats metàl·lics una mica deixats.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Aquest espai, conegut com a Plaça de les Bruixes II, va ser descobert el 1971 arran de les obres per a eixamplar el camí que duu de Molins a Sant Bartomeu de la Quadra. Inicialment, es van trobar els tres recintes a tocar del camí, que consisteixen en dos dipòsits rectangulars de pedra i dues sitges amb ceràmica ibera d'uns 1.70 metres de diàmetre.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwmu_lfAZEr9HyC3ToufCtGs0lfHfTIiKdOMwha0ssGPwS55gIOyU-HduflGC0rDBGUGUoYheJkHWbAR2l-IqO6Z2gEqLLmakAU_bgLJkiW9oTEYTSHUVkM2C0hyphenhyphenkhu1_lenqwUlqBmzQGlFlO-PVGhZxYAkASbk6oe5Sc-lR3IvjRrNo7s5HSuob0hjC9/s1036/IMG_1038.eddit.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="691" data-original-width="1036" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwmu_lfAZEr9HyC3ToufCtGs0lfHfTIiKdOMwha0ssGPwS55gIOyU-HduflGC0rDBGUGUoYheJkHWbAR2l-IqO6Z2gEqLLmakAU_bgLJkiW9oTEYTSHUVkM2C0hyphenhyphenkhu1_lenqwUlqBmzQGlFlO-PVGhZxYAkASbk6oe5Sc-lR3IvjRrNo7s5HSuob0hjC9/w400-h266/IMG_1038.eddit.jpg" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Els dos dipòsits tenen paviment de tipus opus signinum, parets arrebossades amb morter de calç i sòcol.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLIX6Q0rV3EjVGDYJRsHmeCpo6YZWjBXi8L6pWzjcLvFKYp6AWL7M3k0m4xtyctGPo-09r8x1lb50cx9VqASESp6aqLtq-CPB2Ia5GkYpy0tMOTDEz1-U6mFo6KkdChPIWUpEDRJb9yQeVWbWcRsWzWc_lVjavCRyCkvL7dZkSNR8qI4mk0FwYl7LBi3M/s5184/IMG_1036.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="5184" data-original-width="3456" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLIX6Q0rV3EjVGDYJRsHmeCpo6YZWjBXi8L6pWzjcLvFKYp6AWL7M3k0m4xtyctGPo-09r8x1lb50cx9VqASESp6aqLtq-CPB2Ia5GkYpy0tMOTDEz1-U6mFo6KkdChPIWUpEDRJb9yQeVWbWcRsWzWc_lVjavCRyCkvL7dZkSNR8qI4mk0FwYl7LBi3M/w266-h400/IMG_1036.JPG" width="266" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Posteriorment, a una prospecció realitzada pel Grup d'Arqueologia del Museu de Molins durant les excavacions dels anys 1972 i 1973, es va trobar el dipòsit circular que és més lluny del camí i que no es troba arrebossat, mentre que el paviment és de terra piconada. Al seu interior, hi havia tègules.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPzC_fdcSehG5kYMeU02FqHuq53w6qvkjjctmAxn-JCOi8Q4SybqW2wKz81ZlvNxg0P0z1uI3w3oc7mDI_iwGaifDiyo73K8OuAwlq7rj1GEjBse09numQrS4vvOYbNwTarhtHbSzy6Zw-GsTibvFbPAeMho48MvoXMwsDEA5DTl-8CYbpqjvHeLxm430/s5184/IMG_1035.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPzC_fdcSehG5kYMeU02FqHuq53w6qvkjjctmAxn-JCOi8Q4SybqW2wKz81ZlvNxg0P0z1uI3w3oc7mDI_iwGaifDiyo73K8OuAwlq7rj1GEjBse09numQrS4vvOYbNwTarhtHbSzy6Zw-GsTibvFbPAeMho48MvoXMwsDEA5DTl-8CYbpqjvHeLxm430/w400-h266/IMG_1035.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Pels materials recuperats, datats entre els segles II i I a.n.e., es tenen dubtes de si totes aquestes troballes corresponen a un assentament rural iber o bé a una petita vila romana d'època republicana.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Com aquest poblat és una mica descafeïnat, si us heu quedat amb ganes de més, podeu completar la ruta amb el poblat de <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2019/01/poblat-sant-just-desvern-i-sant-feliu.html" target="_blank">La Penya del Moro</a>, a cavall entre Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></p><div style="text-align: center;"><b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Coordenades </span></i><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">UTM(ETRS89)</span></i><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">:</span></i></b></div><div style="text-align: center;"><b><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></i></b></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Cova Bonica: 31T 407525 4580393</span></i></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Restes iberes de la Plaça de les Bruixes I: </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">31T 418136 4585618</span></i><br /><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> Establiment ibero-romà de la </span></i><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Plaça de les Bruixes </span></i><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">II:</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span></i><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><i>31T 418412 4585854</i></span></span></div>Cristina Cabañas Benéitezhttp://www.blogger.com/profile/14210102643967673633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-71848069483498808792022-10-23T18:00:00.000+02:002023-05-06T10:05:17.876+02:00Inscultures, balmes sepulcrals a la Noguera i estela-menhir-dolmen de Seró<div style="text-align: justify;">
<p><span style="font-family: georgia;">Actualització... bé, de fet, són dues rutes que les unim, i afegim 3 jaciments prehistòrics més. Aquesta és en gran part a la Noguera, només l'últim jaciment és a l'Urgell. Pel que com podeu pensar la ruta va de nord a sud.</span></p><p><span style="font-family: georgia;">Així doncs, comencem la ruta per les inscultures de Mas de n'Olives, al terme municipal de Ponts. Avui comencem la ruta des d'Artesa de Segre i d'aquest nucli sortim per la L-512 direcció nord. A uns 4.5 quilòmetres, girem a la dreta agafant la LV-5122, per la que seguirem uns 5.4 quilòmetres, on deixarem el cotxe al mateix camí sorrenc que ens durà als gravats, i que surt a mà dreta de la carretera, al costat d'un camp de conreu i una granja porcina.</span></p><p><span style="font-family: georgia;">A peu, seguim el camí tot recte uns 870 metres i, a aquesta distància, ja veurem a la nostra esquerra una estructura d'aquestes per a protegir els jaciments del desgast meteorològic, i un estret corriol que ens hi apropa.</span></p><p><span style="font-family: georgia;">El jaciment fou descobert el 15 d'abril de l'any 1981, per Josep Lluís Peña Monné, de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, quan l'amo del mas n'Olives, que era parent seu, li va dir que hi havia una roca amb unes ratlles gravades al marge del riu Segre. Van anar-hi per netejar el roc i van descobrir els gravats, que bàsicament són dos conjunts de gravats, més una zona intermèdia prou deteriorada i un altre amb reguerons i cassoletes a la banda inferior. A mode personal, crec que n'hi devien d'haver més dels que es veuen actualment. També, cal dir que es documenta que n'hi havia més en altres lloses que van quedar destruïdes en ser dinamitades i, a la riuada de l'any 1982, </span><span style="font-family: georgia;">els trossos dels esclatats rocs van ser arrossegats pel riu.</span></p><p><span style="font-family: georgia;">Aquest suport, que mesura 9</span><span style="font-family: georgia;"> metres de llargada per 7.20 metres </span><span style="font-family: georgia;">d'amplada màxima, consta, com hem dit, de diferents espais treballats.</span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5kXScffyvO4AWQ01JcawQ8xTjqmk3qqE23yXmgWNpsogvJDJ7PmCMuvJ_EPV0yGbB6bSMgYSF9SHALC384vKrvXfcbESRZwWLBGhX-oxjtpsE0dCquArGZbmlKLK1ZkiBjZizHaBrJDZKLMjMOS8DiI_sdgjQuVTGHZmBaE-OM_vHuEqqCtJYQ1E4kQ/s581/Mas%20de%20n'olives.PNG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="581" data-original-width="414" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5kXScffyvO4AWQ01JcawQ8xTjqmk3qqE23yXmgWNpsogvJDJ7PmCMuvJ_EPV0yGbB6bSMgYSF9SHALC384vKrvXfcbESRZwWLBGhX-oxjtpsE0dCquArGZbmlKLK1ZkiBjZizHaBrJDZKLMjMOS8DiI_sdgjQuVTGHZmBaE-OM_vHuEqqCtJYQ1E4kQ/w285-h400/Mas%20de%20n'olives.PNG" width="285" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: x-small;"><i>Extret del web Serradelmontsec.com</i></span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: georgia;"><p style="clear: both; text-align: justify;">Segons documentació, al gran suport, s'identifiquen fins a 81 figures que resten agrupades escenificant escenes, que s'han separat en dos grups segons la seva antiguitat, morfologia i tècnica de gravat. Tots dos són esquemàtics, però només el més modern és figuratiu i representa figures humanes. Segons Lluís Díez-Coronel Montull, les figures més desgastades són d'entre el 2200 i el 1800 a.n.e. tot i que utilitza l'antiga datació temporal i els col·loca vers el Calcolític i l'edat del Bronze antic, que amb la nova cronologia serien de l'edat del Bronze, a mode personal diria que el gravats esquemàtics que hi ha darrere dels homes han de ser més antics, corresponents a la nova datació calcolítica, que va del 2700 al 2200 a.n.e.</p><p style="clear: both; text-align: justify;">I pel que fa a l'altre grup, seria corresponent al 1800-650 a.n.e., el que anomenen com a Bronze final, que a dia d'avui seria Bronze-Ferro.</p><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFQnTCEwFAV8B8j6HuNUWAYVSsnTlMyWDw4JNp2fEhrxmxEIV53hnyDhtuu7WTJV0s1K5qEEc7hj_rFpADYeupxGXO9BO8mVTzR_GAJU9u2PiVQQN4wFukZuksEoySju9UOj4CWz3a6RwmeRKsz5qr-e4qKN_zf6JJNmioQfwxPCuLSVz35w9CLbnpFQ/s4128/20201011_165534.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2322" data-original-width="4128" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFQnTCEwFAV8B8j6HuNUWAYVSsnTlMyWDw4JNp2fEhrxmxEIV53hnyDhtuu7WTJV0s1K5qEEc7hj_rFpADYeupxGXO9BO8mVTzR_GAJU9u2PiVQQN4wFukZuksEoySju9UOj4CWz3a6RwmeRKsz5qr-e4qKN_zf6JJNmioQfwxPCuLSVz35w9CLbnpFQ/w400-h225/20201011_165534.jpg" width="400" /></a></p>Aquests són els gravats de la part superior del suport, en el que es compten 27 figures, de les que 10 són humanes senceres, i 7 d'inacabades, diverses cassoletes, dibuixos esquemàtics, i repicats informes.<p></p><p style="clear: both; text-align: justify;">La banda inferior dreta de la llosa tampoc es queda curta en gravats, s'hi documenten 23 figures humanes complertes, 1 figura esquemàtica i 3 cassoletes.</p><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgRVo_dwJ6zBW5uahME8dzcl02RBbCRgJkuaRO1lqZa3J8GJcErZ-lyCG1umFL61mJWOpZZXs28E-OUf7IM9SwDC3fXFAzub90gyHiUoWprtAgoDVv3Rtj_F1s1n31h7s8stLdkFaWKtUGv4B0f3E0m71esMfcJiS1-omIL2QFT7PABkNon6wCWNvbkg/s4128/20201011_165911.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2322" data-original-width="4128" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgRVo_dwJ6zBW5uahME8dzcl02RBbCRgJkuaRO1lqZa3J8GJcErZ-lyCG1umFL61mJWOpZZXs28E-OUf7IM9SwDC3fXFAzub90gyHiUoWprtAgoDVv3Rtj_F1s1n31h7s8stLdkFaWKtUGv4B0f3E0m71esMfcJiS1-omIL2QFT7PABkNon6wCWNvbkg/w400-h225/20201011_165911.jpg" width="400" /></a></p><p></p></span><p><span style="font-family: georgia;">També, com podem observar al calc que hem inserit, a la zona central, baixa i perifèrica del suport, hi ha quantitat de gravats (reguerons, cassoletes, inicis de gravats que semblen amb finalitat humanoide, etc.).</span></p><p><span style="font-family: georgia;">De fet, les representacions humanes també li atorguen el pseudònim d'"Els homes orant de mans de n'Olives", dels que hi ha diverses interpretacions metafòriques.</span></p><p><span style="font-family: georgia;">Del bonic gravat, anem a visitar un sepulcre alternatiu, a la balma sepulcral dels </span><span style="font-family: georgia;">Bancals de la Força. Arribem a aquesta tomba alternativa tot tornant per la L-512 fins a Artesa de Segre, i és aquí on emprenem la C-14 direcció Ponts (crec que ara hi ha un desviament i no cal arribar al poble). Per aquesta, continuem 12.3 quilòmetres, on veurem un senyalització cap a La Força. Seguim pel camí, que al començament és asfaltat, i, a 3 quilòmetres, aturem el cotxe, a poca distància d'unes edificacions. Aquí surt un camí, clarament fet per tractor, que dona accés als bancals. A un d'ells, hi ha uns 200 metres en línia recta de la pista per on hem arribat, trobarem la balma sepulcral dels Bancals de La Torre.</span></p><p><span style="font-family: georgia;">Aquesta balma sepulcral, l'hem trobat documentada a l'inventari de patrimoni de la Generalitat, com a quasi inèdita, ja que només consta una menció històrica d'ella. Segons ells, es tracta d'una tomba del Calcolític de cap el 2200-1800 a.n.e. (antiga datació). Com està datat segons la seva morfologia i les restes recuperades a l'excavació del 2003, es podria dir, que actualment la podríem recol·locar vers el 2700-2200 a.n.e. (nova datació calcolítica). Ara si poguéssim trobar alguna datació radio-carbònica, si que sortiríem de dubtes.</span></p><p><span style="font-family: georgia;">Mesura longitudinalment 7.40 metres i ha estat construïda buidant les argiles de sota el marge i deixant com a coberta una gran llosa de gres. Com es pot veure, la balma va ser dividida en dues cambres funeràries deixant la part central com a suport de la coberta, que hem trobat documentat que aquesta part central era recoberta per dues lloses. <br /></span><span style="font-family: georgia;"></span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF22aED2FHNr-ph5co00uEeuxRe6gO2WMff2J9_FjNlRSOJyZd7ojRthrdZmHdK-QMy_K-yaTiBaogTExcdT9K3NsJB5ep2o0SQEgLVoWMkXfVKzR2WXz93XWhm0Iai7jOvmkG9WSzTBcVrxV1trdb9cv-NnYhDRkyvzaUjGwqungH5wgfjBKB8sBJaQ/s4898/IMG_1665.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF22aED2FHNr-ph5co00uEeuxRe6gO2WMff2J9_FjNlRSOJyZd7ojRthrdZmHdK-QMy_K-yaTiBaogTExcdT9K3NsJB5ep2o0SQEgLVoWMkXfVKzR2WXz93XWhm0Iai7jOvmkG9WSzTBcVrxV1trdb9cv-NnYhDRkyvzaUjGwqungH5wgfjBKB8sBJaQ/w400-h266/IMG_1665.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p></div><div style="text-align: justify;"><p><span style="font-family: georgia;">Aquest "pilar" central amida 1.15 metres, i com acabem de dir, era sostingut per dues lloses, una a a cada cambra, nosaltres només en vam veure una.</span></p><p><span style="font-family: georgia;">La tomba que encara té la llosa mesura, segons els informes d'excavació, 3.20 metres de llarg, i es poden veure al seu interior, a l'extrem oposat de la llosa gran, petites lloses de tancament de la cambra sepulcral.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGxvJliqy0nwMm4BLdbnTrzYig-P0f4fbrvhhhzgHxehbpJ9chmQKyOvXOAG_XU4ZTIpWwfKvzA3bf0Auxug33_bSV_UMspLdp6YOX9awwiwKceOgjOW_lVoz4Lk_80k_XAdGW8MJvPIPkEQ8i8_B7NDAqWmcx4BExxzAC6YsseSMrEuFsAOs5P4ApCQ/s5184/IMG_1660.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGxvJliqy0nwMm4BLdbnTrzYig-P0f4fbrvhhhzgHxehbpJ9chmQKyOvXOAG_XU4ZTIpWwfKvzA3bf0Auxug33_bSV_UMspLdp6YOX9awwiwKceOgjOW_lVoz4Lk_80k_XAdGW8MJvPIPkEQ8i8_B7NDAqWmcx4BExxzAC6YsseSMrEuFsAOs5P4ApCQ/w400-h266/IMG_1660.JPG" width="400" /></a></span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A l'excavació, es van recuperar diversos cranis i paquets d'ossos llargs. Al seu estudi antropològic, es diu que s'hi van poder dur a terme dues datacions absolutes, però es limiten a dir que són corresponents al III mil·lenni a.n.e., sense especificar la datació resultant.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L'altra cambra amida 2.80 metres de longitud i, segons es documenta, a l'excavació varen veure clares marques de buidat de la balma, pel que la recuperació de materials arqueològics va ser més aviat minsa.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj2SZIjJzGMASKDwa4jJh9Zv9Bqt0hOSemaZ5PbpgF6BUS_X7r8bIWqnu1F2GCParhJTX2dwFNa6DQTyVo6Crwojwy6_B7Z0Zkr4BmylO0S98-jDzCkKdZL0xs9w0xnpMOs6-lJE_ZIXta2cREVIia-O_9NsrB9uq71wX1IDDXy2g5HHKEOneB00KIug/s5184/IMG_1664.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj2SZIjJzGMASKDwa4jJh9Zv9Bqt0hOSemaZ5PbpgF6BUS_X7r8bIWqnu1F2GCParhJTX2dwFNa6DQTyVo6Crwojwy6_B7Z0Zkr4BmylO0S98-jDzCkKdZL0xs9w0xnpMOs6-lJE_ZIXta2cREVIia-O_9NsrB9uq71wX1IDDXy2g5HHKEOneB00KIug/w400-h266/IMG_1664.JPG" width="400" /></a></span></p><span style="font-family: georgia;">Per acabar amb aquesta, balma direm que no podem afegir res</span><span style="font-family: georgia;"> sobre les restes en teoria recuperades, ja que no es troba cap tipus de documentació sobre elles, ni se sap on es troben físicament les troballes.</span></div><div style="text-align: justify;"><p></p><p></p></div><div style="text-align: justify;"><p></p><p><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Visitada la balma sepulcral, ens dirigim a Seró, un poble petit d'aquells que m'agraden, que pertany a Artesa de Segre. Hi arribem tot tornant a la C-14 i girant a mà dreta per ella, com si anéssim cap a Artesa de Segre i seguint 2.8 quilòmetres, lloc on girem a la dreta per la LV-3021 direcció Seró, poble al que arribarem en 1 quilòmetre. Just a l'entrada del poble i a mà dreta, trobarem L'Espai Transmissor, que és on es troba aquest espectacular conjunt megalític. És</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"> (com a mínim, per a mi) del més impressionant que he vist a Catalunya. </span></p></div>
<p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-4Df1RB2M5BU/VOt_GF_0r3I/AAAAAAAAFbU/1qmqoB1L8Hs/s1600/SAM_4344.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://3.bp.blogspot.com/-4Df1RB2M5BU/VOt_GF_0r3I/AAAAAAAAFbU/1qmqoB1L8Hs/w400-h300/SAM_4344.JPG" width="400" /></a></span></p>
<div style="text-align: justify;"><p><span style="font-family: times new roman;"><span style="font-family: georgia;">La disposició de les lloses</span> t</span><span style="font-family: "georgia";">é una certa explicació. </span><span style="font-family: "georgia";">Explicaré la mateixa història que ens van explicar a nosaltres...</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Tot va començar quan iniciaren les obres per a la construcció del canal Segarra - Garrigues, que havia de portar aigua del Segre. Fent una rasa, a 2.5 metres de profunditat, va aparèixer mig sepulcre, l'altra meitat se l'havia endut la màquina pel davant (però no se'l va carregar). Pararen les obres i excavaren el lloc, veient que totes les lloses eren gravades, centímetre a centímetre, per davant, per darrere, els costats... a la fi, tot!!! Estaven davant d'una cosa molt i molt estranya, diferent, única, un sepulcre amb totes les seves cares completament gravades. Aquesta tomba tenia unes dimensions de 2.20 metres de llargada per 1.80 d'amplada i 1.60 d'alçada a la capçalera, i a l'excavació, es va trobar divers aixovar: ceràmiques, botons d'os de diferents formes, més de 400 denes de collarets, nuclis i puntes de sílex, etc. Tot això, acompanyant a diverses restes òssies humanes.</span></p><p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Afegim que es tractava d'un dolmen simple i que es trobava al centre d'una obra tumular de pedres i terra, amb cròmlec peristàltic de lloses clavades (algunes d'elles corresponents a trossos de les esteles) de 9/10 metres de diàmetre. De les restes òssies recuperades, que eren pertanyents a un mínim de dos individus, s'ha pogut datar la seva utilització com a tomba d'entre el 2750 i el 2650 a.n.e. a finals del Neolític inicis del Calcolític.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr8IPRvw2te9k1KipIuwbvqRNhdZ_mpgLy4g8a5ZUtVqU7OrdhAtWmOlyIQKwoxgxkZ0khsyTwzEnVzP9mYCJrKxJQDFN1uok6rkWkwO5WNG73zd_OATM5KnH35GMVYGOYUnlxLb16qyD-ZjnfbVXMT6-8uk6mNa7wQ7fN1z-GNGDpT8kS6taal9ecGw/s3648/SAM_4329.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2736" data-original-width="3648" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr8IPRvw2te9k1KipIuwbvqRNhdZ_mpgLy4g8a5ZUtVqU7OrdhAtWmOlyIQKwoxgxkZ0khsyTwzEnVzP9mYCJrKxJQDFN1uok6rkWkwO5WNG73zd_OATM5KnH35GMVYGOYUnlxLb16qyD-ZjnfbVXMT6-8uk6mNa7wQ7fN1z-GNGDpT8kS6taal9ecGw/w400-h300/SAM_4329.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">V</span><span style="font-family: "georgia";">an desmuntar el megàlit i documentar i examinar totes les lloses, veient que realment aquestes lloses eren, juntes, dues gegantines esteles i una altra de més petita. La primera faria uns 7 metres d'alçada, la segona mesuraria 2.6 metres, mentre que la petita, que es conserva íntegra, fa 1.10 metres. L'estela més gran del conjunt està </span><span style="font-family: "georgia";">catalogada com l'estela més gran d'Europa.</span></p><p><span style="font-family: "georgia";">Ara, i sabent la datació del megàlit quan era una tomba, podem dir que aquestes esteles són Neolítiques, de fet en Josep Tarrús i l'Enric Carreras les posicionen en algun moment del Neolític final del 3400 al 2700 a.n.e.</span></p></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia";"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhgiEHIbJR5lHShdMmzkFMjoBv4QKPKYZ9Pk7Awow5QJlXgn8WBevcAfVX_Q-cF8fkoirUUk2cgMa2qDorXwDu6M2nWxETuHEuS-wVZ0a7gCb6jsSO3VNJJWOEVjDDQsvWWqgVl2v6XXpQHPrcNlWhlZBnXeUz01bOrvbCblG4kI1katjJIYP9wDXeotQ" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="947" data-original-width="800" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhgiEHIbJR5lHShdMmzkFMjoBv4QKPKYZ9Pk7Awow5QJlXgn8WBevcAfVX_Q-cF8fkoirUUk2cgMa2qDorXwDu6M2nWxETuHEuS-wVZ0a7gCb6jsSO3VNJJWOEVjDDQsvWWqgVl2v6XXpQHPrcNlWhlZBnXeUz01bOrvbCblG4kI1katjJIYP9wDXeotQ=w338-h400" width="338" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-size: x-small;"><i>Pel grup de prehistòria de la Universitat de Lleida</i></span></td></tr></tbody></table></span></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Se suposa que en algun moment, </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">es van destruir les esteles i van fer amb elles el sepulcre. Té tota la pinta d'una guerra entre tribus, però també podria ser un canvi religiós o quelcom així. No és l'únic lloc al món on trobem aquesta situació. A <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2018/08/dolmens-esteles-i-menhirs-valais-ii.html" target="_blank">Sion</a>, també hi ha megàlits construïts amb esteles reutilitzades.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Totes les visites són de pagament i guiades, per tant, si el voleu visitar, millor mireu el web: </span><a href="http://www.seroespaitransmissor.cat/" style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">http://www.seroespaitransmissor.cat</a><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">. Nosaltres us recomanem la visita, tant perquè els megàlits són espectaculars, com també perquè el recinte ha rebut premis per la seva arquitectura i disseny innovador.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Visitat l'impressionant megàlit, ens dirigim a veure una nova balma sepulcral, aquesta anomenada de </span><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;">Renan</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">t</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"> o de la Sargantana, pel que tornem al cotxe i ens dirigim al terme de Oliola. Per a fer-ho, creuem el poble de Seró i continuem rectes </span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">per la LV-3021 durant 5.6 quilòmetres. A aquesta distància, petarem amb la C-14, a la que girarem vers la nostra dreta i seguirem durant 8.6 quilòmetres, entrant al nucli d'Agramunt. Al ben poc d'entrar-hi, a uns 200 metres de creuar el canal d'Urgell, ens desviem a l'esquerra per la Ronda dels Comptes d'Urgell, seguim el carrer uns 500 metres, i aquí, girarem de nou la nostra esquerra, per la carretera de Puelles, que seguim 3 quilòmetres, allunyant-nos del nucli i arribant a Les Puelles, nucli al que no entrarem, ja que just abans d'entrar ens desviarem a la dreta direcció Coscó. Quan som a mitges de vorejar el nucli, girem a la dreta 90º per una pista sorrenca en bon estat. Aquesta, es bifurca a 500 metres, nosaltres anem cap a l'esquerra, i seguim aquesta última pista durant 1.4 quilòmetres. Aquí hi ha una entrada als camps, amb un dipòsits</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"> o quelcom així, i aquí deixem el cotxe.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;">Ja a peu, creuem el camp de conreu direcció sud-est uns 240 metres, fins a una llengua de bosc que entra dins el prat conreat. Voregem aquesta llengua de bosc tot seguint un difuminat camí de tractor, el seguim fent-se aquest més clar i creuant el bosc per accedir al camp de conreu següent. En aquest punt, a la part esquerra del bosc i a uns 20 metres del desdibuixat camí, trobarem la balma de Renant o de la Sargantana.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3jlUAYZaFbf7cPWwGZ8OSy0WRLRtKYy66TcHTlcjUIvEwGgShwlmIWT0T9_GpqQQnGNE-RETuu6t0FJQk02h_PZIRHeam7a4-RnsQVA4PozneJXr5-T-9qTQlEvCGehPXVM_HyreykAfbdds8YBTzguN7Aj00NAQIvgetA9Kx215VBVRUjQ1nvoRLgA/s4898/IMG_1684.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3jlUAYZaFbf7cPWwGZ8OSy0WRLRtKYy66TcHTlcjUIvEwGgShwlmIWT0T9_GpqQQnGNE-RETuu6t0FJQk02h_PZIRHeam7a4-RnsQVA4PozneJXr5-T-9qTQlEvCGehPXVM_HyreykAfbdds8YBTzguN7Aj00NAQIvgetA9Kx215VBVRUjQ1nvoRLgA/w400-h266/IMG_1684.JPG" width="400" /></a></span></p><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"><div style="text-align: justify;">Fou excavada per primer cop el setembre de l'any 1979, i s'ha de dir que es trobava intacte, menys un profund forat d'uns 80 centímetres de diàmetre, d'una clandestina excavació. També sabem que es va excavar el jaciment durant el 1982 i el 1983 i que foren els arqueòlegs els que li posaren el sobrenom de balma de la Sargantana.</div></span><p></p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;">Es tracta clarament d'una balma, exactament igual a la de la Torre, aquesta de poc més de 3 metres de longitud. Com podem veure, s'hi van afegir lloses per adequar la balma com a tomba paradolmènica. De fet, segons hem pogut llegir als informes de les excavacions, la cambra era dividida en dos subcambres, aquestes totalment tancades per lloses verticals (avui en dia desaparegudes) repenjades a la gran balma de gres i amb sòl enllosat. Segons es documenta, la llosa que feia la divisió de cambres va caure, però, tot i això, es va seguir utilitzant el sepulcre com a tomba comunitària. Inserim una planimetria extreta de l'estudi "P</span><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">rospecció dels conjunts paradolmènics de Catalunya: Comarques de la Noguera i Segarra", de Mireia Pedro.</span></p><p><span style="font-family: georgia, times new roman, serif;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz6E869tAoSnMQ9OulxEAtYo9mQtxr96h3IvmEHAs-vHioWps3qSWvSNw5JLgQXFLFEgvk5CPkw8EoEoakSld7tYDg0VjYzpQi-zrfuU1sFJ7pjArb2W643kAf_SCoYspPk5oUrGDLeSf37EtKB59vihKrrblIRu6EMJP-vw0OWlkeDlbl5Vf6ItT19Q/s802/Planimetria%20sargantana.PNG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="478" data-original-width="802" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz6E869tAoSnMQ9OulxEAtYo9mQtxr96h3IvmEHAs-vHioWps3qSWvSNw5JLgQXFLFEgvk5CPkw8EoEoakSld7tYDg0VjYzpQi-zrfuU1sFJ7pjArb2W643kAf_SCoYspPk5oUrGDLeSf37EtKB59vihKrrblIRu6EMJP-vw0OWlkeDlbl5Vf6ItT19Q/w400-h239/Planimetria%20sargantana.PNG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="color: #666666;"><span style="font-family: georgia; font-size: x-small;">Extret de l'estudi de Mireia Pedro Pascual</span></i></td></tr></tbody></table><p></p><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><div style="text-align: justify;">A aquest sepulcre alternatiu, s'hi van trobar tres nivells de sedimentació, el primer d'ells, com és normal, estèril de restes arqueològiques, un segon amb més de 50 inhumacions amb els seus aixovars, i un tercer nivell amb gran quantitat d'ossos fragmentats, que són mostres d'un gran ossari anterior a les més de 50 inhumacions.</div></span><p></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQEQcDgceCFjDBgbc13K6DNr2kSIlHpXn_8R-QfP-k636BAF9VG-hCW4IPtW8Xsis30425O3RmVoX4EXZQv3_vXq9zQZeOIoNaX43_8648L5fOlSvIQbFdvxM7SmsCFKY_zHDWg7Z9I9qoZV7BLgc2UUsfaLdQMMRecoXsO0wMcIsloshCLLAZoJ11Fg/s4898/IMG_1679.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQEQcDgceCFjDBgbc13K6DNr2kSIlHpXn_8R-QfP-k636BAF9VG-hCW4IPtW8Xsis30425O3RmVoX4EXZQv3_vXq9zQZeOIoNaX43_8648L5fOlSvIQbFdvxM7SmsCFKY_zHDWg7Z9I9qoZV7BLgc2UUsfaLdQMMRecoXsO0wMcIsloshCLLAZoJ11Fg/w400-h266/IMG_1679.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Documentem de l'aixovar: 1 bol ceràmic fet a mà, 5 puntes de sageta de sílex, fragments o ganivets sencers, també de sílex, corresponents a un total de 8, 1 raspador de sílex, 1 gratador del mateix material, 3 làmines d'aquest material sense retocar, 1 fragment de punxó i 2 espàtules d'os, 18 dentàliums, 4 ullals de senglar polits, 6 denes discoïdals de calcària, 1 centenar de denes discoïdals d'1.5 mil·límetres i 1 punxó de coure.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb9P2hh0Lo437Vz8COWzNzj_KkNWj8Cc6aw6xVqaBPqABMSnKo7ABqUcrHNb7MVG1U_XESkYHzoV5PXVibuBGf_EaBdz6MPIDw0ml-KISnUP3gcKyn0PVrBkI8NBxHqMUp4gXXQJRBBE6OQBlnDtSETG4zhBigWWtVyqDkCMYfG1R6OX2-CH6HVd3a-A/s404/aixovar%20sargantana.PNG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="371" data-original-width="404" height="294" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb9P2hh0Lo437Vz8COWzNzj_KkNWj8Cc6aw6xVqaBPqABMSnKo7ABqUcrHNb7MVG1U_XESkYHzoV5PXVibuBGf_EaBdz6MPIDw0ml-KISnUP3gcKyn0PVrBkI8NBxHqMUp4gXXQJRBBE6OQBlnDtSETG4zhBigWWtVyqDkCMYfG1R6OX2-CH6HVd3a-A/s320/aixovar%20sargantana.PNG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: x-small;"><i>Extret de l'estudi de Mireia Pedro Pascual</i></span></td></tr></tbody></table><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">També podem dir que les restes humanes del segon nivell eren pertanyents a 29 homes, 19 dones i n'hi ha 4 d'indeterminats, la gran majoria entre els 21 i els 60 anys, fent una mitjana d'edat de 35 anys. Segons es documenta, dos dels cranis recuperats eren trepanats, i tots dos van sobreviure a aquesta acció.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per acabar amb la balma, la posicionarem a l'era neolítica final - calcolítica inicial, vers la primera meitat del III mil·lenni, entre el 3000 i el 2500 a.n.e.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Ara sí, veurem l'últim megàlit del dia. Després d'haver dinat a Agramunt, prenem la carretera L-303 (C-352) cap a Puigverd d'Agramunt i Cervera. Poc després del quilòmetre 19, agafem la pista que surt a la nostra dreta i la seguim uns 400 metres. Ja a peu, travessem el prat que queda a l'esquerra en direcció a una petita illa d'arbres, on trobarem les minses restes del que fins fa ben poc, es coneixia com el possible dolmen del Tossal.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiglOznSzX__owM3zC4XtLM-OlmvT710gj8oNyUml1Onu9Hr5ash1YPg0uMTlXwTtmbVFIGefXTr_Aixr8n4JSLEetVF_IfD4c90hIbGtc_eOsso0DI_E6nEhXmuuEVJoG2k8wPbwuc9kkI9cRLHpZQNf0fzeLLjEHO56mcI0m948DnmQepUP0DzGW5bg/s3235/SAM_4449%20(2).JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2544" data-original-width="3235" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiglOznSzX__owM3zC4XtLM-OlmvT710gj8oNyUml1Onu9Hr5ash1YPg0uMTlXwTtmbVFIGefXTr_Aixr8n4JSLEetVF_IfD4c90hIbGtc_eOsso0DI_E6nEhXmuuEVJoG2k8wPbwuc9kkI9cRLHpZQNf0fzeLLjEHO56mcI0m948DnmQepUP0DzGW5bg/w400-h316/SAM_4449%20(2).JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Fins ara, es considerava que, tot i ser difícil determinar la seva estructura, dimensions i tipologia, podria tractar-se d'un sepulcre de corredor força malmès de l'edat del Bronze o la del Ferro.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Es documentaven dos estudis del possible dolmen, un de l'any 1964 i un altre del 2004, evidenciant una gran degradació entre ambdós. A l'estudi </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">inicial</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">, es parla d'un corredor de 10,85 metres de longitud i 0,60 d'amplada mitjana, amb unes lloses que sobresurten del terra entre 50 i 70 centímetres. En canvi, en Josep Oriol Font comenta al seu informe de prospecció del 2004 que sembla endevinar-se un corredor amb quatre lloses d'una banda i una a l'altra entre la vegetació. Pel que fa a les mides de la cambra, el segon estudi indica una longitud de 3,10 metres per 0,85 d'amplada, amb dues lloses a la capçalera i tres més a cada banda, conservant-se només a la seva posició original les tres del costat nord</span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">. Respecte a la coberta, </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">tot i que l'estudi del 1964 cita tres lloses de grans dimensions, només resta </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">un tros dins de la cambra que podria ser part d'una de les tres lloses.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Per acabar, s'han documentat diverses troballes: fragments de ceràmica decorada de l'edat del Bronze i ibèrica, </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">abundants </span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">restes de sílex i alguns fragments de destrals de pedra polida.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Actualment, i segons Enric Carreras i Josep Tarrús, aquest jaciment ha quedat descatalogat com a sepulcre prehistòric, documentant la semblança a les estructures megalítiques que hi ha a la comarca del costat i que han estat catalogades com d'època medieval. I de fet, ja diuen que les destrals de pedra polida, que és l'únic element trobat, que és clarament prehistòric, són de procedència desconeguda.</span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></p>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia";"><em><b>Coordenades UTM(ETRS89):</b></em></span><br />
<span style="font-family: "georgia";"><em><br /></em></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia";"><em>Inscultures de Mas de n'Olives: </em></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 345789 4642244</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>Balma dels Bancals de La Torre: </i></span></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 345144 4639964</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "georgia";"><em>Reguers de Seró: </em></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 343089 4637659</i></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>Balma de Renant o de la Sargantana: </i></span></span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 346371 4628431</i></span></span></div>
Marc Bernal Mañóshttp://www.blogger.com/profile/04105977521089249985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-9748465043385208642022-10-22T13:00:00.132+02:002023-12-13T22:03:16.705+01:00Hàbitat a Sant Llorenç de Montgai (Camarasa): La Roca dels Bous<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Ens trobem a Camarasa i ens desplacem a un dels seus nuclis, Sant Llorenç de Montgai, a visitar el jaciment més important de la zona: La Roca dels Bous.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A Camarasa, prenem la C-13 en direcció a Balaguer i agafem al poc la LV-9047 cap a Sant Llorenç de Montgai. Després de recórrer 2.7 quilòmetres, veurem a l'esquerra una zona per a aparcar i, poc després, un caminoi a la dreta per a accedir a un aparcament de sorra més gran. Deixant el cotxe a qualsevol dels dos, ja veurem el cartell identificatiu del campus d'arqueologia de l'UAB, gestora del jaciment. Per accedir al jaciment, s'ha d'entrar al caminoi del parking gran i seguir les indicacions a la dreta per anar pujant per la muntanya suament acompanyats pels escaladors a les verticals parets de la Cascalda i els reflexes dels núvols sobre les calmades aigües de l'embassament de Sant Llorenç.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Tot i que es pot arribar fins al jaciment i veure'l parcialment des de la tanca, nosaltres vam optar per la visita guiada, on el primer tros es fa seguint el camí, les indicacions d'una tauleta digital i uns plafons informatius que et van posant en situació sobre l'entorn i el jaciment.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">La Roca dels Bous és un jaciment en forma d'abric que servia de vivenda temporal als neandertals de fa 60000 anys que viatjaven entre els Pirineus i la plana de Lleida. Aquesta presència temporal s'ha determinat arran de la distribució anàrquica i superposició existent dels fogars, estratègicament enganxats a la paret i que, a més de servir per cuinar, donarien més escalfor als habitants de l'abric durant la nit.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5TncAEOjyLTWR95p8_6KfGsm7mSj-T0uIYDgGL8aoOCCHa9Cfe2V9IdOL54ps4aflA2X0D_J-jY1G8xumcItyf6LUrFG5NZl5PJE0GO6L9NDaphrCi88p11fV7yzsfnPRVztwFHNH5Vji6WGn4lgNOZ_3QrozJBDxfOLg70lDAMNDNupfcv3MpIZ0lA/s5184/IMG_1599.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5TncAEOjyLTWR95p8_6KfGsm7mSj-T0uIYDgGL8aoOCCHa9Cfe2V9IdOL54ps4aflA2X0D_J-jY1G8xumcItyf6LUrFG5NZl5PJE0GO6L9NDaphrCi88p11fV7yzsfnPRVztwFHNH5Vji6WGn4lgNOZ_3QrozJBDxfOLg70lDAMNDNupfcv3MpIZ0lA/w400-h266/IMG_1599.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"></span></p><p style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Pel que fa a la datació, la gran quantitat de material lític de tipus mosterià (sílex i quarsita) i els ossos dels animals que els servien d'aliment han permès definir que els habitants de l'abric van ser, com hem comentat, neandertals, durant el Paleolític mig, mentre que anàlisis de carboni 14 sobre els ossos d'animals trobats als diferents estrats ha revelat una ocupació discontínua de fins el 36000 a.n.e. Aquesta data indica que és una de les últimes ocupacions neandertals, ja que els sàpiens ja habitaven aquesta zona durant aquell període. De fet, l'arqueòleg que ens va acompanyar durant la visita i que ha estat excavant al jaciment durant 3 campanyes ens va comentar que sembla que, a la Roca dels Bous, es podrien haver produït troballes neandertals - sàpiens, donant lloc a hibridacions entre ambdues espècies.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwDuFq_j7e9cMvw1e-omMl8ReI3Z5rCUr2DcX-6ynDxXaRmp2hBStSZOMD6fVhOr33COsWl2eCrHGz15wTqmWJ4fdEIbSkRLyLTt_M3DK5yMZs2vEBxwrfiyf5shXgEWxktXxUNl1xdQj7y7fh8_rYNSfUxetUoIvaSgla-1RflTAEroWu4OQP38oZSg/s5184/IMG_1606.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwDuFq_j7e9cMvw1e-omMl8ReI3Z5rCUr2DcX-6ynDxXaRmp2hBStSZOMD6fVhOr33COsWl2eCrHGz15wTqmWJ4fdEIbSkRLyLTt_M3DK5yMZs2vEBxwrfiyf5shXgEWxktXxUNl1xdQj7y7fh8_rYNSfUxetUoIvaSgla-1RflTAEroWu4OQP38oZSg/w400-h266/IMG_1606.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El fet de trobar restes d'entre el 60000 i el 36000 a.n.e. és excepcional i permet veure les evolucions dels neandertals en les seves diverses estades a l'abric.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El jaciment fou descobert a principis dels 1970 per Enric Sunyer i Coma, que el va excavar i en va publicar una memòria el 1973. Posteriorment, el Departament d'Història de les Societats el va excavar de nou entre el 1987 i el 2000, amb excepció del 1993. Des del 2001, el jaciment és exacavat cada any per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va ser declarat BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional) el 2015.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLfig6OycJe_yehvvG_8JrDNnz20v7VEbbB5TiJpA04_GxRh3F4SxIH0Ws2NGGQ97BqbYsu_bhrvFvmylmtlHJQqG_SGO8bT6XABzdyN2PwmVZVTXe9zqmXU-O31HK6GQ5Ao73aE7SAPnKKoiTIhM5l6YWlGfiurDjL2WXE6qnLBdx6YBUqdOB0Hm6jg/s5184/IMG_1598.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLfig6OycJe_yehvvG_8JrDNnz20v7VEbbB5TiJpA04_GxRh3F4SxIH0Ws2NGGQ97BqbYsu_bhrvFvmylmtlHJQqG_SGO8bT6XABzdyN2PwmVZVTXe9zqmXU-O31HK6GQ5Ao73aE7SAPnKKoiTIhM5l6YWlGfiurDjL2WXE6qnLBdx6YBUqdOB0Hm6jg/w400-h266/IMG_1598.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Per a acabar la visita a Sant Llorenç de Montgai, es pot fer una ruta circular al pantà, passant per la presa i pel turó del Monteró, que queda davant de la Roca dels Bous i on hi ha restes d'un poblat ibero-romà. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Prop d'aquest jaciment, i també gestionat pel campus de l'UAB, es troba la Cova Gran de Santa Linya (entrada pendent de fer).</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: "georgia";"><em>Coordenades </em></span><em style="font-family: georgia;">UTM(ETRS89)</em><em style="font-family: georgia;">:</em></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><em style="font-family: georgia;"><br /></em></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>Habitat de </i></span></span><em><span style="font-family: georgia;">La Roca dels Bous: </span></em><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T </i></span></span><span style="background-color: white; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>321277 4638067</i></span></span></div>Cristina Cabañas Benéitezhttp://www.blogger.com/profile/14210102643967673633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-17754797205140294422022-10-21T19:00:00.214+02:002023-04-18T22:45:18.957+02:00Pintures a Peramola<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Ens disposem a fer una ruta fàcil per a veure unes pintures rupestres a una zona on no són habituals per ara, tot i que és una àrea on hi ha molts megàlits i, per tant, una zona amb alta densitat de població a la prehistòria. A més, sí es documenta gran quantitat de pintures a la veïna comarca de la Noguera.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Ens dirigim a Castell-llebre, un nucli de Peramola, des d'Oliana. Entrant a aquesta població per la C-14 en direcció a La Seu, ens desviem a l'esquerra seguint la indicació cap a l'oficina de turisme i ens dirigim cap el Segre sense deixar aquest carrer. A l'alçada de la depuradora, prenem la pista asfaltada de l'esquerra i, de nou, girem a l'esquerra a la bifurcació que trobem. Just després, seguim les indicacions cap a Tragó que ens faran travessar el Segre per un pont penjant. Acabat el pont, girem a la dreta i avancem fins que la pista mor a la carretera LV-5118, punt on girem a l'esquerra. En 800 metres a la dreta, trobem el desviament cap a Castell-llebre i el seguirem fins l'hotel Can Boix. Just al costat de l'accés a l'hotel, a mà dreta, surt una pista de grava on podem deixar el cotxe al costat del cartell informatiu de Santa Maria de Castell-llebre i arribar-nos fins el Roc de Rumbau a peu. Val a dir que també s'hi pot arribar fins al peu del roc en cotxe, però nosaltres preferim caminar.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Fent un agradable passeig de 1400 metres, arribem a un eixamplament del camí amb un cartell informatiu de l'àrea d'escalada del Roc de Rumbau. Allà, ens haurem d'enfilar per la muntanya per tal d'arribar al punt d'escalada i les pintures, que es troben tancades i tenen panell informatiu, no té pèrdua!</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Ens trobem davant de les pintures del Roc de Rumbau o Roca dels Moros (tan originals com sempre amb els noms...) i, per a veure-les, cal mirar un pèl amunt, per sobre de la tanca, ja que es troben a 6 metres d'alçada. Per a facilitar la recerca, cal mirar dins un petit abric natural format a la roca, d'aproximadament 3 per 2 metres.</span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX3wdJ7dNZ-HfZUqptA1ZJgVTJmDvIqgvEcnoqKmYmvYAUCBrMeAwPD-gbJjDqflinKir_N31X_F1OmOURUisokVFsssWqLOO8hfRF2ZF5W4eX3-vdLLg_9zDeNSXM8xi_WOTOyLqfQjDgKbbUnqNMxTIZHYWpfdk3dY6mZApHZpv3uP87aYohmdlP/s5184/IMG_1502.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX3wdJ7dNZ-HfZUqptA1ZJgVTJmDvIqgvEcnoqKmYmvYAUCBrMeAwPD-gbJjDqflinKir_N31X_F1OmOURUisokVFsssWqLOO8hfRF2ZF5W4eX3-vdLLg_9zDeNSXM8xi_WOTOyLqfQjDgKbbUnqNMxTIZHYWpfdk3dY6mZApHZpv3uP87aYohmdlP/w400-h266/IMG_1502.JPG" width="400" /></a></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Són una representació de l'art esquemàtic llevantí, tot i trobar-se força lluny de la costa, i són dins del llistat del patrimoni mundial de la humanitat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El conjunt consta de 6 figures que costen de diferenciar:</span></p><p></p><ol><li><span style="font-family: georgia;">Cercles concatenats</span></li><li><span style="font-family: georgia;">Indeterminada</span></li><li><span style="font-family: georgia;">Traç</span></li><li><span style="font-family: georgia;">Elements anellats i taques de pigment</span></li><li><span style="font-family: georgia;">Digitacions</span></li><li><span style="font-family: georgia;">Barra</span></li></ol><span style="font-family: georgia;"><p style="text-align: justify;">No hem estat capaços de trobar el calc digital, encara que ens consta que n'existeix un al fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya, així que adjuntem la mateixa foto anterior (que és la millor que vam poder fer tenint en compte que el sol hi tocava de ple) amb uns petits retocs per a fer més clares les pintures i afegim algun comentari... sense estar 100% segurs de que les nostres identificacions coincideixin amb el llistat anterior.</p><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJesxxkbsjcAKHyswNWTD--oWLvE3kw01k_oy1ohAyiAVVg8AF7hwrkvnRYmLEv_1I6cswyh99wB0EBJuUnK917WTnpbGE45sRhsURwhLhND_-c73wHdHD4iOXvKkxbfA4h7UmB1zzAeFqRTsKC7IQfx3GwDBqYKAyJAiAeiLVT96U3DGvwv3bf3sm/s3732/IMG_1502%20(2.2).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="3732" height="370" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJesxxkbsjcAKHyswNWTD--oWLvE3kw01k_oy1ohAyiAVVg8AF7hwrkvnRYmLEv_1I6cswyh99wB0EBJuUnK917WTnpbGE45sRhsURwhLhND_-c73wHdHD4iOXvKkxbfA4h7UmB1zzAeFqRTsKC7IQfx3GwDBqYKAyJAiAeiLVT96U3DGvwv3bf3sm/w400-h370/IMG_1502%20(2.2).jpg" width="400" /></a></p><p></p><p style="text-align: justify;">Aquestes pintures foren descobertes el 1969 per Francesc Riart Jou, Miquel Bach Porredón i J. Bach Vila, vilatans de Peramola, que van informar a l'arqueòleg Luis Díez-Coronel, qui publicà la troballa dos anys després.</p><p style="text-align: justify;">Ens consta una menció d'un suposat paradolmen a l'indret, però no hi ha informació clara de si realment ho és. Si un dia l'arribéssim a veure, ja actualitzaríem l'entrada. Dit això, i per si voleu fer més completa la diada, podeu visitar les properes tombes reubicades degut a la construcció de l'embassament de Rialb: <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2014/08/dolmens-del-cami-vell-de-les-cases-i.html" target="_blank">Dolmen de Perotillo</a>, <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2014/06/dolmens-de-pinell-i-bassella.html" target="_blank">Caixa del moro del Coll del Pauet</a> i <a href="https://rutesprehistoriques.blogspot.com/2018/05/dolmens-ribera-durgellet-ii-peramola-i.html" target="_blank">Dolmen del Pla de Nuncarga</a>.</p></span><p style="text-align: left;"></p><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: "georgia";"><em><br /></em></span></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: "georgia";"><em>Coordenades </em></span><em style="font-family: georgia;">UTM(ETRS89)</em><em style="font-family: georgia;">:</em></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><em style="font-family: georgia;"><br /></em></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><em><span style="font-family: georgia;">Pintures del Roc de Rumbau: </span></em><span style="font-family: georgia;"><i>31T 358267 4659804</i></span></div>Cristina Cabañas Benéitezhttp://www.blogger.com/profile/14210102643967673633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4965625937383834376.post-74360318733143664662022-10-21T18:00:00.004+02:002022-11-13T23:23:13.342+01:00Dolmen i icnites a Abella de la Conca<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Avui, aprofitant que som a l'alberg de Tremp de vacances en família, ens acostem a un dolmen que havia restat inèdit fins que Josep Tarrús i Enric Carreras l'han publicat al seu últim llibre, "El megalitisme a Catalunya: Una visió actualitzada". Concretament, anem a veure el malmès dolmen de Matacoix, a Abella de la Conca, i, de camí, farem una breu parada a un jaciment peculiar de "dinosaures".</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Per a arribar-hi, ens dirigim a Isona i allà agafem la carretera L-511 cap a Coll de Nargó. Als 3.2 quilòmetres, ens desviem a la dreta en direcció a l'Ermita de la Posa, el jaciment paleontològic del mateix nom i el búnquer. Seguint 1.1 quilòmetres, deixem el cotxe a la bifurcació que trobem i, a peu, prenem la pista de la dreta per a desviar-nos de nou a la dreta poc després. Trobarem el jaciment de la Posa a només a 60 metres.</span></p><p style="text-align: center;"></p><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3OlYbH4QzyQNqQKAk-VV8WDlg3UcnsZtU6anKQBEsF4sFWMrCiDx2QKYKUdQWbeiAyZcbKys7GmnjNvgrjLERIk3qvnI3DfI1uQkd4-n8gwCkcJ4UM9qpmAAYrvVPN1cNnDxw2Xvm5KCd5vaWcPnj_281qNzw60uut42-oiGc9kVCL9jzv3v_mRML/s3648/SAM_4593.JPG" style="font-family: georgia; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="2736" data-original-width="3648" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3OlYbH4QzyQNqQKAk-VV8WDlg3UcnsZtU6anKQBEsF4sFWMrCiDx2QKYKUdQWbeiAyZcbKys7GmnjNvgrjLERIk3qvnI3DfI1uQkd4-n8gwCkcJ4UM9qpmAAYrvVPN1cNnDxw2Xvm5KCd5vaWcPnj_281qNzw60uut42-oiGc9kVCL9jzv3v_mRML/w400-h300/SAM_4593.JPG" width="400" /></a></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Les marques que podem intuir a la fotografia anterior corresponen a dos tipus d'animals diferents. Hi ha marques de caus de crustacis (camins subterranis verticals i ramificats) i uns altres forats més arrodonits que inicialment es van identificar com a petjades de dinosaures, però que realment són marques de rajades. </span></p><span style="font-family: georgia;"><p style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDu5w1d6XX_ArmMJUQ4sF4Wnz4VGghuEIarH2SpvrgZs3GReciKhv0RH4-wNBOb6tlJd8bQDblLv4ZTySwprBQ1tJtl6XfA16rBLnOmaP8ydUfhLydF9fQTBWrEChowRwg4kE7x1CjRI0u7vRqttBMzha0qsyL-i6Ds2_rbpDKr667SwHyv7O_Z2sN/s3648/SAM_4595.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2736" data-original-width="3648" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDu5w1d6XX_ArmMJUQ4sF4Wnz4VGghuEIarH2SpvrgZs3GReciKhv0RH4-wNBOb6tlJd8bQDblLv4ZTySwprBQ1tJtl6XfA16rBLnOmaP8ydUfhLydF9fQTBWrEChowRwg4kE7x1CjRI0u7vRqttBMzha0qsyL-i6Ds2_rbpDKr667SwHyv7O_Z2sN/w400-h300/SAM_4595.JPG" width="400" /></a></p><div style="text-align: justify;">Aquests animals marins, que encara perduren actualment, vivien aquí quan aquesta zona era mar i, tal com fan ara, enfonsaven part del seu cos al sòl marítim per a buscar menjar, donant lloc a aquest curiós sòl foradat que veiem avui dia amb la retirada del mar i el pas del temps.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Es calcula que l'antiguitat d'ambdues restes és d'uns 72- 70 milions d'anys, el que correspon al període del Campanià superior - Maastrichtià inferior.</div></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Tornem a la L-511 i girem a la dreta. En arribar al poblet de Bóixols després de 13.3 quilòmetres de revirada carretera amb maques vistes, fem un gir pronunciat a l'esquerra un pèl abans d'arribar a l'església. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Seguint 2.1 quilòmetres, primer per pista asfaltada i després per pista de sorra, topem amb una trifurcació i prenem la pista de més a la dreta. 550 metres més endavant, obviem el camí de la dreta i avancem 1.4 quilòmetres més, punt on podem deixar el cotxe just al costat del dolmen de Matacoix, a tocar del marge esquerre de la pista. Sí, haurem fet força pista de muntanya i haurem invertit una mitja hora des d'Isona, però les vistes són espectaculars i el sepulcre no té pèrdua.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Descobert per Jordi Pasques el 2009 i sense haver-se realitzat cap intervenció arqueològica, sembla tractar-se d'un dolmen simple amb accés frontal per llosa rebaixada.</span></p><p style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8Ifw3ZPiQBto9leYDLyxzjr1OINJNinJgUzstq-DHWMBEGXhYErfXGEI4o25rD5JNZjX-fmIqsLPNo0RiGVubgbwUJnoSOrGIV0ZIxDsPtNN3NOblNZyyBtrMKCxzMXwdc0VJks3F1Y1WD6RRXA5ny2I089gEyO4N-Z9H8YG9Odoede-KQCm-dRwpVA/s4898/IMG_1576.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3265" data-original-width="4898" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8Ifw3ZPiQBto9leYDLyxzjr1OINJNinJgUzstq-DHWMBEGXhYErfXGEI4o25rD5JNZjX-fmIqsLPNo0RiGVubgbwUJnoSOrGIV0ZIxDsPtNN3NOblNZyyBtrMKCxzMXwdc0VJks3F1Y1WD6RRXA5ny2I089gEyO4N-Z9H8YG9Odoede-KQCm-dRwpVA/w400-h266/IMG_1576.JPG" width="400" /></a></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Com es pot observar a la imatge anterior, només conserva dues lloses de la cambra i restes d'una tercera que podria ser part de la coberta. Tenint en compte això, la seva cambra fa actualment 1.70 metres de longitud per 1.00 d'amplada i conserva 55 centímetres d'alçada. Es troba al bell mig d'un gran túmul d'entre 11 i 12 metres de diàmetre, sense evidències d'anell peristàltic.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Acabem amb el sepulcre dient, que segons Tarrús i Carreras, seria construït vers el Calcolític inicial i el bronze antic, vers el 2700 i el 1800 a.n.e.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Després de respirar aire pur amb vistes a la serra de Carreu - Sant Corneli, tornem a Isona a gaudir de Boletus, la seva fira del bolet, que no tot són sepulcres i jaciments en general.</span></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-family: "georgia";"><em>Coordenades </em></span><em style="font-family: georgia;">UTM(ETRS89)</em><em style="font-family: georgia;">:</em></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><em style="font-family: georgia;"><br /></em></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><em><span style="font-family: georgia;">Jaciment d'icnites de la Posa: </span></em><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 341044 466559</i></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><em><span style="font-family: georgia;">Matacoix: </span></em><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><i>31T 346204 </i></span></span><span style="font-family: georgia; text-align: justify;">4672114</span></div>Cristina Cabañas Benéitezhttp://www.blogger.com/profile/14210102643967673633noreply@blogger.com0