Què es pot veure al blog

Dolmen:

Nom provinent de l'expressió bretona "Taol maen", que vol dir taula de pedra. És una construcció megalítica d'era prehistòrica, formada bàsicament per lloses que donen lloc a una cambra sepulcral, coberta amb pedruscall i terra. Aquest terra i pedruscall, anomenat túmul, era necessari per a poder col·locar la llosa de coberta.

Construcció teòrica d'un sepulcre megalític:

Extret de "El Megalitismo como germen de Tartessos"

Amb aquesta explicació ràpida, entrem en diverses variants i tipologies de sepulcres que van variant amb el temps, el lloc i les circumstàncies naturals. Els intentarem col·locar de més antics a més moderns, i segons la zona.

• Cista Neolítica amb túmul: Estem parlant dels sepulcres més antics de Catalunya, datables a  finals del Neolític Antic Postcardial, vers el final del V mil·lenni a.n.e. i mitjans del VI mil·lenni a.n.e. De construcció no megalítica, són cistes aèries quadrades o rectangulars d'ús individual, cobertes per una obra tumular de grans dimensions. A la fotografia, al forat que es veu, és on hi ha una de les cistes. Els arqueòlegs van decidir reomplir-la per preservar la malmesa estructura, aquesta va ser datada per C-14 vers el 5800 a.n.e. Esmentar que d'aquesta tipologia hi ha ben poques tombes.

Cista del Padró II (Tavertet, Catalunya)

• Galeria coberta o sepulcre de corredor antic: Tipologia de dolmen en la que l'accés a la cambra sepulcral és exactament igual a aquesta en amplada i alçada. Són datables al Neolític Mitjà - Neolític Final, vers el IV mil·lenni a.n.e.

Dolmen de Llanera o Llobera (Llanera, Catalunya)

• Galeria Catalana o sepulcre de corredor evolucionat: Arquitectònicament parlant, són iguals a les galeries cobertes, amb l'única diferència que el corredor d'accés a la cambra funerària és més estret i baix que aquesta. Van ser construïdes vers el III mil·lenni a.n.e. i utilitzades fins el II mil·lenni a.n.e. Són molt freqüents a l'Empordà.

Dolmen de La Gutina (Sant Climent Sescebes, Catalunya)

• Dolmen simple: Cambra sepulcral megalítica de dimensions variables segons el lloc, però cap té corredor d'accés. Molt típic a la zona sud de França, tot i que també n'hi ha moltes a Catalunya, on se subdivideixen en diverses tipologies, algunes d'elles construïdes coetàniament a les cistes megalítiques.

Custalou (Grèzes, França)

• Cista: Sepulcre d'ús individual o en parella, rarament s'hi han trobat més individus. Amb forma rectangular de lloses no megalítiques i sense corredor d'accés. Utilitzat a moltes zones de Catalunya, tot i que la més antiga que s'ha localitzat es troba prop de Lausanne, a Suïssa, amb una datació de vers el 4300 a.n.e. A Catalunya, les més antigues són del Neolític mig, aquestes amb obra tumular, fins les que no disposen d'aquest farciment, que són datables fins a l'Edat del Ferro.

Cista de la carretera de Calonge (Romanyà de la Selva, Catalunya)

• Cista megalítica: Caixa tancada pels 4 costats i amb accés per la llosa superior. Com que aquesta s’ha de posar i treure sovint, no pot ser massa pesada i, per tant, les cistes no acostumen a ser gaire grans. Són d'era neolítica a Catalunya.

Cista megalítica del Gavatx (Castellterçol, Catalunya)

• Arca amb vestíbul pou: És una cambra simple amb accés en forma de pou al mig del túmul tapat amb una llosa. Permetia accedir a un vestíbul traient la llosa horitzontal de més petites dimensions. Aquest vestíbul donava accés a la cambra sepulcral per una llosa vertical. Només n'hem vist a l'Alt Empordà. Construïts entorn del Calcolític, vers el 2700-2200 a.n.e.

Salt d'en Peió (Sant Climent Sescebes, Catalunya)

• Cambra pirinenca: Dolmen simple, amb les lloses poc o gens treballades i una, la d'accés, amb una llosa rebaixada o de més petites que feia de porta al sepulcre. Típic dels Pirineus, tot i que també n'hi ha a la part sud-oest de Catalunya. Temporalment, podem situar-les a finals del Calcolític i Bronze Antic (2700-1800 a.n.e.).

Tarter del Clot de les Basses II o del Coll de la Bernadella II (Ribera d'Urgellet, Catalunya)

• Cistes solsonianes: Com un sepulcre de fossa, és a dir, sense túmul, però de forma rectangular i d'ús individual o en parella. Típic del Solsonès, Catalunya. Són dels sepulcres més antics de Catalunya, datant-se entre el 4100 i el 3400 a.n.e.

Llor VI (Castellar de la Ribera, Catalunya)

• Paradolmen: Sepulcre megalític format per rocs naturals, que l'ésser humà condicionava i/o modificava l'estructura, per a crear una cambra funerària totalment tancada, com un dolmen. En ocasions, disposa de corredor megalític d'accés a la cambra. A Catalunya, aquests exemplars són datats al Calcolític i l'Edat del Bronze.

Pedra sobre altra (Tossa de Mar, Catalunya)

• Cova-dolmen: Cavitat natural utilitzada com a sepulcre, amb corredor megalític.

Cova-dolmen del rec de la Quarentena I (Roses, Catalunya)

• Arc-boutée: Sepulcre prou peculiar, és com si fos una galeria coberta, però sense les lloses de coberta i amb els laterals inclinats cap a l'interior del corredor; en tenir aquest estil peculiar, impedeix que disposi de cambra sepulcral. Només l'hem vist a Bretanya.

Leskonil o Ti ar C'horriged (Plobannalec, Bretanya)

• Angevin o à portique: Sepulcre de cambra quadrada o rectangular amb corredor més estret que aquesta, normalment només tenen una llosa de coberta. Clar que el de la fotografia és exageradament gran per només tenir-ne una, de llosa de coberta. Només cal mirar l'entrada al corredor per saber perquè li atorguen el nom de porticat.

La Roche aux Fées (Esse, França)

La Roche aux Fées (Esse, França)

• Anjou: Aquests sepulcres es caracteritzen per una gran sala i l'entrada més baixa que la cambra, és a dir, tipus galeria catalana, però amb pòrtic, en lloc de corredor.

• 

  Frébouchère (Le Bernard, França)

• Transsepte: Tipologia de sepulcre on el corredor dona accés a diverses cambres sepulcrals, a cada costat d'ell.

Larcuste I (Colpo, Bretanya)

• Aveyron: Estil dolmènic prou semblant a una cambra simple, però amb la diferència visible del gruix de les lloses laterals, que són un xic més primes de l'habitual i només té una llosa de coberta.

Soulobres A (Millau, França)

• Lot: Sepulcre idèntic a l'anterior, amb la diferència que té una llosa de coberta de dimensions més grans al sepulcre i, òbviament, molt més pesada.

Peyrefit (Espédaillac, França)

• Schwörstadt: Estil típic de la zona fronterera entre Alemanya, Suïssa i França, tot i que, no sabem per quina raó, també n'hem vist més a l'interior del país francòfon i a Menorca. És de fàcil reconeixement, ja que la llosa que dona accés al sepulcre resta perforada cilíndricament (cal dir que els de Menorca i la França més central no són exactament iguals, tot i que tenen el forat). La resta de l'arquitectura del megàlit és idèntica als dòlmens simples. Els Schwörstadt són datables al centre d'Europa vers el 3500 - 3000 a.n.e.

Degernau (Degernau, Alemanya)

Pierre Percée (Courgenay, Suïssa)

• Anta Grande: És un sepulcre de corredor portuguès, típic també al sud-oest espanyol, amb corredor porticat de dimensions prou considerables i una cambra sepulcral de gran alçada formada normalment per set lloses, donant-li forma heptagonal a la base de la cambra i treballades en forma còncava, donant-li més amplitud encara a l'estança, i una llosa de coberta totalment planera. Es pot datar vers el Neolític final portuguès. 

Anta grande do Zambujeiro (Valverde, Portugal)

• Anta: Dolmen típic a Portugal. Idèntic a l'estil anterior, però de dimensions reduïdes i, de vegades, sense corredor.

Anta da Herdade do Barrocal I (Nossa Sra da Tourega e Nossa Sra de Guadalupe, Portugal)

• Anta-capela: És un dolmen estil anta, que, en la seva vida històrica, ha patit transformació per part de l'església cristiana. Molt típic a Portugal.

Anta de Pavia o Capela de São Dinis (Pavia, Portugal)

• Naveta: Construcció sepulcral de caràcter col·lectiu, és un edifici de construcció ciclòpia, pedres treballades col·locades en filera i una a sobre de l'altra. Només es troben a Menorca. Són datables entre l'Edat del Bronze i l'inici del talaiòtic. Vers el 1800 - 800 a.n.e.

Naveta des Tudons (Ciutadella, Menorca)

• Necròpoli de transició del Bronze: Estil de necròpoli del tot curiós, ja que es barregen dos estils d'enterrament: el d'inhumació tumular i el d'incineració amb urna. Són datables a l'era de transició entre el Bronze final i el Ferro antic, vers el 1200 i el 1000 a.n.e. N'hem vist a la part oest de Catalunya i a la part est de l'Aragó.

Necròpoli de coll del Moro (Gandesa, Catalunya)

• Camps d'urnes: Necròpoli formada per túmuls que contenen urnes funeràries amb les restes incinerades dels individus. Datable a l'Edat del Bronze.

Necròpoli de Sebes (Flix, Catalunya)

• Cista ibera (cista amb túmul de tipus baixaragonès): Sepulcre característic de l'era Ferro final - ibera. Molt present a la part sud-oest de Catalunya i est del Baix Aragó.

Mas de Toribio (Arenys de Lledó, Aragó)

• Roca foradada: Monument megalític diferent a la resta... és del tot peculiar. Es tracta d'una roca granítica buidada interiorment per la mà de l'home, creant una cavitat totalment tancada. No es té clar, a dia d'avui, la seva funció, però una de les hipòtesis és la que fos una cambra sepulcral. Només n'hem vist a Catalunya. Datada vers el Calcolític - Bronze català, entre el 2700 i el 1800 a.n.e.

Pedra Foradada de Can Gol (La Roca del Vallès, Catalunya)

• Hipogeu: Cavitat sepulcral excavada a terreny natural, que en ocasions pot tenir corredor d'accés megalític i, inclús, n'hi ha d'estil paradolmènic. Aquests sepulcres contenien gran quantitat de cossos humans, pel que es creu que serien construïts després d'una gran epidèmia o un enfrontament tribal. Són datables al Neolític, entre el 5500 i el 2700 a.n.e..

Costa de Can Martorell (Dosrius, Catalunya)

Cròmlec peristàltic: 

Cercle de lloses de mitjanes dimensions envoltant el túmul del dolmen. És l'element de contenció de la terra i el pedruscall necessaris per a la construcció del sepulcre.

Cova d'en Daina (Romanyà de la Selva, Catalunya)

Túmul:

Farciment de pedruscall i terra entre l'estructura del dolmen i el cròmlec. És necessari per a la seva construcció. Algunes tombes no tenen cròmlec, però sí obra tumular.

Poulguen (Penmarch, Bretanya)

• Radials: Estil d'obra tumular que només hem vist al Baix i Alt Empordà a Catalunya, pel que creiem que deu ser típic d'aquesta zona del món. És una obra tumular normal i corrent, però hi van havent lloses aixecades apuntant al megàlit pel mig del túmul. A la fotografia inferior, la cambra funerària ha desaparegut, però resten les lloses radials de l'antic túmul.

Revolts de Torrent (Forallac, Catalunya)

• Cairn: Obra tumular feta només amb pedra. L'hem vist a Bretanya, però també n'hi ha a Escòcia, Irlanda i Gal·les. És datat a l'era neolítica local.

 Gavrinis (Larmor Baden, Bretanya)

Menhir: 

Monòlit megalític prehistòric de forma allargada, plantat a terra en posició vertical. El treball humà és variable entre ells, igual que les seves dimensions. El mot prové del bretó "maen", pedra i "hir", llarga. Es poden trobar sols o en grups (alineaments, cròmlecs o agrupacions sense ordre aparent). Són datables a Europa des del Neolític a l'Edat del Bronze.

Roi des Menhirs o Camp du Cesar (Avrillé, Bretanya)

• Estela: Menhir amb molt treball, que té les cares allisades i paral·leles entre elles, i que normalment tenen gravats. A la imatge, les esteles de Reguers de Seró, les més grans i espectaculars trobades a Catalunya, i a Europa.

Reguers de Seró (Seró, Catalunya)

• Estela discoidal: Monòlit treballat per totes les cares, donant-li forma circular a la part superior. Menhir típic de la cultura celta. Datable a partir del segle VII a.n.e., fins el segle II a.n.e.

Estela discoidal de Coaña (Coaña, Asturies)

• Estàtua menhir: Monòlit amb totes les cares treballades, en les que després de l'allisat es feia un buidat de certes zones per a aconseguir imatges humanes. Existents a gran part d'Europa, són datables entre el Neolític i el Calcolític.

Dame de Saint Sernin (Rodez, França)

• Antropomorf: Monòlit creat amb forma humanoide, datables des del Neolític fins a finals del Calcolític, entre el 5500 i el 2200 a.n.e.

Menhir antrpomorf de les roques de l'Ivet (Llagostera, Catalunya)

• Fàlic: Monòlit amb forma d'òrgan reproductor masculí. També són d'era neolítica o calcolítica (5500 - 2200 a.n.e.).

Menhir de la Murtra (Romanyà de la Selva, Catalunya)

• Informe: Simplement, un bloc erràtic en posició vertical.

La Pierre qui Vire (Longeville sur Mer, Bretanya)

• Menhir cristianitzat: Monòlit prehistòric decorat per l'església.

Menhir de Barnils "vista del darrere" (Sant Quirze Safaja, Catalunya)

Menhir de Barnils "vista davantera" (Sant Quirze Safaja, Catalunya)

Alineament:

Quantitat de menhirs plantats en línia recta o, en alguns casos, en posició determinada.

Kermario (Carnac, Bretanya)

• Conjunt de menhirs: Aglomeració de menhirs sense ordre aparent.

Menhirs de Huémoz (Huémoz, Suïssa)

Cròmlec:

Paraula d'origen bretó "kroumlech" ("kroum", corona i "lech", pedra) és un monument megalític compost per pedres o menhirs formant un cercle o oval. Aquest monument el podem trobar a tot el món, però nosaltres, com sempre, ens centrem a Europa.

Aquets megàlits són datables dins el Neolític i el Calcolític, vers el 3500 - 2000 a.n.e. La seva funcionalitat és dubtosa, hi ha evidències que és quelcom funerari, però també es demostra una certa evidència astronòmica, amb les sortides i postes de sol.

Stonehenge (Salisbury, Anglaterra)

• Quadrilàter: És com un cròmlec, però en disposició quadrada o rectangular. També té associat un cert coneixement de l'astronomia, ja que les seves cantonades estarien col·locades exactament vers a la sortida i posta de sol en temps prehistòrics.

Quadrilatère du Manio (Carnac, Bretanya)

Inscultures:

Bàsicament, són gravats. En alguna ocasió, poden anar acompanyats de pintura.

• Cassoleta: És el gravat més comú, almenys a Catalunya, i el podem trobar ben a prop de sepulcres, inclús els podem veure a les seves lloses, sobretot la de coberta. L'estil de les cassoletes també ha canviat amb el pas del temps, sent les primeres d'era neolítica i calcolítica, i les segones, molt més definides, d'era ibera.

Roques del Pla de Forcs (Sant Iscle de Vallalta, Catalunya)

Inscultures de Pedrafita (Lledó, Aragó)

• Regueró: Acanalat de secció circular, amb l'evolució humana aquesta secció canvia.

Inscultures de Planells I (Vilajuïga, Catalunya)

• Creu o cruciforme: Dos reguerons formant una creu.

Pedra de les Creus (La Roca del Vallès, Catalunya)

• Pedra de sacrificis: Es creu que aquest tipus de gravat era creat per a ús ritual, ja que sempre es troba a zones amb certa aglomeració de sepulcres. Pot tenir diverses formes, tot i que la més típica és la del buidat circular de la roca, amb un acalanat en pendent per on es creu que devia passar la sang de l'animal sacrificat. S'ha de dir que pot haver-hi petites variacions, com el de la fotografia, que no té acalanament. També n'hi ha amb certs reticulats acanalats de reguerons i, cassoletes, també amb la seva fi amb certa inclinació.

Pedra dels sacrificis del Cau de la Mostela (Llinars del Vallès, Catalunya)

Pedra dels sacrificis de Can Cabanyes (Llagostera, Catalunya)

• Reticulat: Conjunt de cassoletes connectades entre elles per reguerons.

Mas d'en Jerra (Arenys de Lledó, Aragó)

• Capades de moro: Forats de forma ovalada tallats a la paret típics de Menorca. Es creu que devien de tenir un ús ritual i en ells es dipositarien ofrenes, torxes i, fins i tot, petites urnes. Pel que fa a les mesures, són prou variables, tot i que les dimensions més normalitzades són d’uns 60 centímetres d’alçada, 50 d’amplada i 40 centímetres de fondària. Inserim una imatge amb els diferents tipus de capades existents a l'illa.

Capades de Moro segons l'Institut d'Estudis Catalans

Capades de moro de Cala Morell (Ciutadella, Menorca)

• Serpentiformes: Motiu gravat en alguns menhirs en forma de serp, similars als típics reguerons però bastant més pronunciats i arrodonits. Creiem que aquest en qüestió devia de ser quelcom prou típic, ja que hem trobat diversos menhirs amb el mateix gravat.

• 

  Menhir de Castellruf (Santa Maria de Martorelles, Catalunya)

• Bàcul: Gravat superior dels dos que hi ha. En forma de bastó, típic també de la cultura egípcia. Molt visible a Bretanya, amb una datació del Neolític local.

Table des Marchants (Locmariaquer, Breiz - Bretagne)

• Animals: Animals de l'època. S'ha de dir que a la fotografia, els gravats són acompanyats amb una pintura moderna, que protegeix els gravats i facilita l'avistament als turistes que visiten aquest immens plafó rocós de Noruega.

Inscultures d'Áltá (Noruega)

• Destral: Eina de tall prehistòrica. Molt típic a Bretanya, amb una datació aproximada a l'era neolítica local. (És el gravat inferior).

Table des Marchants (Locmariaquer, Breiz - Bretagne)

• Ídols: Esser superior o divinitat, a la creença prehistòrica. Datables en un ampli ventall que va des del Neolític fins a l'Edat del Bronze, entre el 6000 i el 700 a.n.e..

Ídolo de Peña Tú (Astúries)

• Quotidians: Gravats de la vida rutinària que hi havia en aquell temps; la majoria són animals domesticats o salvatges, però també hi ha guerrers, caçadors, recol·lectors, símbols sense explicació a dia d'avui, etc. Cal dir que aquestes inscultures han estat repassades amb una pintura especial que les fa més visibles pel visitant i les protegeix de les inclemències del temps.

Inscultures d'Áltá (Noruega)

Inscultures d'Áltá (Noruega)

Pintures: 

Doncs això, pintures. Cal tenir en compte que aquestes variaran la seva qualitat segons el temps en què han estat fetes i els agreuges naturals que pot haver rebut segons la seva ubicació (vent, aigua, humitat, etc.). Al blog, n'hi ha des del Paleolític.

Grotte du Pech Merle (França)

• Art rupestre llevantí: Estil d'art rupestre comprés a la zona mediterrània de la península ibèrica, es tracta de representacions naturalistes de caça, dansa i recol·lecció. Les representacions gràfiques dibuixades són de gran acabat amb uns traços molt precisos i un acabat espectacular. Són datades al epipaleolític, des del 10000 a.n.e.
  

Balma de Punts (L'Albi, Catalunya)

• Art esquemàtic: Es tracta d'una evolució de l'Art rupestre llevantí on es redueix la seva complexitat, i bàsicament es un art més figuratiu i simple a l'hora de fer representacions humanes i d'animals. Es pot datar des del Neolític, fins a ben entrada l'Edat del Bronze.

Pedra de les Orenetes (La Roca del Vallès, Catalunya)

Cova:

Cavitat natural a la roca, entre grans rocs, etc., que pot ser utilitzada com a hàbitat o bé com a lloc d'enterrament.

• Cova sepulcral: Cavitat no natural, tipus hipogeu, però de dimensions extremadament grans... només n'hem vist a Menorca. La més antiga és datada per C-14 vers el 2100 a.n.e.

Necròpoli de Cala Morell (Menorca)

• Cau: Petita cavitat creada artificialment aprofitant circumstàncies naturals per crear una cova de reduïdes dimensions.

Cova d'en Joan (Cataluya)

Taula:

És l'element arquitectònic més conegut, turística i socialment parlant de l'illa de Menorca. És un pilar d'un antic edifici que rep el nom de recinte de taula, que per la seva posició era el pilar central del recinte.

Es tracta de dos monòlits rectangulars col·locats en forma de "T". Els monòlits esmentats poden sobrepassar els 4 metres de longitud, tant el que fa de suport com el que fa de capitell. Cal dir d'aquest últim que té un rebaix a la cara on s'arrepenja l'altre monòlit a mode d'encaix entre ells. Datables entre el 850 i el 550 a.n.e.

Taula de Torrellisar Vell (Menorca)

Recinte de Taula:

Es creu que era un santuari, ja que al seu interior s'hi han trobat diverses estatuetes de divinitats estil a les estàtues d'Egipte, en bronze. A la part interna de les lloses més grans que hi ha a les parets de l'edifici hi ha una espècie de nínxols, que es creu que eren llocs on dipositar ofrenes o representacions d'alguna divinitat.

Aquest edifici es troba a la majoria dels poblats talaiòtics de Menorca, això sí, només n'hi ha un per assentament. La seva datació ronda vers el 600 a.n.e.

Recinte de Taula de Torralba d'en Salort (Menorca)

Talaiot:

Estructura prehistòrica construïda a base de l'apilament ordenat de pedres de grans dimensions, arribant a unes alçades que poden oscil·lar entre els 3 i els 10 metres. Només es troben a Menorca i a Mallorca.

Són datables entre el Bronze final i l'Edat del Ferro, vers el 800 - 0 a.n.e.

Talaiot de Montefí (Menorca)

Sala Hipòstila:

Estructura d'edifici ciclopi dels que no es té gaire informació. El seu nom és degut a que al seu interior hi ha diverses columnes que sostenen la coberta construïda a partir de lloses megalítiques allisades. Només n'hi ha a Menorca i pertanyen al període talaiòtic, vers el 850 -550 a.n.e.

Galliner de Madona (Menorca)

Galliner de Madona (Menorca)

Recinte de Na Comerma de Sa Garita: 

Es tracta d'un element únic a l'illa de Menorca. És com una casa amb un pati exterior d'uns 270 metres², envoltat per un mur d'uns dos metres d'alçada en algun punt. Al costat nord-oest del recinte, s'intueix una taula... és del tot estrany. La seva cronologia és incerta, ja que no ha rebut cap intervenció arqueològica, tot i que es va trobar a superfície un vas, que el col·loca, segons els experts, a finals d'era post-talaiòtica.

Na Comerma de Sa Garita (Menorca)

Assentaments:

Espai dedicat a la vida quotidiana dels habitants, tant nomades com sedentaris.

• Poblat Neolític: Són els més malmesos, ja que són datables a Catalunya des del 7000 a.n.e. (tot i que es creu que el fet de conrear i domesticar animals, que és el que va crear els poblats, es remunta fins al 10000 a.n.e.) fins al 2700, que és on va acabar aquesta era en aquesta zona del món, òbviament, l'estructura de les estances dels habitats neolítics va anar canviant, cada cop amb un toc més d'urbanisme. Però bàsicament podem dir que les cases dels poblats eren petites, fetes amb fang assecat al sol i palla.

Ca n'Isach  (Catalunya)

• Poblats Ibers: Hàbitats en moltes ocasions fortificats, sobretot si es trobaven a una plana, construïts en pedra en sec i que per norma es disposaven les cases una al costat de l'altre fent un semicercle, tot prou variable segons el terreny, deixant al seu interior un pati comunitari, o un carrer central. Aquests poblats es troben per norma general a parts altes; cims de turons i llocs dominants de la contrada, des del que tenen gran visibilitat. Són datables entre el segle VI i el segle II a.n.e..

Gran Tossal Redó (Matarranya, Aragó)

• Fortalesa Ibera: Bàsicament és un poblat, però en el que destaquen molt les estructures defensives, el mur pot arribar a tenir diversos metres de gruix i un pas tancat al poblat, en el que els invasors quedarien totalment exposats, des de les torres, en alguns casos podien tenir fossar i fins i tot contraescarpa defensiva. Les cases es troben adherides al mur i disperses al seu interior. Són datables entre el segle VI i el segle II a.n.e..

Fortalesa dels Vilars (Catalunya)

• Granja Ibera: Petit conjunt d'estances, utilitzades per a la cria de bestiar i explotació de la producció agrícola. Datables entre el segle VI i el segle II a.n.e.

Granja ibera del Rabassats (Catalunya)

Granja ibera del Rabassats (Catalunya)

• Poblat Celta: Poblat fortificat normalment circular, construït en posició dominant. Les seves cases també solien ser de forma circular. D'elles, les més antigues eren fetes de fang i palla i les noves es feien de pedra en secs. Aquests poblats, anomenats castros es van construir vers el segle VII a.n.e., tot i que hi ha autors que n'afirmen de l'Edat del Bronze.

Castro de Cuaña (Astúries)

• Poblat del Bronze: Poblat de transició del típic poblat Neolític-Calcolític al poblat Iber, o de l'edat del Ferro. És diferencien dels poblats Neolítics-Calcolítics pel sòcol de les estances. que passen de ser de fang sec, a ser de pedra, que aminorava molt efectivament la humitat rebuda del sol, i la disposició de les estances era entorn d'una plaça o carrer central. Aquests poblats són datables a Catalunya, vers el 1800 - 800 a.n.e.

Poblat de Genò (Catalunya)

• Hàbitats a l'aire lliure: Espai en el que degut a les seves condicions naturals l'esser humà, l'aprofitava per crear un assentament.

Hàbitat Roches qui Dansent (France)

• Hàbitat en cova: Simplement coves utilitzades com aixopluc. Poden ser habituals o temporals, i en algunes s'hi ha trobat enterraments. Les primeres ocupacions són datables al Paleolític, i algunes d'elles utilitzades fins a era històrica, d'altres però, només fins al Neolític. 

Coves del Toll (Moià, Catalunya)

• Fons de cabana: És el sòl de les antigues cabanes dels habitants de la zona, es distingeix del terreny normal per que normalment té un cert aplanament, delimitat per rocs de petites i mitjanes dimensions. La terra estudiada a les excavacions resta més compactada, degut al trepitjament humà continuat. N'hi ha molts a Navarra y són datables a l'era neolítica, entre el 6000 i el 2500 a.n.e.

Fons de cabana a Auñamendi (Nafarroa)

Elements auxiliars d'habitat:

• Forns: Es tracta de forns on els habitants dels propers poblats, feien coure la seva ceràmica. Bàsicament es feien en una o dues cambres de combustió excavades a la roca (potser eren dues i la paret interior a cedit) alimentades a base de llenya, amb uns forats al sostre d'aquestes, que es diuen fumeroles. Per aquestes sortia la escalfó que anava a la cambra construïda sobre seu, en aquesta es dipositaven totes les peces ceràmiques a coure. S'ha de dir, que hi ha una gran discussió pel que fa al la datació entre Iber, Iberoromà o Romà, nosaltres ens inclinem cap els dos primers, i veiem una clara reutilització i adequació romana. Inserim primer una vista frontal

Forn Iber de la Servera (Canoves i Samalús, Catalunya)

i la part superior, on aniria la cambra de cocció, desapareguda a tots els que hem visitat, menys a un catalogat com a Romà, en el que la terra de la muntanya havia entrat a l'interior de la cambrai ens va semblar veure parts de les parets d'aquesta.

Forn Iber de la Servera (Canoves i Samalús, Catalunya)

• Sitges: Forat excavat al terra, de dimensions variables, que es feien servir per a conservar i emmagatzemar gra, n'hi ha documentades des de l'Edat del Bronze.

Camp de sitges del Pla del Camaró (La Torre de Claramunt, Catalunya)

Aprofitament de recursos naturals: 

• Pedrera Neolítica: Zona on els habitants d'aquesta època tallaven la roca i la extraient per a les construccions megalítiques.

Pedrera Neolítica de Pierre Martine (França)

• Mines en galeria: Només hem visitat les de Gavà, consisteixen amb un laberint de túnels per trobar i extreure el material. Les de Gava, eren per a l'extracció de la variscita, aquest material verdós tant preuat a la prehistòria. Són datables al Neolític vers el 4000 a.n.e., pel que són les mines en galeria més antigues d'Europa, tot i que va ser re-utilitzada posteriorment. Són les úniques mines en galeria de Variscita, en ús a la era neolítica de tota Europa.

Mines Neolítiques de Can Tintorer (Gava, Catalunya)