Poblat a Palafrugell / Llafranc

De vacances a l'Estartit, on el meu tiet ens va deixar el seu apartament, així teníem molt més a prop diferents zones amb gran quantitat de megàlits. Però no tot són els megàlits, com afeccionats a la prehistòria, també ens criden l'atenció els poblats, que és el que veurem avui.

Prenem el cotxe i ens dirigim a Palafrugell, on agafem l'autovia que va a Llafranc; un cop aquí, anem vers el far de Sant Sebastià, que val la pena admirar-lo una bona estona. Va ser construït el 1851, pel Ministeri de Foment, amb el nom de "Plan general de alumbrado de España e islas adyacentes".

Hem de tenir en compte que aquest far es veu des de 32 milles nàutiques (59 quilòmetres), fet que el fa el far més potent de tota la costa catalana. Avui en dia completament automatitzat, perdent així els tres llocs de treball que incloia en el passat. Però, bé s'hi ha fet un hotel - restaurant, aprofitant l'encant de la contrada, que deu aportar bastants llocs de treball... pensant en positiu... perquè nosaltres el veiem tan proper a les restes que se'ns fa impossible no pensar que es deuen haver carregat mig jaciment.

Allà trobarem les restes, molt i molt arreglades del poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda.

Situat a 156 metres sobre el nivell del mar, però tocant el penya-segat, té una superficie d'uns 300 metrtes quadrats. La datació que se li dóna és d'entre els segles V i I a.C., tot i que s'hi han trobat restes del segle VI a.C.

El poblat en si són quatre cases amb els seus carrers, que es veuen perfectament després de l'estudi i posterior consolidació de la Universitat de Girona l'any 1998 (per mi massa "consolidat"). A més de quinze sitges i un forn.

Fou descobert el 1960 per Joan Badia i Homs, acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts i nascut a Palafrugell.

Actualment, resta tal i com es va deixar en la consolidació d'urgència, efectuada per la Universitat de Girona.

Coordenades:

Poblat de Sant Sebastià de la Guarda: UTM(ETRS89): 31T, 516795, 4638406