Dòlmens a Roses III, Vilajuïga II i Pau II

Dilluns del cap de setmana en el què vam fer la ruta de Dòlmens i estela-menhir a Roses II. De seguida que vam marxar de la cova-dolmen del rec de la Quarantena II i ja ens disposàvem a encetar unes "birretes", es va a posar a ploure, però ploure, ploure!!... però, el dilluns es va aixecar totalment diferent, feia molta calor!!

Vam decidir aprofitar la bonança per a fer algunes visites teòricament fàcils, que després una no ho va ser gaire, però bé, és el que té això del megalitisme.

Des de Roses, ens dirigim per la GI-614 direcció Figueres fins a trobar a mà dreta el rètol indicatiu de la urbanització de Mas Fumats. La creuarem tirant cap al nord-est fins trobar el carrer Catalunya, i seguint-lo toparem amb el carrer Menorca. En ell, al poc d'entrar pel carrer, veurem un tros de casa a mà esquerra. Allà aparquem el cotxe i ens posem a caminar seguint el carrer en la direcció que portàvem. Quan s'acaba aquesta casa, trobem un corriol que la ressegueix donant-li la volta per darrere fins a dirigir-se definitivament cap al Puig Sequera. Seguim el corriol i, a uns 150 metres de fer el cim, trobarem en un pla a mà dreta el que queda del dolmen de Puig Sequera (Aquest és el que no va resultar tan fàcil com ens pensàvem, no per l'esforç... per l'estat del corriol i el desnivell).

Aquest megàlit neolític, de tipus incert, tot i que en Tarrús diu que possiblement seria un sepulcre de corredor, té unes dimensions de 1.30 metres de llargada, per 0.90 d'amplada i 1.10 metres d'alçada, i es troba dins d'un túmul de 6-7 metres de diàmetre del que no en queda cap tipus de resta del sistema de contenció extern.

Inserim la idealització del monument que Josep Tarrús i Galter presenta a la seva tesi doctoral: "Poblats, dòlmens i menhirs".

Imatge extreta de "Poblats, dòlmens i menhirs" de Josep Tarrús

El sepulcre no ha estat mai excavat i, tot i que queda ben poc del dolmen, Josep Tarrús el situa cronològicament entre el 3400 - 3000 a.n.e.

Tornem al cotxe i agafem la GI-614 com si volguéssim anar a Empuriabrava, fins que trobem a una rotonda el desviament cap a Vilajuïga (GI-610). Arribarem a una rotonda que, prenent la primera sortida, ens endinsa al poble de Vilajuïga travessant-lo per la mateixa carretera fins a trobar la GI-6041, que agafarem cap a la nostra dreta. Continuarem fins que arribem a la zona on vam aparcar en fer la ruta de Dòlmens a Vilajuïga I, a la dreta de la carretera.

Deixem el cotxe i ens posem a caminar pel camí que surt d'allà mateix i el seguim tot recte, passant la bifurcació amb la senyalització dels altres dòlmens que ja hem vist, en la ruta de Vilajuïga I. Seguim pel camí fins que faci una corba pronunciada a la dreta, on veurem un sender que creua el barranc-riera de la Coma de l'Infern i, ens pocs metres, et porta al dolmen de la Vinya del Rei.

Aquest megàlit de tipus sepulcre de corredor és datat al Neolític i mesura internament 3.60 metres de llargada, per 2 d'amplada, per 1.60 metres d'alçada. No queden gaires restes de l'obra tumular, però es pot estimar que feia uns 9-10 metres de diàmetre.

Imatge extreta de "Poblats, dòlmens i menhirs" de Josep Tarrús

En les diverses excavacions que se li han fet, s'ha extret diversitat d'ossos humans, una punta de sageta de sílex amb peduncle, dues plaquetes d'esquist i fragments ceràmics de diferents vasos campaniformes pirinencs. Tot resta al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a la seu de Barcelona. A banda, i segons Joan Alsina, mestre de Vilajuïga, un  alumne seu va trobar una destral de pedra polida a una paret de vinya propera al sepulcre. Per l'estil arquitectònic i les restes recuperades, Josep Tarrús el data entre el 3400 - 3200 a.n.e.

Refem el camí i prenem el cotxe, tornant a Vilajuïga i agafant de nou la GI-610 fins a Pau. Ens endinsem al poble, buscant la urbanització d'Els Olivars. Un cop allà, cercarem i prendrem el carrer Llevant, que acaba en el carrer Nord. Al marge esquerre d'aquest últim carrer, veurem, com en un altar, el dolmen de la Barraca d'en Rabert.

D'aquest sepulcre, podem dir que fou bastit al Neolític. Segons la seva morfologia, es tracta d'un sepulcre de corredor, i té unes dimensions internes de 2.70 metres de llargada, per 2.20 d'amplada i 2.10 metres d'alçada. A dia d'avui, no en resta cap mostra visible del seu túmul, tot i que es documenta que era d'uns 9-10 metres de diàmetre.

Va ser restaurat l'any 1983 pel Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona i poc temps després va quedar enclavat dins el petit espai on es troba actualment, degut al creixement urbanístic.

Imatge extreta de "Poblats, dòlmens i menhirs" de Josep Tarrús

Per la seva morfologia, com hem dit abans, fou bastit al Neolític, entre el 3500 - 3200 a.n.e., tot i que les excavacions efectuades van donar llum a materials (vas campaniforme pirinenc i internacional) d'era neolítica final i calcolítica, el que és degut a  reutilitzacions de la tomba. A banda d'aquestes ceràmiques avui en dia desaparegudes, també sorgí ceràmica a mà llisa. Isidre Macau va trobar una destral de corniana a les immediacions; el 1970, Miquel Cura i Anna Ferran publiquen dues destrals més del mateix material, i, el 1985, Joan Alsina, veí de Vilajuïga, documenta una nova destral, aquesta d'esquist. Anys abans, Miquel Cura i Roser Vilardell recuperaren del megàlit diversos fragments de ceràmica campaniforme, que també resten desapareguts.

Amb aquest últim sepulcre, donem per acabada la ruta d'avui.

Coordenades UTM(ETRS89):

Puig Saquera: 31T 514869 4682867

Vinya del Rei: 31T 510200 4686382

Barraca d'en Rabert: 31T 510773 4685010

Dòlmens, Cova-dòlmens i estela-menhir a Roses II

Tornem a Roses a passar el cap de setmana, per veure uns sepulcres que teníem controlats... més o menys!!  Comencem la ruta on hi ha el camí que accedeix al megàlit de la Creu d'en Cobertella (Dòlmens i menhirs de Roses I).

Pugem pel camí, que més tard es torna en un corriol bastant desdibuixat a estones, passem el fabulós dolmen de la Creu d'en Cobertella i el menhir de la Casa Cremada II i seguim el corriol, direcció nord-est, a uns 150 metres del menhir, trobarem el dolmen a mà dreta del corriol amagat per la vegetació.

Aquest dolmen de nom Casa Cremada és datat vora 3400 - 3000 a.n.e. Mai ha estat excavat, i juntament amb el mal estat en el que es troba, fa que no es pugui assegurar la tipologia... de fet en Tarrús i en Carreras l'etiqueten de dubtós. Nosaltres si que veiem una prehistòrica tomba, a la que només li queden dues lloses dem peus, poder són un pel fines, però el paral·lelisme entre elles és evident. La datació ve atorgada pel veïnat que té.

Segons els citats autors consta d'un túmul de 5-6 metres de diàmetre, sense restes d'anell de contenció. També ells en el últim llibre publicat, presenten la planimetria del dubtós sepulcre.

Seguim pel corriol que ens portarà en  uns 5 minuts a una carretera de terra que va vorejant els turonets des del Golf de Roses fins al Cap de Creus. Seguirem cap al nord en aquesta pista, que gairebé no hi passen cotxes. La cista de la Tomba del General o del Coll de Fitor, és a un corba àmplia cap a l'esquerra, just al marge dret del camí.

D'aquest si que en sabem l'estil dolmènic, es tracta d'una cista neolítica amb túmul datada vers el 3400-3000 a.n.e. i consta d' unes mides internes de 1.95 metres de llarg, per 0.62 d’ample, per 0.80 metres d'alçada màxima. Consta d'un túmul de 6-7 metres de diàmetre amb restes d'anell peristàltic erigit a base de mur de pedra en sec.

Planimetria de Josep Tarrús i Enric Carreras

Fou excavat per primer cop vers l'any 1946 per Miquel Oliva i Pere Palol, que en dibuixen un disc de pissarra al sud de la cambra funerària, i al 1986-1987 per Sara Aliaga, Àngel Bosch, Oriol Mercadal i Josep Tarrús, que en documenten un fragment de vora de bol de ceràmica a mà i una ascla de quars blanc.

Seguim pel camí en direcció Cap de Creus, fins que ens trobem un altre cop a una corba molt oberta a l'esquerra, un camí que surt al bell mig d'aquesta. Ens endinsem pel camí, i la cista la trobarem a mà dreta. Mireu ben mirat ja que la cista es troba molt deteriorada. Com a pista, prop d'ella hi ha un cartell, així que si veieu un pal i un cartell enmig del no res, allà es troba la cista.

La cista neolítica amb túmul, de Puig Alt consta d'unes dimensions internes de 2 metres de longitud, 0.5  d'amplada i 50 centímetres d'alçada, que no ho semblen ja que està mig colgat. Es tracta d'un sepulcre bastit sobre el 3600-3200 a.n.e., i es troba al mig d'un túmul circular de 7-8 metres de diàmetre, sense restes d'anell de contenció.

Planimetria de Josep Tarrús i Enric Carreras

Al 1988, va ser excavat per Sara Aliaga, excavació que es va tancar sense cap resta a documentar.

Fem mitja volta per a tornar per on veníem, però no prenem el camí, sinó que anem pel corriol que ressegueix la carena. Seguim endavant pel camí fins al Puig Rodó, on intentem trobar, sense èxit, la cista del mateix nom. Des de la carena, baixem per una tartera que ens durà al Pla de les Gates, aquí just hauríem de trobar la cista del Pla de les Gates, però noi... no la vam trobar pas. Totes dues cistes es troben en greu perill de desaparició, ja que, per les fotos que hem vist, només s'intueixen.

Resignats, encara que no és el primer ni l'últim dolmen que no trobem, tornem al corriol que mena a la carretera de terra des del dolmen de la Casa Cremada.  Ens hi endinsem i als pocs metres surt un corriol senyalitzat a l'esquerra que ens portarà sense deixar-lo a la cova-dolmen del Rec de la Quarantena I o de la Riera Quarantena I.

Fou descoberta pel geòleg Carles Roqué vers el 2 de gener de 1998, vint dies més tard tornava  a la cova acompanyat de membres del GESEART. La cambra construïda aprofitant la cova és de 1.8 metres de longitud, 2.9 d'amplada i 1.2 metres d'alçada i fou utilitzada sobre el 2500- 2000 a.n.e. És difícil fer fotos, però es poden veure les lloses aixecades per a fer de corredor. Com es veu a la imatge següent, el sepulcre consta d'un túmul frontal amb anell de contenció, que conserva una alçada màxima de 40 centímetres.

Planimetria de Josep Tarrús

Va ser excavada l'any 1998 per Àngels Custoja, Paula Santamaria, Enric Carreras, Pere Gay i Josep Tarrús, i es varen recuperar cinc fragments de ceràmica a mà.

Seguirem el corriol i en poca distància trobarem una nova tomba, la del Rec de la Quarantena II o Riera de la Quarantena II, que per cert, a la fotografia es veu en primer pla una estela-menhir que amida 1.53 metres per 0.45 d'amplada i 15 centímetres de gruix.

Va ser readreçada l'any 2000 i la podem col·locar temporalment com la cova-dolmen, ja que clarament aquest va ser erigit com a funció senyalitzadora de la tomba. 

Passem a dedicar-nos a la tomba, es tracta d'una nova cova dolmen amb unes dimensions internes de 3 metres de longitud, 3.60 metres d'ample i 1.80 d'alçada.

D'altre banda el corredor d'accés a la cambra sepulcral fa 1.80 metres de longitud per 0.90-0.70 d'amplada, amb una alçada màxima de 1.37 metres. L'habitacle interior fa 3 metres de longitud per 3.60 metres d'amplada, amb una alçada de 1.80 metres. I va ser construït, mitjançant un túmul frontal, del que es conserven uns 30 centímetres al lateral esquerra, tot i que no queda cap resta del anell de contenció extern

De la seva excavació varen sorgir pocs materials, es documenten 3 fragments de ceràmica a mà llisa, pertanyents al Calcolític, vers el 2500-2000 a.n.e., i 3 fragments ceràmics més que evidencien utilitzacions fins a l'Edat del Ferro, vers el 900-600 a.n.e.

Ara sí, tornem al cotxe acabant de fer el caminet que seguim i anem a fer una cervesa que ens l'hem ben guanyat!!!

Coordenades UTM(ETRS89):

Casa Cremada: 31T 516222 4678875

Cista de la Tomba del General: 31T 518523 4679951

Cista de Puig Alt: 31T 518523 4679951

Cova-dolmen del Rec de la Quarantena I: 31T 516770 4678768

Cova-dolmen del Rec de la Quarantena II: 31T 516770 4678716

Estela-menhir del Rec de la Quarantena: 31T 516770 4678716