Dòlmens a Clariana de Cardener

Cap de setmana a Solsona. Ahir vam veure els dòlmens "piperos" com dic jo i el del Pla de la Fossa. Avui, anem a Clariana de Cardener, que, com el seu nom indica, és a tocar del riu Cardener.

Agafem el cotxe i anem fins a Sant Ponç, a tocar del pantà que rep el nom del municipi. El creuem per la presa i agafem el primer camí que veiem a la nostra dreta als pocs metres de la fi d'aquesta, el seguirem fins arribar a una casa pairal arreglada (de fet estava en obres quan hi vam anar). Allà deixem el cotxe, i, a peu, anem a buscar el megàlit.

Agafarem un camí que surt de la masia paral·lel al riu, fins a arribar a un franja enmig del bosc de matolls feta per passar el corrent elèctric. La seguirem cap a la nostra dreta i al cap d'uns quants metres, quan siguem més a prop del riu que en tot el camí, a mà dreta, enganxat a una torre elèctrica, trobarem el dolmen de Santa Constança I.

La cista megalítica del solsonià de Santa Constança I és datada al Neolític mig, entre el 3600 i el 3000 a.n.e. Les mides no les vam prendre, però segons es documenta a la tesi doctoral de Josep Castany i Llussà el megàlit fa 2.14 metres de llarg, 1.10 d'amplada i 1.29 metres de fondària.

Extret de la tesi doctoral de Josep Castany i Llussà

Tot i que la antiga tomba havia estat violada en diverses ocasions, antropològicament parlant, en Serra i Vilaró documenta fragments ossis d'un humà (la falange i part del peroné), i un parament funerari consistent en tres fragments ceràmics a mà, pertanyents a dos vasos, un nucli de sílex, set geomètrics de sílex i un fragment d'una làmina del mateix material.

Extret de la tesi doctoral de Josep Castany i Llussà

Ara, a uns 15 metres "camp a través" cap a l'est, trobarem la cista solsoniana de Santa Constança II. És més petita i difícil de veure, però busqueu bé i la trobareu.

Es tracta d'una nova cista megalítica del solsonià, òbviament també erigida, com la companya, al Neolític mig entre el 3600-3000 a.n.e. i segons Serra Vilaró al costat nord té dues lloses de 1.25 i 0.47 metres, i una tercera a l'oest de 0.85 metres. Segons Josep Castany, les mides de la cambra sepulcral farien 2.14 metres de llarg, 1.10 metres d'amplada i 1.29 de fondària.

Extret de la tesi doctoral de Josep Castany i Llussà

Pel que fa a les excavacions del sepulcre, dir que quan ho feu Serra i Vilaró, el sepulcre ja havia estat violat, com són germà, tot i això, i segons documenta va recuperar dos bocins d'os.

Vistos els dòlmens, tornem cap a Mollet, però ens parem abans e Cardona a veure el pont de metres  Buidasacs, que segons la seva morfologia és datat d'entre els segles XVII - XVIII.

Admirem una estona el pont (és força espectacular), l'aigua del Cardener fresca i viva, donem un volt per la zona admirant l'antic molí i tirem cap a casa.

Coordenades UTM(ETRS89):

Santa Constança I: 31T 384585 4645667

Santa Constança II: 31T 384600 4645670

Dòlmens a Montmajor I

Cap de setmana amb allotjament a Solsona i, ja que érem de camí, ens parem al municipi de Montmajor. Tot agafant a Cardona la carretera B-420, que porta, adherint-se, a la C-26, cap a Berga. Nosaltres però no hi arribarem. Al quilòmetre 4.5 de la B-420 prendrem un camí que surt a mà dreta amb les senyalitzacions de Torrebadella i Claranés. Anirem cap a la primera, agafant el camí de l'esquerra de seguida que hi ha la bifurcació (el de la dreta porta a Can Claranés). Arribats al mas, més val que pregunteu als amables amos de Can Torrebadella, l'únic que sé segur, és que era tot anat pel camí que neix a tocar de la casa.

Ho sento, no puc donar informació de com arribar-hi, ens vam mig desorientar i un bon home ens va acabar apropant amb un cotxe atrotinat. Només recordo que era a la part alta d'un turó al costat del camí que comentava abans, que surt just darrera la casa. Al final, encara no se ben-bé com acabem visitant el megàlit del Serrat de les Pipes I, dir que si no fos per aquell bon home, encara hi seríem!

Es tracta d'un dolmen simple, descobert l'any 1981 per Josep Castany, i que consta d'una cambra sepulcral que mesura interiorment 1.60 metres de llarg per 1.30 d'ample, i una alçada de 1 metre. No en resten senyals d'un hipotètic cròmlec peristàlit envoltant l'obra tumular d'entre 8 i 9 metres de diàmetre que té.

Va ser excavat l'any següent a la seva descoberta pel mateix Castany i Lluís Guerrero, ells documenten de la tomba diversos fragments ceràmics a mà, a més de vores, 2 bols, 1 olleta, un fragment d'urna del Bronze final, 1 ascla de sílex, 11 denes discoidals de càrdium,1 columbel·la, 1 botó prismàtic en “V” i un punxó de coure. Tot aquest material acompanyava a 6 adults i 2 infants inhumats al sepulcre, dels que es van recuperar 126 fragments ossis i 42 dents humanes. Tot el recuperat a la tomba resta dipositat al magatzem del Servei de Museus de Girona.

Segons en Carreras i en Tarrús, aquest sepulcre fou bastit al Calcolític-Edat del Bronze antic, vers el 2700 - 1800 a.n.e., i el fragment d'urna indica clarament una reutilització al Bronze final.

A uns 20 - 30 metres a l'oest d'aquest, trobarem el Serrat de les Pipes II.

Megàlit idèntic al proper germà, un dolmen simple amb accés frontal per llosa rebaixada, de fet és el germà petit de la petita necròpoli, la cambra sepulcral d'aquest amida 1.40 metres de llarg, 1.20 d'amplada i 0.70 metres d'alçada conservada. Del túmul de 7/8 metres de diàmetre no es documenta capo tipus de resta de cròmlec o mur de contenció.

Com el company fou excavat per en Castany i en Guerrero, amb resultats semblants al del company: 7 fragments ceràmics a mà, 1 fragment de làmina de sílex, com a aixovar dels 5 individus adults que hi havia a la tomba, assegurats mitjançant els 10 fragments de restes òssies i 15 dents humanes.

Temporalment, la seva construcció és com la del germà, entre el Calcolític i l'Edat del Bronze antic, vers el 2700 i el 1800 a.n.e.

Un cop visitats els dos megàlits "piperos", tornem al camí i ens dirigim cap a Can Claranés. Passarem pel bell mig de la masia, fins a arribar a un camí a la dreta pel que ens endinsarem, fins que trobem un altre que surt a la dreta, vers la vall. No l'agafarem, seguint pel camí fins arribar al final de la pista a una clariana. Del camí principal fins aquí, haurem fet uns 300 metres.

Tal i com arribes a la clariana, a la nostra esquerra veurem una sendera que puja vers la carena i, en 70 - 80 metres, veurem l'arca amb vestíbul pou del Pla de la Fossa.

El sepulcre megalític del Pla de la Fossa, que com els germans de les Pipes, és un dolmen simple, també fou descobert per en Castany, el mateix 1981. Consta d'una cambra sepulcral de 2.20 metres de llargada per 1.20 d'amplada, i es conserva una alçada de 1.35 metres, que és continguda dins un túmul de 7/8 metres de diàmetre, sense restes de cap tipus d'anell de contenció.

Com és d'imaginar també fou excavat per en Castany i en Guerrero, trobant en aquest, 81 fragments ceràmics a mà, corresponents a de cinc recipients, dues peces més d'atuells de l'època, una pedra foguera de sílex i 12 dents humanes pertanyents a 8-12 individus adults. Les restes es troben, com les restes dels altres megàlits, al magatzem del Servei de Museus de Girona.

Segons les troballes i l'estil arquitectònic, el sepulcre fou bastit, de nou vers el Calcolític i l'Edat del Bronze antic, entre el 2700 i el 1800 a.n.e..

Com va sent tard, iniciem el camí a Solsona, però ens aturem a Cardona per visitar el pont del Diable.

La construcció d'aquest magnífic pont, que segons diverses fonts no ha estat mai acabat, se situa a la primera meitat del segle XV tot i que, segons Antoni Bofarull, ja existia a l'etapa romana. La primera menció d'ell en qüestió és del 28 d'octubre de 1424.

Ara sí que per avui ja n'hi ha prou. Tornem al cotxe i anem cap Solsona, on farem aturada tècnica per a degustar, de nou, uns donuts espectaculars! Demà també farem ruta de megàlits i s'han de recuperar les forces!!

Coordenades UTM(ETRS89):

Serrat de les Pipes I: 31T 393315 4644681

Serrat de les Pipes II: 31T 393296 4644682

Pla de la Fossa: 31T 392477 4644351