Cap de setmana a Solsona. Ahir vam veure els dòlmens "piperos" com dic jo i el del Pla de la Fossa. Avui, anem a Clariana de Cardener, que, com el seu nom indica, és a tocar del riu Cardener.
Agafem el cotxe i anem fins a Sant Ponç, a tocar del pantà que rep el nom del municipi. El creuem per la presa i agafem el primer camí que veiem a la nostra dreta als pocs metres de la fi d'aquesta, el seguirem fins arribar a una casa pairal arreglada (de fet estava en obres quan hi vam anar). Allà deixem el cotxe, i, a peu, anem a buscar el megàlit.
Agafarem un camí que surt de la masia paral·lel al riu, fins a arribar a un franja enmig del bosc de matolls feta per passar el corrent elèctric. La seguirem cap a la nostra dreta i al cap d'uns quants metres, quan siguem més a prop del riu que en tot el camí, a mà dreta, enganxat a una torre elèctrica, trobarem el dolmen de Santa Constança I.
La cista megalítica del solsonià de Santa Constança I és datada al Neolític mig, entre el 3600 i el 3000 a.n.e. Les mides no les vam prendre, però segons es documenta a la tesi doctoral de Josep Castany i Llussà el megàlit fa 2.14 metres de llarg, 1.10 d'amplada i 1.29 metres de fondària.
 |
| Extret de la tesi doctoral de Josep Castany i Llussà |
Tot i que la antiga tomba havia estat violada en diverses ocasions, antropològicament parlant, en Serra i Vilaró documenta fragments ossis d'un humà (la falange i part del peroné), i un parament funerari consistent en tres fragments ceràmics a mà, pertanyents a dos vasos, un nucli de sílex, set geomètrics de sílex i un fragment d'una làmina del mateix material.
 |
| Extret de la tesi doctoral de Josep Castany i Llussà |
Ara, a uns 15 metres "camp a través" cap a l'est, trobarem la cista solsoniana de Santa Constança II. És més petita i difícil de veure, però busqueu bé i la trobareu.
Es tracta d'una nova cista megalítica del solsonià, òbviament també erigida, com la companya, al Neolític mig entre el 3600-3000 a.n.e. i segons Serra Vilaró al costat nord té dues lloses de 1.25 i 0.47 metres, i una tercera a l'oest de 0.85 metres. Segons Josep Castany, les mides de la cambra sepulcral farien 2.14 metres de llarg, 1.10 metres d'amplada i 1.29 de fondària.
 |
| Extret de la tesi doctoral de Josep Castany i Llussà |
Pel que fa a les excavacions del sepulcre, dir que quan ho feu Serra i Vilaró, el sepulcre ja havia estat violat, com són germà, tot i això, i segons documenta va recuperar dos bocins d'os.
Vistos els dòlmens, tornem cap a Mollet, però ens parem abans e Cardona a veure el pont de metres Buidasacs, que segons la seva morfologia és datat d'entre els segles XVII - XVIII.
Admirem una estona el pont (és força espectacular), l'aigua del Cardener fresca i viva, donem un volt per la zona admirant l'antic molí i tirem cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada