Cap de setmana negre, ara plou,ara no. Diumenge pel matí fa millor dia i decidim anar a veure un dolmen, però ràpid, no sigui que torni a ploure.
Així que anem per feina i agafem el cotxe per anar cap a Sentmenat. Un cop allà, agafem la carretera que va cap a Castellar del Vallès fins arribar a la urbanització de Can Vinyals. Per la part esquerra d'aquest nucli, busquem el carrer de la Serra Cavallera i un xic més amunt girem pel carrer de la Llosa. En aquest carrer, enfilem per un costerut camí "cimentat", en el que quan arribem a la part alta, just quan aquest canvia i es torna sorrenc de terres rogenques, trobem un ample, però atrotinat caminoi que surt a mà dreta (i que probablement es va obrir quan es va pujar la grua per a restaurar el megàlit). Al poc de seguir-lo, arribem al sepulcre, que es troba al primer replà que hi ha al turó.
Tot i que prou costerut, és fàcil d'arribar, a més, el dia que nosaltres hi vam anar estava tot el camí marcat per "mini-dòlmens".
Aquesta cambra pirinenca, de nom Serra Cavallera, que fou descobert per Daniel Rossell el 25 d'abril del 1961, ha estat excavada diverses vegades, sense cap resultat. Es té constància que a la primera d'elles a l'any 1977, caigueren un parell de lloses del sepulcre, però fou re-excavat i reconstruït els dies 4, 11, 18 i 27 de desembre de l'any 2006 pel col·lectiu GESEART.
 |
| Fotografia feta el 12-01-2020 |
Les dimensions de la cambra són de 2.10 metres de llarg per 97 centímetres d'ample, i conserva una alçada 1.15 metres, i per a veure millor la seva morfologia inserim una planimetria de Josep Tarrús i Enric Carreras extreta de l'informe i memòria de l'excavació i restauració del sepulcre, feta per al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Ara, donem la volta al sepulcre i inserim una fotografia prou aclaridora, parlant del seu túmul, el qual Tarrús estima sobre uns 8 metres de diàmetre i de forma ovalada.
 |
| Fotografia feta el 12-01-2020 |
Com s'observa a la banda esquerra de l'anterior foto, el túmul és encara prou evident i també se'n veuen restes a la banda dreta, això sí, molt més difuminades...veient el terreny, és prou factible que gran part del túmul se n'hagi anat turó avall. Tot i que del seu cròmlec peristàlit no s'hi ha trobat quelcom clarament definit, Tarrús afirma que per les minses restes de lloses que hi va veure a l'extrem del túmul, deuria de tractar-se d'un anell de contenció tipus mur de pedra en sec.
Inserim una nova planimetria, aquesta del túmul, també extreta de l'informe del sepulcre de Tarrús i Carreras.
A aquest megàlit, se li han donat diverses datacions; nosaltres, però, ens en fiem d'en Tarrús, que el data, per la seva tipologia, vers finals del III mil·lenni a.n.e., a inicis de l'era calcolítica, Edat del Bronze antic, vers el 2700-1800 a,n.e.
Per la zona, no tenim res, prehistòrica-ment parlant, el que queda més a prop és el poblat de la Torre Roja o del Puig Castellar, que resta definit com a Iber, però on s'hi van trobar vestigis de l'Edat del Ferro i l'Edat del Bronze.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada