Pàgines

divendres, 2 de novembre del 2012

Megàlits a Romanyà de la Selva I i Santa Cristina d'Aro I

Maca excursió la que vam fer per la part més interior de la Costa Brava. Bé, excursió, excursió, no gaire, vam fer la ruta dels Gegants del bosc de Romanyà de la Selva, molt ben acompanyats, per cert, per en Roc i en Duc, dos gossos que no coneixíem, als quals vam batejar ràpidament. La caminada està molt ben senyalitzada i és gairebé impossible no veure els dos dòlmens que inclou la ruta.


La primera parada, però, és un menhir, el de la Murtra, datat a l'època del Neolític recent, principis del Calcolític (3000 - 2500 a.C.), tot i que Xavier Niell li dona més possible antiguitat 4000 - 2500 a.C. Sí, sí, ho sembla i és així, té forma fàl·lica. És un enorme penis de 2.35 metres d'alt.


El menhir de la Murtra fa una longitud completa de 3.05 metres (visible + soterrat), sent així el menhir més gran del Baix Empordà. Fou publicat per primera vegada per Manuel Cazurro l'any 1912 i va ser aixecat de nou l'any 1952, per Lluís Esteva, amb l'ajut del mossèn i rector de Bell-lloc, Gumersind Vilagran.

El lloc on es va trobar el menhir i els seus voltants no han estat mai excavats, pel que no hi ha cap tipus de resta relacionada.

Deixem l'enorme penis a la nostra esquena, sempre vigilant perquè a un penis, i més d'aquestes dimensions, no se li dona mai l'esquena, i continuem cap a la següent parada.

Aquest és el preciós dolmen de la Cova d'en Daina, reconstruït per tota la gent del poble, sota les ordres de Lluís Esteva l'any 1956. És molt espectacular, de fet és BCIN, Bé Cultural d'Interés Nacional, no és d'estranyar, ja que van reconstruir tant el dolmen, com el cròmlec i certa part del túmul.


Fou descobert a finals del segle XIX pel propietari de les terres, Pere Cama i Casas. Fou excavat per ell i el seu germà Josep, trobant moltes restes associades al megàlit. Fou publicat l'any 1894 a un setmanari de Sant Feliu de Guíxols.

Com hem dit abans, Lluís Esteva i la gent del poble el van restaurar l'any 1956, però en Lluís ja portava temps excavant-lo 1954 - 1956.

Aquest dolmen, una galeria catalana, data, segons Xavier Niell, vers el 3000 - 2500, tot i que segons informació que hem pogut trobar, d'altres autors el daten del 2700 al 2200 a.C., per tant podria ser datat al Neolític o bé al Calcolític. Amida 7.60 metres de llarg per 1.70 d'ample i 1.50 d'alçada màxima. Amb aquestes dimensions, què difícil és fer-li una foto on s'agafi sencer i es vegi la seva magnitud!!


La cambra en concret fa 4.35 metres de llarg, 1.60 d'ample i 1.50 metres d'alçada, pel que té un corredor relativament curt, comparat amb Mas Estanyet, per exemple.


El cròmlec resta intacte, encara té els 37 rocs que fan contenció a les terres i pedres del túmul d'11 metres de diàmetre.

De la gran quantitat de restes localitzades, hem sabut que entre elles hi ha diverses restes humanes, fragments ceràmics amb decoració incisa i sense, divers material lític de sílex, moltes denes d'esteatita i cal·laïta, dues plaquetes de fibrolita, dues de sorrenca, dos punxons de metall, una dena de collaret de vidre i diversos fragments de ceràmica iberoromana.

Creuant la carretera, en una espècie de parc, amb caminets molt ben definits, ens trobem sense cap tipus de complicació amb la Cista de la carretera de Calonge.


Aquest sepulcre és d'epoca neolítica mitjana final, aproximadament datada del 3400 - 3000 a.C. És un sepulcre de tipus cista megalítica i mesura 2.50 metres de llarg per 1.00 metre d'amplada i una alçada màxima de 0.75 metres.

A la seva excavació es recolliren, entre d'altres restes, fragments de ceràmica a mà llisa.

Els nostres companys d'aventura, en Roc i en Duc ens abandonen en aquest punt, possiblement era l'hora de la teca!! Nosaltres seguim endavant!!

Tornem direcció Romanyà, agafem el primer camí que surt a mà esquerra passat el poble, a pocs metres a mà dreta, a tocar del camí, ens trobem amb el dolmen del Camp d'en Guitó.


Conegut temps ençà per Josep Mª Cama, però no fou fins al 1952 quan Lluís Esteva i Ricard Pla l'excavaren i el restauraren. Aquest paradolmen consta d'una cavitat interior de 2.20 metres de llargada per 0.70 d'amplada i té una alçada d'1.00 metre.

Davant seu hi ha unes lloses estintolades que em va donar la sensació que devien de formar part del megàlit. Aquesta impressió ha estat confirmada per en Xevi, que ho documenta en el seu llibre de la zona, com a restes del corredor. Segons ell també, a una de les lloses del sepulcre hi ha gravada una cassoleta.

A l'excavació de Lluís Esteva va sorgir un sol tros ceràmic prehistòric.

No hem trobat datació d'aquest paradolmen, però en general, es daten durant l'època calcolítica i l'edat del bronze (2200 - 700 a.C.).

Tornem al cotxe i anem cap a la urbanització Roca de Malvet de Santa Cristina d'Aro. Ens dirigim a la parcel·la número 95 (carrer dolmen Mas Bousarenys). No és tan fàcil de trobar com sembla perquè els números de les parcel·les no són correlatius... a saber per què!! La parcel·la es troba a la dreta del carrer i hem d'anar rectes i girar a l'esquerra per a ficar-nos darrere de la casa de la parcel·la del costat. És realment gran (la llosa de capçalera fa 2.36 metres d'alçada) i gairebé es pot recórrer per l'interior sense ajupir-se gaire. Es conserva força bé, tot i ser la zona d'esbarjo preferida per als nens de la zona. De fet, vam treure del seu interior unes quantes branques de palmera que havien col·locat com a decoració.


Aquest megàlit fou esmentat per primer cop per Manuel Cazurro, l'any 1912, catalogant-lo com a galeria coberta. Anys més tard al 1918, un alemany resident a Sant Feliu de Guíxols l'excavà recuperant un gran aixovar, que fou cedit al Museu d'Història de Sant Feliu vers el 1974. L'any 1953, Lluís Esteva i un grup de col·laboradors el van restaurar, i el 1957 l'excavà cientificament.

El megàlit de Mas Bousarenys amida en total uns 6 metres de llarg, 4 d'ells a la cambra, que fa 1.80 d'amplada, per 1.70 d'alçada. Del túmul, d'uns 9 - 10 metres de diàmetre, en queden restes visibles, el cròmlec també és visible en diversos punts.

Les troballes arqueològiques d'aquest sepulcre foren prou nombroses, entre elles, fragments d'òssos humans i l'aixovar que acompanyava als difunts, del que destaquen deu ganivets de sílex, sis puntes de fletxa, diversos fragments ceràmics campaniformes i una vintena de, grans de collaret, una placa de pissarra i diversos objectes lítics. També pels volts del megàlit s'hi ha trobat ceràmica ibera, iberoromana i un tros d'una fíbula romana.

Xavier Niell Ciurana data el monument entre el 3200 i el 3000 a.C.


 Coordenades:

Menhir de la Murtra: UTM(ETRS89): 31T,498859, 4633916
Cova d'en Daina: UTM(ETRS89): 31T, 499400, 4633901
Cista de la carretera de Calonge: UTM(ETRS89): 31T, 499390, 4633737
Paradolmen del Camp d'en Guitó: UTM(ETRS89): 31T, 498371, 4633804
Mas Bousarenys: UTM(ETRS89): 31T, 499730, 4631101

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada