Aquesta va ser la primera escapada per anar a visitar dòlmens. I on millor que a l'Alt Empordà, on s'hi poden trobar més de 100 monuments megalítics!
Comencem la ruta pel Cap de l'Home o Turó de l'Home. Està situat al poble de Roses, a la part alta d'on acaba la urbanització Els Grecs, de fet, just on acaba seguint el carrer Pitàgores.
Aquest sepulcre de corredor data aproximadament del 3500 - 3000 a.n.e. Es troba en bon estat de conservació, ja que va ser restaurat l'any 1983. Les mides interiors del sepulcre són 1.80 metres de longitud per 1.40 metres d'amplada per 1.57 metres d'alçada, i consta d'un túmul no gaire visible de 7-8 metres de diàmetre.
Inserim la planimetria publicada per Josep Tarrús a la seva tesi doctoral.
Publicat per primer cop per Bosch-Gimpera el 1919, que abans d'aquesta publicació ja l'havia excavat, en companyia del seu descobridor, Francesc Sabater, i un tal Emili Gandia. Hi trobaren un fragment de ceràmica a mà i fragments d'ossos. D'altra banda, es documenten fins a tres intervencions més, però, pel que sabem, no van aportar gaire material; de fet, en una d'elles, no va sorgir res de res. Però, l'any 1946, Pere de Palol, i Miquel Oliva el 1948, van extreure una làmina de sílex de 33 centímetres, un raspador del mateix material de 40 centímetres, una peça de collaret d'esteatita, una dena de cal·laïta i un petit fragment de ceràmica a mà. Aquest material es troba dipositat al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a la seu de Barcelona.
Des del Cap de l'Home, surt un caminet per on s'arriba, en menys de 5 minuts, al dolmen del Llit de la Generala.
Aquest és un sepulcre de corredor datat del Neolític mig - recent (3500 - 3200 a.n.e.). Igual que el seu company de bosc, l'estat de "conservació" és molt bo, ja que va ser intensament restaurat l'any 2001. Personalment, prefereixo veure els sepulcres abans de les restauracions, però segons he pogut llegir, en aquest cas li ha estat profitós, ja que abans d'ella, la seva interpretació era prou dificultosa.
Fou publicat per primer cop per Manuel Cazurro el 1912, tot i que amb un altre nom i ni tant sols el va arribar a veure.
Aquest sepulcre amida 4.50 metres de longitud, 1.40 metre d'amplada i 1.80 metres d'alçada, i consta d'un túmul de tendència circular de 7-8 metres de diàmetre, amb clares restes d'un mur de contenció fet amb pedra seca.
La cambra fou excavada l'any 1925 per Pere Bosch-Gimpera i Lluís Pericot. D'aquesta excavació, es documenten diversos fragments de ceràmica grollera.
Tarrús, Carreras, Àngels Custoja i Paula Santamaria l'excavaren novament l'any 2001 i en recuperaren 1 fragment de làmina de sílex, 3 bols, 1 escudella ceràmica i diversos fragments ceràmics a mà al túmul. Tot dipositat al Museu d'Arqueologia, a la seu de Girona. A la memòria d'excavació i restauració, hem trobat representada una planimetria del megàlit.
Per a veure l'últim dels dòlmens tot i que es pot fer a peu, tornem al cotxe i anem fins la carretera de Montjoi perquè se'ns tira la nit a sobre. Allà, més o menys a un quilòmetre de Roses, a mà esquerra, hi ha un cartell anunciant el dolmen i un petit espai on aparcar el cotxe. Seguint el camí que puja el turonet, s'arriba al dolmen després d'uns 250 metres. No cal buscar-lo gaire, ja que les seves dimensions fan que no se't pugui passar de llarg.
El sepulcre de corredor de la Creu d'en Cobertella fou publicat per primer cop per Manuel Cazurro l'any 1912. Datat del Neolític mig, sobre el 3400-3200 a.n.e., i amb unes dimensions internes de la cambra de 3.80 metres de longitud, 3.20 metres d'amplada i 2.47 metres d'alçada, és el més gran de Catalunya d'aquesta tipologia. Val a dir que s'ha pogut mesurar el corredor, pels negatius existents de les seves lloses, i feia 6 metres de llarg per 2 d'ample a l'entrada de la cambra i 1 metre a l'inici del corredor, i 1.60 d'alçada màxima.
Inclús, en Tarrús presenta una planimetria on es veuen aquests negatius, pel que podem saber com era en el seu estat original.
Va ser restaurat l'any 1958, per Francesc Riuró. El material arqueològic trobat va ser molt dispers en la història, només trobant d'era neolítica dues peces ceràmiques i restes òssies molt fragmentades, que impedeixen la seva datació. En certa mesura, és normal, ja que el megàlit ha estat utilitzat en diverses èpoques històriques. La datació que li hem donat abans és deguda a l'estil constructiu.
Continuem pel mateix camí seguint el mur que delimita aquest dolmen uns metres fins a trobar el menhir de la Casa Cremada II.
Aquest tros de roc amida 2.35 metres d'alçada per 0.75 metres d'amplada i té un gruix de 0.33 metres. Està datat al Neolític, inicis del Calcolític vers el 3400 - 2700 a.n.e.
Aquesta és la planimetria que dibuixen Josep Tarrús, Enric Carreras i Pere Gay a la memòria de restauració del monòlit.
Mai s'ha excavat científicament ni s'ha trobat cap resta en superfície. La datació aproximada és rebuda per l'entorn on se situa, envoltat de megàlits, on les restes obtingudes i l'estil arquitectònic d'ells el col·loquen cronològicament a aquesta era.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada