Seguim amb les entrades de la Setmana Santa del 2013.
Agafem el cotxe i tirem direcció Cantallops per la GI-601. Al quilòmetre 3.2, surt un camí a l'esquerra direcció a l'ermita de Santa Llúcia, i al quilòmetre més o menys, hi ha un trencall a mà esquerra, el qual agafarem uns 300 metres. Aquí deixem el cotxe i agafem el camí que surt de nou a l'esquerra, el seguirem uns 100 metres fins a trobar-nos en una clariana. El megàlit és a uns 30 metres de la clariana en direcció sud-est, sobre d'un puig. Si us hi fixeu, es veu el rètol (el que en queda d'ell), ja que la vegetació gairebé ha desaparegut a causa de l'incendi del 2012. És complicat arribar-hi, perquè el camí fins al dolmen no està senyalitzat. Nosaltres ens vam passar de llarg l'últim trencall i vam haver de retrocedir.
El dolmen de Canadal fou descobert l'any 1894 per Lluís Marià Vidal, i des de llavors ha estat investigat per infinitat de experts en la matèria. Nosaltres però ens basem, com sempre, en la informació més moderna, i sent un jaciment del Alt Empordà, encara amb més raó ens inclinem per fer-li cas a en Josep Tarrús i l'Enric Carreras, que són els experts de la zona. De fet el sepulcre va ser dinamitat entre el 1912 i el 1920, i no va ser restaurat fins el 1996 per part del GESEART (grup al que pertanyen tan Carreras com Tarrús), fent servir com a base una fotografia de l'any 1912.
Segons documenten ells, no tenen la certesa de quin estil dolmènic és, opinen que es podria tractar d'una galeria catalana, però no ho poden assegurar. Pel que pot llegir, la cambra sepulcral amida interiorment de 2.20 metres de longitud, 1.50 metres d'amplada i 1.40 metres d'alçada. Que es troba a l'interior d'una obra tumular d'uns 7/8 metres de diàmetre, que consta de restes d'un mur de pedra en sec com a cròmlec peristàltic. Segons diuen també, a la part baixa interna de la llosa de capçalera hi ha un gravat escutiforme.
Per acabar amb el sepulcre, i no havent-hi cap excavació documentada, ni cap troballa a superfície, podem dir que aquest fou erigit cap el Neolític final - Calcolític antic, vers el 3000-2700 a.n.e., ja que Tarrús en dubte amb l'estil arquitectònic entre una galeria catalana o un simple (tant vestíbul pou com per finestra-porta), tots dos datables a inicis del III mil·lenni.
Anem a dinar a Cantallops, després agafem el cotxe i pugem fins al Coll de Madàs, per la pista que va de Cantallops al castell de Requesens. Ens aturarem a un revolt a 90º a l'esquerra amb els indicadors del Coll i dels dòlmens. El primer que vam anar a veure és el que queda a l'esquerra del camí, seguint un corriol que puja al turó.
Dolmen descobert per Leandre Genís Misvacas, l'any 1980. De nom Coll de Madàs o Medàs I, i de tipologia galeria catalana, amb unes internes de la cambra de 1.90 metres de longitud, 1.20 metres d'ample i 1.40 metres d'alçada, mentre que del corredor d'accés hem trobat unes dimensions internes documentades de 1.30 metres de llarg, per 0.90 metres d'ample i consta d'una alçada de 1.15 metres. El túmul que el suporta fa 8/9 metres de diàmetre i consta d'un cròmlec peristàlit construït a raó d'un mur de pedra en sec.
Cal fer menció que a l'interior de la cambra, al seu centre, s'hi va trobar una cavitat ritual d'uns 45 centímetres de diàmetre i 15 de fondària, formada a raó de plaquetes d'esquist clavades, com podem veure a la planimetria presentada per Tarrús a la seva tesi doctoral.
També cal, sent al megàlit, mirar-se bé la llosa de coberta, que té insculpides unes 30 cassoletes, 2 conques amb regueró i un regueró aïllat.
Com no es poden veure del tot bé, exceptuant les conques, que es veuen a primer pla prou clares, afegim el calc, també per cortesia de Josep Tarrús.
.jpg)
Les restes recuperades a l'excavació, patida l'any 1981, van ser prou abundants, i deixen clara, la seva utilització fins al Bronze final, documentant-se fragments ceràmics del Neolític i Calcolític, així com raspadors, puntes de sageta amb peduncle i aletes en sílex i una dena d'esteatita (Neolític/Calcolític), però també dos fragments d'urna (Bronze final). Tot el material resta dipositat al MAC seu de Girona.
Per últim i segons els citats experts, aquesta tomba fou erigida vers el Neolític final i els inicis del calcolític, vers el 3000-2700 a.n.e.
Tornem cap al cotxe i agafem ara el caminet de la dreta. El primer dolmen que trobem és el de Coll de Madàs II, just al costat del camí, darrere d'una tanca de filferro.
Es tracta d'un dolmen descobert al 1987, per Jaume Sabiol i Caneda. Segons hem pogut saber, es tracta d'un sepulcre de corredor amb cambra trapezoidal, amb unes mides internes de la cambra de 1 metre de llarg per 0.75 metres d'ample, i 0.90 metres d'alçada. Pel que fa al corredor, no visible a dia d'avui, devia ser bastit a raó de lloses clavades o de murs de pedra en sec. Com a ultima dada morfològica, podem dir que sabem que es troba al interior d'una obra tumular de 5/6 metres de diàmetre, visible a la banda dreta de la cambra, amb restes d'un mur de pedra en sec com anell peristàlit.
No hi ha documentada cap excavació, ni cap troballa en superfície, però bé, podem dir que aquest sepulcre, basant-nos en la seva tipologia (determinada per Josep Tarrús i Galter), fou bastit a l'era neolítica, a la segona meitat del IV mil·lenni a.n.e., en concret vers el 3400-3200 a.n.e.
Continuem uns 600 metres pel mateix camí fins a trobar un corriol a la dreta on s'indica el dolmen de Coma de Gall. El seguirem fins a arribar al megàlit.
Descobert per en Jaume Justafré i Baigueret l'any 1987, i segons hem pogut saber es tracta d'un nou sepulcre de corredor, amb una cambra sepulcral que amida interiorment 1.90 metres de llarg, 0.70 d'amplada i 0.70 metres d'alçada. Pel que fa al corredor, tampoc en queda cap resta visible a dia d'avui, i es troba dins una obra tumular de tendència circular d'entre 8/9 metres de diàmetre, prou visible a tot el voltant del sepulcre, que com els companys té restes evidents d'un cròmlec peristàlit bastit a raó d'un mur de pedra en sec.
Per la seva tipologia, a manca de restes associades a la tomba, el sepulcre fou erigit al Neolític, entre el 3400 i el 3200 a.n.e.
Refem el camí fins que a uns 50 metres abans d'arribar al dolmen de Coll de Madàs II surt un corriol un pèl desdibuixat a l'esquerra que ens durà al dolmen de Coll de Madàs o Medàs III. Es tracta del més difícil de trobar donat que l'alçada de les lloses dificulta el seu avistament.
De nou, ens trobem davant d'un sepulcre de corredor, que també fou descobert per Jaume Justafré i Baigueret l'abril de l'any 1994, del que es conserva una cambra sepulcral que amida interiorment, una llargada de 2.90 metres, 0.90 metres d'amplada i 0.40 metres d'alçada conservada. Es troba a l'interior d'una obra tumular de 7/8 metres de diàmetre, que també té un mur de contenció a raó de pedra en sec.
Tampoc hem trobat documentada cap excavació ni cap resta arqueològica associada al megàlit, però com en anteriors casos, es pot afirmar la seva construcció pel seu estil arquitectònic a la zona on es troba. Pel que com tots el sepulcres de corredor de la contrada, Tarrús i Carreras el posicionen a l'etapa neolítica, vers el 3400-3200 a.n.e.
A la mateixa zona es poden trobar més dòlmens i inscultures, però, com ja es veu a l'última foto, està plovent i deixem els megàlits i el castell de Requesens per a un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada