L'estiu del 2012 vam decidir conèixer el que tenim prop de casa, i què millor que gaudir d'aigües clares i fresques com les del Matarranya. Així doncs, agafem el cotxe decidits a passar cinc dies pel que els catalans i alguns aragonesos denominem com La Franja (de fet, els noms dels pobles, els rius i gairebé tot són en català i castellà oficialment i la gent parla en les dues llengües).
Després de visitar diversos pobles, rutes pels rius Matarranya i l'Ulldemó, amb bany inclòs, decidim fer un dia més cultural i cercar un xic de la prehistòria de la comarca, i des de Vall de Roures / Valderrobres, que és on ens trobàvem allotjats, ens dirigim per l'A-231 direcció Tortosa, en la qual agafarem un desviament a l'esquerra indicant l'A-1413 que porta a Calaceit / Calaceite passant per Queretes / Cretas. Poc abans d'arribar al poble, veurem a l'esquerra la indicació del poblat de San Antonio i de l'ermita de San Cristóbal.
En la fotografia superior es pot veure part del poblat iber de San Antonio en primer terme i en un segon, a la muntanya del davant, la gran ermita de San Cristóbal.
A la inferior, es pot veure l'estructura de part del poblat que ha estat mig reconstruït.
El poblat consta de dues etapes d'ocupació, la primera és dels segles IV i V a.n.e., que ocupava només la part superior del turó, i una segona al segle III a.n.e., en la qual es va ampliar molt el poblat i es va construir una muralla amb diverses torres defensives i fins i tot una espècie de cisterna tipus bassa per a la recollida de l'aigua de pluja. A la part inferior del poblat, s'ha pogut constatar que les cases eren de dues altures, aprofitant el desnivell de roca.
L'abandonament del poblat fou causat, segons diuen els experts, per la conquesta romana, que en aquest punt geogràfic va ser cap el segle II a.n.e.
No hem pogut trobar gaire informació arqueològica del poblat, ni tan sols del web d'iberosenaragon, d'on sí que hem extret la següent idealització.
 |
| Extret de: https://www.iberosenaragon.net/ |
Només esmentar que aquest és el poblat més important de la comarca del Matarranya.
Tornem al cotxe i tirem per l'A-1413 un quilòmetre enrere direcció Queretes / Cretas, punt on veurem a mà esquerra la senyalització del poblat iber de Tossal Redó.
Ens hi endinsem a peu fins a trobar el poblat, no gaire lluny, a la part superior d'un turó.
Investigant, he trobat que realment hi ha dos poblats, també ibers, de Tossal Redó. El Gran Tossal Redó, que és el que es troba arreglat i explotat turísticament per la comunitat aragonesa, i un altre molt proper anomenat el Petit Tossal Redó, que està en runes.
Urbanísticament parlant, és clavat al seu veí San Antonio, un carrer principal, amb les cases als dos costats. Aquest "només" té una cinquantena de cases i és datat del segles VII i VI a.n.e. Després de molt buscar, no hem trobat cap data d'abandonament del poblat, però amb la proximitat del poblat de San Antonio, jo diria que poc a poc els habitants van emigrar cap aquest, i més tenint en compte l'ampliació que aquest va rebre.
No disposem de més informació, però inserim una planimetria del poblat que hem extret del web d'iberosenaragon.
 |
| Extret de: https://www.iberosenaragon.net/ |
Ja de tornada cap a Vall de Roures / Valderrobres, parem a Queretes / Cretas i agafem un camí de terra, però molt bo, que mena cap al poblat dels Castellans passant per les pintures rupestres del Gascons i la Roca dels Moros, i un túmul d'una cista de l'Edat del Ferro (període iber).
Segons el planell que hi ha allà, és el túmul d'una cista ibera de tipus baixaragonès. Com no hem trobat cap nom de la cista, se'l posem nosaltres i la bategem amb el nom de Túmul amb Cista de Queretes, aquesta data del 500 a.n.e.
Seguim endavant i a mig camí, parem en veure el rètol de La Roca dels Moros. Sorpresa la nostra quan ens trobem això:
Clarament, les han arrancat. Bé, continuem el camí a peu, una mica emprenyats i a poca distància arribem a Els Gascons.
Buffff. M'emprenyo fent l'entrada del bloc, i ja fa anys d'aquesta ruta.
Investigant, hem trobat que aquestes pintures van ser venudes al museu d'Arqueologia de Barcelona (actualment Museu d'Arqueologia de Catalunya), per a la seva conservació. Ja ho podrien haver venut als d'Aragó, que són d'ells. A més, a l'arrencament de la pedra del seu lloc original, les pintures dels Gascons van ser destruïdes parcialment.
Temps més tard hem pogut admirar les pintures de la Roca dels Moros, que com hem dit abans, resten conservades al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Segons el mateix Museu, aquestes pintures són datables al Epipaleolític i el Neolític, vers el 10000 i el 5000 a.n.e.
Aquestes foren les primeres pintures identificades com a art rupestre Llevantí. El descobriment fou l'any 1903 per Joan Cabré, i fou venut a la Junta de Museus de Barcelona al 1918, per 14000 pessetes.
Però com no s'acaben de veure bé, tot hi haver retocat la llum i els contrastos de la imatge, inserim una reposició del dibuix original extret del web de Rock Art.
 |
| Extret de https://3dscanner.es/matarranya/ |
I també inserim la restitució de les pintures dels Gascons, també per Rock Art, que són datades de la mateixa època.
 |
| Extret de https://3dscanner.es/matarranya/ |
Per baixar-me una mica els fums, posaré unes pintures rupestres que vam veure dos dies abans, tot caminant pel Matarranya, són a mig camí entre Beseit / Beceite i El Parrissal i s'anomenen La Fenellassa. Tranquils, no cal caminar des de Beseit, pots anar amb cotxe, al final hi ha una zona d'aparcament previ pagament.
Així doncs, caminem una estona, seguint els rètols indicatius cap al Parrissal, fins veure la indicació de La Fenellassa. Creuem el riu per un pontet rudimentari i admirem els grafitis rupestres.
Es veuen tres homes pintats en vermell, just a sota de la marca d'humitat de color negre. Realment, es veuen 8 figures i part d'una altra, però en fotografia és difícil de veure. S'ha de tenir en compte que aquestes pintures daten, per la seva morfologia, des del Neolític fins a l'Edat dels Metalls. I també inserim la restitució del jaciment segons Rock Art.
 |
| Extret de https://3dscanner.es/matarranya/ |
I l'entrada al poblat és espectacular, bé, a mi m'ho sembla!
Aquest poblat va ser habitat entre la segona meitat del segle VI i el segle II a.n.e., i, buscant informació sobre ell, hem trobat que l'accés aquest fotografiat, no és l'accés principal, sinó la porta del darrere, que anava coberta per una porta de fusta, la principal donaria accés al poblat a través d'una rampa d'accés i una escala amb diversos murs esglaonats.
El poblat en sí, no és gaire gran, uns 70 metres de llarg, per 30 d'ample, i la distribució urbana és idèntica als seus veïns, un carrer central amb l'accés a les estances a banda i banda. Ara, sobta la imponent muralla que arriba a mesurar 9.5 metres de potència, essent totalment massissa.
Ara sí, tornem al cotxe i anem a descansar a Vall de Roures / Valderrobres, fent una volta pel poble.
Felicitats a Marc / Marcos i a Cris / Cris pel vostre viatge pel Matarranya.
ResponEliminaLa veritat és que va estar molt bé!!!
EliminaGràcies pel teu comentari, Anònim / Anónimo