Avui anem al Lluçanès, concretament al municipi de Lluçà, a visitar un possible menhir. Trobarem el megàlit anant per la C-154, partint des de Prats de Lluçanès i girant a la dreta per la BV-4341, carretera que porta a Lluçà. Al poc d'agafar la bifurcació, veurem a l'esquerra de la carretera el menhir de la pedra dreta del Grau.
Aquest monòlit prismàtic fa 2.30 metres de llargada per 0.52 metres d'amplada i consta d'un gruix de 0.25 metres, antigament tenia un any gravat i una creu cristiana com a barret, avui en dia han desaparegut. Si aquest monòlit és realment prehistòric caldria col·locar-lo entre el Neolític i els inicis del Calcolític, vers el 3400-2700 a.n.e.
Un cop fetes les fotos, tornem al cotxe i ens dirigim per l'eix a Aguilar de Segarra, prenent la sortida 114. A la rotonda, agafarem la primera sortida cap a la N-141B, a la que girarem a l'esquerra en la primera que puguem, per la BV-3008. Al poc de girar, sobrepassarem per un pont les vies del tren, i en pocs metres més trobarem a l'esquerra el camí d'accés a a la masia de Can Giralt, allà deixem el cotxe. I veurem en el camp que acabem de vorejar amb el cotxe, enganxat a un pal elèctric, el menhir de cal Giralt.
El camp estava recentment llaurat (encara que es vegi verd), fet que juntament amb la finíssima pluja que queia, feia impossible el caminar per ell, sense ensorrar-te a la seva terra un bon tros. Per això la fotografia és de lluny.
L'antropomorf monòlit fou descobert en posició horitzontal, sent re-aixecat a principis de segle XX. Té unes dimensions de 3.05 metres d'alçada, per 0.85 d'amplada i un gruix de 0.33 metres. Al lloc on es va trobar el tros de menhir hi havia també un sepulcre de fossa. L'excavació feta al sepulcre va aportar troballes arqueològiques del Neolític ple, però tot i això en Carreras i en Tarrús creuen que l'aixecament del monòlit és posterior, ja entrant a la part final del Neolític, entre el 3400 i el 2700 a.n.e.
Refem els escassos metres a peu i tornem al cotxe.
Ara ens dirigim a Rajadell, però no hi arribem. Sortim de l'eix per la sortida 121, donem la volta a la rotonda que hi ha en uns metres i tornem per la mateixa carretera, passant per sota de l'eix. Aquesta carretera és la N-141B, la seguirem passant de nou sota l'eix, deixant una bifurcació a l'esquerra just creuar-lo, seguirem uns 500 metres, tot trobant un camí a la dreta que creua l'eix en el tros on les vies d'anada i tornada se separen (el primer que veiem, n'hi ha dos). Seguint aquest camí, aparquem just a sota de l'eix. Continuem a peu creuant l'eix i ens trobem al poc, a mà dreta, la vil·la romana de Sant Amanç de Viladés.
Aquesta vil·la es trobava, i se segueix trobant, just davant d'una de les vies més importants de l'època. Construïda i habitada entre el segle I a.n.e. i el segle V, tot i que es documenten tres sitges de l'Edat del Bronze i la del Ferro, i un mur clarament Iber pel que sembla un assentament que va perdurar i evolucionar amb el temps.
Pel que fa a troballes arqueològiques, la seva excavació no ha aportat unes grans peces, fet de contrast per la importància de la vil·la. De fet es conserva un magnífic mosaic del segle IV, avui en dia al Museu Comarcal de Manresa, i segons diu el cartell existent hi ha una reproducció feta, però no la vam veure.
El jaciment ha estat utilitzada durant part de la prehistòria, protohistòria i història, ja que com hem dit s'hi han trobat restes de l'Edat del Bronze, iberes, romanes i, sobretot en la part del davant, creuant el primer tram de l'eix, d'època medieval.
Just abans de veure la part medieval de la vil·la, enganxat a l'eix transversal veiem el hem trobat documentat com a menhir de Sant Amanç de Viladés.
Per nosaltres no és res de res, tant per la seva morfologia, ubicació, per no parlar de la falta de documentació que hi ha sobre aquest.
Un xic més amunt, admirem les restes d'època medieval.
Tornem al cotxe i refem el camí fins la rotonda d'abans, però aquest cop sortim per la segona sortida, direcció l'estació (BV-3012). Seguirem tot recte, passant l'eix per sobre fins a la fi de la carretera. En aquest punt, virarem a la dreta, agafant la BV-3008, però no gaire, just endinsar-nos-hi veurem una pista asfaltada a mà esquerra, la que agafarem. Aquesta pista, la seguirem rectes sense prendre cap bifurcació, fins que passem per davant la porta de dues masies i arribem a la part alta de la carena, on trobarem un cartell indicant el mas Betlem cap l'esquerra. Girarem per aquí tot seguint el rètol indicatiu i en uns 100-150 metres veurem un rètol de dolmen.
El sepulcre de Betlem és un xic... com a poc peculiar, també l'anomenen hemidolmen de Sant Andreu. Té unes dimensions de 1 metre d'ample per 1 d'alt. Va ser trobat a causa dels grans incendis que hi va haver a la zona el 4 de Juliol del 1994.
Daten aquest megàlit entre el Neolític final i l'Edat del Bronze, vers el 2700-1500 a.n.e. Nosaltres igualment no veiem gens clar, que això sigui un sepulcre prehistòric.
Tornem enrere refent el camí que hem fet, i quan agafem la BV-3012, veurem una sortida a l'esquerra amb el rètol indicatiu de Les Torres de Fals, ens hi endinsem tot aparcant a la zona habilitada gairebé arribant a les torres.
La primera torre, la de l'esquerra del camí que hi ha, és la que es trobava adossada a l'antic castell de Fals. S'han trobat mencions sobre ell de l'any 995. La torre en si té una alçada de 19.5 metres i un diàmetre de 9 metres.
D'altra banda, la segona es calcula que es va construir cap a finals de l'Edat Mitjana, quedant vinculada al castell, avui en dia desaparegut, l'any 1314. Es troba situada a l'altre costat d'una petita riera i del camí existent. És de construcció senzilla, sense cap tipus de decoració ni finestrals, i té una alçada de 17.2 metres, per un diàmetre extern de 9 metres.
Vist això, tornem cap el cotxe i anem cap a casa, al final, a estat un dilluns interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada