A la fi, hem arribat a Baños de Alicún, dic a la fi perquè la Cris insistia molt en anar-hi, i això que és la necròpolis que queda més allunyada de Gorafe... jo per mi que havia vist alguna cosa, perquè la veritat, és l'estona a la que vaig gaudir més, i això que "únicament" vam veure 8 dòlmens (són 10 en total).
Ens dirigim cap a Villanueva de la Torres per la GR-6100, però no hi arribem, ens desviem a la nostra dreta on s'acaba la carretera (quilòmetre 0). En un moment, passarem per davant d'un balneari (Balneario de Alicún de las Torres), deixant el cotxe al petit aparcament que hi ha davant d'aquest.
A peu, tornem enrere fins la corba que acabem de fer amb el cotxe, on veurem dos camins sorrencs, a la nostra esquerra, gairebé al vèrtex de la corba. Nosaltres agafarem el segon. Als pocs metres, ens trobarem al bell mig d'un desèrtic altiplà, on seguint unes marques grogues començarem a veure megàlits. El primer, seguint el camí, clar i molt definit el trobarem poc abans de la cinglera.
Es el dolmen de Gorafe, Baños de Alicún 10, de cambra rectangular de 2.20 metres de llargada per 1.65 d'amplada. El belga Louis Siret va trobar-hi una punta de fletxa, dos ganivets, un fragment de sílex, un vas ceràmic i les restes de quatre cossos humans.
En aquest punt, el camí marcat fa un revolt i tot anat en direcció contrària a la que veníem, en uns 40 metres, veiem el Baños de Alicún 9. Aneu amb compte, doncs aquest sepulcre encara resta soterrat. Aquí veiem l'entrada.
Això si que és un dolmen en estat pur, dues paraules... im-pressionant! Ara penjaré una foto de l'interior, està un pèl cremada, però bé, es fa el que es pot!!
El dolmen número 9 és de cambra trapezoïdal, o això diuen els estudis, jo el vaig veure més aviat rectangular de 5 metres de llarg per 2.40 d'ample i una alçada de 1.75. El més curiós d'aquest megàlit és que no s'ha trobat cap resta del corredor, ni del túmul, fet que el fa únic. És com si fos un immens sepulcre de fossa que ara té entrada lateral. D'aquest megàlit no hem trobat dades de troballes arqueològiques publicades.
Seguim caminant en la mateixa direcció i, tirant un pèl a la nostra esquerra, fins a trobar, prop del camí de sorra que porta a Villanueva de las Torres, el megàlit número 8.
D'aquest dolmen, hi ha diverses dades, segons l'arqueòleg que hagi fet l'estudi. Per començar, Manuel García Sánchez i Jean-Christian Spahni van fer l'estudi dels megàlits de Baños de Alicún, determinant que en aquest sepulcre la cambra era trapezoïdal de 3.90 metres de llargada i una amplada de 2.80, amb un corredor de 1.80 metres de llarg per 0.95 d'ample.
En realitat el sepulcre és de cambra rectangular, fent 4.10 metres de llargada i de 3.00 a 3.10 d'amplada als seus punts més allunyats. A la intervenció arqueològica, Siret documentà, un vas ceràmic, un fragment de banya i dotze esquelets humans.
Bé, continuem la passejada pel petit altiplà fins a trobar el megàlit de Baños de Alicún 7.
Com es pot veure a la fotografia aquest sepulcre és de cambra quadrangular, però les seves dimensions no han estat publicades, tot i que ha estat estudiat per diversos arqueòlegs.
A la seva excavació, Louis Siret va trobar ganivets de sílex, un de sencer i tres fragments corresponents a altres ganivets, quatre vasos ceràmics i cinc esquelets.
Ara fem mitja volta i tornem a la carretera, després d'estar buscant algun camí per arribar a la resta dels dòlmens, sense èxit. Tornem a l'aparcament per a cotxes i agafem un camí que surt d'allà mateix, al costat d'una font. A partir d'aquí va ser on jo i la Cris vam "flipar".
Al poc de caminar té n'adones, que et trobes caminant entre la cinglera i una "paret" pleníssima de plantes (recordeu que a dalt de la cinglera és desert). Bé, doncs és que per la part alta d'aquesta paret hi ha un aqüeducte, i, és clar, creixen infinitat de plantes. El més impressionant és el canvi radical en uns pocs metres.
Els dòlmens són enmig dels pins que es veuen a la foto, i ara ve la pregunta que em vaig fer jo: I allà com nasos hi arribo? Doncs, per aquí Marc.
Una de les diverses coves que travessa l'aqüeducte per la seva base. Impressiona bastant anar veient gel pel camí i els accessos a l'altre costat, som al desert! I per si no n'hi havia prou, en creuar aquesta petita cova encara era més bonic. És un caminet d'uns dos metres, al lloc més ample, amb arbres pel mig, en el que a la teva dreta et queda el citat aqüeducte i a l'esquerra una sèquia, aquesta sí creada per la mateixa natura.
Seguim pel camí fins que s'acaba en un desnivell rocós on si pugem a la nostra dreta, ens quedem a l'alçada de l'aqüeducte, però, nosaltres anem a l'esquerra. Baixant aquest pendent, arribem al bosquet de pins que veiem des de l'altiplà, en el què amb una passejadeta a l'ombra trobarem quatre sepulcres.
Començant per aquest, el Baños de Alicún 4, on es conserva tot el túmul i només li resta una llosa de coberta.
Aquest exemplar tan ben conservat és, segons els estudis de planta trapezoïdal, de 3.70 metres de llargada per 2.10 d'ample i 1.90 metres d'alçada, amb l'entrada treballada buidant la llosa que fa de porta d'accés.
Siret va trobar en la seva excavació quatre puntes de fletxa, un fragment de sílex i dos esquelets humans. En posteriors excavacions, s'hi han trobat ossos humans en avançat estat de descomposició, uns pocs fragments de sílex i fragments ceràmics.
Seguim la petita passejada (els quatre sepulcres estan a tocar un de l'altre) i avistem el número 6.
Amb cambra trapezoïdal i amb el corredor desaparegut, conserva unes dimensions de 3.45 metres de llargada, 1.80 d'amplada a la capçalera i 1.30 a l'altre extrem. Com a curiositat, dir que aquest megàlit té un esglaó a la seva entrada, que fa un metre.
L'aixovar recuperat del seu interior pel belga Siret fou d'onze puntes de fletxa de sílex, dos ganivets i fragments d'un tercer, acompanyant les restes de tres cossos humans.
Ara, ens dirigim al número 3, que, per cert, com el company anterior, té un esglaó a l'entrada, aquest de 1.20 metres.
Aquest megàlit es troba en estat ruïnós, fet que fa impossible mesurar les dimensions exactes. Però més o menys fa 1.00 metre de llargada per 1.80 d'amplada, sent més ample que llarg. Es conserven dues lloses de coberta desplaçades al costat del megàlit. En canvi, el corredor està prou ben conservat, es calcula que tenia una amplada de 70 centímetres.
No es va trobar cap tipus de resta arqueològica.
Continuem passejant i trobem el sepulcre més petit de la necròpolis, el Baños de Alicún 5.
L'últim megàlit de Baños de Alicún era, segons l'estudi fet als anys 1955-1956, de planta trapezoïdal de 3 metres de llargada per 1.85 d'amplada i 1.20 d'alçada màxima. En el seu interior tampoc s'hi va trobar res. Cal dir que és un fet normalitzat a molts megàlits de Gorafe, degut a l'espoli que han rebut des de fa temps.
Com a dada cronològica, dir que aquesta necròpolis està datada a l'era calcolítica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada