Continuem la ruta preparada pel dia 27 de juliol canviant de departament, tot entrant al de Loire Atlantique. En concret, ens dirigim a la ciutat de Pornic (francès) o Pornizh (Bretó), al cairn de les Mousseaux o Pierres Druidiques, al que és prou fàcil d'arribar, ja que està senyalitzat amb panells indicatius. Molt a prop d'aquest cairn, a uns 100 metres, hi ha quatre dòlmens que no visitarem, perquè són a terreny privat, coses que té, això de l'evolució!
Preciós cairn aquest de les Mousseaux, fet amb blocs d'esquist i amb dos grans dòlmens transseptes. Té forma ovalada de 24 metres d'ample per 20 metres de llarg, i és conegut des de 1840. Es va excavar i restaurar vers el 1970. Es creu que fou erigit vers el 3500 a.n.e. segons les restes trobades a l'exterior del megàlit.
Dels dos sepulcres, primer ens mirem el de la meva dreta, que és el de Mousseaux A.
Aquest té un corredor de 9 metres, el qual dóna accés a tres cambres, una a cada banda del corredor, als quatre metres d'iniciar-lo, i una altra més gran al final d'aquest. Aquesta és una sala oberta als dos costats de l'estret passadís, que fa 4 metres de llargada per 2 metres d'ample, arribant a la capçalera del megàlit. Les altres dues estances tenen mides molt semblants, uns 2 metres de llargada des del corredor, per 1.60 metres d'amplada.
I ara, petita descripció de Mousseaux B.
El sepulcre anomenat "B" té un passadís, semblant al del seu veí, jo diria que potser un xic més petit, però no gaire. Al final del corredor, aquest s'obre una mica a l'esquerra, donant accés i més amplitud a la cambra que toca a la capçalera, que fa 2.80 metres de llarg, per 2 metres d'ample.
Igual que el seu company, cap als 4 metres de corredor, s'obre una cambra a la seva dreta, fent que el dolmen tingui forma de "F". Aquesta cambra és de 2.80 metres de llargada per 1.80 metres d'amplada.
D'altra banda, pel que fa a l'alçada dels dos sepulcres, que són de morfologia típica bretona, comencen més baixos i van engrandint-se a mida que van arribant a les cambres funeràries, com una galeria catalana, fent 1.80 metres a l'entrada i sobrepassant els 2.40 metres a les cambres.
Per a fer-nos una millor idea del conjunt, inserim una planimetria del seu estudi del 1984 fet per Jean L'Helgouach i Henri Poulain.
Continuem les nostres visites dirigint-nos a la platja, a l'entrada de Pornic, venint des de la Bernerie en Retz. Nosaltres, vam baixar pel carrer de la Joselière, aparcant el cotxe allà, on a la dreta queda la platja amb el mateix nom, i, a l'esquerra, surt un corriol, que, seguint-lo 250 metres, ens porta al dolmen de la Joselière. Té unes vistes impressionants, ja que es troba a la part alta d'un turó, a uns 50 metres del mar.
Aquest megàlit, que consta de quatre cambres, dues per banda, i que, també, segons algunes webs de megalitisme bretones, tindria doble corredor (un per davant i un altre per darrere, no respectat en la reconstrucció), fou excavat l'any 1970 i restaurat entre 1984 i 1985. El conjunt complet era recobert per un cairn, curiosament quadrat, d'uns 11 metres de costat.
Les seves cambres són de mides similars, de les quals no hem trobat cap dimensió, excepte un escrit de l'any 1984 de Jean L'Helgouach i Henri Poulain que diu que les cambres són tres, ja que consideren una sola cambra la unió de les dues del fons. Aquesta cambra, segons l'estudi, mesura 6 metres d'amplada per 1.75 de longitud. Crec que és el sepulcre amb les vistes més maques que he vist mai.
Com al cas anterior, incorporem la planimetria dels autors anteriorment esmentats i Didier Le Gouestre de l'any 1989.
I per acabar, anem a visitar el megàlit de Pre d'Air, Prédaire, o la Pierre Creusée, que també podem trobar com la Tombe de la Boutinardière, nom que en realitat pertany a una galeria coberta molt propera que no vam visitar, perquè ja es feia fosc i no ho portàvem preparat, tot s'ha de dir. Prédaire se situa també prop del mar, més o menys al mateix nivell que el company Joselière, uns quilòmetres més a l'est de la mateixa costa (no ho vam mirar, però diria que no arriba a dos).
Un altre sepulcre complex amb tres cambres, que ara mateix està totalment enrunat, però es pot veure fàcilment la seva morfologia. Dues cambres, una per costat al bell mig del corredor, longitudinalment parlant, i una sala més gran al final.
Les cambres que hi ha a mig corredor són exactament idèntiques dimensionalment parlant, mesuren 2.75 metres de llargada per 1.75 d'amplada. La cambra més gran, que hi ha al fons del corredor, fa 2.25 metres de llargada per 2 metres d'amplada.
Es va excavar l'any 1878 pel Sr. de Wismes, qui va descobrir prou material del Neolític final, desat al museu Dobrée Loira Atlàntic. En destaquen les troballes de: Un penjoll ovalat, dos ganivets de sílex, un fragment de destral, una altra petita destral de sílex i diversos fragments ceràmics.
Buff, per avui ja n'hi prou, no?, si se'ns ha acabat la bateria de la càmera fotogràfica i tot (les últimes són amb el mòbil)... així que anem a descansar, que ja toca, tot observant les maques vistes cap a l'Atlàntic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada