Nou dia de ruta megalítica, tot i que aquest cop de caminar, no gaire... ens estem tornant mandrosos! Crec que podem assenyalar directament a Bretagne com a culpable, on és tan fàcil veure megàlits tot passejant amb el cotxe. Què hi farem!
Comencem anant cap a Palamós, més concretament a una de les platges més maques que conec, la Cala Castell. De fet, ja havíem intentat arribar a l'estiu, però ens vam trobar amb el camí tallat per una caseta, on et cobraven per accedir a la platja... aquesta caseta, la treuen quan ja no és temporada, per tant vam pensar en tornar quan no haguéssim de pagar per arribar a la meravellosa cala... és batant penós, això.
Bé, al tema, entrem a la cala tot prenent un corriol que ens porta a la punta de terra de l'esquerra, coneguda com l'Agulla de Castell, allà ens trobarem les restes d'un antic poblat Íber, que rep el nom de Castell.
Bé, al tema, entrem a la cala tot prenent un corriol que ens porta a la punta de terra de l'esquerra, coneguda com l'Agulla de Castell, allà ens trobarem les restes d'un antic poblat Íber, que rep el nom de Castell.
El poblat és molt més gran del què hi ha visitable, de fet, amb el google maps, es veu la grandària real del poblat, amb gran part encara sense excavar, però què hi farem, veurem el que podrem sense saltar cap tancat. Situem la construcció i ocupació del poblat de Castell vers el segle VI a.C. fins al I d.C. Aquest està situat a una immillorable posició defensiva ja que tenien el mar per darrere de la petita península on es troba, i només hi ha un estret accés al que seria el nucli urbà, des de terra ferma. Digue'ls tontos als indiketes, que en aquell temps poblaven aquesta zona.
El poblat fou descobert l'any 1935 per Lluís Barceló... el que en Lluís no sabia és que la seva troballa seria tan estudiada i excavada; de fet, ara, 80 anys després, se segueix excavant. A aquestes excavacions, s'hi han trobat diverses sitges i molts fragments ceràmics, corresponents a infinitat de vasos, i a l'excavació dels anys 40, aparegué un refugi excavat a la roca, es creu que de la guerra civil.
D'allà estant, vam fer unes fotografies, que encara que no tenen res de megalític, crec que, com a mínim, he de posar-ne una a aquesta entrada. La foto és espectacular, tot i que amb la compacta es fa el que es pot.
El poblat fou descobert l'any 1935 per Lluís Barceló... el que en Lluís no sabia és que la seva troballa seria tan estudiada i excavada; de fet, ara, 80 anys després, se segueix excavant. A aquestes excavacions, s'hi han trobat diverses sitges i molts fragments ceràmics, corresponents a infinitat de vasos, i a l'excavació dels anys 40, aparegué un refugi excavat a la roca, es creu que de la guerra civil.
D'allà estant, vam fer unes fotografies, que encara que no tenen res de megalític, crec que, com a mínim, he de posar-ne una a aquesta entrada. La foto és espectacular, tot i que amb la compacta es fa el que es pot.
És la vista que tenien els habitants del poblat, es tracta de la platja de sa Foradada, una caleta interna que hi ha a l'altre costat del poblat. Tot i que no hi havia sorra seca quan hi vam anar, normalment té espai per estirar-se a contemplar el paisatge, encara que només siguin 20 per 2 metres.
Tot seguit, anem cap a Calonge, a visitar el menhir de la creu de Castellar, un bonic roc col·locat en un lloc prou idílic, almenys per a mi.
Tot seguit, anem cap a Calonge, a visitar el menhir de la creu de Castellar, un bonic roc col·locat en un lloc prou idílic, almenys per a mi.
Un cop a Calonge cercarem el carrer Pla de l'Estany, que és l'últim carrer urbanitzat; allà deixarem el cotxe, i a peu seguirem l'ample i definit, tot i que atrotinat camí que puja vers la muntanya. En no gaire i ja en terreny planer, veurem un corriol a l'esquerra del nostre camí que s'enfila vers la muntanya del costat, senyalitzant al seu inici el mirador del mateix nom. El seguirem i en pocs metres arribarem al menhir de la creu de Castellar.
Aquest menhir fou reaixecat el 20 i 21 de setembre del 2014 pel Centre d'Estudis Calonguins amb la col·laboració del club alpí de Palamós. Podíem haver-li demanat informació a en Remi (el diumenge següent vam estar amb ell i altres personatges com nosaltres, tocats per les pedres, fent un volt megalític per les Gavarres), però no hi vam pensar, m'agradaria saber el lloc on el van trobar originalment.
A falta d'en Remi, en Pere o en Xevi, que eren a l'aixecament, el vam mesurar donant-nos una longitud visible de 1.60 metres d'alçada, 0.84 d'amplada i 20 centímetres de gruix (mides aproximades). El roc no té cap cassoleta, però, realment es veu prou treballat, com per a que sigui una pedra normal. Pot ser que sigui, el que he trobat, cercant informació del següent megàlit que veurem, on asseguren que hi havia un gran roc, a mig camí del mas Can Mont, vers el menhir de Can Mont (per les dimensions no ho sembla pas).
Tornem a l'ample camí, i el seguim amunt. Seguirem tot rectes pel camí fins topar-nos amb el pas barrat pel mas de Can Mont. Un xic abans d'arribar a la porta del mas, agafarem un corriol que surt a la dreta del camí, que va vorejant la muntanya, el seguirem, veient que aquest es va fent més ample fins a trobar un desbrossat per un filat elèctric, en el que girarem a l'esquerra, tot fent pendent de pujada, anirem tot rectes per ell fins a trobar un corriol a l'esquerra, senyalitzat amb una fita de pedres. Caminant per aquest corriol, en un cinquantena de metres, com a molt, trobarem l'immens menhir trencat i caigut de Can Mont.
El treballat roc de Can Mont o Mas Mont fou afirmat com a menhir per Lluís Esteva i Cruañas l'any 1991, després de que els seus descobridors, Lluís Pallí i Carles Roquer li demanessin opinió. Té unes dimensions de 2.30 metres de llargada, 0.83 metres d'amplada i un gruix de 0.65 metres. A la seva cara visible... no li vam dona la volta, es compten una cinquantena de cassoletes, tot i que hi ha unes deu més que a mi em feien molt bona pinta, però la Cris deia que no ho eren pas.
A la documentació a la qual hem pogut accedir, no es documenta cap troballa al seu voltant, fet que no ajuda a determinar una certa edat per aquest gran roc, tot i que per l'estil constructiu i la proximitat amb altres megàlits, el podem datar vers el Neolític, entre el 3000 i el 2500 a.C.
De nou al cotxe, ens dirigim a Castell - Platja Platja d'Aro, a la urbanització Treumal de Dalt., amb la intenció de trobar el menhir del Terme de Belliu. Lamentablement, es troba dins d'una propietat privada i actualment no és visible des del carrer.
Continuem carrer amunt fins a la urbanització Mas Ros, a la banda de muntanya. Ens aturem al carrer Palmeres, que és l'últim de l'aglomerat de cases, cantonada amb l'avinguda Mas Ros, on veurem un parc envoltat per eucaliptus. Just davant del parc surt un camí sorrenc, que prendrem tot portant-nos a la part de darrere de les cases, i ens pocs metres, ens endinsarem al bosc de l'esquerra del caminoi. En uns 10 -15 metres trobarem el menhir de Mas Ros.
Segons el que he trobat de documentació del megàlit, és nomes la part superior d'un menhir més gran... possiblement erigit a un altre lloc, ja que pel que es documenta va ser col·locat aquí, possiblement per fer de fita separadora de propietats... però també es documenta que fou Lluís Esteva, l'any 1978 qui el plantà on es ara. El megàlit es trobava originalment a uns 500 metres al sud del mas Ros, on segurament sí que feia de fita de terme de propietat.
Té, com es pot veure, una creu ben visible i cinc cassoletes de les quals abans només eren visibles quatre, ja que la de més abaix era soterrada. A dia d'avui, la part visible del megàlit amida 1.01 metres de largada, per 0.70 d'amplada i un gruix de 0.40 metres.
No s'hi han trobat restes associades... evidentment... però s'estima que aquest treballat roc té una antiguitat d'uns 4500 - 5000 anys, pel que seria de plena era Neolítica.
Tornem al cotxe i aprofitem per dinar... els entrepans van durar 0,...! Quina gana! Un cop fet l'àpat, i havent agafat unes quantes fulles del grans eucaliptus, seguim pel carrer Palmeres direcció nord i ens aturem quan trobem una entrada d'una casa. Aturem el cotxe, però seguim a peu pel camí, ja sorrenc; quan som gairebé a la casa, prenem un camí que surt a la nostra esquerra. Aquest camí voreja la casa per sobre... millor no ficar-se dins d'una propietat... bé tot seguint aquest camí, arribarem al paradolmen de la Cova de les Perdius o Cova dels Moros, que queda a l'esquerra del camí, poc després de passar un gran roc a la dreta, que per cert, té tot de formes extranyes, que després observarem.
De nou al cotxe, ens dirigim a Castell - Platja Platja d'Aro, a la urbanització Treumal de Dalt., amb la intenció de trobar el menhir del Terme de Belliu. Lamentablement, es troba dins d'una propietat privada i actualment no és visible des del carrer.
Continuem carrer amunt fins a la urbanització Mas Ros, a la banda de muntanya. Ens aturem al carrer Palmeres, que és l'últim de l'aglomerat de cases, cantonada amb l'avinguda Mas Ros, on veurem un parc envoltat per eucaliptus. Just davant del parc surt un camí sorrenc, que prendrem tot portant-nos a la part de darrere de les cases, i ens pocs metres, ens endinsarem al bosc de l'esquerra del caminoi. En uns 10 -15 metres trobarem el menhir de Mas Ros.
Segons el que he trobat de documentació del megàlit, és nomes la part superior d'un menhir més gran... possiblement erigit a un altre lloc, ja que pel que es documenta va ser col·locat aquí, possiblement per fer de fita separadora de propietats... però també es documenta que fou Lluís Esteva, l'any 1978 qui el plantà on es ara. El megàlit es trobava originalment a uns 500 metres al sud del mas Ros, on segurament sí que feia de fita de terme de propietat.
Té, com es pot veure, una creu ben visible i cinc cassoletes de les quals abans només eren visibles quatre, ja que la de més abaix era soterrada. A dia d'avui, la part visible del megàlit amida 1.01 metres de largada, per 0.70 d'amplada i un gruix de 0.40 metres.
No s'hi han trobat restes associades... evidentment... però s'estima que aquest treballat roc té una antiguitat d'uns 4500 - 5000 anys, pel que seria de plena era Neolítica.
Tornem al cotxe i aprofitem per dinar... els entrepans van durar 0,...! Quina gana! Un cop fet l'àpat, i havent agafat unes quantes fulles del grans eucaliptus, seguim pel carrer Palmeres direcció nord i ens aturem quan trobem una entrada d'una casa. Aturem el cotxe, però seguim a peu pel camí, ja sorrenc; quan som gairebé a la casa, prenem un camí que surt a la nostra esquerra. Aquest camí voreja la casa per sobre... millor no ficar-se dins d'una propietat... bé tot seguint aquest camí, arribarem al paradolmen de la Cova de les Perdius o Cova dels Moros, que queda a l'esquerra del camí, poc després de passar un gran roc a la dreta, que per cert, té tot de formes extranyes, que després observarem.
Del paradolmen, esmentar que el donà a conèixer Lluís Esteva l'any 1964, quan l'esmentà al tercer volum del corpus de sepulcres megalítics catalans. Segons es documenta, s'hi han trobat diverses restes ceràmiques, tot i que se sap que aquest sepulcre fou utilitzat també pels caçadors de la contrada com a amagatall. Segons la tipologia de les ceràmiques, ens indiquen una utilització vers el Calcolític, cap al III mil·leni a.C.
Tot i això, no consta cap inhumació a les seves excavacions, fet que dóna llum al dubte que argumentava Lluís Esteva de si era dolmen o no. Jo penso que sí que és un dolmen... que fou utilitzat o no, no ho sé, però les ceràmiques existents, la paret seca, que es localitza fent de paret i la col·locació humana d'alguna de les roques, per mi, no dóna lloc a dubte.
Després ens vam anar a mirar les curioses roques que hi ha a la zona, davant del sepulcre i als seus voltants, on a algunes d'elles ens va semblar veure diverses cassoletes i treballs a la roca.
Hi ha diversos rocs, com a poc peculiars, molts més dels que hem penjat, crec que potser alguns són per la tipologia de pedra... però estic segur que alguns són intencionats.
Aquest últim, per exemple, com a poc és ben estrany, no? És el gran roc que ens trobem poc abans del paradolmen conegut com la Cova de les perdius o dels moros.
Mirant-nos els rocs vam estar una bona estona, n'està ple... al final ho vam deixar per a cercar la coneguda com a Cova Alfa, de la que inserim aquesta foto, que encara que estigui un pèl cremada, es veu perfectament el gran roc que hi ha col·locat intencionadament a sobre, i el mur fet de lloses, per fer d'aquesta bauma natural una petita cova.
D'aquesta cova, no podem dir gaire, l'únic que va ser utilitzada a alguna edat de la prehistòria, això ho sabem per les lloses col·locades minuciosament a la part davantera de la bauma natural, i el gran roc que hi ha just a sobre d'aquesta.
Sabem que es va fer un estudi per part del Museu de Sant Feliu de Guíxols, però no hem pogut accedir a l'informe de l'excavació.
Sortim del bosc, i prenem el camí, tot tornant cap el cotxe, veient de pas diversos rocs, com a poc peculiars, just al costat del camí.
En arribar al cotxe, ens dirigim a cercar el menhir de la Cala Pedrosa, tot travessant Platja d'Aro, però tot just sortir de la urbanització al costat de la C-253, topem amb això.
Una maca, encara que molt restaurada vil·la romana, coneguda com la vil·la romana de Pla de Palol o de Platja Artigues. Aquesta fou construïda vers el segle I a.C., i habitada fins al segle VII. Segons es documenta, es tractaria d'una de les vil·les més luxoses de l'imperi romà. Amb uns 10000 metres quadrats, es conserven part d'unes termes, que no vam visitar per desconeixença i donat que no està indicat al plànol informatiu. Segons hem pogut saber, són just a sota un gran edifici de color groc, que penso que és el que es veu fàcilment d'allà estant, just creuant la carretera... em vaig fixar en l'edifici perquè hi havia una mare alterada al balcó, cridant el seu nano, que era al carrer, uns metres darrere una pilota. Segons hem pogut saber, quan es van trobar les restes, es van poder modificar els plànols constructius de l'edifici, ideant un aixecament del terra, per deixar intactes les restes de les termes. Una altra vegada serà!
Un cop feta la parada per visitar la vil·la, seguim la ruta marcada, tot anant cap a s'Agaró. Un cop allà, prenem el camí de ronda, que va vorejant la costa pels pobles de l'Empordà. Al poc de caminar per aquest preciós camí, ample com una carretera, tot anant per ell, veurem unes escales, que duen a la cala Pedrosa. El menhir és allà. De fet, nosaltres vam anar pel mig dels carrers (ja hem fet el Camí de Ronda sencer), però val la pena fer-lo.
Conegut com a menhir de Cala Pedrosa, aquest menhir és realment bonic, tot i la "cutrada" que l'hi han posat a sobre per il·luminar el tranquil camí de ronda. Fa visiblement 3.20 metres d'alçada, i segons hem pogut saber, la seva base té un perímetre de 2.50 metres.
Originalment, es trobava a la propera Punta de Sa Conca, però va ser traslladat aquí no fa gaire. Evidentment, no ens consta cap troballa associada... però bé, no hi ha dubtes que aquest gran roc, és molt i molt antic.
Segons el plafó informatiu, va ser erigit entre el IV i el II mil·leni a.C.
Tornem al cotxe i cap a casa... que sort que vam acabar d'hora... perquè, mare meva, quina caravana que hi havia!
Tornem al cotxe i cap a casa... que sort que vam acabar d'hora... perquè, mare meva, quina caravana que hi havia!
Coordenades:
Poblat de Castell: UTM(ETRS89): 31T, 513136, 4634353
Menhir de Can Mont: UTM(ETRS89): 31T, 504088, 4634695
Menhir de Mas Ros: UTM(ETRS89): 31T, 505159, 4632019
Menhir de Mas Ros: UTM(ETRS89): 31T, 505159, 4632019
Pardolmen de la Cova de les Perdius o dels Moros: UTM(ETRS89): 31T, 504682, 4632555
Cova Alfa: UTM(ETRS89): 31T, 504648, 4632526
Cova Alfa: UTM(ETRS89): 31T, 504648, 4632526
Vil·la romana de Pla de Palol o Platja Artigues: UTM(ETRS89): 31T, 506090, 4630164
Menhir de Cala Pedrosa: UTM(ETRS89): 31T, 504772, 4626603
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada