Comencem el dia partint des d'Arenal d'en Castell, on érem allotjats, prenent la ME-9 fins a Alaior, on girem a la dreta per la carretera nova, que en poca distància desemboca a la ME-1. Seguint-la, passem Es Mercadal i Ferreries, continuant fins a la seva fi, a Ciutadella. Quan ja som arribant a la ciutat... de fet som al polígon dels afores, girem a la dreta a la primera sortida de la primera rotonda que ens trobem, tot prenent la RC-1, fins a la següent rotonda, en la que també sortirem per la primera, a la nostra dreta, i prenent la carretera del camí de cala Morell. No te pèrdua, em sembla recordar que el camí al jaciment era indicat des de Ciutadella, i si no, anar fent cap a cala Morell.
Tot anant per la carretera, prenem la tercera sortida a la primera rotonda que ens trobem, agafant el carrer Lira. Aquest el seguim tot fent baixada, fins que veiem unes zones habilitades per a aparcar cotxes a la dreta de la carretera, allà el deixem, i continuem la baixada, ara a peu, pel carrer Lira, fins que als pocs metres trobem una corba a la dreta amb un pont que creua una petita entrada de mar, i a la seva esquerra un camí senyalitzat, on comença la visita de la necròpoli de Cala Morell.
Visita molt i molt recomanable, la necròpoli té un total de 15 sepulcres (13 hipogeus excavats a la roca i 2 hipogeus d'estil paradolmen, amb corredor megalític d'accés) repartits en un agradable passeig. D'aquest gran cementiri podem dir que els seus sepulcres més petits són d'era dolmènica, vers el 2100-1600 a.n.e. i les més grans i complexes són d'era post-talaiòtica, vers el 550-123 a.n.e. Tot i que s'utilitzaren fins a ben entrada l'era romana.
Seguint l'itinerari marcat, ens trobem a mà dreta amb la primera de les coves sepulcrals, a la qual s'accedeix pujant unes escales modernes.
El seu interior és de planta circular i conté un nínxol. Curiosament, la part interior del marc de la porta està decorada i es poden observar marques a les parets de les eines que es van emprar per construir la cavitat.
Seguint el camí, trobem la cova 2, l'accés de la qual ha cedit, però s'hi pot entrar a través d'una escletxa de la cova 3, nosaltres només vam mirar el seu interior a través d'aquesta.
 |
| Extret de la guia de Menorca Talaiòtica |
Destaquem d'aquesta cova un pilar en forma de "T". Tot i que totes les coves han estat objecte d'espoli des d'antic, a aquesta es van trobar restes d'ossos humans, dues denes de pasta de vidre i alguns fragments ceràmics d'època post-talaiòtica.
Just al costat, la cova número 3 permet l'accés a través del que antigament era la façana, avui desapareguda, deixant la porta d'accés com si fos una finestra.
A continuació, trobem, en alt, la cova número 4.
Té una façana força impressionant, ja que imita una entrada amb columnes i llinda esculpides a la roca i presenta una cornisa a la part superior.
Per accedir al seu interior, també molt monumental, hem d'avançar pel camí i pujar les escales que donen al següent replà. Allà, trobarem un tros de façana enderrocat per on podem entrar-hi. Consta d'una sala central i de diverses cambres laterals més elevades. Té unes dimensions de 10.30 metres de longitud per 11.80 d'amplada.
Seguint el camí i just al costat de la cova 5, trobem unes quantes cavitats artificials ovalades a la paret, anomenades capades de moro, molt freqüents a l'illa, però la finalitat de les quals encara es desconeix, tot i que en algun lloc hem trobat que molt possiblement eren petits nínxols on dipositaven les cendres d'un difunt amb una urna i tornaven a tapar la paret.
Tot seguit, trobem uns abeuradors i l'entrada a la cova sepulcral número 5.
Aquesta cova, a la que s'accedeix saltant per on sóc a la foto, va ser modificada en època moderna (potser fa entre 200 i 300 anys) per a utilitzar-la com a cisterna i donar aigua als abeuradors que hem vist a l'entrada (a la cantonada inferior dreta de la imatge es veu un tros).
Una mica més endavant, trobem un altre grup de capades de moro.
El recorregut segueix amb la cova 7, ubicada uns 100 metres més amunt, i després gira cap a l'altra banda de la vall per anar a la cova 8. Nosaltres, en veure un corriol molt ben definit a la nostra esquerra, ens vam saltar aquest tros i vam anar directament a la 9... la vam veure tan impressionant i es troba just davant de les últimes capades de moro, que cap allà hi vam anar.
Aquesta és una de les coves que té pati exterior, convertit en llac amb fauna local en alguns moments de l'any. Evidentment, no vam accedir al seu interior, però té una columna central rectangular i la seva planta és globular. A la foto, es poden veure uns orificis a la façana, resultat de la instal·lació d'uns tendals d'època moderna en ser utilitzada com a habitatge.
Tot seguit, passant de llarg la cova 10, que vam veure a la tornada, vam arribar a la cova 13. Lamentablement, ens vam saltar les número 11 i 12, considerades les més antigues del complex, fet avalat per la seva fisonomia de paradolmen. Sincerament... la senyalització de la necròpoli es podria millorar perquè només es troben indicades les coves més interessants. Bé, al què anàvem... La cova 13 i la veïna 14 són d'àmplies dimensions i es troben davant de la carretera i de cara al mar. Han estat força modificades en època moderna i es poden observar marques d'eines a les seves parets.
La número 13 (foto superior) disposa d'un malmès pati exterior i dues columnes quadrangulars al seu interior.
Just al costat, trobem la cova número 14, de dimensions considerables. Al seu interior, de forma quadrangular, hi ha dues columnes quadrades una mica malmeses.
També té un pati exterior, amb tres capades de moro com a decoració a la façana est.
Una mica més a l'est, trobem un nínxol excavat a la paret.
Després d'aquesta cova, ja es troba la sortida del recinte, tot i que, en sentit oposat a la mateixa, podem trobar una altra cavitat que tampoc no vam visitar... Veient que ens faltaven coses, vam desfer el camí fins la cova número 10.
Aquesta és similar a la veïna 9, amb un pati exterior inundat, però que pot ser vorejat per arribar a la cova. És de planta globular amb una columna rectangular.
Si ens posem d'esquenes a la cova, tenim una vista global de la necròpoli, vista que ens serveix per a acomiadar-nos del recinte.
Ens dirigim ara a l'assentament costaner de Coll de Cala Morell, ubicat just sobre el mar. Tornem al cotxe i pugem pel carrer Lira fins la rotonda, a la que agafem la segona sortida, és a dir, el carrer Via Làctia. El seguim durant mig quilòmetre i trobem una cruïlla on girem a l'esquerra, encara pel carrer Via Làctia. Després d'uns 260 metres, arribem a una altra cruïlla estranya i tornem a virar a l'esquerra, aquest cop pel carrer de S'Auriga. Poc després, trobem una rotonda, on seguim recte, i, una mica més endavant, el carrer es bifurca i mor. Agafem el trencall de l'esquerra i aparquem a la zona habilitada. Des d'aquí, ja veiem el poblat a la punta de terra que queda darrere de l'aparcament i el camí que ens hi porta, que surt del costat dret d'on hem aparcat.
No ens hi vam apropar per que em feia mal el peu, i amb les roques i el vent que feia, no les tenia totes, i sincerament, tot i que des de lluny fa patxoca, les fotos no li fan justícia! A la nostra, es pot veure l'escala que puja fins el poblat (a l'esquerra de la imatge) i l'assentament a la part superior del turó. Si el busquem a Google Maps i ens acostem, veurem perfectament els naviformes del seu interior i la muralla que els envolta.
Tot i que encara es troba en fase d'excavació, es documenten 13 habitatges naviformes, una estructura circular (que podria haver estat un far) i dues basses artificials de recollida d'aigua. Les feines arqueològiques realitzades al naviforme 11, el segon que es troba quan s'entra al poblat, van permetre datar-lo entre el 1600 i el 1450 a.n.e. per carboni 14, a l'inici del període naviforme.
Finalitzades les visites de Cala Morell, decidim anar a Can Angladó, nucli molt proper, però on és necessari fer molta volta per arribar-hi. Desfem el camí que ens ha dut al poblat fins la rotonda d'accés a la necròpoli. En ella, prenem la segona sortida direcció Ciutadella i arribem a una rotonda als seus afores, on agafem la primera sortida cap a la ronda RC-1 en direcció Cala en Blanes. Passem dues rotondes més sense desviar-nos de la RC-1 i, uns 350 metres després de la segona, prenem el desviament de la dreta, que duu a Son Bernat. Seguim uns 440 metres i agafem la segona bifurcació, que duu a Son Angladó en 1.6 quilòmetres. Deixem el cotxe a l'entrada de la finca (a la dreta a la bifurcació) i veiem que no podem passar a veure el recinte perquè es troba tancat. Des de fora, només podem veure una part del malmès talaiot 3 de Son Angladó, a la següent fotografia, és el que es veu entre els matolls.
Son Angladó compta amb dos talaiots més i un recinte de taula caigut, però veient l'estat del tercer talaiot, ja ens podem fer a la idea de com es troba la resta. Pel que hem pogut trobar, tot i que el poblat resta totalment arrasat, deuria haver estat un poblat prou important a la contrada, i que podria haver arribat a ocupar 2.3 hectàrees. També hem pogut saber que juntament amb els poblats de Torrevella i d'en Lozano, tindrien el control hídric de tota la zona occidental.
Una mica decebuts, emprenem camí a la següent destinació. Desfem el camí fins la RC-1 i la prenem en direcció Cala en Blanes. A la tercera rotonda que trobem, agafem la primera sortida cap a l'esmentada urbanització. Arribem a una altra rotonda, on prenem la primera sortida cap a l'Avinguda Pont del Gil. A continuació, girem per la primera a la dreta pel carrer Tramuntana. A la següent cantonada de l'esquerra, veiem una parcel·la sense urbanitzar amb unes roques blanquinoses... ja hem arribat a l'hipogeu de la Torre del Ram.
Tot i que hem vist fotos amb una reixa de fusta impedint l'accés, quan el vam visitar s'hi podia entrar a través d'unes escales modernes que hi ha sota els rocs que cobreixen el corredor, de 2.60 metres de longitud.
La cambra a la què accedim fa 8.80 metres de llarg, 2.50 metres d'amplada i 1.95 d'alçada, sent aquesta de forma rectangular, amb un banc esculpit al seu perímetre.
El més destacat d'aquest hipogeu són els gravats que trobem just entrar a la paret esquerra, consistents en dos vaixells i diverses línies gravades, creuades entre sí.
Podem datar aquest hipogeu a l'edat del bronze de l'illa, vers el 1600-1400 a.n.e., als inicis del període naviforme.
Un cop visitat i fotografiat, tornem al cotxe i ens dirigim a Ciutadella, per visitar el poblat talaiòtic de Montefí. A la rotonda on a primera hora ens hem desviat cap a Cala Morell, agafem ara la primera sortida. Més enllà, trobem una altra rotonda i seguim rectes, prenent la segona sortida. Arribem a una tercera rotonda i ara girem per la primera sortida. En pocs metres, veurem les indicacions del poblat de Montefí cap a la nostra dreta. Seguim aquest carrer fins que s'acaba i haurem arribat al poblat.
El poblat talaiòtic de Montefí es conservava en relatiu bon estat fins els inicis del segle XX i es podien admirar els seus tres talaiots i alguns dels seus 12 hipogeus, així com restes de cases talaiòtiques. A dia d'avui, però, d'aquestes no en queda ni una.
Entrem al poblat i de seguida trobem el talaiot nord-oest. Abans d’admirar-lo, tirem a mà esquerra per un corriol que passa per sota d’una figuera i arribem a un hipogeu. En ser ampli i força accessible, va ser modificat per a ser utilitzat com a establia.
Per seguir amb la visita, tornem al talaiot, que fa uns 20 metres de diàmetre i té una habitació a la part superior, com la majoria de talaiots menorquins.
A la foto, es pot veure una reixa a nivell de terra davant del talaiot. Es tracta de la tapa que es va col·locar recentment per a tapar l’accés a un dels hipogeus del poblat.
A continuació, anem una mica en diagonal cap a la cantonada que formen les parets de pedra seca del nostre davant per visitar un altre hipogeu. Aquest, deu ser per a compensar amb l’anterior, va ser habilitat per a la visita el 2014 i es força interessant. És ampli i disposa d’unes cavitats excavades a les parets a mode de nínxols.
Seguint el mur de la dreta, arribem a un portell que dona accés a un altre sector, on es troba el talaiot nord, de forma absidal.
Restaurat el 2014, té un habitacle força deteriorat al seu cim i una escala que li dona accés.
Anem ara al tercer talaiot, el sud-est, perfectament visible des d'on ens trobem.
És el més petit dels tres, però conserva restes d’un corredor circular a mitja alçada.
Des d’aquí, anem cap al camp de l’esquerra a visitar el primer dels tres hipogeus propers a aquest talaiot. Tot i que té una entrada petita, el seu interior és força ampli i complex, amb diferents estances. Durant el seu estudi, s’hi van trobar restes òssies.
Tornem cap al talaiot i ara seguim la paret de la nostra esquerra. Passant un portell, trobem el següent hipogeu.
És d’accés fàcil i el seu interior és força fosc, però podem observar que té una columna.
L’últim hipogeu es troba davant de l’anterior, però no es pot visitar, ja que es troba ple de pedres.
Sortint del poblat, ens trobem, a tocar de l’aparcament, unes restes a mà esquerra modificades en època moderna, col·locant-hi una paret de pedra seca. No es pot determinar amb precisió què devia ser originalment, però bé podria tractar-se d’un altre talaiot.
Per acabar, davant de l’aparcament veiem una zona recentment excavada on hi ha restes prehistòriques indeterminades i romanes, entre elles, sitges i un altre hipogeu, reutilitzat a època romana com a femer.
Finalitzada la visita a Montefí, ens acostem a Ciutadella per agafar forces per a la tarda.
Hipogeu de la Torre del Ram: 31T 569082 4428709
Poblat de Montefí: 31T 573633 4428646
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada