Després de passar-nos part del dia visitant inscultures a Espolla, travessem la línia de terme i ens acostem a Sant Climent Sescebes a veure dos dels megàlits que estan "amenaçats" pel tancament de la zona militar d'aquesta població. Si finalment la zona es tanca, quedaran ben oblidats...
Bé, per arribar-hi, el més fàcil és anar a Espolla i travessar la població pel seu costat oest, pel carrer Puig del Mas, anomenat Relliquer més endavant. A la sortida del poble, veurem la indicació dels menhirs de la Murtra i del Castellar. Uns 500 metres després d'aquesta senyalització, la pista es bifurca i prenem la branca dreta. Poc després, es bifurca de nou i tornem a prendre la branca dreta. Passem una intersecció de camins i després de 900 metres més, la pista es bifurca una altra vegada, però ara agafem el camí de l'esquerra. 150 metres després, arriba l'última bifurcació, on seguim per l'esquerra. Continuant 550 metres més, a la nostra esquerra veiem un camí que s'enfila pel turó i porta directe al sepulcre del Salt d'en Peió. Si ens el passem de llarg, uns 100 metres més endavant hi ha un altre més marcat que també duu al dolmen.
Va ser localitzat el 1985 per Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero, dos dels membres de GESEART, amb les indicacions de Martí Cufí, veí de Vilartolí. Es tracta d'un megàlit estrany per la zona, ja que la seva tipologia és d'arca amb vestíbul pou, sent un dels pocs coneguts d'aquest estil a l'Empordà, juntament amb el dolmen dels Estanys I.
Pel que fa a les seves dimensions, la cambra mesura 1.87 metres de longitud, 1.15 d'amplada i 1.12 metres d'alçada màxima, i està formada per 7 lloses, una de les quals és la fixa de tancament i una altra fa de porta. Aquesta última era la pedra mòbil que donava accés al sepulcre des del vestíbul-pou. Aquest vestíbul amida 60 centímetres de longitud, per 90 d'amplada i 80 d'alçada.
El megàlit no conserva la coberta, però sí força pedruscall del túmul (d'uns 7 - 8 metres de diàmetre) i dos cròmlecs de contenció prou visibles.
Va ser excavat i restaurat pel GESEART l'any 1986, obtenint-se les troballes més interessants al vestíbul-pou. El més destacable va ser ceràmica campaniforme d'estil pirinenc, entre d'altres, dues cassoles i un vas, fet que el col·loca a la línia del temps vers la segona meitat del III mil·lenni a.C.
Baixem del sepulcre i desfem la pista 800 metres. En aquest punt, un corriol a la dreta, ens duu, en pocs metres, al menhir de Rocs Blancs o del Castellar.
Va ser trobat caigut per Joan Calverol el 1971, qui va informar a Lluís Esteva, que el va donar a conèixer quatre anys més tard. Però no fou fins el 24/06/1988 quan el GESEART el va reeaixecar, documentant en aquell moment unes dimensions de 3.45 metres d'alçada total, una amplada de 0.90 i un gruix de 0.65 metres.
Cronològicament parlant, a falta de restes associades, el podem situar en un ampli ventall que aniria des del Neolític mitjà al Calcolític, entre el IV i el III mil·lenni a.C.
Amb aquesta visita, ja només ens faltarà un megàlit dins de la zona militar, el dolmen de les Closes. Encara no està clar si es delimitarà el recinte o no perquè ja fa temps de l'anunci i encara no s'ha fet, però intentarem visitar Les Closes quan ens sigui possible, per si de cas ho acaben tancant.
Coordenades:
Salt d'en Peió: UTM(ETRS89): 31T, 497477, 4695759
Menhir de Rocs Blancs: UTM(ETRS89): 31T, 498150, 4695670
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada