Segona visita per aquestes terres franceses. Avui, veurem sis sepulcres amb tots els nivells de conservació possibles: Els dos de Roubiac, els dos de Sauzet i els dos de La Limite.
Per iniciar la ruta, ens dirigim a la població de Cazevieille des de Montpellier per la D986 i prenem el desviament cap al Pic Saint Loup i Cazevielle quan arribem a la rotonda d'intersecció entre la D986 i la D113. Seguim per la D113 durant 1.5 quilòmetres i girem a la dreta cap a Roubiac, on arribem després de 650 metres. Just a aquest mas, trobem un senyal que prohibeix el pas excepte als veïns i allà agafem el camí de sorra que surt a la dreta. Recorrem 200 metres per aquesta pista fins a trobar el dolmen de Mare de Roubiac a la nostra dreta.
Per iniciar la ruta, ens dirigim a la població de Cazevieille des de Montpellier per la D986 i prenem el desviament cap al Pic Saint Loup i Cazevielle quan arribem a la rotonda d'intersecció entre la D986 i la D113. Seguim per la D113 durant 1.5 quilòmetres i girem a la dreta cap a Roubiac, on arribem després de 650 metres. Just a aquest mas, trobem un senyal que prohibeix el pas excepte als veïns i allà agafem el camí de sorra que surt a la dreta. Recorrem 200 metres per aquesta pista fins a trobar el dolmen de Mare de Roubiac a la nostra dreta.
Aquest sepulcre de corredor de 7 metres de llarg força malmès és del típic estil de la zona (languedocien), llosa a la capçalera i corredor de pedra seca, que, en aquest cas, es troba corvat cap a la dreta. Tot plegat està envoltat pel túmul encara força visible, de diàmetre comprès entre 9.60 i 10.60 metres.
Quan va ser estudiat per Jean Arnal el 1958, la cambra es trobava enfonsada com a conseqüència d'excavacions furtives.
Està datat dins del Neolític final del Llenguadoc, entre el 3200 i el 2800 a.C.
Desfem el camí uns 30 metres fins trobar un dipòsit d'aigua i girem a la dreta per una altra pista. Sense deixar-la, arribem al megàlit Grand Juyan de Roubiac en 650 metres.
Una mica millor conservat que l'anterior (va ser restaurat completament), pertany al tipus Lamalou, amb cambra, avantcambra i corredor d'accés fet de pedra seca. En total, mesura 10 metres de longitud, mentre que el corredor en fa prop de 4, i té una amplada mitjana de 70 centímetres. Conserva part de la coberta caiguda sobre el túmul, de 15 metres de diàmetre i amb una alçada conservada de 2 metres.
També va ser estudiat el 1958 per Jean Arnal, qui afirma que anteriorment havia estat excavat furtivament i que no es coneixen troballes d'aquestes excavacions.
Com l'anterior, pertany al Neolític final (3200 i el 2800 a.C.).
De nou, desfem el camí, ara fins la carretera D113, on girem cap a l'esquerra. Després de 500 metres, prenem la pista asfaltada a la dreta en direcció al Mas de la Draille. Quan aquesta pista s'acaba (hem recorregut uns 700 metres), deixem el cotxe al costat de la casa i prenem, a peu, un camí cap a la dreta. Fem uns 300 metres fins que trobem a mà esquerra un corriol. Just al costat del corriol, 25 metres endins a mà dreta, veiem un munt de pedruscall que són les restes del dolmen de Sauzet I.
Segons Jean Arnal, es tractaria d'un dolmen de corredor en "q" contingut a un túmul gairebé imperceptible de 13 metres de diàmetre. El passadís faria 7 metres de longitud. Fou excavat amb anterioritat a Arnal per P. Pannoux, qui va trobar diverses denes.
Tot i aquesta explicació, a dia d'avui només es veuen les lloses de la cambra, sense que sembli haver estat mai un sepulcre de corredor.
Seguint 66 metres més per la D113, ara a mà dreta uns 2 metres cap a l'interior, veiem el dolmen de La Limite II.
Quan va ser estudiat per Jean Arnal el 1958, la cambra es trobava enfonsada com a conseqüència d'excavacions furtives.
Està datat dins del Neolític final del Llenguadoc, entre el 3200 i el 2800 a.C.
Desfem el camí uns 30 metres fins trobar un dipòsit d'aigua i girem a la dreta per una altra pista. Sense deixar-la, arribem al megàlit Grand Juyan de Roubiac en 650 metres.
Una mica millor conservat que l'anterior (va ser restaurat completament), pertany al tipus Lamalou, amb cambra, avantcambra i corredor d'accés fet de pedra seca. En total, mesura 10 metres de longitud, mentre que el corredor en fa prop de 4, i té una amplada mitjana de 70 centímetres. Conserva part de la coberta caiguda sobre el túmul, de 15 metres de diàmetre i amb una alçada conservada de 2 metres.
També va ser estudiat el 1958 per Jean Arnal, qui afirma que anteriorment havia estat excavat furtivament i que no es coneixen troballes d'aquestes excavacions.
Com l'anterior, pertany al Neolític final (3200 i el 2800 a.C.).
De nou, desfem el camí, ara fins la carretera D113, on girem cap a l'esquerra. Després de 500 metres, prenem la pista asfaltada a la dreta en direcció al Mas de la Draille. Quan aquesta pista s'acaba (hem recorregut uns 700 metres), deixem el cotxe al costat de la casa i prenem, a peu, un camí cap a la dreta. Fem uns 300 metres fins que trobem a mà esquerra un corriol. Just al costat del corriol, 25 metres endins a mà dreta, veiem un munt de pedruscall que són les restes del dolmen de Sauzet I.
A dia d'avui, no s'observa cap llosa visible, només el túmul fet de pedra, però per les informacions que hem trobat de quan va ser estudiat per Jean Arnal, la seva tipologia era també la típica de la zona, intuint-se un petit corredor de pedra seca tallat per una llosa trasversal. La cambra conservava les dues lloses que feien de porta i la capçalera i les parets laterals també eren de pedra en sec.
M. Louis va excavar la cambra sepulcral el 1933 i en va publicar els resultats. El corredor no es va excavar perquè va ser descobert força més tard després de fer uns sondejos a la zona. Entre les troballes, podem citar fragments de ceràmica, dues plaques d'esquist, una làmina de sílex de gairebé 13 centímetres de longitud, dos anells de jadeïta, una dena d'or, dues denes de lignit i un fragment de punxó. Evidentment, la presència d'or mostra la reutilització de la tomba.
Per arribar al seu germà, podem fer-ho camp a través anant uns 37 metres cap a l'oest, és a dir, cap on hem deixat el cotxe.
Sauzet II també resta reduït al túmul de pedruscall amb alguna llosa més gran.
Quan va ser estudiat i excavat per Jean Arnal el 1937, la cambra estava delimitada per tres lloses i va imaginar un tancament fet de pedra seca. També va observar un fragment de la llosa de coberta sobre el túmul, que llavors feia uns 5 - 6 metres de diàmetre. El va catalogar com a dolmen simple en no trobar indicis de passadís.
Pel que fa a les troballes, es documenten fragments molt esmicolats de ceràmica impossibles de datar, dues sagetes ovals i una altra de romboïdal de sílex blanc, una làmina de sílex d'uns 11 centímetres de longitud, dues denes d'ambre vermell local, una dena de ceràmica i una agulla de 8 centímetres.
Per acabar el matí, anem als dos sepulcres de La Limite. Tornem al cotxe i a la carretera D113, on girem a la dreta. Recorrem 2.1 quilòmetres i ens aturem al voral de la carretera. A la banda esquerra, a uns 20 metres, arribem a La Limite I.
Segons Jean Arnal, es tractaria d'un dolmen de corredor en "q" contingut a un túmul gairebé imperceptible de 13 metres de diàmetre. El passadís faria 7 metres de longitud. Fou excavat amb anterioritat a Arnal per P. Pannoux, qui va trobar diverses denes.
Tot i aquesta explicació, a dia d'avui només es veuen les lloses de la cambra, sense que sembli haver estat mai un sepulcre de corredor.
Seguint 66 metres més per la D113, ara a mà dreta uns 2 metres cap a l'interior, veiem el dolmen de La Limite II.
Contingut dins d'un túmul de 5.60 metres de diàmetre i 30 centímetres d'alt, és de l'estil típic de la zona, llosa de capçalera, lloses atravessades per delimitar la cambra i parets laterals i passadís fets de pedra en sec, essent molt similar a com devia ser Sauzet I.
Va ser excavat per J. Bousquet, qui va trobar restes òssies i una barra de bronze de 3.7 centímetres de longitud a la cambra. Al voltant, hi va trobar restes de ferro i fusta. Aquestes troballes fan pensar en una presumible reutilització com a tomba en època visigoda.
Seguint cap al nord i ben a prop, trobem una bona quantitat de sepulcres i poblats, però ja hi tornarem més endavant, que avui hem de tornar a casa aviat, que ens esperen per a celebrar el cap d'any.
Va ser excavat per J. Bousquet, qui va trobar restes òssies i una barra de bronze de 3.7 centímetres de longitud a la cambra. Al voltant, hi va trobar restes de ferro i fusta. Aquestes troballes fan pensar en una presumible reutilització com a tomba en època visigoda.
Seguint cap al nord i ben a prop, trobem una bona quantitat de sepulcres i poblats, però ja hi tornarem més endavant, que avui hem de tornar a casa aviat, que ens esperen per a celebrar el cap d'any.
Coordenades:
Mare de Roubiac: UTM(ETRS89): 31T, 563341, 4845484
Grand Juyan de Roubiac: UTM(ETRS89): 31T, 563423, 4844997
Sauzet I: UTM(ETRS89): 31T, 562151, 4846050
Sauzet II: UTM(ETRS89): 31T, 562123, 4846027
Sauzet I: UTM(ETRS89): 31T, 562151, 4846050
Sauzet II: UTM(ETRS89): 31T, 562123, 4846027
La Limite I: UTM(ETRS89): 31T, 561065, 4845146
La Limite II: UTM(ETRS89): 31T, 561069, 4845267
La Limite II: UTM(ETRS89): 31T, 561069, 4845267
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada