Pàgines

dimarts, 27 de desembre del 2016

Megàlits al districte de Lodève I

Avui entrem per primera vegada, i no serà l'última, a terres d'Hérault. Veurem diversos sepulcres i un monòlit no gaire espectacular, tot visitant la zona.

Comencem amb la intenció de veure el Prieuré de Saint Michel de Grandmont (segle XII), i els tres dòlmens, un menhir i unes roques amb aspecte de pedra de sacrificis que hi ha a les seves terres, però era tancat per vacances i ens vam haver de conformar amb veure dos dels megàlits des de la pista que envolta les terres del priorat. Amb les ganes que tenia jo de veure el conegut dolmen de Coste Rouge!... Què hi farem...

El primer en entrar per les nostres retines van ser les restes del dolmen de Grandmont.



Dolmen que deuria de ser bastant grosset, com podem veure a la següent fotografia, segons les dimensions del què creiem deuria de ser una de les lloses laterals, però ben bé no ho sabem... No vam poder entrar, ja que els terrenys del priorat són tancats amb un filat.



A aquesta última fotografia, s'observen la mar de bé, també, les restes de pedregam de l'antic túmul.

No hem aconseguit trobar gairebé res d'informació del megàlit, només, segons Bruno Marc, que conserva una de les lloses laterals, i els dos capçals de la cambra funerària... A banda de l'esmentat túmul, prou evident des de la distància. Segons ell, aquest té dos murs concèntrics de forma circular i en pedra seca, a forma de cròmlec.

Les restes del sepulcre passen més aviat desapercebudes pel proper dolmen de Belvédère, que es troba uns metres més amunt. De fet, el vam veure abans, a la part alta del petit turonet que hi ha, però com anàvem amb cotxe vam seguir per la pista uns metres més fins a trobar-nos amb un eixamplament d'aquesta. Allà vam deixar el cotxe, i resulta que és just aquí, a la dreta del camí, on es troben les restes del dolmen de Grandmont.

A peu tornem enrere per la pista uns 100 metres, trobant-nos al mateix costat del camí que el company, i dalt d'un petit turó, el dolmen de Belvédère.


 

Ho sento, però entre que quedes més baix que el megàlit, la distància (la fotografia, és amb zoom) i el sol, no es va poder fer més.

D'aquest sí que hi ha informació sobre les seves dimensions: fa 3.20 metres de longitud per 2.10 d'amplada. No la vam poder veure, evidentment, però té una creu a la llosa de la dreta... Una creu cristiana, ja se sap el que feien a l'era medieval.

Pel que fa a les possibles excavacions, no hem trobat res, tot i que és monument històric francès des del 1914. 

De nou, ens posem en camí per vistar el proper megàlit de la Bruyère d'Usclas o Oustals de las Fadas, i just al seu costat, veurem la cista que rep el mateix nom. Per arribar-hi, tornem a la D153 i la seguim cap a la nostra dreta uns 600 metres, on veurem un camí sorrenc també a la nostra dreta, i per ell ens endinsem. Just entrar, veurem un altre que surt a la nostra esquerra, aquest és el que ens aproparà a les tombes. En uns 200-280 metres més, veurem un camí definit, però un pèl desdibuixat segons com estiguin les plantes, a la nostra esquerra, que ens portarà directes i sense dificultat a les tombes en un parell de minuts... com a molt.

Comencem pel més visible, el dolmen de la Bruyère d'Usclas o Oustals de las Fadas, també declarat monument nacional el 1914.


S'estima que la seva coberta pesa unes 8 tones, que està trencada en dos trossos; un d'ells es conserva a lloc, mentre que el segon es troba caigut al costat de la capçalera. Si aquesta llosa estigués sencera, faria 4.10 metres de longitud, pel que seria de les cobertes més grans de la regió. La cambra fa 2.85 metres de llarg per 2.25 d'ample.

A la part esquerra de la fotografia podem veure part d'un alineament de pedres, que són els vestigis d'un possible corredor. Si ens hi fixem, també podem veure restes del peristàlit que donava suport al túmul del sepulcre.

Construït entre el 3500 i el 2500 a.C., va ser utilitzat fins voltants del 1700 a.C.

Al Ferro antic és quan es va construir la cista que hi ha adherida al costat dret del dolmen, tal i com arrribem pel camí, aprofitant el mateix túmul que el sepulcre neolític. Aquesta és la cista de la Bruyère d'Usclas o Oustals de las Fadas.


Aquesta cista només conserva una llosa lateral i es pot apreciar que és de mida molt inferior al dolmen.

El Groupe Archéologique Lodévois va tamisar les restes d'espoliació dels sepulcres i va poder recuperar puntes de fletxa, quatre perles de vidre blau i fragments de ceràmica, a més de tres fragments d'un braçalet de bronze decorat amb motius típics de l'edat del Ferro.

Seguim la ruta megalítica pels megàlits de Croix de l'Yeuse. Per arribar-hi, tornem a la D153, que als 11 quilòmetres passa a ser la D9 o la Rue de St. Guilhem, i la seguim creuant el nucli d'Arboraç. Havent passat el poble, virarem a l'esquerra per la D122 i la seguirem tot carenant la muntanya. Aturem el cotxe davant d'un camí que baixa a la nostra dreta, just abans de començar uns grans camps de vinyes. Allà, a la banda esquerra del camí pel què anem, veurem amb moltíssima facilitat la reconstrucció del sepulcre de Croix de l'Yeuse B... 


Fou destruït d'antic, i reconstruït modernament. A la plana a la que ens trobem, a més veurem un altre sepulcre i un túmul fals, ja que a la zona, s'ha intentat fer un centre d'interpretació dolmènica. En teoria, hi ha panells informatius de cadascun, però actualment no es llegeixen.

Els dos següents megàlits (el prehistòric i el túmul fals), els trobarem seguint el corriol que surt des del dolmen visitat, anant en direcció contrària a la que hem arribat.

Trobarem el sepulcre de la Croix de l'Yeuse en no gaire més de 200 metres, anomenat així per la presència, temps ençà, de la creu del mateix nom sobre el megàlit.



Aquest dolmen, datat al Neolític final de la zona (3200 - 2800 a.C.) conserva la cambra i part del corredor, i el túmul és força visible. Fou restaurat per eliminar la creu que el coronova. 

Per acabar la ruta, retornem a l'últim revolt de la carretera per on hem passat amb el cotxe fa uns minuts, on hi ha el teòric menhir de Croix de l'Yeuse.



Deixem-ho en teòric perquè a nosaltres no ens ho va semblar pas, però si en Bruno Marc ho diu... ell sabrà més que nosaltres... (hem de tenir en compte que la foto és feta pel seu costat més passable). Mesura 1 metre d'alt.

Pels voltants, hi ha moltes més coses, però és un dia d'hivern i es fa fosc d'hora, així que ho deixem per avui.



Coordenades:

Grandmont: UTM(ETRS89): 31T, 530267, 4842225
Belvédère: UTM(ETRS89): 31T, 530205, 4842294
Bruyère d'Usclas o Oustals de las Fadas: UTM(ETRS89): 31T, 530992, 4842803
Cista Bruyère d'Usclas o Oustals de las Fadas: UTM(ETRS89): 31T, 530994, 4842805
Croix de l'Yeuse B: UTM(ETRS89): 31T, 539767, 4840010
Croix de l'Yeuse: UTM(ETRS89): 31T, 539755, 4839780
Menhir de Croix de l'Yeuse: UTM(ETRS89): 31T, 540082, 4839596

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada