Dolmen a Mérida (dolmen de Lácara)

Continuem el viatge cap a Portugal. De fet, és el mateix dia que hem visitat els dòlmens a Toledo, l'únic és que l'hem volgut posar en una entrada a part, primer perquè és a Badajoz, a la comunitat espanyola d'Extremadura, deixant enrere la comunitat autònoma de Castilla-la Mancha en direcció a Portugal, i segon per la gran monumentalitat del sepulcre en qüestió.

Per arribar-hi, seguim direcció Mérida, nosaltres anàvem per l'A-5. Als afores de la ciutat, vam virar a la dreta per l'A-66, i, a l'alçada d'Aljucén, a la sortida 606, ens desviem a la nostra dreta, anant a una rotonda, en la que agafarem la tercera sortida, que creua l'A-66. En passar-la, trobem una altra rotonda i continuem tot rectes per l'EX-214 uns 8.3 quilòmetres, fins a trobar el dolmen de Lácara anunciat a la nostra esquerra. Allà, trobarem una àmplia zona d'aparcament per cotxes. El deixem aquí, i a peu continuem pel camí habilitat que hi ha, pujant i baixant els petits turons, arribem al dolmen en uns cinc minuts com a molt, passant per curiosos afloraments rocosos.

Aquest sepulcre té un estil totalment diferent als anteriors de Toledo, és més aviat com els de l'Alentejo portuguès (dolmen de corredor). Això sí, aquest és més monumental que la majoria d'ells; la majoria, que no tots! Seguint el camí habilitat, veurem a la nostra dreta un turó amb una pedra que sobresurt d'ell, al mig... És el dolmen, construït vers el IV mil·lenni a.C., que fou declarat monument nacional el 1931.

I per demostrar que és un dolmen, inseriré una altra foto d'un xic més endavant... a mi, em va semblar brutal, és comparable dimensionalment parlant amb alguns dòlmens bretons, com a mínim pel que fa a l'obra tumular. A la foto de sota, podem veure part del cromlech peristàltit, ben visible... Els rocs no són pas petits.

El túmul és de forma el·líptica i fa 35.50 metres de diàmetre en longitud i 28 en amplada, que originalment faria uns 6 metres d'alçada.

Ens apropem al megàlit i la primera curiositat que veiem és la gran llosa de tancament que resta estintolada davant del sepulcre, de 4.70 metres de llarg, per 1.70 d'amplada màxima i 0.60 de gruix, que in situ no m'hi vaig fixar, però està trencada.

La segona curiositat és el corredor, molt ample sobretot al principi, que s'adiu amb el que veurem més tard. Té una llargada total de 19.90 metres, dividit en un vestíbul d'entrada i dues avantcambres. El vestíbul fa 6.15 metres de llarg, té una alçada que oscil·la entre 1.20 i 1 metre, i 3 metres d'amplada a l'entrada, dimensió que es va reduint a mida que avances cap a la cambra funerària.

El pòrtic d'entrada a la primera avantcambra, que veiem a la fotografia superior, deixa un pas de 1.10 metres d'alçada, per 0.90 d'ample, donant accés a una habitació de 4.75 metres de llargada i una amplada que varia entre 2.65 a l'inici i 2.10 al final. Aquesta estança és un xic més alta que el vestíbul, fa entre 1.15 i 1.40 metres d'alçada.

Com a foto de la primera avantcambra, m'he vist obligat a posar això de baix, en aquell moment hi havia massa sol i no es podien fer fotos mig decents. La foto és de dins de l'avantcambra. Es veuen unes lloses modernes, per refermar l'estructura, i el pòrtic d'accés (d'1.30 metres d'ample per 1.50 d'alçada) a la segona avantcambra... inclús es veu el pòrtic que dona pas a la cambra funerària.

La segona i última avantcambra és un xic més alta que l'anterior, tot i ser més petita longitudinalment parlant. A la foto de baix, feta des de l'interior de la cambra funerària, es pot veure l'últim pòrtic del dolmen, el de sortida de l'avantcambra, i que dona accés a l'habitació funerària. Aquest pòrtic té unes dimensions de 1.20 metres d'ample per 1.60 d'alt.

Aquesta segona avantcambra té una longitud de 3.40 metres i una amplada que minva quan més ens apropem a la cambra funerària d'entre 2.60 metres i 2.20 metres. L'alçada, per contra, augmenta, anant des de l'1.50 metres de l'anterior pòrtic, fins 1.60 metres a la sortida de l'habitació a la cambra sepulcral.

A la fi, arribem a la cambra, de forma heptagonal, amb gairebé totes les lloses trencades; totes menys una, que conserva l'estat original. Es pot veure la gran feina realitzada sobre les lloses, realment impressionant, pel seu treball, la seva exactitud, la seva estructura, i, sobretot, per les seves dimensions, i més tenint en compte que això es va construir vers el 4000 a.C., a l'era neolítica final de la zona.

Com ja hem dit, l'habitació sepulcral és realment espectacular... Encara que només resti un roc intacte (els altres, com totes les lloses que manquen al megàlit, van ser dinamitats), n'hi ha prou per fer-se una idea de com deuria de ser abans que l'ésser humà modern destrossés aquesta obra d'art.

Les lloses, que al seu estat original farien uns 5.20 metres d'alçada, com la que resta intacta, són treballades vers l'interior de la cambra, i recolzades una sobre l'altra. Per tant, farien una gran cúpula de 5.20 metres d'alçada per un diàmetre dels 5.10 metres a la seva base.

Ho sento, però ho he de fer...

Gran selfie!!!!

S'ha de tenir en compte que és el segon dolmen d'aquesta tipologia més gran de la Península, i el més gran d'Espanya. Volia un record!!

De tornada cap on era la Cristina (jo era el segon en visitar el dolmen, ella ja ho havia fet minuts abans), vaig veure les pedres de cromlech que encara aguantaven, val la pena mirar's-ho.

Quins tros de rocs, no vegis amb el cromlech de contenció... no hi ha dades de cap de les pedres, i jo no les vaig mesurar, però ja es veu que són grans.

Segueixo caminant direcció la Cris, l'Arnau i l'Ànnia i vaig darrera seu, on hi ha un munt de pedres estirades a terra.

Són restes del megàlit, de fet, la que es veu al mig, és la que suposen que seria part de la coberta, trencada per les dinamitacions que va patir als segles XIX i XX.

Pel que fa a l'aixovar trobat al dolmen i tenint present que durant la seva llarga vida ha estat des de vivenda fins a estable, a més de les dinamitacions, la quantitat de troballes és força nombrosa.

Segons Martín Almagro, s'hi van trobar 2 fulles de bronce, 1 ídol de 19.5 centímetres de llarg i 7.3 d'ample, del que he trobat un dibuix...

Extret de la Revista de estudios extremeños

Fragments de diversos collars i penjolls, gran quantitat de denes de collaret i alguna resta òssia d'origen animal.

D'altra banda, varen resorgir diversos fragments de sílex molt deteriorats, de diverses eines de tall, fragments de 35 ganivets i 143 porcions molt petites d'altres ganivets i 124 puntes de fletxa, la majoria en sílex, d'altres en pissarra, quarsita i diverses variants del sílex, però les que criden l'atenció són les 2 que van sorgir de cristall de roca. També s'hi van trobar fragments de 4 estris de pedra, i gran quantitat de ceràmiques, algunes molt i molt deteriorades.

Ara sí, tornem al cotxe i ens disposem a entrar a Portugal.

Coordenades:

Lácara: UTM(ETRS89): 29S, 723200, 4325465