Pàgines

dimecres, 23 d’agost del 2017

Megàlits a l'Auñamendi II

Avui volem fer una sortida entre Navarra i França. Comencem sortint de Lintzoain i girant a l'esquerra per la N-135, que seguirem 10 quilòmetres, creuant l'Espinal i passant davant de la benzinera fora de servei que ja havíem vist el primer dia. A uns 350 metres d'aquesta, girarem vers la nostra dreta prenent la NA-140, per la que continuarem 9 quilòmetres passant pel poble de Garralda, i seguint fins a arribar al nucli d'Aribe. Al poc d'entrar al petit nucli, girarem a l'esquerra per la NA-2030, en la que farem uns 11 quilòmetres, tot passant pel nucli d'Orbara i Orbaitzeta, a la fi del qual trobarem la coneguda fàbrica d'armes d'aquesta població. És la més coneguda, però, al nostre gust, és maca, però no li arriba ni a la sola de la sabata a la que vam visitar un altre dia: la d'Eugi (Megàlits a l'Auñamendi V).


La Real Fàbrica d'Armes i Municions va ser una manufactura reial espanyola, per ordre de Carlos III d'Espanya creada el 1784 i mantenint-se en funcionament fins a 1884. La ubicació geogràfica permetia abastir fàcilment dels recursos naturals necessaris per a la producció, i a l’hora era un lloc prou estratègic, gairebé a la frontera amb França... Els francesos, però, la van destruir parcialment durant la Guerra de la Independència.


El 15 de juliol de 2008 fou declarat Bé d'Interès Cultural, catalogant-la com a Monument.

Un cop visitada l'antiga fàbrica, seguim la carretera, tot creuant-la. En passar les últimes cases del conjunt històric, prendrem la carretera que va vers la nostra dreta, per dirigir-nos al primer megàlit del dia, el d'Azpegi II. En no arriba a 3 quilòmetres, veurem el refugi d'Azpegi a la nostra esquerra, on podem deixar el cotxe, ja que seguint per la carretera uns 130 metres trobarem un corriol que surt d'aquesta a la seva banda, de nou esquerra. El corriol està senyalitzat, i et porta directe al dolmen. També s'hi pot anar seguint la pista amb el cotxe, però és més embolicat.


Descobert el 1961 per Tomás López Sellés, té un túmul circular de 10 metres de diàmetre i conserva només dues lloses, de dimensions similars, una d'1.60 metres de longitud per 1.40 d'alçada i 17 centímetres de gruix, i l'altra d'1.68 metres de longitud per 1.08 d'alçada i 23 centímetres de gruix.

Seguim uns 50 metres en la mateixa direcció i trobem el sepulcre d'Azpegi I.


El megàlit, també descobert el 1961 per López Sellés, té un túmul d'uns 16 metres de diàmetre i una alçada d'uns 2 metres de diferència entre la part més elevada i la més fonda. La cambra mesura, aproximadament, 2 per 2 metres, i es troba envoltada per una dotzena de pedres a mode de cròmlec (tot i que no són gaire visibles degut a la vegetació). No es té constància d'excavació i el seu estat no és òptim, ja que mostra signes d'espoli i les seves lloses es troben escampades per la zona.

Aquests dos megàlits d'Azpegi es daten entre el 3000 i el 1500 a.C., és a dir, entre el Neolític final de la zona i l'Edat del Bronze.  

Des d'aquí, seguim cap a l'esquerra i pugem pel turó, on es troba una imatge de la Mare de Déu d'Azpegi, que ens serveix de referència per a trobar uns cròmlecs de descoberta recent. Darrere d'ella, al cim del turó, trobem els dos cròmlecs d'Etzangio.


El primer cròmlec fa 4 metres de diàmetre i consta de 15 pedres.



Aquest segon cròmlec mesura 3.50 metres de diàmetre i té de 12 rocs.

Van ser descoberts el 2006 per Juan Mari Martínez Txoperena.

Seguint amb la ruta, la intenció era passar a França i visitar més megàlits d'allà, però quan vam arribar al cim del coll, on hi ha una bona quantitat de cròmlecs que explicarem a una altra entrada, vam poder admirar una gran quantitat de núvols que venien ràpidament cap a on érem en forma de boira espessa... molt bonic, però no ens va donar bona pinta, i pel que teníem entès a França estava caient el diluvi universal. Així que vam fer mitja volta, esperant que no ens plogués (no va ser així).

Després de fer un pícnic a la part baixa de la muntanya, vam retrocedir fins Lintzoain per a visitar el dolmen i el cròmlec de Mugarri, que es troben al mateix Lintzoain. Per arribar-hi, tornem al poble i partint de la casa on ens allotgem i seguint el "camino de Santiago" uns 1.2 quilòmetres trobarem una bifurcació, en la que el camí que porta a Galícia gira a l'esquerra. Doncs nosaltres seguim rectes 2 quilòmetres i aturem el cotxe a la mateixa pista (no són les rambles de Barcelona). A peu, ens endinsem al prat de la dreta, i a uns 90 metres del camí trobem el negatiu del dolmen de Mugarri. 


Es veuen restes de pedres, però llosa, cap ni una. Tot i això, el túmul fa uns 10 metres de diàmetre i té una alçada de 0.90 metres. Va ser descobert per López Sellés el 1958.

A menys de 10 metres a la seva dreta deixant la pista a la nostra esquena, podem trobar el que pot ser el cròmlec de Mugarri, també força imperceptible.


D'aquest cercle, no hem trobat més que la seva ubicació, desconeixem el seu descobridor i no el vam mesurar.

Donem per acabada la recerca megalítica i tornem a l'apartament a gaudir de la resta de la jornada en família.


Coordenades:

Azpegi II: UTM(ETRS89): 30T, 644546, 4766155
Azpegi I: UTM(ETRS89): 30T, 644503, 4766188
Cròmlec d'Etzangio I: UTM(ETRS89): 30T, 644328, 4766102
Cròmlec d'Etzangio II: UTM(ETRS89): 30T, 644321, 4766097
Mugarri: UTM(ETRS89): 30T, 627245, 4759710
Cròmlec de Mugarri: UTM(ETRS89): 30T, 627263, 4759701

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada