Avui, últim dia complet per l'Hérault, fem una ruta circular al voltant de Notre Dame de Londres i Ferrières les Verreries per acabar de completar la zona. Tot i ser un dia molt productiu, amb 11 dòlmens, 2 cistes i 2 menhirs, encara ens vam deixar un munt de coses, entre elles, el dolmen més espectacular de la zona... així tenim excusa per tornar!
Des de l'allotjament, fem el mateix recorregut que la resta de dies, és a dir, anem cap a Montarnaud per la D111E 1 i després cap a Valhauqués, on seguim cap a Viols le Fort seguint la D127. Un cop a aquesta població, prenem la D32 en direcció Ganges i Saint Martin de Londres. 900 metres més endavant, girem a la dreta per agafar la D113 cap a Viols en Laval. Quan arribem a una rotonda es creua aquesta carretera amb la D981, prenem la tercera sortida, tot anant cap a Ganges per la D981. Un cop passat Saint Martin de Londres, agafem el desviament cap a Saint Mathieu i, just quan ens desviem, girem a l'esquerra cap a la D1E6A seguint les indicacions de Ferrières les Verreries. Sense deixar aquesta carretera, que més endavant és la D1E6, arribem a l'esmentat poble (buit per no dir mort...), i a una bifurcació, on prenem la branca dreta cap a Claret (D107E4). Després de recórrer 1 quilòmetre, veiem a la dreta un camí ample tancat per una tanca metàl·lica verda. Aquíodeixem el cotxe i seguim a peu pel camí uns 140 - 150 metres, moment en què veurem un corriol que puja a l'esquerra cap el dolmen de Ferrières.
Aquest impressionant dolmen, contingut dins d'un túmul d'uns 20 metres de diàmetre, consta de cambra sepulcral de 3.50 per 2.60 metres, i un passadís de pedra seca que mesura uns 9 metres, però no conserva cap llosa de coberta. Prop de la cambra, el passadís té un apèndix lateral que sembla que dona lloc a una petita cambra.
Va ser estudiat per Jean Arnal els anys 1950, qui va utilitzar el nom d'aquesta tomba per a crear una nova cultura arqueològica, la de Ferrières (3200 - 2600 a.C.), amb una ceràmica molt característica amb incisions geomètriques principalment.
Analitzant bé el sepulcre, Arnal el descriu com a un dolmen amb cambra trapezoïdal i corredor inacabat, quedant-li només una llosa, i que s'obriria cap a la dreta del túmul (si ens el mirem des del fons del corredor de pedra seca). I què seria la resta que veiem? Doncs serien dues cistes posteriors construïdes a l'Edat del Bronze (2200 - 800 a.C.). El corredor visible de pedra seca conté una primera cista. Més o menys quan el ja portem 2.50 metres de corredor, aquest té una elevació del terreny d'uns 40 centímetres; a aquest punt, hi surt un corredor lateral estret (d'uns 50 centímetres d'amplada) de pedra seca que desemboca a una de les cistes (la longitud total d'aquest corredor és d'uns 3 metres).
Pel que fa a les troballes, al dolmen van ser nombroses: diversos ganivets i puntes de fletxa de sílex, penjolls d'os, jadeïta i variscita, denes de collaret de diversos materials, dents d'animals i pecten utilitzats com a material ornamental, diversos elements metàl·lics (com agulles de coure i denes de bronze, fet que indica la reutilització del sepulcre després de la seva construcció) i ceràmica, com hem dit, que dona nom a una etapa de cultura neolítica. També s'hi van trobar 3096 dents i ossos diversos. No tenim la quantitat d'individus inhumats, però amb la quantitat de dents trobades podem extrapolar que era un nombre alt.
A les cistes, s'hi van trobar dos braçalets de bronze, un punxó d'os, una dena de coure, dos ullals de senglar perforats, una punta de fletxa de sílex, un penjoll d'os i quatre denes d'esteatita, uns 30 kilos de ceràmica de diferents tipus i restes òssies de, com a mínim, quatre individus.
Ens acostem a continuació al dolmen de Ferrières III, amagat dins el bosc que queda darrere nostre si mirem l'I des del final del corredor. Per arribar-hi, seguim una mica més (uns 100 metres) pel camí ample pel que hem arribat aquí i, quan arribem a una bifurcació, prenem la branca de la dreta per a seguir pel mateix camí. Una vegada arribem al bosc, que ens queda a mà dreta, el millor és seguir les coordenades que duem. El megàlit es troba a la part més oriental del bosc i força al límit, però, com dic, millor cercar-lo amb les coordenades.
Analitzant bé el sepulcre, Arnal el descriu com a un dolmen amb cambra trapezoïdal i corredor inacabat, quedant-li només una llosa, i que s'obriria cap a la dreta del túmul (si ens el mirem des del fons del corredor de pedra seca). I què seria la resta que veiem? Doncs serien dues cistes posteriors construïdes a l'Edat del Bronze (2200 - 800 a.C.). El corredor visible de pedra seca conté una primera cista. Més o menys quan el ja portem 2.50 metres de corredor, aquest té una elevació del terreny d'uns 40 centímetres; a aquest punt, hi surt un corredor lateral estret (d'uns 50 centímetres d'amplada) de pedra seca que desemboca a una de les cistes (la longitud total d'aquest corredor és d'uns 3 metres).
Pel que fa a les troballes, al dolmen van ser nombroses: diversos ganivets i puntes de fletxa de sílex, penjolls d'os, jadeïta i variscita, denes de collaret de diversos materials, dents d'animals i pecten utilitzats com a material ornamental, diversos elements metàl·lics (com agulles de coure i denes de bronze, fet que indica la reutilització del sepulcre després de la seva construcció) i ceràmica, com hem dit, que dona nom a una etapa de cultura neolítica. També s'hi van trobar 3096 dents i ossos diversos. No tenim la quantitat d'individus inhumats, però amb la quantitat de dents trobades podem extrapolar que era un nombre alt.
A les cistes, s'hi van trobar dos braçalets de bronze, un punxó d'os, una dena de coure, dos ullals de senglar perforats, una punta de fletxa de sílex, un penjoll d'os i quatre denes d'esteatita, uns 30 kilos de ceràmica de diferents tipus i restes òssies de, com a mínim, quatre individus.
Ens acostem a continuació al dolmen de Ferrières III, amagat dins el bosc que queda darrere nostre si mirem l'I des del final del corredor. Per arribar-hi, seguim una mica més (uns 100 metres) pel camí ample pel que hem arribat aquí i, quan arribem a una bifurcació, prenem la branca de la dreta per a seguir pel mateix camí. Una vegada arribem al bosc, que ens queda a mà dreta, el millor és seguir les coordenades que duem. El megàlit es troba a la part més oriental del bosc i força al límit, però, com dic, millor cercar-lo amb les coordenades.
Ferrières III té aparença d'un sepulcre de corredor amb aquest malmès degut a la seva reutilització posterior, segurament com a cabana.
A diferència de Ferrières I i II (aquest segon actualment desaparegut), Ferrières III no va ser estudiat per Jean Arnal, així que és de suposar que va ser descobert després dels anys 1950. Lamentablement, no hem trobat informació sobre aquest sepulcre. Com sempre, si en trobem, ja modificaríem l'entrada.
Tornem al cotxe i avancem una mica per la mateixa carretera D107E4 per a visitar la tomba següent. Després de 2.2 quilòmetres, prenem un desviament a mà dreta cap a Mas de Baumes, on arribarem en menys de 400 metres. Nosaltres vam deixar el cotxe a l'aparcament que es troba a mà dreta una mica abans del mas. Ja a peu, anem en línia recta fins el bosc que queda a l'altra banda del camí. Un cop dins del bosc, trobarem un corriol i anirem un pèl cap a l'esquerra, aproximadament uns 50 metres. El dolmen de Baume I és fàcil de trobar, ja que es troba al mateix corriol.
Aquest sepulcre, tot i que es troba força arruïnat, sembla que tenia corredor de pedra seca, com la majoria dels de la zona.
Va ser excavat pels Scouts del Clan de Chênes Vertes i van trobar força material, però no es disposa de cap inventari.
Seguim la ruta desfent el camí fins la carretera i avancem una mica més, uns 750 metres, punt on trobem un pal elèctric a la nostra dreta. Podem aparcar aquí o prendre la pista que surt darrere el pal i continuar uns 120 metres més amb el cotxe. A aquest punt, trobem un corriol a l'esquerra que hem de seguir uns 400 metres i que abandonarem per a endinsar-nos uns 60 metres a la dreta per a trobar el dolmen de Bouïsset.
Estudiat per Jean Arnal els anys 1950, aquest arqueòleg va determinar que la seva entrada estava formada per dos pilars que havien estat arrodonits per tal de fer un accés a la cambra. Avui en dia, aquest punt no es pot comprovar donat l'estat del sepulcre. Sí podem observar clarament que es tracta d'un dolmen típic de la zona, amb corredor de paret seca.
A l'excavació d'Arnal, s'hi van trobar restes òssies en molt mal estat, 432 peces dentàries, un ganivet de sílex, dues sagetes, tres ganivets, cent denes d'esteatita, una de jadeïta, una de coure i dues de plom, així com setanta-sis denes diverses i tres més de pedra calcària. A més, van aparèixer dos botons perforats en "V", dos penjolls, un càrdium decorat i un punxó d'os.
Desfem el camí a peu i el tros de pista que hem fet en cotxe i tornem a la carretera, on aparquem el cotxe al costat del pal elèctric que hem comentat abans. Una mica més endavant, surt un corriol a la dreta (no seguir el camí principal!) que ens durà, ens uns 160 metres, al dolmen de Bouisset IA o Plaine de Bouisset IA, desviant-nos un pèl a la dreta. Sincerament, la nomenclatura de la zona porta a errors, però no ens hem de deixar confondre per a admirar més megàlits (que també estan els de la Serre de Bouisset amb estela inclosa!).
El què dèiem, som al dolmen de la Plaine de Bouisset IA, del que només resta una llosa més o menys a lloc i molt pedruscall. Entre tota aquesta pedra, ens crida l'atenció un forat a la seva esquerra a pocs metres. Si ens hi acostem, no tindrem cap dubte de què es tracta d'un altre sepulcre, que nosaltres hem anomenat Bouisset IB o Plaine de Bouisset IB.
Segons la poca informació que hem trobat, aquesta segona tomba, més petita, seria posterior i s'hauria construït aprofitant el túmul ja existent.
Per a arribar a Bouisset II o Plaine de Bouisset II, hem de tornar al corriol i seguir 160 metres més i, de nou, desviar-nos un pèl a la dreta. Si abans hem trobat dos sepulcres enlloc d'un, ara encara ens serà més difícil saber quants n'hi ha... Anem a explicar-nos...
Teòricament, segons la informació que hem trobat, som davant d'un sepulcre de corredor un pèl arruïnat acompanyat per sis cistes posteriors.
Arribats a aquest punt, nosaltres vam anar a dinar i vam remprendre la ruta per baix, però l'explicarem com si ho haguéssim fet tot seguit. Així doncs, tornem a la carretera D107E i avancem fins que arribem amb una cruïlla amb la D17E6. Girem a la dreta cap a a Valflaunès i Saint Mathieu de Treviers i seguim 1.5 quilòmetres, punt en què, a la nostra dreta veiem un espai sense arbres des d'on parteix un corriol molt desdibuixat. Aquí parem el cotxe i, sense problemes, veiem el menhir tombat de Puech Auroux.
Actualment, conserva uns 2 metres de longitud, però se sap que fa un temps feia 2.20... evidentment, ha estat malmès amb el pas del temps.
De nou al cotxe, avancem 4.9 quilòmetres més i aparquem a l'esquerra de la carretera just on surt un corriol que porta al menhir de Juoilles o Feuilles en uns 25 metres.
L'impressionant menhir de 5.30 metres i només 0.20 - 0.30 de gruix, es troba trencat en dos i ha estat reaixecat fora de la seva ubicació original. Per aquest motiu, és difícil de datar perquè no existeixen elements associats, però podria ser del Neolític mitjà - final, ver el 3500 - 2800 a.C.).
Seguim la ruta per la mateixa carretera i, en 190 metres, agafem un desviament a la dreta cap a la D122 direcció Rouet. 2.2 quilòmetres més endavant, trobem a la dreta una pista desdibuixada on podem aparcar el cotxe, ja que sembla empitjorar uns metres més enllà i no val la pena ficar-hi el cotxe, ja que els megàlits que volem veure es troben molt a prop. Comencem pel de Feuilles I, al que arribem seguint aquesta pista uns 90 metres i endinsant-nos al bosquet de la nostra esquerra. És relativament fàcil de trobar perquè té una torreta de pastor sobre seu.
Llarg dolmen de corredor d'uns 11 metres, sense llosa de coberta i contingut a un túmul d'uns 20 metres de diàmetre, que es troba en bones condicions. Es considera el sepulcre més important d'aquest tipus de la zona.
Fou estudiat per Jean Arnal als anys 1950, però anteriorment havia estat excavat per Louis i Peyrolle. A aquesta excavació, va aparèixer força material molt interessant, com eines de tall, elements ornamentals, fragments de ceràmica i molts fragments d'os trencats, destacant la troballa d'unes 1400 peces dentàries. Entre les eines, cal destacar un punyal de sílex, un fragment d'un altre punyal, un fragment de punta de fletxa, dos ganivets de sílex, nombroses ascles d'aquest material i dos punxons d'os. Pel que fa als ornaments, es van extreure setanta-cinc denes d'esteatita, una de ceràmica vermella, tres d'os, una de coure i dos de plom, així com tres penjolls cilíndrics.
Per anar a Feuilles II, tornem a la pista i avancem uns 300 metres més, punt al qual hem de tornar a endinsar-nos a la nostra esquerra uns 90 metres per a trobar-lo.
Com es pot apreciar a la foto, no té res a veure amb el seu germà gran i es troba força malmès, tot i que conserva la cambra derruïda i se'n pot intuir el passadís.
També fou estudiat per Arnal als anys 1950, qui documenta les troballes de vuit sagetes de sílex de diferents estils i colors, entre les que hi destaca una de color blanc i en forma de fulla de llorer. També s'hi van extreure elements ornamentals com dos penjolls de càrdium, un altre de calcita transparent i un de dental, dues denes de calcita groga i un punxó d'os. Finalment, unes 80 peces dentàries fan pensar en la presència, com a mínim de 4 individus enterrats.
Tornem fins al cotxe i, a peu, travessem la carretera i seguim endavant uns 80 metres més. Aquí, hem de mirar a la nostra esquerra per a trobar les restes del malmès tercer dolmen des Feuilles.
L'única llosa que resta en peu no permet identificar de quin tipus de sepulcre es tracta, tot i que sembla que les parets del corredor podrien haver estat de pedra seca, fet típic a la zona. El que sí s'observa és un túmul d'uns 5 metres de diàmetre.
Ara sí, reprenem la ruta en cotxe i avancem 1.3 quilòmetres per la D122, punt on trobem una cruïlla a la qual sens desviem a la dreta cap a Notre Dame de Londres per la D122E6. Seguim 120 metres i prenem la pista que surt a la dreta cap als masos du Viale i de Murles. Aparquem 500 metres més enllà i, a peu, ens endinsem pel terreny que queda a la dreta. Amb l'ajuda recomanable d'un GPS, trobarem el dolmen de la Liquière a uns 200 metres a l'est.
La longitud total d'aquest sepulcre de corredor és de 5.4 metres. El fet més curiós d'aquest megàlit és que el túmul, de 8 metres de diàmetre, està construït per dues anelles concèntriques de pedruscall.
També fou estudiat i excavat per Jean Arnal a la mateixa època que els anteriors, però sense troballes tan interessants. Només es documenten una fulla arquejada de sílex, una punta de fletxa i un penjoll de càrdium.
Des d'aquí, seguim explorant el pedruscall de la zona uns 125 metres en direcció sud per a trobar el següent dolmen, el de Marviel.
Una vegada més, ens trobem davant d'un sepulcre de corredor, tot i que aquest està pitjor conservat que l'anterior. Té una longitud total de 4.60 metres i està contingut a un túmul de 7 metres de diàmetre, on també hi trobem una petita toma secundària.
Per no variar, Arnal també el va excavar i explica haver trobat un punyal i una dena de jade, així com trossos d'ossos i fins a 200 peces dentàries. Indica la possibilitat de que possiblement fou reaprofitat en època bàrbara, ja que hi va trobar un anell, un fragment de cinturó i un botó de coure.
Per acabar la jornada, ens volem acostar al dolmen més conegut de la zona, el de Lamalou, i al que ja vam haver d'avortar la visita ahir per culpa de l'aiguaneu, així que tornem al cotxe i a la D122E6, i avancem 700 metres. Girem a la dreta cap a Le Cres i deixem el cotxe prop de les cases. M'acosto a peu a la que es troba més a l'esquerra per a preguntar, ja que, segons la informació que portem, s'hi ha d'accedir a través s'aquesta finca. Després d'una bona estona esperant a que el propietari em fes cas (estava parlant per telèfon), em fa passar a la finca i va buscar al seu pare, qui m'explica amb un castellà prou correcte que ara existeix un camí exterior per anar al sepulcre, però que a una mica de volta i és gairebé mig quilòmetre. Veient l'hora que és, torno al cotxe i decidim amb el Marc que ja hi tornarem en una altra ocasió, ja que comença a fer-se fosc i fer fred, i els nens tenen dret a jugar una estona. Clarament, aquest megàlit se'ns ha resistit i haurem de tornar a la zona!
Coordenades:
Ferrières I (conté cistes Ferrières I i II): UTM(ETRS89): 31T, 564771, 4858084
Ferrières III: UTM(ETRS89): 31T, 564426, 4858122
Baume I: UTM(ETRS89): 31T, 566259, 4857113
Bouïsset: UTM(ETRS89): 31T, 566586, 4856875
Bouisset IA i IB o Plaine de Bouisset IA i IB: UTM(ETRS89): 31T, 567027, 4857055
Bouisset IA i IB o Plaine de Bouisset IA i IB: UTM(ETRS89): 31T, 567027, 4857055
Bouisset II (conté sis cistes): UTM(ETRS89): 31T, 567147, 4856881
Menhir de Puech Auroux: UTM(ETRS89): 31T, 568565, 4851976
Menhir de Juoilles o Feuilles: UTM(ETRS89): 31T, 568539, 4856707
Menhir de Puech Auroux: UTM(ETRS89): 31T, 568565, 4851976
Menhir de Juoilles o Feuilles: UTM(ETRS89): 31T, 568539, 4856707
Feuilles I: UTM(ETRS89): 31T, 566565, 4852079
Feuilles II: UTM(ETRS89): 31T, 566704, 4852259
Feuilles III: UTM(ETRS89): 31T, 566646, 4851871
La Liquière: UTM(ETRS89): 31T, 565559, 4852836
Marviel (conté una tomba secundària): UTM(ETRS89): 31T, 565577, 4852716
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada