Poblat i necròpolis del Coll del Moro

Aprofitant una escapadeta al Matarranya, de tornada ens acostem a veure la zona que ens quedava pendent de la necròpoli del Coll del Moro, a Gandesa. Després de visitar-la, pensem que és millor posar tot a la mateixa entrada (poblat i les seves tres parts de necròpoli) per tal de donar-li major entitat i consistència, així que aquí ho teniu.

Comencem la visita pel poblat, o més aviat, per la ciutat ibera del Coll del Moro, que vam visitar després de la ciutat de Kum (a Tivissa) i el poblat de l'Assut (a Tivenys). Podeu trobar més informació aquí.

Des de Tivenys, emprenem camí amb el cotxe per la T-301, com si tornéssim al poblat del Castellet de Banyoles, i allà, per on la C-12 creuava l'Ebre, virem a l'esquerra travessant el riu. Al poc, girem a la nostra dreta prenent la C-43 direcció Gandesa i El Pinell de Brai. La seguim fins entrar a Gandesa, on trobem una rotonda per la que sortim a la segona branca prenent la N-420. A 17.8 quilòmetres, veiem un desviament indicant "poblat iber" i, a la rotonda que ens trobarem, sortim per la tercera passant per sota la N-420. A 80 metres de la rotonda, girem a la nostra dreta i seguim fins a veure el poblat del Coll del Moro a l'esquerra. Podem deixar el cotxe just davant.

Aquest és un poblat fortificat d'uns 3350 m², habitat de finals del segle VII a.n.e. al I de la nostra era, on tot sembla indicar que fou abandonat pel domini que exercia el poder romà en aquesta època. 

Les nombroses restes de ceràmica fenícia i grega confirmen l'antiguitat del poblat i un clar domini del comerç de la zona. A l'interior del poblat, s'hi va trobar un taller dedicat a la transformació de lli i la manufactura de teixits.

Les construccions més antigues són la imponent torre i una cisterna que va patir modificacions posteriors.

Foto extreta d'Arqueoxarxa.cat

Esmentat per Bosch i Gimpera el 1914 al seu diari, indicant que el poblat era seccionat per la carretera, fou excavat diverses vegades entre el 1971 i 1976 per Manuel Bergés Serrano i Màrius Ferrer i Morrón, però no fou fins el 1982, quan la Generalitat el va adquirir, que es va avançar més en el seu coneixement. De fet, es va localitzar llavors el fossar annex a la torre, l'excavació del qual va permetre trobar restes pertanyents al 600 a.n.e. Fins aquest moment, es creia que era del segle V a.n.e. També es documenta una segona línia defensiva, destruïda vers finals del segle III a.n.e. - inici del II a.n.e. A l'excavació del 2014, s'hi va trobar un fortí romà datat vers els segles II i I a.n.e. A la imatge següent, es pot veure l'evolució temporal del poblat.

Extreta de l'article "El Coll del Moro (Gandesa, Tarragona) y su contexto territorial: formación y desarrollo de un asentamiento urbano protohistórico" (diversos autors)

A continuació, anem a visitar la necròpoli. Realment, tot i no ser gaire megalític, el conjunt és brutal. La necròpoli del Coll del Moro és de les més grans, no sabem si la que més, de Catalunya, ja que té una llargada total d'1 quilòmetre. Resta dividida en tres sectors, d'est a oest: el de Calars, el de Camp Tauler i el de Les Maries. Aquest últim és el què visitem primer. Per a arribar-hi, podem anar caminant pel voral o agafar el cotxe. Hem de seguir endavant per la carretera que hem vingut 400 metres més, fins a trobar a mà dreta un camí curt que acaba a una tanca, la tanca del sector de les Maries. Cal dir que les visites al poblat i a aquesta part de la necròpoli són gestionades a través de l'oficina de turisme de Gandesa.

Fins ara, a les Maries, hi ha estudiada una parcel·la d'uns 60 metres d'amplitud i uns 60 metres de llarg, tot i que els arqueòlegs afirmen que molt possiblement és d'uns 100 metres, suposo que per l'orografia del terreny.

La necròpoli fou descoberta i parcialment excavada l'any 1953. Amb aquesta prospecció i les dutes a terme els anys 1971, 1974 i entre els anys 1984 i 1991, se li pot donar una datació de vers els anys 800 i 450 a.n.e.

Vam agafar coordenades de diversos punts... És que n'hi masses, de sepulcres, com per poder-los fotografiar tots i prendre les seves coordenades individualment, a banda que són massa prop un de l'altre, pel que no se li pot donar un punt exacte a cada tomba.

Com podem veure a la foto inferior, a simple vista, ja es veu que no tots els sepulcres són creats seguint el mateix estil, n'hi ha que són com petites cistes quadrangulars, n'hi ha de rodons, circulars, veritables dòlmens, cistes d'estil més típic, d'estil urna, etc.

De fet, hi ha sepulcres (o restes d'ells) que són molt xics, aprofitant parets de sepultures més grans, sense cap ordre aparent.

Segons la Generalitat de Catalunya, es documentaven inicialment: 3 sepulcres tumulars de planta circular amb cista, 4 de tipus tumular i planta quadrangular, 1 enterrament secundari, 7 loculi i 5 que són restes d'estructures d'enterrament malmeses, no catalogables.

Posteriorment, entre el 1991 i el 1994 es varen fer noves excavacions que van aportar un total de 20 unitats sepulcrals més, corresponents a: 6 estructures tumulars de planta circular amb cista, 2 secundàries, 2 estructures quadrangulars tipus cista, 7 tumulars de planta quadrangular i 3 loculi.

En total, es documenta un total de 40 sepulcres a aquest sector, que per la seva morfologia es poden datar vers els segles VIII - VI a.n.e. L'estil d'enterrament va anar variant durant el temps que aquesta necròpoli va estar en ús. A les excavacions de les tombes, van sorgir nombrosos fragments ceràmics a mà, vasos fets a torn, gerres amb coll, gerres amb vores de coll de cigne, pàteres i bols. També es van extreure estris en bronze, com fíbules de doble ressort, ressort bilateral i anulars.

Tornem al cotxe per a acostar-nos a les altres dues zones de tombes. Per arribar-hi és ben fàcil, prenem la carretera cap al poblat i el deixem de banda. Després de recòrrer 950 metres, trobem a l'esquerra una pista que s'enfila cap al mirador de la Batalla de l'Ebre. En 170 metres i just al vèrtex de la segona corba, es veuen una pista sorrenca i un caseta on podem aturar el cotxe. A peu, seguim la pista uns 100 metres fins a arribar a una pineda on trobem el sector de la necròpoli anomenat Camp Teuler, que, per a nosaltres, és el més maco de tots tres.

Amb 60 tombes identificades, és el sector amb més sepulcres a dia d'avui. Com passa amb la resta de sectors, hi ha tipologies ben diferenciades. Segons la Núria Rafel, es pot comptar un mínim de 13 estils diferents: 13 tombes són túmuls circulars amb cista excèntrica (com les del Matarranya, tipus baixaragonès), 2 són túmuls de planta circular amb cista i corona, 2 més són túmuls de planta circular amb cista central, hi ha 1 túmul de planta circular sense cista, 5 tumulars de planta circular sense cista, 3 tumulars de planta quadrada sense cista, 4 tumulars de planta rectangular sense cista, 2 tumulars de planta rectangular amb cista, 5 tombes secundàries de tipus tumular, 7 loculus amb ossari i 2 loculus sense ossari, a més de 4 d'altres estils i 10 a les que no se les pot assignar una morfologia degut al seu estat de conservació.

Ocupa un espai de 80 metres de longitud per 24 d'amplada, el que dona una superfície de 1920 m². 

Aquest sector fou estudiat el 1972 per Manuel Bergés i Màrius Ferrer, i va ser recentment analitzat l'estiu del 2020 (comentar que vam visitar aquest sector el maig del 2021, tres anys després de la resta de jaciments).

Finalment, per anar al tercer sector, el de Calars, agafem el cotxe de nou i seguim la pista fins a l'aparcament del mirador de la Batalla de l'Ebre. El 1953, es va construir un monument commemoratiu de la Batalla de l'Ebre, que fou enderrocat l'any 2016, exercint les demandes dels habitants de Gandesa... Era un monòlit de cinc metres amb l'escut franquista a la part superior. Començant a fer el mirador on es trobava el monument, van descobrir la necròpoli.  Creiem que sota el mirador, hi deu haver més restes, avui en dia soterrades per la construcció.

Idèntic als sectors de les Maries i Camp Teuler, encara que de dimensions més reduïdes; 48 metres de llarg per 16 metres d'ample, i una superfície de 768 m². Consta de fins a 7 estils d'enterrament. Entre els 20 sepulcres catalogats, es documenten: 12 túmuls circulars amb cista excèntrica, 1 amb cista, 2 túmuls rectangulars amb cista, 1 obra tumular quadrada sense cista, 1 obra tumular secundària, 1 loculus amb ossari, i un altre en la que no s'ha pogut determinar amb exactitud la seva morfologia.

L'any 1953, en Salvador Vilaseca va estudiar sis dels monuments, estudi del qual no tenim dades, tot i que es mencionen antigues violacions dels sepulcres, pel que l'aixovar recuperat devia de ser mínim. Tot i això, es documenten urnes de ceràmica a mà, amb i sense decoració, trossos de ceràmica amb acanalat, i material de bronze, principalment braçalets amb decoració geomètrica incisa. El que sí que s'afirma és el seu ús, ja que a tots els sepulcres es va trobar alguna resta humana calcinada. Bergés i Ferrer van excavar altres tombes de la necròpoli, però els resultats d'aquestes intervencions no s'han publicat.

Ja que hem visitat dues vegades aquest sector, comentem que va ser condicionat durant l'estiu del 2020, quan es va delimitar l'extensió de la necròpoli amb cordes per a evitar l'entrada de cotxes, es va netejar l'entorn i es van arranjar diverses tombes.

Segons les diverses tipologies d'enterrament al Coll del Moro, s'estima una datació d'entre finals del segle IX i el segle IV a.n.e. Tot i això, la major part de sepulcres corresponen al Bronze final i primera Edat del Ferro, quan els enterraments en fossa substituïren els que ens agraden més a nosaltres, els d'obra tumular. Tot i que els tres sectors van ser utilitzats simultàniament, el sector de les Maries va ser el que va ser explotat més llargament.

Coordenades UTM(ETRS89):

Ciutat ibera del Coll del Moro: 31T 280367 4547379

Necròpoli Coll del Moro "Sector de les Maries": 31T 279911, 4547471
Necròpoli Coll del Moro "Sector de les Maries": 31T 279902 4547484
Necròpoli Coll del Moro "Sector de les Maries": 31T 279884 4547457
Necròpoli Coll del Moro "Sector de les Maries": 31T 279910 4547430

Necròpoli Coll del Moro "Sector del Camp Teuler": 31T 280578 4547729

Necròpoli Coll del Moro "Sector del Camp Teuler": 31T 280572 4547726

Necròpoli Coll del Moro "Sector del Camp Teuler": 31T 280586 4547738

Necròpoli Coll del Moro "Sector de Calars": 31T 280768 4547847

Necròpoli Coll del Moro "Sector de Calars": 31T 280748 4547839

Necròpoli Coll del Moro "Sector de Calars": 31T 280774 4547856