Nova entrada pel Bages; l'hem titulada així perquè vam ser a diversos pobles de la contrada: a Súria, Aguilar de Segarra i Sant Mateu de Bages. De fet, hi vam anar dos caps de setmana, però el primer no va ser tot fructífer al que estem avesats últimament, i vam decidir tornar el cap de setmana següent per a poder fer una entrada amb un xic de cara i ulls.
Arribem a Súria per la C-55 i desviant-nos per la C-1410z entrarem al nucli. Després de passar la plaça Sant Joan i l'estació d'autobusos, girem a l'esquerra pel pont que creua el Cardener. Al creuar-lo virem a l'esquerra per l'avinguda Cardener, i per ella seguirem fins trobar una nova rotonda, la que farem quasi sencera, sortint pel carrer de Pompeu Fabra, aquest amb cases a cada costat. Just prendre'l, veiem una bifurcació a la nostra dreta amb un fort pendent, per aquí ens endinsem Al poc, el carrer es torna pista, i passem un desviament que ens quedarà a la nostra dreta, que duu a les ruïnes de la torre de Salipota. Deixant de banda aquest desviament, seguim per la pista uns 2 quilòmetres des de l'inici.
Nosaltres vam aparcar en una corba a l'esquerra, on hi ha un ampli espai al costat de la pista. A partir d'aquí, a peu, no us puc dir res exacte perquè hi va pujar la Cris (m'acabaven d'operar), però és tot pujant a la dreta d'on vam aparcat, em va semblar veure algun corriol desdibuixat... La dona em diu que des de la corba anterior surt un camí ben definit i ample, que t'hi porta; es troba a poca distància d'on hem aparcat, a uns 50 metres, en línia recta. Ara, millor anar pel camí definit, es veu al google maps i tot, i on veurem fàcilment a l'esquerra d'ell, el paradolmen de la Font del Nasiet.
Tot i que a mi primera vista a mi em sembla un dolmen, la Cristina m'ha dit que en viu no és així, i cercant informació, he trobat que diversos autors el cataloguen com a balma sepulcral... o sigui paradolmen.
Fou descobert per Paulí López el 6 de Novembre de l'any 2009. El roc que li otorga la qualificació paradolmènica és el que veiem a la foto que faria de coberta del sepulcre. Les lloses laterals i davantera són afegides humanament. Segons hem pogut saber, li otorguen una cronologia calcolítica, vers el 1800 a.C.
La manca d'informació sobre el megàlit ens fa pensar que a dia d'avui no s'ha excavat.
Ara visitarem les maques inscultures dels Tres Tossals. Per a fer-ho prenem la C-1410z i creuem Súria en la mateixa direcció a la que hem arribat. Seguirem per aquesta carretera fins a trobar una rotonda, en la que sortirem per la primera, tot passant per sota de la C-55. Al poc de creuar-la, trobarem una nova rotonda per la que sortirem per la segona i última sortida, pel carrer de la masia de Can Sivila. Seguirem tot rectes, fins veure un camí que surt a la nostra dreta. Allà aturarem el cotxe al voral esquerra del "carrer".
A peu, emprenem la caminada que ens portarà a les inscultures tot seguint un corriol un xic costerut que ens quedarà a l'esquerra, just al costat del cotxe. A l'estona, veurem a mà esquerra un costerut corriol més petit que és el que ens durà directament a les inscultures, just abans d'un penya-segat. Com sempre dic, a la muntanya s'hi ha d'anar per coordenades... Allò del tercer abre a la dreta no funciona.
Segons diu la Cristina, és complicat fer-li una foto on es vegi l'extensió de la inscultura amb les seves diferents parts, i a sobre el sol no acompanyava. Hem decidit posar una foto de lluny del roc i afegir un esquema del gravat.
El gravat fou descobert per Josep Rodríguez, veí de Súria, l'any 1982. Però no fou fins el 5 de gener de l'any 2000 que el GESEART va fer un calc de les inscultures per poder admirar en dues dimensions l'obra d'art prehistòrica. Aquest calc té unes dimensions de 2.80 metres de llarg per 1.40 metres d'ample.
Segons la Generalitat, el gravat dels Tres Tossals consta d'un garbuix de línies que uneixen tres cassoletes (una d'elles de secció més aviat rectangular) i que acaba en una espècie de gravat en forma d'espina de peix.
La cronologia que li donen és des del Neolític final al Bronze inicial.
Bé, seguim la ruta fixada tot anant a la roca foradada de Cal Damià, element indubtablement prehistòric, encara que ben bé no se sap la funcionalitat... És exacta a la roca forada de Can Gol, a la Roca del Vallès, i la del Turó del Tàbac, a Vallromanes.
Per arribar a aquesta magnífica roca foradada, tornem a la C-55 direcció Manresa, i just passar Sant Joan de Vilatorrada, trobem una rotonda en la que sortim per la primera, prenent la C-25. De l'Eix, sortim per la sortida 110, que ens pocs metres desemboca a la N-141b, la que prenem a la nostra esquerra, direcció Sant Pere Sallavinera, passant per sota la C-25. Als 50 metres, girem, aquest cop a la dreta, tot prenent la BV-1033, i als 260 metres i abans d'entrar al nucli, girem a la dreta de nou... Seguim la carretera, que es torna en una boníssima pista, fins que als 1.5 quilòmetres veiem un camí a la nostra esquerra, que prenem fent un molt pronunciat gir. Als 190 metres, aturem el cotxe al voral del camí. El roc foradat es troba a la dreta d'aquest tal i com hem arribat, just sota d'ell.
Molts autors determinen aquestes coves com a sepulcrals, reutilitzades a diverses èpoques fins a dia d'avui. Per això l'incloem al blog.
Aquesta és coneguda popularment com "la roca del forn", pel que ja se li estima una utilització d'aquest estil, de fet, la gent de la zona assegura que els "moros" la feien servir per coure el pa.
El roc en si mesura uns 4 metres d'alçada, i l'entrada a la cavitat es troba a 2 metres del sòl (massa alçada per la porta d'accés a un forn, no?). La cavitat, que jo crec que al seu inici devia ser un sepulcre, mesura 0.60 metres d'alçada, 1.30 metres d'ample i 1.20 de fondària.
Continuem la ruta visitant un nou paradolmen, el del Cau de la Guineu. Per arribar-nos-hi, tornem a la N-141b per la BV-1033, tal i com hem arribat, però aquest cop seguim la nacional vers la dreta. Passem per sota la C-25 un parell de vegades, i seguim rectes fins a topar amb una rotonda en la que prenem la segona sortida, direcció Aguilar de Segarra i Fonollosa, que passa de nou per sota l'Eix. Just passar-lo, ens trobem davant d'una nova rotonda en la que sortim per la primera, prenent la BV-3008 en direcció als pobles citats anteriorment.
Carretera a la que, als pocs metres, es pot veure el menhir de cal Giralt a l'esquerra, al bell mig d'un espai conreat.
Bé, seguim tot rectes durant 4.4 quilòmetres, on ens trobem a la nostra esquerra una carretera, marcada com a camí rural de Cal Pallarès. Per ella anem 550 metres fins que a la sortida d'una corba a dretes veiem un camí que s'enfila vers la muntanya. El seguim gairebé 1 quilòmetre, fins a trobar-nos amb un dipòsit d'aigua, des d'on surt un camí des del vertex interior de la corba que fa la pista per la que anem, i per la que seguirem 130 metres més, on hi ha un espai molt gran per a aparcar a la nostra dreta. Allà deixem el cotxe.
A peu, emprenem la marxa per la pista en la mateixa direcció uns 70 metres, on hi ha una petita ondulació del camí, i ens enfilem per la muntanya uns 18 metres en línia recta per a trobar el paradolmen del Cau de la Guineu. És molt recomanable anar amb GPS perquè el trajecte fins el sepulcre no és del tot fàcil de fer.
Conegut des del 1932 pels pagesos de la zona, el sepulcre és considerat, segons l'informe de l'excavació, com a para-cista. Tot i que segons es diu al web de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, la balma fou dinamitada pels pagessos, i segons afirmen va arrancar un tros de la coberta del que seria el sepulcre, i per la qual van sorgir diversos ossos humans i nombroses destrals. Pel que a partir d'aquell moment, va esdevenir quelcom més important.
Es documenta que l'any 1980, la tomba fou saquejada. I en l'intent de preservar el patrimoni s'encarregà una excavació d'urgència a Lluís Guerrero i Sala i Josep Castany Llussà, que amb els seus arqueòlegs varen fer el 1981. Segons ells, la cambra sepulcral amida 2 metres de llarg per 1.40 d'ample i consta d'una alçada de 0.45 metres d'alt. L'estança era enllosada, un 70 % d'ella amb un gran roc allissat previament, amb uns acanalats paral·lels, i l'altre 30 % és format per un conjunt de petites llossetes, encaixades entre si.
Pel que fa a restes trobades, es documenten diversos cranis humans i restes òssies, corresponents a 50 individus, i a la banda dreta del sepulcre aparegueren minses restes de l'aixovar funerari, un fragment ceràmic a mà, una làmina de sílex, un dentàlium i un botó amb perforació en V. Segons les troballes i les restes associades, es dona una cronologia calcolítica d'entre el 2000 i el 1800 a.C. Tot i que actualment, amb l'avanç del C14, se li estima una antiguetat del 2090 ± 110 a.C. A banda el botó (d'estil Durfort) es relaciona a l'era neolítica final.
Tornem al cotxe i comencem la tornada, però quan arribem al dipòsit d'aigua, aturem el cotxe i a peu emprenem el camí del vértex que he citat abans. A uns 170 - 180 metres, agafem un altre camí que surt a la nostra esquerra, aquest el seguirem fins a petar a un PR, pel que girem de nou a l'esquerra. A uns 80 metres i abans d'una corba amb diversos camins que surten de d'ella, veiem a l'esquerra del PR les restes del dolmen de Les Esmoladores.
Del megàlit, o més ben dit de les restes del megàlit, en direm ben poc, ja que no tenim constància de cap estudi ni prospecció. L'únic que hem pogut saber és que va ser descobert per Albert Fàbrega el 17 de desembre de l'any 2011.
Ell mateix descriu un túmul ovalat de 8 per 7 metres. La llosa fa 1.80 metres de longitud per 80 centímetres d'alçada, i consta d'un gruix màxim de 20 centímetres. Nosaltres, com l'Albert, no dubtem a l'hora de dir que són les restes d'una estructura dolmènica, l'experiència és un grau... Aquí donem la ruta per acabada i tornem cap a casa.
Les Esmoladores: UTM(ETRS89): 31T, 384871, 4625579
Nosaltres vam aparcar en una corba a l'esquerra, on hi ha un ampli espai al costat de la pista. A partir d'aquí, a peu, no us puc dir res exacte perquè hi va pujar la Cris (m'acabaven d'operar), però és tot pujant a la dreta d'on vam aparcat, em va semblar veure algun corriol desdibuixat... La dona em diu que des de la corba anterior surt un camí ben definit i ample, que t'hi porta; es troba a poca distància d'on hem aparcat, a uns 50 metres, en línia recta. Ara, millor anar pel camí definit, es veu al google maps i tot, i on veurem fàcilment a l'esquerra d'ell, el paradolmen de la Font del Nasiet.
Tot i que a mi primera vista a mi em sembla un dolmen, la Cristina m'ha dit que en viu no és així, i cercant informació, he trobat que diversos autors el cataloguen com a balma sepulcral... o sigui paradolmen.
Fou descobert per Paulí López el 6 de Novembre de l'any 2009. El roc que li otorga la qualificació paradolmènica és el que veiem a la foto que faria de coberta del sepulcre. Les lloses laterals i davantera són afegides humanament. Segons hem pogut saber, li otorguen una cronologia calcolítica, vers el 1800 a.C.
La manca d'informació sobre el megàlit ens fa pensar que a dia d'avui no s'ha excavat.
Ara visitarem les maques inscultures dels Tres Tossals. Per a fer-ho prenem la C-1410z i creuem Súria en la mateixa direcció a la que hem arribat. Seguirem per aquesta carretera fins a trobar una rotonda, en la que sortirem per la primera, tot passant per sota de la C-55. Al poc de creuar-la, trobarem una nova rotonda per la que sortirem per la segona i última sortida, pel carrer de la masia de Can Sivila. Seguirem tot rectes, fins veure un camí que surt a la nostra dreta. Allà aturarem el cotxe al voral esquerra del "carrer".
A peu, emprenem la caminada que ens portarà a les inscultures tot seguint un corriol un xic costerut que ens quedarà a l'esquerra, just al costat del cotxe. A l'estona, veurem a mà esquerra un costerut corriol més petit que és el que ens durà directament a les inscultures, just abans d'un penya-segat. Com sempre dic, a la muntanya s'hi ha d'anar per coordenades... Allò del tercer abre a la dreta no funciona.
Segons diu la Cristina, és complicat fer-li una foto on es vegi l'extensió de la inscultura amb les seves diferents parts, i a sobre el sol no acompanyava. Hem decidit posar una foto de lluny del roc i afegir un esquema del gravat.
 |
| Calc fet per GESEART |
El gravat fou descobert per Josep Rodríguez, veí de Súria, l'any 1982. Però no fou fins el 5 de gener de l'any 2000 que el GESEART va fer un calc de les inscultures per poder admirar en dues dimensions l'obra d'art prehistòrica. Aquest calc té unes dimensions de 2.80 metres de llarg per 1.40 metres d'ample.
Segons la Generalitat, el gravat dels Tres Tossals consta d'un garbuix de línies que uneixen tres cassoletes (una d'elles de secció més aviat rectangular) i que acaba en una espècie de gravat en forma d'espina de peix.
La cronologia que li donen és des del Neolític final al Bronze inicial.
Per arribar a aquesta magnífica roca foradada, tornem a la C-55 direcció Manresa, i just passar Sant Joan de Vilatorrada, trobem una rotonda en la que sortim per la primera, prenent la C-25. De l'Eix, sortim per la sortida 110, que ens pocs metres desemboca a la N-141b, la que prenem a la nostra esquerra, direcció Sant Pere Sallavinera, passant per sota la C-25. Als 50 metres, girem, aquest cop a la dreta, tot prenent la BV-1033, i als 260 metres i abans d'entrar al nucli, girem a la dreta de nou... Seguim la carretera, que es torna en una boníssima pista, fins que als 1.5 quilòmetres veiem un camí a la nostra esquerra, que prenem fent un molt pronunciat gir. Als 190 metres, aturem el cotxe al voral del camí. El roc foradat es troba a la dreta d'aquest tal i com hem arribat, just sota d'ell.
Molts autors determinen aquestes coves com a sepulcrals, reutilitzades a diverses èpoques fins a dia d'avui. Per això l'incloem al blog.
Aquesta és coneguda popularment com "la roca del forn", pel que ja se li estima una utilització d'aquest estil, de fet, la gent de la zona assegura que els "moros" la feien servir per coure el pa.
El roc en si mesura uns 4 metres d'alçada, i l'entrada a la cavitat es troba a 2 metres del sòl (massa alçada per la porta d'accés a un forn, no?). La cavitat, que jo crec que al seu inici devia ser un sepulcre, mesura 0.60 metres d'alçada, 1.30 metres d'ample i 1.20 de fondària.
Continuem la ruta visitant un nou paradolmen, el del Cau de la Guineu. Per arribar-nos-hi, tornem a la N-141b per la BV-1033, tal i com hem arribat, però aquest cop seguim la nacional vers la dreta. Passem per sota la C-25 un parell de vegades, i seguim rectes fins a topar amb una rotonda en la que prenem la segona sortida, direcció Aguilar de Segarra i Fonollosa, que passa de nou per sota l'Eix. Just passar-lo, ens trobem davant d'una nova rotonda en la que sortim per la primera, prenent la BV-3008 en direcció als pobles citats anteriorment.
Carretera a la que, als pocs metres, es pot veure el menhir de cal Giralt a l'esquerra, al bell mig d'un espai conreat.
Bé, seguim tot rectes durant 4.4 quilòmetres, on ens trobem a la nostra esquerra una carretera, marcada com a camí rural de Cal Pallarès. Per ella anem 550 metres fins que a la sortida d'una corba a dretes veiem un camí que s'enfila vers la muntanya. El seguim gairebé 1 quilòmetre, fins a trobar-nos amb un dipòsit d'aigua, des d'on surt un camí des del vertex interior de la corba que fa la pista per la que anem, i per la que seguirem 130 metres més, on hi ha un espai molt gran per a aparcar a la nostra dreta. Allà deixem el cotxe.
A peu, emprenem la marxa per la pista en la mateixa direcció uns 70 metres, on hi ha una petita ondulació del camí, i ens enfilem per la muntanya uns 18 metres en línia recta per a trobar el paradolmen del Cau de la Guineu. És molt recomanable anar amb GPS perquè el trajecte fins el sepulcre no és del tot fàcil de fer.
Conegut des del 1932 pels pagesos de la zona, el sepulcre és considerat, segons l'informe de l'excavació, com a para-cista. Tot i que segons es diu al web de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages, la balma fou dinamitada pels pagessos, i segons afirmen va arrancar un tros de la coberta del que seria el sepulcre, i per la qual van sorgir diversos ossos humans i nombroses destrals. Pel que a partir d'aquell moment, va esdevenir quelcom més important.
Es documenta que l'any 1980, la tomba fou saquejada. I en l'intent de preservar el patrimoni s'encarregà una excavació d'urgència a Lluís Guerrero i Sala i Josep Castany Llussà, que amb els seus arqueòlegs varen fer el 1981. Segons ells, la cambra sepulcral amida 2 metres de llarg per 1.40 d'ample i consta d'una alçada de 0.45 metres d'alt. L'estança era enllosada, un 70 % d'ella amb un gran roc allissat previament, amb uns acanalats paral·lels, i l'altre 30 % és format per un conjunt de petites llossetes, encaixades entre si.
Pel que fa a restes trobades, es documenten diversos cranis humans i restes òssies, corresponents a 50 individus, i a la banda dreta del sepulcre aparegueren minses restes de l'aixovar funerari, un fragment ceràmic a mà, una làmina de sílex, un dentàlium i un botó amb perforació en V. Segons les troballes i les restes associades, es dona una cronologia calcolítica d'entre el 2000 i el 1800 a.C. Tot i que actualment, amb l'avanç del C14, se li estima una antiguetat del 2090 ± 110 a.C. A banda el botó (d'estil Durfort) es relaciona a l'era neolítica final.
Tornem al cotxe i comencem la tornada, però quan arribem al dipòsit d'aigua, aturem el cotxe i a peu emprenem el camí del vértex que he citat abans. A uns 170 - 180 metres, agafem un altre camí que surt a la nostra esquerra, aquest el seguirem fins a petar a un PR, pel que girem de nou a l'esquerra. A uns 80 metres i abans d'una corba amb diversos camins que surten de d'ella, veiem a l'esquerra del PR les restes del dolmen de Les Esmoladores.
Del megàlit, o més ben dit de les restes del megàlit, en direm ben poc, ja que no tenim constància de cap estudi ni prospecció. L'únic que hem pogut saber és que va ser descobert per Albert Fàbrega el 17 de desembre de l'any 2011.
Ell mateix descriu un túmul ovalat de 8 per 7 metres. La llosa fa 1.80 metres de longitud per 80 centímetres d'alçada, i consta d'un gruix màxim de 20 centímetres. Nosaltres, com l'Albert, no dubtem a l'hora de dir que són les restes d'una estructura dolmènica, l'experiència és un grau... Aquí donem la ruta per acabada i tornem cap a casa.
Coordenades:
Paradolmen de la Font del Nasiet: UTM(ETRS89): 31T, 395291, 4631253
Inscultures dels Tres Tossals: UTM(ETRS89): 31T, 394638, 4633013
Roca foradada de Cal Damià: UTM(ETRS89): 31T, 382286, 4621303
Paradolmen del Cau de la Guineu: UTM(ETRS89): 31T, 384645, 4625053Inscultures dels Tres Tossals: UTM(ETRS89): 31T, 394638, 4633013
Roca foradada de Cal Damià: UTM(ETRS89): 31T, 382286, 4621303
Les Esmoladores: UTM(ETRS89): 31T, 384871, 4625579
