Avui, dia molt assolellat, tot i que fa vent, ens aventurem a anar cap el Camp de Tarragona a visitar un parell de poblats a El Catllar. El primer d'ells ja l'havíem vist fa uns quants anys, però no teníem cap foto per a poder fer l'entrada.
Per iniciar la ruta, ens dirigim a aquesta població i, en concret, pugem fins el castell, ubicat a la part més alta del nucli històric. A l'esplanada que es troba davant del seu accés, just sota la torre esquerra, trobem un recinte tancat i parcialment excavat. Al seu interior, podem veure les restes del poblat de l'Era del Castell.
Les fotos no són gaire bones perquè la tanca del recinte impedeix acostar-t'hi, però es pot veure com la part excavada és petita. Des del castell, tancat quan hi vam anar, es veu una bona perspectiva, com es pot comprovar a la pàgina de l'inventari de la Generalitat.
Segons la fitxa del mateix inventari, el poblat va ser trobat fortuïtament quan el 1997 es van començar unes obres per tal d'adequar el castell. Durant la seva excavació, duta a terme per Santi Molera i Josep Maria Vergès, es va determinar que s'estenia per la part exterior i també sota el castell. Aquestes feines també van permetre saber que hi va haver tres etapes diferents d'ocupació: una primera, corresponent al Bronze final; la central i més important datada dins de la primera Edat del Ferro; i una tercera dins de l'iber antic. Podem dir llavors que va estar habitat entre els segles VIII i V a.n.e., essent el primer poblat de Tarragona on es va tenir constància d'aquesta ocupació tan àmplia.
Pel que fa a la seva descripció, de l'Edat del Ferro es van trobar forats de pal i fogars corresponents a dues cabanes ovalades, així com ceràmica de l'època. D'altra banda, a uns treballs realitzats el 2007, es van trobar evidències de muralla d'aquesta època.
La segona fase d'ocupació es correspon amb les restes visibles del poblat, amb habitacions quadrangulars fetes de pedra en sec disposades al llarg de dos carrers estrets. La majoria d'estances tenen paviment de terra batuda amb presència de fogars i/o sitges. Com a troballes, podem citar ceràmica a mà, a torn i un parell d'àmfores fenícies, objectes de bronze i ferro, així com elements de sílex i eines de molí diverses.
De l'última etapa, com gairebé sempre, podem relatar l'abandonament de l'assentament i les posteriors modificacions que s'hi van fer, avalades per troballes de ceràmica.
L'altre poblat, tot i ser també terme municipal d'El Catllar, es troba força lluny. Deixem el nucli antic i prenem la carretera TP-2039 cap a l'esquerra en direcció a Tarragona. Després d'uns 1100 metres, agafem un desviament cap a Valls per la T-203 i la seguim 3.6 quilòmetres, fins que trobem una rotonda. Sortim d'ella per la segona branca en direcció a Els Pallaresos i Tarragona per la T-2031. Quan trobem una segona rotonda, continuem cap a Tarragona durant un quilòmetre més i llavors girem a l'esquerra a l'alçada d'una benzinera per a agafar el carrer B de la urbanització Els Manous. El recorrem uns 400 metres i deixem el cotxe al costat d'una torre elèctrica, just on trobem una cruïlla del GR-172, que agafem cap a la dreta, cap el Rodolat del Moro. Després de fer uns 100 metres, veiem una pista a la dreta que agafem i que ens duu al poblat de Manous en pocs metres.
El poblat iber de Manous, segons la nostra opinió, es troba en risc de desaparèixer sota els atolls i, qui sap, sota les excavadores aplanant el terreny per a noves construccions. De fet, recentment es va fer passar una línia elèctrica per les seves rodalies i es van ampliar els camins que passen arran del poblat.
Actualment, es poden distingir dos sectors i es poden veure clarament diversos murs de delimitació entre habitacions, així com diverses sitges. Hi ha dos sectors diferenciats que ocupen un total de 700 metres quadrats. Un dels sectors és residencial, mentre que el segon és de caire manufacturer.
A la campanya realitzada el 1991, es van recuperar prop de 4000 fragments de ceràmica ibera, feta a mà o a torn majoritàriament, restes d'àmfores i altres materials d'intercanvi amb les cultures púniques i itàliques, així com molins, pesos de teler i una figureta decorativa en forma de cavall muntat per un genet.
Una nova campanya duta a terme el 2004, va determinar que el poblat podria tenir una extensió d'uns 10000 metres quadrats, i es va establir que es va construir el segle III a.n.e. i que va ser abandonat pacíficament durant el tercer quart del segle II a.n.e., plenament a època ibera.
Molt proper al poblat, s'hi han trobat moltes restes de sílex, gairebé 4000 en total, majoritàriament de forma denticulada, pel que es pot pensar que correspon a un taller o lloc d'explotació de sílex de període epipaleolític (entre el 9000 i el 5000 a.n.e.).
Per acabar el dia, anem a veure una vil·la romana que conserva una bona quantitat de mosaics a una cúpula, fet ben estrany si tenim en compte que es tracta d'una construcció de vers el segle IV, i que afegim com a jaciment prehistòric, una mica amb pinces, ja que segons es documenta, aquest jaciment era un centre de producció i emmagatzematge agrícola vers el segles II-I a.n.e. a l'era iberoromana. Per arribar-hi, ens acostem a la població de Constantí. Tornem a la TP-2031 i la prenem cap a Tarragona, als afores de la qual agafem cap al barri de Sant Pere i Sant Pau. A la tercera rotonda que trobem, prenem la tercera sortida i ens dirigim a l'A-7 passant força rotondes. A continuació, ens desviem cap a l'A-27 per la sortida 1160, i deixem aquesta nova autovia per la sortida 6, cap a Constantí. Aquí, ràpidament veurem les indicacions cap a la vil·la romana de Centcelles.
La visita té una part interior i una d'exterior. La interior és la més curiosa, podent-se visitar dues estances, una d'elles circular on es conserven les restes d'una cúpula completament decorada per mosaics. Entre les figures representades veiem les quatre estacions a la zona de la cúspide, passatges de la Bíblia, com l'Arca de Noè o el Bon Pastor, a l'anella central, i representacions de la vida quotidiana romana a l'anella més exterior. Aquests mosaics, igual que la resta de la vil·la, es daten vers mitjans el segle IV. L'origen de l'assentament de Centcelles es remunta, però, al segle II a.n.e. com un centre de producció agrícola.
Al recinte exterior, podem veure les restes de dos conjunts de termes, així com un taller d'elaboració de tessel·les i una zona d'edificis inacabada.
El conjunt és interessant, però per a visitar unes termes romanes més interessants, recomanem la vil·la d'Els Munts, a Altafulla, on les termes es troben en millor estat i, fins i tot, es poden observar pintures a diferents estances de la vil·la.
Poblat de Manous: 31T 355114 4557401
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada