Tercer dia a Nafarroa, el segon veient megàlits, avui amb la sorpresa que ens trobem de nou amb el Manolo i la Fina. Aquest cop sí sabíem que eren al Roncal i ens vam trucar per quedar a una zona on el Manolo feia anys havia vist uns dòlmens i ens els volia ensenyar... El poble en qüestió és Izaba.
Per arribar al primer megàlit, el d'Arrako, anirem per la NA-137 "carretera de Izaba", deixant enrere Roncal i el mateix nucli d'Izaba. Al quilòmetre 43, just abans de creuar el que jo diria que és una riera, aturem el cotxe.
A peu, pugem als verds camps que queden a l'esquerra de la carretera tal i com hem arribat, tot seguint un caminoi que hi ha. Em sembla recordar que el dolmen es troba senyalitzat i tot... no patiu que la caminada és com a molt, però molt estirar, de 5 minuts... Crec que havies de creuar una porta de bestiar.
Magnífica recompensa per tant poc esforç la que vam tenir... La fotografia no li fa justícia, és molt més impressionant.
D'aquest sepulcre direm que com a mínim, és dels més bens conservats que he vist. Quan et trobes allà, es veuen perfectament el cròmlec de contenció, el túmul, la cambra i el corredor.
Es tracta d'una galeria coberta, tipus poc freqüent a la zona, amb un túmul allargat de 10 metres de longitud per 8 d'amplada. A més del cròmlec, crida l'atenció la gran llosa de coberta, de 5 metres de longitud, per 2 d'amplada i un gruix de 0.65 metres. La cambra trapezoïdal mesura 5.50 metres de longitud, 2 d'amplada a la capçalera i només 1 a l'entrada, i té una alçada màxima d'1.80 metres.
Es tracta d'una galeria coberta, tipus poc freqüent a la zona, amb un túmul allargat de 10 metres de longitud per 8 d'amplada. A més del cròmlec, crida l'atenció la gran llosa de coberta, de 5 metres de longitud, per 2 d'amplada i un gruix de 0.65 metres. La cambra trapezoïdal mesura 5.50 metres de longitud, 2 d'amplada a la capçalera i només 1 a l'entrada, i té una alçada màxima d'1.80 metres.
Jesús Elósegui Irazusta el va localitzar vers el 28 de setembre de 1952, i Domingo Fernández Medrano i Joan Maluquer de Motes el van excavar infructuosament el 1961.
Vist el primer del dia, en Manolo ens porta a visitar el dolmen de Sakulo, situat a uns 2.5 quilòmetres en direcció Izaba per la mateixa carretera. Tot anant per ella, veurem a la nostra dreta un accés tancat amb porta a una casa, just al quilòmetre 41 de la carretera, i al poc veurem un altre camí molt més atrotinat, tot i que amb un antic asfaltat, a la nostra dreta. Doncs bé, el sepulcre de Sakulo és per aquí, el dolmen es troba al vell mig dels dos camps de conreu de la propietat.
Vist el primer del dia, en Manolo ens porta a visitar el dolmen de Sakulo, situat a uns 2.5 quilòmetres en direcció Izaba per la mateixa carretera. Tot anant per ella, veurem a la nostra dreta un accés tancat amb porta a una casa, just al quilòmetre 41 de la carretera, i al poc veurem un altre camí molt més atrotinat, tot i que amb un antic asfaltat, a la nostra dreta. Doncs bé, el sepulcre de Sakulo és per aquí, el dolmen es troba al vell mig dels dos camps de conreu de la propietat.
Recomano anar per aquí i demanar permís als propietaris. Nosaltres no vam voler molestar i ens vam emmaranyar pels boscos de darrere... Tot per acabar trepitjant igualment les zones conreades, ja que, com he dit abans, l'antiga tomba es troba al bell mig dels dos camps a una zona no conreable.
Localitzat el mateix dia i per la mateixa persona que el seu company Arrako, fou excavat també per les mateixes persones. Les troballes van ser importants, tot i que no es trobava intacte i havia patit diverses violacions. Consisteixen en restes òssies i diversos centenars de peces dentàries, puntes de fletxa de sílex, de coure i de bronze, cintes de coure, un penjoll de dent de senglar, ganivets de sílex, denes de pedra, botons d'ivori perforats en V i un penjoll fet amb una làmina d'or. Segons el nostre parer, aquest aixovar mostra la reutilització del sepulcre durant molts anys. començant al Neolític i finalitzant, com a mínim, a l'edat del Ferro.
Morfològicament parlant, ens sembla una cambra simple, de 3.25 metres de llargada per 1.50 d'amplada.
El següent es troba a poc més d'un quilòmetre, dins el camping Asolaze (no sé si el dolmen li dona nom al camping o és al revés), on, curiosament, pocs dies abans, havien estat els meus tiets. Localitzarem la zona d'acampada seguint la NA-137 fins a trobar una carretera que surt a l'esquerra, i seguint-la ens toparem amb ella en uns 300 metres. Ja que hi érem, vam aprofitar per dinar al restaurant del mateix camping després de la visita al sepulctre (el trobareu amb facilitat, és uns metres davant del restaurant-bar-recepció).
El següent es troba a poc més d'un quilòmetre, dins el camping Asolaze (no sé si el dolmen li dona nom al camping o és al revés), on, curiosament, pocs dies abans, havien estat els meus tiets. Localitzarem la zona d'acampada seguint la NA-137 fins a trobar una carretera que surt a l'esquerra, i seguint-la ens toparem amb ella en uns 300 metres. Ja que hi érem, vam aprofitar per dinar al restaurant del mateix camping després de la visita al sepulctre (el trobareu amb facilitat, és uns metres davant del restaurant-bar-recepció).
De la cambra sepulcral del dolmen, en resta una llosa al seu lloc original... Bé, no recordo si eren una o dues les que es veuen estintolades sobre el seu túmul, aquest sí molt evident, a més d'encerclat.
També aquest fou localitzat per Jesús Elósegui Irazusta, però ho feu vers l'any 1985. Lamentablement, no hem trobat informació sobre aquest megàlit, ja que alguns dels llibres i articles consultats són anteriors al descobriment d'aquest sepulcre.
Un cop dinats, anem a visitar l'últim sepulcre del dia, el de Lubrakieta. Per fer-ho, tornem al cotxe i a la NA-137 i la seguim vers la mateixa direcció que portàvem durant 2.8 quilòmetres fins a trobar a la nostra esquerra la NA-2000, que en 6.1 quilòmetres ens portarà al lloc on es troba el megàlit. Poc abans de fer aquesta distància, veurem una casa a mà esquerra i al poc una a mà dreta; poc abans d'aquesta segona aturem el cotxe, i a peu ens aventurem pel seu prat, on al final d'ell en aquesta direcció trobarem el dolmen de Lubrakieta.
De nou localitzat per Jesús Elósegui
Irazusta, però uns anys abans que els anteriors, el 25 d'agost de 1943. No
tenim constància de que hagi estat mai excavat... potser ningú s'ha decidit a
fer-ho veient el ruïnós estat en què es troba.
Vist el dolmen, anem a veure una cosa que no hem quantificat com a sepulcre
perquè no ens consta cap estudi. És un túmul molt clar i definit, però a falta
d'excavació no el podem documentar com a túmul prehistòric.
Per arribar-hi, tornem al cotxe
i tirem just 1 quilòmetre per la NA-2000, direcció Izaba, on poc després de
passar una petita riera, trobarem a mà dreta un camí amb filat que porta a una
casa. Aturem el cotxe i a peu creuem la "porta" del filat. El túmul
es troba a mà dreta del camí d'accés a la vivenda.
Com hem dit, no podem assegurar que el túmul sigui prehistòric, tot i que consta d'una bona elevació, encara que no es vegi del tot bé a la fotografia, i les restes de rocam tumular són evidents. A més, s'assembla força al dolmen de Lubrakieta.
Amb aquest possible túmul, i estirats sobre la manta d'en Manolo i la Fina als verds prats de davant del petit turó artificial, donem el dia de visites prehistòriques acabat. Demà serà un altre dia.
Coordenades:
Arrako: UTM(ETRS89): 30T, 674565, 4755387
Sakulo: UTM(ETRS89): 30T, 673242, 4753275 Asolaze: UTM(ETRS89): 30T, 672777, 4751958
Lubrakieta: UTM(ETRS89): 30T, 675997, 4748976
Possible túmul de Belabarce: UTM(ETRS89): 30T, 675090, 4749258
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada