Comencem la ruta per l'únic menhir que veurem avui, el menhir de Peyre-Fioc, tot anant per la D-93 des de Massergues a Ròcafòrt (Occità), o Roquefort sur Soulzon (Francès). A poc menys de dos quilòmetres de prendre aquesta carretera, veiem a la nostra esquerra una carretera asfaltada, que prenem, i als pocs metres, just a la primera corba, veiem una pista sorrenca que segueix tot recte. Per ella ens endinsem deixant el cotxe a pocs metres, i des d'allà mateix vam fer la foto, ja que plovia i a primer cop d'ull no vam veure una forma fàcil d'accedir al camp.
Però ara estic veient amb el Google maps que si segueixes aquesta pista sembla que dona accés a aquest camp de conreu... bé, no era la idea el visitar-lo, però, és una pena no haver baixat fins a ell.
Bé, tornem al menhir, del que no hem trobat cap informació interessant... només que gairebé arriba als 3 metres d'alçada. S'ha de tenir present que normalment amb els menhirs no s'hi troba res de res en les seves excavacions. Només ens podem aventurar en una hipotètica datació segons el que veiem treballat al monòlit i exemplars veïns, de similitud òbvia.
Ara ens dirigim al primer sepulcre dels sis que veurem avui, l'afortunat és el dolmen de Tièrgues o Escoubious. Per arribar, anem a Ròcafòrt i el creuem tot seguint la carretera per la que anem, que un cop arribats al poble passarà a dir-se D-23. La seguim fins a trobar-nos una rotonda, aquesta ja al poble de Lauras, tot i que no entrem al nucli, ja que ens sortim per la segona sortida. En 2.6 quilometres d'aquest punt, en trobem una altra en la que virem a la dreta, prenent la D-993 durant 1.3 quilòmetres i envoltant el nucli de Tièrgues. En aquest punt, trobem un camí sorrenc a l'esquerra, que ens apropa al megàlit en només 100 metres. El dolmen es veu des de la carretera.
D'aquest sepulcre col·lectiu del Neolític, en sabem que és catalogat com a monument històric des de l'any 1889. D'ell, es documenten escasses restes del seu túmul i unes dimensions de 4 metres de llarg, 2 d'amplada i també 2 metres d'alçada, així com una llosa de coberta d'unes 17 tones. Va ser excavat durant la dècada del 1860 per Émile Cartailhac, qui tenia una casa familiar a Saint Affrique i començava llavors les seves excavacions arqueològiques. Les restes d'aquestes excavacions es troben als museus de Rodez i Toulosse. Tot i això, no hem trobat cap document escrit d'aquestes excavacions.
Tornem al cotxe i seguim la carretera en la mateixa direcció 2.6 quilòmetres, lloc on girem a l'esquerra prenent la D-50, direcció al poble que dona nom al dolmen (Crassous), però, teòricament, no cal arribar al nucli. Podem desviar-nos un xic abans per una carretera asfaltada a mà esquerra, tot i que hi ha un cartell prohibint l'accés perquè és un camí d'accés a una pedrera. També podem seguir rectes per la carretera i deixar el poble a la nostra dreta, per acabar empalmant amb la pista anterior just davant de la pedrera. És una mica estúpid, però creiem que és una drecera per a que els camions que van a la pedrera no passin pel poble. Uns 150 metres després d'on s'ajunten les dues, veurem en una illeta al costat de la carretera el bonic megàlit de Crassous.
Com es pot veure, es trobava protegit amb una tanca perquè estaven arreglant la pista.
Aquest dolmen, que segueix l'estil típic de la zona, però que ha perdut la llosa de capçalera, té un segon nom, l'Ercoule, en referència al semi-déu Hèrcules, que diu la llegenda que va ser el constructor d'aquest megàlit.
Possiblement, Cartailhac el va excavar, però no en tenim cap certesa, ni hem trobat més informació sobre dimensions o troballes.
De nou al cotxe, seguim la carretera uns 750 metres, lloc on trobem diversos trencalls. Nosaltres prenem el de la dreta i avancem poc més de 100 metres. A continuació, ens posem a caminar fins a trobar un camp llaurat, el creuem dirigint-nos a l'arbrat que queda a la nostra dreta en el sentit del caminoi que veníem fent i, dins d'aquest arbrat i tocant al camp de conreu següent, trobem sense dificultat el sepulcre de Puech Ibilié. Es fàcil de trobar tot seguint el corriol existent.
De nou, no hem trobat res a la bibliografia, només que la seva coberta inclinada fa de 3 tones de pes. Mira que arriben a estar oblidats per la literatura, aquests dòlmens!
Tornem una altra vegada al cotxe i seguim la ruta marcada tot anant a visitar el sepulcre de Borie Blanque o Fontcouverte, també anomenat Puech Grignou. Novament molt i molt fàcil de veure. Podríem haver seguit per la mateixa pista per anar a uns altres megàlits que es troben ben propers a Puech Ibilié, però els vam visitar un altre dia perquè aquella primera jornada estàvem fent una "ruta circular" (una mica estranya, sí) que no els incloïa.
Per arribar al megàlit, tornem enrere per la carretera per la que hem vingut, passant per davant del dolmen de Crassous i ens arribem fins a la D-50, la que emprenem direcció nord, com si anéssim al petit nucli que li dona nom al megàlit. Uns 140 metres abans d'arribar al desviament que duu al poble, tot seguint la D-527, veiem una "aire" com diuen els francesos, zona d'esbarjo per a nosaltres, a la nostra dreta, a tocar de la carretera. Al seu costat i també a tocar de la carretera, veiem el bonic sepulcre.
No sabem qui el va excavar, possiblement Cartailhac, però l'aixovar contenia 3 denes de collaret discoïdals i un penjoll de tipus d'aletes amb un únic orifici.
Vist el dolmen, fem via cap el següent, la tomba d'Esclots o Pech Segou. I com tots els que hem visitat avui, molt i molt fàcil de trobar, i a només uns 2 quilòmetres de Borie Blanque.
Seguim la D-50 deixant el desviament a Fontcouverte, avancem rectes passant un nou desviament, aquest cop a l'esquerra, que duu a Les Costes Gozon i, uns 200 metres més tard, aturem el cotxe al voral de la carretera. En aquest punt, veurem una aglomeració d'arbres al camp de conreu de la nostra esquerra. Quan ja has vist uns quants de la zona, ja saps que això vol dir que dins hi ha un sepulcre. I així és, aquí teniu el megàlit d'Esclots o Pech Segou.
Hem trobat informació d'aquest dolmen, també estudiat per Cartailhac, com a dolmen de Borie Blanque, però, per la ubicació, es tracta del que nosaltres havíem buscat com a Esclots. Té una longitud total de 3.50 metres i un túmul d'uns 11 metres (12 segons Cartailhac).
I des d'aquí, i ja per acabar la ruta d'avui visitem la tomba de Serre A. Per arribar-nos-hi, tornem enrere fins a D-527, que hem dit abans que portava a Les Costes Gozon i, a 2.9 quilòmetres, veiem a la nostra esquerra un camí sorrenc que va vorejant els camps portant-nos en gairebé sentit contrari del que portàvem. Als 170 metres, més o menys, de fer aquesta pista, aturem el cotxe i a peu entrem uns 70 metres al camp de l'esquerra, on trobem un petit punt verdós entre el sorrenc camp, lloc on es troba el sepulcre.
Aquest sepulcre, evidentment, és el més malmès de tota la ruta... Tot i que es troba molt cobert de vegetació, conserva les tres lloses de la cambra i bona part del túmul. Hem trobat que el dolmen de Serre B, desaparegut actualment, es trobava a uns 100 - 300 metres d'aquí. Bruno Marc indica que el dolmen destruït és el de Serre 1, ja comença l'embolic de nomenclatura... Hem trobat que a un dels dos dòlmens (Serre 1 i, per tant, possiblement el que està destruït) es van trobar cinc fragments informes de denes de collaret.
Per avui, ja en tenim prou. Ens falten molts sepulcres de la zona, però és impossible fer-los tots en un dia, així que tornem a la casa on estem allotjats per a que els nens juguin.
Però ara estic veient amb el Google maps que si segueixes aquesta pista sembla que dona accés a aquest camp de conreu... bé, no era la idea el visitar-lo, però, és una pena no haver baixat fins a ell.
Bé, tornem al menhir, del que no hem trobat cap informació interessant... només que gairebé arriba als 3 metres d'alçada. S'ha de tenir present que normalment amb els menhirs no s'hi troba res de res en les seves excavacions. Només ens podem aventurar en una hipotètica datació segons el que veiem treballat al monòlit i exemplars veïns, de similitud òbvia.
Ara ens dirigim al primer sepulcre dels sis que veurem avui, l'afortunat és el dolmen de Tièrgues o Escoubious. Per arribar, anem a Ròcafòrt i el creuem tot seguint la carretera per la que anem, que un cop arribats al poble passarà a dir-se D-23. La seguim fins a trobar-nos una rotonda, aquesta ja al poble de Lauras, tot i que no entrem al nucli, ja que ens sortim per la segona sortida. En 2.6 quilometres d'aquest punt, en trobem una altra en la que virem a la dreta, prenent la D-993 durant 1.3 quilòmetres i envoltant el nucli de Tièrgues. En aquest punt, trobem un camí sorrenc a l'esquerra, que ens apropa al megàlit en només 100 metres. El dolmen es veu des de la carretera.
D'aquest sepulcre col·lectiu del Neolític, en sabem que és catalogat com a monument històric des de l'any 1889. D'ell, es documenten escasses restes del seu túmul i unes dimensions de 4 metres de llarg, 2 d'amplada i també 2 metres d'alçada, així com una llosa de coberta d'unes 17 tones. Va ser excavat durant la dècada del 1860 per Émile Cartailhac, qui tenia una casa familiar a Saint Affrique i començava llavors les seves excavacions arqueològiques. Les restes d'aquestes excavacions es troben als museus de Rodez i Toulosse. Tot i això, no hem trobat cap document escrit d'aquestes excavacions.
Tornem al cotxe i seguim la carretera en la mateixa direcció 2.6 quilòmetres, lloc on girem a l'esquerra prenent la D-50, direcció al poble que dona nom al dolmen (Crassous), però, teòricament, no cal arribar al nucli. Podem desviar-nos un xic abans per una carretera asfaltada a mà esquerra, tot i que hi ha un cartell prohibint l'accés perquè és un camí d'accés a una pedrera. També podem seguir rectes per la carretera i deixar el poble a la nostra dreta, per acabar empalmant amb la pista anterior just davant de la pedrera. És una mica estúpid, però creiem que és una drecera per a que els camions que van a la pedrera no passin pel poble. Uns 150 metres després d'on s'ajunten les dues, veurem en una illeta al costat de la carretera el bonic megàlit de Crassous.
Com es pot veure, es trobava protegit amb una tanca perquè estaven arreglant la pista.
Aquest dolmen, que segueix l'estil típic de la zona, però que ha perdut la llosa de capçalera, té un segon nom, l'Ercoule, en referència al semi-déu Hèrcules, que diu la llegenda que va ser el constructor d'aquest megàlit.
Possiblement, Cartailhac el va excavar, però no en tenim cap certesa, ni hem trobat més informació sobre dimensions o troballes.
De nou al cotxe, seguim la carretera uns 750 metres, lloc on trobem diversos trencalls. Nosaltres prenem el de la dreta i avancem poc més de 100 metres. A continuació, ens posem a caminar fins a trobar un camp llaurat, el creuem dirigint-nos a l'arbrat que queda a la nostra dreta en el sentit del caminoi que veníem fent i, dins d'aquest arbrat i tocant al camp de conreu següent, trobem sense dificultat el sepulcre de Puech Ibilié. Es fàcil de trobar tot seguint el corriol existent.
De nou, no hem trobat res a la bibliografia, només que la seva coberta inclinada fa de 3 tones de pes. Mira que arriben a estar oblidats per la literatura, aquests dòlmens!
Tornem una altra vegada al cotxe i seguim la ruta marcada tot anant a visitar el sepulcre de Borie Blanque o Fontcouverte, també anomenat Puech Grignou. Novament molt i molt fàcil de veure. Podríem haver seguit per la mateixa pista per anar a uns altres megàlits que es troben ben propers a Puech Ibilié, però els vam visitar un altre dia perquè aquella primera jornada estàvem fent una "ruta circular" (una mica estranya, sí) que no els incloïa.
Per arribar al megàlit, tornem enrere per la carretera per la que hem vingut, passant per davant del dolmen de Crassous i ens arribem fins a la D-50, la que emprenem direcció nord, com si anéssim al petit nucli que li dona nom al megàlit. Uns 140 metres abans d'arribar al desviament que duu al poble, tot seguint la D-527, veiem una "aire" com diuen els francesos, zona d'esbarjo per a nosaltres, a la nostra dreta, a tocar de la carretera. Al seu costat i també a tocar de la carretera, veiem el bonic sepulcre.
No sabem qui el va excavar, possiblement Cartailhac, però l'aixovar contenia 3 denes de collaret discoïdals i un penjoll de tipus d'aletes amb un únic orifici.
Vist el dolmen, fem via cap el següent, la tomba d'Esclots o Pech Segou. I com tots els que hem visitat avui, molt i molt fàcil de trobar, i a només uns 2 quilòmetres de Borie Blanque.
Seguim la D-50 deixant el desviament a Fontcouverte, avancem rectes passant un nou desviament, aquest cop a l'esquerra, que duu a Les Costes Gozon i, uns 200 metres més tard, aturem el cotxe al voral de la carretera. En aquest punt, veurem una aglomeració d'arbres al camp de conreu de la nostra esquerra. Quan ja has vist uns quants de la zona, ja saps que això vol dir que dins hi ha un sepulcre. I així és, aquí teniu el megàlit d'Esclots o Pech Segou.
Hem trobat informació d'aquest dolmen, també estudiat per Cartailhac, com a dolmen de Borie Blanque, però, per la ubicació, es tracta del que nosaltres havíem buscat com a Esclots. Té una longitud total de 3.50 metres i un túmul d'uns 11 metres (12 segons Cartailhac).
I des d'aquí, i ja per acabar la ruta d'avui visitem la tomba de Serre A. Per arribar-nos-hi, tornem enrere fins a D-527, que hem dit abans que portava a Les Costes Gozon i, a 2.9 quilòmetres, veiem a la nostra esquerra un camí sorrenc que va vorejant els camps portant-nos en gairebé sentit contrari del que portàvem. Als 170 metres, més o menys, de fer aquesta pista, aturem el cotxe i a peu entrem uns 70 metres al camp de l'esquerra, on trobem un petit punt verdós entre el sorrenc camp, lloc on es troba el sepulcre.
Aquest sepulcre, evidentment, és el més malmès de tota la ruta... Tot i que es troba molt cobert de vegetació, conserva les tres lloses de la cambra i bona part del túmul. Hem trobat que el dolmen de Serre B, desaparegut actualment, es trobava a uns 100 - 300 metres d'aquí. Bruno Marc indica que el dolmen destruït és el de Serre 1, ja comença l'embolic de nomenclatura... Hem trobat que a un dels dos dòlmens (Serre 1 i, per tant, possiblement el que està destruït) es van trobar cinc fragments informes de denes de collaret.
Per avui, ja en tenim prou. Ens falten molts sepulcres de la zona, però és impossible fer-los tots en un dia, així que tornem a la casa on estem allotjats per a que els nens juguin.
Coordenades:
Menhir de Peyre-Fioc: UTM(ETRS89): 31T, 499585, 4867142
Tièrgues o Escoubious: UTM(ETRS89): 31T, 493963, 4871551
Crassous: UTM(ETRS89): 31T, 491194, 4871295
Puech Ibilié: UTM(ETRS89): 31T, 490525, 4871192
Borie Blanque o Fontcouverte o Puech Grignou: UTM(ETR89): 31T, 489966, 4873850
Esclots o Pech Segou: UTM(ETR89): 31T, 488222, 4874316
Serre A: UTM(ETR89): 31T, 485989, 4873543
Puech Ibilié: UTM(ETRS89): 31T, 490525, 4871192
Borie Blanque o Fontcouverte o Puech Grignou: UTM(ETR89): 31T, 489966, 4873850
Esclots o Pech Segou: UTM(ETR89): 31T, 488222, 4874316
Serre A: UTM(ETR89): 31T, 485989, 4873543
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada