Avui, per acabar les visites de l'Alt Urgell i ja de tornada a casa, ens dirigim al nucli d'Ossera, dins de la població de La Vansa i Fórnols.
Per arribar-hi, des d'Estamariu baixem fins a la N-260 i la prenem en direcció a la Seu d'Urgell. Abans d'arribar-hi, agafem el desviament cap a Alàs per la LV-4051 i seguim aquesta carretera fins que empalma amb la C-462 poc després d'Alàs. Girem a l'esquerra per aquesta nova carretera i fem 18 quilòmetres recorrent un camí maco amb bones vistes i algun mirador, fins que arribem al desviament cap a Ossera. El curiós nucli es troba a 15 quilòmetres més, però nosaltres ens quedem a un camí que surt a mà dreta al vèrtex d'una corba quan hem recorregut 11.9 quilòmetres.
A peu, seguim el camí sorrenc que duu a Cal Pauet i, just després de passar la pista que t'apropa al mas, girem a la dreta cap el camp conreable (des d'on hem deixat el cotxe, hem fet 160 metres). Voregem l'estrany túmul de pedres de la nostra dreta i de longitud propera als 90 metres i quasi a la seva fi pugem a ell per un corriol marcat. Al cim i per un nou corriol desdibuixat a la nostra dreta, trobem camuflat, en pocs metres, el dolmen de l'Espluga de la Bruixa o Casa de la Bruixa.
El túmul és un xic estrany poder ha estat alimentat posteriorment a la construcció del megàlit amb els rocs dels camps existents al seu costat. Aquest cúmul de pedruscall és prou típic a les terres alt-urgellenques, tot i que a en Marc li recorda als grans túmuls bretons, tallat pel camí a l'antiga casa i el camp conreat. De fet, tot vorejant-lo vam veure diverses "rierades de pedres" com si caiguessin de la part superior del monticle, denotant una recol·locació humana. Tot i que, com ja hem dit, el més segur és que siguin pedres del camp conreat.
D'aquest sepulcre en sabem que fou descobert fa molt de temps, concretament el 1860 per Josep Parramon i Vilanova i el seu pare, propietaris de les terres on es troba. En aquella època fou buidat per a fer-lo servir com a lloc on aixoplugar-se en cas de pluja i sembla ser que es van extreure dos esquelets complets. El 1917, fou excavat per mossèn Serra Vilaró, que va trobar restes òssies, 55 dents humanes, 8 denes de collaret fetes de petxina, 16 fragments de ceràmica, i fragments de 3 dentàliums. Aquestes restes es troben al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, com la major part de troballes de l'esmentat mossèn.
Segons hem pogut saber el túmul que envolta el sepulcre és circular amida entre 13/14 metres de diàmetre, sense haver-hi cap resta del cròmlec peristàlit.
Pel que fa a la datació, s'estableix a finals del Neolític amb possible reutilització fins l'edat del Bronze. Tot i que en Carreras i en Tarrús el col·loquen entre el Calcolític i el Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.
Finalitzada la visita, continuem la tornada cap a casa pels macos paratges de l'Alt Urgell i Solsonès, per que ens agradaria poder visitar altres jaciments de la contrada, però aquest sepulcre resta estranyament aïllat de la resta que s'han pogut trobar a dia d'avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada