Pàgines

dimarts, 31 de juliol del 2018

Megàlits als districtes de Jura-Nord vaudois II, Boudry I i Neuchâtel I

Primer dia totalment a Suïssa, on visitarem menhirs, dòlmens, roques amb gravats i una espècie de quadrilàter format per quatre menhirs.

Comencem la ruta pel cantó de Vaud al terme municipal de Grandson. El trobarem tot anant per la carretera 5 i desviant-nos per la sortida 3 amb indicacions a Grandson, Concise, Champagne. A la rotonda que trobem just sortir d'aquesta carretera, virem a la nostra dreta per la primera, emprenent camí per la Rue du Moulin, la que en 170 metres ens durà a una nova rotonda, en la que de nou prenem la primera sortida, agafant la ruta 5, en sentit totalment oposat al que hem arribat per la carretera, en direcció Lausanne, Yverdon i Grandson. Per ella, seguirem 900 metres, on girarem un cop més a la dreta per la Route de Fiez. Seguirem aquesta 450 metres més, tot passant per sobre la carretera 5, i trobant un camí a la nostra dreta, on aturem el cotxe, i a peu ens endinsem pel camí uns 50 metres, lloc on veurem el menhir de Les Echatelards o de La Vernette a la dreta.


Aquest monòlit està catalogat com a menhir, tot i que segons es documenta, consta d'una línia gravada horitzontalment a la cara sud del megàlit, pel que es podria interpretar com un cinturó i, per tant, seria una estàtua-menhir. Aquest gran roc de granit, de la varietat gneiss, fou descobert l'any 1997 durant les obres del proper ferrocarril, i fou traslladat i redreçat uns 700 metres fins la ubicació actual l'any 2005. Morfològicament parlant, podem dir que mesura 3 metres d'alçada, i que només resta treballada la part superior. La part que s'endinsa al sòl és de forma rectangular, fent 1.20 metres de longitud per 0.60 d'ample.

Pel que fa a la seva datació, com la de quasi tots els menhirs, no és gaire exacta degut a la falta d'elements associats, tot i que el fet de ser una estàtua-menhir el fa col·locar en el temps a partir del Neolític final de la zona.

Seguim de visites prehistòriques amb un nou monòlit, el proper menhir de Bonvillars, que, com el seu nom indica, es troba en aquest terme municipal.

Per arribar-hi, tornem a la Route 5 i l'emprenem cap a on hem vingut 3.1 quilòmetres, passant la rotonda per la que ens hem desviat abans a la dreta i per la que ara seguirem tot rectes tot continuant per la Route. Al poc, ens trobarem una nova rotonda, en la que farem el mateix que l'anterior, i a la tercera que ens trobem girarem a l'esquerra, prenent la tercera sortida. Continuarem durant 300 metres, passant de nou per sobre de la carretera 5 i aquí girarem de nou a l'esquerra per la Route d'Onnens. En 350 metres virarem a la dreta per la Rue de Fontaines, la que seguirem 200 metres més, i virarem a l'esquerra per la Rue de Laiterie. Seguint per aquesta i en 120 metres més, girarem de nou a l'esquerra per la Route de la Cour. A uns 250 metres, aturarem el cotxe i ens endinsarem a les vinyes de l'esquerra, on dins els seu ordre i a uns 50 metres de la Route trobarem el bonic megàlit de Bonvillars.


L'únic que hem pogut trobar d'aquest menhir són les dimensions documentades, no hem trobat data de trasllat, ni re-aixecament, pel que suposem que es troba al lloc original... no és pas un lloc idíl·lic per a col·locar l'immens roc, que amida 3.50 metres d'alçada i consta d'una base rectangular com l'anterior, d'1.40 metres longitudinalment per 1 metre d'amplada.

Ara ens dirigim al primer dolmen suís que veurem a les vacances, el més que restaurat dolmen de Praz Berthoud. 

Per arribar-hi, desfem el camí fins la Route 5 i la seguim direcció Neuchâtel i Concise, tot creuant el proper poble d'Onnens. A uns 90 metres de sortir del poble, topem amb una rotonda, per la que virem a l'esquerra per la tercera sortida, per la que seguim uns 630 metres, tot creuant la carretera 5. Al final de la recta, al poc de creuar la carretera, virem a l'esquerra per una carretera encara més estreta. Seguint aquesta 400 metres ens portarà directament al sepulcre de Praz Berthoud.


Monument prehistòric descobert l'any 2000, durant les feines d'excavació de la propera autopista. A l'excavació sorgiren 3 lloses i 5 pous en forma d'"U"que ocupaven un espai de 3.5 metres de llargada per 3 d'amplada. Aquest espai és el que es va delimitar com a cambra sepulcral a la seva reconstrucció, ja que s'hi van exhumar ossos humans. L'estudi dels fragments ceràmics i l'anàlisi per C-14 dels ossos donà una datació aproximada de la tomba de voltants del 2300 a.C.

El monument fou restaurat l'any 2010 a pocs metres de la seva ubicació original amb les lloses trobades al lloc i tres de modernes tallades en granit Tarn.

Seguim per la zona visitant el curiós agrupament de menhirs de Corcelles o Stand desfent els metres fins a arribar a on hem girat a l'esquerra, i ara emprenem com si anéssim a la dreta a la fi de la recta, i en no arriba a mig quilòmetre, trobarem un encreuament de carreteres. Nosaltres seguirem per la primera a la nostra dreta, que torna a crear la carretera 5 per un pont; en uns 320 metres d'anar per aquesta carretera, aturem el cotxe, ja que el "cròmlec", per dir-ho d'alguna manera, de Corcelles o Stand, es troba just a l'esquerra d'aquesta estreta carretera.

Coneguts de temps ençà, no fou fins al 1843 quan Monsieur De Meuron va restaurar el monument i va col·locar un quart menhir, modern, a la ubicació exacta del menhir desaparegut durant el segle XVIII.

Tot i això, el conjunt megalític no va ser excavat fins al 1994, on trobaren una tomba d'era medieval situada a l'oest del menhirs del sud. Aquesta tomba, contenia al seu interior un roc megalític treballat tallat a la meitat, que se suposa que seria el quart menhir original.


Els quatre menhirs de Corcelles  o Stand formen un quadrilàter rectangular. El primer, el del sud-est, fa 1.80 metres, per una base rectangular d'1.20 metres per 0.80 metres. El segon, el del nord-est, té una alçada de 2 metres i una base d'1.80 per 1 metre. El tercer, el de més al nord-oest, fa 3 metres d'alçada i 1.50 per 1 metre de base. El quart menhir, el més gran, és el del sud-oest, que té una alçada de 3.50 metres, per una amplada màxima d'1.95 i una base quadrada de 1.07 metres de costat, fet que li dona un pes aproximat de 7 tones. A banda de ser el més gran i pesat, consta d'una plana al seu cim, amb 15 cassoletes.

Segons l'excavació de l'any 1994, aquest monument és datable vers el 4200 a.C. a plena era neolítica, amb una clara reutilització vers el 2300 a.C. a l'era campaniforme.

De nou en ruta, visitem un possible menhir que vam trobar quan volíem visitar uns gravats que al final no vam localitzar perquè el camí d'accés estava tancat per la tanca d'una finca particular. El vam anomenar menhir de La Raisse, que és el nom de la urbanització on es troba. Per arribar-hi, el més fàcil és prendre la primera intersecció a l'esquerra des d'on ens trobem i en uns 500 metres, girar per la intersecció existent a mà dreta. Seguim fins al seu final, creuant el nucli de Corcelles. Ara girem a l'esquerra prenent la Route 5 i la seguim fins que en una rotonda trobem anunciada aquesta urbanització (és la primera sortida). En 200 metres girem a la dreta i aturem el cotxe al segon carrer que surt novament a la nostra dreta. El possible menhir es troba a uns 10 metres de la intersecció, al jardí de la casa que hem vorejat.



No hem trobat cap informació sobre aquest possible monument prehistòric, sembla estrany sobretot per la proximitat que té al carrer, però si realment és un monòlit prehistòric és inèdit a les bases de dades megalítiques de Suïssa.

De nou en marxa, anem a pel segon sepulcre suís i el primer del cantó de Neuchâtel, el dolmen de Trou des Âmes, més ben dit el que en queda d'ell, ja que només es conserva una de les lloses. Es troba al proper nucli de Fresens, i per arribar-hi tornem a la carretera per la que hem arribat i la seguim en la mateixa direcció, passant novament per sobre de la carretera 5 i sempre agafant els trencants a la dreta fins arribar a Vaumarcus, poble del que sortim per la Route del seu nom. A uns 320 metres, veurem un camí asfaltat que surt a l'esquerra prou estret (2.4 metres) i per ell seguim uns 200 metres, tot fent una corba a la dreta. Al poc d'acabar-la, veiem un nou camí a l'esquerra, que seguim fins que hem de decidir si dreta o esquerra... girarem a la dreta i continuem fins que el camí s'acabi, lloc on girem a l'esquerra per la Route de Fresens. En arribar al poble, cal creuar-lo fins trobar, a la seva part més alta, un cartell que indica Montalchez per la Vy d'Etra. Les restes del megàlit es troben davant d'aquest cartell, però a l'altra banda de la carretera.

La llosa existent dona a entendre un sepulcre de dimensions prou grans, ja que el forat que es veu al seu extrem devia d'anar al centre del roc que faria de porta (segons l'arquitectura local), tot i que hem vist sepulcres d'aquest tipus a altres països i la llosa foradada és la de capçalera i, en moltes ocasions, el forat no és al centre.


La identificació del monument es va fer a la Segona Guerra Mundial durant un cens de monuments megalítics de la regió. Les lloses més petites del sepulcre es varen utilitzar per fer les tanques de les cases de la barriada.

La llosa d'entrada del malmès sepulcre amida 1.3 metres d'alçada per 1.3 metres d'amplada, donant-li una forma gairebé quadrada, i consta d'un forat ovalat que perfora totalment el seu gruix amb un diàmetre de 40 centímetres en l'eix més llarg i 26 en el seu eix més curt.

El dolmen és catalogat dins la categoria de dòlmens simples amb llosa perforada de Schwördstadt, que es construïren vers el final del Neolític, cap a finals del quart, principis del tercer mil·lenni a.C.

Ara anem cap un Museu arqueològic, el de Laténium, que consta d'un espai exterior amb diversos monuments prehistòrics... l'Espace Paul Vouga. El trobarem tot seguint la carretera cap a Montalchez fins que aquesta s'acabi, llavors girem a la dreta, i continuem tot rectes per ella 2.5 quilòmetres passant per sota la carretera 5, i incorporant-nos aquesta. La seguim 20.3 quilòmetres direcció Neuchâtel fins la sortida 14, que surt a la Route 5. Per aquesta continuem fins que gairebé creuem per sota les vies del tren, i girem a la dreta per la Chemin des Roseaux. Seguim aquest carrer i al final de la recta ens desviem a la nostra esquerra, entrant a l'aparcament del Museu, i a peu ens dirigim cap el llac i a aquest espai, que es troba seguint rectes uns 50 metres per l'asfaltat que hi ha allà on ens hem desviat per entrar a l'aparcament.

El primer que veiem és el menhir de Bevaix I.



Aquest monòlit de granit fou descobert a Treytel-A Sugiez, a Beavaix, dins del cantó de Neuchâtel durant les obres de construcció de l'autovia, segons el que hem pogut saber formava part d'un alineament de tres menhirs erigit fa més de 6000 anys. Aquest roc en qüestió pesa més de 4.5 tones i una de les seves cares té diverses cassoletes.

El següent que vam visitar és el dolmen d'Auvernier... totalment reconstruït (sota el meu criteri i sense conèixer a nivell estructural els dòlmens suïssos) amb poca gràcia. Es troba uns metres més enllà a l'altra banda del passeig.


 

L'"Allée couverte de Auvernier" fou descoberta l'any 1976 a la frontera entre Auvernier i Colombier. Té una planta d'uns 5 metres de llarg i és catalogada com a estil dolmènic d'Aillevans o dolmen d'antena, un estil rar a Suïssa. Segons hem pogut saber, aquests sepulcres són de cambra sepulcral rectangular i tenen un gran roc en forma d'antena a la seva part anterior o lateral. El túmul, tant pot ser el més normalitzat (rodó o ovalat amb pedruscall i terra) com de pedra en sec amb una forma trapezoïdal. Aquestes tombes són datables vers el 3000 a.C., en plena era neolítica. Aquest, però, fou reutilitzat vers el 1600 a.C., a l'edat del Bronze.

A la seva excavació sorgiren les restes de 20 individus, perfectament conservades, gràcies al sol de pissarra de la tomba. Cal dir que fou desmuntat, i col·locat a diferents llocs... fins a tres vegades, ara resta al parc de Laténium des del 2004.

Just davant del sepulcre, ens fixem que tenen quantitat de rocs exposats, tots ells amb gravats d'era prehistòrica.

I com no, ens els mirem un per un. Començant per aquest, que a falta d'informació el vam batejar amb el nom de Laténium I.



No hem trobat informació de cap dels rocs, si en trobéssim ja actualitzaríem l'entrada.

El segon roc...



I un tercer que vam veure i fotografiar, però hem perdut les fotos, potser no vam apretar del tot el botó disparador de la càmera... teníem un moment de caos amb els nens.

Per acabar amb el Museu, visitem un "tros" de l'hàbitat de Monruz, un hàbitat trobat l'any 1991 a les excavacions de l'autopista. No s'ha pogut datar la fi de l'ús d'aquest espai, ja que ha estat abandonat en diverses ocasions, però tornat a utilitzar en poc espai de temps. El que sí hem pogut saber és que l'hàbitat té una datació inicial de voltants del 13000 a.C., vers l'era paleolítica del Magdaleniense.


A l'excavació de l'hàbitat, va sorprendre localització, al Sector 1, d'un espai d'uns 300 m2, una quarantena de fogars, amb abundant material lític i ossi.

Però la troballa més preuada fou una petita venus; un cos de dona esquematitzat, amb una alçada de 16 mil·límetres, d'atzabeja, datada cap al 13000 a.C.

Extreta de Viquipèdia
Tot el que ens vam deixar possiblement ho veurem algun any... ens va fer ràbia saber tot el que tenen allà i no veure-ho tot, ni del passeig ni del Museu en si, és un cop baix per nosaltres... realment val la pena fer una visita. La idea és tornar-hi quan els nens siguin més grans i visitar també el museu, on hi tenen menhirs, gravats i de més material. A l'exterior, ens vam deixar per veure les reconstruccions d'un hàbitat lacustre de finals de l'edat del Bronze (aproximadament 1000 abans de Crist), tres cabanes del poblat neolític de Champréveyres reconstruïdes a la seva ubicació original, un túmul del Bronze Mitjà, una part del pont celta de Cornaux i un jardí romà. 

Deixem el museu i, com anàvem bé de temps, ens dirigim a l'últim megàlit del dia, el menhir de Georgier, que trobarem tornant cap a l'allotjament per la carretera 5 direcció Pontarlier, La Chaux de Fonds, Lausanne, Neuchâtel. Recorrerem 20.1 quilòmetres fins a arribar a la sortida 5, direcció Saint Aubin. Ara continuarem per la carretera 1.2 quilòmetres direcció Provence, Fresens, Montalchez. A aquesta distància, trobarem una altra carretera que surt a la nostra dreta i, en 210 metres més, trobarem una bifurcació, on emprendrem el camí de l'esquerra. Aquest ens durà a la carretera que ens aproparà al megàlit girant a la dreta després de recórrer 350 metres. Seguirem per la carretera uns 750 metres, lloc on aturarem el cotxe al voral del camí i, a peu, farem via per un corriol que surt a la nostra dreta i que ens portarà directes al monument.


El menhir de Gorgier consisteix en un bloc de granit que mesura 3 metres d'alçada i 1.40 metres d'ample. Fou excavat cap el 1860 pel doctor Gustave Clément, veí de Saint-Aubin. Al llarg d'aquestes excavacions, va descobrir una llosa de granit vermell, fragments ceràmics i restes de carbó vegetal, pel que es podria datar el megàlit mitjançant C-14, però no hem trobat els resultats d'aquesta acció si és que s'ha dut a terme. Totes les fonts consultades indiquen que pertany al Neolític o edat de Bronze.

Amb el gran monòlit, donem per acabada la ruta i tornem a l'allotjament, demà més.


Coordenades:

Menhir de Les Echatelards o La Vernette: UTM(ETRS89): 32T, 320517, 5187498
Menhir de Bonvillars: UTM(ETRS89): 32T, 322185, 5189660
Praz Berthoud: UTM(ETRS89): 32T, 323922, 5190835
Menhirs de Corcelles o Stand: UTM(ETRS89): 32T, 324819, 5191074
Menhir de La Raisse: UTM(ETRS89): 32T, 328557, 5192571
Trou des Âmes: UTM(ETRS89): 32T, 328167, 5195405
Menhir Bevaix I: UTM(ETRS89): 32T, 345905, 5208024
Auvernier: UTM(ETRS89): 32T, 345860, 5208008
Cassoletes del museu arqueològic Laténium I: UTM(ETRS89): 32T, 345868, 5207999
Cassoletes del museu arqueològic Laténium II: UTM(ETRS89): 32T, 345870, 5208006
Cassoletes del museu arqueològic Laténium III: UTM(ETRS89): 32T, 345868, 5208000
Hàbitat de Neuchâtel-Monruz: UTM(ETRS89): 32T, 345849, 5207952
Menhir de Gorgier (Béroche): UTM(ETRS89): 32T, 330022, 5197355

dilluns, 30 de juliol del 2018

Dolmen al districte de Saint Julien en Genevois I i alineament al districte de Jura-Nord vaudois I

Seguim a França de camí a Suïssa i aquest cop parem a l'Alta Savoia per dinar. I què millor que fer-ho junt a un imponent sepulcre, a tocar el petit nucli de Les Rocailles, que pertany al poble de Reignier, ja a pocs quilòmetres de Suïssa. El trobarem tot anant per la carretera que va de Les Rocailles a Saint Ange, a mà esquerra d'ella, tot i que no cal especificar gaire perquè es veu perfectament. Té un aparcament i una zona d'esbarjo just davant d'ell, a l'altra banda de la carretera.

El sepulcre de la Pierre aux Fées formava part d'un grup de set alineats en no gaire espai, dels quals només queden ell i la "Cave des Fées" de Saint-Cergues, que visitarem quan tornem de Suïssa. Els companys de necròpoli van ser destruïts durant el segle XIX.


El que queda en peu del gran sepulcre,és gran part de la cambra funerària, en la que cal destacar la llosa de coberta, que amida 4.90 metres de longitud per 4.50 metres d'ample i 1 metre de gruix... Pel que se li estima un pes d'unes 80 tones. Internament, aquesta cambra amida 1.80 metres d'alçada i conserva un habitacle quadrat de 3 metres de costat.

Els blocs allisats a mig aixecar o mig caure que hi ha a l'entrada del sepulcre fan pensar en una possible construcció inacabada d'una galeria coberta,  a la que els arqueòlegs proposen un corredor d'un mínim de 8 metres, amb una amplada que podria haver arribat als sis metres, segons la disposició de les roques existents. 

D'altra banda, cal dir que tots els rocs utilitzats per a la construcció del megàlit no són de la "Plaine des Rocailles", ja que no s'ha trobat aquest material rocós en tota aquesta extensió. Per tant, és de suposar que aquests van ser tallats i transportats des d'algun lloc llunyà pels habitants de la contrada... i segons he pogut trobar, es tractaria de rocam granític provinent del Mont Blanc, un tipus anomenat "protoginegons".

El monument es por datar a grans trets entre el 3000 i el 2000 a.C. Dic a grans trets perquè a l'excavació produïda el 1834 no va sorgir cap tipus de resta amb la que poder datar la gran tomba. Prop d'ell, això sí, varen trobar abundants elements de bronze; diversos eixos i una paella del segle III d.C. Per tant aquestes troballes són d'era romana i no tenen cap connexió amb el dolmen més que el possible buidat del sepulcre per part d'individus d'aquesta societat.

El megàlit fou clasificat com a monument històric 10 de juny del 1910.

Ara ja emprenem camí directe a Suïssa, tot tornant a Les Rocailles. En mig quilòmetre i quasi bé creuat el poble, virem a la dreta per la D19-A o Route de Findrol. Seguim aquesta 1.5 quilòmetres, on s'acaba a l'encreuament amb la D903. Aquí, girem a l'esquerra, creuant el riu Arve, i al poc l'A-40, autopista per la que anirem seguint indicacions cap a París, Genève i Annemasse. Per ella continuem fins veure el desviament a l'A-41, que quedarà a la nostra dreta, direcció Lausanne i Genève. Al poc d'anar per ella, toparem amb la frontera franco-suïssa, lloc on la carretera passa a dir-se 1. Per aquesta farem 100 quilòmetres, fins la sortida 25, la d'Yverdon Sud.

(Aquí ens vam "deixar" un grapat de coses de trajecte perquè vam pensar que era millor fer camí cap a on ens havíem d'allotjar. Ja visitarem les restes prehistòriques un altre dia.)

Bé, en entrar a Yverdon les Bains, seguim la ruta 5 seguint rectes a 3 rotondes i, poc abans d'arribar a la quarta, girem a la dreta per l'Avenue des 4 Marronniers. Per ella seguim tot rectes creuant les vies del tren, lloc on canvia el nom i passa a dir-se Rue de Clendy. Als pocs metres, trobarem una rotonda per la que sortirem a la tercera, anant a l'esquerra en el sentit en què veníem. Per ella i en 120 metres, toparem amb un parc, que és on es troba el bonic alineament.

Aquest alineament, tot i que he inserit una foto prou idílica, és bastant estrany, ja que els alineaments que no són paral·lels entre ells. A primer cop d'ull, sembla com si hi hagués un menhir inicial compartit pels dos alineaments, que es van desviant progressivament.


Aquest rar alineament fou descobert cap el 1878, quan el nivell d'aigua del Lac de Neuchâtel va baixar 2.7 metres per la correcció d'aigües del Jura. Fou llavors quan eren a la vista que un estudiós els catalogà temporalment vers l'era neolítica. Avui en dia, i segons E. Burri Wyser i el seu llibre editat l'any 2015, "Chronique Archéologie Vaudoise", sabem que els alineaments són de diferents èpoques: L'alineament del nord es va construïr el III mil·leni a.C. i el central vers el V mil·leni a.C.

El que no es té clar, encara a dia d'avui, és el perquè d'aquesta orientació, ja que aquesta última dada fa trontollar la idea de què els alineaments eren col·locats assenyalant punts religiosos o una orientació astronòmica.

Segons hem pogut saber, aquests alineaments consten de 45 rocs treballats (no els vam contar) i les més grans arriben als 4.5 metres d'alçada i pesen unes 5 tones. A simple vista, es que algunes pedres són falses, són còpies modernes; les originals es troben al Museu d'Yverdon. No hem trobat quan es van endur les originals i van col·locar les rèpliques, però podria ser que ho fessin quan van reconstruir l'alineament, l'any 1986.

Finalitzades les visites, ens dirigim sense perdre més temps cap a l'allotjament, situat a les muntanyes, i unes precioses vistes sobre el llac d'Yverdon.


Coordenades:

Pierre aux Fées: UTM(ETRS89): 32T, 290785, 5112018
Alineament de Clendy: UTM(ETRS89): 32T, 321095 5183437

diumenge, 29 de juliol del 2018

Megàlits al districte de Privas I

Primer dia de vacances: aquest any anem a Suïssa. Com amb els nens no podem fer un gran desplaçament de cop, agafem un allotjament a França, a la zona d'Ardèche... I ja que hi érem, visitem alguns megàlits de la zona.

Comencem pel gran sepulcre de Champ Vermeil, situat a terres del nucli de Bidon. Arribes gairebé amb el cotxe fins a ell, tot anant per la D201 des de Saint Marcel d'Ardèche a Bidon. A l'estona, deixarem el desviament a Bourg Saint Andéol a l'esquerra i continuarem. Passant un camí sorrenc que creua la carretera, a uns 780 metres del desviament, veurem una zona per aparcar el cotxe a la dreta del camí, just davant del rètol que es troba a l'esquerra de la pista asfaltada i que que indica el camí cap al dolmen.

A partir d'aquí, ens apropem a peu. Som, com diu el rètol, a uns 100 metres seguint el corriol desdibuixat, amb desnivell molt suau de pujada, però amb el sòl rocós, que pot causar alguna caiguda si no vas amb compte.

La tomba de Champ Vermeil consta d'unes dimensions exteriors prou espectaculars: la llosa del costat dret té una longitud de 3.55 metres, les dues del costat esquerre fan 2.35 metres, i la llosa de capçalera amida 1.75 metres longitudinalment. A banda, la grandiosa llosa de coberta fa 3.60 metres per 3.50 metres, i té un pes aproximat de 10 tones. Amb aquestes mesures, el sepulcre és un dels més grans del departament.

Cal dir també que és un dels més ben conservats de l'Ardèche, departament que té la distinció de segona zona megalítica més poblada de França, amb més de 800 dòlmens... Igualar a Bretanya és difícil.


Segons algunes fonts, aquesta tomba pertany a una necròpoli, coneguda com “le Bois des géantes”, la Fusta dels gegants, sent el més gran de tots ells, tot i que la majoria d'autors no la consideren dins d'aquest conjunt.

La cambra sepulcral és trapezoïdal amb una longitud d'uns 2 metres; la seva amplada va augmentant des de l'entrada del sepulcre (1.20 metres) a la seva capçalera (1.80 metres), i consta d'una alçada de 60 centímetres a l'entrada i 1,75 metres a la part final (segons informació). Com a dada addicional, podem dir que la llosa de coberta té un gravat en forma de creu d'era cristiana. 

El megàlit ha estat restaurat, i fou classificat com a monument històric el 21 de març de 1910.

No hem pogut trobar cap informe d'excavació, però el podríem datar a finals de l'era neolítica, vers el 2500 a.n.e.

Tornem al cotxe i seguim tot rectes per la carretera D201 uns 4.8 quilòmetres, on trobarem el desviament a l'Aven de Marzal a la nostra esquerra per la D590. En no arriba a 200 metres, veurem a la dreta l'entrada a un zoològic, i, just endinsar-nos-hi, veurem el dolmen a la nostra esquerra, protegit per un tancat de fusta.


El dolmen d'Aven de Marzal es troba en bon estat. La seva ubicació dins un recinte tancat dona certa protecció davant les degradacions causades per l'home.

A banda d'això, no podem dir res més, ja que no hem localitzat cap tipus d'informació sobre ell.

El següent sepulcre que vam visitar fou el dolmen de Forêt de Malbosc. Per arribar-hi, vam rempendre camí per la D590, tal i com veníem, seguint per la carretera 3.9 qilòmetres. A aquesta distància, aturem el cotxe al voral de la carretera i ens endinsem pel bosc de la dreta uns 40 metres, cercant i trobant el megàlit en una petita clariana del bosc creada pel mateix pedruscall del túmul.


Hem pogut saber que aquest sepulcre datat d'era neolítica no és l'únic dolmen d'aquest bosc, però, que la distància entre ells determina que no estem parlant d'una necròpoli, si no de diverses tombes aïllades. Aquest en qüestió és el que es troba més proper a la carretera, els altres són perduts pel bosc. Tots ells són catalogats com a monuments històrics des del 27 de desembre del 1889.

Però d'informació arqueològica d'ells, res de res.

Ara anem a visitar l'únic menhir del dia; de fet, segons informació, només es documenten 9 monòlits a l'Ardèche, pel que és una visita del tot recomanada, degut als pocs monuments d'aquesta tipologia a aquesta zona.

Seguim tot rectes per la D590 fins a petar a la D219, la que seguirem vers la nostra esquerra, direcció Saint Martin d'Ardèche. Als 8.5 quilòmetres, trobarem una pista asfaltada que surt a l'esquerra i, als 750 metres d'anar per aquesta, virarem a la dreta per una pista sorrenca per la que conduirem uns 800 metres, lloc on trobarem un camí d'iguals dimensions que surt a l'esquerra.

Nosaltres, per desconeixement, vam deixar el cotxe aquí i em vaig endinsar pel bosc tancat com és, destrossant-me les cames amb els esbarzers... Però pots arribar amb el cotxe fins al davant del megàlit, ja que seguint aquest últim camí a l'esquerra uns 50 metres et deixa just davant.

Aquí veiem el menhir de la Grosse Pierre.


Segons informació, és un monòlit de pedra calcària que té una alçada de 3.60 metres i passa de les 5 tones de pes. Es creu que fou erigit vers el 2600 - 1800 a.n.e.

Tot i això, ha rebut actualitzacions a era posterior, concretament a la cristiana, com indica la creu de Sant Andreu que hi ha gravada a la part superior de la cara nord. Aquest monument fou redreçat als anys 30.

A uns 400 metres, es troba el dolmen de Colombier, però el deixem per a una altra ocasió que la pista és pitjor a partir d'aquest punt i es complica l'arribada fins a ell.

El proper megàlit en ser visitat és el proper dolmen Des Pradèches. Per arribar-hi, tornem a la pista asfaltada i la seguim vers la nostra dreta quasi 4 quilòmetres, on acaba a la D201. Uns 30 metres abans de sortir a aquesta carretera, veurem un camp obert a la nostra dreta; doncs bé, per ell entrem i aparquem el cotxe. A peu, continuem en direcció Sud - Sudest, creuant el camp i, a uns uns 90 metres de la carretera per la que hem arribat, trobarem el dolmen de Des Pradèches o Pradinas.


Dolmen restaurat parcialment, conserva les quatre lloses principals. A remarcar la llosa de capçalera, que té un forat circular a la part inferior esquerra.

La cambra que es forma amb aquestes roques megalítiques allisades és de 1.50 metres de llargada, 1.20 metres d'ample i una alçada que també ronda els 1.20 metres, essent l'entrada a la cambra sepulcral d'aparença quadrangular.

A l'excavació, sorgiren 9 penjolls de pecten, 1 perla i 1 penjoll de calcita, i 1 perla de coure.

Acabem per avui, encara que ens quedem amb les ganes de visitar alguns megàlits més, que són molt propers i l'esmentada necròpoli de Bois des géantes, però fa massa calor per caminar amb els nens i ja hem fet prou cosa. Demà, per fi entrem a Suïssa.


Coordenades:

Champ Vermeil: UTM(ETRS89): 31T, 623861, 4913314
Aven de Marzal: UTM(ETRS89): 31T, 620449, 4913969
Forêt de Malbosc: UTM(ETRS89): 31T, 618089, 4911646
Menhir de la Grosse Pierre: UTM(ETRS89): 31T, 623370, 4910170
Des Pradèches o Pradinas: UTM(ETRS89): 31T, 625177, 4912079