Primer dia totalment a Suïssa, on visitarem menhirs, dòlmens, roques amb gravats i una espècie de quadrilàter format per quatre menhirs.
Comencem la ruta pel cantó de Vaud al terme municipal de Grandson. El trobarem tot anant per la carretera 5 i desviant-nos per la sortida 3 amb indicacions a Grandson, Concise, Champagne. A la rotonda que trobem just sortir d'aquesta carretera, virem a la nostra dreta per la primera, emprenent camí per la Rue du Moulin, la que en 170 metres ens durà a una nova rotonda, en la que de nou prenem la primera sortida, agafant la ruta 5, en sentit totalment oposat al que hem arribat per la carretera, en direcció Lausanne, Yverdon i Grandson. Per ella, seguirem 900 metres, on girarem un cop més a la dreta per la Route de Fiez. Seguirem aquesta 450 metres més, tot passant per sobre la carretera 5, i trobant un camí a la nostra dreta, on aturem el cotxe, i a peu ens endinsem pel camí uns 50 metres, lloc on veurem el menhir de Les Echatelards o de La Vernette a la dreta.
Aquest monòlit està catalogat com a menhir, tot i que segons es documenta, consta d'una línia gravada horitzontalment a la cara sud del megàlit, pel que es podria interpretar com un cinturó i, per tant, seria una estàtua-menhir. Aquest gran roc de granit, de la varietat gneiss, fou descobert l'any 1997 durant les obres del proper ferrocarril, i fou traslladat i redreçat uns 700 metres fins la ubicació actual l'any 2005. Morfològicament parlant, podem dir que mesura 3 metres d'alçada, i que només resta treballada la part superior. La part que s'endinsa al sòl és de forma rectangular, fent 1.20 metres de longitud per 0.60 d'ample.
Pel que fa a la seva datació, com la de quasi tots els menhirs, no és gaire exacta degut a la falta d'elements associats, tot i que el fet de ser una estàtua-menhir el fa col·locar en el temps a partir del Neolític final de la zona.
Pel que fa a la seva datació, com la de quasi tots els menhirs, no és gaire exacta degut a la falta d'elements associats, tot i que el fet de ser una estàtua-menhir el fa col·locar en el temps a partir del Neolític final de la zona.
Seguim de visites prehistòriques amb un nou monòlit, el proper menhir de Bonvillars, que, com el seu nom indica, es troba en aquest terme municipal.
Per arribar-hi, tornem a la Route 5 i l'emprenem cap a on hem vingut 3.1 quilòmetres, passant la rotonda per la que ens hem desviat abans a la dreta i per la que ara seguirem tot rectes tot continuant per la Route. Al poc, ens trobarem una nova rotonda, en la que farem el mateix que l'anterior, i a la tercera que ens trobem girarem a l'esquerra, prenent la tercera sortida. Continuarem durant 300 metres, passant de nou per sobre de la carretera 5 i aquí girarem de nou a l'esquerra per la Route d'Onnens. En 350 metres virarem a la dreta per la Rue de Fontaines, la que seguirem 200 metres més, i virarem a l'esquerra per la Rue de Laiterie. Seguint per aquesta i en 120 metres més, girarem de nou a l'esquerra per la Route de la Cour. A uns 250 metres, aturarem el cotxe i ens endinsarem a les vinyes de l'esquerra, on dins els seu ordre i a uns 50 metres de la Route trobarem el bonic megàlit de Bonvillars.
L'únic que hem pogut trobar d'aquest menhir són les dimensions documentades, no hem trobat data de trasllat, ni re-aixecament, pel que suposem que es troba al lloc original... no és pas un lloc idíl·lic per a col·locar l'immens roc, que amida 3.50 metres d'alçada i consta d'una base rectangular com l'anterior, d'1.40 metres longitudinalment per 1 metre d'amplada.
Ara ens dirigim al primer dolmen suís que veurem a les vacances, el més que restaurat dolmen de Praz Berthoud.
Per arribar-hi, desfem el camí fins la Route 5 i la seguim direcció Neuchâtel i Concise, tot creuant el proper poble d'Onnens. A uns 90 metres de sortir del poble, topem amb una rotonda, per la que virem a l'esquerra per la tercera sortida, per la que seguim uns 630 metres, tot creuant la carretera 5. Al final de la recta, al poc de creuar la carretera, virem a l'esquerra per una carretera encara més estreta. Seguint aquesta 400 metres ens portarà directament al sepulcre de Praz Berthoud.
Per arribar-hi, desfem el camí fins la Route 5 i la seguim direcció Neuchâtel i Concise, tot creuant el proper poble d'Onnens. A uns 90 metres de sortir del poble, topem amb una rotonda, per la que virem a l'esquerra per la tercera sortida, per la que seguim uns 630 metres, tot creuant la carretera 5. Al final de la recta, al poc de creuar la carretera, virem a l'esquerra per una carretera encara més estreta. Seguint aquesta 400 metres ens portarà directament al sepulcre de Praz Berthoud.
Monument prehistòric descobert l'any 2000, durant les feines d'excavació de la propera autopista. A l'excavació sorgiren 3 lloses i 5 pous en forma d'"U"que ocupaven un espai de 3.5 metres de llargada per 3 d'amplada. Aquest espai és el que es va delimitar com a cambra sepulcral a la seva reconstrucció, ja que s'hi van exhumar ossos humans. L'estudi dels fragments ceràmics i l'anàlisi per C-14 dels ossos donà una datació aproximada de la tomba de voltants del 2300 a.C.
El monument fou restaurat l'any 2010 a pocs metres de la seva ubicació original amb les lloses trobades al lloc i tres de modernes tallades en granit Tarn.
El monument fou restaurat l'any 2010 a pocs metres de la seva ubicació original amb les lloses trobades al lloc i tres de modernes tallades en granit Tarn.
Seguim per la zona visitant el curiós agrupament de menhirs de Corcelles o Stand desfent els metres fins a arribar a on hem girat a l'esquerra, i ara emprenem com si anéssim a la dreta a la fi de la recta, i en no arriba a mig quilòmetre, trobarem un encreuament de carreteres. Nosaltres seguirem per la primera a la nostra dreta, que torna a crear la carretera 5 per un pont; en uns 320 metres d'anar per aquesta carretera, aturem el cotxe, ja que el "cròmlec", per dir-ho d'alguna manera, de Corcelles o Stand, es troba just a l'esquerra d'aquesta estreta carretera.
Coneguts de temps ençà, no fou fins al 1843 quan Monsieur De Meuron va restaurar el monument i va col·locar un quart menhir, modern, a la ubicació exacta del menhir desaparegut durant el segle XVIII.
Tot i això, el conjunt megalític no va ser excavat fins al 1994, on trobaren una tomba d'era medieval situada a l'oest del menhirs del sud. Aquesta tomba, contenia al seu interior un roc megalític treballat tallat a la meitat, que se suposa que seria el quart menhir original.
Coneguts de temps ençà, no fou fins al 1843 quan Monsieur De Meuron va restaurar el monument i va col·locar un quart menhir, modern, a la ubicació exacta del menhir desaparegut durant el segle XVIII.
Tot i això, el conjunt megalític no va ser excavat fins al 1994, on trobaren una tomba d'era medieval situada a l'oest del menhirs del sud. Aquesta tomba, contenia al seu interior un roc megalític treballat tallat a la meitat, que se suposa que seria el quart menhir original.
Els quatre menhirs de Corcelles o Stand formen un quadrilàter rectangular. El primer, el del sud-est, fa 1.80 metres, per una base rectangular d'1.20 metres per 0.80 metres. El segon, el del nord-est, té una alçada de 2 metres i una base d'1.80 per 1 metre. El tercer, el de més al nord-oest, fa 3 metres d'alçada i 1.50 per 1 metre de base. El quart menhir, el més gran, és el del sud-oest, que té una alçada de 3.50 metres, per una amplada màxima d'1.95 i una base quadrada de 1.07 metres de costat, fet que li dona un pes aproximat de 7 tones. A banda de ser el més gran i pesat, consta d'una plana al seu cim, amb 15 cassoletes.
Segons l'excavació de l'any 1994, aquest monument és datable vers el 4200 a.C. a plena era neolítica, amb una clara reutilització vers el 2300 a.C. a l'era campaniforme.
De nou en ruta, visitem un possible menhir que vam trobar quan volíem visitar uns gravats que al final no vam localitzar perquè el camí d'accés estava tancat per la tanca d'una finca particular. El vam anomenar menhir de La Raisse, que és el nom de la urbanització on es troba. Per arribar-hi, el més fàcil és prendre la primera intersecció a l'esquerra des d'on ens trobem i en uns 500 metres, girar per la intersecció existent a mà dreta. Seguim fins al seu final, creuant el nucli de Corcelles. Ara girem a l'esquerra prenent la Route 5 i la seguim fins que en una rotonda trobem anunciada aquesta urbanització (és la primera sortida). En 200 metres girem a la dreta i aturem el cotxe al segon carrer que surt novament a la nostra dreta. El possible menhir es troba a uns 10 metres de la intersecció, al jardí de la casa que hem vorejat.
Segons l'excavació de l'any 1994, aquest monument és datable vers el 4200 a.C. a plena era neolítica, amb una clara reutilització vers el 2300 a.C. a l'era campaniforme.
De nou en ruta, visitem un possible menhir que vam trobar quan volíem visitar uns gravats que al final no vam localitzar perquè el camí d'accés estava tancat per la tanca d'una finca particular. El vam anomenar menhir de La Raisse, que és el nom de la urbanització on es troba. Per arribar-hi, el més fàcil és prendre la primera intersecció a l'esquerra des d'on ens trobem i en uns 500 metres, girar per la intersecció existent a mà dreta. Seguim fins al seu final, creuant el nucli de Corcelles. Ara girem a l'esquerra prenent la Route 5 i la seguim fins que en una rotonda trobem anunciada aquesta urbanització (és la primera sortida). En 200 metres girem a la dreta i aturem el cotxe al segon carrer que surt novament a la nostra dreta. El possible menhir es troba a uns 10 metres de la intersecció, al jardí de la casa que hem vorejat.
No hem trobat cap informació sobre aquest possible monument prehistòric, sembla estrany sobretot per la proximitat que té al carrer, però si realment és un monòlit prehistòric és inèdit a les bases de dades megalítiques de Suïssa.
De nou en marxa, anem a pel segon sepulcre suís i el primer del cantó de Neuchâtel, el dolmen de Trou des Âmes, més ben dit el que en queda d'ell, ja que només es conserva una de les lloses. Es troba al proper nucli de Fresens, i per arribar-hi tornem a la carretera per la que hem arribat i la seguim en la mateixa direcció, passant novament per sobre de la carretera 5 i sempre agafant els trencants a la dreta fins arribar a Vaumarcus, poble del que sortim per la Route del seu nom. A uns 320 metres, veurem un camí asfaltat que surt a l'esquerra prou estret (2.4 metres) i per ell seguim uns 200 metres, tot fent una corba a la dreta. Al poc d'acabar-la, veiem un nou camí a l'esquerra, que seguim fins que hem de decidir si dreta o esquerra... girarem a la dreta i continuem fins que el camí s'acabi, lloc on girem a l'esquerra per la Route de Fresens. En arribar al poble, cal creuar-lo fins trobar, a la seva part més alta, un cartell que indica Montalchez per la Vy d'Etra. Les restes del megàlit es troben davant d'aquest cartell, però a l'altra banda de la carretera.
La llosa existent dona a entendre un sepulcre de dimensions prou grans, ja que el forat que es veu al seu extrem devia d'anar al centre del roc que faria de porta (segons l'arquitectura local), tot i que hem vist sepulcres d'aquest tipus a altres països i la llosa foradada és la de capçalera i, en moltes ocasions, el forat no és al centre.
La identificació del monument es va fer a la Segona Guerra Mundial durant un cens de monuments megalítics de la regió. Les lloses més petites del sepulcre es varen utilitzar per fer les tanques de les cases de la barriada.
La llosa d'entrada del malmès sepulcre amida 1.3 metres d'alçada per 1.3 metres d'amplada, donant-li una forma gairebé quadrada, i consta d'un forat ovalat que perfora totalment el seu gruix amb un diàmetre de 40 centímetres en l'eix més llarg i 26 en el seu eix més curt.
El dolmen és catalogat dins la categoria de dòlmens simples amb llosa perforada de Schwördstadt, que es construïren vers el final del Neolític, cap a finals del quart, principis del tercer mil·lenni a.C.
Ara anem cap un Museu arqueològic, el de Laténium, que consta d'un espai exterior amb diversos monuments prehistòrics... l'Espace Paul Vouga. El trobarem tot seguint la carretera cap a Montalchez fins que aquesta s'acabi, llavors girem a la dreta, i continuem tot rectes per ella 2.5 quilòmetres passant per sota la carretera 5, i incorporant-nos aquesta. La seguim 20.3 quilòmetres direcció Neuchâtel fins la sortida 14, que surt a la Route 5. Per aquesta continuem fins que gairebé creuem per sota les vies del tren, i girem a la dreta per la Chemin des Roseaux. Seguim aquest carrer i al final de la recta ens desviem a la nostra esquerra, entrant a l'aparcament del Museu, i a peu ens dirigim cap el llac i a aquest espai, que es troba seguint rectes uns 50 metres per l'asfaltat que hi ha allà on ens hem desviat per entrar a l'aparcament.
El primer que veiem és el menhir de Bevaix I.
Aquest monòlit de granit fou descobert a Treytel-A Sugiez, a Beavaix, dins del cantó de Neuchâtel durant les obres de construcció de l'autovia, segons el que hem pogut saber formava part d'un alineament de tres menhirs erigit fa més de 6000 anys. Aquest roc en qüestió pesa més de 4.5 tones i una de les seves cares té diverses cassoletes.
El següent que vam visitar és el dolmen d'Auvernier... totalment reconstruït (sota el meu criteri i sense conèixer a nivell estructural els dòlmens suïssos) amb poca gràcia. Es troba uns metres més enllà a l'altra banda del passeig.
No hem trobat informació de cap dels rocs, si en trobéssim ja actualitzaríem l'entrada.
El segon roc...
I un tercer que vam veure i fotografiar, però hem perdut les fotos, potser no vam apretar del tot el botó disparador de la càmera... teníem un moment de caos amb els nens.
Per acabar amb el Museu, visitem un "tros" de l'hàbitat de Monruz, un hàbitat trobat l'any 1991 a les excavacions de l'autopista. No s'ha pogut datar la fi de l'ús d'aquest espai, ja que ha estat abandonat en diverses ocasions, però tornat a utilitzar en poc espai de temps. El que sí hem pogut saber és que l'hàbitat té una datació inicial de voltants del 13000 a.C., vers l'era paleolítica del Magdaleniense.
A l'excavació de l'hàbitat, va sorprendre localització, al Sector 1, d'un espai d'uns 300 m2, una quarantena de fogars, amb abundant material lític i ossi.
Però la troballa més preuada fou una petita venus; un cos de dona esquematitzat, amb una alçada de 16 mil·límetres, d'atzabeja, datada cap al 13000 a.C.
Tot el que ens vam deixar possiblement ho veurem algun any... ens va fer ràbia saber tot el que tenen allà i no veure-ho tot, ni del passeig ni del Museu en si, és un cop baix per nosaltres... realment val la pena fer una visita. La idea és tornar-hi quan els nens siguin més grans i visitar també el museu, on hi tenen menhirs, gravats i de més material. A l'exterior, ens vam deixar per veure les reconstruccions d'un hàbitat lacustre de finals de l'edat del Bronze (aproximadament 1000 abans de Crist), tres cabanes del poblat neolític de Champréveyres reconstruïdes a la seva ubicació original, un túmul del Bronze Mitjà, una part del pont celta de Cornaux i un jardí romà.
De nou en marxa, anem a pel segon sepulcre suís i el primer del cantó de Neuchâtel, el dolmen de Trou des Âmes, més ben dit el que en queda d'ell, ja que només es conserva una de les lloses. Es troba al proper nucli de Fresens, i per arribar-hi tornem a la carretera per la que hem arribat i la seguim en la mateixa direcció, passant novament per sobre de la carretera 5 i sempre agafant els trencants a la dreta fins arribar a Vaumarcus, poble del que sortim per la Route del seu nom. A uns 320 metres, veurem un camí asfaltat que surt a l'esquerra prou estret (2.4 metres) i per ell seguim uns 200 metres, tot fent una corba a la dreta. Al poc d'acabar-la, veiem un nou camí a l'esquerra, que seguim fins que hem de decidir si dreta o esquerra... girarem a la dreta i continuem fins que el camí s'acabi, lloc on girem a l'esquerra per la Route de Fresens. En arribar al poble, cal creuar-lo fins trobar, a la seva part més alta, un cartell que indica Montalchez per la Vy d'Etra. Les restes del megàlit es troben davant d'aquest cartell, però a l'altra banda de la carretera.
La llosa existent dona a entendre un sepulcre de dimensions prou grans, ja que el forat que es veu al seu extrem devia d'anar al centre del roc que faria de porta (segons l'arquitectura local), tot i que hem vist sepulcres d'aquest tipus a altres països i la llosa foradada és la de capçalera i, en moltes ocasions, el forat no és al centre.
La identificació del monument es va fer a la Segona Guerra Mundial durant un cens de monuments megalítics de la regió. Les lloses més petites del sepulcre es varen utilitzar per fer les tanques de les cases de la barriada.
La llosa d'entrada del malmès sepulcre amida 1.3 metres d'alçada per 1.3 metres d'amplada, donant-li una forma gairebé quadrada, i consta d'un forat ovalat que perfora totalment el seu gruix amb un diàmetre de 40 centímetres en l'eix més llarg i 26 en el seu eix més curt.
El dolmen és catalogat dins la categoria de dòlmens simples amb llosa perforada de Schwördstadt, que es construïren vers el final del Neolític, cap a finals del quart, principis del tercer mil·lenni a.C.
Ara anem cap un Museu arqueològic, el de Laténium, que consta d'un espai exterior amb diversos monuments prehistòrics... l'Espace Paul Vouga. El trobarem tot seguint la carretera cap a Montalchez fins que aquesta s'acabi, llavors girem a la dreta, i continuem tot rectes per ella 2.5 quilòmetres passant per sota la carretera 5, i incorporant-nos aquesta. La seguim 20.3 quilòmetres direcció Neuchâtel fins la sortida 14, que surt a la Route 5. Per aquesta continuem fins que gairebé creuem per sota les vies del tren, i girem a la dreta per la Chemin des Roseaux. Seguim aquest carrer i al final de la recta ens desviem a la nostra esquerra, entrant a l'aparcament del Museu, i a peu ens dirigim cap el llac i a aquest espai, que es troba seguint rectes uns 50 metres per l'asfaltat que hi ha allà on ens hem desviat per entrar a l'aparcament.
El primer que veiem és el menhir de Bevaix I.
Aquest monòlit de granit fou descobert a Treytel-A Sugiez, a Beavaix, dins del cantó de Neuchâtel durant les obres de construcció de l'autovia, segons el que hem pogut saber formava part d'un alineament de tres menhirs erigit fa més de 6000 anys. Aquest roc en qüestió pesa més de 4.5 tones i una de les seves cares té diverses cassoletes.
El següent que vam visitar és el dolmen d'Auvernier... totalment reconstruït (sota el meu criteri i sense conèixer a nivell estructural els dòlmens suïssos) amb poca gràcia. Es troba uns metres més enllà a l'altra banda del passeig.
L'"Allée couverte de Auvernier" fou descoberta l'any 1976 a la frontera entre Auvernier i Colombier. Té una planta d'uns 5 metres de llarg i és catalogada com a estil dolmènic d'Aillevans o dolmen d'antena, un estil rar a Suïssa. Segons hem pogut saber, aquests sepulcres són de cambra sepulcral rectangular i tenen un gran roc en forma d'antena a la seva part anterior o lateral. El túmul, tant pot ser el més normalitzat (rodó o ovalat amb pedruscall i terra) com de pedra en sec amb una forma trapezoïdal. Aquestes tombes són datables vers el 3000 a.C., en plena era neolítica. Aquest, però, fou reutilitzat vers el 1600 a.C., a l'edat del Bronze.
A la seva excavació sorgiren les restes de 20 individus, perfectament conservades, gràcies al sol de pissarra de la tomba. Cal dir que fou desmuntat, i col·locat a diferents llocs... fins a tres vegades, ara resta al parc de Laténium des del 2004.
Just davant del sepulcre, ens fixem que tenen quantitat de rocs exposats, tots ells amb gravats d'era prehistòrica.
I com no, ens els mirem un per un. Començant per aquest, que a falta d'informació el vam batejar amb el nom de Laténium I.
A la seva excavació sorgiren les restes de 20 individus, perfectament conservades, gràcies al sol de pissarra de la tomba. Cal dir que fou desmuntat, i col·locat a diferents llocs... fins a tres vegades, ara resta al parc de Laténium des del 2004.
Just davant del sepulcre, ens fixem que tenen quantitat de rocs exposats, tots ells amb gravats d'era prehistòrica.
I com no, ens els mirem un per un. Començant per aquest, que a falta d'informació el vam batejar amb el nom de Laténium I.
No hem trobat informació de cap dels rocs, si en trobéssim ja actualitzaríem l'entrada.
El segon roc...
I un tercer que vam veure i fotografiar, però hem perdut les fotos, potser no vam apretar del tot el botó disparador de la càmera... teníem un moment de caos amb els nens.
Per acabar amb el Museu, visitem un "tros" de l'hàbitat de Monruz, un hàbitat trobat l'any 1991 a les excavacions de l'autopista. No s'ha pogut datar la fi de l'ús d'aquest espai, ja que ha estat abandonat en diverses ocasions, però tornat a utilitzar en poc espai de temps. El que sí hem pogut saber és que l'hàbitat té una datació inicial de voltants del 13000 a.C., vers l'era paleolítica del Magdaleniense.
A l'excavació de l'hàbitat, va sorprendre localització, al Sector 1, d'un espai d'uns 300 m2, una quarantena de fogars, amb abundant material lític i ossi.
Però la troballa més preuada fou una petita venus; un cos de dona esquematitzat, amb una alçada de 16 mil·límetres, d'atzabeja, datada cap al 13000 a.C.
 |
| Extreta de Viquipèdia |
Deixem el museu i, com anàvem bé de temps, ens dirigim a l'últim megàlit del dia, el menhir de Georgier, que trobarem tornant cap a l'allotjament per la carretera 5 direcció Pontarlier, La Chaux de Fonds, Lausanne, Neuchâtel. Recorrerem 20.1 quilòmetres fins a arribar a la sortida 5, direcció Saint Aubin. Ara continuarem per la carretera 1.2 quilòmetres direcció Provence, Fresens, Montalchez. A aquesta distància, trobarem una altra carretera que surt a la nostra dreta i, en 210 metres més, trobarem una bifurcació, on emprendrem el camí de l'esquerra. Aquest ens durà a la carretera que ens aproparà al megàlit girant a la dreta després de recórrer 350 metres. Seguirem per la carretera uns 750 metres, lloc on aturarem el cotxe al voral del camí i, a peu, farem via per un corriol que surt a la nostra dreta i que ens portarà directes al monument.
El menhir de Gorgier consisteix en un bloc de granit que mesura 3 metres d'alçada i 1.40 metres d'ample. Fou excavat cap el 1860 pel doctor Gustave Clément, veí de Saint-Aubin. Al llarg d'aquestes excavacions, va descobrir una llosa de granit vermell, fragments ceràmics i restes de carbó vegetal, pel que es podria datar el megàlit mitjançant C-14, però no hem trobat els resultats d'aquesta acció si és que s'ha dut a terme. Totes les fonts consultades indiquen que pertany al Neolític o edat de Bronze.
Amb el gran monòlit, donem per acabada la ruta i tornem a l'allotjament, demà més.
Coordenades:
Menhir de Les Echatelards o La Vernette: UTM(ETRS89): 32T, 320517, 5187498
Menhir de Bonvillars: UTM(ETRS89): 32T, 322185, 5189660
Praz Berthoud: UTM(ETRS89): 32T, 323922, 5190835
Menhirs de Corcelles o Stand: UTM(ETRS89): 32T, 324819, 5191074
Menhir de La Raisse: UTM(ETRS89): 32T, 328557, 5192571
Trou des Âmes: UTM(ETRS89): 32T, 328167, 5195405Menhir de Bonvillars: UTM(ETRS89): 32T, 322185, 5189660
Praz Berthoud: UTM(ETRS89): 32T, 323922, 5190835
Menhirs de Corcelles o Stand: UTM(ETRS89): 32T, 324819, 5191074
Menhir de La Raisse: UTM(ETRS89): 32T, 328557, 5192571
Menhir Bevaix I: UTM(ETRS89): 32T, 345905, 5208024
Auvernier: UTM(ETRS89): 32T, 345860, 5208008
Cassoletes del museu arqueològic Laténium I: UTM(ETRS89): 32T, 345868, 5207999
Cassoletes del museu arqueològic Laténium II: UTM(ETRS89): 32T, 345870, 5208006
Cassoletes del museu arqueològic Laténium III: UTM(ETRS89): 32T, 345868, 5208000
Hàbitat de Neuchâtel-Monruz: UTM(ETRS89): 32T, 345849, 5207952
Menhir de Gorgier (Béroche): UTM(ETRS89): 32T, 330022, 5197355
