Seguim a França de camí a Suïssa i aquest cop parem a l'Alta Savoia per dinar. I què millor que fer-ho junt a un imponent sepulcre, a tocar el petit nucli de Les Rocailles, que pertany al poble de Reignier, ja a pocs quilòmetres de Suïssa. El trobarem tot anant per la carretera que va de Les Rocailles a Saint Ange, a mà esquerra d'ella, tot i que no cal especificar gaire perquè es veu perfectament. Té un aparcament i una zona d'esbarjo just davant d'ell, a l'altra banda de la carretera.
El sepulcre de la Pierre aux Fées formava part d'un grup de set alineats en no gaire espai, dels quals només queden ell i la "Cave des Fées" de Saint-Cergues, que visitarem quan tornem de Suïssa. Els companys de necròpoli van ser destruïts durant el segle XIX.
El sepulcre de la Pierre aux Fées formava part d'un grup de set alineats en no gaire espai, dels quals només queden ell i la "Cave des Fées" de Saint-Cergues, que visitarem quan tornem de Suïssa. Els companys de necròpoli van ser destruïts durant el segle XIX.
El que queda en peu del gran sepulcre,és gran part de la cambra funerària, en la que cal destacar la llosa de coberta, que amida 4.90 metres de longitud per 4.50 metres d'ample i 1 metre de gruix... Pel que se li estima un pes d'unes 80 tones. Internament, aquesta cambra amida 1.80 metres d'alçada i conserva un habitacle quadrat de 3 metres de costat.
Els blocs allisats a mig aixecar o mig caure que hi ha a l'entrada del sepulcre fan pensar en una possible construcció inacabada d'una galeria coberta, a la que els arqueòlegs proposen un corredor d'un mínim de 8 metres, amb una amplada que podria haver arribat als sis metres, segons la disposició de les roques existents.
D'altra banda, cal dir que tots els rocs utilitzats per a la construcció del megàlit no són de la "Plaine des Rocailles", ja que no s'ha trobat aquest material rocós en tota aquesta extensió. Per tant, és de suposar que aquests van ser tallats i transportats des d'algun lloc llunyà pels habitants de la contrada... i segons he pogut trobar, es tractaria de rocam granític provinent del Mont Blanc, un tipus anomenat "protoginegons".
El monument es por datar a grans trets entre el 3000 i el 2000 a.C. Dic a grans trets perquè a l'excavació produïda el 1834 no va sorgir cap tipus de resta amb la que poder datar la gran tomba. Prop d'ell, això sí, varen trobar abundants elements de bronze; diversos eixos i una paella del segle III d.C. Per tant aquestes troballes són d'era romana i no tenen cap connexió amb el dolmen més que el possible buidat del sepulcre per part d'individus d'aquesta societat.
El megàlit fou clasificat com a monument històric 10 de juny del 1910.
Ara ja emprenem camí directe a Suïssa, tot tornant a Les Rocailles. En mig quilòmetre i quasi bé creuat el poble, virem a la dreta per la D19-A o Route de Findrol. Seguim aquesta 1.5 quilòmetres, on s'acaba a l'encreuament amb la D903. Aquí, girem a l'esquerra, creuant el riu Arve, i al poc l'A-40, autopista per la que anirem seguint indicacions cap a París, Genève i Annemasse. Per ella continuem fins veure el desviament a l'A-41, que quedarà a la nostra dreta, direcció Lausanne i Genève. Al poc d'anar per ella, toparem amb la frontera franco-suïssa, lloc on la carretera passa a dir-se 1. Per aquesta farem 100 quilòmetres, fins la sortida 25, la d'Yverdon Sud.
(Aquí ens vam "deixar" un grapat de coses de trajecte perquè vam pensar que era millor fer camí cap a on ens havíem d'allotjar. Ja visitarem les restes prehistòriques un altre dia.)
Bé, en entrar a Yverdon les Bains, seguim la ruta 5 seguint rectes a 3 rotondes i, poc abans d'arribar a la quarta, girem a la dreta per l'Avenue des 4 Marronniers. Per ella seguim tot rectes creuant les vies del tren, lloc on canvia el nom i passa a dir-se Rue de Clendy. Als pocs metres, trobarem una rotonda per la que sortirem a la tercera, anant a l'esquerra en el sentit en què veníem. Per ella i en 120 metres, toparem amb un parc, que és on es troba el bonic alineament.
Aquest alineament, tot i que he inserit una foto prou idílica, és bastant estrany, ja que els alineaments que no són paral·lels entre ells. A primer cop d'ull, sembla com si hi hagués un menhir inicial compartit pels dos alineaments, que es van desviant progressivament.
Aquest rar alineament fou descobert cap el 1878, quan el nivell d'aigua del Lac de Neuchâtel va baixar 2.7 metres per la correcció d'aigües del Jura. Fou llavors quan eren a la vista que un estudiós els catalogà temporalment vers l'era neolítica. Avui en dia, i segons E. Burri Wyser i el seu llibre editat l'any 2015, "Chronique Archéologie Vaudoise", sabem que els alineaments són de diferents èpoques: L'alineament del nord es va construïr el III mil·leni a.C. i el central vers el V mil·leni a.C.
El que no es té clar, encara a dia d'avui, és el perquè d'aquesta orientació, ja que aquesta última dada fa trontollar la idea de què els alineaments eren col·locats assenyalant punts religiosos o una orientació astronòmica.
Segons hem pogut saber, aquests alineaments consten de 45 rocs treballats (no els vam contar) i les més grans arriben als 4.5 metres d'alçada i pesen unes 5 tones. A simple vista, es que algunes pedres són falses, són còpies modernes; les originals es troben al Museu d'Yverdon. No hem trobat quan es van endur les originals i van col·locar les rèpliques, però podria ser que ho fessin quan van reconstruir l'alineament, l'any 1986.
Finalitzades les visites, ens dirigim sense perdre més temps cap a l'allotjament, situat a les muntanyes, i unes precioses vistes sobre el llac d'Yverdon.
Coordenades:
Pierre aux Fées: UTM(ETRS89): 32T, 290785, 5112018
Pierre aux Fées: UTM(ETRS89): 32T, 290785, 5112018
Alineament de Clendy: UTM(ETRS89): 32T, 321095 5183437
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada