Pàgines

dimecres, 1 d’agost del 2018

Megàlits al districte de Lavaux-Oron I

Avui, ruta de monòlits suïssos, el primer l'estela de Lutry... que vam trobar sense saber ni que existia.

Per trobar-la ens dirigim al nucli de Lutry, un poble de la perifèria de Lausanne. Nosaltres la vam trobar de casualitat... érem fent un mos al port del poble, que s'obre al llac Leman, i tot tornant cap on era aparcat el cotxe, al costat del conegut alineament d'aquesta localitat, vam trobar l'estela en un carreró d'aquests amb vivendes a sobre. Em sembla recordar que era pujant per la Rue du Bourg, que és la continuació de la Rue du Port, fins a trobar un passatge anomenat du Simplon  a mà esquerra.


Formava part del conegut alineament que hi ha a uns dels aparcaments del poble. Els estudiosos d'aquest conjunt megalític la cataloguen com el menhir número 14 de l'alineament. Té la curiositat de que ha estat gravat en dos moments: el primer era un gravat de forma femenina, amb dos cercles en forma de pit femení, i gravats simulant flocs de cabell; i un segon gravat amb forma masculina, amb els ulls, un cinturó d'espatlla en forma de X, un ganivet i tres cercles a mitja alçada. El menhir original es conserva al museu cantonal d'història i arqueologia de Lausanne, i el que veiem és una rèplica... segons hem pogut saber.

Ara anem a veure l'alineament de Lutry, tot tornant a l'aparcament de la Possession, on hem deixat el cotxe, nom també donat al magnífic alineament. L'aparcament es troba al costat dret de la Rue des Terreaux, sortint a ella des de la Route de Lavaux.


Fou descobert l'estiu del 1984 amb motiu de la construció de l'aparcament, tot i que a uns 30 metres a l'oest de la ubicació actual. Els monòlits foren desplantats per fer l'obra i, ja que hi eren, van ser més fàcilment estudiats. Aquests megàlits es replantaren tal com els veiem ara l'any 1986 amb l'orientació original, oest-est.

Està format per un conjunt d'esteles alineades, tocant-se lateralment, durant uns 20 metres. Segons els experts, el menhir central, el número 6, de més de 4 metres originalment, és del que parteix la resta de la morfologia de l'estructura. I també podem dir que el número 24 no es va localitzar, només varen trobar el negatiu, però que molt probablement sigui el menhir de "du Voisinand",  que fou descobert el 2014 a 100 metres al nord-est.

Tots els menhirs d'aquest bonic conjunt són tirant a antropomorfs, menys el número 14 que és el dels gravats, que hem vist amb anterioritat. El monument en si és datat segons els experts en el tema vers el 2450 a.C. (a finals de l'era neolítica local), però s'ha de tenir en compte que el primer dels gravats del menhir 14 són encara més antics... el monument és sovintejat fins al 1550 a.C. a mitjants de l'edat del Bronze local.

Donant per visitat l'alineament, anem a veure un tros de menhir, el d'Essertes-Auboranges. Hi ha diferents camins per arribar al gran menhir; de tots ells, el que creiem que és més fàcil, tot i que trigues uns 5 minuts més que els altres, és anant-hi per la carretera 9, la que trobarem tot creuant la Route de Lavaux, i seguint tot rectes per la Route de la Coversion. Al creuar les vies de tren, a la rotonda, prendrem la tercera sortida seguint per la mateixa Route, que va paral·lela a les vies.

Seguim rectes per ella, passant-se a dir Route du Landar, en la que trobarem un desviament a la dreta cap a la carretera 9. Seguirem aquesta fins la sortida 13 i, en arribar a l'encreument de la següent carretera, el seguirem a la nostra esquerra, tot creuant la 9 que acabem de deixar. Seguim aquesta carretera tot rectes uns quilòmetres direcció Forel (Lavaux), poble que creuarem sortint per la Route de Moudon, fins a topar amb un encreuament al petit nucli de Servion, on girarem a la dreta. A uns 600 metres, girem de nou a la dreta prenent la chemin du Clos-Joli, que als 100 metres es bifurca... nosaltres anem per l'esquerra.

En 300 metres virem a la dreta per la chemin de la Montagne i, al ben poc, veurem que ens trobem al mig de camps llaurats. Bé, sense deixar la carretera, girarem a l'esquerra en quant podem, creuant al poc un rierol. En fer-ho, la primera a l'esquerra i uns metrtes més enllà de nou la primera a l'esquerra... l'asfalt et duu fins al monument del Menhir d'Essertes o Pierre du dos à l'âne.


El monument és datat, com és natural en els menhirs i segons els especialistes, dins d'un ampli espai temporal. Ells el daten vers el 4.500 al 1.500 a.C., i té una alçada de 5,60 metres, amb un pes pròxim a les 25 tones. Aquest monòlit era ensorrat parcialment d'antic i es considerava un vulgar bloc erràtic fins a la dècada dels 90, que va ser estudiat i col·locat a la ubicació actual.

Cal dir que ens trobem davant del menhir més famós de Suïssa, i que està situat just a la frontera entre els cantons de Vaud i Friburg.

Donant per vist el monòlit, anem a veure el "menhir" de la Roche, que es troba al municipi del mateix nom. No donem més indicacions perquè, segons nosaltres, és un grandíssim bloc erràtic sense cap tipus de treball humà prehistòric. Ens basem en la seva localització, la seva morfologia, les dimensions i la informació que hem trobat d'ell.


Com ja hem dit, creiem que no és un menhir, però si el voleu visitar, teniu les coordenades més abaix. Si més no, és un bloc erràtic ben curiós ubicat a un maco emplaçament. Una vegada allà, un pensa: I d'on ha vingut aquest enorme roc?


Coordenades:

Estela de Lutry: UTM(ETRS89): 32T, 322444, 5152506
Alineament de Lutry o de la Possession: UTM(ETRS89): 32T, 322375, 5152571
Menhir d'Essertes-Auboranges o Pierre du dos à l'âne: UTM(ETRS89): 32T, 331032, 5160343
"Menhir" La Roche: UTM(ETRS89): 32T, 356514, 5172688

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada