Després d'esmorzar, sortim de La Bastide de Sérou (La Bastida de Seron en occità) per la D-117 cap a Saint Girons i ens desviem cap a Le Mas d'Azil uns 5 quilòmetres després per la D-15. Al poble de Le Saret, la D-15 mor a la D-119 i girem llavors a la dreta, seguint de nou cap a Le Mas d'Azil. Avançant uns 3 quilòmetres més, ja veurem l'accés a la cova i un aparcament a la dreta on deixarem el cotxe per a acostar-nos-hi caminant.
La cova ha estat formada pel pas del riu Arize durant milers d'anys i té una longitud actual de 420 metres per una amplada mitjana de 50 metres. El seu accés des del sud, és dir, des d'on veníem, fa 51 metres d'alçada per 48 d'amplada.
El jaciment arqueològic va ser descobert el 1857 quan es va començar a excavar per a construir-hi una carretera imperial. Va ser estudiada inmmediatament, i durant 40 anys, pel mossèn Jean-Jacques Pouech, oriünd de la zona, qui es va centrar en estudiar els ossos fòssils, principalment els de la Sala anomenada del Teatre, i en fer el mapa de la cavitat. Anys més tard, Félix Garrigou va recopilar la informació en un article que va fer que la gruta fos coneguda arreu de França. Després d'una inundació l'any 1876, fou excavada de nou per Félix Regnault i Tibulle Ladéveze.
La llista d'arqueòlegs que ha passa per allà és inacable, ja que la cova té restes d'haver estat hàbitat, lloc d'enterrament i té pintures i gravats. Per esmentar-ne alguns més, Édouard Piette va seguir investigant a la Sala del Teatre, l'anomeanda Rotonda i el forn Piette. Henri Breuil, evidentment, es va centrar en pintures i gravats. Aquests treballs van permetre determinar una nova època dins del Paleolític, l'anomenat període Azilià, de connexió ja amb el Neolític.
Posteriorment, ja als anys 1930s, el matrimoni Péquart estudia la galeria Flint, que va esdevinir un dels hàbitats més importants del Magdalenià (cap el 12000 a.n.e.), i van trobar un crani humà que van anomenar Magda.
Durant els anys 1960s i 1970s, la cova ha estat de nou excavada i segueix sent explotada actualment pel grup Inrap i la Universitat de Toulosse.
Entre el material arqueològic trobat, hi destaca un propulsor de 32 centímetres de longitud fet en cornamenta de ren i decorat amb un cervató sobre el que hi ha un ocell a la seva cua. Va ser trobat pel matrimoni Péquart el 1940, quan estudiava la galeria Flint. Els propulsors s'utilitzaven per a augmentar la potència de tir dels projectils de caçadors i sovint estaven decorats com aquest
Pel que fa a l'art parietal, hi ha pintures d'animals i motius geomètrics a la Sala Breuil, gravats d'animals a la Galeria dels Rens, més animals a la Sala del Forn i una curiosa vulva gravada a un passadís de difícil accés.
La gruta és monument històric francès des del 1942 i és visitable. El camí a peu que s'ha de fer està amenitzat per una línia cronològica de les diferents èpoques prehistòriques indicant els jaciments més impotants de la zona.
Retornem al cotxe, i ara travessarem la gruta amb el nostre vehicle per a arribar al poble de Le Mas d'Azil. Seguim per la D-119 fins el poble de Sabarat, on, just després de passar per un pont de pedra sobre el riu l'Arize, girem a la dreta. Passem per davant de l'ajuntament, i girem de nou a la dreta després de fer 80 metres, prenent una pista asfaltada que indica dolmen i que es diu Route du Dolmen. Seguim 1800 metres més sense deixar la pista principal per a arribar al mas de Peyré. Poc abans d'arribar al mas, deixem el cotxe sense molestar i a la dreta veiem un tros de prat que no té tanca. Ens endinsem per aquest bosc uns 200 metres per a trobar fàcilment el dolmen de Peyré.
El considerat semidolmen (o el que seria un paradolmen per nosaltres) fou excavat per Jean-Jacques Pouech el 1964. A aquesta excavació, sorgiren destrals polimentades, ganivets, cisells, pedres de molí, raspadors i martells.
Mesura 2.90 metres de longitud per 1.10 d'alçada.
Tornem al cotxe i desfem el camí fins Sabarat, on prenem de nou la D-119. Després de 3.7 quilòmetres, girem a l'esquerra cap a Gabre per la carretera D-1A. En arribar a aquesta població, girem per l'únic camí que va a l'esquerra i avancem 560 metres fins a trobar un cartell que indica el dolmen seguint un camí a la nostra dreta. Ja a peu, recorrem 130 metres per aquest camí i ja veurem el dolmen a la nostra esquerra, a uns 10 metres. Es tracta del dolmen de Coudère o Goudère.
Com veieu, és un dolmen difícil de fotografiar que es troba soterrat, així que podem afirmar que conserva el seu túmul. La llosa de coberta va ser desplaçada durant l'esmentada excavació del 1864. Mesura uns 2 metres de longitud.
També s'anomena Pierre de Sant Martin, ja que diu la llegenda que el sant fou enterrat aquí.
És monument històric francès des del 1889.
Retornem al cotxe i anem a pel tercer megàlit de la jornada, ara de nou cap a Le Mas d'Azil per la D-1A. Aquesta carretera acaba a la D-119, punt on anem a l'esquerra cap a l'esmentada població. En 1.4 quilòmetres, ja al mig del poble, trobem una cruïlla de 5 carrers i prenem el segon de la nostra dreta en direcció "Dolmen". 115 metres després, girem obligatòriament a la dreta i avancem fins passar el pont sobre el riu l'Arize, on girem a l'esquerra en direcció "Dolmens" entre altres indicacions. Seguim la pista asfaltada 1.6 quilòmetres i girem a l'esquerra a una corba cap a la dreta, de nou en direcció "Dolmen". Avançant 450 metres, passem pel mas Cap del Pouech i arribem al dolmen del mateix nom, que ens queda a uns 20 metres a la nostra esquerra.
Aquest dolmen simple mesura 1.70 metres de longitud i té una amplada que va del 1.00 metres a la capçalera a 1.12 metres a l'entrada. L'alçada interior és de 1.37 metres.
Com els anteriors, va ser excavat el 1864 pel mossèn Pouech, que va trobar ossos humans. A principis del segle XX, va ser excavat de nou pel mossèn Breuil, que va trobar més ossos. No tenim clar a quina de les dues excavacions (o bé a les dues) es van trobar peces de sílex, que van permetre datar el megàlit a l'edat de Bronze (vers, el 1800 - 800 a.n.e.). També es van trobar restes que permeten confirmar la seva reutilització a l'època gal·lo-romana.
Una vegada visitat el megàlit, ens vam intentar acostar al dolmen de Brillaud, a només 3.5 quilòmetres, però havíem de recòrrer els últims 1.3 a peu i començava a ploure, així que el vam deixar per a un altre moment, pensant que podríem intentar-ho de nou abans de marxar... no va ser així.
Bé, no ens resistim a marxar sense veure més dòlmens de la zona i a prop n'hi ha un al que arribes en cotxe, així que anem directes cap a ell! Una vegada més, desfem el camí i anem a Le Mas d'Azil i ara tornem a passar per dins de la gruta tot seguint la D-119. Poc després, passem pel poble de Maury i després girem a la dreta cap a Camarade per la D-15. Passant de llarg el desviament cap a aquesta població, 1 quilòmetre després trobem a la dreta el desviament cap al dolmen de Couminge. Deixem el cotxe 750 metre més endavant i seguim a peu 150 metres per la pista de l'esquerra. Just després de passar la segona casa que trobem, girem a la dreta i caminem uns 35 metres per a trobar el dolmen de Commenge o Couminge com deia el cartell anterior.
Mesura uns 2 metres d'alçada, mentre que la seva llosa de coberta fa 3.00 per 2.50 metres. Aquesta descansa sobre dues lloses verticals.
El 1989 va ser restaurat per A. Alteirac amb l'ajut dels bombers de Pamiers quan es trobava en un estat ruïnós després de ser gairebé destruït durant els anys 1930s.
Tot i que ara ja torna a fer sol, com a banda del dolmen de Brillaud ens en faltem més per la zona, recollim per avui i anem cap a l'allotjament, que els nens (i els grans) s'han guanyat una estoneta de relax i un banyet a la piscina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada