Pot semblar que només ens dedicarem a visitar forns ibers a partir d'ara... res més lluny de la realitat, el què passa és que és un nou tipus de jaciment prehistòric que ens ha agradat visitar, i, amb tot això dels confinaments perimetrals per la Covid-19, n'hem trobat alguns prop de casa.
Avui, ens dirigim al terme municipal de Sant Esteve de Palautordera. Però, per arribar al jaciment, farem la volta, ja que pots anar creuant Santa Maria de Palautordera, després Sant Esteve, i tot seguit virant a la dreta, però nosaltres no seguirem aquest itinerari, ja que s'ha de creuar la Tordera, i una companya de la Cris ja ens va advertir que no era el millor per als nens, que el seu va acabar xop. Per això, seguirem tot rectes per la C-251 fins a Sant Celoni. El creuarem, sortint del nucli per la BV-5114, i seguirem aquesta carretera fins a trobar una rotonda on sortirem per la tercera escapatòria tot anant direcció cap a l'ajuntament de Fogars de Montclús per la BV-5119. Al poc de passar el nucli de Mosqueroles, virarem a l'esquerra tot seguint el cartell indicador a l'ermita de Santa Magdalena. Després girem un altre cop, ara vers la dreta tot seguint els cartells cap a l'ermita, lloc on deixarem el cotxe.
A peu, continuem pel camí sorrenc pel que veníem uns 350 metres, trobant a aquesta distància un camí que surt a mà dreta amb trams de fort desnivell de baixada. A 600 metres, després d'una corba prou tancada a l'esquerra, ens enfilem, grimpant per l'abrupta paret que ens queda a la dreta, i ja som a prop del forn iber de Montclús. Val a dir que encara que el forn es veu des de lluny, és útil anar amb coordenades i un GPS, ja que no vam veure cap corriol a seguir quan hi ets a prop i s'ha de cercar entre l'intens sotabosc.
La Cris, que va ser la que va pujar, va arribar pel lateral del jaciment, veient la graella de fumeroles d'aquest forn iber.
L'any 1974, sota la direcció de Luis Monreal y Tejada, gran historiador d'art espanyol, fincat a Barcelona, un grup d'aficionats va extreure les terres que el cobrien, deixant a la vista les 26 fumeroles que es documenten que té, aquestes de 20 centímetres de llargada per 12 d'amplada, i la cambra de combustió dividida pel típic pilar dels forns ceràmics d'aquesta era. La cúpula on es coïen les ceràmiques, com a tots els forns ibers que hem vist fins ara, ja era destruïda, tot i que es pot intuir un tros de les parets d'aquesta.
El forn iber de Montclús mesura uns 2.0 per 2.5 metres i té una alçada d'1.5 metres, dels que 40 centímetres són de la graella de fumeroles. La seva construcció, segons el departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, fou entre el 650 i el 50 a.n.e. Amb aquesta datació, podria ser inclús romà, però, pel que vam veure, ho vam descartar ràpidament (després comentem el perquè).
Inserim una fotografia de la vista davantera del forn... la foto està bastant cremada, sobretot per la banda dreta, el sol li picava de ple, però es pot veure prou bé la part interior.
En primer pla, veiem l'accés per on s'inserien les matèries a la cambra de combustió d'aquest forn, que té una amplada màxima de 112 centímetres.
Ja dins de la cambra, es veu el mur, que divideix l'espai de combustió en dues zones d'aproximadament 1 metre d'ample i uns 80 centímetres d'alçada conservada.
Al voltant del forn, podem veure gran quantitat de ceràmiques que al nostre parer són de tipus ceràmica ibera grollera, que ens encaixaria amb el què diu el departament de cultura de la Generalitat sobre un poblat iber als fonaments del castell medieval de Montclús (segle XI).
La fotografia la vam prendre quan érem baixant al forn, al poc de començar l'abrupte camí, en una corba a l'esquerra on hi ha un petit replà. Les restes no són de l'era de les que nosaltres solem visitar, però cercant per internet aviam si trobàvem una fotografia del desaiguat (que no hem trobat), ens ha semblat força bonic i amb alguna curiositat; pot ser que algun dia ens hi perdem.
I a any 2023, ens hi hem perdut unes quantes vegades, tenim un amic que jugava amb els col·legues per aquets murs, i ens hi va portar per primer cop, i una veïneta que estudia ben a prop i hi vam repetir. Ara, ja podem certificar que és força bonic i interessant. El més curiós de tot és una sortida del sòl de dins el castell que et portava seguint un túnel a la falda de la muntanya, una escapatòria secreta en cas d'assetjament, avui en dia col·lapsada, no sabem si a cosa feta per part de les institucions degut al risc d'ensorrament i la protecció dels visitants, o bé que s'ha ensorrat ella sola. Tot i això, resten tant el forat d'accés de dins el castell com la sortida porticada del bosc.
Per últim, d'aquest tranquil poble en direm que hi ha textos d'antics arqueòlegs on s'esmenta un menhir entre els dos Palautordera, Sant Esteve i Santa Maria. Pel que en sabem, es trobava just on avui en dia hi ha l'illa d'accés al poble de Sant Esteve tot venint de Santa Maria. Doncs bé, al parc del costat, trobem aquest bloc inserit al mur de tancament del recinte.
Es clarament una fita termenal, es veu clarament la S i la E, les inicials de Sant Esteve, i un gravat superior que creiem que és religiós, com el dels llindars de les masies quan aquestes eren beneïdes. Ara, no sabem si el monòlit utilitzat ja estava treballat al moment de donar-li ús com a fita o no.
Preguntarem a l'ajuntament del nucli per si en saben quelcom de la seva procedència.
Amb això, donem per tancada la ruta d'avui. Si en voleu més, hem de pujar Montseny amunt a visitar el dolmen de Puig d'Arques de La Costa del Montseny o bé l'estela del Pla de la Calma, o tornar cap a Vilalba Sasserra a visitar el dolmen de Pedra Arca.
Coordenades UTM(ETRS89):