Aquesta vegada, anem cap a Cardedeu (qui ens diria anys més tard que hi viuríem, a Cardedeu) i agafem la carretera de La Roca a Sant Celoni (C-35). Abans d'arribar a Vilalba Sasserra, agafem un desviament a mà dreta que va paral·lel a la carretera i no ens costarà gaire trobar el dolmen de Pedra Arca sota un enorme-gegant pi pinyoner. De fet, amb aquesta referència, és fàcil localitzar des de la carretera el dolmen, fent de límit entre Llinars del Vallès i Vilalba Sasserra.
Fou descobert per Joaquim Mercader i de Bell-lloc el 1879. Ha rebut gran quantitat d'estudis, visites i mencions, l'última d'Enric Carreras i Josep Tarrús, a la que argumenten que, tot i que tingui aparença de dolmen simple, es podria tractar d'una galeria catalana.
El dolmen de Pedra Arca sembla petit perquè es troba enfonsat respecte el terreny, però no ho és tant, amida 1.80 metres de longitud per 1.20 metres d'amplada i 1 metre d'alçada.
 |
| Fotografia feta el 05-05-2019 |
Segons Carreras i Tarrús, té, o tenia en el moment de l'excavació i documentació, un túmul circular de 9/10 metres de diàmetre, amb un cròmlec bastit a raó d'un mur de pedra en sec amb base de grans blocs.
Arqueològicament parlant, hem trobat que Josep Estrada, el 1955, ja esmentava que van sorgir diverses destrals de pedra polida i fragments de sílex a l'excavació que va fer. Anys més tard, a l'excavació d'urgència que es va fer l'any 1992 amb motiu de la construcció de la carretera del davant, es va localitzar divers material de sílex, també material treballat, elements ceràmics del Neolític i l'Edat del Bronze inicial i final, i un parell de monedes, una de cinc cèntims de l'any 1878 i un ardit del 1624-1655, lògicament encunyat a Barcelona.
També volem fer menció a la llosa de coberta, a la què s'hi poden veure fins a 19 cassoletes insculpides a la pedra.
Segons els materials recuperats, podem assegurar que aquest sepulcre fou bastit al Neolític final, vers el 3000-2700 a.n.e.
Aquesta foto és del 29 de Desembre del 2014, que vam decidir fer un tomb per la comarca.
Però això no queda aquí, el dia 7-12-2017, tornem per enèsima vegada al megàlit, aquest cop, però, anem de passada, seguim pel mateix carrer tot anant direcció al polígon. Just creuar l'autopista per sota, virarem a l'esquerra per una pista sorrenca en bon estat i la seguirem direcció els masos de Can Janer, Can Pau Rector i Can Freginals.
Passem el desviament d'aquest últim i seguim per la pista, que poc a poc va empitjorant, fins que arribem a un lloc on ja no podem passar amb el nostre cotxe, que sí que podríem amb un 4x4, i fins i tot amb un SUV, que no era el nostre cas llavors (ara sí). Si anem amb un cotxe alt, seguim fins a trobar a la nostra esquerra una trialera.
Enfilarem a peu per l'atrotinat camí-corriol, que arriba a la part alta del cim, on surt un altre corriol ben definit a la nostra esquerra i que ens acosta al megàlit. Al principi és costerut, però, al poc, planeja pel cim de la muntanya, fent-nos anar en direcció contrària de la què hem arribat. Al poc i després d'una baixada, trobarem a mà esquerra, veient-lo entre els petits arbres que hi ha, el menhir de Can Freginals o de la Pineda del Gos.
Monòlit de recent troballa, fou Teresa Benet, guarda forestal del parc del Montnegre i el Corredor, qui el trobà l'estiu del 2011 amb motiu de la senyalització d'una ruta per BTT.
Es tracta d'un menhir estel·liforme d'unes dimensions de 2.20 metres de llarg per 1.10 d'amplada i un gruix de 0.40 metres. La part superior del menhir resta trencada per un dels laterals, igual que un dels laterals del que en el seu dia fou la base. També, es documenta a la seva part bocaterrosa una cassoleta gravada, que no es podrà estudiar fins que no es plantegi el seu re-aixecament.
Segons els dos individus acabats d'esmentar al dolmen, aquest monòlit fou treballat i aixecat vers el 3400-2700, durant el Neolític mig-final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada