TRANSLATOR

diumenge, 30 de desembre de 2018

Poblat a Sant Julià de Ramis

Avui, com últimament, anem a fer una ruta apta per a nens: visitarem un poblat iber a Sant Julià de Ramis. Per arribar, prenem l'AP7 fins la sortida 6, que es troba just després de passar un pont per sota, i va en direcció Girona nord, Banyoles, Olot. Al poc de sortir i com a moltes de les autopistes catalanes topem amb el peatge... després del peatge anem per la primera sortida a la dreta que hi ha, a ben pocs metres d'aquest, tot fent via per la C-66, direcció Girona, Figueres, Palamós.

Poc després, just creuar per dalt l'autopista "de pagament", sortim a la dreta cap a la N-IIa, direcció Girona, Figueres, Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis. Al poc d'empendre aquesta nova carretera, virem a l'esquerra direcció Figueres. Passem de llarg el nucli de Sant Julià de Ramis, que ens quedarà a la dreta, i després del quilòmetre 723 de la carretera, virem a la dreta per una sortida amb canvi de paviment a la dreta direcció Fortalesa de Sant Julià de Ramis. Seguim rectes per ella direcció Veïnat dels Sants Metges, aturant el cotxe al final de la pista asfaltada, davant l'església dels Sants Metges. A peu, seguim l'ample camí que, en uns 250 metres, t'apropa al ploblat de Kerunta.


Poblat peculiar, no només per la seva creació ibera i el posterior aprofitament romà, sinó perquè les cases són construïdes aprofitant el desnivell de la muntanya, degut al seu creixement... i no havent-hi prou amb això, i tenint en compte que l'ample camí et duu a la torre defensiva del poble i que pots veure diverses restes de cases tot sent a l'església dels Sants Metges si mires cap a la davallada de la muntanya, el poblat era realment grandiós. Les restes més visibles són d'era medieval, però sota es conserven les restes prehistòriques.

També allà, just sota de l'església hi ha diverses tombes antropomorfes, datables a l'era medieval.



La construcció del poblat es remunta al segle VI a.C., quan, segons es documenta una colla d'ibers es van instal·lar en aquest cim. La ubicació de l'assentament no és casual, ja que des d'allà tenen una gran vigia de l'entorn.


Personalment, per la morfologia del poblat, em recorda prou a la ciutat ibera del Castellet de Banyoles.

La part superior del turó té forma d'espigó allargassat, i l'hàbitat a ell adossat queda naturalment protegit per tres costats, només deixant la banda oest com a més accessible. La part més aplanada on es començar a construir el poblat queda a 150 metres per sobre la plana.

Cal dir que des del torreó de vigia fins a les restes iberes que hi ha al costat de l'esglèsia hi ha 315 metres en línia recta, i es documenta una amplada d'entre 60 i 80 metres. No sabem si és la fi del poblat, o aquest continua, podria ser tranquil·lament que s'allargués uns metres més fins al següent turó; de fet, seria més lògic defensivament parlant.

Imatge creada a partir de google maps
En color gris, de la part excavada a les restes de sota l'església... en vermell, fins on nosaltres creiem que podria ser.

Segons hem pogut saber, la presència humana al poblat va anar augmentant amb el pas del temps, tal i com es demostra amb el descobriment de tres muralles defensives fetes amb motiu d'ampliació. A banda d'aquestes muralles, també s'han trobat diverses i variades ceràmiques, corresponents a diferents èpoques.

El poblat fou abandonat, iberament parlant, vers l'any 550 a.C., però fou rehabitat pels romans des del 218 a.C. i fins el 50 a.C. Amb aquest rehabitatge la ciutat de Kerunta va patir un gran canvi, transformant-se en un dels nuclis romans més poderosos.

S'ha d'explicar que el nom de Kerunta és donat pels arqueòlegs, devien de trobar algun tipus d'inscripció, i també dir que l'actual Girona és coneguda en llengua ibera amb el nom de nova Kerunta... té una certa explicació, ja que l'emperador romà Pompeu va disoldre la ciutat de Kerunta, creant la nova ciutat de Gerunda, i, òbviament, portant tot el poder allà.

És bé cultural d'interès nacional des del 10 juliol de 2012.

Visitada la ciutat, tornem a les zones baixes, que fa força vent i no és agradable estar a la intempèrie. Realment, el mirador col·locat sobre el baluard és maco perquè permet veure les diferents muntanyes de la zona, però no fa dia d'estar veient paisatges...


Coordenades:

Ciutat de Kerunta: UTM(ETRS89): 31T, 487664, 4653083

dissabte, 1 de desembre de 2018

Poblat a Olius

Avui, visitem els primer dels tres poblats que vam visitar el desembre d'aquest any. La veritat, força interessant, ens va fer gràcia la seva ubicació, la gran quantitat de sitges que vam veure, i la clara reutilització del poblat en diferents èpoques.

Per arribar, el més fàcil és anar fins a Solsona i sortir d'ella per la C-149 direcció est, cap a Castellvell i Sant Climenç. Als 2 quilòmetres de sortir del nucli, farem un gir molt pronunciat a la dreta, tot seguint indicacions a Castellvell. Als 800 metres d'anar per la carretera, toparem amb l'antiga edificació, que té una zona habilitada per a aparcar el cotxe. Allà el deixem i a peu tornem pel camí acabat de fer, emprenent un camí que surt a la dreta en una seixantena de metres. Aquest és el que et duu, en uns 100 metres, a la plana del cim del turó on es troba el jaciment; realment, a una posició dominant de la contrada.


El poblat lacetà de Castellvell fou excavat per Serra i Vilaró, que el documentà a les seves memòries del 1920, atorgant-li una superfície de 5500 metres².

Planta de Serra i Vilaró de l'any 1919
A dia d'avui, i gràcies als estudis realitzats pel Centre d'Estudis Lacetans (C.E.L.), es documenta una expansió del poblat vers el vessant sud del turó, segons les restes de murs i troballes arqueològiques de material ceràmic. Amb aquest teòric creixement del poblat, aquest abastiria uns 8000 metres².


Planta general feta pel C.E.L. l'any 2011
Ens trobem davant d'un poblat de l'edat del Ferro vers el segle VII-VI a.n.e. i utilitzat en sis etapes, tres d'elles a la prehistòria... més ben dit a la protohistòria, que bàsicament és l'etapa de la que hi ha algun document escrit, encara que sigui creat per una altra cultura més avançada. A Catalunya, és vers el 1er mil·lenni a.n.e. i fins a la conquesta romana.

La primera d'aquestes ocupacions seria la que hem esmentat breument al paràgraf superior, a l'Edat del Ferro, que és el moment fundacional del poblat. En aquesta era, es construeix la bateria de cases i el mur defensiu. A ambdues construccions, se'ls atorga una cronologia provisional, a falta de més resultats, de vers els segles VII-VI a.n.e.


A dia d'avui, d'aquesta etapa de la vida del poblat, es documenten restes ceràmiques a mà amb formes, i decoració típica de l'edat de Ferro final.

Aquesta dona peu a les dues següents, ja a l'era ibera. Diem això perquè, com a molts poblats, les edificacions de l'edat del Ferro van ser modificades i utilitzades per la nova civilització. Cal dir que aquest nivell estratigràfic és el que es conserva en pitjor estat, degut a l'arrasament del camp i a l'afectació constructiva de les etapes històriques. La més malmesa és, sobretot, la segona etapa ibera, que va del segle IV al III, durant l'iber ple-final. Evidentment, és la que es trobava més en superfície.

La primera de les dues etapes iberes és la pertanyent al segle VI-V a.n.e., on les restes trobades bàsicament es limiten a paviments i fogars.



Com hem dit abans, ens va sobtar la gran quantitat de sitges que hi ha, algunes d'elles superposades: Per a fer-ho més visible, inserim una fotografia aèria de la part del poblat on es troben. Aquest magatzems soterrats poden datar-se vers els segles II i I a.n.e.

Imatge extreta del Web del Museu de Solsona
Davant de la bateria de cases, veiem la bassa o cisterna, que realment, pel que hem trobat documentat d'ella, és força interessant.

Pel que sembla, l'excavació efectuada per Serra i Vilaró no fou gaire minuciosa, més aviat, tan sols es va dedicar a documentar el poblat i les seves estructures, sense excavar-les. De fet, d'aquesta zona de la cisterna, amb la gran complexitat que té, no en diu gairebé res. Segons el C.E.L., hi ha en aquesta zona, una superposició de fases ocupacionals.


A la campanya del 2012, s'excavà de nou aquesta zona, aquest cop a mans del C.E,L., i s'arriba a la conclusió que la bassa central no és la documentada per en Serra i Vilaró, sinó una de datació anterior, aquesta envoltada per un mur ovalat de grans dimensions. Posteriorment, aquesta és seccionada per una nova bassa i un barri de cases, a l'etapa medieval del poblat.

Planimetria de l'ocupació medieval segons el C.E.L.
La bassa d'era ibera, segons els arqueòlegs del C.E.L., devia de ser construïda vers l'iber ple. Aquesta és d'un metre de fondària, tot i que atansa, diametralment parlant, prou superfície. La medieval, al contrari, arriba als tres metres de fondària, ja que van tallar la roca mare, però és molt més petita pel que fa a dimensions superficials.

Planimetria segles VI - III, segons el C.E.L.
Com podem veure a la planta de les restes del poblat vers el segle VII - III, hi ha dos murs tot sortint dels habitatges, que insinuen un recinte ovalat en aquest lloc.

Per acabar amb la visita, observem aquestes restes, que clarament són modernes... pel tipus de "maó", per dir-ho així, ens fa la sensació, sense ser uns grans experts, que com a molt deuen de ser del segle XIX. I ara veient el que diuen els del C.E.L., veiem que podríem no anar gaire desencaminats. Ells documenten els fonaments d'una torre construïda amb carreus perfectament tallats i units amb calç. A l'excavació, sorgiren diverses restes de ceràmica vidriada, pel que la datació relativa ha de ser posterior al segle XIII – XIV. Pel que fa a la seva funció, és del tot incerta, però podria ser una torre defensiva de l'era. De fet, se'n documenta una altra, just a l'altra banda del poblat, datada del segle XI.

De la primera de les torres, però, també es diu que podria haver estat edificada per a la utilització de la xarxa de telègrafs del segle XIX, que és el que ens feia pinta a nosaltres.


Amb això, acabem la visita i l'estudi per recerca del poblat, que tal com pensem nosaltres, els arqueòlegs del C.E.L. confirmen que ens trobem davant d'un hàbitat prou complex... No cal dir que molt més del que creia Serra i Vilaró.

El seguirem de prop, ja que ens sembla molt interessant, sobretot per les diferents etapes d'ocupació superposades.


Coordenades:

Castellvell: UTM(ETRS89): 31T, 375742, 4650218