Dolmen, menhir i inscultures a Rabós II

Dia següent de les inscultures d'Espolla, i ja que anàvem d'inscultures aprofitem que érem a la zona per anar a veure les de Rabós, després de visitar un menhir i un dolmen. Comencem pel menhir de l'Orlina, que ens anava mig de pas per anar a  visitar el dolmen de Coma de Felis. De fet, érem allotjats a una casa rural a la mateixa pista del coll de Belitres, des d'on surt el camí a peu per anar al dolmen, al vèrtex d'una corba a l'esquerra, després de passar el rec del Sitjar. A uns 400 metres d'on dormíem i seguint la pista principal uns 680 metres més, tindrem el menhir caigut i trencat de l'Orlina a la nostra esquerra.

 

Aquí tenim el menhir de l'Orlina, nom rebut fent referència a la riera que hi ha just al costat. La datació d'aquest tros de roc és molt extensa, ja que no hi ha restes associades; es data del 3500 al 1800 a.C.

Aquest suposat menhir, dic suposat perquè no té una forma del tot convencional al món dels menhirs (tot i que n'he vist de tots colors, i aquest com a poc es veu treballat), amida 2.50 metres de llarg per 1.10 d'alçada i té d'un gruix de 0.60 metres. El que a mi em dona bona pinta per catalogar-lo com a menhir, és la seva situació, ja que s'ubica al cim d'un promontori al costat del camí.

Tornem al cotxe i tirem enrere pel camí del coll de Belitres els 680 metres fins a arribar a la corba, des d'on surt el caminoi que ens portarà sense pèrdua al dolmen de Coma de Felis. Seguirem el camí fins a trobar un pendent pronunciat al que deu ser un petit rec, baixem a ell i en tornar a pujar per l'altre costat trobarem el dolmen de Coma de Felis a l'esquerra, enganxat al corriol que seguim, de fet passes per sobre el túmul.

Aquest sepulcre, datat segons la forma constructiva, del IV mil·leni a.C., és conegut de temps ençà (Cazurro 1912), però no fou fins el 1979 quan Josep Castells, Júlia Chinchilla, Josep Tarrús i Roser Vilardell el van excavar acuradament, trobant l'enllosat de la cambra, que ja havia descrit Pericot al 1931. Realment, el més significatiu d'aquesta excavació va ser el poder afirmar el corredor del sepulcre, que també era totalment enllosat.

Sobre les restes arqueològiques, Tarrús esmenta que dins el sepulcre no es va trobar res, tot al contrari que al corredor, on aparegueren diverses restes ceràmiques, un fragment d'un ganivet de sílex, una dena d'esteatita i un penjoll de cal·laïta.

Com a dada final, donarem les dimensions de la cambra, que amida interiorment 2 metres de llarg, 1.45 d'amplada i una alçada conservada de 1.20 metres.

Ara sí, refent el camí, tornem al cotxe i ens dirigim al nucli de Rabós, on prenem la GI-603 direcció Garriguella. En uns 2.3 km aproximadament, ja sent a Delfià, que és una barriada de Rabós, veurem a l'esquerra de la GI-603 una pista sorrenca, que ens portarà en 1.5 quilòmetres aproximadament al pla d'Elena. A uns 120 metres de travessar un camí, aturem el cotxe, i ens posem a caminar per un bosquet de matolls i arbrets baixos a la nostra dreta; allà, cercarem la pedra amb gravats del Pla d'Elena, a uns 50 metres de la pista.

Siguem sincers, jo no acabava de veure les inscultures, però la Cris estava convençudíssima de que era aquell roc i que no vèiem els gravats, però que hi devien ser.

Aquesta és la pedra per si algú vol passar l'estona buscant, possiblement estan un xic desgastades, ja que he vist una foto de fa 20 anys, i ja no es veien gaire. (Per cert, sí que sembla el mateix aflorament rocós, com em deia la Cris).

L'aflorament rocós del pla d'Elena té una amplada de 0.73 metres per una llargada de 0.60 metres. Pel que fa als gravats, es documenten 3 antropomofors i 2 cassoletes, que van ser modificats a l'era cristiana. Fou descobert el 26 d'abril de 1983 per Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero.

Les altres que vam visitar, sí que les vaig veure clarament, inclús en vaig veure una altra, que no estava marcada. L'hem anomenat rec de les Clavagueres IV, ja que es troba just al costat dels rocs coneguts amb aquest nom. Per arribar-hi, tornem a Rabós (és millor veure aquestes inscultures i després anar al Pla d'Elena, però vaja nosaltres ho vam fer així). Cercarem el carrer de Cotlliure o el carrer de la Plaça i el seguirem fins que aquest es transforma en pista, seguirem per ella fins a trobar un camí que ve per la dreta i just després un altre que surt a l'esquerra a uns 350 metres del poble, aturem el cotxe uns 130 metres més tard. Ara, ja ens endinsem a l'emboscat de planta baixa que hi ha a la nostra esquerra i, a uns 45 metres, trobarem les inscultures del Rec de les Clavegueres, crec recordar que al límit de la plana.

Comencem pel Rec de les Clavegueres I, que fou descoberta, com les seves companyes, el 28 de novembre del 2009, per membres de Via Pirena. La separem en dues fotos, per a que es vegin millor els gravats, la primera és de la part superior del roc.

Aquesta és la part inferior.

D'aquesta obra d'art del Neolític, Calcolític (IV - III mil·lennis a.C.), podem dir que és una panell d'1.50 per 1.10 metres, que conté un total un total de 42 cassoletes aïllades, 2 reguerons unint cassoletes, 2 cassoletes amb regueró i un estrany signe format per diverses cassoletes unides per reguerons. Realment impressionant aquest roc!

Just al costat, veurem el Rec de les Clavegueres II, també datada com la seva companya al Neolític, Calcolític, conté en el panell de 1.10 per 0.70 metres; una figura halteriforme, una cassoleta amb regueró, i una cassoleta prou gran aïllada.

I un xic més enllà, veurem el Rec de les Clavegueres III.

La número III conté 5 cassoletes en un panell de 1.50 per 1.10 metres.

Molt a prop d'aquesta, vaig veure un roc en el què vam veure clarament una cassoleta... ara em miro la fotografia i no la trobo... són coses del directe, però insereixo una fotografia del roc del suposat gravat a continuació per si algú vol intentar trobar-la.

L'hem anomenat Rec de les Clavegueres IV.

Ara sí, donem per acabada la ruta, que déu n'hi do, quin fart de pujar i baixar!

Coordenades:

Menhir de l'Orlina: UTM(ETRS89): 31T, 502310, 4693419
Coma de Felis: UTM(ETRS89): 31T, 502818, 4694237
Pla d'Elena: UTM(ETRS89): 31T, 503568, 4690875

Rec de les Clavegueres I: UTM(ETRS89): 31T, 502058, 4692544

Rec de les Clavegueres II: UTM(ETRS89): 31T, 502057, 4692543

Rec de les Clavegueres III: UTM(ETRS89): 31T, 502057, 4692539

Rec de les Clavegueres IV: UTM(ETRS89): 31T, 502058, 4692538

Dolmen i menhir a Sant Climent Sescebes IV

Després de passar-nos part del dia visitant inscultures a Espolla, travessem la línia de terme i ens acostem a Sant Climent Sescebes a veure dos dels megàlits que estan "amenaçats" pel tancament de la zona militar d'aquesta població. Si finalment la zona es tanca, quedaran ben oblidats...

Bé, per arribar-hi, el més fàcil és anar a Espolla i travessar la població pel seu costat oest, pel carrer Puig del Mas, anomenat Relliquer més endavant. A la sortida del poble, veurem la indicació dels menhirs de la Murtra i del Castellar. Uns 500 metres després d'aquesta senyalització, la pista es bifurca i prenem la branca dreta. Poc després, es bifurca de nou i tornem a prendre la branca dreta. Passem una intersecció de camins i després de 900 metres més, la pista es bifurca una altra vegada, però ara agafem el camí de l'esquerra. 150 metres després, arriba l'última bifurcació, on seguim per l'esquerra. Continuant 550 metres més, a la nostra esquerra veiem un camí que s'enfila pel turó i porta directe al sepulcre del Salt d'en Peió. Si ens el passem de llarg, uns 100 metres més endavant hi ha un altre més marcat que també duu al dolmen.

Va ser localitzat el 1985 per Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero, dos dels membres de GESEART, amb les indicacions de Martí Cufí, veí de Vilartolí. Es tracta d'un megàlit estrany per la zona, ja que la seva tipologia és d'arca amb vestíbul pou, sent un dels pocs coneguts d'aquest estil  a l'Empordà, juntament amb el dolmen dels Estanys I.

Pel que fa a les seves dimensions, la cambra mesura 1.87 metres de longitud, 1.15 d'amplada i 1.12 metres d'alçada màxima, i està formada per 7 lloses, una de les quals és la fixa de tancament i una altra fa de porta. Aquesta última era la pedra mòbil que donava accés al sepulcre des del vestíbul-pou. Aquest vestíbul amida 60 centímetres de longitud, per 90 d'amplada i 80 d'alçada.

El megàlit no conserva la coberta, però sí força pedruscall del túmul (d'uns 7 - 8 metres de diàmetre) i dos cròmlecs de contenció prou visibles.  

Va ser excavat i restaurat pel GESEART l'any 1986, obtenint-se les troballes més interessants al vestíbul-pou. El més destacable va ser ceràmica campaniforme d'estil pirinenc, entre d'altres, dues cassoles i un vas, fet que el col·loca a la línia del temps vers la segona meitat del III mil·lenni a.C.

Baixem del sepulcre i desfem la pista 800 metres. En aquest punt, un corriol a la dreta, ens duu, en pocs metres, al menhir de Rocs Blancs o del Castellar.

Va ser trobat caigut per Joan Calverol el 1971, qui va informar a Lluís Esteva, que el va donar a conèixer quatre anys més tard. Però no fou fins el 24/06/1988 quan el GESEART el va reeaixecar, documentant en aquell moment unes dimensions de 3.45 metres d'alçada total, una amplada de 0.90 i un gruix de 0.65 metres.

Cronològicament parlant, a falta de restes associades, el podem situar en un ampli ventall que aniria des del Neolític mitjà al Calcolític, entre el IV i el III mil·lenni a.C.

Amb aquesta visita, ja només ens faltarà un megàlit dins de la zona militar, el dolmen de les Closes. Encara no està clar si es delimitarà el recinte o no perquè ja fa temps de l'anunci i encara no s'ha fet, però intentarem visitar Les Closes quan ens sigui possible, per si de cas ho acaben tancant.

Coordenades:

Salt d'en Peió: UTM(ETRS89): 31T, 497477, 4695759

Menhir de Rocs Blancs: UTM(ETRS89): 31T, 498150, 4695670

Inscultures a Espolla I

Avui anem a Espolla, amb el "suv" del sogre, que va millor per a fer camins de muntanya.

Un cop allà, ens dirigim a la barriada dels Vilars, pel carrer dels Vilars (que més que carrer és una pista asfaltada). Quan ja veiem les cases del barri, prenem un camí que surt a l'esquerra del "carrer" pel que venim, a uns 90 graus d'inclinació, i als pocs metres veurem a la dreta una esplanada on deixarem el cotxe.

A peu, tornem enrere pel camí pel que acabem de pujar amb el cotxe, i, als pocs metres, veurem de nou a la nostra dreta, amagat al voral del camí, la primera llosa amb inscultures dels Vilars.

Aquest roc conté 10 creus, algunes d'elles amb cassoletes als extrems, i és datada per Josep Tarrús, com les seves companyes, al Neolític mitjà/Calcolític, entre el mil·lenis IV i III a.C.

Un cop vista la maca roca, continuem el camí cap amunt, prenent el primer camí que ens surt a l'esquerra; aquest el seguirem uns metres fins que fa una petita corba a la dreta, amb un bosquet a l'esquerra del camí; a aquest bosquet és on es troba la resta de les inscultures, un total de 7.

Però a mig camí vam veure una cosa que crec que s'ha d'inserir... perquè hi ha foto!

Realment a les nostres rutes hem vist diversos animals: Cèrvols, daines, esquirols, conills, senglars, etc... però aquesta guineu deu ser model o quelcom així, ja que ens va deixar fer-li un munt de fotos i quasi semblava que ens fes postures per a que la foto fos encara millor.

Seguim l'itinerari megalític, endinsant-nos al bosc per un replà que queda a la corba que comentàvem abans. Al poc d'endinsar-nos a l'emmaranyat per un petit corriol, trobarem la segona roca a mà esquerra. 

El roc d'els Vilars II és prou espectacular com per inserir un parell de fotos més, encara que el gravat sigui majoritàriament cassoletes unides per reguerons.

Comencem per la part de baix del roc (fotografia superior), que consta d'una alçada de 1.45 metres i una amplada d'uns 60 centímetres. Les ombres de l'arbre no ajuden a veure les inscultures... Però, no el penso tallar! Es poden veure diversos conjunts de dues cassoletes unides per reguerons.

A la fotografia de detall superior, es poden veure tres profundes cassoletes, unides per un regueró que davalla a les cassoletes de sota.

Tornem al corriol i el seguim uns pocs metres, fins veure clarament a la dreta del corriol, sobre una cresta rocosa que voreja el prat, la pedra dels Vilars V.

Aquesta roca, de 1.30 per 1.20 metres, conté una única cassoleta a la part superior (indicada en vermell sobre la fotografia), d'uns 5 centímetres de diàmetre.

Quasi tocant els camps llaurats, trobem la roca amb inscultures dels Vilars III (a uns 10.5 metres de Vilars II).

Aquest roc gairebé rodó consta de 34 cassoletes aïllades i 4 més unides per reguerons, realment impressionant.

La següent que vam trobar va ser la IV, situada uns 20 metres més endavant de la III. La fotografia podria ser millor, però què hi farem.

Aquest és el roc principal de les inscultures existents, però s'ha d'observar bé, els dos que hi ha al costat, també tenen gravats. Es creu que antigament formaven un sol roc.

Aquesta és la de l'esquerra, la que es troba en primer terme, al costat es veu la central. En aquesta fotografia, sí es distingeixen prou bé els gravats.

De la llosa de la dreta també inseriré fotografia, però dubto que es vegi alguna cosa.

Potser sí que es veu quelcom, encara que evidentment és el tros amb menys gravats del que un dia va ser un únic roc. Només té dues cassoletes aïllades i un regueró.

Ara, les anteriors sí que són dignes d'observar una bona estona, ja que tenen un preciós conjunt de cassoletes unides per diversos reguerons.

Molt a prop i a nivell de terra trobem una roca sola (d'un metre de costat aproximadament), que és els Vilars VI.

A la fotografia no s'aprecien amb nitidesa, però hem marcat la zona on es troben les dues cassoletes i les dues cassoletes unides per un regueró que conté.

Per trobar les dues pedres amb gravats que ens falten, cal tornar al camí i emmaranyar-se dins del bosquet que ara queda a la nostra dreta. La primera que trobem és Vilars VII.

La inscultura s'indica en vermell  i consisteix en tres cassoletes unides per un regueró.

A uns 7 metres en direcció sud-est, trobem els Vilars VIII, encaixada en un mur de pedra. De les tres roques que veiem, és la de més a la dreta.

Els gravats es troben a la part superior, gairebé ocults pel mur, però a la nostra foto no es veuen del tot... què difícil és fer fotos d'inscultures! En aquest cas, la pedra conté tres cassoletes disposades en forma de creu unides per un llarg regueró i un gravat halteriforme.

Vist aquest grup d'inscultures, tornem al cotxe i creuem el petit nucli de la barriada dels Vilars per la carretera principal. Un cop passat el barri, seguim la pista que s'enfila vers el cim de la propera muntanya. Abans d'arribar a ell, trobarem després d'un parell de corbes prou tancades, un senderó que surt a l'esquerra del camí. En ell ens endinsem, tot aturant el cotxe als pocs metres.

A peu i tornant al camí principal ens dirigim a veure la roca gravada del Corral d'en Massanet I. Deurem tornar enrere pel camí tot baixant per un petit barranc que hi ha a la primera corba a la dreta. Als metres de baixar, a la nostra esquerra trobarem un mur de separació de finques o quelcom així, en ell veurem sense cap dubte el roc amb gravats del Corral d'en Massanet I.

Aquest roc de 0.60 per 1.20 metres, fou descobert per Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero el 1982 (aquesta, i totes les del grup), té 12 cassoletes, 2 més unides i una figura halteriforme.

Tornem a la pista i ens endinsem al bosc de l'altre costat d'ella, al poc d'entrar-hi trobarem les inscultures del Corral d'en Massanet II.

És un conjunt de dos rocs amb cassoletes aïllades, algunes d'elles ovalades i d'altres unides per reguerons.

Conté un total de 30 cassoletes, dues d'elles ovalades, 5 més unides per reguerons i un halteriforme en un panell que entre els dos rocs fa 2.05 per 1.35 metres.

Un xic més amunt d'elles, tot passant pel mig de dos grans rocs, veurem a la dreta d'aquest pas, el Corral d'en Massanet III.

Impressionant roc, que consta d'un conjunt de reguerons que enllacen diverses cassoletes, amb una cassoleta central de 21 centímetres de diàmetre, un parell d'elles d'uns 10 centímetres de fondària, i un diàmetre prou impressionant.

A continuació, tornem al roc número II i avancem uns 40 metres amb el mateix sentit que veníem des de la roca I, fins a topar-nos amb les inscultures del Corral d'en Massanet VII i VIII, col·locades pels voltants d'un petit mur per salva el desnivell, de pedra en sec.

Aquesta és la del Corral d'en Massanet VIII, i queda a l'extrem esquerre del mur. Consta d'una sola cassoleta, més o menys al mig de el roc, de 5.50 centímetres de diàmetre.

Seguint el muret cap a l'altre costat, trobarem una estructura estranya... com un refugi modern, en versió reduïda, o barraca. Doncs bé, la pedra del Corral d'en Massanet VII es troba just a sota.

Aquest roc té 9 cassoletes aïllades, tot i que d'una d'elles surt un regueró que es veu tallat pel límit de la pedra.

Tornem al camí, tot anat cap al cotxe, però un cop acabada la corba, a la nostra esquerra, a pocs metres del camí albirem un gran roc que té bona pinta i... sí senyor les inscultures del Corral d'en Massanet VI.

Aquest gran bloc d'esquist conté 5 cassoletes de diferents mides, entre 4 i 10 centímetres de diàmetre. La que veiem a la foto en primer terme és la més gran.

Refem el camí i tornem al cotxe, prenent ara el caminoi on l'hem deixat aparcat. El seguim unes desenes de metres i ens endinsem al bosc que queda a la nostra esquerra, tot cercant el roc amb inscultures del Corral d'en Massanet V. De fet, hi ha un corriolet molt desdibuixat que porta fins al roc, que es troba amagat al peu d'un arbret. No m'estranya que s'hagi fet un corriolet fins la pedra, és realment molt maca.

Aquesta conté els gravats més complexes de la zona, però la il·luminació del Sol sobre la roca ens va impossibilitar fer una fot de qualitat. A la que inserim, hem marcat la zona on es troben els dos gravats: un antropomorf complex consistent en un cercle tallat per un semicercle i unit a una creu, i dos reguerons units formant una U.

De nou, tornem al camí principal passant pel cotxe. El seguim cap a l'esquerra durant uns 120 metres i ens endinsem al bosquet de la nostra dreta. En pocs metres (més val fer servir les coordenades), trobarem la roca del Corral d'en Massanet X.

Aquest roc conté 9 cassoletes força profundes, una d'elles unida a un regueró.

De nou, tornem al camí i, en línia recta, el travessem i entrem a l'altra banda per un curt caminoi. Ens uns 40 metres, trobem, amb una mica d'esforç, tot sigui dit, les inscultures del Corral d'en Massanet IX.

Aquest roc conté únicament dues cassoletes, com es pot veure a la fotografia, de 4 i 5.50 centímetres de diàmetre.

Per arribar a l'última de les pedres, ens desplacem uns 40 metres cap al sud-est. Prop del camí i de les restes d'una construcció quadrangular, trobem les inscultures del Corral d'en Massanet IV.

Tot i que aquest roc té uns gravats força impressionants, lamentablement a la fotografia no es veuen... així que hem marcat la zona on es troben. Consisteixen en cinc cassoletes aïllades, un regueró, dues cassoletes unides per un regueró, dos gravats antropomorfs formats per cruciformes dobles i un altre format per una creu llatina. 

No s'ha pogut acotar l'antiguitat dels gravats, però tant els dels Vilars com els del Corral d'en Massanet es poden incloure dins del Neolític, entre el IV i el III mil·leni a.C.

Després de l'empatx d'inscultures, ens acostarem a veure un dolmen i un menhir, però això ja ho explicarem a una altra entrada!

Coordenades:

Inscultures dels Vilars I: UTM(ETRS89): 31T, 499630, 4695099

Inscultures dels Vilars II: UTM(ETRS89): 31T, 499466, 4694949

Inscultures dels Vilars III: UTM(ETRS89): 31T, 499462, 4694943

Inscultures dels Vilars IV: UTM(ETRS89): 31T, 499460, 4694922
Inscultures dels Vilars V: UTM(ETRS89): 31T, 499463, 4694947
Inscultures dels Vilars VI: UTM(ETRS89): 31T, 499463, 4694924
Inscultures dels Vilars VII: UTM(ETRS89): 31T, 499466, 4694959
Inscultures dels Vilars VIII: UTM(ETRS89): 31T, 499469, 4694953
Inscultures del Corral d'en Massanet I: UTM(ETRS89): 31T, 499821, 4695977
Inscultures del Corral d'en Massanet II: UTM(ETRS89): 31T, 499791, 4695983
Inscultures del Corral d'en Massanet III: UTM(ETRS89): 31T, 499789, 4695990
Inscultures del Corral d'en Massanet IV: UTM(ETRS89): 31T, 499638, 4696120
Inscultures del Corral d'en Massanet V: UTM(ETRS89): 31T, 499639, 4695989
Inscultures del Corral d'en Massanet VI: UTM(ETRS89): 31T, 499769, 4696013
Inscultures del Corral d'en Massanet VII: UTM(ETRS89): 31T, 499743, 4695977 
Inscultures del Corral d'en Massanet VIII: UTM(ETRS89): 31T, 499755, 4695976
Inscultures del Corral d'en Massanet IX: UTM(ETRS89): 31T, 499603, 4696140
Inscultures del Corral d'en Massanet X: UTM(ETRS89): 31T, 499701, 4696148

Dolmen a Moià VI

Avui farem una altra sortideta a la recerca de megàlits d'aquests fàcils d'arribar. Anàvem amb la idea de veure un dolmen i dues coves... finalment, només vam visitar el sepulcre, però ens vam emportar una grata sorpresa.

Posem rumb a Moià i quan entrem al poble venint des de Castellterçol per la C-59, ens desviem a l'esquerra per la N-141c, que porta a Manresa. En aquesta, girarem a la dreta pel tercer desviament que veiem en sortir del poble, el segon a partir de la riera de l'Om, direcció el circuit de motocròs, Circuit Verd de Moià.

Ens endinsarem uns metres per ell fins a trobar un aglomerament de desviacions i agafarem la de més a l'esquerra. Aquesta duu al Circuit Verd de Moià. Un cop arribats al circuit i al costat del camí que baixa fins al circuit, habilitat per als concursants, hi ha un altre que surt tal i com veníem, just al costat, agafarem aquest últim. És el que et deixa al costat del dolmen de Vilaclara si tens un cotxe una mica altet, la pista no està del tot malament, però nosaltres vam deixar el cotxe en creuar el Torrent de Bussanya i vam seguir a peu, tot rectes pel camí, fent una agradable passejada.

Aproximadament en 1600 metres, i havent deixat una bifurcació a la dreta, trobarem, també a la dreta del camí, a uns metres d'ell, el sepulcre de Vilaclara.

Aquesta cista megalítica datada, per la seva morfologia, d'època neolítica final a l'Edat del Bronze, vers el 2500 - 1500 a.C., té unes dimensions internes d'1.96 metres de llarg, 1.11 d'ample i 48 centímetres d'alt.

Fou excavat l'any 1962 per Ricard Batista. L'excavació, però, no va ser gaire fructífera, ja que en ella no aparegué cap tipus de resta arqueològica.

Just davant seu, entre el camí i el sepulcre veiem el que es creu que és la coberta del megàlit, encara que diversa gent opina que és una estela. La veritat, no sembla mala idea, ja que està espectacularment gravada. D'altra banda, les seves dimensions són perfectes com per a fer de coberta del sepulcre de dos metres més amunt.

Les dimensions de la llosa són de 2.28 metres de llarg, 1.20 d'amplada i 30 centímetres de gruix. Del seus gravats, esmentar que la cassoleta que es veu en primer terme a la fotografia té 10 centímetres de fondària.

La sorpresa que havíem dit abans, ens la vam trobar al poc de veure el dolmen, quan ens vam fixar que al costat i darrere seu hi ha un conjunt de petites cistes, amb tota la pinta de ser d'època medieval.

No hi ha gaire informació oficial d'elles, però pel que hem pogut esbrinar no vaig errat amb la meva datació, tot indica que són d'era medieval. Crec que vam comptar cinc sepulcres, i, si busqueu bé, a diversos racons hi ha forats a terra que podrien ser altres antigues tombes, ja molt malmeses.

Apa, visita feta, tornem cap a casa, que ens hem entretingut a la necròpolis i no dóna temps de veure les coves! Les deixem per un altre dia.

Coordenades:

Vilaclara: UTM(ETRS89): 31T, 421721, 4630371
Necròpoli medieval de Vilaclara: UTM(ETRS89): 31T, 421721, 4630371

Dòlmens a Darnius II i Maçanet de Cabrenys

De nou a l'Alt Empordà per visitar dos dòlmens facilets d'arribar, que no hi ha ganes de caminar molt.

El primer, el dolmen de Pardals, al què arribarem tot fent com si anéssim al dolmen de Mas Puig de Caneres i seguirem la pista tot prenent la primera bifurcació a la dreta. A partir d'aquí, veurem diversos trencalls, també a la dreta, tots ells barrats per a cotxes pel mateix estil de tanca. Travessant-los, es pot arribar fins al dolmen, tot caminant i fent el pronunciat pendent que hi ha.

Nosaltres però, com hem dit, avui no caminarem gaire; seguim la pista fins a trobar una bifurcació on prendrem el camí de la dreta, que es troba en més mal estat que pel que veníem. La pista comença la pujada al cim amb un fort pendent i al poc aturem el cotxe, deixant-lo enganxat al voral dret de la pista... Si anéssim amb un 4x4 o un sub, podríem seguir per la pista, però és hora de caminar, que el 308 és un cotxe de ciutat, i tot i que aquest el tenim més que avesat a pistes i camins de cabres, més val parar a temps, que no quedar-nos tirats al bell mig del bosc.

Seguim la pista, ara a peu, fins a deixar la masia de Mas Cros a sobre el camí, a la nostra esquerra. Al poc, on l'atrotinat camí fa un gir a l'esquerra donant accés al mas, veurem un altre que surt al vèrtex de la corba que segueix la direcció de l'anterior, tancat per un filat que no dubtem a travessar, seguint les indicacions de l'amo del mas. En una estona, ens trobem una tanca per a cotxes com les que havíem vist anteriorment, també la creuem i seguim pel camí fins que arribem a la part alta del cim, on veurem un caminoi a l'esquerra que ens durà en uns 20 metres al dolmen de Pardals. Del sepulcre al Mas Cros, hi ha uns 900 metres.

Un cop èrem al dolmen, vam fixar-nos que des d'ell es veu una construcció que deu ser l'anomenat Can Pardals, al que suposem que es deu arribar tot seguint el camí principal que arriba al cim del Puig del Portell.

Aquest sepulcre de corredor és datat d'era neolítica, vers el 3500 a.C., però es té la certesa que fou reutilitzat a l'Edat del Bronze entre el 1500 i el 700 a.C. En aquesta última etapa, utilitzant urnes d'incineració.

Fou descobert l'any 1999 quan van netejar el bosc i va ser excavat del 2003 al 2006 per tres arqueòlogues gironines: l'Ariadna Baulenas, l'Assumpció Colomer i l'Assumpció Heras. Es documenten a l'excavació unes troballes prou nombroses: Restes humanes de dos nens i un adult, fragments ceràmics de diverses èpoques que van des del Neolític fins a època Ibera, un parell de ganivets de sílex, denes d'esteatita, una arracada de bronze i una urna d'incineració del Bronze final.

Pel que fa a les dimensions de la cambra de l'antic sepulcre, es documenten una llargada d'1.45 metres, una amplada d'1 i una alçada d'1.33. D'altra banda, el túmul, de tendència ovalada és prou espectacular, és format per petites pedres, i consta de dues anelles de lloses més grans a mode de peristàlit. Acabem documentant les dimensions de la llosa de coberta, que fa 3 metres de llargada, per 1.40 metres d'amplada i 30 centímetres de gruix.

Seguim la ruta anant a terrenys de Maçanet de Cabrenys, on a part d'un nou dolmen, trobem un lloc per menjar de manera tranquil·la i còmoda.

Bé, aturem el cotxe a la pista asfaltada al costat de la masia de Can Lleona, que crec que és el GR-11. Trobarem aquesta pista, a l'esquerra, poc després de sortir de Maçanet de Cabrenys per la GI-503 direcció a Darnius. 

Un cop aturat el cotxe, ens posem a caminar pel camí sorrenc que surt a la dreta abans d'arribar a la casa. Vorejant aquesta, seguim el camí que es desdibuixa per una intensa capa de gespa i sortirem en un camí més definit, que seguirem a l'esquerra, tot fent un pronunciat pendent de baixada, el seguirem, un parell de minuts, fins a trobar un altre caminoi que surt a l'esquerra. En aquest, en un parell de minuts més (com a molt!!) trobarem les restes del dolmen de Can Lleona.

Aquestes lloses són, segons els professionals del tema, les restes d'una galeria catalana, datada vers el 3000 a.C. D'altra banda, farien un angle de 90 graus si mentalment ajuntem una pedra amb l'altra en la posició en la que es troben actualment, donant un espai per la cambra de, com a mínim, 1.90 metres de llargada, 1.32 metres d'amplada i 0.95 metres d'alçada.

Un cop vist el dolmen, tornem al cotxe i corrents cap al bar, que avui es decideix la lliga... i al final va valer la pena, un altre cop campions de lliga!!!! Visca el Barça!!!!

Coordenades:

Pardals: UTM(ETRS89): 31T, 483929, 4693186

Can Lleona: UTM(ETRS89): 31T, 481322, 4693013