Espai dedicat a la difusió de la cultura prehistòrica, principalment la megalítica, a través de les nostres rutes. Donat que aquest camp és molt extens, no disposem de temps material com per explicar les rutes immediatament, però mantenim actualitzat el plànol, tot i no descriure l'itinerari.
diumenge, 22 de maig del 2016
Dolmen i menhir a Sant Climent Sescebes IV
Inscultures a Espolla I
Un cop allà, ens dirigim a la barriada dels Vilars, pel carrer dels Vilars (que més que carrer és una pista asfaltada). Quan ja veiem les cases del barri, prenem un camí que surt a l'esquerra del "carrer" pel que venim, a uns 90 graus d'inclinació, i als pocs metres veurem a la dreta una esplanada on deixarem el cotxe.
A peu, tornem enrere pel camí pel que acabem de pujar amb el cotxe, i, als pocs metres, veurem de nou a la nostra dreta, amagat al voral del camí, la primera llosa amb inscultures dels Vilars.
Un cop vista la maca roca, continuem el camí cap amunt, prenent el primer camí que ens surt a l'esquerra; aquest el seguirem uns metres fins que fa una petita corba a la dreta, amb un bosquet a l'esquerra del camí; a aquest bosquet és on es troba la resta de les inscultures, un total de 7.
Però a mig camí vam veure una cosa que crec que s'ha d'inserir... perquè hi ha foto!
Seguim l'itinerari megalític, endinsant-nos al bosc per un replà que queda a la corba que comentàvem abans. Al poc d'endinsar-nos a l'emmaranyat per un petit corriol, trobarem la segona roca a mà esquerra.
Comencem per la part de baix del roc (fotografia superior), que consta d'una alçada de 1.45 metres i una amplada d'uns 60 centímetres. Les ombres de l'arbre no ajuden a veure les inscultures... Però, no el penso tallar! Es poden veure diversos conjunts de dues cassoletes unides per reguerons.
A la fotografia de detall superior, es poden veure tres profundes cassoletes, unides per un regueró que davalla a les cassoletes de sota.
Tornem al corriol i el seguim uns pocs metres, fins veure clarament a la dreta del corriol, sobre una cresta rocosa que voreja el prat, la pedra dels Vilars V.
Quasi tocant els camps llaurats, trobem la roca amb inscultures dels Vilars III (a uns 10.5 metres de Vilars II).
És un conjunt de dos rocs amb cassoletes aïllades, algunes d'elles ovalades i d'altres unides per reguerons.
Aquest gran bloc d'esquist conté 5 cassoletes de diferents mides, entre 4 i 10 centímetres de diàmetre. La que veiem a la foto en primer terme és la més gran.
Per arribar a l'última de les pedres, ens desplacem uns 40 metres cap al sud-est. Prop del camí i de les restes d'una construcció quadrangular, trobem les inscultures del Corral d'en Massanet IV.
Inscultures dels Vilars V: UTM(ETRS89): 31T, 499463, 4694947
Inscultures dels Vilars VI: UTM(ETRS89): 31T, 499463, 4694924
Inscultures dels Vilars VII: UTM(ETRS89): 31T, 499466, 4694959
Inscultures dels Vilars VIII: UTM(ETRS89): 31T, 499469, 4694953
Inscultures del Corral d'en Massanet I: UTM(ETRS89): 31T, 499821, 4695977
Inscultures del Corral d'en Massanet II: UTM(ETRS89): 31T, 499791, 4695983
Inscultures del Corral d'en Massanet III: UTM(ETRS89): 31T, 499789, 4695990
Inscultures del Corral d'en Massanet IV: UTM(ETRS89): 31T, 499638, 4696120
Inscultures del Corral d'en Massanet V: UTM(ETRS89): 31T, 499639, 4695989
Inscultures del Corral d'en Massanet VI: UTM(ETRS89): 31T, 499769, 4696013
Inscultures del Corral d'en Massanet VII: UTM(ETRS89): 31T, 499743, 4695977
Inscultures del Corral d'en Massanet VIII: UTM(ETRS89): 31T, 499755, 4695976
Inscultures del Corral d'en Massanet IX: UTM(ETRS89): 31T, 499603, 4696140
Inscultures del Corral d'en Massanet X: UTM(ETRS89): 31T, 499701, 4696148
dilluns, 16 de maig del 2016
Dolmen a Moià VI
Ens endinsarem uns metres per ell fins a trobar un aglomerament de desviacions i agafarem la de més a l'esquerra. Aquesta duu al Circuit Verd de Moià. Un cop arribats al circuit i al costat del camí que baixa fins al circuit, habilitat per als concursants, hi ha un altre que surt tal i com veníem, just al costat, agafarem aquest últim. És el que et deixa al costat del dolmen de Vilaclara si tens un cotxe una mica altet, la pista no està del tot malament, però nosaltres vam deixar el cotxe en creuar el Torrent de Bussanya i vam seguir a peu, tot rectes pel camí, fent una agradable passejada.
Aproximadament en 1600 metres, i havent deixat una bifurcació a la dreta, trobarem, també a la dreta del camí, a uns metres d'ell, el sepulcre de Vilaclara.
Aquesta cista megalítica datada, per la seva morfologia, d'època neolítica final a l'Edat del Bronze, vers el 2500 - 1500 a.C., té unes dimensions internes d'1.96 metres de llarg, 1.11 d'ample i 48 centímetres d'alt.
Fou excavat l'any 1962 per Ricard Batista. L'excavació, però, no va ser gaire fructífera, ja que en ella no aparegué cap tipus de resta arqueològica.
Just davant seu, entre el camí i el sepulcre veiem el que es creu que és la coberta del megàlit, encara que diversa gent opina que és una estela. La veritat, no sembla mala idea, ja que està espectacularment gravada. D'altra banda, les seves dimensions són perfectes com per a fer de coberta del sepulcre de dos metres més amunt.
Les dimensions de la llosa són de 2.28 metres de llarg, 1.20 d'amplada i 30 centímetres de gruix. Del seus gravats, esmentar que la cassoleta que es veu en primer terme a la fotografia té 10 centímetres de fondària.
La sorpresa que havíem dit abans, ens la vam trobar al poc de veure el dolmen, quan ens vam fixar que al costat i darrere seu hi ha un conjunt de petites cistes, amb tota la pinta de ser d'època medieval.
No hi ha gaire informació oficial d'elles, però pel que hem pogut esbrinar no vaig errat amb la meva datació, tot indica que són d'era medieval. Crec que vam comptar cinc sepulcres, i, si busqueu bé, a diversos racons hi ha forats a terra que podrien ser altres antigues tombes, ja molt malmeses.
Apa, visita feta, tornem cap a casa, que ens hem entretingut a la necròpolis i no dóna temps de veure les coves! Les deixem per un altre dia.
Necròpoli medieval de Vilaclara: UTM(ETRS89): 31T, 421721, 4630371
dissabte, 14 de maig del 2016
Dòlmens a Darnius II i Maçanet de Cabrenys II
De nou a l'Alt Empordà per a visitar dos dòlmens fàcils d'arribar, que no hi ha ganes de caminar molt.
El primer, el dolmen de Pardals, al què arribarem tot fent com si anéssim al dolmen de Mas Puig de Caneres i seguirem la pista tot prenent la primera bifurcació a la dreta. A partir d'aquí, veurem diversos trencalls, també a la dreta, tots ells barrats per a cotxes pel mateix estil de tanca. Travessant-los a peu, es pot arribar fins al dolmen, tot caminant i fent el pronunciat pendent que hi ha.
Nosaltres però, com hem dit, avui no caminarem gaire; seguim la pista fins a trobar una bifurcació on prendrem el camí de la dreta, que es troba en més mal estat que pel que veníem. La pista comença la pujada al cim amb un fort pendent i, al poc, aturem el cotxe, deixant-lo enganxat al voral dret de la pista... Si anéssim amb un 4x4 o un sub, podríem seguir, però és hora de caminar, que el 308 és un cotxe de ciutat, i tot i que aquest el tenim més que avesat a pistes i camins de cabres, més val parar a temps, que no quedar-nos tirats al bell mig del bosc.
Seguim la pista, ja a peu, fins a deixar la masia de Mas Cros a sobre el camí, a la nostra esquerra. Al poc, on l'atrotinat camí fa un gir a l'esquerra donant accés al mas, veurem un altre que surt al vèrtex de la corba que segueix la direcció de l'anterior, tancat per un filat que no dubtem a travessar, seguint les indicacions de l'amo del mas. En una estona, ens trobem una tanca per a cotxes com les que havíem vist anteriorment, també la creuem i seguim pel camí fins que arribem a la part alta del cim, on veurem un caminoi a l'esquerra que ens durà en uns 20 metres al dolmen de Pardals. Del sepulcre al Mas Cros, hi ha uns 900 metres.
Un cop érem al dolmen, vam fixar-nos que des d'ell es veu una construcció que deu ser l'anomenat Can Pardals, al que suposem que es deu arribar tot seguint el camí principal que arriba al cim del Puig del Portell.
Aquest sepulcre de corredor fou descobert per Jaume Vergés l'any 1999 en un regular estat quan van netejar el bosc, i va ser excavat del 2003 al 2006 per tres arqueòlogues gironines: l'Ariadna Baulenas, l'Assumpció Colomer i l'Assumpció Heras, essent aquesta última la que el va restaurar vers l'any 2010.
Pel que fa a les dimensions de la cambra de l'antic sepulcre, es documenten una llargada d'1.45 metres, una amplada d'1 metre i una alçada d'1.33 metres. D'altra banda, el túmul, de tendència ovalada, és prou espectacular (reconstruït), format per petites pedres, i consta de dues anelles de lloses més grans a mode de cròmlec peristàltic d'entre 6.5/7.5 metres de diàmetre. Acabem documentant les dimensions de la llosa de coberta, que fa 3 metres de llargada, per 1.40 metres d'amplada i 30 centímetres de gruix.
Aquí presentem la planta i l'alçat a dia 31-1-2000, i la restitució al que seria la seva forma original.
Extret de "Nous monuments megalítics de l'Alt Empordà" d'en Carreras i en Tarrús |
En el seu dia, vam trobar documentada una datació constructiva d'era neolítica, vers el 3500 a.n.e., amb reutilitzacions fins a l'Edat del Bronze, entre el 1500 i el 700 a.n.e., en aquesta última etapa, utilitzant urnes d'incineració. A dia d'avui, segons la nova datació de les eres prehistòriques, i segons en Carreras i en Tarrús, aquest megàlit fou erigit vers el 4200-3400 a.n.e., sent construït al Neolític ple.
Seguim la ruta anant a terrenys de Maçanet de Cabrenys, on a part d'un nou dolmen, trobem un lloc per menjar de manera tranquil·la i còmoda.
Bé, aturem el cotxe a la pista asfaltada al costat de la masia de Can Lleona, que crec que és el GR-11. Trobarem aquesta pista, a l'esquerra, poc després de sortir de Maçanet de Cabrenys per la GI-503 direcció a Darnius.
Un cop aturat el cotxe, ens posem a caminar pel camí sorrenc que surt a la dreta abans d'arribar a la casa. Vorejant aquesta, seguim el camí que es desdibuixa per una intensa capa de gespa i sortirem en un camí més definit, que seguirem a l'esquerra, tot fent un pronunciat pendent de baixada. El seguirem, un parell de minuts, fins a trobar un altre caminoi que surt a l'esquerra. En aquest, en un parell de minuts més (com a molt!) trobarem les restes del dolmen de Can Lleona.
Aquestes lloses són, segons els professionals del tema, les restes d'una galeria catalana datada vers el 3000 a.n.e., que va ser descoberta pels agents rurals de la zona l'any 2000. Tot i que en l'estat actual no es pot afirmar la tipologia (com diem, podria ser una galeria catalana), no es dubta a l'hora d'afirmar que és un dolmen, ja que les lloses farien un angle de 90 graus si ajuntem una amb l'altra en la posició en la que es troben actualment, donant un espai per la cambra sepulcral de, com a mínim, 1.90 metres de llargada, 1.32 metres d'amplada i 0.95 metres d'alçada. La cambra es troba a l'interior d'un túmul de 7/8 metres de diàmetre.
Com sempre que hi ha oportunitat, presentem la planta i l'alçat de la cambra del dolmen de Can Lleona.
Extret de "Nous monuments megalítics de l'Alt Empordà" d'en Carreras i en Tarrús |
Amb això, donem per acabada la ruta, però la podeu ampliar i barrejar amb el dolmen de Mas Puig de Caneres i amb la ruta de Megàlits a Agullana II i Maçanet de Cabrenys I.