Dia següent de les inscultures d'Espolla, i ja que anàvem d'inscultures aprofitem que érem a la zona per anar a veure les de Rabós, després de visitar un menhir i un dolmen. Comencem pel menhir de l'Orlina, que ens anava mig de pas per anar a visitar el dolmen de Coma de Felis. De fet, érem allotjats a una casa rural a la mateixa pista del coll de Belitres, des d'on surt el camí a peu per anar al dolmen, al vèrtex d'una corba a l'esquerra, després de passar el rec del Sitjar. A uns 400 metres d'on dormíem i seguint la pista principal uns 680 metres més, tindrem el menhir caigut i trencat de l'Orlina a la nostra esquerra.
Aquest sepulcre, datat segons la forma constructiva, del IV mil·leni a.C., és conegut de temps ençà (Cazurro 1912), però no fou fins el 1979 quan Josep Castells, Júlia Chinchilla, Josep Tarrús i Roser Vilardell el van excavar acuradament, trobant l'enllosat de la cambra, que ja havia descrit Pericot al 1931. Realment, el més significatiu d'aquesta excavació va ser el poder afirmar el corredor del sepulcre, que també era totalment enllosat.
Sobre les restes arqueològiques, Tarrús esmenta que dins el sepulcre no es va trobar res, tot al contrari que al corredor, on aparegueren diverses restes ceràmiques, un fragment d'un ganivet de sílex, una dena d'esteatita i un penjoll de cal·laïta.
Com a dada final, donarem les dimensions de la cambra, que amida interiorment 2 metres de llarg, 1.45 d'amplada i una alçada conservada de 1.20 metres.
Ara sí, refent el camí, tornem al cotxe i ens dirigim al nucli de Rabós, on prenem la GI-603 direcció Garriguella. En uns 2.3 km aproximadament, ja sent a Delfià, que és una barriada de Rabós, veurem a l'esquerra de la GI-603 una pista sorrenca, que ens portarà en 1.5 quilòmetres aproximadament al pla d'Elena. A uns 120 metres de travessar un camí, aturem el cotxe, i ens posem a caminar per un bosquet de matolls i arbrets baixos a la nostra dreta; allà, cercarem la pedra amb gravats del Pla d'Elena, a uns 50 metres de la pista.
Siguem sincers, jo no acabava de veure les inscultures, però la Cris estava convençudíssima de que era aquell roc i que no vèiem els gravats, però que hi devien ser.
Aquesta és la pedra per si algú vol passar l'estona buscant, possiblement estan un xic desgastades, ja que he vist una foto de fa 20 anys, i ja no es veien gaire. (Per cert, sí que sembla el mateix aflorament rocós, com em deia la Cris).
Aquí tenim el menhir de l'Orlina, nom rebut fent referència a la riera que hi ha just al costat. La datació d'aquest tros de roc és molt extensa, ja que no hi ha restes associades; es data del 3500 al 1800 a.C.
Aquest suposat menhir, dic suposat perquè no té una forma del tot convencional al món dels menhirs (tot i que n'he vist de tots colors, i aquest com a poc es veu treballat), amida 2.50 metres de llarg per 1.10 d'alçada i té d'un gruix de 0.60 metres. El que a mi em dona bona pinta per catalogar-lo com a menhir, és la seva situació, ja que s'ubica al cim d'un promontori al costat del camí.
Tornem al cotxe i tirem enrere pel camí del coll de Belitres els 680 metres fins a arribar a la corba, des d'on surt el caminoi que ens portarà sense pèrdua al dolmen de Coma de Felis. Seguirem el camí fins a trobar un pendent pronunciat al que deu ser un petit rec, baixem a ell i en tornar a pujar per l'altre costat trobarem el dolmen de Coma de Felis a l'esquerra, enganxat al corriol que seguim, de fet passes per sobre el túmul.
Aquest suposat menhir, dic suposat perquè no té una forma del tot convencional al món dels menhirs (tot i que n'he vist de tots colors, i aquest com a poc es veu treballat), amida 2.50 metres de llarg per 1.10 d'alçada i té d'un gruix de 0.60 metres. El que a mi em dona bona pinta per catalogar-lo com a menhir, és la seva situació, ja que s'ubica al cim d'un promontori al costat del camí.
Tornem al cotxe i tirem enrere pel camí del coll de Belitres els 680 metres fins a arribar a la corba, des d'on surt el caminoi que ens portarà sense pèrdua al dolmen de Coma de Felis. Seguirem el camí fins a trobar un pendent pronunciat al que deu ser un petit rec, baixem a ell i en tornar a pujar per l'altre costat trobarem el dolmen de Coma de Felis a l'esquerra, enganxat al corriol que seguim, de fet passes per sobre el túmul.
Aquest sepulcre, datat segons la forma constructiva, del IV mil·leni a.C., és conegut de temps ençà (Cazurro 1912), però no fou fins el 1979 quan Josep Castells, Júlia Chinchilla, Josep Tarrús i Roser Vilardell el van excavar acuradament, trobant l'enllosat de la cambra, que ja havia descrit Pericot al 1931. Realment, el més significatiu d'aquesta excavació va ser el poder afirmar el corredor del sepulcre, que també era totalment enllosat.
Sobre les restes arqueològiques, Tarrús esmenta que dins el sepulcre no es va trobar res, tot al contrari que al corredor, on aparegueren diverses restes ceràmiques, un fragment d'un ganivet de sílex, una dena d'esteatita i un penjoll de cal·laïta.
Com a dada final, donarem les dimensions de la cambra, que amida interiorment 2 metres de llarg, 1.45 d'amplada i una alçada conservada de 1.20 metres.
Ara sí, refent el camí, tornem al cotxe i ens dirigim al nucli de Rabós, on prenem la GI-603 direcció Garriguella. En uns 2.3 km aproximadament, ja sent a Delfià, que és una barriada de Rabós, veurem a l'esquerra de la GI-603 una pista sorrenca, que ens portarà en 1.5 quilòmetres aproximadament al pla d'Elena. A uns 120 metres de travessar un camí, aturem el cotxe, i ens posem a caminar per un bosquet de matolls i arbrets baixos a la nostra dreta; allà, cercarem la pedra amb gravats del Pla d'Elena, a uns 50 metres de la pista.
Siguem sincers, jo no acabava de veure les inscultures, però la Cris estava convençudíssima de que era aquell roc i que no vèiem els gravats, però que hi devien ser.
Aquesta és la pedra per si algú vol passar l'estona buscant, possiblement estan un xic desgastades, ja que he vist una foto de fa 20 anys, i ja no es veien gaire. (Per cert, sí que sembla el mateix aflorament rocós, com em deia la Cris).
L'aflorament rocós del pla d'Elena té una amplada de 0.73 metres per una llargada de 0.60 metres. Pel que fa als gravats, es documenten 3 antropomofors i 2 cassoletes, que van ser modificats a l'era cristiana. Fou descobert el 26 d'abril de 1983 per Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero.
Les altres que vam visitar, sí que les vaig veure clarament, inclús en vaig veure una altra, que no estava marcada. L'hem anomenat rec de les Clavagueres IV, ja que es troba just al costat dels rocs coneguts amb aquest nom. Per arribar-hi, tornem a Rabós (és millor veure aquestes inscultures i després anar al Pla d'Elena, però vaja nosaltres ho vam fer així). Cercarem el carrer de Cotlliure o el carrer de la Plaça i el seguirem fins que aquest es transforma en pista, seguirem per ella fins a trobar un camí que ve per la dreta i just després un altre que surt a l'esquerra a uns 350 metres del poble, aturem el cotxe uns 130 metres més tard. Ara, ja ens endinsem a l'emboscat de planta baixa que hi ha a la nostra esquerra i, a uns 45 metres, trobarem les inscultures del Rec de les Clavegueres, crec recordar que al límit de la plana.
Comencem pel Rec de les Clavegueres I, que fou descoberta, com les seves companyes, el 28 de novembre del 2009, per membres de Via Pirena. La separem en dues fotos, per a que es vegin millor els gravats, la primera és de la part superior del roc.
D'aquesta obra d'art del Neolític, Calcolític (IV - III mil·lennis a.C.), podem dir que és una panell d'1.50 per 1.10 metres, que conté un total un total de 42 cassoletes aïllades, 2 reguerons unint cassoletes, 2 cassoletes amb regueró i un estrany signe format per diverses cassoletes unides per reguerons. Realment impressionant aquest roc!
Just al costat, veurem el Rec de les Clavegueres II, també datada com la seva companya al Neolític, Calcolític, conté en el panell de 1.10 per 0.70 metres; una figura halteriforme, una cassoleta amb regueró, i una cassoleta prou gran aïllada.
Comencem pel Rec de les Clavegueres I, que fou descoberta, com les seves companyes, el 28 de novembre del 2009, per membres de Via Pirena. La separem en dues fotos, per a que es vegin millor els gravats, la primera és de la part superior del roc.
Aquesta és la part inferior.
D'aquesta obra d'art del Neolític, Calcolític (IV - III mil·lennis a.C.), podem dir que és una panell d'1.50 per 1.10 metres, que conté un total un total de 42 cassoletes aïllades, 2 reguerons unint cassoletes, 2 cassoletes amb regueró i un estrany signe format per diverses cassoletes unides per reguerons. Realment impressionant aquest roc!
Just al costat, veurem el Rec de les Clavegueres II, també datada com la seva companya al Neolític, Calcolític, conté en el panell de 1.10 per 0.70 metres; una figura halteriforme, una cassoleta amb regueró, i una cassoleta prou gran aïllada.
I un xic més enllà, veurem el Rec de les Clavegueres III.
La número III conté 5 cassoletes en un panell de 1.50 per 1.10 metres.
Molt a prop d'aquesta, vaig veure un roc en el què vam veure clarament una cassoleta... ara em miro la fotografia i no la trobo... són coses del directe, però insereixo una fotografia del roc del suposat gravat a continuació per si algú vol intentar trobar-la.
L'hem anomenat Rec de les Clavegueres IV.
Ara sí, donem per acabada la ruta, que déu n'hi do, quin fart de pujar i baixar!
Ara sí, donem per acabada la ruta, que déu n'hi do, quin fart de pujar i baixar!
Menhir de l'Orlina: UTM(ETRS89): 31T, 502310, 4693419
Coma de Felis: UTM(ETRS89): 31T, 502818, 4694237
Pla d'Elena: UTM(ETRS89): 31T, 503568, 4690875
Rec de les Clavegueres I: UTM(ETRS89): 31T, 502058, 4692544
Rec de les Clavegueres II: UTM(ETRS89): 31T, 502057, 4692543
Rec de les Clavegueres III: UTM(ETRS89): 31T, 502057, 4692539
Rec de les Clavegueres IV: UTM(ETRS89): 31T, 502058, 4692538