TRANSLATOR

dijous, 31 de juliol de 2014

Dolmen a Cangues d'Onís

Ja som a Astúries, ens allotgem a Cangues d'Onís (Cangas de Onís). La llengua asturiana no és oficial així que encara que el títol sigui en asturià, l'anomenaré en espanyol, que sí que és l'oficial de la zona.

Cangas de Onís no és un poble molt gran, tot i que va ser capital del regne asturià fins l'any 774. Particularment, no és que m'agradi gaire... potser massa turístic... però sí que s'han de veure certes coses.

La primera, el Pont romà, que no és romà... és medieval (romànic), però bé, li diuen "el Puente Romano".


La creu que penja és "la Cruz de la Victoria", que és la creu que hi ha a la bandera d'Astúries.

Tothom ha vist aquest pont encara que sigui en fotografia o per la tele algun cop, és un dels emblemes de la província. A més, normalment està pleníssim de gent, nosaltres vam ser llestos i la foto la vam fer a les 7 del matí, on a tot el pont nomès hi és la Cris, al bell mig. Aquell dia vam fer la Ruta del Cares... Poncebos - Cain - Poncebos, uns 24 quilòmetres, en 5 hores i mitja, i calia matinar.

Tornem a Cangas de Onís després de la ruta i ens dirigim a l'ermita de "Santa Cruz".


L'ermita en si no té res de valor arquitectònic, ja que l'original va ser destruïda durant la guerra civil i el que veiem ara és una rèplica. Per a accedir-hi, s'han de pagar dos euros d'entrada per persona... per l'ermita en sí, encara que dos euros no és gaire, tampoc val gaire la pena pagar-los. De tota manera, l'ermita conserva el valor històric dels fets que allà s'esdevingueren i sí té valor el que hi ha dins, el dolmen de Santa Cruz. Es troba sota l'església. És un magnífic megàlit, amb pintures rupestres a les seves parets, encara que a la fotografia malauradament no es veuen. Molt és el fer una fotografia del dolmen ja que està prohibit fer fotos dins l'ermita. Ens hauria agradat poder baixar a veure el dolmen, però tampoc es pot... pobre amb tants anys i acabar empresonat!! I a més amb una ermita a sobre, prova de la cristianització del sepulcre.


De dades, sabem que el sepulcre és de sobre el 3000 a.C. i que té unes dimensions de 3 metres de llarg i 1.5 d'ample, l'alçada no l'hem trobat pas, si pogués, jo mateix l'hauria mesurat!! Viquipèdia esmenta que l'alçada de la llosa de capçalera, la dels gravats, té una alçada de 2.25 metres.


Coordenades:

Santa Cruz: Sota l'ermita de Santa Cruz a l'avinguda Contranquil

diumenge, 27 de juliol de 2014

Fortalesa Ibèrica dels Vilars d'Arbeca

Hora de vacances, la idea és anar cap a Astúries, als "Picos de Europa" i les platges del mar Cantàbric, però anem fent ruta amb el cotxe, per així poder aprofitar a veure quelcom que ens pugui interesar... sobretot si és prehistòric. Així doncs, ens vam marcar com a parada obligatòria, Els Vilars d'Arbeca ja que passàvem no gaire lluny de l'indret.

Aquest poblat es començà a construir cap el 775 a.C. i va ser abandonat cap el 325 a.C., sent tota una fortalesa Ibèrica. Hi vivien unes unes 175 - 200 persones, que amb el pas del temps i la falta d'espai urbanitzable, van començar a crear petits poblats als cims de les muntanyes dels voltants. Possiblement per aquesta raó, van acabar per abandonar el poblat, no fou cap guerra ni res per l'estil.

Aquí tenim la primera fotografia del poblat. No sembla gran cosa, però déu n'hi do com estava de defensat el poble per als atacs d'invasors.


Aquí teniu un escanejat d'un tros del full explicatiu de la visita guiada que vam fer:


No explicarem gaire d'aquest dia ja que no som uns experts en el tema, però recomanem, que feu la visita guiada si aneu per allà, és molt interessant.

Pengem unes fotografies del poblat. La primera del pou - cisterna central.


Aquesta segona és de les vivendes que hi havia enganxadas al mur del poblat.


I aquesta fotografia del mur frisi, sistema defensiu, pel meu gust molt ben pensat, consistent en plantar rocs de punxa a la part exterior de la muralla. Quan els atacants estaven pujant per les escales o escalant el mur i eren a dalt de tot, els habitants de la fortalesa sortien de la part de darrere del mur i els tiraven. Era una mort segura.



Coordenades:

Fortalesa dels Vilars: UTM(ETRS89): 31T, 329317, 4603984

dissabte, 19 de juliol de 2014

Dòlmens a Romanyà de la Selva III i voltants

Cap de setmana completet com nosaltres diem, ja que havíem quedat amb els meus "tiets" que tenen un apartament a L'Estartit, per a fer una graellada de carn i, ja que hi érem, passar el cap de setmana allà, capbussada rere capbussada a les Illes Medes. Vam aprofitar per intentar localitzar una cista que no l'aconseguíem trobar (aquest era el segon intent, més el dia que vam visitar el paradolmen. Ja entendreu perquè o dic això), i apropar-nos fins a un dolmen, proper a on nosaltres crèiem que estaria l'amagada cista. Així doncs, aparquem a Romanyà de la Selva.

Síííííí!!!!! Per fi!!!! Ja l'hem trobat!!!

En certa manera, entenc perquè no la trobàvem, la cista es troba just darrere del Paradolmen del Camp d'en Guitó, a uns dos metres baixant el desnivell (Dòlmens de Romanyà de la Selva i Santa Cristina d'Aro), però vaja, o vas amb una fotografia de les seves restes o em sembla a mi que pots estar donant voltes fins que canviï l'estació.

Aquesta és la cista de l'Oliveret, la fotografia es veu com si estés a terreny pla, però no és així.


Aquest sepulcre està datat al Calcolític (2200 - 1800 a.C.). Les mides aproximades es desconeixen degut al mal estat en què es troba, de fet, a la seva excavació no es van trobar restes humanes, però sí un ganivet de sílex i restes d'un vas ceràmic. Està catalogat com una possible cista.

Tornem al cotxe i anem direcció el cementiri de Romanyà. A uns 100 metres del poble, agafarem un trencall asfaltat a l'esquerra. Un quilòmetre després, passarem per davant d'un tros de casa també a mà esquerra i seguirem per la carretera asfaltada uns 4 quilòmetres tenint com a objectiu un gran radar meteorològic de la Generalitat (una pilota blanca). Continuem fins que trobem dues bifurcacions a l'esquerra, just a sota del radar, allà deixem el cotxe i pugem a peu fins al radar. Es recomana pujar al mirador que hi ha just al costat d'aquest.


Baixem del mirador i agafem un corriol que surt des de la base de les escales i que en pocs metres ens durà al dolmen de Puig d'Arques.


Aquest sepulcre de tipus galeria coberta en U, segons Josep Tarrús data del  2700 - 2200 a.C. i té unes mides de 7 metres de llarg, per 1.5 metres d'amplada i una alçada de 2 metres. El megàlit va ser reexcavat i restaurat a finals del 2001, principis del 2002 pel grup GESEART, amb l'ajut de diversos arqueòlegs i col·laboradors. Aquest estava molt deteriorat en no tenir cap tipus de fonament, el terra del dolmen és roca mare. El primer en esmentar-lo fou Pere Caner, l'any 1964.

Respecte a l'excavació, destacar l'inexistència de restes antropològiques, potser degut a l'acidesa del sòl de la zona, ajudat per les continuades violacions que ha sofert el sepulcre. Però l'aixovar que va trobar Pere Caner fou prou extens; es documenten: 1 plaqueta de pissarra verdosa molt treballada, 1 fragment de raspador o ganivet de sílex, 2 puntes de sageta del mateix material i 35 fragments de ceràmica a mà. A més, a l'excavació que va fer el GESEART el 2001, aparegué un altre fragment ceràmic sense identificar, d'estil prehistòric. Tots aquests materials, són dipositats al Museu Arqueològic de Calonge.


Coordenades:

Cista de l'Oliveret: UTM(ETRS89): 31T, 498370, 4633801
Puig d'Arques: UTM(ETRS89): 31T, 499777, 4637468