TRANSLATOR

dissabte, 31 d’agost de 2019

Megàlits a Ariège I

Primera visita megalítica a aquest departament francès. Nosaltres, que veníem del departament de Pyrénées Orientales tirem direcció Andorra, però no hi entrem ens desviem poc abans d'entrar al principat, vers la nostra dreta direcció Foix, per la N-20.

Arribarem a Foix, un cop vistos els megàlits... Foix es parada obligada per ma família, ja que som descendents de Caterina de Foix, per part de la meva àvia materna.

El primer que veurem és el menhir de Savignac, al poble que li dona nom. Hi arribarem a ell seguint la N-20 fins poc després del quilòmetre 77 on girarem a la nostra dreta per un desviament, al poc de anar per ella toparem amb una rotonda, en la que prendrem la primera sortida, rodant ara per la Route d'Espagne que seguirem 1.1 quilòmetres, lloc on girarem a la dreta pel carrer Quartier du Couzillou. Als pocs metres ens trobarem que sóm a una zona de aparcament amb un parc infantil a la dreta, aquí aturem el cotxe. A l'alçada de la fí del parc infantil, i a l'altre banda del carrer, trobarem el roc.


Aquest menhir no es localitza al lloc on va ser plantat, ja, que segons hem sabut, es trobà ben a prop de la N-20, i, a diferència de la gran majoria de menhirs que no tenen restes associades, a aquest s'hi va trobar una destral de pedra polida. Sembla més aviat petit, però segons els estudis arqueològics als que hem pogut accedir amida un total de 1,75 metres i consta d'un ample d'entre 75 i 80 centímetres.

Cristianitzat i florejat, ara es localitza en aquest aparcament-plaça del poble de Savignac-les-Ormeaux.


Després de jugar una estona al parc amb els nens, ens disposem a veure el primer sepulcre del dia el de la Cabane de Roland. Per arribar-hi, tornem cap a la Route d'Espagne i la seguim vers la nostra dreta, seguint la mateixa direcció que abans. Als 750 metres, girem a l'esquerra seguint la D-44 que passa sota les vies del tren i la seguim 6.1 quilòmetres, lloc on trobem una pista sorrenca que surt a la nostra dreta. En aquest punt deixem el cotxe. A peu, seguim per la pista sorrenca fins a topar-nos amb una porta metàl·lica que ens barra l'accés a una casa... davant d'aquesta porta, girem cap a la esquerra, i veurem, muntanya amunt i enganxat al filat de la casa un corriolet, que ens durà en uns deu metres al sepulcre de la Cabane de Roland.


Fou descobert casualment l'any 1909 per Hippolyte Marcailhou d'Aymeric, que creiem era un escriptor de la contrada, a una de les seves excursions.

El sepulcre de la Cabane de Roland, o de Tignac, també és conegut com a Sizet, que és la barriada de Tignac on es troba. Es tracta d'un dolmen simple, fet de gneis, i que conserva una alçada de 1.10 metres, amb una coberta que mesura 2.10 metres de longitud per 1.90 metres d'amplada.

El sepulcre, es localitza a 1090 metres d'alçada; normalment no mencionem res de l'alçada del megàlits, però sobre aquest si que ho fem, ja que, aprofitant l'avinentesa, hem trobat un estudi que col·loca els alts megàlits dels Pirineus dins d'una ocupació estacional al Neolític. Aquest estudi inclou jaciments megalítics tant de la banda catalana, com de la banda francesa dels Pirineus. Mencionem aquest estudi, perquè no ens consta cap tipus d'excavació arqueològica que ajudi a col·locar-lo temporalment, pel que podria restar sense investigar.

D'aquí, ens dirigim més al nord, anem a visitar el sepulcre de La Peyrogall o d'Amplaing. per arribar al últim megàlit del dia. Tornem a la N-20 i la seguim en la direcció que portàvem abans tot creuant el nucli de Tarascon i seguim rectes fins a la sortida 14, que va direcció Mèrcus, Arignac i Amplaing.

Just sortir, ens trobem una rotonda, en la que seguim la marxa per la primera sortida, emprenent la N-20A, que passa per un pont la N-20. Tot just creuada, trobem una nova rotonda, on la primera sortida et retorna a la N-20 en direcció contrària... nosaltres agafem la segona, direcció Amplaing i Foix per la D-8. Havent passat el desviament a la coneguda cova amb pintures rupestres de Niaux, aquesta entra al nucli de cases del que suposem és una barriada de Mèrcus i, en pocs minuts, emprenem el primer carrer cap a l'esquerra. Als 40 metres, tornem a virar a l'esquerra prenent la Chemin du Communal. Uns 250 metres més tard, deixem aquesta seguint un desviament a l'esquerra, que en 125 metres ens aproparà al megàlit.


D'aquest megàlit en sabem ben poc, només les seves dimensions i que quan el van trobar no tenia restes de túmul

Buscant informació del sepulcre, hem trobat, com ja ens imaginavem, que aquest ha estat replantat en aquest camp. Va ser retirat del seu lloc original l'octubre de l'any 1991, per l'adequació de la carretera 8, a la ciutat d'Amplaing. No ens queda clar si el volen tornar a posar al seu lloc d'origen, però podria ser que algun dia ho fessin, ni si aquest és l'original... per les fotografies antigues ens sembla que és més gran... sense opinar sobre els rocs.

https://www.megalithic.co.uk/article.php?sid=9578
Les dimensions de la llosa de coberta són 2.10 de llargada per 1.60 metres d'amplada, i reposa en dos pilars de 0.80 metres d'alçada.

Amb aquest, donem el dia megalític per acabat i anem vers l'allotjament passant per Foix,  demà més.


Coordenades:

Menhir de Savignac : UTM(ETRS89): 31T, 403299, 4731378
Cabane de Roland: UTM(ETRS89): 31T, 400907, 4733949
La Peyrogall o d'Amplaing: UTM(ETRS89): 31T, 387175, 4748917

divendres, 30 d’agost de 2019

Dòlmens i inscultures a Pyrénées Orientals IX

Aquest 2019, les vacances han trigat en arribar perquè amb el canvi de pis que vam fer a finals de juliol, ens hem passat el mes d'agost ubicant-nos al nou domicili mentre treballàvem. Però, a la fi, comencem vacances. Com no disposem de gaire pressupost, hem preparat un recorregut per l'Alta Cerdanya, Ariège, l'Alt Urgell i la Noguera fent servir caixes regal (sempre ens cauen per Reis i en teníem un parell per gastar) i acabant a l'alberg de la Guàrdia de Noguera aprofitant el programa Vacances en família.

Doncs bé, començant per l'Alta Cerdanya, ens desplacem al poble de Vallcebollère (Vallcebollera en català) per anar a veure el dolmen compost de la Jaça Gran i els gravats que l'envolten. Ens dirigim a aquesta població per la D30 i, uns 40 metres abans del punt quilomètric 14, prenem la pista que surt a la nostra esquerra cap a la Gite Panda (hem de parar atenció per a no passar-nos). La seguim amb precaució durant uns 3400 metres i deixem el cotxe a una zona ampla per a finalitzar el recorregut a peu enfilant-nos cap el cim de la muntanya per un camí poc definit (però com no hi ha gaire vegetació alta, no cal seguir-lo sí o sí, però recomanem dur GPS per a no desviar-nos de l'objectiu). Una vegada a la plana, a gairebé 1900 metres d'altitud, trobarem diversos conjunts rocosos amb gravats, una cabana de pastors abandonada, cavalls pastant i gaudint de les vistes, i el dolmen compost de la Jassa Gran.

El conjunt descobert per Pierre Campmajo el 1986 és un túmul de 15 metres de diàmetre, on es poden veure dues tombes fetes amb pissarra. A la foto inferior, la tomba I es troba en primer terme, mentre que es veuen a la seva esquerra un parell de lloses de la segona cambra.

El primer sepulcre es troba al centre del túmul. Té una cambra formada per cinc lloses amb unes dimensions de 2 metres de llarg per 1 d'ample. No es conserva la coberta, però poden veure's múltiples lloses al seu voltant que se suposa que cobrien el sepulcre.

La segona tomba es troba a la banda oest del túmul i està formada per una llosa a cada banda més una altra que fa de capçalera. La cambra és quadrada i fa 1 metre de costat.

No s'hi han realitzat excavacions, pel que no es pot datar amb certesa. La similitud dels sepulcres amb les cistes de Lo Pou i El Molí d'Eina fan aventurar-nos a dir que pertany a finals del tercer mil·lenni.

Tot seguit, anem a per les inscultures. En trobarem allà on el nostre criteri d'arqueòlegs ens digui... vull dir, que allà on hi ha un parell de roques amb pintes de tenir gravats, en trobarem. Nosaltres no les vam veure totes perquè es començava a fer tard per a dinar a terres franceses, però en vam fer un bon tastet. Si volem anar a preu fet, recomanable 100% dur GPS.

Per arribar a la que nosaltres hem considerat com a pedra I (o més aviat, conjunt de pedres gravades I), hem d'anar uns 40 metres cap a l'est.

El conjunt està format per dues roques en dos nivells amb cassoletes de diferents mides. La de més a l'esquerra té diverses cassoletes aïllades i una d'allargada ben fonda.

La de la dreta conté un mínim de dues cassoletes força profundes.

La nostra pedra II es troba a pocs metres cap el nord.

Si ens posem d'esquenes a aquests cavalls, la pedra que ens ocupa es troba just a continuació de la que sobresurt... és a dir, la que queda en primer terme.


Té un mínim de tres cassoletes prou visibles.

La pedra IV es troba just al costat est de la I i només té una cassoleta aïllada.

Finalment, la pedra III és, per a nosaltres, la més allunyada, i es troba a uns 125 metres de la primera. És la que costa més de veure, però es pot intuir una cassoleta aïllada molt a prop del centre de la imatge, un pèl a l'esquerra, i una altra de possible al primer quart vertical de la foto, força centrada.

Vist el curiós dolmen compost i els gravats que l'envolten (que, de ben segur, n'hi ha més), donem la visita per acabada. 


Coordenades:

Jassa Gran I: UTM(ETRS89): 31T, 419972, 4694615
Jassa Gran II: UTM(ETRS89): 31T, 419966, 4694615
Inscultures de Jassa Gran I: UTM(ETRS89): 31T, 420042, 4694600
Inscultures de Jassa Gran II: UTM(ETRS89): 31T, 420034, 4694618
Inscultures de Jassa Gran III: UTM(ETRS89): 31T, 420125, 4694558
Inscultures de Jassa Gran IV: UTM(ETRS89): 31T, 420048, 4694599

dijous, 29 d’agost de 2019

Poblat a Bolvir de Cerdanya

Aprofitant el confinament, ens dediquem a la mida del possible i sempre que l'Ànnia i l'Arnau ens deixen (o sigui quan dormen), a posar a dia el blog... Que com tampoc sortim, està resultant prou fructífer.

Avui penjaré una altra entrada de poblats, que aquestes, ara que tenim més temps, les intentem fer amb una mica de cara i ulls, arqueològicament i històricament parlant, tot i que també és més temps de dedicació. Quan tinguem més temps, anirem actualitzant antigues entrades d'aquests jaciments, dels que hi ha força informació, ja que la majoria són bastant més moderns que el nostre amfitrió, el megalitisme.

Visitem el poblat de l'edat del Bronze del Castellot, a Bolvir de Cerdanya. De fet, se'l coneix popularment com el Castellot de Bolvir. El poblat és situat uns trenta metres per sobre dels torrents que delimiten l'espai, d'uns 6000 metres². D'aquests, s'ha excavat una quarta part, pel que encara queda prou espai d'investigació. Fou descobert per l'estudiós francès Claude Saurel el 1990, trobant a superfície diversos materials antics. El 1991, l'historiador Oriol Olestí amb l'arqueòleg Oriol Mercadal executaren 4 sondeigs a l'actual jaciment. Amb ells, es localitzaren una sitja i diversos murs, que determinen la seva utilització a l'era ibero-romana.

Lloc web: https://www.researchgate.net/figure/Figura-2-Imagen-aerea-del-Castellot-de-Bolvir_fig1_325521335
Tot i això, el jaciment no s'excavà formalment fins l'any 2006, per part de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu Cerdà i un grapat d'arqueòlegs professionals, sota la direcció del mateix Dr. Oriol Olestí. Però aquí no s'acaba tot, ja que al 2015, Bartomeu Baqué, alcalde de Bolvir, i Ferran Sancho, rector de la UAB, signen un conveni per a la formació de futurs arqueòlegs, així, esdevé el Campus Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona, que és el que l'excava a dia d'avui, amb estudiants de la UAB, conjuntament amb d'altres universitats catalanes, espanyoles i europees, i amb el suport de diversos arqueòlegs professionals.

Extret de Google maps
Veient la imatge de dalt i tenint en compte el típic estil ovalat dels poblats ibers... com deuria de ser si mantingués aquesta forma??? No us encaparreu, no la té, jejeje.

A dia d'avui, hi ha identificades quatre etapes d'ocupació, essent la primera, la més desconeguda, del Bronze Final o inicis del Ferro. D'aquesta era, només s'han trobat algunes foses que han donat a llum restes ceràmiques amb decoració mailhaciana. Es descriuen, d'una d'aquestes foses, unes restes que, un cop passades per C14, van atorgar una cronologia al jaciment de vers el 796-416 a.n.e.

Amb tant poca cosa, només es pot assegurar l'ocupació del poblat, i una possible contínua ocupació fins al període iber.


A principis del segle IV a.n.e., comença la fase ibera del poblat, en concret la dels ceretans, que són els ibers de la contrada, amb la construcció d'un "oppidum" en barrera de 0.6 hectàrees.

Planta del jaciment a aquesta era, segons Tribuna d'Arqueologia

Podem dir del poblat que estava protegit per la muralla i un fossat davanter, i constava d'un urbanisme radial a l'interior. Pel que sabem, aquesta estructura es va mantenir fins a l'ocupació d'era republicana del poblat. D'aquest urbanisme, es documenten 15 estances i un sitjar, pel que fent càlculs de la zona ocupada, es determinen unes 40 estances a tot el jaciment, número de cases que ajuda a afirmar una demografia d'entre 160 i 200 habitants, pel que seria el poblat ceretà més important conegut a dia d'avui.

Defensivament parlant, com hem dit abans, és un poblat fortificat d'estil barrera, on la muralla només protegeix la part accessible al poblat, la resta és prou inaccessible degut als forts pendents que voregen el turó. Aquesta muralla fa entre 1,6 i 1,7 metres d'amplada i conserva una alçada màxima d'1.0 metre i una longitud de 80 metres, construïda a partir de grans rocs de pedra calcària, i omplerta interiorment amb pedres i terra.

Pel que es diu a l'estudi, també tenia una torre defensiva a la part exterior enganxada al mur i a poca distància de l'entrada al poblat, aquest de 2.1 metres d'amplada.

Lloc web: https://www.researchgate.net/figure/Figura-4-La-muralla-del-Castellot-en-el-momento-de-su-excavacion_fig2_325521335
El sistema defensiu era completat per un fossat en V d'entre 8 i 10 metres d'amplada, i una fondària mínima de 2 metres. Acostumats a veure grans sistemes defensius, aquest no ens va semblar gran cosa, tot i que el fossat ens va semblar prou contundent. Però, pel que hem trobat, els poblats ceretans no tenien sistema defensiu, pel que aquest seria el més protegit de tot ells.

Les estances excavades a dia d'avui determinen dues barriades, la de llevant i el barri meridional del poblat. L'últim seria, molt probablement, el de més categoria social, ja que les cases fan entre 65 i 75 metres² i les del barri de llevant fan entre 35 i 45 metres².


Per últim parlarem de les sitges situades a la banda de ponent del poblat. Se'n documenten 10 a dia d'avui, de diferent morfologia i capacitat d'emmagatzematge, que varia entre 2000 i 8000 litres. Cronològicament, se situen entre el segle III i mitjans del segle II a.n.e., quan l'espai d'emmagatzematge soterrat fou abandonat.


També hem trobat documentat un pou-cisterna de 10 metres de fondària... nosaltres no el vam veure, no sé si ens el vam saltar o és que l'han tapat... però revisant fotos hem vist que vam fer aquesta...


...que podria ser, però no ho sabem, no hi havia cap tipus d'informació gràfica in situ. Les troballes recuperades al jaciment bàsicament són restes ceràmiques, de les que un 95% seria ceràmica a mà...

Extret de Ruta del Ibers
...i el 5 % restant seria ceràmica ibera a torn. Però també s'hi ha recuperat algun fragment ceràmic ilerget...


Gerra de vernís vermell ilerget, segle III-II a.n.e.
...produccions occidentals i algun de ceràmica àtica.


Fragment de copa àtica provinent de Grècia, segle IV a.n.e.
Al segle II a.n.e., arriben els romans al Castellot. Segons les excavacions produïdes, s'hi instal·len sense cap guerra pel mig, ni destrucció del jaciment, fet que fa pensar que el més probable és que els habitants ibers que hi vivien ho seguiren fent, però sota dominis romans.

El poblat va patir grans canvis, transformant l'estil residencial ceretà per un seguit d'estances polifuncionals de grans dimensions, algunes de fins a 200 metres². L'antiga porta de llevant va ser anul·lada, i se'n va crear una nova porta d'accés, aquesta prou monumental, flanquejada per dues torres defensives, de base quadrada de 5.9 metres, i un cos de guàrdia de 8.9 metres de llargada, dividit en dues estances. Per acabar amb el sistema defensiu de l'oppidum, es varen construir dues torres defensives més als extrems del mur. Cal dir, però, que totes les modificacions efectuades són d'estil clarament romà, però sota les tècniques i materials ceretans. Segons es documenta, l'antic poblat ceretà, ara oppidum, perdurà fins a l'última fase del segle I a.n.e. Segons Tribuna d'Arqueologia vers el 39 a.n.e., coincidint amb el final de la revolta ceretana, i més veient que tot fa pensar que l'abandonament del poblat fou pacífic.

Planta del jaciment a aquesta era, segons Tribuna d'Arqueologia
Potser, el més sobtat dels estudis i la corresponent excavació és que una de les estances, que fou considerada en principi com a taller metal·lúrgic, és segons investigacions que es van fer a posteriori, en més en profunditat, diuen que és un taller sí, però un de prou inesperat... ja que a l'estudi es van identificar restes d'or i plata, pel que aquesta estança passa a ser considerada com a taller d'un orfebre, no pas metal·lúrgic. Hem de pensar que és l'únic poblat d'era iberoromana descobert on es treballés l'or. De fet, es documenta en fonts d'aquesta era i també de la islàmica que el Segre és un riu aurífer. Es documenten d'aquesta estança, diverses restes, la més significativa d'elles una arracada d'or...

Arracada d'or, imatge extreta del web http://www.recercacerdanya.org/
...sense menysprear un ganivet de ferro, el mànec d'un simpulum i una destral petita de doble fulla.

Manec de simpulum (culletot de bronze), segle II-I a.n.e.

També s'hi van trobar dues peces gravades d'un joc típic romà, fet que fa pensar als arqueòlegs que al jaciment hi devia viure alguna família romana.

Parlant de restes, la ceràmica segueix sent el més quantiós, sobretot la ceràmica a mà, tot i que ara minva fins al 75%, amb l'augment de la ceràmica a torn i importada que puja fins al 25%.

Fragment de plat provinent de Nàpols, segle III a.n.e.
Calat provinent d'Empúries, segle II a.n.e.
Tot i que el més quantiós d'aquest últim percentatge segueix sent la ceràmica ibera. Seguit per la ceràmica importada, Campaniana A i B, i àmfores itàliques i greco-itàliques.

Fragment de fons de plat en ceràmica campaniana, segle II-I a.n.e.
A banda de les ceràmiques i algun material metal·lúrgic, també s'hi han recuperat dues denes de pasta vítria.

Denes de collaret de pasta vítria, segle I a.n.e.
I aquesta planxa de pedra gravada.



De fet, d'aquestes en tenim constància, com a mínim d'una més, que segons hem pogut saber és d'era ibera i un taulell de joc romà, del que no sabem si és el corresponent a les peces citades anteriorment. La següent fase d'ocupació, l'última, és ja a l'era medieval, entre els segles X i XII, on s'hi va construir una vila fortificada, amb muralla i torres defensives, ocupant un espai d'uns 5400 metres².

Planta de jaciment a aquesta era, segons Tribuna d'Arqueologia

Hem inserit la planta del jaciment en aquesta era, tot i que no ens endinsarem en el seu estudi. Acabem la visita al centre d'interpretació, on vam poder fer les fotos que hem inserit de les restes arqueològiques retrobades al poblat. Sincerament val molt la pena, hi tornarem d'aquí uns anys, quan segur que hauran excavat la totalitat, o gran part del cim del turó.



Coordenades:

El Castellot: UTM(ETRS89): 31T, 408345, 4696736