TRANSLATOR

diumenge, 8 de setembre del 2019

Megàlits a Vilanova de Meià I

(Dir que amb el temps hem anat avançant prou a aquesta zona, i també se n'han descobert de nous. Per tant, el més factible per a preparar una bona excursió cultural és entrelligar les publicacions de Vilanova de Meià, ja que quasi tots parteixen del camí a Rúbies).

Sortint de Seró, anem a dinar a Artesa, i, tot seguit, ens dirigim a Vilanova de Meià per la L-512, tot passant pel Pont d'Alentorn, que, com el seu nom indica, té un pont sobre el riu Segre. Seguim tot recte fins a trobar el desviament cap a Vilanova de Meià a la nostra esquerra (LP-9132), passarem Alentorn i seguirem rectes uns quilòmetres fins a Vilanova. En arribar al poble, es creua amb una altra carretera (LV-9131), cap a l'esquerra vas a Santa Maria de Meià i cap a la dreta, que és per on anirem, al nucli del poble. Nosaltres, però, el passarem de llarg tot sortint del poble i continuarem per aquesta pista asfaltada endinsant-nos per les cingleres i muntanyes. Havent passat el quilòmetre 3, girarem a la nostra esquerra per una pista sorrenca amb direcció el poble abandonat de Rúbies, l'ermita de Meià i la Pedrera entre d'altres.

Ara ja és tot recte per aquesta pista, per la qual anirem deixant alguna casa al seu costat, creuarem algun camí atrotinat i passarem per davant del megàlit de Sòl Joaquim, que no vam veure, perquè és a uns metres de la carretera, però el vam visitar de baixada. Just abans de començar a pujar vers el Pla de la Gallina (més o menys devem portar uns 4.4 quilòmetres de camí), veurem un camp tancat a la nostra esquerra amb una petita entrada, on deixarem el cotxe.

A peu, anem paral·lels al tancat, trobant el que sembla un camí per als tractors, que baixa al que deu ser rierol en èpoques de pluja, el creuem i fem una forta pujada cap el següent coll. Un cop a dalt, seguint el camí de tractors a l'esquerra, trobarem a la dreta d'aquest, entre arbrat, el megàlit de la Lloella del Llop I.

A aquesta cambra pirinenca se li suposen unes mides de 1.60 metres de llarg, per 1.80 d'ample i hi ha documentades dues excavacions; una l'any 1972 i l'altra el 1981. Segons la documentació pertinent, a aquestes excavacions s'hi va extreure: diferents ceràmiques d'edat prehistòrica i del segle XVIII, que reafirmen la seva utilització com a aixopluc de pastors, 6 denes de càrdium, un parell de puntes de cap de ferro, diferents peces d'ornamenta de bronze i tres incisius humans.

Inserim un dibuix de les restes recuperades de l'estudi de Joan Maluquer de Motes i Miquel Cura-Morera. 

Extret de "Los sepulcros megalíticos de Vilanova de Meià"

Se li estima una datació del Bronze mig - final, entre el 1500 i el 650 a.n.e.

Un cop fetes les fotos i tota la pesca, tornem al camí "tractoril", i en la mateixa direcció i a uns 120 metres, també a la dreta, dalt d'un turó, buscarem el dolmen de la Lloella del Llop II.

En aquest sepulcre de tipus cambra pirinenca, la datació atorgada és exactament la mateixa que la del seu company d'un xic més amunt, i també té dues excavacions documentades (els mateixos anys que el Lloella I). En elles, s'hi va trobar divers material ceràmic de diferents tipologies, tres dentàliums, diverses peces decoratives i variades peces d'ornament personal de bronze i una de plata.

De nou, inserim un dibuix d'algunes les restes recuperades al sepulcre, de l'estudi de Joan Maluquer de Motes i Miquel Cura-Morera.

Extret de "Los sepulcros megalíticos de Vilanova de Meià"

El sepulcre amida 2.10 metres de llargada per 1.60 d'amplada.

Amb aquestes dues visites, decidim cercar el dolmen del Pla de la Gallina tot seguint el què dèiem que devia ser un rierol en èpoques plujoses... al poc ens rendim... les coordenades ens ho senyalitzaven, certament bastant lluny i els dies no són encara suficientment llargs.

Així doncs, tornem al cotxe i tirem cap avall, aparcant un quilòmetre i mig després, just abans d'un revolt a l'esquerra. A uns 15 metres a la dreta del camí, a aquesta corba trobarem el dolmen de Sòl Joaquim.

Estem davant d'un altre dolmen simple de tipus cambra pirinenca, amb unes dimensions de 1.96 de llarg, per 1.10 d'ample.

Inserim una planimetria del sepulcre feta per Jaume Camats.

Extret del web sigmascorpii

També ha rebut dues excavacions; la primera furtiva, i la segona vers l'any 1982, que documenta unes troballes de diferents peces ceràmiques, nou peces de collaret de petxina perforades, acompanyant diverses restes òssies i dentals humanes.

Per avui, n'hi ha prou, que ja queda poc Sol, així que marxem a Vilanova de la Sal, on tenim l'allotjament, a veure com perd el Barça la final de la Copa del Rei de bàsquet... què hi farem!

Dia 8 de Setembre del 2019.

Tornem a la zona després de fer unes vacances de rutes dolmèniques per França, on vam ser a dos departaments, i a l'Alt Urgell. Entrem pel mateix camí que havíem agafat fa 4 anys i aturem el cotxe quan veiem la primera pista que surt a la dreta, uns 750 metres abans d'arribar a Sòl Joaquim; és un desgastat camí que antigament devia de ser rodat i que arribava a la font de Paüs, a peus de la Serra del mateix nom. A peu, ens endinsem per ell poc més de mig quilòmetre, on després d'un gir a l'esquerra i un pendent, trobem, a la nostra esquerra i dins del bosc a pocs metres de la pista, el dolmen de Paüs.

Pel que hem trobat sobre aquest antic sepulcre, no té cap excavació oficial documentada, ja que fa relativament poc que s'ha localitzat. Ho van fer membres de l'Associació Cultural "La Roureda", seguint informacions de Ferran Sánchez Agustí.

Aquest sepulcre d'estil cambra simple té unes dimensions internes de 2.65 metres de llarg per 1.08 metres d'ample.

Dibuix extret de l'estudi "Sepulcres Megalítics del Montsec", de Jaume Camats, de l'Associació Cultural la Roureda.

Extret de "Sepulcres Megalítics del Montsec"

L'alçada, així com la seva morfologia exacta i la seva orientació, són impossibles de determinar degut al seu malmès estat de conservació. No és visible cap resta de l'obra tumular.

Un xic més a la dreta, veiem estintolat a terra, el que innegablement era el menhir senyalitzador del sepulcre.

No consta cap estudi del monòlit, almenys cercant per internet, però tenim la certesa de que és un antic menhir, ja que ho hem comentat amb diverses persones que es dediquen al món del megalitisme, ja sigui de forma professional com a afeccionats del tema, i tots coincidim en la seva autenticitat. Inclús tenia per algun lloc les seves dimensions, però ara no les trobo.

Visita acabada, tornem cap a casa, que demà comença la rutina!


Coordenades UTM(ETRS89):

Lloella del Llop I: 31T 334389 4652905
Lloella del Llop II: 31T 334583 4652758
Sòl Joaquim: 31T 335621 4653003
Paüs: 31T 335978 4653139
Menhir de Paüs: 31T 335979 4653144

dilluns, 2 de setembre del 2019

Dòlmens i hàbitat al districte de Pamiers I

Segona i última ruta per l'Ariège francès, aquesta vegada prop de l'impressionant cova de Mas d'Azil, per on precisament començarem la jornada.

Després d'esmorzar, sortim de La Bastide de Sérou (La Bastida de Seron en occità) per la D-117 cap a Saint Girons i ens desviem cap a Le Mas d'Azil uns 5 quilòmetres després per la D-15. Al poble de Le Saret, la D-15 mor a la D-119 i girem llavors a la dreta, seguint de nou cap a Le Mas d'Azil. Avançant uns 3 quilòmetres més, ja veurem l'accés a la cova i un aparcament a la dreta on deixarem el cotxe per a acostar-nos-hi caminant.

La cova ha estat formada pel pas del riu Arize durant milers d'anys i té una longitud actual de 420 metres per una amplada mitjana de 50 metres. El seu accés des del sud, és dir, des d'on veníem, fa 51 metres d'alçada per 48 d'amplada.

El jaciment arqueològic va ser descobert el 1857 quan es va començar a excavar per a construir-hi una carretera imperial. Va ser estudiada inmmediatament, i durant 40 anys, pel mossèn Jean-Jacques Pouech, oriünd de la zona, qui es va centrar en estudiar els ossos fòssils, principalment els de la Sala anomenada del Teatre, i en fer el mapa de la cavitat. Anys més tard, Félix Garrigou va recopilar la informació en un article que va fer que la gruta fos coneguda arreu de França. Després d'una inundació l'any 1876, fou excavada de nou per Félix  Regnault i Tibulle Ladéveze.

La llista d'arqueòlegs que ha passa per allà és inacable, ja que la cova té restes d'haver estat hàbitat, lloc d'enterrament i té pintures i gravats. Per esmentar-ne alguns més, Édouard Piette va seguir investigant a la Sala del Teatre, l'anomeanda Rotonda i el forn Piette. Henri Breuil, evidentment, es va centrar en pintures i gravats. Aquests treballs van permetre determinar una nova època dins del Paleolític, l'anomenat període Azilià, de connexió ja amb el Neolític.

Posteriorment, ja als anys 1930s, el matrimoni Péquart estudia la galeria Flint, que va esdevinir un dels hàbitats més importants del Magdalenià (cap el 12000 a.n.e.), i van trobar un crani humà que van anomenar Magda.

Durant els anys 1960s i 1970s, la cova ha estat de nou excavada i segueix sent explotada actualment pel grup Inrap i la Universitat de Toulosse.

Entre el material arqueològic trobat, hi destaca un propulsor de 32 centímetres de longitud fet en cornamenta de ren i decorat amb un cervató sobre el que hi ha un ocell a la seva cua. Va ser trobat pel matrimoni Péquart el 1940, quan estudiava la galeria Flint. Els propulsors s'utilitzaven per a augmentar la potència de tir dels projectils de caçadors i sovint estaven decorats com aquest 

Pel que fa a l'art parietal, hi ha pintures d'animals i motius geomètrics a la Sala Breuil, gravats d'animals a la Galeria dels Rens, més animals a la Sala del Forn i una curiosa vulva gravada a un passadís de difícil accés.

La gruta és monument històric francès des del 1942 i és visitable. El camí a peu que s'ha de fer està amenitzat per una línia cronològica de les diferents èpoques prehistòriques indicant els jaciments més impotants de la zona.

Retornem al cotxe, i ara travessarem la gruta amb el nostre vehicle per a arribar al poble de Le Mas d'Azil. Seguim per la D-119 fins el poble de Sabarat, on, just després de passar per un pont de pedra sobre el riu l'Arize, girem a la dreta. Passem per davant de l'ajuntament, i girem de nou a la dreta després de fer 80 metres, prenent una pista asfaltada que indica dolmen i que es diu Route du Dolmen. Seguim 1800 metres més sense deixar la pista principal per a arribar al mas de Peyré. Poc abans d'arribar al mas, deixem el cotxe sense molestar i a la dreta veiem un tros de prat que no té tanca. Ens endinsem per aquest bosc uns 200 metres per a trobar fàcilment el dolmen de Peyré.

El considerat semidolmen (o el que seria un paradolmen per nosaltres) fou excavat per Jean-Jacques Pouech el 1964. A aquesta excavació, sorgiren destrals polimentades, ganivets, cisells, pedres de molí, raspadors i martells.

Mesura 2.90 metres de longitud per 1.10 d'alçada.

Tornem al cotxe i desfem el camí fins Sabarat, on prenem de nou la D-119. Després de 3.7 quilòmetres, girem a l'esquerra cap a Gabre per la carretera D-1A. En arribar a aquesta població, girem per l'únic camí que va a l'esquerra i avancem 560 metres fins a trobar un cartell que indica el dolmen seguint un camí a la nostra dreta. Ja a peu, recorrem 130 metres per aquest camí i ja veurem el dolmen a la nostra esquerra, a uns 10 metres. Es tracta del dolmen de Coudère o Goudère.

Com veieu, és un dolmen difícil de fotografiar que es troba soterrat, així que podem afirmar que conserva el seu túmul. La llosa de coberta va ser desplaçada durant l'esmentada excavació del 1864. Mesura uns 2 metres de longitud.

També s'anomena Pierre de Sant Martin, ja que diu la llegenda que el sant fou enterrat aquí.

És monument històric francès des del 1889.

Retornem al cotxe i anem a pel tercer megàlit de la jornada, ara de nou cap a Le Mas d'Azil per la D-1A. Aquesta carretera acaba a la D-119, punt on anem a l'esquerra cap a l'esmentada població. En 1.4 quilòmetres, ja al mig del poble, trobem una cruïlla de 5 carrers i prenem el segon de la nostra dreta en direcció "Dolmen". 115 metres després, girem obligatòriament a la dreta i avancem fins passar el pont sobre el riu l'Arize, on girem a l'esquerra en direcció "Dolmens" entre altres indicacions. Seguim la pista asfaltada 1.6 quilòmetres i girem a l'esquerra a una corba cap a la dreta, de nou en direcció "Dolmen". Avançant 450 metres, passem pel mas Cap del Pouech i arribem al dolmen del mateix nom, que ens queda a uns 20 metres a la nostra esquerra.

Aquest dolmen simple mesura 1.70 metres de longitud i té una amplada que va del 1.00 metres a la capçalera a 1.12 metres a l'entrada. L'alçada interior és de 1.37 metres.

Com els anteriors, va ser excavat el 1864 pel mossèn Pouech, que va trobar ossos humans. A principis del segle XX, va ser excavat de nou pel mossèn Breuil, que va trobar més ossos. No tenim clar a quina de les dues excavacions (o bé a les dues) es van trobar peces de sílex, que van permetre datar el megàlit a l'edat de Bronze (vers, el 1800 - 800 a.n.e.). També es van trobar restes que permeten confirmar la seva reutilització a l'època gal·lo-romana.

Una vegada visitat el megàlit, ens vam intentar acostar al dolmen de Brillaud, a només 3.5 quilòmetres, però havíem de recòrrer els últims 1.3 a peu i començava a ploure, així que el vam deixar per a un altre moment, pensant que podríem intentar-ho de nou abans de marxar... no va ser així.

Bé, no ens resistim a marxar sense veure més dòlmens de la zona i a prop n'hi ha un al que arribes en cotxe, així que anem directes cap a ell! Una vegada més, desfem el camí i anem a Le Mas d'Azil i ara tornem a passar per dins de la gruta tot seguint la D-119. Poc després, passem pel poble de Maury i després girem a la dreta cap a Camarade per la D-15. Passant de llarg el desviament cap a aquesta població, 1 quilòmetre després trobem a la dreta el desviament cap al dolmen de Couminge. Deixem el cotxe 750 metre més endavant i seguim a peu 150 metres per la pista de l'esquerra. Just després de passar la segona casa que trobem, girem a la dreta i caminem uns 35 metres per a trobar el dolmen de Commenge o Couminge com deia el cartell anterior.

Mesura uns 2 metres d'alçada, mentre que la seva llosa de coberta fa 3.00 per 2.50 metres. Aquesta descansa sobre dues lloses verticals.

El 1989 va ser restaurat per A. Alteirac amb l'ajut dels bombers de Pamiers quan es trobava en un estat ruïnós després de ser gairebé destruït durant els anys 1930s.

Tot i que ara ja torna a fer sol, com a banda del dolmen de Brillaud ens en faltem més per la zona, recollim per avui i anem cap a l'allotjament, que els nens (i els grans) s'han guanyat una estoneta de relax i un banyet a la piscina.


Coordenades UTM(ETRS89):

Cova del Mas d'Azil31T 366025 4769671
Peyré: 31T 368878 4772081
Coudère o Goudère31T 371050 4770905
Cap del Pouech31T 365494 4771029
Commenge31T 360719 4772494