Dòlmens a Montferrer i Castellbò I

Avui ens dirigim a les terres de Lleida, concretament a un poblet de l'Alt Urgell separat en diversos nuclis anomenat Montferrer i Castellbò.

Per arribar-hi, es pot anar de diverses maneres, anant fins a La Seu d'Urgell i girant a l'esquerra per la N-260 o bé per la C-14, que empalma amb la mateixa N-260. El més important és recordar el nom La Borda, un restaurant ubicat a la N-260, just al davant del qual, creuant la nacional, surt una carretera que hem de seguir fins a arribar a Castellbò. Per arribar al primer megàlit, seguirem la carretera principal, per la que hem vingut tot fent pujada i prenent cap a Turbiàs a la bifurcació que trobarem. Poc després d'aquest nucli, trobarem una zona d'esbarjo a l'esquerra de la carretera amb força aparcament. Allà aturem el cotxe i a peu seguim per la carretera uns metres tot fent corba, fins a trobar a mà esquerra un camí que puja pronunciadament; aquest costerut i malmès camí ens portarà en 100 metres a la plana on hi ha el dolmen, situada a l'esquerra del camí.

Aquest és el dolmen de Turbiàs, nom donat en relació al proper riu i nucli de Turbiàs. De tipologia cambra pirinenca, construïda vers el Neolític final, consta d'una cambra amb unes dimensions de 1.70 metres de longitud interna per 1.15 metres d'amplada i 1.13 metres d'alçada, i un túmul prou visible d'uns 10 metres de diàmetre. La coberta és realment bonica, ja que té dotze cassoletes a la seva part superior. Segons es documenta, les lloses laterals són dins del recobriment de pedra seca que se li va fer després de 1923 en convertir el megàlit en cabana.

Havent estat descobert per Lluís Maria Vidal el 1911, Colominas el va visitar i excavar el 1920, excavació de la qual es detallen troballes com fragments de terrissa a mà, quatre ganivets de sílex i dues puntes de sageta del mateix material en blanc.

Podem datar el sepulcre al Calcolític recent - Bronze antic, vers el 2700 - 1800 a.n.e.

Tornem al cotxe i ens dirigim al següent megàlit que volíem visitar: el de la Collada d'Orri o Coll de Pou. Per fer-ho, tornem amb el cotxe per la mateixa carretera i ens desviem per la primera pista que hi ha a mà dreta amb un fort pendent, aquesta pista travessa les muntanyes i creua amb la pista que ens portarà pròxims al dolmen, tot girant a la dreta en trobar-nos-la. Més o menys als 1.3 quilòmetres en una corba a mà dreta, veurem un caminoi ample cap a l'esquerra, amb un fort pendent, sembla que sigui per desbrossar o quelcom així. Per ell pugem a peu deixant el cotxe enganxat a un lateral del camí principal i en uns 300 metres ens endinsem uns 25 metres més al bosc de l'esquerra del caminoi pel què anem, trobant el dolmen de la Collada d'Orri o Coll de Pou.

Aquest dolmen simple d'estil cambra pirinenca amb accés per llosa rebaixada consta, com el megálit anterior, d'un túmul de semblants dimensions, 9-10 metres de diàmetre. La cambra feia una longitud interna d'uns 1.25 metres, 1 metre d'amplada i 1.14 d'alçada. Cal dir que totes les lloses del megàlit encara són allà mateix, inclús la de coberta que és trencada en tres trossos.

També fou excavat per Colominas el 1920, any en què ell mateix el va descobrir. De l'excavació, es documenten troballes com fragments de terrissa a mà, dos ganivets de sílex negre i un fragment de sílex blanc. 

Seguint els paral·lelismes amb el de Turbiàs, també podem datar-lo al Calcolític recent - Bronze antic (2700 - 1800 a.n.e.).

Continuem la nostra ruta cercant i trobant el sepulcre del Cortal o del Bosc d'en Gascó. Per arribar-hi, continuem per la pista amb el cotxe i en pocs metres trobarem un desviament a la nostra dreta, doncs, per ell baixem ja a peu, i cap als 1.4 quilòmetres ens endinsarem al bosc d'en Gascó a la nostra dreta.

Per acabar de trobar-lo, el millor és anar per coordenades amb un bon GPS, ja que es troba mig mimetitzat per la flora local.

Aquest sepulcre de corredor o petita galeria catalana del Calcolític recent - Bronze antic (2700 - 1800 a.n.e.) té un túmul visible de, també, uns 10 metres de diàmetre. La cambra fa 1.80 metres de longitud, 0.90 d'amplada i 1.25 metres d'alçada, mentre el corredor fa un metre. Totes les lloses segueixen al seu lloc, tot i que la de coberta, segons dades d'Enric Carreras, Albert Fàbrega i Josep Tarrús, està trencada en tres trossos, un dins del sepulcre, un altre a la seva dreta i una última part al seu lloc. Aquesta coberta consta de sis cassoletes a la seva superfície. Segons la fitxa del megàlit feta l'any 2000 pel Patrimoni Arqueològic, el sepulcre acabava de ser furtivament excavat, desplaçant la llosa de coberta que fins aquell moment es trobava al lloc original.

Amb un dolmen més a la nostra llista, ens dirigim al següent megàlit, el dolmen de Coll de Jou. Per arribar al sepulcre, només cal tornar al cotxe i desfer el camí fet, passant de llarg la bifurcació per la que hem arribat del dolmen de Turbiàs. Des d'aquest punt, calculem uns 2.8 quilòmetres, on trobarem a mà esquerra del camí, un altre que baixa amb bon pendent, seguint el caient de la muntanya, i per ell baixem, ja a peu. A la seva dreta ens endinsarem al bosc de pins existent, cercant i trobant el sepulcre de Coll de Jou o Plantat de Vilamitjana. Com a dada auxiliar per a trobar el dolmen, podem dir que aquest es troba a 70 metres en línia recta del camí on hem deixat el cotxe. El dolmen es fàcil de trobar, ja que el bosc es troba prou net.

Aquesta galeria catalana amb porta foradada, també del Calcolític recent - Bronze antic (2700 - 1800 a.n.e.), té un túmul circular d'uns 10-11 metres de diàmetre, visible sobretot a la seva part posterior. De la cambra, podem dir que mesura 1.70 metres de longitud, 1 metre d'amplada i 1.10 metres d'alçada, i que conserva les dues lloses laterals, de fet l'únic que ha desaparegut, és el tros dret de la porta d'accés i la coberta, de la que Enric Carreras, Albert Fàbrega i Josep Tarrús diuen que hi ha un possible fragment d'ella a la part nord del túmul.

Descobert per mossèn Serra Vilaró el 1919, qui l'excavà el maig del mateix any, acció que no donà cap resultat arqueològic; tot i això, arquitectònicament parlant, sembla que el dolmen no ha sofert grans canvis de com era en aquells temps, llevat que ara només s'observa una de les dues lloses de la porta, mentre que el 1919 se'n veien les dues.

A continuació, podríem haver anat a la Cabana dels Moros de l'Avellanet, però el temps inestable (ens va caure pedra i tot) i l'avançat embaràs de la Cris en aquesta primera visita a la zona (4 de juny del 2016) ens van fer desestimar la visita. Tot i això, gairebé 7 anys després i ja amb els nens (16 d'abril del 2023), hi vam anar tota la família. Per a arribar-hi, tornem a la pista i ara pugem per la pineda de l'altra banda fins a la part més alta del turó. Una vegada allà, anirem cap a l'esquerra sense un camí definit, però trobarem sense problemes el sepulcre buscat en arribar a una clariana amb vistes meravelloses.

El dolmen simple de la Cabana dels Moros de l'Avellanet o Vilamitjana del Cantó va ser descobert per Lluís Maria Vidal el 1911, que no el va excavar, però sí hi va trobar una destral de basalt a l'exterior. Posteriorment, el 1919, fou excavat per Mossèn Serra i Vilaró sense resultats. En Xavier Campillo i l'Albert Villaró, al seu inventari municipal del 1988, indiquen que el sepulcre fou excavat i desmuntat pels veïns de Vilamitjana, tot i que després van tenir el detall de tornar-lo a muntar amb l'ajut d'un tractor.

Pel que fa a les seves dimensions, és força gran, ja que mesura 2.50 metres de longitud per 1.15 d'amplada i 1.30 d'alt, estant dins d'un túmul de 15 - 16 metres de diàmetre. D'aquest túmul, format per pedres i terra, es poden observar restes del mur de pedra seca que feia de contenció.

Podem esmentar també que hi ha una gran cassoleta a la coberta del megàlit, així com d'altres a rocs propers. La seva datació, com la de tota la resta, és del Calcolític recent al Bronze antic (entre el 2700 i el 1800 a.n.e.).

Després de les fotos de rigor i passar una bona estona gaudint de l'entorn, tornem al cotxe passant per la pineda que estava sent desbrossada. Més o menys als dos terços de la baixada, vam divisar unes lloses amb una disposició sospitosa, però que ens fan dubtar degut a que ara són molt visibles i ningú no les esmenta, i també perquè les lloses són molt primes i no hi ha res de túmul... Hi deixem una foto i que cadascú valori. Hem de comentar que hem enviat la informació al Gerard Remolins (de Regirarocs) i al Josep Tarrús i cap dels dos es mulla només amb les fotos.

Seguim endavant per la pista dirigint-nos a un altre megàlit abans d'anar a l'allotjament, ubicat a Sant Andreu de Castellbò. 2.3 quilòmetres més endavant, però, la conductora Cristina veu una cabana de pastor sospitosa a mà esquerra, atura el cotxe i baixa a mirar-se-la sota una fina capa de pluja. Al fons de la cabana, hi ha una gran llosa i una de més petita a sobre que podien haver estat part d'un dolmen temps ençà. Vam fer unes fotos i, un cop a casa, vam buscar informació i, vam trobar que es tractava d'un possible dolmen anomenat la Cabana de lo Sell.

Dia 4 de setembre del 2019, tornem a la zona i ara, ja amb més informació i millor dia, fem fotos amb calma.

Al llibre Interpontes V, apareix a un article publicat pel Gerard Remolins, l'Albert Fàbrega i el Jordi Pasques. En ell, s'explica que l'agent forestal Manel Trepat va donar notícies de la seva existència el 2014. Posteriorment, els autors de l'article el van visitar i van determinar que es podia tractar d'un possible dolmen reaprofitat com a cabana de pastor, tot i que no s'hi observen restes de túmul o més lloses al voltant de la cabana.

Pel que fa a les dimensions, la llosa que podria haver estat part d'una cambra funerària mesura 1.20 metres d'alçada per 0.80 d'alt i 0.25 de gruix.

Ara ja anem a per l'últim sepulcre del dia. Tornem al cotxe, i seguim la pista en la mateixa direcció i girem a la dreta per una pista en força bon estat i que ens duu a la carretera de Turbiàs a Carmeniu, on girem a la dreta. Deixem aquest nucli enrere i, poc abans d'arribar a Castellbò, girem a l'esquerra per la pista asfaltada que va a Albet. Abans d'arribar al nucli, en una pronunciada corba a l'esquerra, veurem un camí que surt a la dreta al seu vèrtex. El prenem i, en 700 metres, deixem el cotxe aparcat a la vora del camí i pugem al monticle d'uns 10 metres que hi ha a la dreta d'aquest. A la part alta, al bell mig d'un senderó desdibuixat que hi ha (és l'antic camí de Castellbò), trobarem les restes del dolmen de Castellbò o Cabana del Moro d'Aubet.

No hi ha gaire informació del megàlit, només queden d'ell tres lloses tombades, no hi ha vestigis d'un antic túmul, ni de cap cròmlech de contenció, el que ens fa dubtar si realment algun dia fou muntat i utilitzat... ens recorda bastant a Ca l'Arenes II, al Parc del Corredor, i a les Lloses de Sant Roc, a Senterada, que es creu que mai foren muntats. Cal dir que, segons la fitxa que els del Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat van fer l'any 2000, el dolmen ha estat saquejat diverses vegades, però ignorem si disposen d'informació que constati l'aixecament del monument.

Ara, actualitzant l'entrada després de les últimes visites i amb la síntesi de Carreras i Tarrús del megalitisme de Catalunya a la mà, podem indicar que la primera vegada que s'esmenta el megàlit, el 1894 per Lluís Maria Vidal, aquest es trobava exactament igual que ara. No es tenen notícies d'excavacions, tot i que té pinta d'haver-ne patit alguna d'espoliadora... Si aquest sepulcre estigués muntat, les seves dimensions serien d'una longitud interna d'uns 1.90 metres i una alçada de 1.20 metres.

Per la seva possible tipologia de dolmen simple i el seu entorn, es podria datar, com la resta, dins del Calcolític recent - Bronze antic (2700 - 1800 a.n.e.).

Ara sí, ja podem dir que hem explorat força bé la zona i ho deixem per avui. No volem deixar de comentar que la ruta lògica per a visitar els megàlits situats a la part alta de la carena (això vol dir, deixant de banda Turbiàs i Castellbò) és: Cabana del Moro d'Avellanet, Coll de Jou, Cabana de Lo Sell, Collada d'Orri i Bosc d'en Gascó o a la inversa, en funció de per on s'accedeixi a la carena. Nosaltres vam fer la ruta completament desordenada per culpa del temps i això que, a la primera parada, la del dolmen de Turbiàs, ens feia un sol espectacular... És el que té la muntanya, de cop, se't planta el núvol i et cau una bona tromba d'aigua o calamarsa fins i tot!!

Si no n'heu tingut prou i voleu completar la ruta, podeu visitar els megàlits més recentment trobats al municipi de Montferrer i Castellbò (Dòlmens i túmul a Montferrer i Castellbò IV) o bé un dolmen més solitari a mig camí entre els megàlits d'aquesta ruta i els de nova trobada (Dolmen a Montferrer i Castellbò III).

Coordenades UTM(ETRS89):

Turbiàs: 31T 362232 4693768

Collada d'Orri o Coll de Pou: 31T 359843 4692656

Cortal o Bosc d'en Gascó: 31T 360637 4693914

Coll de Jou o Plantat de Vilamitjana: 31T 363312 4690501

Cabana dels Moros d'Avellanet o Vilamitjana del Cantó: 31T 363244 4689907

Possible dolmen de la Cabana de Lo Sell: 31T 361325 4691179

Castellbò o Cabana del Moro d'Aubet: 31T 363073 4694744

Dòlmens a Coll de Nargó II

Nova ruta a Coll de Nargó. Avui, tal i com vam fer ahir, emprenem la carretera L-511, fins a trobar a l'esquerra el desviament cap a Gavarra, que agafem. Als 3.2 quilòmetres, veiem a la dreta un camí sorrenc que surt a la dreta; allà, deixem el cotxe ben arraconat a la carretera. A peu, continuem pel camí que baixa vers la vall vorejant un nou turó. Al poc, veiem unes runes d'un corral o quelcom així al costat del camí i, pocs metres després d'ell, trobem la cista del Corral del Bossa.

Cista megalítica recentment trobada per en Jordi Pasques Canut, a principis de l'any 2012. Fou estudiada i publicada pel mateix Pasques, en Gerard Remolins i l'Albert Fàbrega l'any 2018. 

Segons Carreras i Tarrús, la cambra sepulcral amida 1.40 metres de llarg per 1 metre d'amplada conservada i 30 centímetres d'alçada, també conservada. El túmul de tendència circular és bastit a raó de terra i pedres, però es documenta alguna llosa intratumular a mode d'ancoratge d'aquesta obra de 7/8 metres de diàmetre.

Ells el daten al Calcolític recent - Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.

No es documenta cap tipus de troballa en el seu estudi, tot i que no sabem si va arribar a ser excavada.

Tornem al cotxe i continuem en la mateixa direcció i, a poc més d'1 quilòmetre, veiem una nova entrada sorrenca a la nostra dreta, que ens torna a deixar al cim aplanat del turonet adjacent a la carretera. A peu, ens endinsem al bosc que ens queda més al sud, cercant i trobant la cista del Coll de Conseu.

Novament parlem d'un nou megàlit a l'Alt Urgell, del qual no hem trobat informació, només una petita descripció, la qual diu que les dues lloses que resten de l'antic sepulcre, una lateral i la capçalera, són de roca calcària local.

A dia d'avui, en Carreras i en Tarrús ens aporten més informació, i, a banda del que ja sabíem, com que fou descobert per Jordi Pasques l'any 2007, que és de tipus cista megalítica i conserva una obra tumular de 7/8 metres de diàmetre, ens donen les dimensions internes de la cambra sepulcral: d'1.40 metres de llarg, 1 metre d'amplada i només conserva 30 centímetres d'alçada. També indiquen la seva datació constructiva, que aniria del Calcolític recent al Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.

De nou al cotxe, ens dirigim a visitar l'últim sepulcre del dia. N'hi ha més a la zona, ja anirem actualitzant quan tinguem un cotxe més decent per fer caminois de muntanya.

Emprenem la carretera en la mateixa direcció uns 600 metres, fins a veure les runes d'un nou corral pocs metres a la dreta de la carretera. Aquesta edificació està bastida en part de l'obra tumular del següent sepulcre, la Fossa del Corral del Coll de Gavarra. Aquest es troba, mirant des de l'asfaltat, a la part esquerra posterior de la moderna edificació.

D'aquesta cista megalítica sí que es tenia constància d'antic, tot i que no ha rebut cap treball arqueològic "oficial", però sí que ha estat objecte de furtives excavacions. La Generalitat el col·loca temporalment vers el Neolític final i utilitzat fins a l'edat del Bronze, del 2500 a.n.e. fins al 650 a.n.e.. Segons Carreras i Tarrús, dels que me'n fio molt, la seva construcció es va produir vers el Calcolític recent - Bronze antic, entre el 2700-1800 a.n.e.

Del sepulcre, només en resten quatre petites lloses laterals, tot i que com els mateixos arqueòlegs de la Generalitat diuen: La baixa, però densa vegetació no deixa visualitzar gaire més. Del túmul, no es documenten mides, tot i que s'esmenta, com jo vaig veure, que és diametralment petit, tot i que la impressió que jo vaig tenir en visitar-lo és que a la contra sí que em va semblar prou elevat, pel poc diàmetre que té. S'hi hauria de fer una neteja i cala per a saber més d'aquest sepulcre.

Ara, a dia 25 de març del 2023, podem afirmar que els seus descobridors foren en Albert Villaró i Xavier Campillo, l'any 1988, i ells mateixos l'estudiaren aquell any. També podem dir que la cambra funerària amida interiorment 1 metres de llarg, per 1 metre d'amplada i conserva 40 centímetres d'alçada, i, que al contrari del que a mi em va semblar, el diàmetre tumular és de 9/10 metres. Però bé, ara que ho penso són 4.5/5 metres de radi... potser que sí, i que jo anés més pendent del grau d'inclinació.

Bé, acabem la ruta aquí, però l'allargarem de seguida que puguem, ja que sabem de l'existència de més cistes de l'estil tot anant cap a Gavarra, i, per què no, podem trobar-ne de noves, tot i que amb els nens, és prou improbable. Cal recordar que aquesta zona no està del tot estudiada i hi ha molta muntanya.

I aquest dia ha arribat, en concret el 15 d'abril del 2023, encara que només sigui per a visitar un sepulcre, n'hi ha més, però ja els posarem en una altra entrada. Aquest és que va de pas al nucli de Gavarra tot seguint la carretera, com els anteriors d'aquesta ruta.

Es tracta de la Fosssa del Serrat del Camí de Gavarra i es troba tot seguint amb l'automòbil en el mateix sentit que portàvem uns 1.3 quilòmetres des de la zona on hem deixat el cotxe que hi ha davant del Corral del Coll de Gavarra, aturant i deixant-lo de nou, a un espai que hi ha a l'esquerra de la carretera, just abans d'un caminoi que surt a la dreta d'aquesta (que es podria fer en un cotxe mitjanament adaptat). Seguim a peu per aquest i, en uns 520 metres en una corba tancadíssima a l'esquerra, girem a la dreta vorejant un camp d'arbres que ens sembla recordar que eren fruiters. Quan la clariana que volteja aquesta banda del camp s'acaba i ja ets caminant direcció sud girem a la nostra esquerra caminant quasi bé totalment a l'est, pujant al cim de la serra. Allà trobarem la Fossa del Serrat del Camí de Gavarra, a uns 100 metres en línia recta des de l'aclarat.

Descoberta per Miquel Cura l'any 1974, aquesta cista megalítica conserva un túmul de tendència circular i sense anell de contenció, bastit a raó de terra i pedres, amb un diàmetre de 7/8 metres. Al centre, resta la cambra sepulcral que amida interiorment 1.66 metres de llarg, 87 centímetres d'ample i 65 centímetres d'alçada.

Segons hem pogut trobar documentat, a l'excavació de Cura l'any que el va localitzar, varen sorgir 1 vora i 3 fragments informes d'un vas campaniforme internacional marítim. En Carreras i en Tarrús posicionen la seva erecció vers el Calcolític - Edat del Bronze antic, cap el 2700-1800 a.n.e.

I ara sí donem per tancada la ruta, però per si voleu veure més de la zona podem visitar els megàlits de la ruta Dòlmens a Coll de Nargó IV, que comença a mig camí de Gavarra, i també la ruta de Dòlmens a Coll de Nargó I.

Coordenades UTM(ETRS89):

Cista del Corral del Bossa: 31T 351564 4666988

Cista del Coll de Conseu: 31T 351728 4665889
Fossa del Corral del Coll de Gavarra: 31T 351701 4665440

Fossa del Serrat del Camí de Gavarra: 31T 351370 4664680

Dòlmens a Coll de Nargó IV

Bonica ruta la d'avui, la quarta per terres de Coll de Nargó. Aquesta vegada, començarem per la petita necròpoli de Serra Cogumera, a la que arribarem des del nucli de Coll de Nargó. Per indicar el començament de la ruta, agafarem com a punt inicial el desviament de la C-14 cap a Isona per la L-511 creuant Coll de Nargó, i des d'aquí farem 16.5 quilòmetres. A aquest punt, ens desviarem a la nostra esquerra cap a Gavarra, i seguirem per la carretera 4.7 quilòmetres. Aquí, podem deixar el cotxe emprenent un camí a peu que és apte per a 4x4 o SUVs potents que surt a l'esquerra de la carretera. De fet, nosaltres, amb el cotxe nou, un Ford Kuga, i després d'haver perdut diverses hores del matí per arreglar una punxada, a banda d'anar amb els nens, ens hi vam endinsar, uns 1.4 quilòmetres, fins poc després d'un desviament a la dreta que duu a un mas (pel que després passarem). Just després, trobarem un espai per a deixar el cotxe a la dreta de la pista. A partir d'aquí seguim a peu (un 4x4 pot seguir i segons les mans del conductor fer l'aproximació en cotxe).

Nosaltres, però, com hem dit, seguim a peu la pista, que fa una contundent baixada a trams, uns 375 metres, i ens endinsem al bosc de la nostra dreta, trobant el sepulcre de la Fossa de Serra Cogumera II o Fossa del Serrat de la Borda II, a uns 20 metres de la pista.

Es tracta de una cista megalítica descoberta per Miquel Cura l'any 1974. La cambra sepulcral amida interiorment 1.05 metres de llarg, 1 metre d'ample i 72 centímetres d'alçada màxima, i, pel que fa a l'obra tumular, mesura uns 7/8 metres de diàmetre sense senyals d'anell de contenció.

El seu descobridor va excavar-la quan encara conservava totes les seves lloses, però no en va recuperar cap resta arqueològica. Tot i això, pel seu estil arquitectònic, en Carreras i en Tarrús la daten vers el Calcolític i l'Edat del Bronze antic, entre el 2700-1800 a.n.e.

Com hem dit, és una petita necròpoli, pel que al poc veurem el seu germà, tot tornat al camí, baixant uns 60 metres més, i endinsant-nos de nou al bosc de la dreta, on novament a uns 20 metres del camí trobarem el sepulcre de la Fossa de Serra Cogumera I o Fossa del Serrat de la Borda I.

Una nova cista megalítica, també descoberta per Miquel Cura, el mateix any que la companya. La cambra amida interiorment 1 metre de llarg, per 90 centímetres d'ample i 40 d'alçada. El túmul, de tendència circular i sense senyals d'anell de contenció, fa entre 9/10 metres de diàmetre.

També fou excavada per Cura, recuperant d'ella 2 fragments ceràmics del Bronze final, algunes restes òssies i 11 dents humanes. Tot i això, ni al MAC seu de Barcelona ni al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, hi ha constància de cap dipòsit pertanyent a aquest sepulcre.

Com el seu company, es documenta la seva construcció vers el Calcolític i l'Edat del Bronze antic, entre el 2700 i el 1800 a.n.e. 

De nou, tornem a la pista i la seguim baixant uns 350 metres més, fins a trobar un encreuament de camins, on girem a l'esquerra pel més ampli i, al poc (uns 20 metres) girem de nou a l'esquerra seguint un altre camí que ens portarà directament a les restes del dolmen de la Fossa del Corralot en 850 metres, ja que es troba just a la vora esquerra del camí.

La malmesa tomba fou descoberta l'any 1988 per Albert Villaró i Xavier Campillo, que en documentaren una nova cista megalítica en mal estat, de la que restaven 8 lloses. Segons Carreras i Tarrús, extrapolant amb les tres lloses que li quedaven in-situ, amidaria interiorment 90 centímetres de llarg, 80 centímetres d'ample i 30 centímetres d'alçada. La coberta es documenta desplaçada vers la dreta del megàlit i, pel que fa a l'obra tumular, és de tendència circular, sense anell de contenció i d'uns 7/8 metres de diàmetre. També va ser construït vers el 2700-1800 a.n.e., entre el Calcolític i l'Edat del Bronze.

I si hem dit que els dos primers sepulcres formen una petita necròpoli, en aquest cas no falta gaire. El següent es troba endinsant-nos al bosc que hi ha just a l'altra banda del camí, on seguim un desdibuixat corriol que surt a mà dreta a la clariana que hi ha. Seguim el corriol en direcció est uns 120 metres, on, de cop, serem a una nova clariana i, en aquest punt, emprenem direcció sud uns 30 metres més, trobant el dolmen de la Fossa del Tossal dels Gossos.

Una nova cista megalítica, també descoberta el 1988 per Albert Villaró i Xavier Campillo. Segons es documenta, la cambra sepulcral amidaria interiorment, 1.70 metres de llarg, 1.28 metres d'ample i 32 centímetres d'alçada conservada. El túmul de tendència circular, construït a raó de terra i pedres i sense anell de contenció, amida 8/9 metrers de diàmetre. Per últim, com els altres sepulcres, deuria de ser erigit vers el 2700-1800 a.n.e., entre el Calcolític i l'Edat del Bronze antic.

Seguim la ruta tornant al camí, i desfem el camí fins la cruïlla del camí més ample. Ara, agafem la branca de la dreta deixant la primera pista per on hem baixat a la dreta i el camí per on tornarem més tard a l'esquerra. A l'estona, ens trobem el mas que deia abans (antigament es documentava un dolmen a la part posterior d'aquesta, avui en dia desaparegut), que prenem com a punt de partida per al següent sepulcre, tot i que val a dir que aquest no és fàcil de localitzar. Però bé, des de l'edificació, cal seguir uns 340 metres el camí, on ens podem endinsar per unes clarianes que hi ha al bosc de la nostra dreta, sempre anant direcció nord-oest. Si tenim sort i trobem una segona clariana, ja som a prop del megàlit, si no, només puc dir que el megàlit es troba a uns 60 metres del camí, i que hi ha un altre corriol seguint el camí principal que pasa a escassos metres, però està molt emmaranyat. El millor, anar per coordenades.

Bé, aquí teniu l'amagat dolmen de la Fossa del Bullidor.

El sepulcre va ser descobert pel mossèn Serra i Vilaró entre 1915 i 1920, però no el va poder excavar, ja que el propietari dels terrenys no li va donar permís.

Es tracta, segons Carreras i Tarrús, d'una "possible" caixa megalítica tancada (cista megalítica), estil exactament igual que els seus propers companys. Aquesta mesura 1.50 metres de llarg, 65 centímetres d'ample i 60 centímetres d'alt, i conserva un túmul de 8/9 metres de diàmetre, sense restes de cròmlec peristàltic. Segons ells, és datable entre el Calcolític i l'Edat del Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.

Tornem al camí, i el seguim en la mateixa direcció, creuant als pocs metres el què sembla una torrentera, el seguim, tot i que ara es difumina molt i molt. En aquest punt, volíem visitar les ruïnes d'un sepulcre (només queda el negatiu) que hi ha a l'esquerra del camí, però no podrem fer-ho, ja que han fet un camp d'arbres, crec recordar que eren fruiters, i està totalment tancat... pel que vam vorejar el camp, arribant al camí de dalt, que seguirem de nou vers la nostra esquerra, i, en pocs minuts, ens portarà directament a l'encreuament de camins del principi. Els nens i jo tornem a fer el camí del començament de la ruta, però ara en versió pujada, fins a arribar al cotxe, i nosaltres donem la ruta per tancada. Però la Cris s'apropa a la part posterior de la casa que hem vist abans, aviam si troba el desaparegut dolmen de la Borda del Talustre.

I sí que ens sembla que el va trobar. De fet, no és que estigués del tot perdut, ja que Carreras i Tarrús el visitaren vers l'any 2000, però 10 anys més tard, en una nova visita, al lloc on era van trobar un gran amuntegament de llenya. L'únic que va fer la Cris va ser seguir cap a les coordenades que publiquen Carreras i Tarrús al seu últim llibre, i això és el que va trobar.

El sepulcre fou descobert entre els anys 1915-1920 per Joan Serra i Vilaró, i fou visitat amb posterioritat per un munt d'arqueòlegs. Nosaltres que com sempre ens basem molt amb el que diuen dos dels integrants del GESEART, podem dir que ells tenien dubtes sobre el seu estil arquitectònic, ja que a la visita del 2000, no van observar cap tipus d'obra tumular, factor pel qual, en comptes de ser la típica de la zona cista megalítica, podria tractar-se d'una cista solsoniana. Es podria saber si s'hagués excavat, però, com amb la Fossa del Bullidor, el propietari del terreny no va donar permís a en Serra i Vilaró per a fer-ho. Tot i això, l'estudi que va publicar ens aporta dimensions del sepulcre, que segons ell són de 1.30 metres de llargada interior i 1 metre d'amplada.

Per la seva tipologia, si es tractés d'una cista megalítica, seria pertanyent al Calcolític - Bronze antic, entre el 2700-1800 a.n.e. Ara, si realment fos una cista solsoniana, seria del Neolític, vers el 3900-3400 a.n.e.

Cal dir que, tot i donar la ruta per tancada, vam anar a visitar una nova tomba, la Fossa del Serrat del Camí de Gavarra, que la inclourem a la ruta de Dòlmens a Coll de Nargó II. També la ruta de Dòlmens a Coll de Nargó I queda prou propera a la d'avui.

Coordenades UTM(ETRS89):

Fossa de Serra Cogumera II o Fossa del Serrat de la Borda II: 31T 353407 4665340

Fossa de Serra Cogumera I o Fossa del Serrat de la Borda I: 31T 353466 4665301

Fossa del Corralot: 31T 353679 4665839

Fossa del Tossal dels Gossos: 31T 353834 4665834

Fossa del Bullidor: 31T 352973 4664936

Borda del Talustre: 31T 353204 4665168

Dòlmens a Fígols i Alinyà I

De nou, fem vacances en família i ens dirigim aquest cop a La Seu d'Urgell, on ens queden força dòlmens per visitar i volíem aprofitar per a trepitjar neu... però som a l'abril i aquest any ha estat bastant pobre en aquest aspecte, així que anem a per dòlmens. Concretament, ens acostem a Fígols i Alinyà per a visitar tres megàlits.

Comencem la ruta arribant-nos al nucli de Fígols des de la carretera C-14, on, abans d'arribar a Organyà venint de Coll de Nargó, prenem la carretera L-401 cap a Fígols i Alinyà. Just després de travessar el pont, ens desviem a l'esquerra seguint les indicacions cap a Fígols. Un cop al municipi, el travessarem sense desviar-nos cap a Organyà i, a la seva sortida, anirem en direcció Font de Codonyes pel carrer Romanius. Ja fora del poble, arribem a una bifurcació on anirem a l'esquerra seguint les indicacions de Voloriu i Forn. Avançant un quilòmetre més per aquesta pista asfaltada/cimentada, prenem el desviament cap a Forn que surt a la dreta. Sense deixar la pista principal, avancem 2.8 quilòmetres i deixem de banda una pista a l'esquerra. 100 metres més endavant, deixem una altra pista a l'esquerra i seguim 750 metres més fins que arribem a una cruïlla de camins, on vam aparcar. Un 4x4 podria seguir més amunt, però no val la pena, ja que ens trobem força a prop i ja va bé caminar una mica. A aquest punt, deixem la pista ampla que comença a davallar i agafem la pista de l'esquerra que s'enfila fent paelles cap a uns prats llaurats. Caminant 400 metres, ja podrem girar a l'esquerra i buscar el dolmen del Lligonàs, una mica elevat, però força camuflat entre la vegetació, a uns 60 metres del camí.

Ens trobem davant d'una cista megalítica, la cambra de la qual mesura 1.70 metres de llarg, per 1.20 metres d'amplada i 1.00 d'alçada, que es troba dins un túmul de pedregam que conserva restes de l'anell de contenció d'uns 8/9 metres de diàmetre.

Descobert per Josep Colominas Roca el 1920, el dolmen del Lligonàs fou estudiat i excavat per ell mateix durant els mesos d'octubre i novembre d'aquell any. Tot i que el va trobar en bon estat, només va recuperar tres dents humanes i dos fragments de ceràmica a mà. L'arqueòleg indica que encara s'estava utilitzant com a barraca, el que podria haver fet que les restes haguessin anat desapareixent donat aquest ús alternatiu durant segles.

Podem datar el sepulcre dins del Calcolític recent - Bronze antic (del 2700 al 1800 a.n.e.), donades les troballes i la seva tipologia.

Pel que fa al seu nom, l'Albert Fàbrega explica al seu llibre "27 Dòlmens Monumentals de Catalunya. Itineraris de descoberta", que el curiós nom del megàlit podria provenir de la paraula lligó, que ve a ser una aixada, i que és una paraula que s'utilitza a València i Fraga, però podria haver estat utilitzada també a l'Alt Urgell (segons el filòleg Joan Corominas).

Desfem el camí a peu i agafem de nou en cotxe, però en sentit invers. En arribar al punt on surt una primera pista a la dreta (recorrent uns 800 metres), l'agafem i avancem fins a trobar una bifurcació als 750 metres. En ella, agafarem la branca esquerra i avançarem 900 metres més, on al vèrtex d'una corba a la dreta trobarem una petita clariana on hem de buscar les minses restes de la Fossa del Collet de Peguera als peus d'un pi i a uns 9 metres de la pista.

Descoberta l'octubre del 2008 per Gerard Remolins, es tracta d'una possible cista formada per diverses lloses petites continguda dins un túmul d'uns 3 metres de diàmetre. No s'observen restes ni de la llosa de coberta ni de cròmlec.

Tornem al cotxe una vegada més i retrocedim fins a l'última cruïlla, on ara fem un gir tancat per a agafar la pista que queda més a la nostra esquerra. Avançarem per ella 5 quilòmetres per a trobar una bifurcació on prendrem la branca de la dreta i avançarem 1 quilòmetre més. Deixarem el cotxe a l'espai habilitat al peu del turó de l'esquerra, el Coll Durau, i pujarem per ell 80 metres fins a trobar el dolmen de Coll Durau, amb unes magnífiques vistes.

El sepulcre, de tipus cista megalítica, va ser descobert i excavat per Josep Colominas el 1920 sense resultats.

Es troba dins d'un túmul de 8-9 metres de diàmetre i s'observen restes de l'anell peristàltic. Pel que fa a les dimensions de la cambra, mesura 1.56 metres de longitud, per 1.10 metres d'amplada i 1.20 metres d'alçada. La llosa de coberta ja es trobava trencada en dos quan va ser visitat per Colominas, i en Tarrús i en Carreras indiquen que sembla que els fragments han estat retallats posteriorment al 1988.

Per la seva tipologia i tots els estudis realitzats, aquests darrers autors el daten dins del Calcolític recent - Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.

Després d'aquestes tres visites, nosaltres ja podem seguir camí a La Seu amb la feina feta. Tot i això, si no en teniu prou i voleu visitar més megàlits, podeu acostar-vos a veure els sepulcres de les rutes Dòlmens a La Vansa i Fórnols I, i Ribera d'Urgellet I i Dolmens a Ribera d'Urgellet II, Peramola i Clariana de Cardener II o, fins i tot, fer la magnífica ruta Dòlmens a Cabó sortint des d'Organyà.

Coordenades UTM(ETRS89):

Lligonàs: 31T 364980 4675036

Fossa del Collet de Peguera: 31T 365869 4675861

Coll Durau: 31T 368633 4673463

Pintures a Peramola

Ens disposem a fer una ruta fàcil per a veure unes pintures rupestres a una zona on no són habituals per ara, tot i que és una àrea on hi ha molts megàlits i, per tant, una zona amb alta densitat de població a la prehistòria. A més, sí es documenta gran quantitat de pintures a la veïna comarca de la Noguera.

Ens dirigim a Castell-llebre, un nucli de Peramola, des d'Oliana. Entrant a aquesta població per la C-14 en direcció a La Seu, ens desviem a l'esquerra seguint la indicació cap a l'oficina de turisme i ens dirigim cap el Segre sense deixar aquest carrer. A l'alçada de la depuradora, prenem la pista asfaltada de l'esquerra i, de nou, girem a l'esquerra a la bifurcació que trobem. Just després, seguim les indicacions cap a Tragó que ens faran travessar el Segre per un pont penjant. Acabat el pont, girem a la dreta i avancem fins que la pista mor a la carretera LV-5118, punt on girem a l'esquerra. En 800 metres a la dreta, trobem el desviament cap a Castell-llebre i el seguirem fins l'hotel Can Boix. Just al costat de l'accés a l'hotel, a mà dreta, surt una pista de grava on podem deixar el cotxe al costat del cartell informatiu de Santa Maria de Castell-llebre i arribar-nos fins el Roc de Rumbau a peu. Val a dir que també s'hi pot arribar fins al peu del roc en cotxe, però nosaltres preferim caminar.

Fent un agradable passeig de 1400 metres, arribem a un eixamplament del camí amb un cartell informatiu de l'àrea d'escalada del Roc de Rumbau. Allà, ens haurem d'enfilar per la muntanya per tal d'arribar al punt d'escalada i les pintures, que es troben tancades i tenen panell informatiu, no té pèrdua!

Ens trobem davant de les pintures del Roc de Rumbau o Roca dels Moros (tan originals com sempre amb els noms...) i, per a veure-les, cal mirar un pèl amunt, per sobre de la tanca, ja que es troben a 6 metres d'alçada. Per a facilitar la recerca, cal mirar dins un petit abric natural format a la roca, d'aproximadament 3 per 2 metres.

Són una representació de l'art esquemàtic llevantí, tot i trobar-se força lluny de la costa, i són dins del llistat del patrimoni mundial de la humanitat.

El conjunt consta de 6 figures que costen de diferenciar:

1. Cercles concatenats
2. Indeterminada
3. Traç
4. Elements anellats i taques de pigment
5. Digitacions
6. Barra

No hem estat capaços de trobar el calc digital, encara que ens consta que n'existeix un al fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya, així que adjuntem la mateixa foto anterior (que és la millor que vam poder fer tenint en compte que el sol hi tocava de ple) amb uns petits retocs per a fer més clares les pintures i afegim algun comentari... sense estar 100% segurs de que les nostres identificacions coincideixin amb el llistat anterior.

Aquestes pintures foren descobertes el 1969 per Francesc Riart Jou, Miquel Bach Porredón i J. Bach Vila, vilatans de Peramola, que van informar a l'arqueòleg Luis Díez-Coronel, qui publicà la troballa dos anys després.

Ens consta una menció d'un suposat paradolmen a l'indret, però no hi ha informació clara de si realment ho és. Si un dia l'arribéssim a veure, ja actualitzaríem l'entrada. Dit això, i per si voleu fer més completa la diada, podeu visitar les properes tombes reubicades degut a la construcció de l'embassament de Rialb: Dolmen de Perotillo, Caixa del moro del Coll del Pauet i Dolmen del Pla de Nuncarga.

Coordenades UTM(ETRS89):

Pintures del Roc de Rumbau: 31T 358267 4659804

Dòlmens a Pinell de Solsonès II, Castellar de la Ribera II i Bassella II

Aquesta ruta va resultar ser molt, però molt descafeïnada. La intenció era veure uns deu dòlmens, que més o menys ja teníem controlats després d'una nit d'aquelles rotllo investigador que li agafen a la Cris. El que no vam tenir en compte és que just s'ha acabat la primavera i la vegetació està en el seu moment més exuberant, fet que fa difícil l'accés al megàlits... Al final, només en vam veure dos dels deu que teníem previstos. Però el dia 18 de setembre del 2021, tornem a la zona en companyia d'amics, en Joan, la Joaquina, en Manolo i la Fina. I en veurem un parell més, que els inserirem a l'entrada a mode d'actualització.

El primer que vam veure el 28 de juny del 2014 és la Fossa del camí dels Casals. Sabem que hi ha un altre a una muntanya propera, però la pujada i la vegetació ens van fer desistir. Per arribar-hi, agafem a Solsona la C-149 direcció Sant Climenç. Passada la bifurcació a Sant Climenç i poc abans del quilòmetre 14, surt a la dreta una desviació cap als masos de la Vila i els Casals i a l'esquerra el camí cap a can Folch. Agafem la pista de la dreta (es pot arribar en cotxe fins la fossa) i no la deixem. Passem per la masia dels Casals, seguint les marques del GR-3, i continuem baixant uns 400 metres més fins que, després d'un revolt pronunciat i una lleugera baixada, ens trobem amb el sepulcre a un altre revolt a la dreta del camí. Per si no el veiem, dos cartells informatius ens el marquen.

Es tracta d'una cista solsoniana datada vers el 3000 a.n.e. La cista fou excavada del 20 al 24 de març de l'any 1989 sota la direcció de Josep Castany i Llussà. A ella, es van documentar, entre altres, diverses restes òssies d'una dona d'uns 25 anys, una dena de variscita, una fulla de sílex i una ascla del mateix material. Val a dir que tot es va trobar a l'exterior de la tomba, l'interior restava buit degut a antigues violacions i prospeccions al sepulcre. Aquest material recuperat resta dipositat al Museu Comarcal i Diocesà de Solsona.

Inserim la planta del sepulcre, segons Josep Castany i Llussà i Lluís Guerrero i Sala.

Extret de l'estudi al megàlit de Josep Castany i Lluís Guerrero

Va ser restaurada l'any 2010 i se li atorguen unes dimensions de 1.40 metres de llargada, una amplada que varia entre els 60 i 70 centímetres i una alçada d'entre 85 i 90 centímetres.

Un cop vist el sepulcre, anem a visitar el següent megàlit, el del Toll de l'Aubareda de Gepils, també anomenat Rasa de l'Escala. Aquest el vam veure ja a la nova excursió del 2021, i el col·loquem aquí perquè es troba ben a prop del sepulcre del camí dels Casals.

Per arribar-hi, seguim a peu pel mateix camí, seguint la direcció a la que hem arribat uns 260 metres, lloc on al vèrtex d'una corba a l'esquerra, surt un caminoi que mena cap al sepulcre tot seguint el Barranc de Pinell. Seguint-lo tot recte, travessant la riera i a uns 610 metres del seu inici, ens endinsarem al bosc a la nostra esquerra uns 40 metres, tot trobant l'antiga tomba... és recomanable l'ús de GPS.

La primera data documentada del megàlit es remunta a l'any 2007 pel senyor Jaume Serra del mas Sangrà de Pinell, que el coneixia de sempre, però fou llavors quan informà als arqueòlegs que excavaven la Fossa del Camí dels Casals, que l'excavaren entre el 10 i el 20 de desembre del mateix any i que posteriorment el van restaurar. Parlem del Grup de Prehistòria del Solsonès (GPS), en concret, els arqueòlegs Josep Castany, Lídia Fàbregas i Montse Marsinach.

Ells documenten una cista megalítica, soterrada i sense túmul, estil prou típic del Neolític al Solsonès, tot i que aquesta va ser ampliada amb un corredor d'accés, de lloses més petites i construït amb "poca traça", a l'Edat dels metalls.

Extret de l'informe del Grup de Prehistòria del Solsonès

Segons el web de patrimoni arqueològic de la Generalitat, aquesta cambra amida 1.80 metres de llargada per 90 centímetres d'amplada. El corredor d'accés construït a posteriori faria 1.20 metres longitudinalment.

Segons el que hi ha documentat, les restes recuperades a l'excavació, confirmen l'ús al Neolític (3500-2700 a.n.e.) i la reutilització a l'Edat dels metalls (800-700 a.n.e.). A l'interior de la cambra funerària es documenten, en un primer nivell, diverses restes antropològiques sense connexió pertanyents a un home d'uns 30-35 anys i, al segon nivell, es documenta una delimitació de l'espai amb lloses planes, que podria ser d'un enllosat segons els arqueòlegs, i restes òssies molt fragmentades, corresponents a dues dones (una d'entre 30 i 50 anys i l'altre d'entre 25 i 35), de les que destaca una part d'un crani. També es descriu un fragment ceràmic amb incisions d'estil pirinenc campaniforme i una làmina de sílex de secció trapezoïdal de 5.5 centímetres de llarg i 1 centímetre d'amplada.

Extret de l'informe del Grup de Prehistòria del Solsonès

Ara sí que, com ens agrada, farem una caminada, tampoc gaire llarga, uns 3 quilòmetres. Tornem a l'inici del corriol i seguim pel camí més principal tal i com hem arribat, fins a petar a la carretera. Aquí virem a la dreta, vorejant un conjunt de cases i l'església de Sant Tirs de Pinell. Com a uns 120 metres d'haver girat per l'asfaltat, tornem de  nou a camí sorrenc, aquest a l'esquerra de la carretera segons el nostre sentit de marxa. Seguim per l'ample i ben definit camí, creuant, a poc més de mig quilòmetre, el Barranc de Sant Tirs. Uns metres després, girarem a l'esquerra per un altre camí, també ben definit, potser sí que és un pèl més estret, però bé, molt i molt fàcil de caminar.

A partir d'aquí, no puc dir gaire cosa perquè mirant el Google maps no veig res de res, massa arbres, però recordo que vam agafar un corriol molt i molt desdibuixat que sortia a l'esquerra quan el camí es fa planer de cop, just a la vall entre les muntanyes en una corba molt pronunciada a l'esquerra... es veu fàcilment, ja que el camí es tota l'estona de baixada o amb força pendent als costats. Seguim pel corriol fins que creuem un aclarit de bosc, pel tipus de sòl, em sembla recordar que era com una riera, i, al poc de creuar-la, seguint el corriol ara de pujada per l'altra muntanya, trobarem a la vora dreta d'aquest, la cista de Viladebaix o Viladebait.

Aquest megàlit fou descobert temps ençà per "cercadors de tresors", que tot i la violació van informar a Serra i Vilaró, que en publicà una planta i un dibuix dels dos geomètrics de sílex recuperats al costat del torrent. Actualment es troba en un estat força precari si comparem amb la planta d'en Serra i Vilaró.

Extret de la Memòria del treball de camp de 1995

Segons Josep Castany, actualment, la tomba mesura 1.70 metres de longitud per 1 metre d'amplada, tot i que amb un reproducció del megàlit, aquest arribaria a fer els 1.85 metres de longitud per 1 metre d'amplada i 80 centímetres d'alçada. També segons ell, es van recuperar 4 geomètrics de sílex dels que avui en dia en resten 2, dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Pel que fa a les restes antropològiques, a l'excavació del 1992, es van recuperar algunes de molt minses amb clares marques d'eina moderna (violació), que segons el Dr. Guerrero no serveixen per a determinar a quin sexe serien pertanyents. Però segons les informacions d'en Serra i Vilaró, els mateixos violadors de l'antiga tomba li van assegurar que a la furtiva excavació va sorgir l'esquelet d'una dona i d'un nonat.

La datació del sepulcre l'hem trobat documentada a l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat, ja que als estudis als que hem pogut accedir no ho especifica clarament. Segons la Generalitat, es tracta d'una tomba del Neolític mig al Neolític final, Calcolític, que aniria del 3500 al 2200 a.n.e.

Desfem el camí fins al cotxe i ens dirigim a veure un molt proper megàlit (visitat el 2014). Es tracta de la Caixa del moro del Coll del Pauet, sepulcre que, segons el departament de cultura de la Generalitat, és de tipus cista solsoniana. Ha estat traslladat, ja que estava "ocupant" una zona de conreu.

Aquest megàlit es troba actualment a una àrea de descans tot anant per la carretera C-14 cap a Andorra, concretament al quilòmetre 136, després de passar el pont sobre l'embassament de Rialb. No confondre's amb una benzinera que hi ha abans de creuar el pont que també disposa d'àrea de descans i on és el museu de la moto de Bassella.

També segons la Generalitat, aquest sepulcre data del 3500 - 3000 a.n.e. i té unes mides de 0.75 metres d'alçada en el seu punt més elevat, 1.82 metres de llarg i una amplada màxima de 1.40 metres.

Però, pel que hem pogut saber llegint l'informe d'excavació del mateix Josep Castany, de nou director de l'excavació, desmuntatge i posterior muntatge del sepulcre, en fer les tasques anteriors durant l'agost del 1987, es van trobar restes ceràmiques a mà d'un vas, a l'oest de la tomba. Aquestes restes col·locarien temporalment l'ús del sepulcre vers el 1700 a.n.e., suposem que per aquest fet, ell la data vers el Calcolític i el Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e. Cal dir, que a la memòria d'excavació, també s'esmenta que el trasllat del sepulcre va ser degut a la construcció de la nova variant viària.

Tornant, vam anar a veure el megàlit del Pla del Coll, que ja l'havíem vist en una altra ocasió quan l'estaven arreglant, i l'altre dia vam veure una publicació de l'Albert Fàbrega comentant que ja estava finalitzat i destapat.

Coordenades UTM(ETRS89):

Fossa del camí dels Casals: 31T 366063 4647616

Toll de l'Aubareda de Gepils o Rasa de l'Escala: 31T 366524 4648058

Viladebaix: 31T 365476 4648976

Caixa del moro del Coll del Pauet: 31T 358802 4654236

Dòlmens a La Vansa i Fórnols I, i Ribera d'Urgellet I

A 19 de maig del 2018, fem un cap de setmana llarg a terres alt urgellenques, on aprofitem el casori del meu cosí per a anar a visitar dòlmens i gaudir de la natura tan abrupta a aquesta zona de Catalunya.

La primera visita megalítica, de fet, totes les d'avui, les farem vers els voltants de Montan de Tost o Montant de Tost... Ho hem trobat escrit de les dues maneres. Per arribar-hi, partim de La Seu, a la rotonda que hi ha, en la que et pots desviar cap a Andorra per la N-145. De fet, nosaltres érem allotjats a Anserall, un petit nucli que hi ha tirant cap al país dels Pirineus, a tres quilòmetres de La Seu.

D'aquesta rotonda, virem a la nostra dreta venint d'Anserall, prenent la N-260 fins a Adrall. Just passat el nucli, trobarem una rotonda en la que sortirem per la segona, fent camí per la C-14 tot passant Hostalets de Tost i seguint tot rectes per la carretera fins veure el desviament a l'esquerra cap a la LV-4001, direcció Montan de Tost, Sorribes i Ossera, a 17 quilòmetres justos de la rotonda de La Seu.

Per aquí, ens desviem, seguint la carretera que, a poca distància, comença a fer un seguit de ziga-zagues i que ens portarà a la part alta del massís, on passarem el dia. Aquí es troba el nucli de Montan de Tost, que deixarem a la nostra dreta i seguirem tot rectes per la LV-4001. Hi ha un punt on la carretera es torna pista en molt bon estat durant 5 quilòmetres, els farem, i, poc abans de tornar a ser asfaltada, aturarem el cotxe i pujarem a peu el turó de la nostra dreta tal i com veníem. Tot caminant per l'emboscat i al cim del turó, toparem amb un corriol que, seguint-lo vers la nostra esquerra, ens portarà al sepulcre.

També s'hi pot anar, i molt més ràpid, segons el "maps", per Castellar de Tost, però desconeixem l'estat del camí... Preferim donar la volta i anar per asfaltat.

Aquí tenim el dolmen de Coll d'Arnat, que a primera vista, ja em sembla el dolmen de més estil cambra pirinenca que he vist fins ara.

Fou descobert per en Serra i Vilaró l'any 1917 i val a dir que aquest sepulcre, vist in-situ, és prou espectacular, amb un túmul definit de 9.5 metres de diàmetre. Les grans lloses, per dir-ho d'alguna manera, que es veuen arrepenjades sobre la clara paret lateral de la cambra funerària són les de capçalera. Els rocs de l'altre costat ja es documenten desapareguts d'antic. Segons un dibuix de Rosó Vilardell i Pascual, conservava la capçalera que exercia de tancament al nord de la cambra. Avui en dia, aquesta també resta desapareguda.

Hem extret una planimetria de l'estudi sobre excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, de Rosó Vilardell.

Planimetria de Rosó Vilardell

Serra i Vilaró l'excavà el mateix 1917, donant a llum 2 fragments ceràmics de vores de vasos campaniformes, 1 dena de collaret en pedra, 1 punta de sageta amb aletes i peduncle de sílex, i un punxó de bronze de secció quadrada. Aquests materials resten dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Anys més tard, en concret el 1978-1979, Roser Vilardell i Pascual, el torna a excavar, donant a llum 1 punta de sageta amb peduncle i aletes de sílex blanc, que també resta al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Tot i això, sembla ser que la cambra pirinenca encara no ha estat totalment excavada.

Segons en Tarrús i en Carreras a la revisió actualitzada dels megàlits catalans, es tracta d'un dolmen simple, per mi, una claríssima cambra pirinenca, que ells dimensionen interiorment amb 2.10 metres de llargada 1.05 metres d'ample i 1 metre d'alçada. Aquesta es troba a l'interior d'una obra tumular de 9/10 metres de diàmetre, sense senyals d'anell de contenció, feta a raó de pedres i terra. Ells el col·loquen temporalment vers el Calcolític i el Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.

De nou en marxa, ens dirigim al Tarter de Cataplà. Per arribar a aquest és ben fàcil: Només hem de tornar pel camí fet 3.4 quilòmetres; allà veurem un camí que surt vers la nostra dreta, que emprendrem tot fent uns 670 metres, on toparem amb un extens camp de conreu just davant. Aquí aturem el cotxe i, a peu, emprenem una pista que surt desdibuixada en direcció contrària a la pista per la que anem. La seguirem uns 90 metres passant un desviament a la dreta. Just quan la desdibuixada pista vira vers la nostra dreta per tornar a la pista més "automobilitzada" que hem fet, veurem les restes del megàlit a escassos 4 metres.

Cista megalítica amb túmul de 6.5 metres de diàmetre, de la que només queda una llosa. A destacar que quan Serra Vilaró el va visitar i estudiar, les parets de la cambra restaven in situ, mancant només la llosa de coberta.

Segons el servei d'arqueologia de la Generalitat, Serra Vilaró va trobar a l'excavació del 1917: Un vas carenat d'apèndix de botó, diversos fragments de vasos decorats, dues denes de collaret de càrdium i un punxó de bronze, també de secció quadrada i base truncada. Aquests materials foren dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. "Rosó" Vilardell l'excavà de nou el 1978-1979, acció que no va aportar cap material arqueològic.

Planimetria de Rosó Vilardell

En Josep Tarrús i l'Enric Carreras documenten una caixa megalítica tancada (cista megalítica), d'unes dimensions internes de 1.50 metres de llarg, 90 centímetres d'ample i una alçada de 70 centímetres. Es troba a l'interior d'una obra tumular de 7/8 metres de diàmetre, sense senyals de cròmlec peristàltic, i el col·loquen vers el Calcolític - Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.

De nou en marxa, ens dirigim a l'estructura funerària del Cucut. No sé si és un dolmen o exactament què és, l'únic que sí sé és que d'antic va patir modificacions estructurals per encabir-hi una cabana.

Per arribar-hi, prenem de nou el cotxe i seguim per la pista vora els 350 metres, lloc on es bifurca el camí i deixem el cotxe. Seguirem a peu pel camí de l'esquerra, avançant uns 270 metres (a la part final, el camí està molt més desdibuixat). Trobarem l'estructura funerària al costat d'un arbre.

Fou descobert i excavat sense resultats positius vers l'any 1978-1979. Tres anys més tard, Roser Vilardell el publica, dient que el veu com a molt dubtós. També ho van fer Albert Villaró i Xavier Campillo el 1988 al seu inventari de l'Alt Urgell, però no el trobaren i també el cataloguen com a dubtós.

Planimetria de Rosó Vilardell

Segons el departament de cultura de la Generalitat, si realment es tractés d'una tomba, tindria una obra tumular d'uns 10 metres de diàmetre i seria corresponent al Neolític final, amb reutilització fins al Bronze, vers el 2500-650 a.n.e.*

Anem a per un altre... A aquesta zona n'hi ha uns quants, nosaltres no els veurem tots avui... ja que anant amb els nens és complicat. Ens dirigim al sepulcre del Tarter del Clot de les Basses I o del Coll de la Bernadella I.

Per arribar-hi, desfem el camí i tornem a la LV-4001. En arribar a ella, l'emprenem a la nostra dreta seguint-la 3.4 quilòmetres, lloc on veurem una edificació a l'esquerra de la carretera. Allà aturem el cotxe.

A peu, voregem la casa pel camí que hi ha i continuem uns 460 metres, on trobem una nova pista que s'enfila a la nostra dreta. Seguim per aquesta uns 60 metres més i veurem el sepulcre a 4 metres a l'esquerra d'aquesta última pista.

Es tracta d'una cista que conserva un túmul de 7.4 metres de diàmetre, amb una cambra funerària en la que manca la llosa de coberta. Tenim constància de que fou excavada per primer cop el 1978, pel que creiem que possiblement fou Rosó Vilardell. Segons la Generalitat, a la seva excavació no es va recuperar cap resta.

Segons en Carreras i en Tarrús es tracta d'una caixa megalítica tancada (cista megalítica), que fa 1.15 metres de llarg per 50 centímetres d'amplada i 1 metre d'alçada. Coincideixen amb la Generalitat (és d'on vam treure la informació de dalt) pel que fa a les dimensions tumulars, tot i que es limiten a documentar-lo entre 7/8 metres de diàmetre. Tampoc no documenten restes arqueològiques associades, i, pel que fa a la seva datació, és idèntica a la dels seus companys, d'entre el 2700 i el 1800 a.n.e.

Planimetria de Rosó Vilardell

Com a apunt final del sepulcre, i segons Albert Villaró i Xavier Campillo, la coberta se l'endugué un pagès amb el seu tractor, el mateix que va destruir els dòlmens del Tossal Jovell I i II.

Per acabar el dia anem a visitar el proper sepulcre del Clot de les Basses II o Coll de la Bernadella II, aquest es troba a uns 90 metres del seu company. No es pot explicar com anar, es troba al bell mig del bosc... L'únic que podem dir és que el trobarem fent la distància indicada, tot anant pel mig del bosc en paral·lel a la pista per la que hem vingut, en direcció al cotxe.

Fotogènic megàlit que consta d'un túmul, no sabem si artificial, de 6 metres, i just davant seu hi ha, com es veu a la foto, un aflorament rocós. Sepulcre un xic diferent a la resta de la zona. Es tracta, com el seu citat company, d'una cambra pirinenca... segons la Generalitat. A la seva excavació no es va recuperar cap resta arqueològica.

En Carreras i en Tarrús informen que el va descobrir i excavar sense resultats Roser Vilardell vers el 1978-1979. Villaró i Campillo també el visiten, tot considerant-lo dubtós. Els primers autors, opinen, que realment es tracta d'un paradolmen. Sense atorgar-li una datació.

Planimetria de Rosó Vilardell

Tot i la manca de troballes, el servei d'arqueologia de la Generalitat no dubta en datar-lo temporalment entre el Neolític final i l'edat del Bronze, vers el 2500 i el 650 a.n.e.*

Deixem la resta de sepulcres per a un altre dia, que tenim el casament d'aquí a una estona. A més, just després de visitar aquests megàlits, vam saber que aquests dos últims tenen un altre germà, que ja visitarem quan tinguem més informació de la seva ubicació.

A dia 6 d'agost de 2021, tornem a la zona i, d'entre altres megàlits, visitem el Clot de les Basses III, que és un clar túmul de pedruscall just al costat del Clot de les Basses I. Trobar-lo és fàcil només has de mirar a l'altra banda del camí, pel que hem arribat al germà I, i a la vora d'aquest, amagat entre arbres i sotabosc, trobarem el petit tarter.

Fou descobert per Judith Pampalona i Gerard Remolins el mes de març de l'any 2007 i el documentaren com a possible túmul, degut a la seva morfologia i la proximitat a diversos megàlits.

Es tracta d'una obra tumular bastida a raó de pedra calcària local formant un cercle de 8 metres de diàmetre per 1.70 metres d'alçada. Tot i això, no hi ha cap llosa de la cambra funerària, ni cap roc del cròmlec de contenció. A la zona central, sí que es veu una petita depressió que, segons Remolins, es podria tractar d'un antic intent de violació.

Ara ens dirigirem a visitar un nou tarter molt proper, el del Passiró.

Per arribar-hi, tornem fins on hem deixat el cotxe, però no l'agafem. A peu, seguim uns 70 metres la carretera vers la nostra dreta, on trobarem un camí a l'altre costat d'aquesta que dona accés als camps de conreu. Per ell, enfilem creuant el camp i, a la fi d'aquest, enfilem el petit turó que hi ha. A la seva part alta, buscarem el sepulcre del Tarter del Passiró.

Tot i que el jaciment es troba prou enrunat, no es té el menor dubte de la seva autenticitat, ja que, segons hem trobat a la base de dades de la Generalitat, l'arqueòloga Rosó Vilardell ja el cataloga com a cista megalítica, restant in-situ, només la llosa sud. 

Serra Vilaró el va visitar i va documentar restes de la cambra sepulcral estintolades pel cim, i un túmul molt malmès d'uns 8 metres. De l'excavació, indica la descoberta de diversos fragments ossis, 16 dents humanes, 6 denes de càrdium, 3 dentàliums i l'any 1996, a la visita realitzada per a l'elaboració de la Carta Arqueològica, es va trobar un petit fragment de ceràmica a mà en superfície. Les restes queden dipositades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Planimetria de Rosó Vilardell

Amb la nova informació de què disposem, en podem dir que el cataloguen com a dolmen simple, amb una cambra d'1.65 metres d'ample, per 75 centímetres d'alçada i 53 centímetres de gruix, i que consta d'una obra tumular de 8/9 metres de diàmetre amb restes d'anell de contenció. D'altra banda, en Carreras i en Tarrús també esmenten les restes recuperades que ja hem dit, però donen l'apunt de que les dents humanes citades són pertanyents a un mínim de 3 individus.

Com la resta dels immediats megàlits, es col·loca temporalment vers el final del Calcolític i l'Edat del Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e..

* antiga datació prehistòrica catalana.

Coordenades UTM(ETRES89):

Coll d'Arnat: 31T 368491 4678984

Tarter del Cataplà: 31T 368173 4677419
El Cucut: 31T 367820 4677635
Tarter del Clot de les Basses I: 31T 365873 4677220
Tarter del Clot de les Basses II: 31T 365830 4677302

Tarter del Clot de les Basses III: 31T 365856 4677230

Tarter del Passiró: 31T 365674 4677817