Dòlmens a Castellterçol I

Avui ens apropem a Castellterçol, el poble d'abans de Moià.

Teníem ganes de caminar, així que deixem el cotxe al poble i anem en recerca dels dòlmens que teníem previst veure.

Agafem el camí de La Pinassa i a uns 4.2 quilòmetres sense deixar el camí arribem al dolmen, però no és tan fàcil de vegades. Passa sobretot que tota la informació que has pogut extreure de llibres i recerques per Internet no valen per res... però una bona solució és preguntar a la gent del poble, o a algun caçador que et trobis per la muntanya, que és més habitual del que us podeu imaginar. Aquest últim va ser el nostre cas, i a més semblava que el molt bon home fos de la zona de tota la vida, en sentir com s'indignava amb els propietaris de les terres que s'estaven carregant els boscos. Ens va acompanyar fins al mateix sepulcre. Creuant una zona de conreu (d'aquestes que és queixava l'home), just abans d'una pronunciada baixada. Al marge esquerre del camí, hi ha un mini-dolmen artificial, per marcar el real, que està a la mateixa alçada creuant el conreu (uns 50 metres).

És aquest, el dolmen de Mas Clamí.

El megàlit és d'estil dolmen simple, amb unes dimensions de 2.15 metres de llarg, una amplada de 1.35 metres i una alçada de 1.90. Es troba ensorrat dins una obra tumular de tendència circular de 13/14 metres de diàmetre, envoltat per un anell peristàltic en forma de mur.

Al sepulcre, segons es documenta, van recuperar les restes de 7 o 8 individus, i 1 vora de vas campaniforme pirinenc, fragments d'una tassa corresponent a l'Edat del Bronze inicial, més ceràmica corresponent a vasos, bols, gobelets, tasses amb nansa de apèndix de botó, i sense, 1 dena ovalada de calcària verda, 2 penjolls de pecten i 3 denes circulars de calcària blanca.

Amb tota la informació documentada sobre el megàlit, en Josep Tarrús i l'Enric Carreras el daten al Calcolític, vers el 2700-2200 a.n.e. 

Ara anem a cercar un altre megàlit, la Cista del Gavatx, encara que els experts no es decideixen entre cista i sepulcre de fossa. I a més ara arriba en Tarrús i diu que ni un, ni l'altre, que és un dolmen simple.

Per trobar la "cista", és un pel complicat d'explicar, cal tornar al poble i desviar-nos pel camí que acompanya a la riera de Pererol, al sud-est del poble. El dolmen no està indicat i es troba a la part superior del camí, envoltat per molta vegetació, a més o menys uns dos quilòmetres del poble, el millor anar-hi per coordenades.

El sepulcre del Gavatx, fa internament 1.85 metres de llarg, per 1.65 metres d’amplada i una profunditat d’1.45 metres. Consta d'una obra tumular amb restes d'anell de contenció, de 8-9 metres de diàmetre.

La antiga tomba va ser excavada furtivament al 1949 per habitants del poble de Castellterçol, que trobaren alguns materials arqueològics i antropològics. Anys més tard, al 1957, ho va fer Ricard Bautista Noguera, que documenta diverses restes ceràmiques de diferents útils prehistòrics, 1 fragment de làmina de sílex retocada, i les restes de com a mínim 14 individus que es trobaven en 3 nivells de sol, mostrant una clara reutilització del sepulcre.

Josep Tarrús i Galter i Enric Carreras i Vigorós, daten el sepulcre al Calcolític recent - Bronze antic, vers el 2700-1800 a.n.e.

Coordenades UTM(ETRS89):

Mas Clamí: 31T 424744 4623769

Cista del Gavatx: 31T 425999 4621586

Paradòlmens a Sant Martí de Centelles

Els dòlmens del Duc es troben fent de límit entre Centelles i Sant Martí de Centelles. Per a arribar-hi, s'ha d'anar a Sant Martí de Centelles i agafar el carrer que puja cap als Cingles de Bertí, carrer que poc després es converteix en camí i des del qual es veu clarament a la dreta el Duc I. A la primera bifurcació, cal agafar la branca de la dreta i els trobarem de seguida. Això sí, estan un pèl mimetitzats amb la vegetació!!

Tot i estar separats només 9 metres, quan vam anar a visitar el primer, no sabíem que n'hi havia un segon, així que vam repetir l'experiència... i també l'experiència de comprar butis a la plaça d'Aiguafreda... delicioses!!

Bé tornant als megàlits, se'ls considera paradòlmens, ja que aprofiten part del terreny. La cambra del Duc I amida uns 2 x 2,2 metres i correspon a l'època del Bronze Antic (1800 - 1500 a. C).

Sobre el Duc II no hi ha gaire informació, però per la proximitat amb l'anterior, creiem que deu ser de la mateixa època.

Cooordenades:

El Duc: UTM(ETRS89): 31T, 437084, 4623708

El Duc II: UTM(ETRS89): 31T, 437090, 4623716

Dòlmens del Cabrerès I

Tot i ser desembre, el dia va ser espectacular i ens va permetre fer una ruta maca per la zona del Cabrerès, habitualment anomenada Collsacabra. Vam deixar el cotxe a L'Esquirol i vam anar xino-xano cap al salt de La Foradada, a Cantonigròs, passant per la masia del Campàs.

S'ha de dir que el salt no portava gaire aigua, però el lloc és preciós! 

De tornada cap a L'Esquirol, vam passar pel dolmen de Puigsespedres, situat a la part alta del poble, ja a les afores.

Conegut d'antic aquest dolmen ha rebut diverses excavacions, les primeres es documenten al 1915. Que documenten l'estil de dolmen de corredor en "P", unes dimensions de la cambra d'3 metres de llargada, una amplada de 2.50 i una alçáda màxima de 2 metres. D'altra banda el corredor i l'avant cambra amidarian 1.70 metres de llargada per una amplada màxima d'1.30 i una alçada de 0.65. D'altra banda, el túmul ha anat disminuint, ja que segons Batista a l'any 1963 era de 14 metres de diàmetre... actualment en quedaran uns 10.

Pel que fa a les restes trobades, tot i les evidents violacions rebudes al llarg dels anys, s'hi va trobar divers fragments ceràmics a mà, 2 ganivets de sílex, 4 fragments del mateix material corresponents a d'altres ganivets, un fragment de sageta amb peduncle i 2 ascles de sílex. D'altra banda, també va sorgir un botó d'os amb perforació en "V", diverses denes i una plaqueta de coure.

A l'hora de les restes antropològiques, es van trobar un fragment de crani, 8 fragments de mandíbula, 13 molars i 3 premolars, i algunes restes òssies més indeterminades.

Cronològicament el podem colocar a dues èpoques a la prehistòria, fruit d'una clara reutilització, segons les restes trobades, la primera al Neolític final vers el 2500 - 2200, i la segona ja a l'era Calcolítica vers el 2200 a.C. - 1800 a.C.

De nou al cotxe, reprenem la marxa i ens acostem a Tavertet a dinar. Pel camí, ens acompanyen les meravelloses vistes dels cingles.

Després de dinar i fer un tomb pel poble, agafem el camí que puja fins a l'ermita de Sant Corneli, seguint les instruccions proporcionades per la ruta del Palau Robert. Just al seu costat, per la part de darrere, hi ha les restes en molt mal estat del dolmen de Sant Corneli.

Descobert per F. Puntí, veí de Cantonigròs a principis dels anys 70, fou escavat el 1972 per R. Batista, J. M. Nolla i J. M. Nuix, però els resultats no es varen publicar.

Tot i això, sabem que era una galeria catalana de 3.50 metres de longitud per 1.80 d'amplada; la cambra faria 1.70 metres de llarg per 1.20 d'ample

Segons hem pogut saber, el túmul, envaït per l'ermita del costat, amidaria uns 11 metres de diàmetre. Com el seu company d'entrada, també tindria dues dades cronològicament parlant, la primera al Neolític final vers el 2500 a.C. i una reutilització vers el 1600 a.C.

Coordenades:

Puigsespedres: UTM(ETRS89): 31T, 448613, 4653657

Sant Corneli: UTM(ETRS89): 31T, 452237, 4651633

Cova-dolmen i poblat a Santa Coloma de Gramenet

Diumenge al matí... volem fer quelcom, però no tenim temps d'anar gaire lluny... fent servir la informació de què disposem, decidim anar prop de casa, a veure un dolmen dubtós i un poblat iber a Santa Coloma de Gramenet.

Per la carretera de La Roca a Santa Coloma (BV-5001), arribem al barri de Can Zam, on deixem el cotxe prop de la parada de metro. Des d'aquí, fent servir les múltiples escales mecàniques, arribem fins el carrer Menorca, just a la falda del turó del Pollo (sincerament, ni idea que es deia així...). Des d'aquí, tirem a la dreta per aquest carrer fins que a una pronunciada corba a la dreta agafem el camí que indica el poblat iber de Puig Castellar. Enfilarem muntanya amunt fins a arribar a una plana amb una intersecció de 6 camins. A la nostra esquerra quedarà Puig Castellar, però nosaltres anirem primer cap al dolmen, agafant el corriol que surt a mà dreta indicant "dolmen natural". Seguirem les marques vermelles fins a arribar a la cova. 

El Cau d'en Genís és una cavitat sepulcral, possiblement natural, amb un corredor d'entrada fet amb roques de diferents mides. Durant la seva excavació, només es va trobar una tíbia humana que es va desfer en treure-la i un aixovar amb un parell de vasos interessants. Respecte a l'època, no se'n pot dir gaire en haver-hi participat poc la mà humana, així que per la ceràmica trobada, el datarem a l'Edat del Bronze, entre el 1800 - 650 a.C.

Desfem el corriol cap amunt i ara sí agafem el camí senyalitzat cap el Puig Castellar. Pujant el turonet, trobarem l'accés al poblat i una plataforma-mirador des de la qual podem observar unes bones vistes, Barcelona, Santa Coloma, Sant Adrià, Badalona i bona part del Vallès.

El poblat, parcialment reconstruït i d'entrada gratuïta, ocupa la part més alta del turó del Puig Castellar i la seva estructura s’adapta a les característiques del terreny, situant-se les cases sobre terrasses salvant el desnivell. El recinte del poblat amida uns 100 m. de llargada per 50 m. d'ampada.

El poblat fou habitat des del segle VI fins a principis del segle II a.C. Pel que fa a l'època d'edificació, hi ha diverses etapes. Els habitatges de les zones N i NO corresponen a finals del segle V i inicis del s. IV aC, eren de forma rectangular i tenien llar de foc. Els habitants de la darrera fase d’ocupació, segles IV a II a.C., van deixar gran quantitat d’objectes de valor, sobretot metàl·lics, i un tresor de dracmes de plata d’Empúries. Això fa pensar en un abandonament sobtat del poblat, possiblement durant la Segona Guerra Púnica (218-206 a.C.) o durant els esdeveniments de la revolta indígena de l’any 196 a.C.

Després de completar la visita al poblat i gaudir de les vistes des del mirador situat a la part alta del poblat, tornem cap a casa.

Coordenades:

Cau d'en Genis: UTM(ETRS89): 31T, 434219, 4591178

Poblat de Puig Castellar: UTM(ERTS89): 31T, 433801, 4591238

Coves del Toll i dolmen a Moià II

Ja es veu a les fotos, gran cap de setmana!! Només s'ha de mirar al cel a les fotos!! Vam anar a veure les coves prehistòriques del Toll, a Moià. Per arribar-hi, cal anar fins a Moià per la C-59, i al semàfor de Moià girar a la dreta direcció Vic per la carretera N-141c. Les coves són a un desviament a la dreta que hi ha a uns sis quilòmetres des del semàfor, està indicat no te pèrdua.

El lloc és preciós, està ubicat al fons de tot de la vall i és molt humit, amb el que això vol dir en quant a vegetació. Val a dir que les coves em van semblar molt interessants, no és d'estranyar que TV3 li dediqués un programa del "Sota terra". A elles, van trobar ossos de lleó de les cavernes, hienes, óssos i restes humanes, entre altres. Hi ha tres o quatre coves. La més llarga fa té uns 150 metres visitables i consta d' un riu interior. A l'exterior, hi ha una simulació de poblat iber ideal per als nens.

Però cal dir que les coves del Toll fan un total  1.148 metres, i gràcies a les troballes d'un fogar i diverses peces de sílex, es pot assegurar que foren ocupades pel Neandertal durant el paleolític mitjà, ara fa uns 100000 - 40000 anys.

També s'hi ha trobat restes d'època neolítica i de l'edat del bronze (un cos humà sencer entre elles). Totes les troballes obtingudes es troben exposades al Museu de Moià.

Pots fer una visita guiada, a mòdic preu, els ingressos de les entrades són destinats a la conservació de les coves.

  

De camí en una rotonda hi ha un fals-dolmen. Sí, és fals, no cal que flipeu com vam fer nosaltres!!!!

Això sí que és real!! Està ubicat en el mateix camí de les coves a 750 metres del trencall de la carretera, a mà dreta del camí. Quan el vam anar a visitar encara estava en excavació, fixeu-vos amb la lona de color blau cel al meu costat. 

Aquest és un tipus de dolmen denominat com a cambra simple, rep el nom del Cuspinar i fa 2'55 metres de longitud, 2'10 metres d'amplada i 1'45 metres d'alçada. Data del calcolític - edat del bronze-ferro (2200 - 1500 a.C.).

El sepulcre va ser excavat durant els anys 1954 i 1957 per Josep Serra i Ràfols i Ricard Batista, que van donar a llum diverses restes, tant antropològiques com arqueològiques, tot i això a l'excavació efectuada l'any 2012 per Jofre Costa i Cristina Casinos es van trobar 8 fragments ceràmics 5 peces de sílex, fragments de carbó, 13 petxines, 17 fragments ossis, 2 fòssils marins, 1 cassoleta, 14 peces de quars, 2 denes i 1 plom.

Coordenades:

Coves del Toll: UTM(ETRS89): 31T, 429412, 4628549

El Cuspinar: UTM(ETRS89): 31T, 429415, 4629232

Dòlmens a Castellfollit del Boix, Rubió i Santa Coloma de Queralt

Buscant a internet, vam trobar informació sobre tres dòlmens situats a l'Anoia, molt propers entre ells... tot i que l'últim realment no es troba a aquesta comarca per ben poc, sinó que es troba a la Conca de Barberà. Per a fer el dia una mica més complet, ja que anàvem de dòlmens i cercar tres en cotxe era breu, vam buscar més i vam trobar informació sobre un dolmen a Castellfollit del Boix, poble situat al Bages, però al qual es pot accedir fàcilment des d'Òdena (Anoia). Des de Castellfollit, vam agafar un camí rural que porta a Aguilar de Segarra i ens vam desviar pel camí que puja cap a Cal Marquet, interessant i curiosa granja de cria de perdius. Des d'allà, caminant una mica vorejant els camps de conreus, vam arribar al dolmen més aristocràtic, el de Can Marquet de Grevalosa (oi que el nom és molt pompós?), també se'l coneix com a Can Marquet.

Es tracta d'un dolmen de tipus cambra pirinenca o dolmen simple per la seva morfologia i es pot datar entre el 2200 i el 1700 a.n.e.; tot i que ara, amb la nova datació prehistòrica, i segons Carreras i Tarrús, podria ser bastit entre el Calcolític i el Bronze, vers el 2700-1800 a.n.e.

Fou trobat per Miquel Cura l'any 1975, tot i que el propietari de la masia ja el coneixia de temps ençà, però creia que era una antiga cabana de vinyataires, ja que tenia unes parets de pedra en sec emmurallant les lloses megalítiques. Aquestes lloses, avui en dia visibles, conformen una cambra sepulcral de 2 metres de llarg per 1.10 d'amplada per 1.30 metres d'alçada. La cambra no conserva cap tipus de tancament o d'accés.

Miquel Cura el definia com una cambra pirinenca. A dia d'avui 12/06/2019 i després de quasi mil sepulcres, em permeto opinar i sota el meu punt de vista (aficionat), veig les lloses massa treballades com per catalogar-lo com a cambra pirinenca, em fa pensar en un dolmen simple, no d'estil cambra pirinenca.

El túmul, molt malmès, no conserva restes del cròmlec peristàltic, però sí que s'han trobat restes d'un anell que li donen un diàmetre de 7/8 metres a l'obra tumular.

L'excavació de Miquel Cura no va proporcionar cap mena de resta prehistòrica. Però s'ha de dir que el megàlit fou restaurat sota la seva supervisió, poc després d'acabar l'excavació.

De nou al cotxe, tornem a Castellfollit i agafem la carretera que porta cap a Rubió. Una mica abans d'arribar-hi, trobem la BV-1031 i l'agafem en sentit Prats de Rei. A la dreta de la carretera, una mica abans del quilòmetre 8, ens trobem amb el dolmen de les Maioles.

La cambra d'aquesta galeria catalana, segons Carreras i Tarrús un dolmen simple amb corredor-vestíbul, té unes dimensions de 1.95 metres de llargada per 1.10 d'amplada i 1.65 d'alçada màxima conservada. El seu corredor amida 1.40 metres de llarg per 1.14 d'ample i 60 centímetres d'alçada. Resta erigit dins un túmul amb restes de un mur de contenció de 9/10 metres de diàmetre, i cal dir que s'estima que fou erigit durant l'Edat del Bronze, vers el 2200-1800 a.n.e.

Fou excavat i consolidat per Xavier Clop i Josep Miquel Faura el març de 1995, i val a dir que l'excavació va ser prou profitosa, ja que es documenten 15 vasos de ceràmica a mà, 2 percussors de granit, 1 punta de sageta amb peduncle, nuclis, ascles i fragments de làmines de sílex, 1 punxó de coure, 10 denes d'esteatita i 5 dentàliums. Tot aquest aixovar acompanyava les restes de 15 individus, 12 d'ells adults, 2 juvenils i 1 infant. Aquestes restes han estat assajades per la Universitat Autònoma de Barcelona mitjançant carboni 14, donant uns resultats de vers més o menys el 1900-1800 a.n.e.

Agafem de nou el cotxe i poc després, a l'alçada del quilòmetre 5 i també a la dreta, trobem la cista megalítica dels Tres Reis, tot i que Enric Carreras i Josep Tarrús cataloguen la tomba com a dolmen simple .

Les dimensions internes d'aquesta cista megalítica o dolmen simple són de 2.20 metres de llarg, 1.30 d'ample i 1.03 d'alçada, i consta d'un clar túmul de 8/9 metres de diàmetre, amb un mur de contenció bastit a raó de grans blocs.

A la seva excavació, per part de Ricard Batista Noguera al gener del 1964, es van recuperar un total de 230 fragments ceràmics a mà propis d'estris del Calcolític final - Edat del Bronze inicial, i també s'hi van trobar 7 peces dentàries d'adult. Totes les restes recuperades resten dipositades al M.A.C. seu de Barcelona. Amb tot això, es podria datar l'aixecament de l'antiga tomba vers  el 2700-1800 a.n.e., durant el Calcolític o el Bronze antic.

Després d'aquest matí tan ben aprofitat, ens vam acostar fins a Argençola per a agafar forces abans d'anar a cercar l'últim dolmen, aquest ja a Tarragona, per ben poc, al terme municipal de Santa Coloma de Queralt, al nucli de La Pobla de Carivenys. De vegades, aquesta última tomba és ubicada a Argençola, ja que es troba prop del límit entre municipis i rep el nom d'un mas d'aquesta població de l'Anoia. La tomba es troba ubicada a l'esquerra de la carretera C-241e, que va d'Igualada a Santa Coloma de Queralt, al quilòmetre 14.2.

Es tracta de la cista megalítica o dolmen simple, segons l'arqueòleg, dels Plans d'en Ferran, que va ser descoberta vers el 1971, per una família d'Igualada (Dalmases-Martí).

Consta d'una cambra sepulcral amb unes dimensions de 1.30 metres de llargada, per 1 metre d'amplada i 75 centímetres d'alçada conservada i d'obra tumular visible d'uns 8/9 metres de diàmetre, no sent així amb el seu peristàltic, que ha estat arrasat pels camps de conreu. Dir també que la coberta conté un mínim de 5 creus i algunes cassoletes aïllades.

Fou excavat per Ricard Batista, Maria Àngels Petit, Araceli Martín i Domènec Campillo l'any 1973. Es recuperaren les restes de com a mínim 14 individus, (10 adults i 4 infants), amb un aixovar a raó de ceràmica a mà, estris del Calcolític o Bronze inicial, 1 botó piramidal en petxina perforat en V, collarets i 2 anelles de bronze. Aquest material es troba al M.A.C. seu de Barcelona, però també es documenta més material dipositat al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, aquest de furtives excavacions.

Segons Josep Tarrús i Enric Carreras, la construcció d'aquesta tomba es datada al Calcolític, vers el 2700-2200 a.n.e.

Dia complet el d'avui amb megàlits ben accessibles i interessants.

 Coordenades UTM(ETRS89):

Can Marquet de Grevalosa: 31T 386909 4617480

Les Maioles: 31T 382979 4613732

Els Tres Reis: 31T 381806 4615747

Plans d'en Ferran: 31T 371071 4603105

Dòlmens a Fitor I

Aquest cop, d'excursió amb els pares. De fet, si mireu la primera foto de dòlmens amb atenció, veureu un paio vestit de verd, mig mimetitzat amb les branques dels arbres... és el meu pare.

Va fer un gran dia, ni fred, ni calor, s'estava la mar de bé caminant per la muntanya. I estar a les Gavarres i no aprofitar per visitar algun sepulcre amb la quantitat que hi ha per aquesta zona seria tot un sacrilegi.

Respecte a la ruta no puc dir molt, ja que és difícil d'explicar, però apropeu-vos a a l'església de Santa Coloma de Fitor i deixeu el cotxe a l'esplanada. L'església és romànica i té el seu encant, però està un pèl massa restaurada... Per cert, la foto és de l'estiu, eh, no és pas del mateix dia, que era desembre!

Comencem pel dolmen del Llobinar, que és senyalitzat, el camí surt a tocar de la porta de l'església.

Aquest megàlit és un sepulcre de corredor, datat al Neolític d'entre el 3400 - 3200 a.C. La cambra té unes dimensions de 2.12 metres de llargada, 0.85 d'amplada i 0.95 d'alçada màxima. Les tres lloses que hi ha posades a la part del davant no són seves, només és la part on està arrepenjada la Cristina. Antigament, conservava visible el passadís d'entrada, que, com la cambra, era enllosat.

Segons en Xavier Niell Ciurana, el megàlit fou saquejat contínuament vers la dècada dels 1930, i els arqueòlegs no va saber de la seva existència fins el 1950. Tot i això, no es va excavar fins 15 anys més tard.

A aquesta excavació, es va trobar divers material, del que cal destacar dos fragments ossis, dos ganivets de sílex, vuit grans d'enfilall de pedra de color gris clar i vint-i-un fragments de ceràmica a mà.

Ara, anem a veure un altre sepulcre, el dolmen de Mas Estanyet, molt proper d'una de les múltiples pistes properes a l'església de Fitor i senyalitzat.

Aquest dolmen em va semblar preciós, ja que l'estat de conservació permet veure perfectament totes les parts d'una galeria coberta en U. Conserva també bona part del cròmlec de contenció i del túmul d'uns 7-8 metres de diàmetre i un xic peculiar, ja que té radials intercalades.

El megàlit en si és bastant llarg si el comparem amb la seva alçada, fa 4.60 metres de llargada, 0.85 d'ample i 0.70 d'alçada conservada. A la coberta, en Xavier Niell documenta dues cassoletes a la llosa de coberta, a banda de la gran quantitat de gravats que nosaltres desconeixíem, pels voltants (documentades per Tarrús, Carreras, Roqué i Pallí, i anteriorment d'altres per Lluís Esteva), i que visitarem quan ens sigui possible. En Xevi data el megàlit entre el 3000 i el 2500 a.C.

A l'excavació sorgiren bastants restes, entre les que destaquen: restes òssies humanes, un queixal, 70 fragments ceràmics de l'era i un tros de molí manual de granit.

Ja acabem la caminadeta, aquest amb pressa per tornar al cotxe, que se'ns feia tard per anar a dinar. Recordo un fort pendent de baixada per arribar-hi. És el dolmen d'en Botey, força proper a Mas Estanyet.

El sepulcre fou retrobat l'any 1969 per en Joan Botey, d'aquí el seu nom. L'any següent, en Lluís Esteva, l'excavà i el catalogà com a cista megalítica. Avui en dia, i quasi cinquanta anys més tard, Xavier Niell Ciurana afirma que és una probable galeria coberta (jo me'l crec), potser per la proximitat de Mas Estanyet, i la pinta que deixen les restes constructives del megàlit.

Amida 1.50 metres de llargada, 1.00 metre d'amplada i 0.85 d'alçada màxima conservada. Pel que fa al cròmlec,  ja no és visible, i del túmul hi ha molt pocs vestigis conservats. Això sí, a la llosa de capçalera, en Xevi documenta dues cassoletes de 7.5 i 8.0 centímetres de diàmetre.

L'excavació efectuada no va aportar cap material arqueològic d'interès.

 Coordenades:

Llobinar: UTM(ETRS89): 31T, 506995, 4639149

Mas Estanyet: UTM(ETRS89): 31T, 509806, 4638948

D'en Botey: UTM(ETRS89): 31T, 510156, 4639117