Megàlits al districte de Brive la Gaillarde II

Segona ruta de les vacances pel districte francès de Brive la Gaillarde, a Corrèze. Visitarem molt tranquil·lament 3 dòlmens i una espècie de cròmlec, que no fa mala pinta, però deixem-ho en que com a poc és molt curiós (per a nosaltres). 

Comencem pel sepulcre de Bos Ayretié o Rochesseux, al terme municipal d'Aubazines. Per trobar-lo, ens apropem al poble que li dona nom per la D48. Un cop al poble, emprenem pel carrer Rochesseux (és el carrer central del poble) direcció est sortint del petit nucli. Al poc, la carretera asfaltada es bifurca i seguim per la dreta. Uns 300 metres més tard, trobem un nou camí asfaltat a l'esquerra, al que aparquem als pocs metres, al voral esquerre on hi ha una entrada d'una casa o cobert.

Deixem el cotxe i a peu continuem pel camí asfaltat tal i com hem arribat fins trobar una entrada a mà dreta que ens deixa al mig del bosc i on veurem fàcilment el dolmen de Bos Ayretié, i que, com hem dit, també rep el nom del poble i el carrer.

Ens trobem davant d'un dolmen simple bastit al Neolític, durant el III mil·lenni a.n.e. Conserva una cambra que mesura 1.90 metres de llargada, 82 centímetres d'amplada i 95 centímetres d'alçada. La llosa de coberta és de forma triangular i fa 3 metres de longitud màxima per 1.5 metres de base. Aquesta va ser recol·locada l'any 1944 per part de la "Société scientifique, historique et archéologique de la Corrèze de Brive", ja que es trobava caiguda a terra, recolzada a la cambra a la seva banda nord.

Tot i el bon estat del sepulcre i la seva fàcil localització, la datació del sepulcre és donada per la seva tipologia, ja que a l'excavació efectuada no aparegué cap resta associada que permetés la col·locació a la línia temporal.

Seguint el caminoi, sortim de nou al de Rochesseux, que seguirem vers la nostra esquerra i seguirem fins a arribar a una casa (per a mi espectacular). Aquí, l'ampli camí es torna un caminoi que ens enfila vers la muntanya de Puy de Pauliac. Quan arribem al cim (tranquils no és gaire alta), el caminoi gira vers l'esquerra, deixant a l'esquena un mirador i un conjunt de blocs rocosos de grans dimensions. Al poc de començar la davallada, a mà esquerra, trobarem un lloc curiós, l'antiga casa de l'ermità de la contrada, tota ella bastida en pedra seca, i que conté diversos edificis.

Tornem al camí principal de baixada i el seguim tot rectes fins a petar al cròmlec, no té pèrdua. A la fotografia, es pot veure el camí de baixada del cim, i les lloses del gran cròmlec, classificat com a monument des de 1899.

Aquest gran cròmlec, com ja hem dit, ens va sobtar, ja que el cercle no és només de lloses clavades, també té un conjunt de grans rocs naturals al seu perímetre (es pot veure a la fotografia superior, al final de la part de rocs alineats), semblants als que hem vist al cim del puig. Tot i això, l'encerclament és prou evident, essent de 40 metres de diàmetre.

Segons hem pogut saber, és Neolític, afirmació de la que no estàvem convençuts fins que vam veure el menhir central, estintolat a terra, amb senyals de treball humà.

Es documenten un total de 44 lloses clavades envoltant un menhir que, com hem dit, consta clarament de treball humà, es veu prou bé a la part que queda més cap a nosaltres a la fotografia anterior.

D'aquí, ens disposem a visitar un altre sepulcre, el bonic dolmen simple de la Cabanne de la Feé, al que arribarem fàcilment tornant enrere vers el poble de Rochesseux. El deixarem enrere seguint per la D48 i, al ben poc, trobarem un encreuament on girarem a la dreta direcció Chastang. Als 50 metres, girarem a la dreta emprenent la D175 direcció Palazingues i Albignac, per la que seguirem 3 quilòmetres i, a aquesta distància, dins de l'esmenat poble, veurem un desviament a l'esquera cap a Beynat, tot seguint la mateixa carretera, que continuarem 1.9 quilòmetres més. A aquest punt, s'acaba la carretera i hem de girar a esquerra o a dreta; nosaltres anem vers la nostra esquerra direcció Beynat per la D130. Als 3.2 quilòmetres, toparem amb un encreuament de diversos camins i nosaltres agafarem el de més a l'esquerra direcció Brugeilles. Seguirem per aquí 1.8 quilòmetres, lloc on veurem a la nostra dreta, un passadís d'uns 100 metres entre el camps de conreu, habilitat per anar a visitar el dolmen.

El dolmen de la Cabanne de la Feé és considerat i protegit com a monument històric des del 1992 i, per tant, és patrimoni francès des d'aquell any.

Sabem que el sepulcre és Neolític, segons documenta el mateix govern francès, i que la coberta mesura uns 3 metres de llarg per 2.5 d'ample.

Va ser excavat pocs anys després del 1865 i es van trobar fragments ceràmics molt rudimentaris. Anys més tard, un tal senyor Rupin, el va tornar a excavar i va extreure una "fusain", que és un bloc de carbó vegetal, que resta exposat al Musée de Brive.

Cal dir també, que hem trobat fotografies on el dolmen restava molt més recte, més que res, la llosa lateral de la nostra dreta, que fent comparatives ara ha cedit prou vers l'interior de la cambra, i en poc temps, ja que les fotografies de les que parlem són prou actuals.

I acabem el dia megalític amb un últim sepulcre tot anant de camí a l'allotjament. Visitem el sepulcre de Puy de la Ramière, que es troba al terme municipal de Noailhac.

Per arribar-hi, tornem a allà on hi havia el nus d'encreuaments, per on ens acabem de desviar per arribar al dolmen de la Cabanne de la Feé i emprenem per la segona carretera de la nostra esquerra, una que indica Le Frustier i Le Moulin à Papier. Seguim aquesta carretera fins a la D921, on girarem a la dreta en direcció Lanteuileuil i Brive E. La seguim fins a trobar la D14 a 3.7 quilòmetres a la nostra esquerra i, per aquesta nova carretera, només farem uns 600 metres i en desviarem a la dreta seguint indicacions cap a Neix i Le Breuil d'entre altres. La seguirem vorejant aquests dos poblets mencionats i arribant al nucli de La Bitarelle, on creuarem el petit poble pel mig sortint a la D150. En 1 quilòmetre, arribem a un nou encreuament on girem a la dreta cap a Le Puy de la Ramière entre d'altres, i, en 900 metres més, girem a l'esquerra, on veiem una zona per a deixar el cotxe just girar i així ho fem.

Per acabar d'arribar, és tan fàcil com seguir el caminoi que surt des d'on hem deixat el cotxe; de fet, està senyalitzat.

Quan hi vam anar, estaven tallant els arbres, fet que ens vam trobar diverses vegades durant el nostre viatge. Per això, les fotografies no van acabar de ser tan bones com ens agradaria, però bé, prefereixo una mala foto que un arbre a sobre. Ara, si podeu, admireu-lo bé, és espectacular.

Ens trobem davant d'una tomba col·lectiva erigida vers el III mil·lenni a.n.e. La cambra construïda excèntricament dins d'un túmul allargat, el fa del tot espectacular, a banda de les dimensions de les lloses laterals. La capçalera del megàlit, en canvi, és bastida a raó d'un mur de pedra en sec, mentre, com veiem a la fotografia, la llosa porta resta fora del seu lloc original.

Inserim la planimetria aportada per J. L. Couchard, publicada al butlletí de la "Société scientifique, historique et archéologique de la Corrèze" de l'any 1968.

Extret del web: noailhacpatrimoine.fr

Segons en J. L. Couchard, l'excavació del megàlit no va ser gaire fructífera, però segons ell era molt necessari fer una excavació a l'obra tumular.

Acabem dient que, segons el web Noilhac, el fet de que s'erigís un sepulcre d'aquestes dimensions indicaria que en aquesta zona hi havia una gran població, ja que feia falta prou gent per moure les lloses d'aquesta tomba, també de grans dimensions, per poder encabir-hi gran quantitat de restes humanes.

Ara sí, tornem a l'espècie de càmping on érem allotjats, i a refrescar-nos a la piscina!

Coordenades UTM(ETRS89):

Rochesseux: 31T 396281 5003561

Cròmlec de Puy de Pauliac: 31T 396545 5004296

Cabanne de la Feé o de Brugeilles: 31T 398742 5000039

Puy de la Ramière: 31T 391506 4993583

Dòlmens al districte de Brive la Gaillarde I

La segona publicació de les vacances del 2024, que, tot i estar allotjats a Dordogne, la vam fer a terres de Corrèze, i en la que visitarem 5 jaciments prehistòrics, tots ells al terme municipal de Saint Cernin de Larche, al districte de Brive la Gaillarde.

Des d'on érem allotjats, prop del petit nucli de Bouch, ens dirigim al nord-est per una carretera secundària, que seguim 17 quilòmetres, fins al poble de Lintignac, on agafarem la D63 a la dreta. Poc després dels 7 quilòmetres, entrant al nucli de Chavanhac deixem la D63 i emprenem la D60 tot girant a l'esquerra. 1 quilòmetre més tard, girem a la dreta per la Route du Lac, que seguirem 2.6 quilòmetres, tot i que al poc canvia de departament, pel que també canvia el nom de la carretera, però bé, que als 2.6 quilòmetres de deixar la D60 i entrant a un petit nucli, emprenem ara la D181 a la nostra dreta. En aquest punt, ja veurem dos rètols indicatius, el primer que posa La Chassagne i al segon posa dòlmens. 1 quilòmetre més tard, veurem una zona habilitada per aparcar a mà dreta de la carretera, i aquí és on deixarem el cotxe.

A peu, creuem la carretera i enfilem per un camí molt marcat. A aquell tram de muntanya, n'hi ha dos de camins, un fet per a 4x4, amb les roderes marcades, i el que emprenem nosaltres, un xic més a l'esquerra, que et porta als sepulcres d'avui seguint-lo.

El primer és el dolmen de La Palein, que es troba a uns 210 metres de l'inici del camí, a escassos 10 metres a l'esquerra d'aquest.

Del bonic sepulcre de La Palein, hem trobat documentat que consta d'un túmul (molt clar) ovalat de 28 metres de llargada, 15.50 metres d'amplada i 1.4 metres d'alçada (a l'estudi del professor Lalande diu que és més gran), de fet, des del camí quasi el trepitges, tot i que la cambra es troba al seu extrem més oriental.

El sepulcre d'estil dolmen simple fa 2.90 metres de llargada, 1.10 metres d'amplada i 1.50 metres d'alçada. A l'estudi, que ja té uns anys, diu que a l'entrada de la tomba hi ha una llosa que podria ser la de tancament, que nosaltres no vam veure. D'altra banda, la coberta mesura 2.85 metres de llargada, 2.43 metres d'amplada i 40 centímetres de gruix.

Per últim, direm que va ser excavat pel senyor Rateau i el professor Lalande de Brive, entre el 1864 i el 1865, i encara que sabem que a aquests temps les excavacions arqueològiques no eren gaire minucioses, ell documenta diverses restes òssies d'un individu, carbons vegetals, fragments ceràmics, un petit tros de ferro i 3 polseres de bronze de secció rectangular. Aquestes últimes troballes resten conservades al Museu Ernest Rupin, a Brive. Cal dir que, segons hem llegit, aquestes són pertanyents a la primera Edat del Ferro francesa, pel que es tractaria d'una reutilització del sepulcre, ja que el dolmen resta datat vers el Neolític, entre el 3100 i el 2500 a.n.e.

Al mateix estudi d'on hem tret la informació, s'esmenta l'existència d'una obra tumular a uns 40 metres al nord-est, que creiem que la vam veure, però no ens hi vam poder apropar perquè hi ha un filat, que el podíem haver saltat, però amb la imatge que vam veure ja no ens va fer falta.

Del túmul de La Palein, no hem trobat cap estudi associat, però al cartell posa que té un diàmetre de 9 metres, que va ser excavat vers el 1870 i que contenia les restes d'un esquelet humà al que se li havia arrencat el cap, s'havia cremat, i s'havien col·locat les cendres en una petita placa ceràmica, amb una altra placa a sobre que feia de tapa. També segons el rètol, cada avantbraç duia tres polseres de bronze, col·locades equidistants entre el colze i el canell. Aquestes resten dipositades al Museu de Labenche.

Com ja pensàvem nosaltres, per la morfologia del túmul, aquest enterrament resta datat vers la primera Edat del Ferro francesa, vers el 750-450 a.n.e.

Seguim per la pista, en la mateixa direcció, fins que peta a una altra pista. En aquest punt, prenem un corriol que segueix en la mateixa direcció que veníem creuant l'arbrat del turó i que ens apropa a la cista de Buffo Vent o Buffovent en 110 metres, a la part alta del turó.

Hem encerclat el que considerem que és el túmul. A la fotografia, es veu el pedregam, que in-situ és encara més evident. Segons l'estudi al que hem pogut accedir, aquest deuria fer, en el seu moment, 12 metres de diàmetre i 1 metre d'alçada. També podem dir que, segons hem pogut saber, tocant aquesta obra tumular n'hi havia una altra, desapareguda a dia d'avui.

A l'interior del túmul, trobem una malmesa cista de la que es van poder extreure les seves dimensions, que eren d'1.30 metres de llargada, 1 metre d'amplada i 90 centímetres d'alçada.

El senyor Lalande també la va excavar i, segons documenta, a banda d'uns quants fragments ossis, no hi havia res. No hem pogut trobar cap datació de la tomba i per l'estil tampoc ho tenim clar, perquè podria ser, a Catalunya, una cista neolítica amb túmul, però a França, i amb la distància a la que ens trobem, no sabem, la veritat.

Ara agafem un altre corriol, un que surt a la dreta tal com hem arribat. Quan s'acaba el corriol i de nou al camí principal, a escassos metres d'aparèixer de nou a ell seguint l'ascens i allunyant-nos cada cop més del cotxe, veurem una bifurcació, on nosaltres agafarem el camí de la dreta, emprenent direcció sud-est. Seguint aquest camí a 240 metres, trobarem, a la nostra esquerra, l'estructura del bronze de Chassagne, i just després el marcadíssim túmul que sustenta el dolmen de la Chassagne. 

Comencem pel preciós megàlit, que s'assembla molt al de La Palein, pel que no dubtem en dir que és també neolític, d'entre el 3100 i el 2500 a.n.e., tot i que al cartell existent allà posa que és del Neolític final/Calcolític, de vers el 2500-1800 a.n.e., i que va ser reutilitzat vers la primera Edat del Ferro, vers el 750-450. Això últim va quedar clar a les investigacions al túmul del 1980, on es van recuperar restes d'aquestes eres. Cal dir que són datacions franceses, i que res tenen a veure amb les catalanes.

El claríssim túmul feia al seu dia 22 metres de diàmetre i 1.50 metres d'alçada, era construït a raó de terra, pedres i blocs, i contenia aquest dolmen simple que veiem a dia d'avui, i del que no hem trobat les dimensions. Tampoc serveix de gaire, ja que, com es veu, torna a estar soterrat. Només podem dir que la coberta mesura 2.10 per 1.45 metres.

També va ser excavat per Lalande, trobant a 50 centímetres de la superfície una construcció semi el·líptica d'uns dos metres de radi, a raó de pedra en sec, per aïllar el difunt, que es trobava a 1 metre del sòl.

Creiem que a l'excavació va passar quelcom i la terra extreta es va acabar barrejant amb les restes que hi havia a l'interior de la cambra, que eren bàsicament carbons, ossos humans, entre ells 15 dents infantils, que no havien tingut cap contacte amb el foc dels carbons i alguns fragments ceràmics. Tot i això, el professor Lalande, també va trobar fragments d'un gerro, 3 perles de "jayet", 1 de calcària polida, no sabem si al mateix dolmen o a una gran quantitat de túmuls satèl·lit que hi ha a les immediacions, que per cert els hem trobat documentats, però no hem trobat la ubicació de cap.

Però això no és tot, ja que, segons el senyor Couchard, es va descobrir al túmul, no sabem si a aquest o a un dels satèl·lits, una gerra ceràmica de color marró, en molt bon estat i que era igual a les ceràmiques del proper dolmen de Route-Vieille, un dolmen de la cultura de Hallstatt (una cultura del 800-500 a.n.e.).

Just al davant, veiem l'anomenada estructura del bronce de la Chassagne, que, segons el rètol, és un annex que se li va fer a l'Edat del Bronze. Nosaltres ja diem sense haver trobat res d'informació, per ara, que ens recorda a les necròpolis que hi ha a Lleida.

Pel que si fos el mateix, tot i la distància, ens trobem davant d'un túmul pla amb cista, on aniria col·locada una urna amb amb les restes incinerades de l'individu.

Dir que, amb la varietat de datacions que ens hem trobat a l'hora de fer l'estudi, pensem que era una zona molt concorreguda a les eres prehistòrica i protohistòrica, ja sigui perquè fos una zona de pas o perquè hagués un poblat a la zona, que va perdurar i evolucionar amb el pas del temps.

Comencem la tornada tot anant pel camí principal fins al punt del corriol que ens portava a Buffovent, aquí girarem a l'esquerra per baixar per on hem pujat fa una estona, i tornem al cotxe, que estava promès als nens que a la tarda i hauria piscina, i n'hi va haver, tot i que al matí ens ha plogut uns 10 minutets quan érem a La Palein

Coordenades UTM(ETRS89):

La Palein: 31T 375124 4993382

Túmul de La Palein: 31T 375157 4993403 (aprox)

Coffre de Buffo Vent o Buffovent: 31T 375434 4993491

Chassagne: 31T 375647 4993202

Estructura del Bronze de la Chassagne: 31T 375637 4993204